Skip to main content

Full text of "Manual de novells ardits vulgarment appellat Dietaru del Antich Consell Barceloní. Publicat per acort y á despesas del Excm. Ajuntament Constitucional é iniciat per Frederich Schwartz y Luna y Francesch Carreras y Candi"

See other formats


COL·LECCIÓ 

D  E 

DOCUMENTS  HISTÒRICS  INÈDITS 

DE  l'aRXIU  municipal  DE  LA  CIUTAT  DE  BARCELONA 


MANUAL  DE  NOVELLS  ARDITS 

VULGARMENT  APEL·LAT 

DIETARI 

DE 

'Antich  Consell  Barceloní 

VOLUM  QUINZÈ 

QUE     COMPRÈN    EL    VOLUM     ORIGINAL  XXX* 

Anys  1649  (Desembre)- 1652  (Octubre) 


PUBLICAT  PER  ACORD  I.A  DESPESES  DE  l'ExCM.  AJUNTAMENT  CONSTITUCIONAL 
I    INICIAT   PELS    IL·LUSTRES   SENYORS  REGIDORS 

FREDERIC  SCHWARTZ  I  LUNA  i  D.  FRANCESC  CARRERAS  I  CANDI 

EN  COMISSIÓ 
DEL  MATEIX   EXCEL·LENTÍSSIM  AJUNTAMENT 


BARCELONA.  — 1916 
Impremta  d'Henrich  i  Companyía,  en  comandita 

Carrer  de  Còrcega,  348 


Tassa 

del  present  volum  a  la  raó  dels  ante- 
riors, amb  sos  índexs:  7  pessetes. 


(DIETARI  TRENTA) 


8& 


Jhs.  M/  cum-beato  Josepho  patrono  meo  amen. 

LlIBRA  dietari  trenta  Y  dos  (*)  COMENSAT  PER  MI  JO- 
SEPH  SOLDEUILA  NOT[aRI]  PUB[LICH].  DE  Bar[CELON].^  Y 
SCRIUA  RACIONAL  DE  LES  COSES  DEL  HONORABLE  CONCELL  DE 
LA  PRESENT  CIUTAT  DE  Bar[CELON].^  COMENSANT  AL  PRI- 
MER DE 


IMECRAS  al  primer  de  desembre  MDCxxxxviiij.  —  En 


les  nou  ores  en  casa  la  ciutat  essent  absent  lo  s/  Con- 


seller quint  qui  estaua  malalt  acompanyats  quiscu  ab  son  prom 
al  costat  del  conseller  uell  anant  lo  conseller  nou  a  la  ma  dreta 
y  lo  uell  a  la  ma  esquerra  y  en  casa  la  Ciutat  se  assentaren  los 
s."  Consellers  nous  en  son  orde  acostumat  y  los  consellers  uells 
en  lo  mig  de  quiscun  conseller  com  a,  promens  y  los  s/^  obrers 
noy  anaren  per  ser  exit  obrer  lo  s/  conseller  en  cap  nou  y  lo 
s."^  Conseller  quint  vell  y  après  anaren  a  la  Seu  a,  oir  missa  en  la 
Capella  de  s.*^  Eulària  anant  en  esta  forma  de  dos  en  dos  ço  es 
lo  s/  Conseller  en  cap  nou  a  ma  dreta  y  lo  uell  a  la  ma  esquerra 
y  axi  quiscun  ab  dit  orde.  E  quant  foren  a  la  seu  baxaren  baix 
a  la  capella  de  s.*^  Eulària  y  après  de  hauer  feta  oratio  se  assen- 
taren ens  uns  scons  ço  es  los  s."  Consellers  nous  a  la  part  del 


(*)  En  la  tarja  del  llom  s'hi  consigna'l  nombre  50,  que  es  lo  que  en  realitat  l'hi  corres- 
pon, dins  l'orde  correlatiu  dels  volums  que  constitueixen  la  col·lecció  existent. 


Desembra  del  any  M  DC  XXXXVIIIJ 


nous  anaren  lo  demati  a 


XV  -  I 


2  [m.DCXLIX 

euangeli  y  los  uells  a  la  part  de  la  epístola  y  en  esta  forma  oiren 
missa  del  sperit  s.*  y  al  offertori  anaren  a  offerir  lo  hu  après  del 
altre  ço  es  lo  s/  Conseller  en  cap  nou  y  desprès  lo  s/  Conseller 
en  cap  uell  y  axi  los  demés  per  son  orde  fahent  quiscu  las  degu- 
das  tres  reuerenties  com  es  costum  y  après  ab  lo  mateix  orde 
sen  tornaren  acabada  la  missa  en  casa  la  ciutat  y  a  la  que  foren 
alli  prestaren  los  s/^  Consellers  nous  lo  solit  jurament  ço  es  lo 
s/  conseller  en  cap  nou  en  ma  y  poder  del  s/  Conseller  en  cap 
uell  y  los  demés  s/^  Consellers  nous  en  ma  y  poder  del  s/  Con- 
seller en  cap  nou.  E  après  de  prestat  lo  jurament  arriba  lo 
s/  Canonje  Boldo  viccari  General  del  R.^^™  Bisbe  de  Bar[celon].^ 
y  se  assenta  entre  los  s/^  Consellers  uells  y  nous  y  publica  sen- 
tentia  de  excomunicatio  als  s/^  consellers  nous  y  absolgué  als 
uells  de  totes  y  qualseuol  censures  haguessen  incorregut,  E  après 
feren  exir  a  totom  de  la  istantia  y  tancaren  les  portes  y  restaren 
sols  los  s.'^^  Consellers  nous  y  uells  tractant  alli  de  les  coses  de 
la  ciutat  y  en  lo  entretant  los  s."  Consellers  enuiaren  un  uer- 
guer  en  casa  lo  s.^  Gouernador  pera  pendrer  ora  per  anar  a  be- 
sarli  las  mans  y  despedits  los  s."^  Consellers  uells  dits  s/^  Con- 
sellers nous  sen  anaren  a  dinar  ab  la  forma  acostumada. 

Dit  die  a  la  tarda  los  s/^  Consellers  ab  ses  insígnies  consu- 
lars anaren  a  fer  uisíta  al  s/  Gouernador  per  anar  viceregia  y 
ésser  lo  s/  vírrey  fora  Cathalunya,  E  arribats  en  las  Casas  de  dit 
s/  Gouernador  ísque  dit  s.""  Gouernador  a  rebrels  al  cap  de  la 
escala  y  de  aqui  sen  entraren  a  ma  dreta  en  una  cambra  pintada 
haont  segueren  tots  en  sas  cadires  a  modo  de  cor  y  lo  s/  Gouer- 
nador en  lo  mig  haont  axi  assentats  dit  s/  Conseller  en  cap  feu 
sa  relatío  ordinària  que  per  semblant  die  se  acostuma  encoma- 
nant a  dit  s/  Gouernador  la  bona  ad[minístra].*^°  de  la  present 
Ciutat  y  principat  de  Cathalunya  y  despeditio  de  les  causes  lo 
que  dit  s.'^  Gouernador  estima  molt  y  prometé  de  ajudar  en  tot  y 
per  tot  a  la  bona  ad[mínistra]."°  y  gouern  del  present  Principat 
de  Cathalunya  y  present  ciutat  de  Bar[celon]/  y  acabat  dit  Ra- 
honament  dits  s."  consellers  sen  anaren  acompanyantlos  dit 
s/  Gouernador  fins  al  cap  de  la  escala  haont  se  despedíren. 

Dijous  a  IJ  de  dit  a  la  matinada  los  s.'^s  consellers  anaren  a 
fer  les  visites  ordinàries  que  acostuman  a  fer  quant  son  èxits,  del 
dret  nou  portal  de  mar  dret  de  peix  y  als  pallols  ab  la  qual  vi- 
sita anaren  ab  cotxos  ab  la  forma  acostumada. 

Dit  die  a  la  tarda  anaren  a  visitar  lo  s/  canseller  acompa- 


DESEMBRE  I  } 

íiyats  de  molts  officials  y  a  la  que  dits  s."  consellers  foren  en  sa 
casa  los  isque  a  rebrer  dit  s/  Canceller  al  cap  de  la  escala  fentlos 
las  degudes  cortesies  los  entra  en  una  istantia  petita  passada  la 
llibreria  y  dits  s/^  Consellers  se  assentaren  en  forma  de  cor  y  dit 
s.""  Canceller  en  lo  mig  y  axi  assentats  dit  s/  Conseller  en  cap  li 
dona  la  deguda  embaxada  encomanantli  molt  la  bona  ad[minis- 
tra].^i°  de  Justitia  y  la  expeditio  de  les  causes  de  pubills  y  viu- 
des y  de  les  confraries  e,  desprès  de  hauer  dit  s/  Canceller  oida 
la  embaxada  dits  s/^  Consellers  sen  anaren  ab  la  matexa  forma 
eran  vinguts  acompanyantlos  dit  s."^  Canceller  fins  al  cap  de  la 
escala  haont  los  hauia  exit  a  rebrer  de  hont  se  despediren  y  sen 
anaren. 

DiUENDRES  a  IIJ  de  dit. — En  aquest  die  a  la  matinada  vin- 
gué lo  s."^  de  Marca  a  visitar  los  s/^  Consellers  quint  absent  per 
no  hauer  jurat  a  causa  de  sa  malaltia  y  a  la  que  arriba  en  dita 
casa  fonch  exit  a  rebrer  per  dits  s."  Consellers  anant  vestits  ab 
ses  insígnies  consulars  a  la  porta  del  trentenari  uella  junt  al  pati 
y  desprès  sen  anaren  enues  consistori  anant  dits  s.'^s  Consellers 
deuant  y  lo  cap  darrera  a  ma  esquerra  de  dit  s."^  de  Marca  e,  en- 
trats dintre  se  assenta  dit  s."^  de  Marca  entre  lo  s.'^  Conseller  cap 
y  segon  y  axi  assentats  dit  s.'^  de  Marca  los  dona  la  norabona 
de  ser  extrets  en  consellers  nous  per  lo  any  present  y  desprès 
parlaren  altres  matèries  secretes  conuenients  a  la  present  Ciutat 
les  quals  acabades  dit  s."^  de  Marca  sen  ana  acompanyantlo  dits 
s.'^s  consellers  fins  alia  haont  lo  hauian  exit  a  rebrer. 

DisSAPTE  a  IIIJ  de  dit. — En  aquest  die  se  tingué  consell  de 
cent  en  lo  qual  en  primer  [lloch]  per  ser  lo  primer  consell  del 
any  se  prengué  lo  jurament  a  tots  los  de  dit  Consell  ab  la  forma 
acostumada  y  desprès  se  feren  les  propositions  y  deliberations 
que  en  dit  consell  llargament  son  de  ueurer  (*). 


(*)  En  ell  se  donà  compte  d'una  suplicació  de  l'Abat  y  Convent  de  Montserrat,  exposant 
que  — «Per  ocasió  de  la  entrada  del  exersit  del  Enemich  se  aporta  a  la  present  Ciutat  la  plata  y 
cosas  de  or  de  n.**  s.*  de  Montserrat  pera  lleuarlas  del  Perill  del  enemich  y  com  ja  lo  Enemich 
sen  haja  tornat  y  lo  dit  perill  cesse  y  desitjen  lo  R."'  Abat  y  Conuent  de  Montserrat  tenir  la  Igle- 
sia  adornada  ab  las  llantias  y  ab'  las  demés  prendas  y  cosas  de  or  majorment  en  les  festes  de  la 
natiuitat  del  senyor  Perço  a  V.  S.»  Suppliquen  sie  seruit  tenir  a  be  de  que  sen  tornen  a  dita 
Casa  de  Montserrat  les  dites  coses  de  or  y  plata  com  sens  ellas  estiga  la  Sanctissima  Imatge  y 
dita  Iglesia  sens  la  decentia  deguda...»  —  L'Assamblea,  atès  que  —  «...lo  permis  de  aportar 
aquellas  bà  esta  Ciutat  corr-ígue  per  lo  Consell  real  senyors  Deputats  y  senyors  Consellers...» 
—  resolgué:  — «Q.ue  Perço  tenint  conferencia  sa  s.*  ab  los  senyors  Deputats  y  venint  be  dits 
Senyors  y  Consell  real  a  la  restitutio  de  ditas  joyas  y  plata  tinguen  facultat  y  potestat  los  se- 
nyors Consellers  com  lo  present  consell  lels  dona  de  entregar  aquelles  ha  dit  s.'  Abat  ho  a 
ia  persona  que  ell  elegirà  com  lo  present  Consell  axi  ho  deUhera.-»  —  (Dch'bcracioiïs  dz  1650, 
fol.  18.^  y  19.) 


Visita  que 
feu  lo  s.»"  de 
M  a  r  c  h  a  als 
s."  Gonça- 
llers. 


Concell  de 
cent. 


4  [m.dcxlix 

Diumenge  a  V.  de  dit. — En  aquest  dia  los  s."  Conseller» 
quint  absent  per  no  hauer  jurat  ab  ses  insígnies  consulars  y  uer- 
guers  deuant  ab  masses  altes  anaren  a  la  Iglesia  parrochial  de 
nra.  S/^  del  Pi  de  la  present  Ciutat  hont  se  feya  un  solempne 
offici  de  Graties  y  te  Deum  per  serse  retirat  lo  enemich  de  Vila- 
franca del  Penades  enues  Tarragona  y  a  la  que  foren  en  dita  Igle- 
sia los  isqueren  a  rebrer  los  obrers  ab  alguns  s."  Capellans  al  por- 
tal major  acompanyant  a  dits  s."  Consellers  fins  al  presbiteri 
haont  se  assentaren  ab  ses  cadires  de  vellut  carmesi  sens  cuxins 
per  haueri  de  ésser  lo  s/  Gouernador  y  al  cap  de  una  estona  vin- 
gueren los  s.''^  Deputats  los  quals  pujats  en  dit  presbiteri  desprès 
de  hauer  feta  oratio  y  saludat  a  dits  s.""^  consellers  se  assentaren 
en  altres  cadires  tenian  aparellades  al  altar  major  a  la  part  de  la 
epistola  sens  cuxins  o,  almoadas  y  al  cap  de  una  stona  tenint 
entès  dits  s/^  Consellers  que  lo  s/  Gouernador  arribaue  en  dita 
Iglesia  lo  isqueren  a  rebrer  al  portal  del  cor  haont  desprès  de  ha- 
uerli  donada  la  benvinguda  se  posaren  los  s/^  Consellers  deuant 
romanent  darrera  dit  s/  Gouernador  y  a  sa  ma  esquerra  lo 
s/  Conseller  en  cap  y  arribats  al  presbiteri  dit  s/  Gouernador  se 
assenta  en  una  cadira  de  vallut  a  ma  dreta  del  s.^  Conseller  en 
cap  y  un  criat  li  posa  als  peus  una  almoadilla  petita  de  de  vellut 
si  be  dit  s/  Gouernador  no  sen  serui  molt  a  be  que  la  tenia  prop: 
digues  lo  offici  ab  molta  solempnitat  axi  de  cantoria  com  altres 
y  predica  un  s/  vicari  de  dita  Iglesia  y  a  la  que  foren  a  donar  la 
pau  lo  s/  diaca  la  dona  al  s/  Gouernador  qui  la  dona  al  s/  Con- 
seller en  cap  y  ell  a  sos  companys  y  desprès  lo  s/  deputat  eccle- 
siastich  al  altra  part  qui  la  dona  a  sos  companys  y  lo  subdiaca  la 
dona  al  cor:  y  acab[at]  lo  offici  lo  s/ Gouernador  sen  ana  acompa- 
nyantlo  dits  s."^^ Consellers  fins  alia  haont  lo  hauian  rebut  y desprès 
sen  tornaren  al  presbiteri  haont  se  tornaren  a  essentar  y  al  cap  de 
una  stona  sen  anaren  los  s.'^s  deputats  y  desprès  los  s  "  Consellers. 

Dilluns  a  VJ  dia  del  Gloriós  s.*  Nicolau  los  s  "  Consellers 
ab  ses  insígnies  consulars  y  masses  altes  anaren  al  monestir  del 
Gloriós  pare  s.*  Fran.^  lo  s."^  Conseller  quint  absent  per  no  ha- 
uer jurat  y  a  la  que  foren  al  portal  major  de  dit  monestir  los  is- 
queren a  rebrer  los  pares  acompanyantlos  fins  al  presbiteri  haont 
se  assentaren  ab  ses  cadires  y  cuxins  de  vallut  carmesi  a  la  part 
del  euangeli  y  desprès  se  digué  lo  offici  aportant  lo  diaca  la  pau 
a  dits  s."  Consellers  lo  qual  acabat  sen  anaren  ab  la  matexa 
forma  eran  vinguts. 


desembre]  5 

Has  de  aduertir  que  a  be  que  lo  present  die  es  la 
primera  jornada  que  los  s.^^^  Consellers  acostuman 
exir  en  publich  en  forma  de  ciutat  isqueren  lo  die  de 
air  com  dit  es  en  la  Iglesia  de  nostra  s/^  del  Pi  per  lo 
offici  de  Graties,  y  asso  fou  donantne  raho  primer  al 
Saui  consell  de  cent  lo  die  de  quatre  del  present  lo 
qual  los  dona  Uicentia  per  exir  no  obstant  no  se  acos- 
tumas  per  ser  la  causa  tant  justa  y  tant  gran  benefici 
de  serse  retirat  lo  enemich  a  Terragona  del  qual  se 
hauian  de  donar  las  gratias  a  Deu  nostre  s/ 
DiMECRAS  a  VIIJ  de  dit  anaren  los  s/^  consellers  ab  sos 
Proms  lo  quint  absent  a  la  seu  per  ser  dia  de  la  festa  de  la  con- 
ceptio  SS."^^  com  acostumen. 

Diumenge  a  XIJ  de  dit  los  s/^  Consellers  ab  ses  insignies 
consulars  anaren  en  la  Iglesia  de  Bellem  pera  assistir  en  la  festa 
que  en  dita  Iglesia  se  feya  de  nostra  S.^^  de  la  conseptio:  segue- 
ren a  la  part  del  euangeli  ab  los  banchs  de  vallut  carmesi  haont 
oiren  lo  offici  y  sermó  lo  qual  acabat  sen  anaren  en  sa  casa  en  la 
forma  acostumada. 

Dilluns  a  XIIJ  de  dit. — En  aquest  die  lo  Ill.«  s."^  Joseph 
Serra  conseller  quint  ana  a  casa  la  ciutat  pera  jurar  ab  son  uer- 
guer  deuant  y  molts  cauallers  al  costat  en  forma  de  bordo  y 
molts  altres  darrera  qui  lo  acompanyauen  lo  qual  no  hauia  jurat 
encara  per  estar  malalt  quant  juraren  los  demés  y  arribat  en  dita 
casa  oiren  missa  en  la  capella  la  qual  acabada  sen  entra  a  con- 
sistori ab  los  s/^  Consellers  y  alia  presta  lo  solit  jurament. 

Dit  die  a  la  tarde  dia  de  s.^^  Llutia  se  tingué  Consell  de  Cent 
ordinari  en  lo  qual  entre  altres  coses  se  feu  extractio  de  Mosta- 
saf  ad[ministrad].°'^^  de  Plases  y  altres  officis  que  quiscun  any  per 
semblant  die  se  acostuman  traurer  (*). 

DiMECRAS  a  XV  de  dit  los  s/^  Deputats  vingueren  a  casa  la 
Ciutat  a  tenir  conferentia  ab  los  s/^  Consellers  y  en  ser  dits 
s.^s  deputats  dins  del  pati  de  Casa  la  ciutat  los  s/^  Consellers  los 

(*)  Les  persones  extretes  per  a  dits  càrrecs  foren  les  següents:  en  terna  de  Mostaçaf,  mi- 
■cer  Simón  Campana,  mossèn  Jerònim  Caldes,  micer  Francesc  Claris. —  Pesadors  de  Mostaçaf: 
loseph  Soler,  capser,  Ramon  Peó ,  calçater,  Jaume  Casami'jana,  perayre  y  baixador,  Miquel 
Piera,  v'\AT\e.v.— Parella  d' Administradors  de  P/rtcei;  Jaume  Monpeo,  mercader,  Pacià  Amargós, 
\(itm.  — Sota- Administrador  de  Places:  ]oseçh.  Falguera,  passamaner. — Regoneixedors  de  monedes: 
Dimas  Çafont  y  Malla,  ciutadà,  Onofre  Massanes.  —  Romaner  del  dret  del  peix:  Joan  Albanell; 
a^oX\\e:C3Lx  \  .—Receptor  del  dret  del  vi:  Lluís  Calmells,  mestre  de  cases. — Receptor  del  dret  del  peix: 
Jaume  Roig,  argenter.  — CaM^íí/Z/írí/o/;  Jaume  Pau  Coll,  sastre.— /?earfor«  de  la  Plaça  del  Blat: 
Joseph  Planes,  esparter.  — Me5//-e  Portolà:  D.  Joan  Jerònim  Alsmany.  — Administrador  del  Banc: 
micer  Francesc  Soler  miUtar.  — (Deliberacions  de  1650,  fol.  33. ^  a  34/*'^. 


M.DCXLIX 


Visita  al 
studi. 


isqueren  a,  rebrer  fins  a  la  porta  de  Consistori  uella  y  Qquer)  ix 
en  dit  pati  y  posantse  a  la  ma  esquerra  de  dits  s/^  Deputats  de 
dos  en  dos  anant  lo  s."^  Conseller  sisè  deuant  los  acompanyaren 
fins  a,  consistori  haont  se  assentaren  los  s/^  deputats  a  ma  dreta 
per  filera  y  los  s."  Consellers  a,  ma  esquerra  estant  lo  s/  depu- 
tat  ecclesiastich  y  lo  s/  Conseller  en  cap  en  lo  mig  y  axi  assen- 
tats tingueren  conferentia  tractant  materias  conuenients  ala  pre- 
sent  Ciutat  y  desprès  sen  anaren  acompanyantlos  dits  s/-  Con- 
sellers fins  alia  haont  los  hauian  rebuts. 

Dit  die  a  la  tarda  los  s/^  Consellers  anaren  al  studi  a  fer  la 
visita  ordinària  dels  catredatichs  que  cada  any  se  acostuma  fer 
dos  o,  tres  vegades. 

Lo  D."^  Pere  Pau  Miquel  conseller  en  cap. 


Confaren- 
tia  que  tin- 
gueran  los 
S."  C  on  sa- 
li e  rs  a  b  los 
S/»  deputats 
en  casa  la  de- 
putatio. 


Festa  de 
nostra  S."'» 
desperansa 
enS.*Agusti. 


Confaren- 
tia  que  tin- 
gué r  a  n  los 
s.'""  consa- 
llers  y  depu- 
tats ab  lo  s.' 
gouernado  r 
en  casa  de  dit 
sJ  gouerna- 
dor. 


Diuendres  a  XVIJ  de  dit  los  s."  Consellers  anaren  a  la  De- 
putatio  a  tenir  conferentia  ab  los  s.'^s  Deputats  los  quals  isqueren 
a  rebrer  dits  s/^  Consellers  al  cap  de  la  escala  acompanyantlos 
fins  a  la  sala  dels  Reys  haont  los  isqueren  a,  rebrer  dos  s.'^s  de- 
putats eran  romasos  y  posantse  tots  a  la  ma  esquerra  de  dits 
s.'^s  Consellers  entraren  al  consistori  haont  segueren  ab  cadires 
per  filera  estant  los  s.'^s  Consellers  a,  ma  dreta  y  desprès  al  tor- 
narsen  dits  s.'^s  Deputats  los  acompanyaren  fins  alia  haont  los  ha- 
uian rebuts. 

Dissapte  a  XVIIJ  de  dit. — En  aquest  die  los  s."^^  Consellers 
a  les  nou  ores  de  matinada  anaren  a  la  Iglesia  del  monestir  de 
s.*  Agusti  haont  se  feya  la  festa  de  nostra  SJ^  de  Esperança  que 
quiscun  any  en  dita  Iglesia  acostuman  de  fer  los  corredors  de 
orella  e,  alli  oiren  lo  offici  y  sermó  sentats  ab  les  cadires  altes  del 
cor  deuant  la  Trona  a  la  part  de  la  segrestia  com  es  costum. 

Dit  die  a  la  tarda  los  s.'^s  Consellers  ab  ses  insígnies  consulars 
y  masses  altes  anaren  a  casa  lo  s."^  Gouernador  lo  qual^  los  isque 
a  rebrer  al  cap  de  la  escala  y  encontinent  se  posaren  los  s."  Con- 
sellers deuant  romanent  darrera  lo  s/  Conseller  en  cap  a  ma  es- 
querra de  dit  s,^  Gouernador  y  desprès  sen  entraren  en  uns  apo- 
sentos  endintre  y  al  cap  de  una  stona  vingueren  los  s."  deputats 
als  quals  dit  Gouernador  isque  a  rebrer  axi  mateix  restantse 
dits  s."^^  Consellers  en  lo  aposento  y  tornats  dit  s.'^  Gouernador  7 
deputats  en  dit  aposento  se  assentaren  ab  cadires  ço  es  los 
s."  Consellers  ab  una  filera  a,  ma  dreta  los  s."  deputats  ab  altra 
filera  a,  ma  esquerra  y  lo  s."^  Gouernador  en  lo  mig  tenint  \o 


desembre]  7 

s/  Conseller  en  cap  a  ma  dreta  y  lo  s/  deputat  ecciesiastich  a 
ma  esquerra  y  axi  assentats  tractaren  materias  secretas  conue- 
nients  al  present  principat  y  en  auent  acabat  sen  anaren  anant- 
sen  primer  los  s/^  Consellers  acompanyantlos  dit  s/  Gouernador 
al  lloch  haont  los  hauia  rebuts. 

Dit  die  y  en  exir  de  dita  Conferentia  se  tingué  Consell  de 
cent  en  lo  qual  se  tractaren  materias  acerca  de  enuiar  un  emba- 
xador  en  la  Cort  de  Paris  pera  suplicar  al  Rey  nostre  s/  (que 
Deu  G.^^)  se  diligentie  la  vinguda  del  s.'^  duch  de  Mercuri  elet 
per  virrey  del  present  principat  de  Cathalunya  en  lo  qual  consell 
se  prengué  la  deliberatio  y  conclusió  que  llargament  es  de 
ueurer  {*). 

Diumenge  a  XVIÍIJ  de  dit  se  torna  a  tenir  Consell  en  lo  qual 
se  proposa  acerca  de  la  electio  feta  de  embaxador  pera  Paris  de 
la  persona  del  sJ  don  Hiecinto  Vilanoua  lo  qual  digué  que  no 
podia  anar  en  dita  cort  per  trobarse  actualment  ab  algunes  des- 
ganes patia  que  no  li  permetian  anar  a  cauall  ni  dexar  sa  casa 
sens  molt  perill  de  sa  vida  y  perço  suplica  als  s.'^s  Consellers  tin- 
guessen  a  be  de  elegirne  altre  en  son  lloch  en  lo  qual  consell  se 
resolgué  que  fos  extret  un  embaxador  de  la  bossa  de  conseller 
en  cap  ab  la  forma  acostumada  y  extret  fos  votat  ab  capses  y 
botons  y  lo  que  tindria  compliment  de  ueus  anas  en  dita  cort  de 
Paris  per  embaxador  com  dites  coses  estan  en  dit  consell  mes 
llargament  contengudes. 

Feta  la  qual  deliberatio  foren  extretes  algunes  persones  de 
dita  bossa  les  quals  no  foren  habilitades  ja  per  trobarse  ab  diffe- 
rents  desganes  com  també  per  ser  fora  ciutat  fins  que  fonch  ex- 
tret Fran.*^  Sangenís  Ciuteda  lo  qual  votat  per  dit  Consell  tingué 
compliment  de  ueus  y  per  consegüent  fonch  anomenat  per  em- 
baxador de  París. 

DiMECRAS  a  XXIJ  de  dit. — En  aquest  die  se  tingué  consell 
de  cent  en  lo  qual  se  feren  les  propositions  y  deliberations  que 
en  dit  Consell  llargament  son  de  ueurer. 

DiSSAPTE  a  XXV  de  dit  festa  de  la  natiuitat  de  nostre  s."^  los 
s.'^s  Consellers  demati  a  les  uuit  ores  se  ajuntaren  absospromens 
en  lo  porxo  de  s.*  Jaume  e,  de  alli  ab  la  musica  deuant  anaren  a 
la  seu  e,  alli  oiren  lo  offici  assentats  al  altar  major  a  la  part  del 
euangeli  ab  los  banchs  de  vallut  carmesi  essent  lo  s."^  Conseller 


Concell  de 
cent. 


Concell  de 
cent. 


Concell  de 
cent. 


Promania 
en  S.*Jauma. 


(*)    V.  {'Apèndix  I. 


M.DCL 


Dia  de  S.t 
Esteu  a  los 
S."  Consa- 
llers  anaren 
en  S  ta  Cata- 
rína, 

Concell  de 
cent. 


Die  de  S.* 
Joan  en  S.< 
Francesch. 


Los  S.ï^s 
Consellers 
anaren  a  la 
seu. 


Confaren- 
tia  que  tin- 
gué ran  los 
S."  Consa- 
Uers  ab  los 
S."  deputats 
en  casa  la 
ciutat. 


quint  absent  e,  acabat  dit  offici  axi  mateix  ab  sos  promens  y 
acompanyament  de  musica  sen  tornaren  per  los  Ilochs  acos- 
tumats al  porxo  de  s.*  Jau[mJ.^  e,  de  allí  quiscu  sen  ana  en  sa 
casa. 

Diumenge  a  XXV]  de  dit  die  del  Gloriós  protomartir  s.*  Es- 
teue  los  s/s  Consellers  anaren  a  oir  lo  offici  al  monestir  de 
s.**  Catharina  del  orde  de  predicadors  com  es  costum  quiscun  any. 

Dit  die  a  la  tarda  hi  hagué  consell  de  cent  en  lo  qual  se  feren 
las  propositions  y  deliberations  que  en  dit  consell  llargament  son 
de  ueurer  (*). 

Dilluns  a  XXVIJ  de  dit  die  del  Gloriós  Apòstol  y  euange- 
lista  s.t  Joan  los  s.'^s  Consellers  anaren  al  monestir  y  conuent  de 
s.*  Fran.h  com  es  costum  y  alli  hoiren  lo  offici  y  sermó  lo  qual 
acabat  sen  anaren. 

DiMARS  a  XXVIIJ  de  dit  die  dels  s.^^  Ignoscents  los  s.'^s  con- 
sellers se  ajuntaren  en  casa  la  ciutat  y  de  alli  acompanyats  dels 
officials  anaren  a  la  seu  e,  oiren  missa  baxa  a  la  Capella  dels 
s.*^  Ignoscents  y  tocaren  lo  s.*  Ignoscent  con  es  costum  y  aca- 
bada la  missa  sen  anaren. 

Dijous  a  XXX  de  dit. — En  aquest  die  los  s.^^  deputats  vin- 
gueren a,  casa  la  ciutat  a  tenir  conferentia  ab  los  s.'^s  Consellers. 

DiUENDRES  a  XXXJ  de  dit. 

Lo  D.'^  Pere  Pau  Miquel  conseller  en  cap. 


JANER  MDCL. 

Die  de  cap         DiSSAPTE  al  orimcr  de  Janer  MDCL. — En  aquest  die  los 

de   Any  los  sr  j  i 

s."  consa-    g.^^^  consellcrs  anaren  a  la  le^lesia  parrochial  de  s.^*  Maria  de  la 

llers  anaren 

en  casa  la     j^^^.  haont  SC  celcbraua  com  es  costum  la  festa  de  la  circunsisio 

-ciutat  (sic). 

de  nostre  S.'^  y  a  la  que  foren  al  presbiteri  desprès  de  hauer  fet 
oratio  al  altar  major  se  assentaren  en  los  banchs  de  vallut  car- 
mesí estauen  a  la  part  del  euangeli  per  hauer  de  anari  lo  s."^  Go- 
uernador  lo  qual  al  cap  de  una  stona  arriba  en  dita  Iglesia  y  los 
S."^^  Consellers  lo  isqueren  a,  rebrer  en  lo  portal  del  cor  y  po- 


(*)  En  ell  se  tornà  a  proposar  la  supHcació  de  mossèn  Francesc  Sant-Genís,  extret  en 
Embaixador  extraordinari  de  la  ciutat  per  a  la  Cort  de  París  — de  la  que  s'havia  donat  compte 
al  mateix  Concell  en  22  d'igual  mes,  — demanant  li  fos  satisfeta  en  dobles  d'or  «la  quantitat 
li  ha  de  pagar  la  present  Ciutat  per  lo  vestuari  y  abillament  de  sa  persona  y  criats...»  —  S'a- 
cordà pagar-li  per  dit  concepte  aQ.uatrecentes  lliures  ab  moneda  corrent.» — (Deliberacions 
de  1650,  fol.  47. V) 


JANERJ  9 

santse  deuant  lo  s/  Conseller  sisè  y  desprès  lo  quint  y  axi  los 
demés  lo  s/  Conseller  en  cap  se  resta  darrera  al  costat  y  a  ma 
esquerra  de  dit  s."^  Gouernador  lo  qual  pujat  en  dit  presbiteri  se 
assenta  ab  dits  banchs  a,  ma  dreta  del  s/  Conseller  en  cap  y  axi 
assentats  digueren  lo  offici  y  sermó:  lo  diaca  dona  la  pau  a  dit 
s/  Gouernador  qui  la  dona  als  S/^  Consellers  y  lo  subdiaca  la 
porta  al  cor  E,  en  ser  acabat  dit  offici  dit  sJ  Gouernador  sen  ana 
acompanyantlo  dits  s/^  Consellers  fins  a  la  porta  del  cor  y  des- 
près sen  pujaren  al  altar  major  de  hont  sen  anaren. 

Dijous  a  VJ  de  dit  die  dels  Reys  los  s/^  Consellers  anaren  Reysíos'^l^^ 
a  la  Iglesia  parrochial  de  nostra  S/^  del  Pi  per  assistir  en  la  fes-     ín°a?e"Vn  u 
tiuitat  se  feia  com  quiscun  any  se  acostuma:  assisti  en  dita  festa  igiesiadeipi. 
lo  s/  Gouernador  ys  feu  en  tot  y  per  tot  com  lo  primer  del  pre- 
sent mes  en  s.*^  Maria  de  la  mar  per  no  ser  lo  sj  virey  en  Ca- 
thalunya. 

DiUENDRES  a  VIJ  de  dit  die  del  Gloriós  s.*  Ramon  de  Pe-     p  ^'^  ^-^ 

Kamon  pro- 

nyafort  al  demati  a  les  nou  ores  los  s.'^s  consellers  ab  sos  pro-     mania  en  s.'- 

Jauma  ana- 

mens  se  ajuntaren  en  lo  porxo  de  Jau[m].^  y  junts  que  foren  ^^^""^^  ^^Jj 
arriba  lo  scriua  rational  de  casa  la  ciutat  aportant  lo  pando  de  ens.t·cata- 
dit  Gloriós  s.t  ab  tota  la  musica  deuant  y  encontinent  dits 
S/^  Consellers  y  promens  se  axecaren  y  posantse  darrera  dit 
pando  anaren  ab  dita  musica  a  la  seu  haont  se  comensa  a  fer  la 
professo  quiscun  any  se  acostuma  en  la  qual  aportauen  dits 
s.^'s  Consellers  las  varas  del  talem  y  lo  pro[m]  mes  antich  apor- 
taue  lo  standart  o,  pendo  de  dit  Gloriós  s.*  deuant  la  custodia: 
arribaren  a  la  Iglesia  de  s.**  Catharina  màrtir  haont  se  feya  la 
festa  de  la  ciutat  qui  paga  aquella  y  se  assentaren  ço  es  los 
s/s  Consellers  ab  ses  cadires  y  cuxins  de  vallut  carmesi  a  la  part 
del  euangeli  los  s/^  promens  en  uns  banchs  de  vallut  carmesi  al 
costat  de  dits  s/^  Consellers  enues  lo  altar  major  y  los  s/^  Canon- 
ges del  Gramial  de  dita  professo  se  assentaren  ab  ses  cadires  sens 
cuxins  a  la  part  de  la  epistola  y  axi  assentats  oiren  lo  offici  y 
sermó  lo  qual  acabat  dita  professo  torna  a  posarse  en  orde  tor- 
nantsen  a  la  seu  de  hont  dits  s/^  Consellers  y  promens  ab  dit 
scriua  rational  qui  prengué  dit  pendo  sentornaren  a  s.*  Jaume 
haont  se  disgregaren  y  dit  scriua  rational  sen  ana  enues  casa  la 
ciutat  ab  la  musica  deuant. 

DiSSAPTE  a  VIIJ  de  dit. — En  aquest  die  jura  lo  sJ       Simón  de-imos™as?f 
Campana  mostasaf  extret  lo  die  de  s.*^  Llutia  lo  qual  jurament 
se  feu  de  la  manera  que  en  lo  llibre  de  serimonies  te  lo  scriua 


M.DCL 


Visita  en 
S.*  Agosti. 


Pro  fesso 
del  ni  ny  o 
perdido. 


Juydepro- 
mens. 


rational  y  los  s."  Consellers  llargament  es  de  ueiirer  y  en  aquell 
y  hagué  agraduatio  com  en  lo  llibre  de  agraduations  qui  aporta 

10  scriua  de  les  obres  llargament  es  de  ueurer. 

Diumenge  a  VIIIJ  de  dit  a  la  matinada  los  s.^^  Consellers  ab 
ses  insígnies  consulars  anaren  al  monestir  de  s.*  Agusti  pera  fer 
la  visita  ordinària  que  quiscun  any  acostuman  a  les  quatre  ordens 
mendicants:  segueren  al  presbiteri  a  la  part  del  euangeli  y  axi 
assentats  ab  les  cadires  y  cuxins  de  uallut  carmesí  oiren  lo  oíííici 
y  sermó  lo  qual  acabat  sen  anaren. 

Dit  die  a  la  tarda  dits  s.^^^  Consellers  anaren  al  monestir  de 
les  monjes  de  nostra  s."^^  dels  Àngels  y  Peu  de  la  creu  segon  y 
quart  absents  per  assistir  a  la  professo  que  quiscun  any  se  acos- 
tuma fer  del  ninyo  perdido  y  arribats  en  dita  Iglesia  pujaren  al 
presbiteri  haont  se  assentaren  ab  les  cadires  y  cuxins  de  vallut 
carmesí  fins  ques  comensa  la  professo  a  la  qual  aportaren  dits 
s/s  Consellers  las  varas  del  talem  ab  dos  Cauallers  E,  tornada 
dita  professo  en  dita  Igl[e]sia  dits  s/^  Consellers  feren  oratio  al 
altar  major  y  sen  anaren. 

DiUENDRES  a  XIIIJ  de  dit. — En  aquest  die  a  la  tarda  hi  ha- 
gué Juy  de  promens  lo  qual  se  feu  de  la  matexa  manera  que  en 
los  llibres  de  serimonias  tenen  los  s."  Consellers  y  scriua  ratio- 
nal es  de  ueurer  e,  fonch  tret  en  dit  Juy  Miquel  Bernada  de  An- 
glasola  inculpat  de  hauer  fet  moltas  moatras  y  stafas  a  differents 
persones  de  la  present  Ciutat  lo  qual  fonch  condempnat  a  que  se 

11  fossen  donats  cent  assots  per  los  llochs  acostumats  que  fos 
marcat  ab  la  marca  de  Barcelona  y  ...  (*)  anys  de  Galera  per 
scarment  dels  altres. 

DiSSAPTE  a  XV  de  dit. 

Lo  D.-^  Pere  Pau  Miquel  conseller  en  cap. 


Visita  al 
monestir  del 
Carma. 


Diumenge  a  XVJ  de  dit  los  s.'^s  Consellers  a  la  matinada  ana- 
ren a  la  Iglesia  y  monestir  de  nostra  S."^^  del  Carme  com  quiscun 
any  se  acostuma  de  anar  a  les  quatre  ordens  mendicants  y  perço 
pujaren  al  presbiteri  y  se  assentaren  en  las  cadires  de  uallut  car- 
mesí ab  sos  cuxins  a  la  part  del  euangeli:  oiren  lo  offici  y  sermó 
y  lo  diaca  dona  la  pau  a  dits  s.^^^  Consellers  y  lo  subdiaca  la  porta 
al  cor  e,  acabat  que  fonch  dit  offici  dits  s."  Consellers  sen  tor- 
naren ab  la  matexa  forma  eran  vinguts. 


(*)    En  blanc. 


JANER 


1  I 


DiMARS  a  XVIÍJ  de  dit  a  la  matinada  vingué  en  casa  la 
present  Ciutat  lo  s/  m/  Franse[s]ch  Soler  extret  ad[minis· 
tradj.^""  del  banch  acompanyat  de  molts  cauallers  y  altres  perso- 
nes pera  prestar  lo  solit  jurament  y  arribat  en  dita  Casa  y  entrat 
en  custistori  (sic)  se  assenta  a  la  part  del  s/  Conseller  quint  y 
desprès  dels  s/^  Consellers  y  los  demés  cauallers  a  una  part  y 
altra  y  desprès  lo  scriua  major  llegi  lo  Jurament  prenentli  aquell 
lo  s.'"  Conseller  en  cap  ab  lo  llibre  uert  y  encontinent  se  feu  la 
agraduatio  la  qual  te  continuada  lo  scriua  de  les  obres  en  lo  lli- 
bre que  per  dit  effecte  aporta  y  desprès  ab  dita  agraduatio  sen 
anaren  a  la  Llotja  de  la  mar  ab  los  uerguers  deuant  haont  estaua 
dit  banch  parat  ab  los  officials  y  alia  se  assentaren  ço  es  los 
s/s  Consellers  en  un  Banch  al  costat  de  un  portal  que  ix  a  la  mu- 
ralla de  mar  y  al  cap  del  taulell  haont  eran  los  llibres  y  los  de- 
més cauallers  se  assentaren  en  altres  banchs  estauen  deuant  dit 
taulell  e,  dit  s/  ad[ministrad].°'^  se  assenta  entre  los  officials  pera 
posar  en  datas  las  personas  rebian  diners:  donaren  ramallets  y 
bandaretas  de  or  barbari  com  es  costum  y  en  hauer  acabat  se 
disgregaren  y  sen  anaren. 

Dit  die  y  a  la  tarda  se  tingué  Juy  de  promens  lo  qual  se  feu 
de  la  matexa  manera  que  en  los  llibres  de  seremonias  es  de  ueu- 
rer  y  a  la  que  foren  a  la  presó  ab  lo  s/  Gouernador  y  Acessor  en 
continent  tragueren  Jau[mJ.^  Figueres  inculpat  de  hauer  fet  al- 
guns robos  lo  qual  desprès  de  hauer  llegit  son  procés  fonch  con- 
dempnat  a  que  se  li  fossen  donats  cent  assots  per  los  llochs  acos- 
tumats y  que  seruis  sinch  anys  remant  en  las  galeras  de  sa  mag.* 
xpa.  (que  Deu  Guarde)  E,  desprès  foren  trets  en  dit  Juy  de  pro- 
mens Joan  Iganill  y  Bernat  Monti  inculpats  de  hauer  robat  una 
capa  en  cami  real  los  quals  foren  condempnats  ço  es  dit  Iguanill 
a  cent  assots  y  sinch  anys  de  Galera  y  dit  Monti  a  ser  desterrat 
de  la  present  Ciutat  per  temps  de  ...  ("^j  anys.  E  fet  dit  Juy  de 
Promens  y  desprès  de  sersen  anat  lo  S/  Gouernador  dits 
S."  Consellers  y  personas  de  dit  Juy  sen  anaren  a,  casa  la  ciutat 
haont  se  disgregaren. 

Dijous  a  XX  de  dit  die  de  s.*  Sebastià  se  feu  professo  per  lo 
clero  de  la  seu  lo  qual  ana  a  dir  lo  offici  a  s.*  Sebastià  y  en  ella 
aportaren  lo  talem  los  sj^  Consellers  y  arribats  alia  al  temps  del 
offici  los  sjs  Consellers  estigueren  assentats  deuant  lo  altar  ma- 


Jurament 
del  S.r  Admi- 
nistrador del 
Banch. 


Jui 

proms. 


Festa  del 
gloriós  s.* 
Sebastià. 


(*) 


En  blanc. 


Proffaso 
pera  tornar 
s  ta  Madrona 
en  son  mo- 
nestir. 


12  [m.DCL 

jor  ab  ses  cadires  de  vallut  carmesí  y  coxins  a  la  part  del  euan- 
geli  y  la  professo  feu  la  ronda  acostumada  dels  altres  anys  e,  aca- 
bat dit  offici  sen  torna  la  professo  a  la  seu  acompanyantla  los 
s/s  Concellers  axi  mateix  y  de  alli  sen  ana  quiscu  en  sa  casa. 
cia^en  i"dí"  Dissapte  a  XXIJ  de  dit  los  s/s  Consellers  anaren  a  la  depu- 
putacio,         tatïo  a  tenir  conferentia  ab  los  s/^  deputats. 

Dissapte  a  XXVIIIJ  de  dit  los  s/^  Consellers  a  la  matinada 
anaren  ab  ses  insignies  consulars  en  la  seu  per  assistir  a  la  pro- 
fesso que  a  petitio  de  dits  s."  Consellers  se  feya  pera  tornar  lo 
cos  de  la  Gloriosa  s.**  Madrona  en  lo  monestir  de  dita  Gloriosa 
s.^^  en  la  montanya  de  Monjuich  lo  qual  se  era  aportat  en  la  pre- 
sent Ciutat  per  causa  de  la  vinguda  del  enemich  per  voler  sitiar 
la  present  ciutat  en  la  qual  professo  dits  s/^  Consellers  aportaren 
las  varas  del  talem  fins  al  portal  de  s.*  Anthoni  haont  dexant  dit 
talem  se  posaren  darrera  lo  gramial  de  dos  en  dos  ab  la  forma 
acostumada  fins  arribar  en  dita  Iglesia:  se  segueren  dits  s."  Con- 
cellers al  presbiteri  y  a  la  part  del  euangeli  ab  las  cadires  y  cu- 
xins  de  vallut  carmesí  y  los  s/-  Canonjes  del  Gramial  se  assen- 
taren a  la  part  de  la  epístola  ab  cadires  sens  cuxins:  oiren  lo 
offici  y  acabat  sen  torna  dita  professo  anant  dits  s."  Consellers 
darrera  dit  gramial  fins  a  la  seu  de  hont  se  disgregaren  y  quiscu 
sen  ana  en  sa  casa. 
tia^q'ií'tln-  ^     tarda  se  tingué  Conferentia  per  los  s.'"^  deputats 

l."*deputi°s  vingueren  als  quals  isqueren  a  rebrer  dits  s.'^s  Consellers  com 

conL°iiert  e'n  costum  a  la  porta  del  consistori  uella  y  desprès  al  cap  de  una 
casa  la  ciu-  gtona  vinguc  lo  s.^  bisbe  de  Marca  y  lo  s.*^  Gouernador  als  quals 
axi  mateix  isqueren  a  rebrer:  entraren  dintre  consistori  y  alia  tin- 
gueren dififerents  col·loquis  de  cosas  conuenients  al  present  prin- 
cipat y  desprès  sen  anaren  acompanyantlos  dits  s.'^^  Consellers 
fins  alia  haont  los  hauian  rebuts. 
Dilluns  a  XXX]  de  dit. 

Lo  D."^  Pere  Pau  Miquel  conseller  en  cap. 

[FEBRER.] 

dirs.'^cu-  DiMARS  al  primer  de  fabrer  del  any  de  nostre  S.^  MDCL. — 
En  aquest  die  fonch  lo  Jurament  del  s."^  Joan  Carreres  clauari  no- 
uament  extret  de  la  present  Ciutat  lo  qual  se  feu  ab  la  forma  se- 
güent Ço  es  que  al  demati  a  les  nou  ores  sen  ana  en  casa  de  dit 


FEBRER 


Carreres  lo  molt  III.®  Fran.^^  Puigjaner  conseller  segon  ser- 
uint  lo  offici  de  clauari  en  lloch  de  m/  Diego  Cisteller  absent  de 
la  present  Ciutat.  E  arribat  dit  s/  Conseller  en  casa  de  dit  Car- 
reres Clauari  tots  dos  acompanyats  de  molts  cauallers  y  altres 
persones  anaren  en  casa  la  ciutat  haont  se  assentaren  ço  es  lo 
sJ  Conseller  entre  los  demés  sos  companys  ab  la  forma  acostu- 
mada y  dit  s/  Carreres  desprès  dels  s.^^^  Consellers  E  axi  assen- 
tats dit  s/  Clauari  nou  presta  son  solit  y  acostumat  Jurament  lo 
qual  prestat  sen  ana  ab  dit  s/  Conseller  segon  anant  ab  cotxes  y 
sens  agraduatio  per  los  portals  a  pendrer  pocessio  de  aquells  con- 
forme se  acostuma. 

DiMECRAS  a  IJ  de  dit  die  de  nostra  S/^  Candalera. — En 
aquest  die  los  s/^  consellers  no  anaren  a  la  seu  perquè  noy  ha- 
uia  bisbe  E,  quant  ni  ha  hi  acostuman  anar  fent  les  cerimònies 
que  en  lo  cerimonial  es  de  ueurer. 

Dit  die  a  la  tarda  los  s.'^s  Consellers  ters  absent  anaren  a  la 
Iglesia  del  collegi  de  Bellem  de  la  companya  de  Jhs.  pera  assis- 
tir a  unes  conclusions  que  en  dita  Iglesia  se  tenian:  estigueren 
assentats  serca  de  la  taula  del  qui  sustentaua  dites  conclusions  a 
la  part  del  euangeli  ab  ses  cadires  y  cuxins  de  vallut  carmesí  y 
acabades  dites  conclusions  sen  anaren  ab  la  matexa  forma  eran 
vinguts. 

Dijous  a  IIJ  de  dit  los  s.''^  Consellers  anaren  a  la  Deputatio 
a,  tenir  conferentia  ab  los  s.'^s  Deputats:  feuse  com  altres  vegades 
se  acostuma. 

Dit  dia  se  parti  de  la  present  Ciutat  de  Bar[celon].^  lo  molt 
111.®  S."^  Don  Joseph  de  Margarit  gouernador  del  present  princi- 
pat de  Cathalunya  acompanyat  de  molts  Cauallers  ab  sos  caualls 
y  molts  soldats  de  son  tertio  lo  qual  acompanyaue  lo  sj  de  Mar- 
sin  qui  anaue  pres  al  castell  de  Perpinyà  al  qual  s."^  de  Marsin  dit 
sJ  Gouernador  hauia  pres  en  la  present  Ciutat  de  orde  del  Rey 
christianissim  (que  Deu  G.^^) 

DiSSAPTE  a  V.  de  dit  los  molt  111. g/s  Deputats  vingueren 
a,  casa  la  Ciutat  a  tenir  conferentia  ab  los  s.^'s  Consellers  la  qual 
se  tingué  de  la  matexa  manera  que  altres  vegades  es  de  ueurer. 

Diumenge  a  VJ  de  dit  los  s.'"^  Consellers  ab  ses  insignies 
consulars  y  masses  altes  anaren  a  la  Iglesia  de  la  seu  de  Bar[ce- 
lon].»  per  assistir  al  te  Deum  laudamus  que  en  dita  Iglesia  se 
feya  de  hauernos  fet  gratia  nostre  S."^  de  hauernos  donat  compli- 
ment de  aygua  per  los  explets  y  a  la  que  arribaren  en  dita  Igle- 


Dia  de  nos- 
tra S.··'' Can- 
dalera. 


Dia  que  los 
s.'·s  consa- 
llers  anaren 
a  unas  con- 
clusions a 
Ballem. 


Confaren- 
tia  en  casa  la 
deputatio. 


Lo  S.'  Go- 
uernador 
mana  pres  lo 
S.'de  Marsin 
al  castell  ae 
Parpinya. 


LosS."  de- 
putats ana- 
ren en  casa  la 
ciutat  a  tanir 
confarentia. 

Pragari  a  s 
de  Aigua. 


14 


M.IjCL 


Concell  de 
cent. 


Los  S.rs 
ConsaUers 
anaren  a  ui- 
sitar  las  pre- 
sons. 


sia  se  assentaren  al  presbiteri  ab  los  banchs  a  la  part  del  euan- 
gelí  y  a  la  que  comensaren  dit  te  Deum  los  s."  Consellers  anaren 
darrera  lo  gramial  y  en  ser  acabat  feren  oratio  al  altar  major  y 
desprès  sen  anaren. 

DiMECRAS  a  VIIIJ  de  dit  se  tingué  consell  de  cent  a  la  mati- 
nada en  lo  qual  se  feren  les  propositions  y  deliberations  que  en 
aquell  son  de  ueurer  (i). 

DiUENDRES  a  XJ  de  dit  tenint  entès  los  molt  III.^  s/^  conse- 
llers que  lo  molt  111.^  sj  don  Joseph  de  Biure  y  de  Margarit  go- 
uernador  del  present  principat  de  Cath[aluny].*  era  fora  de  la 
present  Ciutat  y  del  principat  de  Catth[aluny].^  per  lo  qual  lo 
mag.^^  R[ege]."^  la  vegueria  de  Bar[celon  |.^  y  per  no  haueri  vir- 
rey  administraua  la  Justitia  los  aparague  que  deuian  y  eran  obli- 
gats en  anar  a  las  carcers  reals  pera  fer  la  visita  que  per  sem- 
blants occasions  se  acostuma  fer  y  hauent  consultat  dit  fet  ab  los 
mag.^^  aduocats  de  la  present  Casa  los  quals  desprès  de  hauer 
vistos  los  priuilegis  ordinations  y  exemplars  de  la  present  Casa 
aconcellaren  y  foren  de  vot  y  parer  que  deuian  y  eran  tinguts  y 
obligats  en  anar  a  fer  dita  visita  conforme  consta  ab  lo  vot  per 
dits  mag.^^s  assesors  fet  y  en  lo  present  llibre  cusit  (2)  Anaren 
perço  a  la  matinada  ab  sos  uerguers  y  masses  altes  en  ditas  pre- 
sons y  pujats  dalt  per  la  obra  noua  sen  entraren  en  una  istantia 
dita  lo  deposador  que  trau  finestras  a  la  plassa  del  Rey  y  deua- 
llada  de  la  presó  y  alia  se  assentaren  en  un  banch  posats  de  squena 
a  la  finestra  de  la  plassa  del  Rey  de  la  matexa  manera  que  seuen 
en  casa  la  ciutat  ço  es  cap  al  mig  segon  a  ma  dreta  ters  a  ma 
squerra  quart  a  ma  dreta  quint  a,  ma  squerra  y  sisè  a  ma  dreta 
y  desprès  vingué  lo  mag.^  s."^  Hieronim  Romeu  ciuteda  honrrat  y 
Regent  la  vegueria  de  Bar[celon].^  lo  qual  fonch  assentat  entre 
los  s/s  consellers  cap  y  segon  e,  en  altre  banch  arrimat  a  la 
paret  deuant  las  finestras  de  la  deuallada  de  la  presó  se  assenta 
a  ma  dreta  lo  mag.^  m.^  Joseph  Piella  doctor  en  drets  ciuteda 
honrrat  de  Bar[celon].*  lloctinent  de  Prior  de  Juristas  de  dita  cort 
del  mag.^  veguer  y  a  son  costat  y  part  squerra  los  mag.^^  m."^ 
Narcís  Mir  en  quiscun  dret  d.^"^  aduocat  ordinari  de  la  present 
Casa  y  m."^  Rafel  BoffiU  qui  seruia  en  lloch  del  mag.^  m."^  Miquel 
Cellers  aduocat  de  dita  casa  indispost  per  malaltia  e,  axi  assen- 
tats dit  mag.h  R[ege].^*  la  vegueria  de  Bar[celon].*  eo  per  ell  dit 


(0    V.V Apèndix  II. 

(2)    V.  VApèndix  III,  document  A. 


FEBRER  I  ■  15 

mag>  Joseph  Piella  son  acessor  feu  relatio  a  dits  s."  Conse- 
llers dels  presos  estauen  detinguts  en  dites  carcers  per  compte  de 
dit  s/  veguer  y  de  les  causes  per  les  quals  estauen  presos  y  en- 
continent  feren  deuallar  per  lo  scarsaller  deuant  dits  s."^^  Isidro  Al- 
dabo  joue  fuster  al  qual  li  digueren  si  tenia  ninguna  cosa  que  dir- 
los  lo  qual  desprès  de  hauer  dit  lo  que  li  aparague  fou  tornat  a 
tencar  a  la  istantia  liaont  estaue  y  desprès  fonch  treta  una  dona 
dita  Maria  Rosa  la  qual  fonch  presa  en  companya  de  dit  Isidro  Al- 
dabo  la  qual  dona  axi  mateix  digué  a  dits  s/^  Consellers  lo  que 
li  aparague  y  sen  ana  e,  anada  que  sen  fonch  dit  mag.^  m/  Jo- 
seph  Piella  referi  la  causa  per  la  qual  estaua  presa  y  aparexent 
que  no  era  delicte  de  molta  pena  y  que  bastaua  lo  que  hauia  es- 
tat presa  fonch  resolt  per  dits  s/^  ueguer  y  concellers  ab  parer  de 
dits  magJ^^  acessors  que  fos  relexada  de  dites  carcers  per  lo  qual 
la  tornaren  a,  enuiar  a,  sercar  y  estant  en  presentia  de  tots  dits 
s."^  vaguer  y  Conseller  en  cap  li  donaren  una  molt  bona  correc- 
tio  dientli  que  visques  be  y  no  fes  coses  per  les  quals  hagués  de 
ser  castigada  tant  per  la  Justitia  temporal  com  per  lo  tribunal 
de  Deu  nostre  S/  lo  que  ella  prometé  de  fer  y  encontinent  se  li 
digué  sen  podia  anar  tocantlo  fora  en  lo  llibre  de  la  mesa  del 
scarsaller  Fran.^  Poll  nott[ari]  y  scriua  de  dit  mag>  veguer  y 
lleuant  de  dites  coses  acte  lo  qual  esta  assi  cusit  (*)  E  desprès  de 
orde  de  dits  s/^  ueguer  y  concellers  fonch  tret  lo  abat  de  la  cam- 
bra de  la  Almoyna  de  dites  presons  ab  lo  qual  dits  s/^  se  entre- 
meteren si  los  presos  de  dita  almoyna  tenian  lo  sustento  neces- 
sari si  los  ad[ministrad].°'^5  cuydauen  de  donar  tot  lo  recapte  era 
menester  y  hauentlos  fet  relatio  de  que  tot  anaue  del  modo  que 
hauia  de  anar  lo  scarsaller  lo  torna  a  tencar  y  encontinent  dit 
sJ  veguer  se  despedi  de  dits  s/^  Consellers  y,  sen  ana  y  desprès 
dits  s/s  Consellers  sen  anaren  ab  la  matexa  forma  eran  vinguts 
a,  casa  la  ciutat  haont  se  disgregaren. 

Dit  die  a  la  tarda  vigilia  de  la  gloriosa  uerge  y  màrtir  s.^*  Eu-     s  Tl^Èuíarla 
laria  patrona  de  la  present  Ciutat  los  s/^  Consellers  anaren  a  la  seu^.'"''^ 
seu  per  assistir  a  las  matinas  que  en  dita  seu  se  deyan  per  la  fes- 
tiuitat  de  dita  gloriosa  S.**  conforme  quiscun  any  se  acostuma. 

DISSAPTE  a  XI]  de  dit  dia  de  la  gloriosa  s.t^  Eulària  a  la  ma-  guurif  pro- 
tinada  los  s.'^s  Consellers  ab  sos  promens  se  ajuntaren  al  porxo  de  I^^à  u^s^eu' 
s.^  Jau[m].®  y  junts  que  foren  sen  anaren  en  forma  de  promenia 


(*)    V,  VApcndix  III,  document  B- 


i6  .  [m.dcl 

ab  la  musica  deuant  per  la  Llibreteria  plassa  del  Rey  deuant  lo 
palau  del  Rey  darrera  la  seu  entraren  per  lo  portal  major  passa- 
ren per  lo  mig  del  cor  y  pujaren  al  presbiteri  per  la  part  de  la 
epístola  y  fent  lo  degut  acatament  al  altar  major  sen  passaren  a 
la  part  del  euangeli  haont  se  assentaren  y  alia  oiren  lo  oíiíïci  y 
sermó  lo  qual  lo  sj  subdiaca  dona  la  pau  als  s/^  Consellers  y  lo 
s/  diaca  la  porta  al  cor  y  acabat  dit  offici  dits  s.'^s  Consellers  y 
promens  ab  la  musica  deuant  sen  tornaren  a  s.*  Jau[m].^  haont 
se  disgregaren. 

Promania         j)]^  ^jjg  ^  la  tarda  a  les  tres  ores  dits  s/^  Consellers  ab  sos  pro- 

en  s.*  Jauma  ^ 

ala  tarda.  mcns  sen  tomarcu  a,  ajuntar  en  forma  de  promenia  al  porxo  de 
s.*  Jau[m].^  y  a  la  que  foren  junts  arriba  Joseph  Soldeuila  scriua 
rational  de  la  present  Casa  aportant  lo  pando  de  dita  Gloriosa 
s.**  ab  tota  la  musica  de  tabalicos  trompetas  y  menestrils  deuant 
y  encontinent  dits  s.'^^  Consellers  y  promens  se  alsaren  y  posantse 
darrera  dit  pando  sen  anaren  a  la  seu  per  los  llochs  acostumats 
entraren  per  lo  portal  major  passaren  per  lo  mig  del  cor  y  puja- 
ren al  presbiteri  per  la  part  de  la  epístola  y  fent  los  deguts  aca- 
taments al  altar  major  sen  passaren  a  la  part  del  euangeli  haont 
se  assentaren  dexant  dit  scriua  rational  lo  pando  de  s.*^  Eulària 
acerca  dit  s."^  Conseller  en  cap  y  al  cap  de  una  stona  vingueren 
los  molt  111.^^  S/^  deputats  los  quals  desprès  de  hauer  feta  oratio 
al  altar  major  se  assentaren  a  la  part  de  la  epístola  y  axi  assen- 
tats se  comensa  la  professo  y  arribada  la  àguila  la  qual  feu  una 
dansa  al  altar  major  com  es  costum  e,  a  la  que  comensa  a  partir 
la  custodia  lo  sJ  prom  mes  antich  prengué  lo  pando  y  los  demés 
varas  doradas  ys  posaren  deuant  dita  custodia  e,  los  s.^^^  Conse- 
llers ab  dits  s.^^  Deputats  anaren  del  presbiteri  fins  a  la  porta  del 
cor  darrera  lo  gramial  haont  los  s.'"^  Consellers  prengueren  les  va- 
res del  talem  com  es  costum  y  dits  s.^^^  deputats  se  romangueren 
darrera  lo  gramial  ab  unes  atxetes  ensesas  en  les  mans  darrera 
dels  quals  anauen  les  donzelles  filles  dels  qui  moriren  en  la  palea 
de  Mónjuich  a  les  quals  la  ciutat  ajuda  per  collocatio  de  son  ma- 
trimoni acompanyades  de  dos  manestrals  onrrats  quiscuna  delies 
y  desprès  uenían  las  dels  hospitals.  E  dita  professo  se  feu  ab 
molta  solempnitat  per  los  llochs  acostumats  fins  que  torna  en  dita 
seu  haont  desprès  de  hauer  dites  las  orations  los  s.^^^  deputats  feren 
oratio  y  saludant  a  dits  s."  Consellers  sen  anaren.  Y  desprès  dit 
Joseph  Soldeuila  scriua  rational  torna  a  pendrer  dit  pando  y  po- 
santse deuant  dits  s.^^^  consellers  y  promens  sen  anaren  ab  la  mu- 


Concell  de 
cent  per  lo 
mil  hauia  en 
Tortosa. 


febrer]  17 

sica  deuant  y  atxes  enseses  per  ser  uespre  a  s.*  Jau[m].^  haont 
dita  promenia  se  disgrega  y  dit  scriua  rational  sen  ana  a  casa  la 
ciutat  ab  dita  musica  y  pando  de  hont  totom  sen  ana  en  sa  casa. 

Fas  nota  com  dits  s/^  Consellers  arribaren  en       Mai  conta- 

gios  en  Tor- 

casa  la  ciutat  no  obstant  que  era  molt  de  nit  y  ^°^^· 
ajuntaren  la  Junta  de  morbo  pera  tractar  lo  que  se 
hauia  de  fer  acerca  de  las  nouas  tenian  de  que  en 
Tortosa  hi  hauia  mal  contagiós  y  perço  se  donaren 
los  ordens  necessaris:  nostre  s/  nos  uulle  deslliurar 
de  semblant  mal  per  sa  infinita  misericòrdia. 
Diumenge  a  XIIJ  de  dit. — En  aquest  die  se  tingué  Consell 
de  cent  a  la  matinada  en  lo  qual  se  dona  raho  de  las  intelligen- 
tias  se  tenian  de  hauer  mal  contigios  en  la  ciutat  de  Tortosa  y 
de  algunes  medicines  y  diners  que  los  s.""^  procuradors  de  dita 
ciutat  de  Tortosa  demanauen  a  dits  s."^^  Consellers.  Tot  lo  qual 
fonch  comes  per  dit  Consell  als  s/^  Consellers  y  Junta  de  morbo 
perquè  en  orde  a  dites  coses  uessen  lo  que  aparegués  conuenir  y 
enuiassen  les  medicines  fossen  menester  com  llargament  en  dit 
Consell  es  de  ueurer. 

Dit  dia  a  la  tarda  se  ajunta  dita  Junta  de  morbo  en  la  qual  se  rnor"bo*^  '^^ 
resolgué  lo  que  acerca  a  dites  coses  alt  referides  se  deuia  fer  ma- 
nant despedir  diíïerents  correus  per  tota  Cathalunya  donant  auis 
de  ditas  nouas  a  las  vilas  y  Ciutats  pera  que  anassen  cuydadosos 
en  fer  les  guardes  que  per  semblants  ocasions  se  acostuman  pera 
guardarse  de  semblants  mals  dels  quals  nostre  S.""  nos  uulle 
guardar. 

Dilluns  a  XÍIIJ  de  dit.  —  En  aquest  die  sen  anaren  las  mon-  de^Pedraiies 
jas  del  monestir  de  Pedralbes  de  la  present  Ciutat  haont  eran 
vingudes  y  retirades  en  lo  mes  de  setembre  quant  lo  exercit  ene- 
mich  volia  uenir  a  la  present  Ciutat  y  perço  los  s.''^  Consellers 
enuiaren  a  la  R.^*  Abadessa  per  part  de  la  ciutat  dos  cauallers 
lo  hu  dels  quals  era  lo  s/  Phelip  de  Boxadors  y  laltro  lo  s/  Ra- 
mon Castelló  acompanyats  del  correu  de  la  ciutat  ab  son  postillo 
per  acompanyar  ditas  s.''^^  monjas  fins  al  monestir  y  desprès  a  les 
deu  ores  los  s."  Consellers  ters  y  quint  absents  anaren  al  mones- 
tir del  Gloriós  pare  s.^  Fran.^  haont  ditas  s."^^'  monjas  hauian  de 
anar  a  oir  missa  y  a  la  que  foren  al  portal  de  la  Iglesia  los  isque- 
queren  a  relDrer  alguns  pares  de  dit  monestir  acompanyantlos  fins 
al  presbiteri  haont  se  assentaren  a  la  part  del  euangeli  ab  los 
banch[s]  de  vallut  de  la  ciutat  y  desprès  tenint  entès  dits 


sen  tornaren 
en  son  mo- 
nestir. 


XV  -  2 


i8  [m.dcl 

s/^  Consellers  que  ditas  s/^^  monjas  ja  arribauen  ab  diíïerents 
cotxos  de  s/^5  damas  qui  las  aportauan  y  acompanyauen  sen 
anaren  fins  al  cap  del  cor  haont  entenent  que  la  s/^  badessa  en- 
cara no  era  vinguda  per  hauer  de  ser  la  darrera  se  assentaren  a 
dites  cadires  del  cor  fins  que  tingueren  auis  que  dita  s/^  badessa 
ja  desembarcaua  del  cotxo  que  encontinent  la  isqueren  a  rebrer 
fins  al  portal  es  al  cap  de  dit  cor  haont  desprès  de  hauerli  fetes 
les  degudes  cortesies  lo  sj  Conseller  cap  y  segon  la  posaren  en 
lo  mig  donantli  lo  s/  Conseller  en  cap  lo  bras  pera  sustentarse  y 
lo  senyor  Conseller  quart  y  sisè  portauen  deuant  altra  senyora 
monja  en  lo  mig  y  las  demés  anauen  deuant  de  dits  s."  Consellers 
pujaren  al  presbiteri  haont  dits  s/^  Consellers  se  assentaren  ab  los 
banchs  a  la  part  del  euangeli  y  dita  s/^  s."  Badessa  se  agenolla 
al  costat  del  s/  conseller  en  cap  y  les  demés  monjes  estauen  en 
dit  presbiteri  ab  moltes  senyores  dames  quils  assistien  feren  ora- 
tio  y  al  cap  de  una  stona  sen  anaren  ab  dits  s/^  Consellers  a  la 
capella  del  perdo  del  pare  S.*  Franja  haont  oiren  missa  y  per  ser 
tantes  les  senyores  monjes  y  dames  qui  las  acompanyauen  ne  ha- 
gueren de  dir  dues  la  darrera  de  les  quals  oiren  dits  S."  Conce- 
llers  y  senyora  badessa  y  desprès  sen  anaren  a,  sercar  tot  lo  mo- 
nestir ab  lo  pare  guardià  qui  las  acompanyaue  y  desprès  sen 
tornaren  a  la  Iglesia  y  al  mateix  portal  per  haont  eran  entrades 
haont  se  encotxaren  ab  diíïerents  cotxes  essent  la  ultima  dita 
s/*  badessa  de  la  qual  se  despediren  dits  s/^  Consellers  al  anar- 
sen  y  desprès  sen  anaren  a  llurs  cases. 

Has  de  aduertir  que  dits  s/^  Consellers  feren  axir 
alguns  soldats  de  les  companyes  de  la  present  Ciu- 
tat los  quals  acompanyaren  dites  s/^^  monjes  tot  lo 
cami  pera  que  estiguessen  guardades  y  anassen  sens 
ningun  perill. 
DiMARS  a  XV.  de  dit. 

Lo  D."^  Pere  Pau  Miquel  Conseller  en  Cap. 

Diumenge  à  XX  de  dit. — En  aquest  die  se  tingué  concell 
de  cent  en  lo  qual  se  feren  les  propositions  y  deliberacions  que 
en  dit  concell  llargament  son  de  veurer  . 

(*)  Els  Consellers,  i  en  representació  de  tots,  Ten  í-<7j^,  exposà  al  Cori^istori  —  <i...com 
sas  senyon'as  attenent  al  major  benefici  de  la  present  Ciutat  representan  a  V.  S."  com  lo  for- 
tin  de  Monjoich  en  dos  bo  tres  parts  se  es  enderrocat  per  ser  fabricat  aquell  sobre  fona- 
ment fals  y  entenen  dits  senyors  Consellers  de  que  se  anirà  enderrocant  lo  demés  per  dita 
causa  y  com  fins  vuy  coste  la  fortificatio  passades  de  vint  y  vuyt  milia  lliures  his  veja  lo 


febrerJ  19 

DlMARS  à  XXIJ  de  dit. — En  aquell  die  tenint  eiúes  los  molt  jeUera^nisím 
111/^  Sors.  Concellers  que  lo  Serenissim  Senyor  Duch  de  Mercuri  Mercurí  vl- 
virrey  y  capità  general  en  lo  present  Principat  de  Cathalunya  ve-  ^tnerai"''*^^ 
nia  en  la  present  Ciutat  y  dit  dia  entraua  conuidaren  perço  molts 
Caualiers  y  personas  titulars  y  a  les  dues  ores  de  la  tarda  se  ajun- 
taren en  la  plassa  de  la  Casa  de  la  Ciutat  anant  dits  Senyors  Con- 
cellers a  Cauall  ab  sos  Caualls  enjehesats  dels  adresos  y  goldra- 
pas  que  per  dit  effecte  la  Ciutat  te  fetes  y  acompanyats  de  molts 
Caualiers  que  per  dit  effecte  com  es  dit  foren  conuidats  E,  juncts 
que  foren  deuant  dita  Casa  de  la  Ciutat  lo  S."^  Conceller  segon 
deuallada  (sic)  de  Cauall  y  assistit  de  dos  s."  Caualiers  ço  es  un 
Ciuteda  y  un  militar  sen  entra  dins  dita  casa  ahont  eran  los  Se- 
nyors obrers  y  Scriuà  de  las  obras  y  alia  feren  la  graduació  per 
bordons  ab  la  forma  acostumada  desprès  de  ser  vinguts  los 
S.'^^  Consols  de  la.  lotja  en  forma  de  Magistrat  com  en  dita  agra- 
duatio  posada  en  lo  llibre  que  per  dit  effecte  aporta  lo  scriua  de 
les  obres  llargament  es  de  veurer  E,  desprès  dits  S."  Conceller  y 
promens  tornaren  à  pujar  à  Cauall  y  començaren  a  partir  anant 
deuant  los  verguers  y  massers  de  la  Ciutat  y  de  la  Lotja  y  des- 
près lo  S."^  Conceller  en  cap  ab  sa  filera  y  desprès  lo  Senyor  Con- 
celler segon,  Conceller  terç,  y  aixi  los  demés  anaren  per  la  plassa 
de  S.*  Jaume,  llibreteria,  deuallada  de  la  presó,  boria,  plassa  de 
la  llana,  Capella  den  Marcus,  Carders,  deuant  S.*  Agustí  y  is- 
queren.per  lo  portal  nou  ahont  estauen  las  trompetas,  tabals  y 
menestrils  de  la  Ciutat  sempre  sonant  e,  a  la  que  foran  fora  pren- 
gueren vers  lo  cami  del  Clot  y  en  arribar  passada  la  creu  de 
S.*  Fran.^°  de  Paula  vingué  a  la  posta  lo  Correu  de  la  Ciutat  lo 
qual  dona  auis  que  sa  Altesa  era  ja  serca  y  caminant  dits 
S."  Concellers  al  cap  de  una  estona  veren  venir  lo  S."^  Gouerna- 


quant  mes  ha  de  costar  si  se  acabe  y  lo  que  pijor  es  que  lo  fet  se  vaje  enderrocant  los 
s.'·s  Consellers  proposaren  lo  dit  fet  a  la  24.*  de  Guerra  y  vist  per  dita  junta  se.r  cosa  de  tant 
gran  pes  resolgué  que  los  s.''^  Consellers  lo  proposaren  en  lo  present  Consell,»  —  Aquest 
acordà:  (iQ.ue  per  ara  paren  totas  las  obras  del  fortin  de  Monjoich  excepte  las  Barracas  que 
resten  per  alquitranar  y  acabar  a  les  quals  cuyden  lós  senyors  Consellers  y  24  *  de  Guerra  se 
acaben  Cometent  lo  present  Consell  /j3  dita  Junta  que  procura  tenir  les  intelligençias  possi- 
bles de  persones  practiques  en  matèria  de  guerra  que  es  lo  que  la  Ciutat  porie  fer  per  reparo 
de  dit  fortin  considerades  unas  y  altres  rahons  de  conuenientia  bo  inconuenientia  ab  refferi- 
ment  al  saui  Consell  de  cent  del  que  hauran  entès  manantlo  tenir  sa  s."  la  primera  o,  segona 
semmana  de  quoresma  en  lo  qual  se  pendra  la  resolutio  que  mes  conuindra  en  benefici  de  la 
present  Ciutat.» 

Dita  Assamblea  deliberà  cometre  als  Consellers  y  i2.'>·  o  Junta  de  carns,  l'estudi  del  concert 
per  a  l'abastament  de  la  de  moltó,  i  finalment  provehí,  a  la  sort,  l'ofici  de  Campaneta  de  les 
Atiimes,  vagant  per  mort  de  Pau  Julià,  ferrer,  essent  extret  per  a  excercir-lo  Miquel  Sa  bado, 
candeler  de  ctxa.— (Deliberacions  1650,  fols.  11  i  a  112.''). 


20  [m  UCL 

dor  assistit  de  molts  Cauallers  qui  venia  de  donar  la  ben  vinguda 
a  sa  Altesa  y  saludant  a  dits  S/^  Concellers  continua  son  cami  a 
la  volta  de  Bar[celon].^  E,  dits  S."  Concellers  se  anaren  auansant 
y  vehent  que  dit  S/  virrey  venia  acompanyat  de'[s]  molt 
111/^5  S."  Diputats  Los  quals  en  veurer  dits  Senyors  Concellers 
se  despediren  de  sa  Altesa  y  sen  tornaren  a  Bar[celon].^  dits 
S."  Concellers  arribaren  à  dit  S/  virrey  y  encontinent  lo  S/  Con- 
celler  en  cap  y  los  demés  lo  saludaren  y  desprès  dit  S/  Conce- 
ller  en  cap  li  dona  la  ben  vinguda  ab  nom  de  la  Ciutat  expÜ- 
cantli  ab  paraules  molt  elegants  lo  quant  estiniauen  dits  Senyors 
Concellers  que  sa  Altesa  ab  sa  real  presentia  onrras  lo  present 
Principat  de  Cathalunya  y  en  particular  la  Ciutat  de  Bar[ce- 
lon].^  prometentse  tot  felis  succés  en  los  negocis  y  occasions  se 
offerissen  E,  dit  S/  virrey  tornant  la  salut  a  dits  S/^  Consellers  y 
ab  demonstracions  de  molta  alegria  torna  resposta  a  dit  S/  Con- 
celler  en  cap  en  llengua  francesa  que  segons  se  entengué  era  es- 
timar a  la  Ciutat  lo  fauor  li  feiya  y  offerirse  en  assistir  y  obrar  en 
benefici  de  la  dita  Ciutat  y  Principat  de  Cathalunya  tot  lo  que  sa 
Altesa  pogués  obrar  estant  sempre  molt  attent  al  benefici  publich 
y  particular  quietut  y  repòs  del  dit  Principat  E,  fet  dit  rahona- 
ment  dit  S/  Conceller  en  cap  se  li  posa  à  ma  esquerra  anant  tot 
sol  ab  dit  S."^  virrey  y  los  Senyors  Cauallers  qui  anauen  a  la  filera 
del  Senyor  Conceller  en  cap  sen  passaren  a  la  filera  del  S.^  Con- 
celler segon  qui  ere  deuant  e,  los  verguers  se  posaren  deuant 
tothom  ab  lo  Correu  desprès  venien  lo  S/  Conceller  sisè  ab  sa 
filera  lo  S/  Conceller  quint  ab  sa  filera  lo  S/  Conceller  quart  ab 
sa  filera  lo  S/  Conceller  terç  ab  sa  filera  lo  S."^  Conceller  segon 
ab  sa  filera  lo  S."^  Conceller  en  cao  aportant  a  ma  dreta  lo  S/  vir- 
rey darrera  del  qual  anauen  los  Senyors  de[l]  Concell  real  y  has 
de  aduertir  que  deuant  de  dits  verguers  anauen  los  officials  de  la 
Ciutat  qui  a  la  anada  a[na]uen  darrera  dels  Senyors  Concellers 
E,  aixi  anants  arribaren  prop  lo  portal  nou  ^hont  se  tira  tota  la 
artilleria  desdel  baluart  de  lleuant  fins  la  torra  del  portal  dels 
tallers  entraren  per  dit  portal  nou  ahont  sonaua  la  dita  musica  de 
la  Ciutat  passaren  per  deuant  S.'  Agusti,  per  los  Carders,  Cape- 
lla den  Marcus,  Carrer  de  Moncada,  Born,  Canuis,  Carrer  am- 
pla, Regomir,  y  deuant  Casa  la  Ciutat  ahont  sonaua  la  musica 
de  tabals  trompetas  y  menestrils,  deuant  la  diputació  ahont  aixi 
mateix  y  hauia  musica  y  arribaren  a  la  Seu  ahont  deuallaren  de 
Cauall  y  dit  S/  virrey  acompanyat  de  dits  S/^  Concellers  entra- 


FEBRERj  21 

ren  a  la  Seu  ahont  al  portal  isqueren  a  rebrer  a  dit  virrey  los 
Senyors  Canonjes  donantli  aygua  beneyta  y  acompanyantlo  fins 
al  altar  major  ahont  dit  S/  virrey  se  agenolla  en  lo  strado  que 
auiant  fet  deuant  dit  altar  y  los  Senyors  Concellers  se  posaren  a 
la  part  del  Euangeli  tots  drets  de  filera  y  los  Senyors  del  Concell 
real  de  una  part  y  altra  també  drets  E,  dit  S/  virrey  feu  lo  solit 
y  acostumat  jurament  que  los  demés  acostumen  fent  los  sindichs 
de  la  Ciutat  y  Diputació  las  protestas  ordinarias  E,  acabat  dit 
jurament  deuallaran  a  fer  oració  a  la  gloriosa  S.^*  Eulària  y  des- 
près sen  tornaren  al  portal  de  dita  iglesia  ahont  pujaren  a  Cauall 
y  ab  la  matçxa  forma  alt  dita  sen  anaren  per  la  plassa  noua,  Car- 
rer dels  boters,  carrer  de  las  Casas  de  Montserrat  per  la  rambla 
ahont  per  ser  un  poch  de  nits  ysqueren  à  acompanyar  a  dits  S." 
cent  homens  ab  tantes  atxes  de  cera  blanca  que  per  dit  efiíecte 
la  dita  Ciutat  tenia  preuingudes  anaren  rambla  auall  fins  al  portal 
de  la  Dressana  ahont  en  ser  arribats  se  tira  molta  artilleria  y 
mascles  a  la  muralla  de  mar  passaren  per  lo  dormidor  de  ^ 
S.^  Krancesch  )'  arribaren  à  Palacio  ahont  dits  Senyors  Con[c]e- 
llers  de  Cauall  enfora  se  despediren  de  dit  S/  virrey  y  sen  tor- 
naren à  Casa  la  Ciutat  ab  la  matexa  forma  y  acompanyament 
que  eren  partits  }•  en  ser  à  dita  Casa  quiscu  sen  ana  disgre- 
gantse  tots  de  la  matexa  manera  eran  vinguts. 

Has  de  aduertir  que  dit  dia  a  la  matinada  los 
S/=  Concellers  enuiaren  lo  S/ Joseph  Jouer  militar  y 
lo  S/  Jaume  Llobregat  y  Amell  Ciuteda  embaxa- 
dors  per  part  de  la  Ciutat  a  S.*^  Andreu  los  quals  do- 
'  naren  la  ben  vinguda  a  dit  S/  virrey  conforme  se 
acostuma. 

Dimecres  a  XXIIJ  de  dit.— En  aquest  dia  auent  dits  ios^s'"Con! 
S."^^  Conçallers  presa  ora  de  sa  altesa  per  anar  a  uisitarlo  y  do-  af  S'%?rey" 
narli  la  benvinguda  a  las  tres  oras  a  la  tarda  partiren  de  casa  la 
Ciutat  ab  sas  insignias  consolars  y  massas  altas  y  enaren  a  pa- 
lacio y  a  la  que  foren  a  la  Sala  del  S."^  Virei  passada  la  galaria 
que  trau  finestra  al  pla  de  S.*  Francesch  dit  S/  Virei  estaua 
assentat  ab  sa  cadira  a  çota  del  docer  acistit  de  molts  S/^  Jutges 
de  la  Audientia  y  altres  Cauallers  axi  catalans  com  francesos 
tots  danpeus  e  a  la  que  dit  S.^  Virei  veu  a  dits  S/^  Conçallers  se 
alça  y  fentios  moltas  cortasias  feu  assentar  dits  S.'"^  Concellers 
en  unas  cadiras  que  estauen  ço  es  tres  de  cada  part  a  modo  de 
cor  E  axi  assentats  lo  S."^  Conçaller  en  cap  en  paraula  de  tots  des- 


22  [m.DCL. 

pres  de  auer  feta  la  deguda  cortasia  y  estar  tots  cuberts  digué  y 
explica  lo  contento  gran  que  tota  esta  ciutat  tenia  de  la  vinguda, 
de  sa  altesa  y  lo  quant  estimauen  que  onras  est  principat  ab  sa 
real  prasentia  per  lo  qual  dits  S/^  Conçallers  en  nom  de  la  Ciu- 
tat de  Bar[celon].^  venian  a  donarli  la  benvinguda  offcrintse  per 
part  de  dita  Ciutat  y  en  nom  propri  a  seruir  a  sa  altesa  en  tot  lo 
que  los  fos  posible  suplicantlo  encaridament  tingues  a  be  de  cui- 
dar  del  bon  gouern  y  administt  atio  de  Justitia  del  present  prin- 
cipat com  de  sa  real  persona  se  speraua  que  dits  S."  consallers- 
cuidarian  pregar  a  Deu  nostre  S/  lo  mantingués  ab  aquella 
entera  salut  que  a  tots  conuenia  E  dit  S/  Virei  respongué  a  dits 
S."  Conçallers  ab  paraulas  francesas  y  demostratio  de  molta  ala- 
gria  que  ell  estaue  molt  content  de  las  ofertas  de  dits  S."  Con- 
çallers y  que  estiguessen  certs  que  ell  en  tot  y  per  tot  cuidaria 
del  bon  gouern  y  aument  del  present  principat  de  Cathalunya  y 
en  particular  de  la  Ciutat  de  Bar[celon].*  estant  sempra  cuida- 
dos  pera  obrar  tot  lo  que  conuingues  y  que  aximateix  sempra  y 
quant  a  dits  s/^  conçallers  los  aparagues  que  sa  persona  fos  de 
utilitat  en  negocis  de  dita  ciutat  lo  auisasen  que  ell  acudiria  ab- 
tota  solicitut  y  cuidado  E  fet  dit  Rahonament  dits  S."^^  Conça- 
llers se  alsaren  y  despadintse  de  sa  altesa  sen  anaren  de  la  ma- 
texa  manera  eran  vinguts  fins  en  casa  de  la  Ciutat  ahont  se  des- 
gragaren. 

Dijous  a  XXIÍIJ  de  dit  'die  del  Gloriós  S.*  Mathias.  — En 
aquest  dia  los  S."  Conçallers  ab  sas  insignias  consolars  y  massas 
altas  anaren  a  la  Capella  del  hospital  de  la  misericòrdia  pera. 
treurar  la  donzella  que  quiscun  Any  se  acostuma  y  de  aqui  sen 
anaren  a  la  Isglesia  dels  Pares  de  S.*  Matias  per  oir  lo  offici  y 
cermo:  feuse  en  tot  y  per  tot  com  altros  anys  es  de  ueurer. 

DiSAPTE  a  XXVJ  de  dit. — En  aquest  dia  los  S."^^  conçallers 
ab  las  gramallas  de  dol  anaran  a  la  ceu  per  acistir  al  aniuersari 
que  quiscun  Any  se  diu  en  los  dias  de  Carnastoltas  per  orde  de 
la  Ciutat. 

Dilluns  a  XXVIIJ  de  dit  dits  S.^^  Conçallers  ab  las  grama- 
llas de  dol  tornaren  a  la  ceu  per  acistif  a  altre  aniuersari  per  las 
Baneitas  animas  de  purgatori. 

Dit  dia  se  tingué  auis  que  los  micalets  dels  anamichs  en  la 
riu  de  Ebro  sercha  de  Tortosa  auian  pres  la  persona  del  doctor 
Joan  Pau  March  Gelpi  doctor  en  madacina  y  Joan  Matas  silurgia 
los  quals  eran  anats  a  la  ciutat  de  Tortosa  per^  orde  de  la  pre- 


mars]  23 

sent  ciutat  pera  regonexar  si  en  dita  Ciutat  de  Tortosa  y  auia 
mal  contagiós. 

Lo  D/  ?/  Pau  Miquel 
Conseller  en  Cap. 


MARS  M.CDL. 


Dlmars  al  primer  del  mes  de  mars  del  corrent  Any  mil  sis- 
cents  sinquanta  dits  S  "  Conçallers  ab  sas  gramallas  de  dol  ana- 
ran  en  dita  I«glesia  de  la  ecu  per  acistir  al  aniuersari  se  deia  per 
las  Baneitas  animas  de  purgatori  per  ser  lo  darrer  dia  de  carnas- 
toltas. 

DlmECRAS  a  IJ  de  dit  primer  dia  de  Coresma. — En  aquest  dia 
acostuman  los  S/^  Conçallers  quiscun  Any  de  anar  a  lasabsolu- 
tions  se  donan  en  las  Isglesias  de  la  Santissima  Trinitat  y  nostra 
S."  de  la  Marce  y  lo  present  any  noi  anaren  per  ser  any  Sant  y 
no  ferce  ditas  absolutions. 

Dit  dia  a  la  tarda  se  tingué  Concell  de  cent  en  lo  qual  se  pre- 
posaren  materias  de  prouisions  de  carns  y  altres  cosas  que  en  dit 
concell  son  de  ueurar  y  també  airiba  en  dit  concell  lo  S."^  Abat 
Monpalau  qui  venia  de  Paris  enbaxador  per  part  dels  S."  Depu- 
tats  lo  qual  dona  raho  de  sa  enbaxada  de  Paris  en  virtut  de  una 
lletra  de  creensa  portaua  de  sa  magestat  christianissima  que  Deu 
guarde  com  en  dit  concell  llargament  es  de  ueurar  (*). 

DiUENRAS  a  IIIJ  de  dit  primer  diuendras  de  quoresma  los 
S.''^  Conçallers  anaren  en  lo  spital  general  de  S.^^  Creu  a  oir  lo 
sermó  y  misarere  que  quiscun  diuenras  de  Coresma  se  acostuma 
dir  lo  qual  acabat  seguiran  totas  las  cambradas  en  companya  dels 
S/^  Administradors  y  desprès  sen  anaren  a  uisitar  lo  monestir  de 
las  repanadidas  fentse  en  tot  y  per  tot  com  altras  anys  se 
acostuma. 

DiUxMENGE  a  VJ  de  dit  a  la  matinada  los  S/^  consallers  ab 
sas  Insignies  Conçolars  anaren  a  palatio  per  a  parlar  ab  lo  S.'^  Vi- 
rei  y  a  la  que  foren  a  la  sala  gran  que  trau  finestras  al  ort  de  las 
casas  que  foran  del  duch  de  Cardona  dit  S.'^  Virei  los  rebe  sota 
son  doser  fentlos  assentar  en  una  rengla  de  cadiras  tenia  a  la  ma 
dreta  posadas  a  modo  de  cor  y  encontinent  arribaren  los  molt 


Aniuersan 
a  la  seu  per 
ser  dia  de 
Carnastoltas. 


Primer  dia 
de  Coresma» 


Concell  de 
cent. 


Lo  primer 
diuendras  de 
quoresma. 


Los  S.'» 
Consallers 
anaren  a  pa- 
latio a  parlar 
ab  lo  S.»-  Vi- 
rey. 


(♦)    V.  VAp'udix  /r. 


24  [m.dcl 

III. S/^  Deputats  los  quals  desprès  de  auer  fetas  las  degudas 
cortasias  a  dit  S.*"  Virei  se  assentaren  en  altra  filera  de  cadiras  te- 
nia dit  S/  a  sa  ma  squerra  estant  dit  S/  Virei  en  lo  mitg  y 
axi  assentats  tancaren  las  portas  per  tractar  materias  sacietas  E 
an  auer  acabat  dits  S/^  conçallers  se  daspadiran  de  sa  altesa  y 
sen  anaren  y  desprès  los  S/^  deputats. 
ri?s's*^t  To-  Dilluns  a  VIJ  de  dit  die  del  gloriós  S  ^  Thomas  de  Aqui- 

masdeAqui-         — aqucst  dia  los  S/^  Conçallers  ab  sas  Insicrnias  conçolars 

no  anaren  al  ^  *  »  t 

monestir  de     anaren  en  la  Isgrlesia  del  monestir  de  S.*^  Chatarina  màrtir  ahont 

S.*»Catarina.  ^ 

se  feia  la  festa  de  dit  Gloriós  Sant  y  arribats  en  la  porta  de  dita 
Isglesia  los  isqueran  a  rebrar  alsguns  pares  de  dit  monastir  acom- 
panyant a  dits  S/^  Conçallers  fins  al  presbiteri  ahont  desprès  de 
auer  feta  oratio  al  altar  maior  se  assentaren  ab  los  banchs  de  va- 
llut  carmasi  a  la  part  del  auangeli  per  estar  nostra  S/  patent  e 
axi  assentats  oiren  lo  offici  y  cermo  y  lo  diacha  dona  pau  als 
S/^  Conçallers  y  lo  subdiacha  la  porta  al  cor  e  acabat  dit  offici  los 
dits  S/^  consallers  sen  anaren  ab  la  matexa  forma  eran  vinguts. 
Diedeigio-  Dlmecres  a  VIIIJ  de  dit  die  del  gloriós  S.*  Patia  los  S/^  Con- 

nos  s.*  Patia  -' 

isgíSsia^  de  cellers  ab  sas  Insignias  conçolars  anaran  a  la  Isglesia  parroquial 
s.'just.  S.*  Just  y  S.*  Pastor  y  a  la  que  foran  al  portal  major  los  is- 

queran a  rebrar  los  s.'^s  obres  de  dita  Isglesia  companyant  a  dits 
S/^  conçallers  fins  al  presbiteri  ahont  desprès  de  auer  feta  oratio 
en  lo  altar  major  se  assentaren  en  los  banchs  de  vallut  en  la  part 
de  la  pistola  per  estar  en  laltra  par  lo  strado  del  S  ^  Virei  qui  auia 
de  vanir  y  al  cap  de  un  poquet  entanent  dits  S/^  Conçallers  que 
dit  S/  Virrei  arribaua  lo  isqueran  a  rebrar  al  portal  major  de  dita 
Isglesia  ahont  desprès  de  auerli  fet  las  cortasias  dagudas  passa- 
ran deuant  los  demés  S/^  conçallers  restant  darrera  lo  sJ  consa- 
ller  en  cap  a  la  ma  squerra  de  sa  altesa  y  axi  anant  lo  compa- 
nyaren  a  dit  presbiteri  ahont  dit  Virei  se  assenta  en  son 
strado  a  la  part  del  auangeli  y  los  S/^  conçallers  ab  sos  banchs  a 
la  part  de  la  pistola  E  axi  assentats  oiren  lo  offici  y  cermo  y  al 
donar  la  pau  lo  diacha  la  dona  al  S/  Virei  y  lo  subdiacha  als 
S/^  conçallers  E  acabat  dit  offici  dit  S/  Virei  sen  ana  acompa- 
nyantlo  dits  S."^^  Conçallers  fins  a  la  porta  ahont  se  despadiren  de 
sa  altesa  tornantselnana  (sic)  fins  lo  altar  major  a  fer  oració  la 
qual  acabada  sen  anaren  de  la  matexa  manera  eran  vinguts, 
conceii  de  Diious  a  X  dc  dit  SO  tingue  concell  de  cent  en  lo  qual  se 

tracta  materias  del  arrendament  de  las  carns  com  en  dit  concell 
llargament  es  de  veurar. 


cent 


Al  hospital 
hoir  sarmo  y 
misarere. 


Dia  de  la 
gloriosa  s,*» 
Madrona  los 
S."  Cons,a- 


MARS]  25 

DiUENDRAS  a  XJ  de  dit  a  la  tarda  los  S/^  Conçallers  anaral 
(sic)  al  hospital  per  oir  lo  sermó  y  misarere  que  quiscun  diuen- 
dras  se  acostuma  dir  conforma  altras  dias  es  de  veurar. 

DiMARS  a  XV  de  dit  dia  de  la  gloriosa  S.*^  Madrona  los 
S."^^  Conçallers  a  la  matinada  anaren  a  la  Isglesia  de  la  ceu  per 
acistir  a  la  profeço  que  quiscun  any  se  acostuma  fer  de  dita  Glo-  i' b'^^pro"fesso 
riosa  S.**  puiant  a  la  montanya  de  Monjoich  en  la  qual  profaso  ditTgTo- 
los  dits  S."  conçallers  aportaren  las  varas  del  talarn  fins  al  portal 
de  S.^  Antoni  ahont  se  posaren  darrera  lo  í^ramial  y  pujaren  fins 
lo  monastir  de  dita  Gloriosa  S.**  ahont  ohiren  lo  offici  assentats 
ab  sas  cadiras  y  sos  coxins  de  vallut  a  la  part  del  auangeli  y  los 
S."  del  gramial  estauan  assentats  ab  sas  cadiras  à  la  part  de  la 
pistola  e,  al  donar  la  pau  lo  S."^  subdiaca  la  dona  als  S.^^  Conce- 
lleis  y  lo  S/  diacha  als  S/^  del  gramial  hi  acabat  dit  offici  sen 
tornaren  ab  dita  professo  fins  a  la  ceu  ahont  se  acaba  y  dits 
S."^^  concellers  sen  anaran  en  sas  casas. 

Lo  D.*^  Peke  Pau  Miquel 
Conseller  en  cap. 


DiUENDRAS  a  XVIIJ  de  dit  a  la  matinada  los  S/^  conçallers      Professo  de 

J  '  praganas  de 

anaren  a  la  ceu  per  acistir  en  una  profeço  se  feia  de  pfagarias  per  conta- 
las  intelligentias  se  tanian  de  que  en  las  parts  de  Tortosa  y  auia 
alguna  suspita  de  mal  contigios  del  qual  nostre  S    nos  vulga 

deslliurar  per  sa  infinita  bondat  y  misericòrdia  y  a  la  tarda  al  hos-  ^g,^*  Hospi- 
pital  í^eneral. 

DiSAPTE  a  XVIIIJ  de  dit  los  S/^  Conçallers  a  la  matinada  Hos'ft'^o^- 

anaren  al  monestir  del  crlorios  pare  S.*  Toseph  per  acistir  a  la  fes-  anaren 

cy  ^  J         r      r  al  monestir 

tiuitat  que  de  dit  Gflorios  S.*  se  feia  v  arribats  en  lo  portal  de  dita  '^}\ 

T  ^  nos  S.t 

Isgle.sia  los  isqueran  a  rebrar  los  pares  de  dit  monestir  acompa- 
nyant a  dits  S."^^  concelles  fins  al  presbiteri  ahont  desprès  de  auer 
feta  oratio  al  Santisim  Sagrament  qui  estaua  patent  se  assenta- 
ren en  los  banchs  de  vallut  a  la  part  del  auangeli  y  al  cap  de  una 
stona  entenent  que  lo  S/  Virei  venia  lo  isqueran  a  rebrar  al  por- 
tal de  dita  Isglesia  acompanyantlo  fins  al  presbiteri  ahont  dit 
S/  Virei  se  assenta  ab  sa  cadira  y  strado  a  la  part  del  auangeli 
y  los  S."^^  Conçallers  sén  pasaren  a  la  part  de  la  pistola  assen- 
tantse  ab  los  banchs  de  vallut  E  axi  assentats  oiren  lo  ofíïci  y  en 
donar  la  pau  lo  diacha  la  dona  al  S/  Virei  y  lo  subdiacha  als 
S.*"^  Conçallers  E  dit  offici  acabat  dit  S/  Virei  sen  ana  acompa- 
nyantlo dits  S/^  conçallers  fins  a  la  porta  de  la  Isglesia  ahont  se 


20 


M.DCL 


Ea  aquest 
dia  se  tingué 
lo  Santissim 
Sagrament 
patent  en  la 
seu. 


Concell  de 
cent. 


En  aquest 
dia  partiren 
de  la  present 
ciutat  un 
doctor  en 
madacina  y 
u  n  silurgia 
francès. 


Los  S.r-' 
Cons  a  1 1  e  r  s 
anaren  al 
hospital  de 
m  i  s  e  r  i  c  or- 
dia. 


Los  S , r  s 
Consa 1 1 e  rs 
anaren  al 
hospital  ge- 
neral. 

Los  s.·'*  de- 
putats  a  n  a- 
ren  a  t  a  n  i  r' 
confaren  ti  a 
e  n  c  a  s  a  la 
ciutat. 

Prouisio  de 
cadira. 


daspadiren  de  sa  altesa  y  desprès  sen  tornaren  al  presbiteri  a  fer 
oratio  la  qual  acabada  sen  anaren  ab  la  matexa  forma  eran 
vinguts. 

Diumenge  a  XX  de  dit  se  tingué  lo  Sintissim  Sagrament 
patent  en  la  Isglesia  de  la  ceu  peraque  nostra  S.'^  nos  deslliuras 
de  las  nouas  del  mal  contagiós  se  tania  de  la  ciutat  de  Tortosa 
los  S."^^  Conçallers  anaren  en  dita  Isglesia  y  feran  oratio  ab  molt 
gran  deuotio  y  desprès  que  fou  reseruat  sen  anaren. 

Dijous  a  XXIIÍJ  de  dit.  —  En  aquest  dia  se  tingué  concell  de 
cent  en  lo  qual  se  feran  las  deliberations  [y]  prepositions  que  en 
dit  concell  llargament  son  de  veurar  (*). 

Dit  dia  sen  a[na]  de  la  present  ciutat  de  Bar[celon].^  lo  doc- 
tor Dimas  Vileta  doctor  en  madacina  juntament  ab  un  cilurgia 
franccs  los  quals  anauen  ço  es  lo  doctor  Dimas  Vileta  per  part 
de  la  ciutat  y  en  virtut  de  deliberatio  per  la  Junta  de  morbo  feta 
a  dit  dia  del  present  y  lo  dit  francès  anaua  per  orde  del  S/  Vi- 
rey  a  la  ciutat  de  Tortosa  pera  ueurar  y  regonexar  si  en  dita  ciu- 
tat y  auia  mal  contagiós  per  quant  uns  deian  que  eran  malaltias 
y  altras  que  era  pesta  declarada:  nostra  S.""  nos  fassa  gratia  quens 
deslliura  de  semblant  mal. 

DiUENDRAS  XXV  de  dit  dia  a  la  matinada  los  S."  Conça- 
llers anaran  a  la  capella  del  hospital  de  la  misericòrdia  per  acis- 
tir  a  la  festa  que  en  dita  capella  se  feia  de  nostra  S.^^  Santis- 
sima. 

Dit  dia  a  la  tarda  dits  S."^^  conçallers  anaran  al  Hospital  per 
acistir  al  misarera  y  cermo  que  quiscun  diuenras  de  coresma  se 
fa  en  dita  Isglesia. 

Dilluns  a  XXVIIJ  de  dit  los  molt  III. S."^^  Deputats  vin- 
gueren en  casa  de  la  ciutat  a  tanir  confarença  ab  los  S/^  Conça- 
llers conforme  altras  vegadas  acostuman. 

DiMECRAS  a  XXX  de  dit  los  S.'^^  Conçallers  anaren  ab  sas 


(*)  En  ell  fou  proposada  una  suplicació  dels  Administradors  de  l'Hospital  de  Santa 
Creu,  exposant  i  sotsmetent  a  son  i.cord  les  dificultats  i  el  dualisme  administrat  u  que  s'ori- 
ginaven de  la  form.i  autònoma  amb  que  disposà  fos  regida  la  Casa  de  Convalescència,  son  fun- 
dador mossèn  Pau  Ferran  —V.  VApaidix  V.  (1) 

A  instàncies  de  la  J u nta  del  Batalló  provincial  i  ateses  ses  urgents  necessitats,  deliberà 
donar-ü  íntegrament,  des  d'Abril  a  Novembre,  inclusiu,  les  pagues  mensuals  de  6,ooo  g  que 
li  tenia  assignades  la  ciutdt,  sens  deduhir-  n'hi  les  2,000  1{  que  aquesta's  retenia  per  a  reinte- 
grar-se de  les  bestretes  que  acreditava  de  dita  Junta.— ('Dí/z7»í?rí7i./o«í,  16^0,  fol.  160  y  161.) 

Finalment,  autoritzà  als  Consellers  per  a  fer  adobar  e's  corrals  del  bestiar — situats  fòra'l 
Portal  ie  l'Angel— ■que  eren  est.its  enderrocats  l'any  abans  «per  temor  del  siti  del  Enemich»  — 
i  acordà  que  dit";  Consellers  i  l.i  junta  de  carns  ordenassen  formular  activ^mentel  balançde 
l'administrac'ó  d'aquest  servei.  (Ibidcm,  fol.  161). 


abril]  27 

gramallas  anaran  (sic)  al  studi  general  pera  proueir  una  cadira 
de  lleis  major  que  vagaua. 
Dijous  a  XXXJ  de  dit. 

Lo  D/  Pere  Pau  Miquel 

CONSELLER  EN  CaP. 


monestir  de 
dit  gloriós 


[ABRIL] 

DiUENRAS  al  Primer  de  Abril  del  Any  mil  siscents  y  sin-  consaifers 
quanta  a  la  tarda  los  S/^  conçallers  anaren  en  lo  Hospital  per  hospSta" 
acistir  al  cermo  y  miserera  que  quiscun  diuenras  de  coresma 
acostuman  de  dir. 

DiSAPTA  a  IJ  de  dit  dia  del  gloriós  S.*  Francisco  de  Paula  los     ^oÍs.'!  pfinl 
S."  conçallers  ab  sas  Insignias  conçolars  anaran  al  monestir  de  k/ToI^s!"» 
dit  Gloriós  S.*  per  acistir  a  la  festa  que  dit  dia  se  feia  y  a  la  que  an"aVenTi 
foren  al  portal  major  de  dita  Isglesia  los  pares  de  dit  monestir 
isqueran  a  rebrar  a  dits  S/^  Concellers  acompanyant  los  fins  al 
presbiteri  ahont  desprès  de  autr  feta  oratio  al  Altar  major  se  as- 
sentaren ab  los  banchs  de  vallut  a  la  part  de  la  pistola  per  estar 
patent  lo  Santissim  Sagrament  y  tanir  parat  lo  strado  lo  S."^  Virei 
qui  auia  dc  vanir  y  al  cap  de  una  stona  arribant  dit  S/  Virey  los 
S."  Conçallers  lo  isqueran  a  rebre  a  la  porta  major  de  dita  Igle- 
sia  acompanyantlo  fins  al  presbiteri  ahont  desprès  de  auer  feta 
oratio  se  assenta  en  son  straJo  a  la  part  del  avengeli  y  dits 
S."^^  concellers  ab  los  banchs  a  la  part  de  la  pistola  E  axi  assen- 
tats hoiren  lo  offïci  y  çermo  y  al  donar  la  pau  lo  diacha  la  dona 
al  S    Virei  y  lo  subdiacha  als  S/^  concellers  y  acabat  dit  ofíici  dit 

Virey  sen  ana  acompanyantlo  dits  S.''^  Conçellers  fins  al  portal 
de  dita  Isglesia  ahont  lo  auian  rebut  y  despadintse  de  sa  altesa 
sentornaren  al  altar  majorahont  feren  oratio y desprès  sen  anaren. 

DiMECRAS  a  VJ  de  dit  los  S."^^  Don  Onofre  Alantorn  y  Jo-  31  s">!'viíe'*y! 
seph  Ximenis  y  de  Monrodon  ciutadà  anaren  ab  enbaxada  de 
part  dels  S.'"^  concellers  al  serenissim  S."^  Virey  llochtinent  y  ca- 
pità general  del  present  principat  de  Catalunya  asercha  de  la  cap- 
tura feta  per  los  enamichs  de  la  persona  del  S.'^  doctor  Joan  Pau 
March  Gelpi  que  encara  estaua  en  poder  de  dits  enamichs 
pera  que  sa  altesa  fos  seruit  de  ser  medi  pera  reschatarse  y  també 
per  altres  cosas  de  inportantia  a  tot  lo  qual  dit  S."^  Virei  prometé 
acodir  ab  molt  gran  voluntat. 


Se  f e  r a  n 
ma  rcaders 
en  casa  la 
ciutat. 


Anaren  a 
la  ceu  a  fer 
pregarias  de 
ids  nouas  ta- 
nian  del  mul 
contagiós  en 
•!a  ciutat  [de] 
Tortosa. 


Concell  de 
cent. 


28  [m.dcl 

Dijous  a  set  de  dit. — En  aquest  dia  se  feran  marcaders  en 
casa  la  ciutat  conforma  quiscun  Any  se  acostuma  y  en  la  ma 
corrent  en  dita  jornada  es  de  veurà  (i). 

DiUENRAS  a  VIIJ  de  dit  a  la  matinada  conciderant  los 
S."  conçellers  que  las  nouas  del  mal  contagiós  en  la  ciutat  de 
Tortosa  y  altres  llochs  sircunueins  anauen  aumentant  ajustantse 
anaquellas  auerhi  mal  també  en  la  ciutat  de  Tarragona  y  vilas 
sircunueinas  y  desprès  de  auer  fetas  moltas  diligentias  ab  concell 
de  la  Junta  de  morbo  axi  en  tancar  alguns  portals  de  la  present 
ciutat  com  altrament  posant  guardas  als  que  romanian  uberts  y 
enuiant  difarents  madacinas  y  altras  cosas  necessarias  a  la  dita 
ciutat  de  Tortosa  com  en  difarents  deliberations  per  la  Junta  de 
morbo  fetas  es  de  veurar  acodiren  perço  en  la  ísglesia  de  la  ceu 
ahont  se  feran  pregarias  a  Deu  nostre  S."^  peraque  volgués  tanir 
misericòrdia  de  nosaltres  remadiantnos  de  un  tant  gran  mal  sens 
amanaçaua  E  dit  dia  los  S.""^  conçallers  anaren  al  hospital. 

DiSAPTA  a  nou  de  dit. — En  aquest  dia  se  tingué  concell  de 
cent  en  lo  qual  se  feran  difarents  prepositions  [y]  deliberations 
com  en  dit  concell  llargament  son  de  veurar  (2). 


(1)  Heus  aquí  la  llista  dels  matriculats:  Rafel  Sidós,  Gaspar  Colom  i  Crò  =  ,  Francesc 
Corts,  Rafel  Mestre,  Pere  Buflfurull  i  Pere  Pont.  (Deliberacions  de  1630,  fol.  174.) 

(2)  En  primer  lloc,  m,"  Joan  B.t»  Monfar  i  Sorts  i  m,"  Francesc  Sant  Genís,  embaixa- 
dors  ordinari  i  extraordinari  de  la  ciutat  a  París,  donaren  verbal  i  llarga  raü  de  llur  lega- 
cia,  lliurant  després,  al  Conseller  en  cap,  les  respectives  cartes  credencials  del  Rei,  dtl  Car- 
denal Mazarini  i  de  Mr.  Le  Tellier,  lloant  la  bona  negociació  d'aquells. 

Segonament  se  tractà  de  l'afer  relatiu  a  l'administració  de  ia  Casa  de  la  Convalescència 
de  l'Hospital  general. -V.  V Apèndix  V,  (II). 

,  Després  s'acordà:  —  aQ.ue  del  die  de  Pasqua  de  Resureciio  primer  vinent  en  auant  talle  la 
present  Ciutat  la  carn  de  moltó  a  r[ah].°  8  .(^  la  lliura  Carnissera  y  tot  lo  demés  que  se  haurà 
[de  fer]  en  raho  de  posar  preu  a  les  robes  [menudes  dels  moltons]  arrenJantho  o,  de  la  millor 
manera  los  aparexera  en  benefici  de  la  present  Ciutat  sie  comes  com  lo  present  Consell  ho 
comet  als  b.""*  Cor.sellers  y  12.»  de  carns  ja  anomenada  ab  plenitut  de  poder  y  sens  refetiment 
algú  al  present  Consell.» 

Aiximateix  se  resolgué,  que  per  forniment  del  Compte  de  carns,  que  estava  agotat,  fossen 
girades  del  de  Pèrdua  dc  monedci^,  so  mil  ai  Clavari,  i  «que  sempre  que  los  s.·'*  Consellers 
troben  lletres  de  cambi  pera  pagar  los  preus  de  les  carns  dels  moltons  fera  Fransa  com  ja 
han  refferit  dits  s.'^  Consellers  queu  han  trobat  tin^uen  facultat  de  pendrer  dites  lletres  de 
cambi  y  pagar  per  la  taula  ab  moneda  corrent  arrisch  y  perill  de  la  present  Ciutat  ab  lo  ma- 
jor benetisi  y  auentatge  se  puga  per  la  present  Ciutat.» 

Seguidament  fou  llegida  una  carta  tramesa  per  lo  Governador  de  Fraga  al  Virrei  (a)  en 
resposta  a  la  que  aquest  li  escrigué  a  precs  de  la  ciutat,  demanant  la  llibertat  del  D."""  Joan 
Pau  March  y  Jalpí,  i  del  cirurgià  Joan  Mates,  los  qui,  al  tornar  de  Tortosa  — on  eren  es- 
tats enviats  per  los  Consellers  i  dotzena  del  morbo,  apera  aueriguar  ab  certesa  si  les  malal- 
ties quey  hauia  en  dita  Ciutat  eran  de  mal  contagiós  de  Peste»  —  fot  en  presos  per  un  capità  de 
Miquelets  i  conduïts  a  la  vila  de  Beseyt— regne  d'Aragó,  —  en  la  que  encara  estava  pres  lo 
Doctor  March  y  Jalpi.  El  Consell  delibeià  cometre'l  fet  proposat,  ab  tots  sos  dependents  i 
emergents,  als  Consellers  i  Junta  de  morbo,  amb  plenitut  de  podi  r  i  sens  referiment  àlgú. 

(a)  El  contingut  de  la  lletra  és  com  segueix: — «Ex.»"»  S.»"  He  visto  lo  que  V.  Ex.»  se  sirue 
decirme  en  su  Carta  de  17  del  corriente  acerca  dcl  Doctor  Joan  March  y  Jalpi  y  Juan  Mates 
chirurgiano  los  quales  fueron  hechos  prisioneros  j unto  ha  Tortosa  sobre  que  podré  responder 


abril] 


29 


Dilluns  a  XJ  de  dit  los  S/^  conçallers  anaren  en  lo  studi 
general  pera  prouehir  una  cadira  de  lleis  que  vagaua. 

Dijous  a  XIIIJ  de  dit  dia  del  dijous  sant  los  S/^  conçallers  a 
la  matinada  ab  sas  Insignias  conçolars  y  verguers  anaren  a  la  Is- 
glesia  de  la  ceu  pera  acistir  al  offici  y  posar  nostra  S/  al  Moni- 
ment  conforma  quiscun  Any  se  acostuma:  entraren  per  lo  portal 
de  las  claustras  deuant  la  carniceria  y  puiaren  al  presbiteri  y  des- 
près de  feta  oratio  se  assentaran  a  la  part  del  avangeli  y  al  cap 
de  una  stona  vingué  lo  S/  Bisba  de  Orange  en  companya  de 
molts  S/^  canonges  y  molts  criats  y  desprès  de  puiat  en  lo  pres- 
biteri feu  oratio  al  altar  major  y  seluda  los  S.'^^  Conçallers  y  se 
assanta  a  la  part  de  la  pistola  ab  una  cadira  de  vallut  y  un  coxi 
deuant  dita  cadira  y  los  S/^  canonges  al  costat  de  dit  S  ^  Bisbe 
ço  es  hu  a  ca  la  part  ab  taborets  rasos  E  axi  assentat  coaiensa  a 
vestirsa  ab  tolas  aquellas  cerimonias  que  acostuman  ferce  per  dir 
de  pontifical  y  acabat  de  vestirse  ab  sa  mitra  y  croça  comença 
lo  offici  lo  qual  se  digué  ab  totas  las  cerimonias  que  per  semblant 
dia  se  acostuman  fer  y  al  donar  la  comunió  conbragaren  primer 
tots  los  S."  Canonges  capallans  scolans  y  officials  de  dita  Isglesia 
de  ma  de  dit  S/  Bisbe  y  desprès  los  S/^  Concellers  verguers  y 
scriua  racional  de  dos  en  dos  ab  molt  bon  orde  y  acabada  dita 
Comunió  se  passa  auant  en  las  demés  cerimonias  del  offici  fins 
al  ferse  la  profeço  per  posar  nostre  S/  al  moniment  en  la  qual 
profeço  aportauen  los  S/*  Conçallers  las  varas  del  talam  que 
quiscun  any  se  acostuma  E  posat  nostre  S/  en  lo  dit  moniment 
dits  S/^  concellers  sen  anaren. 

Dit  dia  a  la  tarda  dits  S."  Concellers  ab  las  gramallas  de  dol 
acompanyats  dels  officials  de  la  present  casa  anaren  a  fer  oratio 
y  a  vasitar  diffarents  moniments  conforme  se  acostuma. 

DiUENRAS  a  XV  de  dit  dits  S.'^^  consallers  ab  las  gramallas 
de  dol  tornaren  en  dita  Isglesia  de  la  ceu  pera  treura  nostra  S/  del 


a  V.  Ex,a  que  las  personas  que  los  hizieron  prisioneros  son  del  Reyno  de  Aragón,  y  gente 
suelta  que  no  tienen  plassa  de  soldades,  y  no  son  de  mi  jurisdiction  ademas  que  enlier.do  que 
dicho  Doctor  y  chirurgüino  an  ajustado  su  rançon  con  los  que  los  prendieron,  y  estos  resca- 
tes de  Paysancs,  es  cosa  que  lo  han  introducido  y  establecido  los  senyo- es  franseses  y  en 
particular  el  s."  Gouernador  de  Flix  que  hauiendo  cogido  prisioneros  aigunos  naturales  del 
Reyno  de  Aragón,  siendo  pobre  gente  los  ha  composïdo  en  grandes  sumas  de  dinero  que  no 
tiniendo  pusibilidad  de  poderlo  pagar  se  h^n  empenyado  de  sus  parienies,  y  los  lugares  para 
poderlo  satisfacer  y  algunas  veces  se  ha  buscado  de  limosna  por  íener  liuertad  con  breued^t 
por  los  malos  tratamientos  se  les  ha2Íen,  con  todo  esso  procuraré  seruir  a  V.  F.x.^  en  que  se 
les  higa  buen  tratamiento  y  en  lodo  lo  demas  le  seruire  con  toda  voluntad.  Nuestro  S  g.'''-*  a 
V.  Ex.»  Fraga  24  de  Março  i6'yO.—Su  Major  y  mas  obligado  ser-  ||  uidor  de  V.  Ex.*^  que  sus 
manos  besa  =  Fran.<:'J  Totauilla  Duque  de  [j  Sosoy .■>■>  — (De/ïberacioiïs  de  1650,  fols.  182. i  183.) 


Prouisio  de 
una  cadira. 


Dia  del  di- 
jous 5.*  ana- 
ran  a  la  ceu 
a  la  tarda 
c<  naran  a  vi- 
sitar alguns 
moniments. 


Los  S.>^ 
Cons  a 1 1 e  r  s 
anaren  a  la 
ceu  pera 
traure  nostra 
S.  1'  del  moni- 
ment. 


Nota  que 
lo  rellat  se 
feu  en  lo  di- 
jous S , '  al 


30  [m.dcl 

moniment  puiaren  dalt  en  lo  p'esbiteri  y  se  assentaren  ab  los 
banchs  a  la  part  del  auangeli  y  encontinent  arriba  lo  S/  bisbe  de 
Orange  lo  qual  se  vesti  de  puntifical  ab  la  forma  acostumada 
I  desprès  comensa  lo  offici  ab  la  benedictio  dels  olis  y  crismes  ab 
las  serimonias  que  se  acostuman  fer  per  semblant  dia  \  desprès 
offici  -  gg  f^ij  1^  adoratio  de  la  S.**  creu  comensant  tots  los  S."  canonjes 

capellans  y  officials  del  capítol  y  desprès  los  S/^  Concellers  y  var- 
gues  anant  de  dos  en  dos  fent  tres  reuarentias  al  anar  y  tres  al 
tornar  ço  es  la  primera  al  s.*  moniment  y  las  demés  duas  a  la 
S.^^  creu  qui  era  al  altar  major  E  fet  tot  lo  demunt  dit  anaren  a 
traurer  nostre  S."^  del  moniment  ab  forma  de  profeço  sens  talam 
aportant  lo  S/  Bisbe  lo  cap  del  gramial  y  los  S."  conçallers  ana- 
uan  darrera  dit  gramial  de  dos  en  dos  en  forma  de  ciutat  E  tret 
que  foi-ch  nostre  S."^  del  moniment  los  S."^^  conçallers  prengueran 
las  varas  del  talam  fins  al  altar  maior  ahont  puiats  se  acaba  lo 
offici  ab  las  serimonias  acostumadas  lo  qual  acabat  dits  s  Con- 
cellers sen  anaren  ab  la  matexa  forma  eran  vinguts. 

Dit  dia  a  la  tarda  dits  S/^  concellers  ab  las  gramallas  de  dol 
tornaren  a  la  Isglesia  de  la  ceu  pera  asistir  a  la  profeço  que  per 
semblant  dia  se  acostuma  fer  de  la  S.*^  spina  dintra  dita  Isglesia 
en  la  qual  profeço  aportaren  los  S.'^^  conçallers  las  varas  del  ta- 
lam conforma  quiscun  Any  acostuman  E  acabada  que  fonch  sen 
tornaren  ab  la  matexa  forma  eran  vinguts  despedintse  al  dexar 
lo  talem  a  la  porta  de  la  secrestia. 

Lo  D/  Pere  Pau  Miquel 
Conseller  en  Cap. 

^onseuèrs  DiSAPTE  a  XVJ  de  dit  a  la  matinada  los  S.^^  Concellers  tor- 

«uTia^be!  naren  en  dita  Isglesia  de  la  ceu  per  acistir  al  offici  y  benedictio 
la^s'^fonu  fonts  y  demés  ceremonies  que  per  quiscun  dia  se  acostu- 

man de  fer  en  dita  Isglesia  y  acabat  que  fou  dit  offici  dits 
S."^^  conçallers  sen  tornaren.  " 
co^nsaiurs  "^^^       ^     tarda  dits  S.'^^  Conçallers  ab  sasinsignias  conço- 

ia"udeïs^í  vT-  ^^^^  verguers  y  massas  altas  anaren  a  palatio  pera  parlar  ab  lo 
S.'^  Virei:  a  la  que  foren  dalt  en  la  sala  pintada  de  las  casas  que 
foren  del  Duch  de  Cardona  que  trauan  finestras  al  ort  sa  altesa 
isque  y  fent  cortasia  als  S."  Concellers  se  assenta  sota  son  docer 
ab  sa  cadira  y  los  S/^  conçallers  se  assentaran  també  ab  cadiras 
tres  a  cada  part  y  axi  assentats  mana  sa  altesa  que  totom  isques 
fora  de  dita  instantia  restant  sola  ab  dits  S.*^^  conçallers  tractant 


rev. 


ectio  los  S.'·' 
Cons  a 1 1 e  r  s 
anaren  a  la 
ceu  y  se  tin- 
gue  proma- 
n  i  a  en   S  .  * 


ABRILJ  31 

materias  sacretas  y  de  conuenientia  per  lo  present  principat  y 
ciutat  de  Bar[celon]/'^  y  desprès  dits  S/^  concellers  se  depediran 
de  sa  altesa  y  sen  anaran  ab  la  matexa  forma  eran  vinguts. 

Diumenge  a  XVÍJ  de  dit  die  de  pasqua  de  resurectio  los  .  qua'de^resu 
S/^  concellers  ab  sos  prdmens  se  aiuntaren  al  porxo  de  S.*  Jaume 
en  forma  de  promania  y  de  aqui  anaren  ab  la  musica  deuant  per 
la  llibretaria,  deuallada  de  la  presó,  plaça  del  rey,  darrera  la  ceu 
y  entraren  per  lo  portal  Maj  ir  passaren  per  lo  mit::^  del  cor  y  pu-  J·^^'^a· 
jaren  al  presbiteri  per  la  part  de  la  epístola  y  fent  los  deguts  aca- 
taments al  altar  major  sen  passaren  a  la  del  avengeli  ahont  se 
assentaren  y  encontinent  se  comença  lo  offici  a  cant  de  orga  e  a 
la  que  dit  offici  se  estaua  celebrant  dits  S/^  concellers  entangue- 
ran  que  lo  S/  Virei  arribaua  en  dita  Isglesia  y  perço  lo  isqueran 
a  rebrar  trobantlo  al  axir  del  cor  al  qual  donaren  la  benvinguda 
y  encontinent  los  S."  concellers  y  promens  se  posaren  deuant 
restant  darrera  lo  S/  conçaller  en  cap  a  ma  squerra  de  dit  S/  Vi- 
rey  pujaren  al  presbiteri  ahont  sa  altesa  sague  a  la  part  del  auan- 
geli  ab  sa  cadira  y  strado  ab  la  forma  acostumada  y  los  S/^  Con- 
çallcrs  y  promens  a  la  part  de  la  apistola  ab  son  banch  y  axi 
assentats  acabaren  de  oir  lo  offici  y  cermo  lo  qual  acabat  dit 
S/  Virei  sen  torna  acompanyantlo  los  S."  Conçallers  y  promens 
fins  a  la  porta  de  dita  Isglesia  ahont  se  daspadiran  de  sa  altesa  y 
desprès  sen  tornaren  al  altar  major  a  fer  oratio  la  qual  acabada 
sen  anaren  ab  la  matexa  forma  eran  vinguts  fins  a  S.*  Jaume 
ahont  se  disofres^aren  anantsen  cada  hu  en  sas  casas. 

DiMECRAS  a  XX  de  dit  se  anauan  continuant  las  nouas  del 

dia  se  tingué 

mal  contacrios  v  auia  en  la  Ciutat  de  Tortosa  y  algfunas  vilas  sir-  nouadeimai 

c>        -  y       &  contagiós  de 

cunueinas  y  en  la  ciutat  de  Tarrasfona  y  perço  los  S.^^  Concellers     Tortosa  que 

<>  J   r      r  anaua  pijo- 


rant. 


ab  vot  y  parer  de  la  Junta  de  morbo  feren  moltas  y  diffarents  di- 
ligentias  axi  en  anuiar  a  dita  ciutat  de  Tortosa  molts  draps  me- 
dicines y  doctors  com  altrament  en  donar  difarents  avisos  a  las 
vilas  y  llochs  de  Catalunya  pera  que  se  guardassen  y  en  guardar 
la  present  ciutat  com  ditas  cosas  mes  llargament  se  vauran  ab 
moltas  difïarents  delliberations  per  dits  S."^^  conçallers  y  Junta  de 
morbo  fetas  en  difarents  dias. 

DiUENDRAS  a  XXIJ  de  dit  los  S.^^  conçallers  anaVen  a  la  ceu     .  P^^s^^ias 

-'  *  de  Aigua. 

per  acistir  en  la  profeço  que  per  dins  dita  Isglesia  se  feu  per  ro- 
gatiuas  de  Aigua  suplicant  a  nostre  S/  Deu  Jesucrist  nos  volgués 
concedir  gratia  de  donarnos  pluia  conuenient  per  auerhi  molta 
sequedat  en  la  terra. 


32  ÍM.DCL 


iJ'^eu'L'  Dilluns  a  XXV  de  dit  die  del  gloriós  S.t  March  los  S/^  con- 


per 


"/s'tM°rch^     cellers  anaren  a  la  ceu  pera  acistir  a  la  profaço  que  cada  any  se 
acostuma  de  fer  per  semblant  jornada  la  qual  va  al  hospital  en 
la  qual  profeço  dits  S/^  conçallers  aportauan  las  varas  del  talam 
conforme  altros  anys  se  acostuma, 
conceii  de  ^jj^  ^  ]^  tarda  se  tingué  concell  de  cent  cn  lo  qual  se  fe- 

cent.  o  I 

ran  las  propositions  y  deliberations  com  en  dit  concell  es  de 
veurar  (*). 

Pregarias  Dlmecras  a  vil·lt  v  set  de  dit  los  S/^  Conçallers  anaren  a  la 

per  necessi-  ' 

tat  de  Aigua,  acistir  a  la  professo  ques  feu  de  pra^i^arias  per  necessitat 

de  aigua  la,  qual  ana  a  Natzaret  en  la  qual  professo  los  S/^  con- 
cellers  anauan  darrera  del  gramial:  en  ser  en  dita  Isglesia  de  Nat- 
zaret los  S  ''^  Conçallers  se  assentaren  a  las  cadiras  y  coxins  de 
vallut  carmasi  a  la  part  del  auengeli  y  los  S/^  del  gramial  ab  sas 
cadiras  sens  coxins  a  la  part  de  la  pistola  y  axi  assentats  oiren  lo 
offici  lo  qual  acabat  sen  tornaren  ab  dita  profeço  a  la  ceu  de  hont 
dits  S/^  Conçallers  sen  anaren. 
Fn  aquest  DlTOUS  a  XXVIIJ  dc  dit  los  S.""^  Conçallers  anaren  a  la  Isgle- 

dia  se  porta  j  j  r  & 

s.f^Madrona     sia  de  la  ccu  puiaran  al  presbiteri  y  se  assentaren  ab  los  banchs 

a  la  Ceu.  ^  ^ 

a  la  part  del  auangeli  y  al  cap  de  una  stona  se  comença  la  pro- 
feço per  anar  a  sercar  la  gloriosa  S.^*  Madrona  a  la  montanya 
per  nacessitat  de  aigües  en  la  qual  professo  los  S/^  conçallers 
anaran  darrera  lo  gramial  y  a  la  que  foren  en  dit  monastir  los 
,  S."^^  conçallers  se  assentaren  a  la  part  del  auangeli  ab  sas  cadiras 
y  coxins  de  vallut  y  los  S."  del  gramial  a  la  part  de  la  pistola  ab 
sas  cadiras:  digueran  lo  offici  lo  qual  acabat  prengueran  lo  cos 
de  la  gloriosa  S.^^  ab  la  ciuera  quatra  capallans  y  començaren  la 
profeço  anant  dits  S."^^  concellers  darrera  lo  gramial  fins  al  portal 
de  S.*  Antoni  ahont  prengueren  lo  talam  aportant  los  dits 
S."  conçallers  las  varas  arribaran  a  la  ceu  ahont  posaren  dita  glo- 
riosa S.^*  al  altar  maior  y  los  S.""^  conçallers  feran  oratio  y  des- 
près sen  anaren. 


(*)  Dit  Consistori  deliberà: — 1.^·'  Socórrer  a  l'Hospital  general  de  Santa  Creu  amb  800  quar- 
teres  de  blat,  i  a  l'Hospital  de  Misericòrdia  ab  2,000  li,  per  a  subvenir  a  les  necessitats  expo- 
sades per  llurs  respectius  Adíninistradors. 

2  on  Q^ue  la  ciutat  s'assumi's  el  tall  de  les  carns  grosses,  ordenant  al  comprador  d'elles, 
Didac  Anés,  anàs  a  fer-ne  provisió  a  lesi-patls  de  França,  girant-li  les  quantitats  a  dit  efecte 
convenients, 

5  "^ç    Arrendar  els  drets  de  la  Ciutat,  exceptat  el  del  vi. 

Després  se  feren  les  extraccions  dels  següents  oficis:  Cònsol  dc  Llotja,  ciutadà,  Joseph 
d'Urrea  —/(/.  /'í/.,  mercader,  Miquel  Ferrkn  — Jutge  d' Apel/s,  Pau  Rossell,  mercader.  — Còwso/ 
del  Pont,  Miquel  G^rcja,  mercader.  — Escarceller  major,  Pau  Amat,  menor,  militar.— Cre</cnrer 
del  dret  nou,  Antoni  Ang\ès,  sistre.  — Receptor  del  dret  del  Cabessatge,  Jaume  Nogués,  assaho- 
nador.  (Deliberacions  de  1630  fols.  186.'*'  a  içfo.") 


abrilJ  33 

Dit  dia  los  S/s  don  Pedró  Aimarich  y  Cruilles  en  Bar[ce-  s7viVey! 
lon].*  populat  y  m/  Miquel  Carreras  ciutadà  honrat  anaren  al 
Serenissim  S/  Virei  de  part  dels  molt  Il·lustres  S."  concellers  lo 
qual  trobaren  en  lo  palacio  al  pla  de  S.*  Francesch  y  de  part  de 
sas  Senyorias  li  donaren  la  embaxada  següent 
«Serenissim  S/ 

Desijant  los  concellers  y  concell  de  cent  desta  ciutat  asertar 
al  major  seruei  de  sa  magestat  (Deu  lo  guarde)  y  al  benefici  uni- 
uerçal  de  aquestos  Principat  y  comptats  eu  Ueuar  la  causa  per  la 
qual  se  venen  a  acabar  los  comuns  y  extinguirse  las  haziendas 
dels  particulars  de  las  robas  forasteras  perquè  pera  comprarlas 
hix  la  major  part  de  la  moneda  de  or  y  plata  de  dits  principat  y 
comptats  en  los  quals  es  fàcil  la  fabrica  dellas;  batuda  diligent- 
ment y  considerada  la  matèria  fou  deliberat  per  dit  concell  en 
lo  any  que  permatentho  axi  lo  S.""  loctinent  del  Rey  nos- 

tre S/  se  prohibis  [la]  entrada  de  las  ditas  robas  forasteras  con- 
tinuades en  un  memorial  que  apar  se  done  a  V.^  A  ^  a  qui 
humilment  suplica  esta  ciutat  ho  mane  axi  disposar  com  ho 
spera  de  la  altitut  de  animo  christiandat  y  parts  que  residexen 
a  A.^» 

A  la  qual  embaxada  dit  S.™  S/  Virey  feu  de  resposta  que  ell 
procuraria  ab  tot  effecte  en  diligenciar  la  efectuatio  de  ditas  co- 
sas  pera  tota  utilitat  y  profit  del  present  principat  de  Catalunya 
y  present  ciutat  de  Bar[ceIon].^ 

DiSAPTE  a  XXX  de  dit  los  molt  Il·lustres  S."  concellers  or-  cJnsaife'rs 
denaren  a  Diego  Vilasecha  sindich  que  de  part  de  dits  S/^  con-     sïndích  l*i 
cellers  anas  com  ana  a  suplicar  al  s/  Virei  fos  de  son  real  seruei  s.'·virey. 
manar  als  balla  y  Jurats  de  la  vila  de  Mataró  obseruassen  y  guar- 
dassen  un.priuilegi  real  y  en  conformitat  de  asso  no  alotjassen 
soldats  en  casa  de  Francesch  Sagui  y  (qui)  en  dita  vila  regeix  y  go- 
uerna  los  bens  que  Antoni  Sagui  y  de  Capella  lloctinent  de  Balle 
general  de  Catalunya  te  en  dita  vila  y  dit  S/  Virey  fonch  seruit 
lo  mateix  dia  ab  son  real  despatx  lloar  y  aprouar  dit  priuilegi  y 
manar  a  dits  balla  y  Jurats  y  a  tots  altres  officials  no  alotjassen 
ni  alotjar  permetesen  en  casa  de  dit  Francesch  Sagui  soldats 
alguns  y  si  alotiats  ni  agues  en  continent  los  ne  traguessen 
sots  pena  de  sinch  centas  lliuras  y  de  incórrer  en  desgratia  de 
sa  magestat  lo  qual  despatx  es  registrat  in  diuer.  locumt.  13 
fol.  90. 

Dit  dia  a  la  tarda  los  S."  conçallers  anaren  a  la  deputatio  a  ^nTJsl'ud^- 

putatio. 


XV  -  3 


34  [m.dcl 

tenir  confarencia  ab  los  111. S.''^  deputats  y  Junta  de  Batallo  pera 
proueir  alsguns  capitans  faltauen  en  lo  Batallo. 

Lo  D/  Pere  Pau  Miquel 
Conseller  en  Cap. 


ceu 


.    Los  S.'» 

Co  n  sal  1  e  rs 


[MAIG] 

en's.t^auma  DiMARS  3  IIJ  de  dit  dia  de  S     creu  los  S/^  conçallers  ab  sos 

anarin'a^a  pi'omens  se  aiuntaren  al  porxo  de  S.*  Jauma  ab  forma  de  pro- 
mania  y  de  alli  sen  anaren  a  la  ceu  per  los  llochs  acostumats  ab 
la  musicha  dauant  y  entrant  per  lo  portal  maior  passaren  per  lo 
cor  y  pujaren  al  presbiteri  per  la  part  de  la  pistola  y  fent  los  de- 
guts acataments  en  lo  altar  maior  sen  passaren  a  la  de  la  vengeli 
ahont  se  assentaren  ab  los  banchs  de  vallut  y  axis  assentats 
hoiren  lo  offici  y  cermo  lo  qual  acabat  sen  anaren  ab  la  matexa 
forma  eran  vinguts  fins  a  S.^  Jaume  ahont  se  disgregaran. 

^DlMECRAS  a  quatra  de  dit  dits  S/^  Concellers  anaran  a  pa- 
laüQ^^  ^  '  lacio  y  arribats  que  foren  trobaren  al  S.'^  Virey  en  la  quadra  pin- 
tada que  trau  finestras  al  ort  y  encontinent  di[t]s  S/^  concellers 
li  feran  las  degudas  cortasias  y  dit  S."^  Virey  y  concellers  se  as- 
sentaren y  cobriren  ab  la  forma  acostumada  romanent  sols  par- 
lant materias  secretas  conuenients  al  present  principat  lo  qual 
acabat  dits  Senyors  concellers  se  daspadiren  de  sa  altesa  y  sen 
anaran  ab  la  forma  eran  vinguts, 
pe^'necessï  DiJOUS  3.  V.  dc  dit  SC  continuarcn  las  profeçons  de  las  cam- 
tat  de  Aigua.  ^^^^  ncccssitat  dc  aigucs  y  perço  anaren  a  la  Isglesia  de  la 
ceu  ahont  se  comença  la  profaço  derrogatiues  anant  los  S.""^  con- 
cellers darrera  del  gramial:  anaran  al  monestir  del  para-S.*^  Agusti 
ahont  oiren  lo  offici  estant  acentats  dits  S/^  concellers  ab  sas  ca- 
diras  y  cuxins  a  la  part  del  auangeli  y  los  S."^^  del  gramial  a  la 
part  de  la  apistola  ab  cadiras  e  acabat  dit  offici  dita  profeço  sen 
torna  ab  la  matexa  forma  eran  vinguts  a  la  ceu  de  hont  dits 
S."^^  concellers  desprès  de  auer  feta  otatio  sen  anaran  ab  la  forma 
eran  vinguts. 

dia^  se'prTní  ^ít  dia  se  feu  lo  Jurament  del  S."^  Joseph  de  Orrea  y  t..  Fer- 
ran mercaders  conçols  de  la  llotja  lo  qual  Jurament  se  feu  en  tot 
y  per  tot  com  en  lo  llibre  de  las  Serimonias  llargament  es  de 
veurà. 

DiUENDRAS  a  VJ  de  dit  se  continuaren  en  fer  ditas  profeçons 


g[u]e  lo  ju- 
rament als 
Consols  de  !a 
llotja. 


P  rofes30 
per  Aigua. 


maig]  35 

derrogatiues  la  qual  ana  a  la  Isglesia  parroquial  de  nostra  S/*  del 
pi  y  se  feu  en  tot  y  per  tot  com  desobre  se  conte. 

DiSAPTE  a  set  de  dit  se  feu  també  profeço  la  qual  ana  a  la 
Isglesia  de  nostra  Sj^  del  Carma. 

Diumenge  a  VIIJ  de  dit  los  S/^  concellers  anaren  a  la  Isgle- 
sia del  hospital  per  acistir  a  la  festa  se  feia  en  dita  l3gle[sia]  de 
nostra  S."  y  assentats  al  presbiteri  y  a  la  part  del  auengeli  ab 
sas  cadiras  de  vallut  hoiren  lo  offici  y  cermo  lo  qual  acabat  sen 
tornaren. 

Dilluns  a  VIIIJ  de  dit  se  continuaren  ditas  profeçons  per 
pregarias  de  aigües  y  ana  a  la  Isglesia  dels  paras  de  la  Marce 
fentse  de  la  matexa  manera  que  desobra  es  de  veurà. 

Dit  dia  estigué  nostre  S."^  patent  en  la  dita  Isglesia  de  la  ceu 
peraque  tingues  misericòrdia  de  nosaltros  yns  volgués  socórrer 
en  la  necessitat  taniam  tant  gran  de  Aigua  y  preseruarnos  de  las 
continuadas  nouas  teniam  del  mal  contagiós  y  perço  a  la  tarda 
al  reseruar  lo[s]  dits  S/^  concellers  foren  a  la  ceu  ahont  feren  ora- 
tio  ab  molt  gran  deuotio  y  desprès  de  reseruat  nostre  S."^  sen 
anaren. 

Dit  dia  se  tragué  patent  aximateix  lo  Santissim  Sagrament 
en  la  Isglesia  o,  monestir  de  las  maras  caputxines  per  la  neces- 
sitat tant  gran  y  aula  daiguas  y  malas  nouas  de  mal  contagiós: 
estigué  patent  quoranta  oras  continuas  en  las  quals  se  praga  a 
Deu  nostre  S.'*  aplacas  la  ira  tenia  contra  de  nosaltros  per  sa  in- 
finita bondat  y  misericòrdia. 

DiMARS  a  X  de  dit  se  continuaren  ditas  profeçons  de  prega- 
ries de  aigües  y  ana  al  monestir  de  Jonqueras  ahont  se  celabra  lo 
ofïici  ab  la  forma  acostumada  y  que  desobra  se  conte. 

Dit  dia  a  la  tarda  los  S.""^  concellers  ab  sas  gramallas  anaran 
al  monestir  de  las  maras  caputxines  ahont  estaua  patent  lo  San- 
tissim Sagrament  per  pragarias  com  desobre  se  conte:  estigueren 
alia  mes  de  dos  oras  passadas  hoint  completas  y  fent  oratio  ab 
molt  gran  deuotio  fins  que  agueran  reseruat  E  an  auer  reseruat 
sen  anaren. 

DiMECRAS  a  XJ  de  dit  se  feu  també  professo  a  la  ceu  la  qual 
ana  a  S.**  Maria  de  la  mar  de  la  matexa  manera  y  ab  acistentia 
dels  S.'"^  Concellers  com  desobra  se  conte. 

Dit  dia  y  en  los  altres  anteçadents  se  feran  moltissimes  pro- 
feçons de  pregaries  axi  dins  la  present  ciutat  com  fora  delia 
aportant  sants  cristos  molt  deuots  y  altres  images  ab  gran  copia 


}6  [m.dcl 

de  palagrins  y  palagrinas  cridant  ab  grans  crits  misericòrdia  al 
Senyor  que  era  gran  compacio  sentirho:  nostre  S/  nos  vulla  auer 
misericòrdia  per  sa  infinita  Bondat. 

Dijous  a  XII  de  dit  continuantse  ditas  pregarias  se  comensa- 
ran  a  fer  las  profeçons  de  las  plagas  la  qual  ana  en  la  Isglesia 
del  hospital  general  y  alia  hoiren  lo  offici  y  cermo  estant  acen- 
tats  los  S."  Conçallers  a  la  part  del  auangeli  ab  las  cadiras  y  co- 
xins  y  los  s."  del  gramial  a  la  part  de  la  pistola  ab  cadiras  e 
acabat  dit  offici  sen  torna  dita  profeço  fins  a  la  ceu  de  hont  dits 
S."^^  Concellers  sen  anaren. 

DiUENDRAS  a  XIIJ  de  dit  se  continuaren  ditas  profeçons  de 
las  plagas  y'  la  qual  ana  a  la  Isglesia  del  pare  S.^  Francesch 
fentse  com  en  las  demés. 

Dit  dia  se  feu  una  molt  deuota  profeço  dels  confrares  de 
nostra  S."  del  Roser  ab  molts  palagrins  y  atxas  ansesas  aportant 
nostra  S.^^  Sentissima:  anaren  a  la  ceu  y  a  moltas  y  altres  parts. 

Dit  dia  los  pares  del  Carma  anaren  ab  un  S.*  cristo  a  la  ca- 
pella de  nostra  S/^  del  port  a  peu  dascals. 

DiSAPTE  a  XIIIJ  de  dit  continuantse  ditas  profeçons  de 
pregaries  ana  a  Hierusalem  ab  acistentia  de  dits  S."  concellers 
ahont  se  digué  lo  offici  acostumat. 

Diumenge  a  XV  de  dit  los  S.'^^  Concellers,  ters  absent,  ana- 
ren a  la  Isglesia  de  S.*^  Maria  de  la  mar  per  acistir  a  la  festa  del 
gloriós  S.*  Isidro  y  puiats  en  lo  presbiteri  se  assentaren  a  la  part 
del  auangeli  ab  los  banchs  de  vallut  per  estar  lo  S.^^^  Sagrament 
patent  hoiren  lo  offici  y  cermo  y  al  donar  la  pau  lo  s/  diacha  la 
porta  als  S."  concellers  y  lo  s."^  subdiacha  al  cor  e  acabat  dit  offici 
se  comença  la  profeço  dins  dita  Isglesia  de  la  S.*^  spina  per  ser 
ters  diumenge  en  la  qual  profeço  los  S.^^  Conçallers  aportaren 
las  varas  del  talam  juntament  ab  lo  egregi  S."^  Don  Joseph  de 
Ardena  conpta  de  Illa  per  faltar  lo  S."^  conçaller  terç  lo  qual 
S.'^  compta  aportaue  la  vara  de  darrera  a  ma  squerra  del  S.*^  con- 
çaller sisè  e  acabada  dita  profeço  dits  S."^^  consallers  sen  anaran 
ab  la  matexa  forma  eran  vinguts. 

Lo  D.·'  P.^  Pau  Miquel 
Conseller  en  Cap. 

Dilluns  a  XVJ  de  dit  se  continuaren  ditas  profeçons  de 
pregarias  per  aigua  ab  acistentia  de  dits  S/^  concellers  y  dit  dia 
ana  dita  profeço  a  S.*^  Catarina  ahont  se  digué  lo  ordinari  offici 


maig]  37 

y  acabat  sen  torna  a  la  ceu  dita  profeço  de  hont  dits  S."  conce- 
llers  sen  anaren. 

Dit  dia  los  S/^  conçallers  puiaren  ab  cotxos  al  monestir  de 
Pedralbes  per  a  fer  la  visita  ordinària  que  quiscun  Any  acostu- 
man  en  dit  monestir  per  ser  patrons  de  dita  S.^^  casa. 

DiMARS  a  XVIJ  de  dit  continuantse  ditas  profeçons  de  pre- 
garies ab  acistentia  dels  S/^  Concellers  ters  absent  anaren  al  mo- 
nestir de  Montacion  ahont  digueren  lo  offici  acostumat  y  desprès 
dita  profeço  sen  torna  a  la  ceu  de  hont  los  S."^^  Conçallers  sen 
anaren. 

DiMECRAS  a  XVIIJ  de  dit  se  començaren  las  profeçons  de 
pregaries  ditas  las  armitas  y  perço  los  S/^  concellers  anaran  a  la 
ceu  ahont  en  començarse  dita  profeço  prangueran  las  varas  del 
talam  per  auerhi  custodia  en  la  qual  anaua  la  S.^^  Baronica  de 
nostra  SJ^  Santissima  y  també  en  dita  profeço  aportaren  lo 
S.*  Cristo  gran  del  Pi:  anaran  a  la  Isglesia  de  S.*  Pera  ahont  se 
digué  lò  offici  de  la  matexa  manera  que  altras  dias  es  de  ueurar 
y  acabat  dit  offici  dita  profeço  sen  torna  a  la  ceu  de  hont  dits 
S."^^  concellers  sen  anaren. 

Dijous  a  XVIIIJ  de  dit  continuantse  ditas  profeçons  de  las 
armitas  ab  siuera  y  . talam  aportant  los  S."^^  conçallers  las  varas 
anaran  a  la  Isglesia  de  S.'  Pau  ahont  se  digué  lo  offici  de  praga- 
rias  y  desprès  dita  profeço  sen  torna  a  la  ceu  de  hont  los  S."  con- 
çallers sen  anaren. 

Dit  dia  se  tingué  concell  de  cent  en  lo  qual  se  feran  las  deli- 
berations  y  propositions  que  en  dit  concell  son  de  veurar 


(*)  En  dit  Concell  fou  donada  una  embaixada  per  part  del  Capítol  de  la  Sèu,  proposant 
les  bases  de  concòrdia  en  l'afer  de  la  Convalescència  de  l'Hospital  general. — V.  VAph- 
dix  1^(111), 

Després  s'acordà:  i.^r  Confirmar  i  donar  possessió  a  Francesc  Cathà,  de  l'ofici  d'Ajudant  de 
Mercader  racional,— que'l  propri  Concell  deliberà  concedir-li  en  5  de  Novembre  de  1635,  per 
a  quan  vagàs  per  mort  del  seu  pare,  que  l'exercia,  — i  pagar  li'ls  salaris  que  li  corresponien 
des  del  temps  que,  per  sa  menor  edat,  regentaren  el  càrrec  sos  curadors. 

2  ón  Prorrogar  per  a  primers  d'Agost  la  deliberació  sobre  l'ari  endament  dels  drets  de  la 
«iutat. 

3  Girar,  de  Compte  extraordinari,  a  Francesc  Llentiscla,  Escrivà  de  les  Obres,  3,000 
•«pera  conuertirles  en  lo  gasto  del  moll». 

Darrerament  feu  les  extraccions  que  segueixen: 

Sotsíndich  de  l»  Ciutat:  per  mort  de  Josep  Galsem,  notari,  Francesc  Fitor,  notari  de  Barce- 
loní, al  qui  encontinent  els  Consellers  i  el  Consell  firmaren  Sindicat  «pera  tots  plefs»  amb 
autoritat  i  decret  del  Veguer,  acceptant-li  a  la  vegada  la  renunciació  del  càrrec  d'Obrer  que 
obtenia. 

Jutge  d'Apells:  per  renunciació  de  Jaume  Pi,  mercader,  Damià  Vilardaga. 
Obrer:  ]o3ín.  Mates,  cirurgià. 
(Deliberacions  de  1650,  fols.  208.'*^  a  216.) 


38  .  [m.dcl 

En  aquest         DiUENDRAS  E  XX  dc  dit. — En  aquest  dia  continuantse  ditas 

dia  se  tragué  ^ 

s°ue°rVsefeu  profeçons  de  las  armitas  se  tragué  lo  cos  del  gloriós  S.*  Sauer 
professo.  Bisbe  y  màrtir  patró  de  la  present  Ciutat  y  perço  a  la  matinada 
los  S."  conçallers  ab  sas  gramallas  anaran  a  la  ceu  ahont  sen 
puiaren  al  presbiteri  ahont  se  assentaran  en  los  banchs  a  la  part 
del  auengeli  y  al  cap  de  una  stona  volent  començar  dita  profeça 
arribaren  en  dita  Isglesia  tots  los  confrares  de  la  confraria  dels 
taxidors  de  llana  de  la  present  ciutat  los  quals  venian  de  la  Is- 
glesia de  S.*  Agusti  ahont  tenan  sa  confraria  y  seran  aiuntats  y 
auian  confeçat  y  conbregat  anauen  dits  taxidors  ço  es  tots 
deuant  molts  minyons  y  minyonas  axi  palagrins  com  altros  ab 
cristos  y  diferents  donas  mollers  de  dits  confrares  y  altros  tots 
ab  molt  gran  deuotio  y  desprès  venian  dits  taxidors  de  llana  que 
deuian  ser  en  numero  de  quoranta  o,  mes  de  dos  en  dos  vestits 
com  a  palagrins  ab  sas  camisas  a  peu  dascals  ab  unas  touallolas 
sanydas  y  alguns  ab  tocados  al  cap  ab  los  rosaris  a  la  una  ma  y 
en  laltra  una  atxa  de  sera  blancha  quischu  y  ab  molt  grandis- 
sima  deuocio  dits  taxidors  puiaren  en  lo  presbiteri  del  altar  ma- 
jor y  alia  aionollats  feran  oratio  al  gloriós  S.^  Sauer  volgués  pre- 
gar a  Deu  nostre  S/  tingues  compatio  de  nostras  traballs: 
començaran  la  profeço  ahont  anaue  lo  S.*  Cristo  del  Pi  y  desprès 
tot  lo  clero  de  la  ceu  y  S."  Canonjes  y  desprès  venian  la  maitat 
de  dits  taxidors  de  lli  (sic)  deuant  la  custodia  de  dit  gloriós  S.^  y 
desprès  los  verguers  dels  S."  Concellers  y  dits  S."  concellers  qui 
portauan  las  varas  del  talam  E  darrera  la  dita  custodia  anaua  la 
gramial  darrera  del  qual  anauan  laltra  maitat  dels  taxidors  ab  las 
atxas  a  las  mans  com  a  palagrins  E  acabada  dita  profeço  se- 
guintse  desprès  lo  poble  e  ab  dita  profaço  anaren  a  la  Isglesia 
del  monestir  de  la  gloriosa  S.*^  Clara  ahont  posaren  la  costodia 
sercha  del  altar  major  y  encontinent  començaran  lo  offici  de  pra- 
garias  estant  dits  S."  concellers  assentats  a  la  part  del  auengeli 
ab  sas  cadiras  y  coxins  de  vallut  los  S/^  del  gramial  a  la  part  de 
la  pistola  e  axi  assentats  oiren  lo  offici  y  cermo  lo  qual  acabat 
dita  profeço  sen  torna  a  la  ceu  ahont  se  acaba  anantsen  dits 
S."  concellers  quiscu  en  sas  casas. 

DiSAPTE  a  vintyhu  de  dit  los  S."  Concellers  ab  sas  grama- 
llas de  dol  anaran  a  la  ceu  per  acistir  al  aniuersari  ques  diguc  a 
s^^^*"'*  las  beneitas  animas  de  purgatori  per  compta  de  la  ciutat  y  aca- 

bat dit  aniuersari  tot  lo  clero  anaran  per  las  clastas  (sic)  fent  ab- 
soltas  anant  los  S."  Conçallers  darrera  lo  gramial  y  se  a  de  ad- 


Aniuersari 
per  I  a  s  ba- 
ri e  i  ta  s  ani- 
mas de  pur- 


anaren  a  la 
ceu. 


maig]  39 

uertir  que  tant  quant  se  digué  dit  aniuersari  y  feran  ditas  absoltas 
plogue  una  pluia  molt  ben  continuada:  nostra       nos  fassa  gra-  p'"'^- 
tia  que  sia  duradora  si  acas  es  que  sia  conuenient. 

Dilluns  a  XXIIJ  de  dit  se  començaren  las  profeçons  de  las     de^Is  Ueda- 
lledanias  que  quiscun  any  se  acostuman  fer  la  qual  profaço  ana  "^"· 
a  la  Isglesia  de  S.^  Pau  a  dir  lo  offici  acostumat  en  la  qual  acis- 
tiren  los  S."  concellers  ters  y  quint  absents:  feuse  en  tot  com  al- 
tros  anys  es  de  ueura. 

Dit  dia  los  S/^  conçallers  ters  absent  anaran  al  studi  per  acis-  aquest 

*  '■  dia  anaren  al 

tir  en  un  maig  quels  studians  feian.  ^'"^'· 

DiMARS  a  vintyquatra  de  dit  se  feu  altre  profeço  de  lleda-  de^iia°dan1as° 
nias  en  la  qual  acistiren  dits  S/^  concellers  y  anaran  a  celebrar 
lo  offici  en  la  Isglesia  de  S.^  Pera  com  quiscun  any  se  acostuma. 

Dlmecras  a  XXV  de  dit  se  feu  altre  professo  de  lladanias  ^  Professo 

f  de  lledanias. 

acistinty  dits  S."^^  conçallers  anant  a  S.^  Miquel  ahont  selebraren 
dit  offici. 

Dijous  a  XXVJ  de  dit  dia  de  la  Scentio  (sic)  de  nostre  S.'^  ^  l'f'Jauml 
Deu  Jesucrist  a  la  matinada  los  S.''^  concellers  ab  sos  promens 
ters  absent  se  aiuntaren  al  porxo  de  S.*  Jauma  en  forma  de  pro- 
mania  y  de  alli  anaren  ab  la  musicha  deuant  per  los  llochs  acos- 
tumats a  la  ceu  entraren  per  lo  portal  major  passaren  per  dintra 
al  cor  y  puiaran  al  presbiteri  per  la  part  de  la  apistola  y  fent  los 
deguts  acataments  al  altar  major  sen  passaran  a  la  del  auano[e]ii 
ahont  se  assentaren  ab  los  banchs  de  vallut  y  axi  assentats  hoiren 
lo  offici  y  cermo  lo  qual  acabat  sen  anaren  ab  la  matexa  proma- 
nia  ahont  se  disgregaren. 

DiUENDRES  a  XXVIJ  de  dit  tenint  entès  los  S.'^^  Concellers  ^^"^Jf'  « 
que  lo  s."^  Gouernador  era  fora  la  vegaria  de  Ba[rcelona].  y  en- 
cara que  lo  S."^  gouernador  fos  en  la  present  ciutat  deuian  anar  a 
fer  visita  a  la  presó  en  virtut  de  priuilegis  per  diffarents  reis  a  la 
ciutat  concedits  y  tenint  concell  de  ditas  cosas  dels  mag.^^^  ^d- 
uocats  de  la  present  casa  com  consta  en  lo  vot  per  dits  aduocats 
fet  y  en  lo  present  diatari  cosit  (*)  anaren  perço  en  forma  de 
ciutat  a  la  presó  y  puiaren  per  la  obra  noua  entrantsen  a  la  ins- 
tantia  dita  lo  deposedor  que  trau  finestras  a  la  plaça  del  rei  y 
deuallada  de  la  presó  y  alia  trobaren  lo  Vaguer  y  tots  junts 
se  assentaran  en  un  Banch  arrimat  de  squena  a  las  finestras  de 
la  plaça  del  Rey  ço  es  lo  s/  Vaguer  en  lo  mitg  cap  a  ma  dreta 


(*)  V.  el  document  A  de  VApòuiix  II/,  del  que  ja  s'és  feta  referència  en  la  jornada  del  di- 
vendres 1 1  de  F.brer  del  mateix  any. 


Concell  de 
cení. 


Fortifica- 
cions  de  la 


40  [m.dcl 

segon  a  ma  squerra  ters  a  ma  dreta  quart  a  ma  squerra  quint  a 
ma  dreta  y  sisè  a  ma  squerra  E  lo  mag.<^^  m/  Narcis  Mir  altre 
dels  acessors  de  la  ciutat  y  lo  mag.^^  m/  Joseph  Piella  acessor 
del  Gouernador  segueren  en  altre  Banch  arrimat  a  la  paret 
de  front  las  finestras  de  la  deuallada  de  la  presó  y  axi  assentats 
dits  S."^^  vaguer  y  conçallers  cridaren  lo  scarceller  y  en  aquell 
digueren  si  los  presos  se  quexauen  de  que  no  sels  fes  Justitia  o, 
altrament  de  sos  aliments  necessaris  y  axi  mateix  quins  presos 
auian  aportats  des  que  lo  S."^  Virey  era  fora  y  auent  entès  dits 
S/^  concellers  que  auian  portats  alguns  presos  nous  feran  axir 
un  orna  y  una  dona  al  quals  digueran  si  sabian  la  causa  de  que 
estassen  presos  al  qual  ells  respongueran  que  no  la  sabian  y  en- 
continent  dits  S/^  ordenaren  quels  tornassen  a  tanchar  que  ells 
procurarian  ab  tot  effecte  se  diligensiassen  llurs  causes  E  das- 
pres  feran  axir  lo  abat  de  la  almoina  al  qual  digueran  si  los  de- 
més presos  tenian  lo  recapta  auian  de  manaster  de  sos  aliments 
lo  qual  digué  que  si  y  en  continent  dits  S/^  concellers  manaren 
que  sen  tornas  y  sas  senyorias  sen  anaran  ab  la  matexa  forma 
eran  vinguts:  de  las  quals  cosas  lleua  acta  Francesch  Poll  notari 
de  dit  S/  Vaguer  lo  qual  es  cosit  assi  en  lo  present  diatari  (i). 

Dilluns  a  XXX  de  dit  se  tingué  concell  de  cent  en  lo  qual 
se  feren  las  prepositions  y  detarminations  que  en  dit  concell  es 
de  veurà  (2). 

Dlmars  a  XXX]  de  dit. 

Lo  D/  Pere  Pau  Miquel 
Conseller  en  cap. 


[JUNY] 


DilOUS  a  IJ  de  dit. — En  aquest  dia  lo  S.^  S.^  Virrey  duch 
neixement  Mercuri  volgue  sercar  totas  las  fortiíications  de  la  present 
vfrrey°         Ciutat  pcr  a  ucurar  y  regonexar  aquellas  y  perço  auisa  al  molt 


(1)  No  hi  és. 

(2)  En  dit  Consistori  s'acordà:  l^"-  Continuar  les  obres  de  fortificació  i  proveïment  de 
Barcelona,  per  a  prevenir-se  contra'l  probable  atac  de  l'armada  que'l  Rei  de  Castella  estava 
organitzant  en  Nàpols,  amb  designe  de  venir  a  les  costes  de  Catalunya.— (V.  V Apèndix  F/.) 

2.ón  Vendre  la  carn  de  bou  i  vaca  a  5  sous,  6  diners  la  carnicera;  continuar  el  rastre, 
«y  sempre  y  quant  los  sJ»  Consellers  tindran  persona  que  vuUa  aportar  a  tall  cabrits  ho  al- 
tre genero  de  carns  y  lo  rastre  impedirà  lo  hauer  de  consertar  dit  tracte  de  tall  Us  hores  los 
senyors  Consellers  sien  seruiti  proposaro  al  present  Consell  peraque  hi  puga  deliberar  lo 
{ihe.ior .■>■>  —{Deliberacions  de  1650,  foi.  233.'^) 


juny]    "  41 

111.^  S/  Conceller  en  cap  lo  qual  dintre  de  un  quotxo  ab  alguns 
ciuallers  catalans  sen  ana  a  palatio  per  guardar  sa  altesa  y  Ip 
trobaren  en  lo  baluart  de  lleva[n]t  ab  lo  G[overna].<^°'^  y  altres 
cauallers  francesos  y  al  anarsen  del  baluart  dit  s/  virey  digué  a 
dit  S/  conceller  se  posas  a  son  cotxo  o,  carrossa  y  dit  S/  Con- 
celler escusantho  li  fou  ordenat  entras  en  dita  carrosa  y  axi  al 
costat  del  s/  virey  ana  fins  al  baluart  de  mitxjorn  desembar- 
cantse  y  après  ana  fins  al  baluart  de  s.^^  Eulària  y  dit  dia  se  re- 
gonegueren  dits  baluarts  y  no  mes  dexantho  per  altre  dia. 

DiUENDRAS  a  IIJ  de  dit  se  tingué  concell  de  cent  en  lo  qual 
entre  altres  cosas  se  feren  fonch  llegir  un  paper  de  las  fortifica- 
tions  se  auian  de  fer  en  la  present  ciutat  y  los  reparos  que  aque- 
lla necessitaua  sobre  tot  lo  qual  se  prengué  ïa  deliberatio  que  en 
dit  concell  llargament  es  de  ueurar  C^]. 

DissAPTA  a  IIIJ  de  dit  torna  lo  s/  virey  a  continuar  lo  veurer 
dels  baluarts  de  s.*^  Madrona  aont  lo  aguardaue  ya  lo  dit  s/  con- 
seller en  cap  y  vist  dit  baluart  volgué  rodar  tot  lo  de  demés  de 
las  murallas  fins  a  la  torra  de  S.*  Joan  anant  dit  s/  Conseller  al 
costat  del  s.""  virey  dins  sa  carrosa  ab  companya  del  sj  gouer- 
nador  de  Cath[aluny].*  y  dos  cauallers  fransesos  fms  a  son  pa- 
lacio  aont  dit  s/  conseller  se  despedi  ab  la  deguda  cortezia  y  se 
posa  en  son  cotxo  aont  anauen  los  cauallers  catalans  quel  ha- 
uian  en  lo  primer  dia  acompanyat. 

Diumenge  a  V  de  dit  die  de  pasqua  del  Sperit  Sant. — En 
aquest  dia  los  S."  Conçallers  ab  sos  promens  se  aiuntaren  en  lo 
porxo  de  S.^  Jaume  en  forma  de  promania  y  de  alli  sen  anaren 
ab  la  musicha  dauant,  a  la  ceu,  entraren  per  lo  portal  maior  pas- 
saren per  lo  cor  y  puiaren  al  presbiteri  per  la  part  de  la  pistola  y 
fent  los  deguts  acataments  en  lo  altar  major  sen  passaren  a  la  del 
auangeli  ahont  se  assentaren  ab  los  banchs  de  vallut  y  axi  assen- 
tats hoiren  lo  offici  y  cermo  lo  qual  acabat  sen  tornaren  ab  la 
matexa  promania  fins  a  S.*  Jaume  ahont  se  disgregaren. 

DiUENDRAS  a  X  de  dit  se  continuaren  las  malas  nouas  del 
mal  en  la  ciutat  de  Tortosa  y  difarents  vilas  en  la  ribera  debro 
al  camp  de  Tarragona  y  també  en  la  ciutat  de  Girona  y  molts 
altres  llochs  veins  a  dita  ciutat  per  lo  qual  se  es  aiuntat  ab  molts 
dias  la  Junta  de  morbo:  dits  S/^  Concellers  ab  vot  y  parer  de 
aquella  an  fet  y  obrat  moltas  y  grans  diligentias  axi  en  guardar 


(♦)    V.VAplndix  VI  {k). 


mania  en  S. 


42  [m.dcl 

la  present  ciutat  com  encara  en  altres  cosas  difarents  consta  de 
tot  ab  las  deliberations  per  dits  S/^  conçallers  y  Junta  de  morbo 
fetas  fins  lo  die  present, 
la  muíifa  de         DiLLUNS  a  XIIJ  dc  dit  SC  fcu  lo  cnsatx  de  la  musica  de  corda 
corpos.  y      laliga  a  la  casa  de  la  present  Ciutat  que  quiscun  any  se  acos- 

tuma de  fer  lo  dilluns  antas  del  dia  de  corpos. 
co^po^pro!  DiMECRAS  a  XV  de  dit  vigília  de  la  festiuitat  de  corpos  a  la 
tarda  los  S."^^  Concellers  per  son  orde  ço  es  primer  lo  sisè  y  des- 
près lo  quint  y  axis  consequatiuament  vingueran  a  la  plaça  de 
S.*  Jauma  acompanyats  quiscu  delís  ab  molts  de  cauallers  titu- 
lars axi  aclesiastichs  com  seculars  y  sen  puiaren  alt  al  porxo  de 
dita  plaça  asentantse  quiscu  ab  son  prom  als  padriços  deues  la 
font  ab  la  forma  acostumada  y  a  la  que  casi  tots  y  foren,  ar[r]iba 
lo  S."^  Conçaller  en  cap  aportant  entre  altres  en  son  Bordo  lo 
S."^  Abat  Alantorn  lo  qual  trobant  los  S/^  Concellers  qui  seian 
interpolladament  ab  lo  S.'^  prior  de  Catalunya  lo  s."^  Abat  Mon- 
palau  lo  S/  Abad  Sala  lo  S/  Don  Pau  de  Ager  comanador  del 

Abit  de  S.*  Joan  y  lo  S/    (*)  també  comanador 

de  S.*  Joan  pretengué  dit  S/  Abat  Alantorn  precehir  a  dits  dos 
S."  Comanadors  de  S.^  Joan  posantse  en  millor  puesto  que  sas 
marees  per  quant  los  abats  precehian  als  comanadors  e  dits  S." co- 
manadors no  volgueren  en  ninguna  manera  donar  la  precedentia 
per  quant  dit  S."^  Abat  Alantorn  no  era  sino  elet  Abat  faltantli 
las  Bullas  de  son  Abadiat  per  las  quals  causas  entanian  no  do- 
narlai  vehent  lo  qual  dit  Abat  Alantorn  y  pretenent  que  se  li 
dauia  donar  encara  que  no  tingues  las  Bullas  y  per  auitar  con- 
tentio  sen  ana  assentantse  dits  S."^^  concellers  y  demés  ab  la  forma 
alt  dita  E  los  demés  S/^  cauallers  venian  ab  dit  acompanyament 
se  assentaren  en  los  padrissos  y  banchs  al  costat  dels  dits 
S.*^^  conçallers  y  desprès  arriba  en  dita  plaça  lo  S.'^  Cançaller  de 
Catalunya  ab  sas  massas  altas  al  qual  los  S."^^  concellers  reberan  ab 
molt  gran  compliment  assentantlo  entre  los  S.*^^  consallers  cap  y 
segon  y  lo  S.'^  Prior  de  Catalunya  qui  estaua  en  dit  puesto  li  dexa 
la  precedentia  y  sen  pasa  entre  cap  y  ters  lo  S.'^  Abat  Monpa- 
palau  entre  segon  y  quart  lo  S."^  Abat  Sala  entre  ters  y  quint  lo 

s."^  don  Pau  de  Ajar  entre  quart  y  sisè  y  lo  S."^  ,  (*) 

desprès  del  S."^  consaller  quint  y  desprès  com  dit  es  los  demés 
cauallers  se  assentaren  en  una  part  y  altre  E  assentats  ab  la  forma 


(*)    En  blanc. 


juny]  43 

alt  dita  arribaren  al  cap  de  un  poch  los  S/^  conçols  de  la  llotja 
en  forma  de  corçulat  acistits  de  molts  S/^  marcaders  y  se  assen- 
taren en  uns  banchs  deuant  dits  S/*  Conçallers  conforma  se 
acostuma  y  al  cap  de  una  stona  començaren  las  tres  embaxadas 
que  se  acostuman  fer  per  lo  mestra  de  sarimonias  de  la  ceu  ab 
dos  altres  S/^  capallans  ab  sobrapallissos  donant  raho  del  estat 
en  que  stauen  las  matinas  se  deian  y  en  ser  a  la  ultima  enba- 
xada  lo  senyor  conçaller  segon  acistit  de  dos  S/^  cauallers  ço  es 
un  ciutadà  y  un  militar  sen  entra  dins  la  Isglesia  de  S.*  Jauma  y 
a  la  taula  de  lobra  ahont  eran  los  S."  obres  y  scriua  de  las  obi  as 
y  alia  feran  la  graduatio  de  las  personas  axi  cauallers  com  titu- 
lars auian  de  anar  ab  dits  S/^  concellers  la  qual  agraduatio  esta 
llargament  continuada  en  lo  llibre  de  agraduacions  que  per  dit 
effecte  lo  dit  scriua  de  las  obras  aporta  feta  la  qual  agraduatio  dit 
S.*^  Conceller  segon  sen  torna  axir  defora  alçantse  los  demés  per 
anarsen  a  la  ceu  los  quals  partiren  ab  la  musica  deuant  verguers 
y  macers  del[s]  S/^  concellers  y  desprès  dits  S/^  concellers  ab 
sos  bordons  de  cauallers  y  personas  titulars  anant  tots  a  ma 
squerra  de  dits  S."  conçallers  excepto  lo  s/  cançaller  qui  anaua 
a  ma  dreta  del  S/  conçaller  en  cap  y  dit  S.^  conceller  al  extrem 
del  Bordo  y  a  ma  squerra  per  ser  lo  millor  puesto  desprès  del  de 
dit  S/  ragent  e  axi  anaran  per  los  llochs  acostumats  a  la  ceu  en- 
traren per  lo  portal  major  passaran  per  dintra  al  cor  y  puiaren 
al  presbiteri  per  la  part  de  la  pistola  y  fent  los  deguts  acata- 
ments sen  passaren  a  la  del  avengeli  ahont  se  assentaren  ab  los 
banchs  ço  es  primer  lo       cançaller  desprès  lo  S/  conçaller  en 
cap  desprès  lo  S."^  prior  de  Catalunya  lo  S/  conçaller  segon  y 
axi  interpolladament  dits  S."^^  conçallers  ab  los  extrems  dels  bor- 
dons y  los  demés  S/^  Cauallers  anauan  en  los  mitgs  se  assenta- 
ren desprès  dels  S."  Concellers  y  axi  assentats  acabaren  matinas 
las  quals  en  ser  acabadas  sen  tornaren  ab  la  matexa  forma  eran 
vinguts  anantsen  primer  a  fer  oratio  al  claustro  a  la  capella  del 
cos  preciós  y  de  aqui  a  S.*  Jaume  ahont  se  assentaren  en  la  tro- 
neta  del  fosar  de  dita  Isglesia  interpoladament  en  los  caps  dels 
bordons  y  los  demés  S."  concellers  alia  ahont  trobaren  lloch  per 
auerhi  molt  concurs  de  gent  y  desprès  arriba  lo  Scriua  rational 
ab  laliga  la  qual  feu  tres  dansas  conforma  se  acostuma  y  desprès 
arribaren  los  S/^  obres  ab  la  musicha  deuant  qui  vanian  de  la 
part  de  la  llibrataria  ab  molts  manastrals  ben  posats  que  apor- 
tauen  difarents  bassinas  de  plata  plenas  de  rams  de  or  barbari  y 


44  [m.dcl 

bandaretas  del  mateix  y  molts  rams  de  flos  ab  gran  copia  de 
aigua  almascada  puiaren  a  dits  S."  conçallers  pera  donaries  ditas 
bassinas  si  be  es  la  veritat  que  no  ni  arribaren  sino  es  duas  o, 
tres  per  que  lo  pobla  se  agafa  ab  totas  las  demés  conforma  se 
acostuma  en  alagria  de  tanta  festa  E  donada  dita  collacio  dit 
sJ  cançaller  se  daspadi  de  dits  S/^  conçallers  y  sen  ana  y  des- 
près los  dits  S."  conçallers  ab  la  matexa  forma  eran  vinguts. 
Lo  D/  Pere  Pau  Miquel  conseller  en  Cap. 

Dijous  a  XVJ  de  dit  die  de  corpos. — En  aqueix  dia  los 
S/^  consallers  ab  sos  promens  se  aiuntaren  al  porxo  de  S.*  Jauma 
ab  forma  de  promania  y  de  alli  anaren  ab  la  musicha  deuant  a  la 
seu  per  los  llochs  acostumats  entraren  per  lo  portal  major  pasa- 
ren  per  lo  cor  y  pujaren  al  presbiteri  per  la  part  de  lapistola  y 
fent  los  deguts  acataments  en  lo  altar  major  sen  passaren  a  la 
part  del  Euangeli  ahont  se  assentaran  y  entenent  que  lo  S/  Vi- 
rey  venia  lo  isqueran  a  rebrà  passat  lo  cor  y  desprès  lo  acompa- 
nyaran al  altar  mayor  ahont  sa  altesa  se  assenta  a  la  part  del 
Euangeli  ab  sa  cadira  y  strado  y  los  S/^  conçallers  y  promens  a 
la  part  de  la  pistola  E  axi  assentats  hoiren  lo  offici  y  sermó  lo 
qual  acabat  dit  S/  Virey  sen  ana  aconpanyantlo  dits  S."  Con- 
çallers y  promens  fins  a  la  porta  los  quals  despadinse  de  sa  al- 
tesa sen  tornaran  al  altar  major  a  fer  oratio  y  desprès  sen  anaran 
ab  la  matexa  forma  de  promania  fins  a  S.*  Jaume  ahont  se  dis- 
gragaran. 

Dit  dia  a  las  tres  oras  de  la  tarda  dits  S/^  concellers  ab  sos 
promens  se  tornaren  aiontar  en  la  plaça  de  S.*  Jauma  y  de  alli 
ab  la  musicha  dauant  anaran  a  la  seu  per  los  llochs  acostumats 
y  pujats  al  presbiteri  se  assentaren  a  la  part  del  Euangeli  y  al 
cap  de  una  stona  arriba  lo  Virey  al  qual  dits  S/^  conçallers 
isqueren  a  rebrar  entre  lo  portal  major  y  la  porta  del  cor  acon- 
panyant  a  dit  S/  Virey  fins  al  presbiteri  ahont  se  assenta  a  la 
part  del  Euangeli  ab  sa  cadira  y  strado  y  los  S."^  Conçallers  y 
promens  a  la  part  de  la  Epistola  ab  sos  banchs  E  axi  assentats  al 
cap  de  una  stona  arriba  la  Àliga  la  qual  feu  tres  danças  en  dit 
presbiteri  conforma  per  semblant  jornada  se  acostuma  y  desprès 
se  comença  dita  profeço  de  corpus  ab  la  forma  acostumada  y  a 
la  que  isque  la  costodia  ab  lo  Santíssim  Sagrament  y  al  anar  del 
presbiteri  al  cor  los  S/^  conçallers  ab  sos  promens  se  posaren 
darrera  del  gramial  aportant  lo  sj  conçalier  en  cap  lo  s/  Virey 


junyJ  45 

a  ma  dreta  y  a  la  que  foran  al  cor  dit  Virey  se  romangue 
darrera  del  gramial  ab  una  atxeta  blancha  en  las  mans  y  los 
S."  conçallers  prengueran  las  varas  del  talam  y  los  S/^  promens 
passaren  deuant  la  custodia  conforma  acostuman:  feusa  dita 
profeso  per  los  llochs  acostumats  fins  a  tornar  a  dita  Isglesia  de 
la  Seu  ahont  se  acaba  anantsen  lo  S/  Virey  al  qual  dits  Sj^  con- 
çallers y  promens  lo  acompanyaren  fins  al  portal  major  de  dita 
Isglesia  y  desprès  sen  tornaren  al  Altar  major  ahont  feran  oratio 
y  de  alli  sen  anaren  ab  la  matexa  forma  de  promania  a  S.*^  Jaume 
ahont  se  disgregaren. 

DiUENDRAS  a  diset  de  dit  se  feu  la  profeço  de  corpos  en  la 
Isglesia  parroquial  del  gloriós  S.^  Jaume  ahont  acistiren  los 
S."^^  Concellers  aportaren  las  varas  del  talam  conforma  quiscun 
Any  acostuman. 

DiSAPTE  a  XVIIJ  de  dit  se  feu  dita  profeço  de  corpus  en  la 
Isglesia  de  S.*  Miquel  ahont  dits  S/^  conçallers  terç  absent  acis- 
tiren aportant  las  varas  del  talam  a  dita  profeço. 

Diumenge  a  XVIIIJ  de  dit  se  feu  la  profeço  en  la  Isglesia 
parroquial  de  nostra  S/^  del  Pi  ahont  acistiren  los  S."^^  concellers 
excepto  segon  y  quart  que  eran  a  la  Isglesia  de  S.**  Maria  ahont 
se  feia  semblant  profeço  y  dits  S."^^  quatra  conçallers  aportaren  en 
dita  profeço  del  Pi  las  varas  del  talam  juntament  ab  dos  S."^^  Ca- 
uallers  qui  per  dit  effecte  auian  conuidats. 

Dilluns  a  XX  de  dit  los  S."  conçallers  sen  anaren  a  la  Is- 
glesia del  monestir  de  las  maras  Caputxinas  ahont  estaua  patent 
lo  Santíssim  Sagrament  per  la  octaua  de  corpos  y  alia  tingueran 
serca  de  una  ora  oratio  perquè  nostre  S."^  nos  deslliuras  de  las 
tres  plagas  sens  amanaçauan  com  son  guerra  fam  y  pesta  y  feta 
dita  oratio  sen  anaren  a  la  Isglesia  del  gloriós  S.*  Sebastià  cape- 
lla de  la  ciutat  ahont  se  feu  la  profeço  de  corpus  que  quisqun 
Any  se  acostuma  en  la  qual  los  dits  S/^  conçallers  aportaran  las 
varas  del  talam. 

DiMARS  a  XXJ  de  dit  dits  S."  Conçallers  anaren  a  la  Isgle- 
sia dels  pares  de  S.^  Francisco  de  Paula  ahont  se  feu  senblant 
profeço  de  corpos  en  la  qual  dits  S.'^^  conçallers  aportaren  las 
varas  del  talam. 

Dimecras  a  XXIJ  de  dit  dits  S."^^  corçallers  anaran  a  la  Is- 
glesia parroquial  de  S.*  Just  y  S.*  Pastor  ahont  se  feu  senblant 
profeço  de  corpos  y  dits  S."^^  conçallers  aportaren  las  varas  del 
talam. 


46  [m.dcl 

s'°j"auma  DiJOüS  3l  XXIIJ  dc  dit  díe  de  cap  de  Octaua  a  la  tarda  a  las 

íeu""*^""*'^  tres  oras  los  S/^  Conçaliers  ab  sos  promens  se  aiuntaren  en  lo 
porxo  de  S.^  Jauma  en  forma  de  promaiiia  y  de  alli  anaren  a  la 
IsTflesia  de  la  seu  per  los  llochs  acostumats  entraren  per  lo  por- 
tal major  passaren  per  lo  cor  y  puiaren  al  presbiteri  per  la  part 
de  la  pistola  y  fent  los  deguts  acataments  al  altar  major  sen  pas- 
saren a  la  del  Evangeli  ahont  se  assentaren  y  al  cap  de  una  stona 
arriba  lo  S/  Virey  al  qual  isqueran  a  rebrar  passada  la  porta  del 
cor  y  fentli  las  degudas  cortasias  lo  acompanyaren  fins  a  dit 
presbiteri  ahont  se  assenta  a  la  part  del  auangeli  ab  sa  cadira  y 
strado  y  al  cap  de  una  stona  ariba  laliga  la  qual  feu  dos  danças 
y  desprès  se  comença  la  profeço  que  per  semblant  dia  de  cap  de 
octaua  quiscun  any  se  costuma  fer  en  la  qual  dit  S/  Virey  anaua 
darrera  del  gramial  ab  una  atxeta  ançesa  a  las  mans  los  S/^  Con- 
çaliers aportaren  las  varas  del  talam  y  los  S/^  promens  anauan 
deuant  la  custodia  E  acabada  dita  profeço  dit  S/  Virey  sen  ana 
acompanyantlo  dits  S."^^  Conçaliers  y  promens  fins  al  portal  de 
dita  Isglesia  conforma  se  acostuma  ahont  se  despadiren  de  sa 
altesa  tornantsen  al  altar  major  ahont  feran  oratio  y  desprès  sen 
anaren  de  la  matexa  manera  eran  vinguts  a  S.*  Jaume  ahont  se 
disgregaren  en  Casa  la  ciutat. 

c  r  i  d  a  s  (jj^  se  fcran  cridas  reals  per  los  llochs  acostumats  de  la 

present  ciutat  de  Ba[rcelon]/  ab  las  quals  se  prohibiren  la  en- 
trada de  tota  roba  forestera  per  lo  gran  dany  se  ocasionaua  per 
causa  de  axir  la  moneda  de  or,  o,  plata  de  Catalunya  las  quals 
cridas  estan  cusidas  en  la  ma  corrent  del  present  any  y  en  la  pre- 
sent jornada 

Lo  s.'  Vi-         DiSAPTE  a  XXV  de  dit  sen  ana  lo  s/  Virei  de  la  present 

rey  sen  ana  *• 
de  U  present  ciutat. 
<:iutat. 

Lo  s.' Vi-  Diumenge  a  XXVJ  de  dit. — Dit  S/  Virey  torna  a  las  deu 

rey  lorna. 

oras  de  la  tarda. 

Los  s.rs         Dilluns  a  XXVIJ  de  dit  a  la  tarda  los  S."  conçaliers  ab  sas 

Consa  llet  s  ' 

taren  a  pa-  Insignias  conçolars  quint  absent  anaren  a  palatio  pera  parlar  ab 
lo  seranissim  S/  Virey  y  puiats  dalt  a  la  sala  p[i]ntada  que  trau 
finestras  al  ort  de  dit  palatio  que  fou  del  Duch  de  Cardona  tro- 
baren a  dit  S/  virey  sota  son  doçer  al  qual  feran  las  degudas 
cortasias  y  desprès  dits  S.""^  concellers  se  assentaren  en  unas  ca- 
diras  a  ma  dreta  de  dit  S.'^  Virey  y  venint  los  S.'^  Deputats  se 


latio. 


(*)    V.  VAp}iidix  VIÍ. 


juliol]  47 

assentaren  en  altras  cadiras  a  ma  squerra  de  dit  Virey  y  des- 
près totom  isque  fora  restant  dits  S,"  Virey  conçallers  y  diputats 
pera  tractar  materias  del  gouern  de  la  present  ciutat  y  Prouincia 
y  en  auer  acabat  dits  S/^  conçallers  sen  anaren  ab  la  matexa 
forma  eran  vinguts. 

Dijous  a  XXX  de  dit. 

Lo  D."*  Pere  Pau  Miquel  conseller  en  Cap. 


[JULIOL] 


Concell  de 
cent. 


Diumenge  a  IIJ  de  dit  se  tingué  concell  de  cent  en  lo  qual 
se  tractaran  materias  del  tall  de  bou  y  del  estat  ques  trobaue  la 
plaça  del  blat  per  no  auerhi  quin  venga  y  també  de  fabricar 
moneda  de  plata  com  llargament  en  dit  concell  se  conte  (i). 

DiUEN'JRAS  a  VIIJ  de  dit.— En  aquest  dia  lo  s.»^  Virey  y  dia^condem- 
concell  real  condemnaren  al  S."^  Domingo  Nagrell  hoidor  del  ge-  Kagreu.' 
neral  de  Catalunya  per  mal  efecta  al  rey  nostre  S.'^  (que  Deu 
guarde)  y  auer  conspirat  contra  la  present  ciutat  y  Prouincia  a 
que  se  li  fos  donat  un  garrot  a  la  plaça  dels  traidors  y  que  fos 
tur[t]urat  en.  cap  de  sos  çoscis  y  lo  mateix  dia  fonch  aturturat 
en  las  carces  reals  ab  la  forma  acostumada. 

Dilluns  a  XJ  de  dit.—  En  aquest  dia  se  tingué  notitia  que  dia^se?rgue 
dit  S."^  oidcr  Nagrell  sera  asegurat  y  lo      Virey  y  concell  real  li  s?vk?M2°) 
auian  aJmesa  la  seguretat  ab  que  descrubris  y  digues  tot  lo  que  l^urlu 
sabes  en  orde  a  la  conspiratio  contra  la  present  ciutat  y  Prouin- 
cia: nostre  S."^  nos  fassa  gratia  que  ditas  cosas  se  descobren  ab 
tota  claradat  peraque  sian  castigats  los  malfactors  ab  la  pena  que 
marexan  y  sia  exemplar  per  los  demés. 

Dimars  a  XIJ  de  dit  se  tingué  concell  de  cent  per  matèria     cenr*"'"  '^^ 
de  fabricar  moneda  de  plata  en  lo  qual  se  preposa  y  dellibera 
com  en  dit  concell  es  de  ueura(3). 


(1)  Aximateix  foren  fetcs  les  extraccions  dels  següents  oficis: 

Romaner  del  p:s  de  la  farina:  per  mort  de  Joan  Campins,  assaonador,  Joseph  Casademunt, 
bofiguer  de  teles. 

Portalcrs:  per  mort  de  Fran.<^  Balell,  sastre,  Joseph  Oliver,  assaonador. 

íl.     íd.    ji.  Pau  Sunyer,  hortolà,  Pau  Nonell,  passamaner. 

íd.     íd.    íd.  Pere  Roca,  sastre,  Narcís  Torres,  sabater. 
(Deliberacions  de  1650,  fol.  262.'^) 

(2)  Error  del  dietarista,  car  i'assegurat  fou  l'Oidor  de  la  Generalitat,  Domènec  Negrell, 

(3)  Al  mateix  temps  fou  deliberat:  «Q,ue  del  compte  de  perduas  de  monedas  sien  girades 
al  compte  de  Gusrra  y  fortifications  trenta  milia  lliures,» — (Deliberacions  de  1650,  fol.  289  ) 


48  [m.dcl 

Dijous  a  XIIIJ  de  dit  los  S."  conçallers  anaran  a  palatio  a 
parlar  ab  lo  S/  Virey  lo  qual  trobaren  a  la  instantia  noua  pin- 
tada y  alia  arribats  feran  a  sa  altesa  las  degudas  cortasias  y  des-* 
pres  se  assentaren  ab  la  forma  acostumada  com  dasobra  se  conte 
y  desprès  totom  isque  fora  restant  ab  sa  altesa  pera  parlar  ma- 
terias  secretas  y  en  auer  acabat  sen  anaran  ab  la  matexa  forma 
eran  vinguts. 

DiüENDRAS  a  XV  de  dit. 

Lo  D/  Pere  Pau  Mfquel  conseller  en  Cap. 

Diumenge  a  XVIJ  de  dit. — En  aquest  dia  se  tingué  concell 
de  cent  en  lo  qual  se  feran  las  prepositions  y  delliberati[o]ns  que 
en  dit  concell  llargament  son  de  ueurar. 

Dit  dia  a  la  tarda  auent  tret  en  la  casa  de  la  deputatio  habi- 
litadors  per  habilitar  las  personas  auian  de  concórrer  diputats  y 
oidors  del  present  principat  de  Catalunya  lo  trienni  corrent  entre 
altres  isque  lo  molt  III.^  S.^  Lluis  Bataller  de  present  conceller 
ters  de  la  present  ciutat  de  Ba[rcelon].^  lo  qual  ab  sa  gramalla 
y  verguer  ab  la  massa  alta  ana  a  la  deputatio  ahont  troba  entre 
altres  sos  companys  qui  eran  axits  habilitadors  lo  noble  S."^  Don 
Joseph  de  Ardena  compta  Dilla  lo  qual  pretania  per  son  titol  de 
compta  preçahir  a  dit  S.^  conçaller  ters  per  lo  qual  se  tingueran 
algunas  difarentias  y  rahons  y  desprès  de  batudas  molt  exacta- 
ment las  materias  dita  matèria  (sic)  dit  S."^  Compta  Dilla  dona 
la  precedentia  a  dit  S."^  conceller  terç  lo  qual  precehi  a  tots  los 
demés  habilitadors  conforme  es  costum  y  desprès  estaua  acentat 
dit  S.^  Compta  Dilla  en  segon  lloch  seguintse  los  demés  confor- 
me se  acostuma  en  la  diputatio:  llargament  ditas  cosas  ab  lo  dia- 
tari  de  dita  casa  son  de  ueurar. 

DiMECRAS  a  XX  de  dit  die  de  la  gloriosa  S.**  Margarida  lo 
sJ  Conceller  segon  ana  a  Moncada  per  acistir  a  la  fira  que  per 
semblant  dia  se  fa  per  ser  dit  lloch  de  la  ciutat. 

Dit  dia  se  feran  cridas  per  los  llochs  acostumats  de  la  pre- 
sent ciutat  de  Ba[rcelon].*  ab  las  quals  se  lleua  lo  còrners  de  la 
ciutat  de  Gerona  no  obstant  que  pochs  dias  auia  a  petitio  de 
la  ciutat  sera  tornat  per  quant  se  tenia  per  cosa  certa  que  en 
dita  ciutat  de  Gerona  y  auia  mal  contagiós  del  qual  nostre  S.*^ 
nos  vulla  deslliurar  per  sa  infinita  bondat  y  misericòrdia  y  axi 
mateix  tots  los  dias  pròxims  passats  foran  fetas  difarents 
diligentias  per  los  S."  Concellers  y  Junta  de  morbo  com  en 


ma. 


agost]  49 

difarents  deliberations  fins  lo  die  present  fetas  llargament  es  de 
veurà. 

DiUENDRAS  a  XXIJ  de  dit  dia  de  la  gloriosa  S.^^  Madalena.     ^  F.xtractio 

J  c>  de  deputats  y 

— En  aquest  dia  se  tragueran  deputats  en  la  casa  de  la  deputatio  o'dors. 
y  oidors  de  comptas  del  general  de  Catalunya  per  lo  trienni 
corrent  y  perço  isqueran  los  S/^  deuall  escrits  y  següents 

Lo  dega  Pau  del  Rosso  canonje  de  la  Seu 

Joan  Pau  Llosellas  donsell  J  Deputats 

Bernat  Farrer  y  Viladomar  burgès  de  Perpinyà 

Lo  d/  (*)  Sansa  canonje  de  la  Seu  de  Urgell 

Lluis  Valencià  donsell  J  oidors 

Vicent  Farriol  ciutat  (sic) 

Dilluns  a  XXV  de  dit  dia  del  gloriós  S.*  Jaume  los  S/^  con-  noTsíjflT: 
cellers  ab  sas  Insignias  conçolars  anaran  en  la  Isglesia  de  dit  glo- 
riós S.*  ahont  acistiren  al  offici  y  cermo  lo  qual  acabat  sen  ana- 
ran ab  la  matexa  forma  eran  vinguts. 

DiUENDRAS  a  XXVIIIJ  de  dit  dia  de  la  gloriosa  S.^^  Marta 
los  S/^  Concellers  anaren  al  hospital  den  Pera  del  Vilar  prop  hospïtaídeil 
S.^*  Clara  lo  qual  hospital  esta  deuall  administratio  deia  present  fa^pelYa" 
Ciutat  y  alia  acentats  en  la  isglesia  y  presbiteri  ab  sas  cadiras     ^ítra^  ^' * 
hoiren  lo  offici  y  cermo  lo  qual  acabat  sen  anaran  ab  la  matexa 
forma  eran  vinguts. 

Diumenge  a  XXXJ  de  dit  los  S.^^  concellers  ab  sas  Insignies  fundftio'' dd 
conçolars  anaran  al  monestir  dels  pares  de  la  Marce  ahont  se  feia  [^^Marcl'  '^^ 
la  festa  de  la  fundatio  de  dit  monestir  a  Maria  Santíssima  y  arri- 
bats al  portal  major  de  dita  Isglesia  los  isqueran  a  rebrar  alsguns 
pares  acompanyant  a  dits  S.'^^  concellers  fins  al  presbiteri  ahont 
se  assentaren  a  la  part  del  auengeli  ab  los  banchs  de  uallut  per 
estar  patent  lo  Santíssim  Sagrament  y  axi  assentats  hoiren  lo 
offici  y  cermo  lo  qual  acabat  sen  anaren  ab  la  matexa  forma  eran 
vinguts. 

Lo  D.^"^  Pere  Pau  Miquel  conseller  en  cap. 
[AGOST] 

Dilluns  al  Primer  de  As^ost  del  Any  mil  siscents  y  sin-  ^° 

o  j  j  uernadorana 

quanta. — En  aquest  dia  arriba  en  las  Casas  de  la  present  ciutat  ciutat 
lo  egregi  S."^  Don  Joseph  de  Biura  y  de  Margarit  gouernador  del 


Los  S,'» 
Cons  a 1 le  r s 


(*)    En  blanc. 

XV  -  4 


50  [m.dcl 

present  principat  de  Catalunya  al  qual  isqueran  a  rebrà  los 
S/^  conçallers  a  la  porta  del  trentanari  vella  y  desprès  sen  entra- 
ren a  concistori  ahont  dit  S/  gouernador  se  assenta  entre  Cap  y 
segon  y  axi  assentat  tractaren  entre  ells  materias  secretas. 

Dit  dia  a  la  tarda  arriba  a  la  present  Ciutat  lo  serenissim 

Virey  lo  qual  venia  de  las  parts  de  Saruera  Tortosa  Mora  y 
ribera  debro  ahont  y  auia  algun  avalot  entre  los  catalans  que  al- 
guns poch  temorosos  de  Deu  y  de  la  Justitia  se  eran  alçats  ro- 
bant y  deuastant  a  las  vilas  que  podian  entrar. 

DiMARS  a  IJ  de  dit  los  S."  concellers  anaran  a  palatio  pera 
fer  vasita  y  donar  la  ben  vinguda  a  dit  S/  Virey  lo  qual  troba- 
ren a  la  sala  noua  pintada  sota  son  doser  y  alia  arribats  feran  las 
degudas  cortasias  a  dit  S/  Virey  y  desprès  se  assentaren  ab  la 
forma  acostumada  y  desprès  totom  isque  fora  restaren  dit[3] 
S/^  Virey  y  conçallers  sols  tractant  materias  secretas  y  en  auer 
acabat  sen  anaran  ab  la  matexa  forma  eran  vinguts. 

DiMECRAS  a  IIJ  de  dit  los  S  Conçallers  anaran  a  la  casa  de 
la  deputatio  pera  tenir  conferentia  ab  los  molt  111. S."  de- 
putats. 

Dijous  a  IIIJ  de  dit  die  del  gloriós  S.*  Domingo. — En  aquest 
dia  los  S."  Conçallers  anaran  a  la  Isglesia  de  S  Catarina  màr- 
tir del  orde  de  pradicadors  per  acistir  a  la  festa  ques  feia  de  dit 
Gloriós  S.*  y  arribats  en  lo  portal  de  dita  Isglesia  los  isqueran  a 
rebrar  alguns  pares  de  dit  monestir  los  quals  acompanyaren  a 
dits  S."^^  Concellers  fins  al  presbiteri  ahont  se  assentaren  a  la  part 
del  auengeli  ab  sas  cadiras  y  coxins  de  vallut  y  axi  assentats 
hoiren  lo  offici  y  sermó  lo  qual  acabat  dits  S/^  concellers  sen 
tornaren  ab  la  matexa  forma  eran  vinguts. 

Dit  dia  a  la  tarda  se  tingué  Concell  de  cent  en  lo  qual  entre 
altres  cosas  se  tractaren  fonch  acer[c]ha  dels  alotjaments  que 
fan  dels  soldats  catalans  y  francesos  en  lo  present  principat  de 
Cathalunya  y  del  que  per  raho  de  ditas  cosas  estan  cançats  y 
amolestats  los  prouincials  per  quant  dits  soldats  no  tenan  diners 
y  los  prouincials  los  han  de  sustentar  sens  tanir  posibilitat  a  tot 
lo  qual  se  prengué  la  deliberatio  que  en  dit  concell  llargament 
es  de  ueura  y  en  particular  que  se  anuie  un  ambaxador  a  sa  ma- 
gestat  christianissima  (que  Deu  guarde)  peraque  mane  fer  vanir 
diner  per  a  pagar  dits  soldats  y  viures  peraque  aquells  se  pugan 
sustentar  en  lo  present  principat  com  en  dit  concell  llargament 
se  conte. 


agostJ  5 1 

DiUENDRAS  a  V  de  dit  los  molt  Il·lustres  S/^  deputats  vin- 
gueran  en  casa  la  Ciutat  a  tenir  confarencia  ab  los  III.^  S/^  Con- 
cellers  per  la  electio  de  embaxador  per  sa  magestat  (que  Deu 
guarde)  en  uirtut  de  la  deliberatio  del  çaui  concell  de  cent  lo  die 
de  air. 

DiSAPTE  a  VJ  de  dit  die  del  gloriós  S.^  Just  y  S.^  Pastor  a  la 
matinada  los  S."^^  Conçallers  anaran  a  la  Isglesia  parroquial  de 
dits  gloriosos  Sants  per  acistir  a  la  festa  que  dit  dia  se  feia  y  a  la 
que  foran  al  portal  de  dita  Isglesia  los  isqueran  a  rebrar  los 
S."  obrers  acompanyant  a  dits  S/^  Conçallers  fins  al  presbiteri 
ahont  desprès  de  auer  fet  los  deguts  acataments  al  altar  major 
sen  passaran  a  la  part  del  Auangeli  y  alia  se  assentaren  ab  las 
cadiras  y  coxins  de  vallut  y  axi  assentats  hoiren  lo  offici  y  cermo 
y  al  donar  la  pau  lo  S/  diacha  la  dona  als  S/^  concellers  y  lo 
subdiacha  la  porta  al  cor  E  acabat  que  fonch  dit  offici  dits 
S.'^^  Conçallers  sen  tornaren  ab  la  matexa  forma  eran  vinguts. 

Dit  dia  a  la  tarda  se  dona  garrot  a  la  plaça  de  llotja  dita  dels 
traidors  a  Pera  Màrtir  Costa  nott[ari]  de  la  vila  de  Puigcerdà  in- 
culpat de  auer  conspirat  contra  sa  magestat  christianissima  (que 
Deu  g.«)  nostre  S/  li  haja  trobat  lanima  en  bon  estament  de 


Confarentia 
en  casa  la 
Ciutat. 


Dia  dels 
gloriosos  S.ts 
Just  y  Pastor 
"los  S."  con- 
sallers  ana- 
ran a  la  sua 
Isglesia. 


En  aquest 
dia  se  dona 
garrot  a  Pera 
Màrtir  Cos- 
ta. 


Diumenge  a  VIJ  de  dit  a  la  matinada  los  S/^  Conçallers  ana- 
ren al  monestir  de  nostra  Sj^  dels  Àngels  y  Peu  de  la  creu  ahont 
feran  la  festa  del  gloriós  pare  S.*  Domingo:  estigueran  assentats 
al  presbiteri  a  la  part  del  auengeli  ab  los  banchs  de  vallut  per 
estar  lo  santissim  Sagrament  patent  E  alia  hoiren  lo  offici  y 
cermo  y  lo  S.^  diacha  los  dona  la  pau  e  en  auer  acabat  sen  ana- 
ran ab  la  matexa  forma  eran  vinguts. 

Dit  dia  los  S.^^  Conçallers  anaran  a  la  Deputatio  a  tanir  con- 
farentia ab  los  S."^^  Deputats. 

DiMECRAS  X  de  dit  a  la  matinada  la  atalaia  de  Munjuich  as- 
senyala galeras  y  venian  de  la  part  de  llauant  las  quals  passaran 
alt  a  mar  y  segons  se  judica  eran  sis  galeras  del  anamich  que 
passaren  de  llauant  a  ponent. 

Dijous  a  XJ  de  dit. — Dit  dia  los  S/^  deputats  vingueran  a 
casa  la  ciutat  a  tanir  confarentia  ab  los  111. S."  concellers. 

Dit  dia  dits  S/^  Conçallers  reberen  cartas  del  doctor  Phalip 
Joan  Argila  doctor  en  madacina  y  Jauma  Taxidor  silurgia  los 
quals  de  orde  de  dits  S."^^  conçallers  y  Junta  del  morbo  eran  anats 
a  la  ciutat  de  Gerona  pera  veurar  si  las  malaltias  quei  hauia  en 


Los  S." 
co  n  s  a  1 1 e  r  s 
anaren  al 
m  onestir 
dels  àngels. 


Confarentia 
en  casa  la 
deputatio. 

Munjuich 
assenyala  ga- 
leras. 


Confarentia 
en  casa  la 
Ciutat. 

Los  S.'» 
Consa 1 le  r  s 
reberan  car- 
tas de  Gero- 
na. 


52  [m.dcl 

dita  ciutat  eran  de  mal  contagiós  y  ab  ditas  cartas  resolgueran 
que  ditas  malaltias  eran  contagiosas  y  se  estanian  molt  per  la 
dita  ciutat.  Nostra  per  sa  infinita  bondat  y  clamentia  nos 
vulga  preseruar  de  tals  mals  y  axi  per  guardarnos  de  dita  Ciutat 
y  moltas  altras  parts  que  dit  mal  era  dits  S/^  conçallers  y  Junta 
de  morbo  feran  difarents  deliberations  com  en  la  ma  corrent 
llargament  son  de  veurar. 
st^yira.'^'  DiUENDRAS  a  XIJ  de  dit  dia  de  la  gloriosa  S.^^  Clara  los 

S/^  conçallers  ters  absent  per  malaltia  anaran  en  lo  monestir  de 
las  monjas  de  S.**  Clara  y  a  la  que  foran  al  portal  de  dita  Isglesia 
los  isqueran  a  rebrà  alguns  S/^  Cauallers  obrers  de  dita  Isglesia 
acompanyant  a  dits  S/^  conçallers  fins  a  la  rexa  deuant  lo  altar 
major  ahont  feran  oratio  en  filera  y  desprès  sen  anaran  de  dita 
Isglesia  y  sen  puiaran  al  monestir  ahont  sen  antraren  dits 
S/^  conçallers  verguers  y  scriua  rational  tots  sols  ysque  la 
S/^  Abadessa  y  dit  S/  conçaller  en  cap  li  feu  molts  compli- 
ments posantse  a  la  ma  dreta  com  se  acostuma  per  ser  dona 
E  desprès  sen  anaren  en  lo  cor  ahont  se  assentaren  en  las  cadiras 
del  cor  altas  a  la  par  de  la  pistola  ço  es  primer  la  S/*  Abadessa 
desprès  lo  s/  conçaller  en  cap  segon  y  axi  los  dames:  hoiren  lo 
offici  y  çermo  y  en  ser  acabat  sercaren  lo  monestir  y  desprès  sen 
tornaren  ab  la  matexa  forma  eran  vinguts, 
ie  A^gfa''''  DiSAPTA  a  XIIJ  de  dit  a  la  matinada  los  S.'^^  Conçallers  ana- 

ran a  la  ceu  y  alia  acistiren  a  las  pregarias  se  feran  per  nacessi- 
tats  de  aigües  y  malas  nouas  de  mal  contagiós  de  las  quals  nos- 
tre      nos  vulla  deslliurar. 

Diumenge  a  XIIIJ  de  dit  se  tingué  Concell  de  cent  en  lo 
qual  se  feran  las  prepositions  y  deliberations  que  en  dit  concell 
llargament  es  de  ueurar  (*). 


Concell  de 
de  cent. 


(*)  Se  tractà  de  la  situació  aílictiva  en  que's  trobava  l'erari  municipal,  per  fretura  de 
moneda  d'or  i  plata  dobla  amb  que  poder  atendre  als  pagaments  de  les  carns  i  a  les  compres 
dels  blats  fóra  regne. 

En  segon  lloc,  — «...attes  que  los  flaquers  no  acudan  a  sa  obligatio  conforme  a  lo  que  es- 
tauen  obligats  ab  lo  arrendam[en].t  del  pastrim.,.»—  s'acordà  que  la  ciutat  s'assumís  aquest 
servei. 

Després  fou  resolt,  que  a  l'embaixador  que  en  virtut  de  la  deliberació  del  4  del  mateix  mes 
d'Agost  havia  d'anar  a  la  Cort,  en  consideració  a  que  «...va  per  compte  de  la  Ciutat  y  Depu- 
tatio  y  a  comuns  gastos  de  les  dos  Cases»  — «.  ..se  li  done  lo  mateix  salari  y  vestuari  quesdonà 
a  m."^  Joan  Batista  Monfar  y  Sorts  quant  ana  per  embaxador  desta  Ciutat  en  Paris...» 

Finalment  deliberà'l  Concell  facultar  als  Consellers  per  a  «traurer  del  Erari  ab  moneda  de 
or,  o,  plata  fins  al  valor  de  dos  milia  dobles  pera  conuertir  aquellas  en  les  pagues  de  les  carns 
de  moltó». 

(Deliberacions  de  1650,  fols.  306  a  jo8.) 


agost]  5  3 

Dilluns  a  XV  de  dit  die  de  nostra  S/^  Santíssima  los  _  t\Tu''rll 
S."  conçallers  ab  sos  promens  se  aiuntaren  al  porxo  de  S.*  Jauma  renVii*  ceu 
en  forma  de  promania  y  de  allí  ab  la  musicha  dauant  anaren  a  la 
ceu  per  los  llochs  acostumats  entraren  per  lo  portal  major  passa- 
ren per  lo  cor  y  puiaran  al  presbiteri  per  la  part  de  la  pistola  y 
feran  los  deguts  acataments  al  altar  major  sen  passaren  al  avan- 
geli  ahont  oiren  lo  ofïïci  y  cermo  y  desprès  en  ser  acabat  se  feu 
la  profeço  que  per  quiscun  dia  se  acostuma  fer  en  la  qual  dits 
S/^  conçallers  y  un  prom  per  estar  dit  S/  Conçaller  ters  malalt 
aportaren  las  varas  del  talam  y  los  demés  S/^  promens  anaren 
deuant  la  custodia  ab  varas  e,  acabada  dita  profeço  dits  S/^  Con- 
çallers y  promens  sen  tornaren  ab  la  matexa  forma  eran  vinguts 
fins  a  S.*  Jaume. 

Lo  D/  Pere  Pau  Miquel  conseller  en  cap. 


Promania 
en  S.'  Jaume 
anaren  en  S.' 
Roch. 


DiMARS  a  XVJ  de  dit  dia  del  gloriós  S.^  Roch  a  la  matinada 
los  S/^  Concellers  ters  absent  ab  sos  promens  se  aiuntaren  en 
S.*  Jauma  en  forma  de  promania  y  de  aqui  sen  anaren  ab  la  mi- 
sicha  (sic)  deuant  per  la  llibretaria  deuallada  de  la  presó  boria 
capella  den  Marcus  cardes  per  deuant  S.*^  Agusti  y  carrer  del 
portal  nou  exint  per  dit  portal  arribaren  a  la  capella  del  Gloriós 
s.*  Roch  ahont  hoiren  lo  offici  estant  assentats  en  lo  altar  major 
a  la  part  de  la  vengeli  ab  los  banchs  de  la  ciutat  interpollada- 
ment  dits  S.""^  Concellers  ab  los  S.^^  promens  lo  qual  offici  acabat 
sen  tornaren  ab  la  matexa  forma  eran  vinguts  fins  a  S.^  Jauma 
ahont  se  disgregaren. 

Nota  que  per  las  materias  corrents  de  la  guarda 
de  morbo  lo  portal  nou  estaua  tancat  emperò  per 
anar  a  dit  offici  del  gloriós  S.^  Roch  patró  y  aduocat 
de  la  pesta  los  S.""^  Concellers  [ab]  vot  y  parer  de  la 
Junta  de  morbo  deliberaren  que  dit  portal  fos  obert 
pera  pessar  dita  promenia  no  dexant  passar  ninguna 
persona  y  perço  dits  S/^  de  la  Junta  de  morbo  esti- 
gueran  guardant  dits  portals  fins  los  S."^^  concellers 
y  promens  foren  tornats  y  encontinent  lo  tancaren. 
Dijous  a  XVIIJ  de  dit. — En  aquest  dia  combregaren  lo  dje^ombr"- 
111/  S."^  Lluis  Bataller  conceller  ters  que  estaua  malalt  en  lo  llit     s^"^^  '?,^  ' 

^  Consaller 

y  perço  se  aporta  lo  talem  de  la  ciutat  a  la  Isglesia  parroquial  de  ^*''^^· 
nostra  SJ^  del  Pi  de  hont  auia  de  axir  dit  combregar  juntament 
ab  vuit  atxas  de  sera  blanca  per  anar  deuant  lo  Santissim  Sagra- 


54 


[m.dcl 


Lo  s,'  de 
Marcha  ariba 
en  casa  la 
ciutat. 


Concell  de 
cent. 


En  aquest 
dia  se  tingué 
lo  S.™  Sagra- 
ment patent 
en  la  ceu. 


ment  y  dits  S.*^^  Concellers  sen  anaren  ab  ses  gramalles  y  ver- 
gues ab  massas  altas  en  la  casa  de  dit  S."^  Conceller  ters  la  qual  es 
en  lo  carrer  del  hospital  y  alia  [arjribats  sen  antraren  a  la  cam- 
bra de  dit  S/  Conceller  ahont  se  assentaren  junt  al  capsal  del  llit 
per  filera  estant  lo  S."^  Conceller  en  cap  mes  prop  de  dit  malalt 
y  al  cap  de  una  stona  tenint  notitia  que  nostra  S."^  arribaue  de- 
uallaren  a  la  porta  per  acompanyarlo  y  posats  darrera  del  S."^  Vi- 
cari sen  tornaren  en  dita  cambra  posantse  dits  S."^^  concellers 
ahont  de  bans  estauen  ajenollats  ab  un  siri  quiscu  en  las  mans 
combregaren  dit  S."^  Conceller  y  en  auerlo  combregat  los  demés 
S/^  Concellers  sos  companys  acompenyaren  a  Jesucrist  anant 
darrera  lo  talam  ab  sos  vergues  ab  las  massas  baxas  fins  a  dita 
Isglesia  del  pi  de  hont  desprès  de  ser  reseruat  sen  anaren. 

Dit  dia  y  a  la  tarda  arriba  en  la  Casa  de  la  present  Ciutat  lo 
S/  Bisba  de  Marcha  al  qual  isqueran  a  rebrar  los  S."^^  Concellers 
a  la  porta  de  la  instantia  de  la  Capella  y  entrat  dintra  se  assenta 
entra  lo  S/  conceller  en  cap  y  segon  y  alia  tractaren  materias 
sacretas  y  al  tornarsen  lacompanyaren  en  lo  mateix  lloch  ahont 
lo  auian  rebut. 

Dit  dia  se  tingué  Concell  de  Cent  en  lo  qual  se  feren  las  pre- 
positions  y  deliberations  que  en  dit  concell  son  de  veurar  (*). 

Diumenge  a  XXJ  de  dit. — En  aquest  dia  se  tingué  patent  lo 
Santissim  Sagrament  en  la  seu  per  pragarias  de  las  necessitats 
ocorrents  tant  de  la  necessitat  de  aigües  com  de  las  nouas  del 
mal  contagiós  y  successos  de  la  guerra  que  nostra  S."^  per  sa  in- 
finita Bondat  y  misericòrdia  nos  vulga  deslliurar  y  perço  los 
s.'^^  Concellers  ab  sas  insignias  consolars  a  la  matinada  anaran  en 
dita  Isglesia  de  la  Seu  y  pujats  al  presbiteri  desprès  de  auer  feta 
oratio  se  assentaren  ab  los  banchs  a  la  part  del  auangeli  y  al  cap 
de  una  stona  arribaren  los  molt  111.^  S.'^^  diputats  los  quals  des- 
près de  auer  feta  oratio  y  saludat  a  dits  S."  Conçallers  se  assen- 
taren a  la  part  de  la  pistola  y  al  cap  de  una  stona  arriba  lo  IIlus- 
tre  S.*^  don  Joseph  de  Biure  Gouernador  del  present  principat  de 
Catalunya  al  qual  dits  S.'^^  Concellers  isqueran  a  rebrar  a  la  porta 
del  presbiteri  per  ser  lo  s/  Virey  fora  la  present  Ciutat  y  desprès 


(*)  Se  prengué  un  sol  acort,  consistent  en  manllevar  a  censal  20  mil  dobles  en  or,  desti- 
nades a  les  provisions  de  blats  y  pagues  dels  arrendataris  de  les  carns  de  moltó,  a  qual  efec- 
te'ls Consellers  y'l  savi  Concell  de  Cent  fermaren  l'oportú  acte  de  sindicat  al  magnífic  Cla- 
vari,  amb  autoritat  y  decret  del  magnífic  Regent  la  Vegueria  de  Barcelona. — (Deliberacions 
de  1650,  fol.  310  y  31 1.) 


I 


agost]  5  5 

dit  S/  Gouernador  se  assenta  a  ma  dreta  del  S."^  Conceller  en 
cap  e  axi  assentats  hoiren  lo  oíïici  y  sermó  y  al  donar  la  pau  lo 
S/  diacha  la  porta  al  cor  y  lo  s/  soubdiacha  la  dona  al  S/  Go- 
uernador qui  la  dona  als  S/^  Concellers  y  desprès  la  dona  a  dit 
subdiacha  al  S/  deputat  Eclesiastich  qui  la  dona  a  sos  companys 
E  acabat  dit  offici  y  desprès  de  auer  feta  oratio  dit  S/  Gouer- 
nador sen  ana  al  qual  dits  S/^  Consallers  acompanyaren  fins  al 
portal  del  presbiteri  ahont  lo  auian  rebut  y  desprès  sen  anaren 
dits  S/^  Deputats  y  desprès  los  S."  Concellers  ab  la  matexa 
forma  eran  vinguts. 

Dit  dia  a  la  tarda  dits  S/^  Concellers  tornaren  a  la  dita  Is-     ^  ^j^jserlal 
glesia  de  la  Ceu  ahont  acistiren  al  reseruar  lo  Santissim  Sagra-  ^^l''^ 
ment  y  desprès  sen  anaren. 

Dilluns  a  XXIJ  de  dit  se  tingué  noua  que  lo  seranissim  ^ef.'*' 
S.""  Lluis  de  Bandosme  Duch  de  Mercuri  y  virei  en  lo  present 
principat  de  Catalunya  tenia  acitiada  la  vila  de  Falset  en  la  qual 
se  eran  rellauats  los  habitants  de  dita  vila  y  auian  entrat  de  gor- 
nitio  algun  numaro  de  castallans  pera  defansar  dita  vila:  nostre 
S/  nos  fassa  gratia  que  tingan  bon  succés  las  armas  de  nostron 
Rey  en  lo  present  principat. 

DiMARS  a  XXIIJ  de  dit  los  S/·''  Concellers  ters  absent  per     je  Aitua!'^' 
malaltia  anaren  en  la  ceu  ahont  se  feren  pregarias  per  la  neces- 
sitat de  Aigües  y  perquè  nostre  S/  nos  preseruas  de  las  malas 
nouas  de  la  pesta  y  auía  en  difarents  parts. 

Dit  dia  los  S.^^  Concellers  reberen  una  carta  del  noble  aquest 

dta  se  rebe 

S/  Don  Toseph  de  Fontanella  regent  ab  la  qual  nos  donaue     una  carta  dei 

^  J        ir  i3  ^  S.''  ragent. 

llarga  relatio  de  tot  lo  que  lo  S/  Virey  auia  hobrat  en  orde  a 
la  commoció  delsguns  pobles  y  particulars  de  la  ribera  debro 
y  del  citi  de  Falset  la  qual  carta  esta  cusida  en  lo  present  dia- 
tari  (*). 

DiMECRAS  a  XXIIIJ  de  dit  los  S/^  Concellers  ters  absent  per  "^"'^^ 

diaanarenen 

malaltia  anaren  a  la  Icflesia  dels  pares  de  S.*  Ag-usti  ahont  feran  Agustí 

^  per  la  festa 

festa  en  la  Confraria  dels  pallicers  del  gloriós  S.^  Bartomeu  y  ^s^^/'*  ^'^ 
arribats  en  dita  Isglesia  sen  anaren  a  la  capella  de  dits  pallicers 
que  es  prop  lo  cor  a  ma  esquerra  qui  va  al  altar  major  y  alia  se 
assentaren  ab  sas  cadiras  y  coxins  de  vallut  a  la  part  del  Auen- 
geli  y  fora  dita  capella  per  auerhi  poch  lloch  dintre  y  axi  assen- 
tats hoiren  lo  offici  y  sermó  y  al  donar  la  pau  lo  S/  diacha  la 


(*)    No  hi  és. 


56  [m.dcl 

dona  al  S/  Conceller  en  cap  acabat  lo  qua[IJ  dit  offici  dits 
S.*^^  Concellers  sen  anaren. 
d^u'^pTaçl  tingué  noua  que  lo       Virey  auia  rendida  la  vila 

de  Faicet.  Falcct  entrant  en  dita  vila  ahont  pardona  a  tots  lo  auer  pres 

las  armas  contra  lo  rey  nostre  S/  que  Deu  Guarde  y  lo  present 
principat  ab  que  en  lo  esdauanidor  no  fessen  semblants  cosas 
sots  pena  de  ser  cruelment  castigats. 
gene!lï^dt  ^     tarda  los  S/^  Concellers  ters  absent  ab  sas  insig- 

preganas.  j^j^^g  consolars  anaren  a  la  Isglesia  de  la  Ceu  ahont  se  feu  una 
professo  general  de  pragarias  per  a  suplicar  a  Deu  nostre  S/  nos 
fes  mercè  de  donarnos  pluja  conuenient  y  de  preseruarnos  del 
mal  contagiós  y  a  la  que  foran  en  dita  Iglesia  se  assentaren  en 
los  banchs  a  la  part  del  Auengeli  y  al  cap  de  un  poquet  arriba- 
ren los  molt  111. S."^^  Diputats  los  quals  desprès  de  auer  feta  ora- 
tio  al  altar  major  y  saludat  a  dits  S.""^  Concellers  se  assentaren  a 
la  part  de  la  pistola  y  al  cap  de  un  poquet  arriba  lo  111.^  S."^  Go- 
uernador  al  qual  dits  S/^  Concellers  isqueran  a  rebrar  al  portal 
del  presbiteri  acompanyant  dit  S/  Gouernador  fins  al  Banch 
ahont  se  assenta  a  ma  dreta  del  S."^  Conceller  en  cap  y  desprès 
se  comensa  la  professo  en  la  qual  darrera  del  gramial  anaren  dits 
S."^^  Gouernador  concellers  y  deputats  en  esta  forma  ço  es  lo 
S/  Gouernador  a  ma  dreta  lo  s.""  Conceller  en  cap  a  ma  esquerra 
y  lo  deputat  eclesiastich  al  mitg  y  desprès  lo  S.*^  Conceller 
segon  a  ma  dreta  ab  lo  S."^  Deputat  militar  a  ma  esquerra  y  axi 
consequatiuament  los  demés  S."^^  Concellers  ab  dits  S/^  Deputats 
y  hoidors  a  ma  esquerra  la  qual  professo  feu  lo  cami  de  la  pro- 
fesso de  Corpos  y  en  ser  tornada  [a]  la  seu  dit  S/  Gouernador 
seri  ana  companyant[lo]  los  dits  S."  Concellers  fins  alia  ahont 
lo  auian  rebut  y  desprès  sen  anaren  dits  S.'^^  Deputats  y  desprès 
los  S/^  Concellers. 

en  s7}luml  DiJOUS  a  XXV  de  dit  dia  del  Gloriós  S.*  Lluis  a  la  matinada 

reíVia  ceu"  ^'^^  Concellers  ters  absent,  ab  sos  promens  se  ajuntaren  al 

porxo  de  S.*  Jaume  en  forma  de  promania  y  de  aqui  anaren  ab 
la  musicha  deuant  a  la  Isglesia  de  la  Ceu  per  los  llochs  acostu- 
mats entraren  per  lo  portal  major  passaren  per  lo  cor  y  pujaren 
al  presbiteri  per  la  part  de  la  pistola  y  fent  los  deguts  acata- 
ments al  Altar  major  sen  passaren  a  la  del  auangeli  ahont  se 
asentaren  y  axi  assentats  hoiren  lo  offici  y  sermó  lo  qual  aca- 
bat sen  tornaren  anar  ab  la  matexa  forma  de  promania  eran 
vinguts. 


irias 


Visita 
Virey. 


agostJ  57 

DiSAPTE  a  XXVIJ  de  dit  dits  S/^  Concellers  ters  absent  per  A?4ia' 
malaltia  tornaren  en  dita  Isglesia  de  la  ceu  ahont  acistiren  a  las 
deprecations  y  pregaries  que  se  anauen  continuant  perquè  nos- 
tre S/  fos  seruit  de  donarnos  Aigua. 

DiUMExNGE  a  XXVIIJ  de  dit  a  la  matinada  dits  S/^  Conce-  ^e^n^en's!* 
llers  ters  absent  per  malaltia  anaren  a  la  Isglesia  del  gloriós  pare  Agustí. 
S.*^  Agusti  per  acistir  a  la  festiuitat  se  fe[y]a  de  dit  gloriós  S.*  y 
pujats  al  presbiteri  se  asentaren  a  la  part  del  auangeli  ab  las  ca- 
diras  y  coxins  de  vallut  carníasi  ahont  hoit  lo  offici  y  cermo  lo 
qual  acabat  sen  anaren. 

Dit  dia  arriba  en  la  present  ciutat  lo  Serenissim  S/  Lluis  de  ^^^^f^ 

dia  arriba  lo 

Bandosme  Duch  de  Mercuri  y  Virey  del  present  principat  de  Ca-  ^reYen" 
talunya  lo  qual  venia  de  las  parts  de  Lleyda  Tortosa  y  Tarra-  ciutat, 
gona  de  regonexar  las  plaças  frontarissas  del  anamich  y  del  citi 
de  la  vila  de  Falcet. 

Dit  dia  a  la  tarda  sabent  los  S/^  Concellers  que  sa  altesa  era 
arribat  en  la  present  Ciutat  anaren  a  visitarlo  y  perço  partiren  de 
casa  la  Ciutat  lo  ters  absent  per  malaltia  y  anaren  a  palatio  ahont 
trobaren  dit  S/  Virey  en  la  quadra  pintada  que  trau  Balcons  al 
ort  que  fou  del  Duch  de  Cardona  y  arribats  dits  S/^  Concellers 
alia  dit  S."^  Virey  los  rebe  ab  molt  gran  compliment  y  se  assenta 
sote  son  docer  en  una  cadira  y  los  S/^  Concellers  se  assentaren 
ab  sas  cadiras  tres  a  cada  part  y  axis  assentats  dits  S/^  Conce- 
llers donaren  a  dit  S/  Virey  la  ben  vinguda  y  desprès  se  posaren 
a  tractar  materias  de  gouern  per  lo  qual  totom  se  isque  de  dita 
quadra  e,  en  auer  acabat  dits  S/^  Consellers  se  alçaren  y  sen 
anaren  despadintse  de  dit  S/  Virey. 

DiMARS  a  XXX  de  dit  los  S."^^  Concellers  ters  y  sisè  absents     ^  Pregarias 

de  Aigua. 

anaren  a  la  Isglesia  de  la  Ceu  per  acistir  a  las  pregarias  se  ana- 
uen continuant  perquè  Deu  nostre  S."^  sie  seruit  en  donarnos  Ai- 
gue  que  tant  de  temps  ha  ne  nacessita  la  terra. 

Dit  dia  a  la  tarda  dits  S."^^  Concellers  ters  absent  per  malai-  aquest 

^  dia  anaren  a 

tia  anaren  a  palatio  per  a  parlar  ab  lo  S.'^  Virey  lo  qual  trobaren  paiatio. 
en  la  instantia  noua  pintada  que  trau  finestras  al  hort  que  fou  del 
duch  de  Cardona  y  desprès  de  auerli  fetas  las  degudas  cortasias 
se  assenta  dit  S.'^  Virey  ab  sa  cadira  sota  son  docer  y  los 
S."^^  Concellers  ab  sas  cadiras  tres  a  cada  part  y  axi  assentats  se 
mana  que  totom  isques  de  dita  quadra  restant  a  soles  dit[s] 
S."  Virey  y  Concellers  per  a  tractar  materias  secretas  conuenients 
al  present  principat  y  al  cap  de  una  grossa  hora  dits  S/^  Conce- 


58  [m.dcl 

llers  se  alsaren  y  despadintsa  de  sa  altesa  sen  tornaren  ab  la  ma- 
texa  forma  eran  vinguts. 

DiMECRAS  a  XXXJ  de  dit. 

Lo  D."*  Pere  Pau  Miquel  conseller  en  Cap. 


[SETEMBRE] 

Dijous  al  primer  de  satembra  dia  del  gloriós  S.*  Llop. — En 
aquest  dia  a  la  matinada  la  atalaja  de  Monjuich  assanyala  gale- 
ras  que  passauan  de  llauant  a  ponent  las  quals  segons  se  deia 
eran  del  anamich  que  vanian  del  citi  y  rendiment  de  la  plaça  de 
Portolongon  que  los  anamichs  auian  rendida. 

DiUENRAS  a  IJ  de  dit  la  dita  atalaia  de  Monjuich  assenyala 
vaxells  de  palea  que  aximateix  eran  del  anamich  los  quals  en  ser 
deuant  del  cap  del  moll  llançaran  los  ferros  en  mar  y  amainaran 
las  velas. 

Dit  dia  los  S/^  Concellers  ab  sas  insignias  consulars  anaren  a 
palatio  per  a  parlar  ab  lo  S/  Virey  lo  qual  sen  volia  anar  a  las 
parts  de  Flix  perquè  se  deia  que  lo  enamich  passaua  lo  Riu  ab 
exercit  per  acitiar  dita  vila  de  Flix  y  arribats  en  dit  palatio  pu- 
jaren dalt  y  entraren  en  una  quadra  noua  pintada  que  trau  fines- 
tras  o,  balcons  al  hort  que  fou  del  duch  de  Cardona  y  alia  arri- 
bats dit  Virey  los  rebe  sota  son  docer  y  se  assentaren  los 
S  Concellers  tres  a  cada  part  y  desprès  totom  se  isque  de  dit 
aposento  ahont  restaren  dits  S.'^^  Virey  y  concellers  sols  tractant 
del  gouern  del  principat  de  Catalunya  y  Ciutat  de  Bar[ceIon]  ^ 
y  en  auer  acabat  dits  S."^^  Concellers  se  despadiren  de  saltesa  y 
sen  anaren. 

DiSAPTA  a  IIJ  de  dit. — En  aquest  dia  se  tingué  Concell  de 
cent  en  lo  qual  entre  altres  cosas  se  tractaren  fou  deslliberar  que 
los  S."^^  Concellers  fessan  una  Junta  de  las  personas  los  aparexa- 
ria  per  a  ueurar  y  mirar  los  medis  y  camins  mes  conuenients  se 
porian  trobar  per  a  extirpar  los  vicis  y  pacats  se  fan  en  la  pre- 
sent Ciutat  peraque  dexa  manera  Deu  nostre  S."^  per  sa  infinita 
bondat  y  misericòrdia  volgués  preseruarnos  de  las  desditxas  sens 
amanassan  tant  per  raho  de  la  pesta  quei  ha  en  la  Ciutat  de  Gi- 
rona y  vilas  sircunueinas  com  encara  per  la  mala  anyada  del  blat 
que  prenosticha  gran  penúria  de  mantaniments  y  també  per  las 
malas  nouas  se  tanian  de  que  lo  enamich  era  entrat  en  Catalunya 


SETEMBRE  I  59 

per  la  part  de  Flix:  Deu  nostre  S/  nos  deslliure  de  tant[s]  tra- 
balls  nos  amanassen  ab  estàs  tres  dasditxas. 

Diumenge  a  IIIJ  de  dit  lo  molt  III.^  S/  Pera  Pau  Miquel  con-  ,/s!"vfrey^ 
celler  en  Cap  y  Coronell  de  la  present  Ciutat  de  Bar[celon].^  te- 
nint notitia  que  lo  Serenissim  Virey  desijaua  rondar  per  a 
ueurar  si  las  fortifications  de  la  present  Ciutat  Baluarts  y  demés 
puestos  estauen  ab  la  forma  deuian  estar  y  si  dita  ciutat  tenia  las 
monitions  conuenients  ana  perço  en  un  cotxe  a  palatio  ahont 
troba  dit  S.'^  Virey  lo  qual  li  feu  molts  grans  compliments  yl  rebe 
ab  molta  alegria  y  desprès  dit  S/  Virey  se  posa  en  son  Cotxe  de 
sis  caualls  y  volgué  en  tota  manera  que  dit  S/  Conceller  en  cap 
entras  en  aquell  y  anas  a  son  costat  cosa  molt  honrosa  y  digna 
de  memòria  y  axi  dit  S.'^  Conceller  en  cap  hobei  y  en  dita  forma 
rondaren  per  tots  los  puestos  de  la  present  Ciutat. 

Dilluns  a  V.  de  dit  los  S/^  Concellers  ters  absent  per  ma-  de^píufa'"'^ 
laltia  anaren  a  la  Ceu  ahont  acistiren  a  las  pregarias  que  se  ana- 
uan  continuant  tant  per  la  sequedat  hi  auia  com  encara  per  lo 
mal  de  la  pesta  hera  en  Girona  y  altres  parts  per  los  traballs  del 
anamich  que  hera  entrat  per  la  part  de  Flix. 

Dlmars  a  VJ  de  dit. — En  aquest  dia  se  tingué  concell  de 
cent  en  lo  qual  se  feren  les  prepositions  y  deliberations  que  en 
dit  concell  son  de  veurar  y  assenyaladament  en  pendrar  a  sensal 
dobles  o,  or  y  plata  a  la  Balansa  per  trobarse  la  ciutat  exausta 
per  las  grans  summas  de  diners  auia  gastat  (*j . 


Concell  de 
cent. 


(*)  Deliberà  també'l  Concell,  a  suplicació  del  Mestre  de  les  Fonts,  Francesc  Sòcies,  pa- 
ga r-l  i'l  jornal  de  mestre  de  cases, — a  raó  de  set  rals,  — «quiscun  die  de  treball  tant  quant  viurà 
aquell  traballant,  o  no  traballant...»,  en  premi  als  meritoris  serveis  prestats  durant  més  de 
trenta  anys  en  l'exercici  de  dit  càrrec,  i  en  particular  per  haver  compost— en  cumpliment  de 
lo  acordat  per  el  mateix  Concell  a  8  de  Juliol  de  1648,  — «un  llibre  de  dites  fons  que  perpètua- 
ment stigues  en  la  Casa  de  la  present  Ciutat  («)  pera  claritia  de  sos  successors  en  dit  offici 
lo  qual  auia  de  redundar  en  gran  benefici  de  ditas  fons  y  lleuaria  que  nos  gastas  tant  en 
aquellas  per  que  ab  dit  llibre  ab  facilitat  se  trobaria  lo  dany  ques  succeheix  en  aquellas  y  ab 
poch  gasto  se  remediaria...» 

En  la  propria  sessió  foren  acordades  pagar  les  quatre  partides  que  segueixen,  relatives  a 
obres  efectuades  en  l'edifici  consistorial: 

A  l'Escrivà  racional  Josep  Soldevila,  568  <íí,  10^,  «per  lo  que  a  pagat  mes  del  rebut  per 
les  obras  se  son  fetas  en  la  Casa  de  la  present  Ciutat  fins  a  25  de  Agost  16^0...» 

A  Fran,=  Aymeric,  fuster,  200  «per  lo  compliment  de  500  'ÍÈ  ^  per  lo  preu  fet  de  las 
portas  de  la  Sala  del  Concell  de  Cent...» 

A  Pere  Badia,  manyà,  695  'ÍÈ,  13  ^,  «per  tota  farramenta  per  ell  feta  y  presa  de  sa  botiga 
per  seruei  de  las  obras  de  la  Casa  de  la  Ciutat  y  portas  de  la  Sala  del  concell  de  cent...» 

A  Jacinto  Barnada,  esparter,  107  ^,  8  4  diners,  «per  tots  los  claus  llibentons  cabasas  y 
altras  cosas  presas  de  sa  botiga  per  seruei  de  las  obras  de  la  casa  de  la  Ciutat  y  Sala  del  Con- 
cell de  cent.,.» 

(Deliberacions  de  16^0,  fols.  325,"^  a  327.) 


(  «  )   Se  conserva  encara,  en  perfecte  estat,  a  l'Arxiu  Municipal. 


Dits  S.'··^ 
Consa 1 le  rs 
tornaren  a  la 
llotja. 


60  [m.dcl 

co^nsa'ifers  DiMECRAS  3i  VIJ  dc  dit  vigilia  dc  Hostra  Sj^  Santíssima  a  la 
ÍTotj"  pe'í  tarda  los  S/^  Concellers  ters  absent  anaren  a  la  llotja  de  la  mar 
festa^dl'^nos-  P^^  ^^^^  complctas  quQ  dcían  de  nostra  S/^  per  la  festiuitat 
fan  quiscun  Any  los  S."  Mercaders  y  arribats  a  las  rexas  de  ferro 
de  alia  ahont  fan  dita  festa  los  S."  Consols  los  isqueran  a  rebrar 
y3  posaren  ço  es  lo  Consol  ciutadà  a  ma  esquerra  del  S.""  Con- 
celler  quint  y  lo  S/  Consol  mercader  a  ma  esquerra  del  Con- 
celler  sisè  anant  deuant  lo  Conceller  en  cap  segon  y  quart  y 
arribats  a  las  gradas  del  presbiteri  los  S/^  Consols  dels  marca- 
ders  se  despadiren  dels  S.'^^  Concellers  y  se  assentaren  en  uns 
banchs  baix  ditas  gradas  y  los  S/^  Concellers  pujaren  al  presbi- 
teri ahont  se  assentaren  a  la  part  del  auangeli  ab  sas  cadiras  y 
coxins  de  vallut  y  axi  assentats  hoiren  ditas  completas  ab  molt 
gran  solemnitat  de  canturia  y  musicha  com  quiscun  Any  per 
senblant  jornada  se  acostuma. 

Dijous  a  VIIJ  de  dit  die  de  nostra  S/*  Santissima  dits 
S/^  concellers  tornaren  en  dita  llotja  per  hoir  lo  hofici  y  foren 
rebuts  de  la  matexa  manera  que  lo  die  de  air  y  al  cap  de  una 
stona  arriba  lo  S/  Don  Joseph  de  Biure  y  de  Margarit  Gouerna- 
dor  al  qual  los  S/^  Conçols  de  la  llotja  isqueran  a  rebrar  al  por- 
tal de  dita  capella  acompanyantlo  fins  al  presbiteri  ahont  eran 
los  S.'^^  Concellers  los  quals  feran  la  deguda  cortasia  a  dit 
Gouernador  y  se  assentaren  a  la  part  del  auengeli  ab  las  cadiras 
sens  coxins  per  ser  lo  S/  Virey  fora  la  present  Ciutat  E  axi  as- 
sentats hoiren  lo  offici  y  sarmo  y  al  donar  la  pau  lo  S/  diacha  la 
dona  al  Gouernador  qui  la  dona  als  S/^  Concellers  E  los  S." 
qui  selebrauen  lo  offici  que  eran  Canonges  de  la  ceu  de  Bar[ce- 
lon],*  segueran  a  la  part  de  la  pistola  ab  cadiras  sens  coxins  con- 
forma acostuman:  acabat  lo  qual  offici  dit  Gouernador  se  des- 
padi  dels  S/^  Concellers  acompanyantlo  dits  S/^  Consols  fins  alia 
ahont  lo  auian  rebut  y  desprès  dits  S/^  Concellers  sen  anaren 
acompanyats  de  dits  S."  Consols  fins  a  la  porta  ahont  se  des- 
padiren. 

En  aquest  DiSAPTE  a  X  dc  dit  SC  continuarctt  las  malas  nouas  del  mal 

dia  se  conti- 

nuaren  las     contasfios  v  hauia  molts  dias  hauia  en  la  Ciutat  de  Girona  y  al- 

maias  nouas  a        j  j 

fagios^  e""!  ^^^^  parts  per  lo  qual  la  present  Ciutat  hauia  fet  moltas  y  diffa- 
ciutatde  Ge-     reuts  dilipfentias  axi  en  anuiar  a  dita  Ciutat  de  Girona  doctors  y 

rona.  J 

silurgians  com  en  tanir  cuidado  que  tinguessen  los  recaptas  y 
madecinas  conuenients  com  també  en  tanir  compte  als  portals 
de  la  present  ciutat  pera  ser  preseruats  de  tal  mal  que  Deu  nos 


setembre]  oi 

deslliure  tot  lo  qual  se  trobarà  llargament  continuat  en  diuersas 
deliberations  fins  lo  die  present  fetas  per  la  Junta  de  morbo  y 
posadas  en  la  ma  corrent  de  la  Scriuania  major  y  assenyalada- 
ment lo  dia  de  auui  que  foren  pagadas  vuit  centas  lliuras  al  Doc- 
tor Joan  Argila  Doctor  en  madecina  y  Jauma  Taxidor  silurgia 
per  los  treballs  per  ells  presos  de  ser  anats  a  Gerona  per  asaber 
lo  estat  de  las  malaltias  de  las  quals  donaren  molt  malas  nouas 
declarant  com  era  mal  contagiós  del  que  Deu  persa  infinita  bon- 
dat y  misericòrdia  nos  vulla  remadiar  y  deslliurar  la  dita  ciutat  y 
las  demés  parts  ahont  ni  age. 

Diumenge  a  XJ  de  dit  los  S/^  Concellers  ters  y  quart  ab-  dia^anaïeTa 
sents  anaran  a  la  Isglesia  dels  pares  de  la  Companya  ahont  se  nya?"""^^' 
selabraua  la  festa  de  Maria  Santíssima  y  alia  arribats  puiaren  al 
presbiteri  ahont  desprès  de  auer  feta  deuotio  se  assentaren  a  la 
part  del  auangeli  prop  los  banchs  de  vallut  per  estar  patent  lo 
santíssim  Sagrament  hoiren  lo  offici  y  sermó  lo  qual  acabat  sen 
anaren. 

Dilluns  a  XIJ  de  dit  dits  S/^  concellers  ters  absent  per  ma-     de  A?-ua''^^ 
laltia  anaren  a  la  Isglesia  de  la  Ceu  ahont  se  continuauen  las  pre- 
garies per  la  falta  de  plujas  nouas  del  mal  contagiós  y  per  lo  siti 
de  la  vila  de  Flix  que  lo  enamich  tania  acitiada. 

DiMARS  a  XIIJ  de  dit  dits  S/^  Consellers  ters  y  quint  absents  de  A?gu'a'''' 
tornaren  en  dita  Isglesia  de  la  ceu  per  acistir  a  las  ditas  pregarias. 

DiMECRAS  a  XIIIJ  de  dit  die  de  S}^  Creu.— En  aquest  dia  dia^"io's'^"s - 
se  tingué  lo  Santissim  Sagrament  patent  en  la  Isglesia  de  la  Ceu 
peraque  Deu  nostre  S/  fos  seruit  de  remadiarnos  dels  traballs  de 
guerra  fam  y  Pesta  teniam  en  lo  present  principat  y  perço  los 
S/^  Concellers  hauian  de  anar  en  dita  Isglesia  per  acistir  al  hofici 
y  sermó  emparo  no  pogueran  anarhi  per  causa  de  que  a  la  mati- 
nada la  talaja  de  Monjuich  descobrí  sis  galeras  del  anamich  que 
dias  auia  anauan  costajant  las  quals  dauan  cassa  a  dos  Barchas 
eran  axidas  del  port  de  la  present  Ciutat  la  nit  antas  las  quals 
barchas  fugian  de  ditas  galeras  a  la  volta  de  Badalona  per  a  pen- 
drar  terra  y  escapar  dels  anamichs  y  per  dit  effecta  dits  S/^  Con- 
cellers sent  auisats  anaren  a  tota  diligentia  al  baluart  de  mitg- 
jorn  ahont  los  acisti  la  vintyquatrena  de  guerra  los  quals  orde- 
naren que  a  tota  diligentia  anassen  com  de  fet  anaren  dos  cents 
soldats  dels  tertios  de  la  present  Ciutat  ab  lo  S/  Don  Pedró  So- 
ler Sargento  major  dos  pessas  de  artillaria  monitions  y  viures  a 
la  volta  de  Badalona  ahont  ditas  Barchas  prenian  terra  peraque 


Consallers 
anaren  a  la 


02  [m.DCL 

los  enamichs  no  desanbarcassen  ni  fessan  mal  a  las  vilas  mariti- 
mas  emparo  de  ditas  dos  barchas  ne  prengueran  una  que  no  tin- 
gué temps  de  pendrar  terra  y  laltra  se  salua  y  dits  soldats  esti- 
gueran  a  la  vora  de  la  mar  fins  al  tart  que  ditas  galeras  foran 
passadas  y  desprès  tornaren  a  la  present  Ciutat. 
dia^torTren  ^     ^^^^^^  csseut  ja  dits  S/^  Concellers  èxits  del  ba- 

a  la  ceu.  mitgjom  per  ser  ja  passadas  las  galeras  y  hauer  disposat 

tot  lo  que  se  auia  de  disposar  en  orde  del  gouern  de  guerra  sen 
anaren  a  dita  Isglesia  de  la  ceu  haont  acistiren  al  reseruar  lo  San- 
tissim  Sagrament  lo  qual  reseruat  sen  anaren. 
Moniukh  at  DiJOUS  a  XV  de  dit  dita  atalaja  de  Monjuich  torna  assenya- 
senyaiagaie.  j^j.  ji^as  Gaieras  que  passauen  en  ves  la  part  de  ponent  y  apor- 
tauen  un  vaxell  gros  que  auian  pres  y  la  barcha  que  lo  die  de 
hair  prengueran. 

Lo  D.^"^  Pere  Pau  Miquel  conseller  en  Cap. 

rias'perll-  DiSAPTE  a  XVIJ  dc  dit  los  S.'^^  Concellers  ters  absent  per 

^"^*  malaltia  anaren  en  dita  Isglesia  de  la  Ceu  per  acistir  a  las  prega- 

rias  que  se  anauan  continuant. 
JmàTó  en         DiUMENGE  a  XVIIJ  dc  dit  los  S.-^s  Concellers  ters  absent  ana- 
fa**M^rf  ^per  ^     Isglcsia  dc  S.**  Maria  de  la  mar  ahont  al  presbiteri  assen- 

coníp'anya ^^^^  cadiras  y  coxins  a  la  part  del  auangeli  hoiren  lo  offici 

y  lo  sermó  que  pradica  lo  pare  Pere  Lasus  de  la  companya  que 
hera  lo  primer  sermó  que  comensaue  de  vuit  dias  de  sermons  auia 
de  pradicar  en  dita  Isglesia  per  un  Jubileu  que  los  pares  de  la 
Companya  tenan  dit  la  missió  la  qual  se  comensaue  a  petitio  de 
dits  S.'^^  Concellers  peraque  tot  cristià  fes  esmena  de  sas  culpas 
y  pecats  confessats  y  combregats  peraque  Deu  nostre  S.*^  fos 
seruit  de  aplacar  sa  ira  y  no  permetés  fossen  castigats  ab  los  cas- 
tichs  sens  amanasauen:  fou  grandissim  lo  concurs  de  la  gent  que 
acudi  en  dita  Iglesia  per  hoir  dit  sermó  acabat  lo  qual  y  lo  offici 
dits  S.'^^  Consellers  sen  tornaren, 
la^ceí.""'"'  DiMARS  a  XX  de  dit  dits  S."  Concellers  ters  absent  anaren 
a  la  Isglesia  de  la  ceu  per  acistir  a  las  rogatiuas  que  quiscun  dia 
se  anauan  continuant  per  los  treballs  tenian. 
dia^se  ?ing*ue  DiUENDRAS  2L  XXIIJ  de  dit  SC  contiuuaren  las  malas  nouas 
del  mal  contagiós  de  Gerona  y  parts  sircunueinas  y  dits  S."^^  Con- 
cellers y  Junta  de  morbo  continuaren  en  la  custodia  de  la  present 
Ciutat  com  en  moltas  deliberations  fins  lo  die  present  fetas  y  po- 
sades en  la  ma  corrent  es  de  veurar. 


n  oti  ti  a  del 
mal  de  Giro 
na. 


setembre]  63 

DiSAPTE  a  XXIIIJ  de  dit  se  feu  en  la  Casa  de  la  present  Ciu-  ^^^^7^ 
tat  lo  examen  publich  de  Jauma  Sants  silurgia  al  qual  examen     buch  dejaïll 
acistiren  los  S/^  Concellers  y  lo  S/  Vaguer  com  se  acostuma  y     ma  Sants. 
lo  S/  Conceller  quint  acompanya  lo  examinant  en  sa  casa. 

Diumenge  a  XXV  de  dit  los  S  •'^  Concellers  anaren  ters  ab-  ia^sgÍ°esia 
sent  en  la  Isglesia  del  Pi  per  acistir  als  sermons  de  la  missió  se 
comensauen  en  la  dita  Iglesia  com  lo  diumenge  passat  en 
S.*^  Maria:  pujaren  al  presbiteri  ahont  segueran  a  la  part  del 
auangeli  ab  las  cadiras  y  coxins  de  vallut  hoiren  lo  oíïici  y  sermó 
lo  qual  acabat  per  ser  quart  diumenga  y  acostumarse  en  dita  Is- 
glesia cada  quart  diumenge  fer  professo  per  dintra  dita  Isglesia 
ab  la  qual  aporten  la  S.^^  espina  dits  S/^  Concellers  acistiren  en 
dita  professo  aportant  las  varas  del  talam  acabada  la  qual  sen  ana- 
ren y  axi  mateix  fou  grandissim  lo  concurs  de  la  gent  acisti  en 
dita  Isglesia  que  apenas  podia  estarhi  y  tota  la  setmana  passada 
en  S.^*  Maria  acodi  moltissima  gent  cada  dia  ys  feran  moltas  con- 
fecions  y  comunions:  que  nostre  S/  los  fasse  gratia  sia  pera 
mes  be. 

Dilluns  a  XXVJ  de  dit. — En  aquest  dia  se  tingué  una  noua  de^FUx'"'^"^ 
de  molt  gran  pesar  per  la  present  Ciutat  y  fou  que  lo  enamich 
qui  auia  dias  que  tania  sitiada  la  plaça  de  Flix  ahont  los  de  din- 
tra se  tornauen  valentissimament  emparo  nois  fou  possible  te- 
nirse  mes  y  axi  la  rendi  a  pactes  a  la  qual  plaça  lo  S/  Virey  no 
pogué  donar  socorro  per  no  trobarse  ab  la  gent  monicions  y  viu- 
res  eran  manester  sinó  que  sa  altesa  ab  la  gent  tenia  se  retira  en 
la  plana  de  Tarragona  pera  ueura  lo  designa  del  Anemich. 

Dit  dia  lo  S."^  de  Marca  Bisba  de  Cosarans  vine^ue  en  las  ca- 

c>  dia  lo  S."^  de 

sas  de  la  present  ciutat  ahont  los  S.'^^  Concellers  lo  isqueran  a  ^n^casa^"ia 
rebrà  a  la  porta  del  pati  y  entrats  dintra  se  assenta  entre  lo  ci^ta^- 
S.'^  Conceller  Cap  y  segon  y  tractaran  materias  sacretas  y  des- 
près sen  ana  acompanyantlo  dits  S."^^  Concellers  fins  alia  ahont 
lo  auian  rebut. 

Dit  dia  se  tingué  Concell  de  cent  en  lo  qual  entre  altres  co-     ceít°""^^  '^^ 
sas  se  tractaren  fou  ques  manlleu assen  doscentas  milia  lliuras  a 
sensal  per  a  poder  acodir  la  present  Ciutat  als  gastes  que  contí- 
nuament tenia. 

DiMECRAS  a  XXVIIJ  de  dit. — En  aquest  dia  se  enuia  per  diíf"/^^"^ 
part  dels  molt  111. S.^^^  Concellers  y  deputats  un  correu  a  la  posta 
a  la  Ciutat  de  Bordeus  ahont  se  trobaue  sa  magestat  cristianis- 
sima  que  Deu  guarde  y  la  reina  sa  mare  per  causa  de  tanir  dita 


un  correu 
Bordeus. 


64  [m.dcl 

Ciutat  acitiada  per  algunas  commossions  y  auia  agut  en  França 
lo  qual  Correu  anaue  a  eíïecta  de  representar  lo  rendiment  de  la 
plasa  de  Flix  y  las  victorias  que  lo  enamich  anaua  continuant 
suspitantse  no  fos  la  causa  a  mes  de  la  falta  de  gent  que  lo  S.*^  Vi- 
rey  tenia  alsguns  mals  tractas  fets  per  los  soldats  nostres  als  pai- 
sans  de  la  ribera  debro:  nostre  nos  vulla  remadiar  de  tants 
treballs. 

dia^"io's'^"s"!  Dijous  a  XXVIIIJ  de  dit  dia  del  gloriós  S.^  Miquel  los 

consaiiers     5  rs  Conccllers  ters  absent  anaren  a  la  Iserlesia  parrochial  de  dit 

anaren  en  b,»  o  r 

Miquel.         gloriós  S.*  y  alia  se  posaren  a  las  cadiras  del  cor  a  la  part  del 

auangeli  ahont  hoiren  lo  offici  y  sermó  lo  qual  acabat  sen 
anaren. 

En  aquest  DiUENDRAS  a  XXX  de  dit  die  del  Horios  S.*  Hieroni  los 

dia  anaren  a  c> 

las  Geroni-     3  rs  Conccllers  anaren  al  monestir  de  las  monias  de  las  Geroni- 

mas. 

mas  per  acistir  en  lo  offici  y  sermó  de  dita  festiuitat. 

Lo  D.""  Pere  Pau  Miquel  conseller  en  cap. 


[OCTUBRE] 

en's.°>uma  DiSAPTE  al  PHmer  del  mes  de  octubre  die  del  Àngel  custo- 

íeíVía ce"u"  ^^· — aquest  dia  los  S/^  Concellers  ters  absent  a  la  matinada 
ab  sos  promens  se  ajuntaren  en  forma  de  promania  a  la  plaça  de 
S.*  Jauma  y  de  alli  sen  anaren  ab  ia  musicha  deuant  a  la  ceu  per 
los  llochs  acostumats  entraren  per  lo  portal  major  passaren  per 
lo  cor  y  pujaren  al  presbiteri  per  la  part  de  la  pistola  y  fent  lo 
degut  acatament  al  altar  major  se  assentaren  ab  los  banchs  a  la 
part  del  auangeli  ahont  hoiren  lo  offici  y  sermó  lo  qual  acabat  se 
comensa  la  professo  que  quiscun  Any  per  semblant  jornada  se 
acostuma  fer  en  la  qual  dits  S/^  Concellers  aportaren  las  varas 
del  talam  y  los  S."  Promens  anaren  deuant  la  custodia:  acabada 
la  qual  professo  dits  S/^  Concellers  y  promens  sen  tornaren  a 
S.*  Jaume  ahont  se  disgregaren. 

Dit  dia  a  la  tarda  se  tingué  concell  de  cent  en  lo  qual  vingué 
lo  noble  S/  Don  Joseph  de  Ardena  Compte  Dilla  venint  per  part 
del  S."^  Virey  al  qual  isqueran  a  rebrar  los  S.*^^  de  concell  de  cent 
fora  la  porta  de  la  instantia  acompanyantlo  dintra  ahont  fon 
accentat  (sic)  al  costat  del  S."^  don  Geronim  de  Gauer  prom  mes 
Antich  y  a  sa  ma  esquerra  lo  qual  S."^  Compta  dilla  desprès  se 
alsa  y  refari  lo  rendiment  de  la  vila  de  Flix  y  lo  designe  que  lo 


Concell  de 
cent. 


octubre]  65 

S."^  Virey  hauia  fet  de  sas  tropas  precehint  emparo  primer  una 
carta  de  dit  S/  Virey  la  qual  se  llegi  en  dit  concell  y  en  aquell 
esta  continuada  y  axi  mateix  digué  y  refari  lo  quant  descon- 
solats estauen  los  paisants  de  las  parts  de  la  ribera  debro  per  es- 
tar del  tot  imposibilitats  de  poder  viurar  en  sas  casas  per  no  ta- 
nir  [ab]  que  sostentarse  a  causa  de  hauer  tinguts  en  sa  casa 
allotgats  soldats  los  quals  auian  gastats  lo  poch  que  dits  paisants 
tenian  sens  pagarlos  lo  que  valia  per  no  tanir  diner  per  lo  qual 
dit  S.''  Virey  suplicaua  al  saui  Concell  tingues  a  be  de  empres- 
tarli  sinquanta  milia  lliures  peraque  de  aquellas  pogués  pagar 
part  del  ques  deuia  a  dits  paisants  peraque  dexa  manera  fossen 
subuinguts  en  sas  necessitats:  fet  lo  qual  rehonament  lo  S/  Con- 
celler  en  cap  digué  a  dit  S/  Compta  de  Hilla  que  dits  S/^  Con- 
cellers  ho  preposarian  al  saui  Concell  de  cent  y  del  que  se  deli- 
beraria ne  farian  sabidor  a  sa  senyoria  y   encontinent  dit 

Compte  dilla  sen  ana  acompanyantlo  los  S."^^  de  concell  de 
cent  fins  a  la  porta  del  cap  de  la  schala  y  tornats  asercha  de  di- 
tas  cosas  se  prengué  la  deliberatio  següent 

Que  per  los  effectas  alt  mentionats  se  dexassen  a  dit  S."^  Vi- 
rey ditas  sinquanta  milia  lliuras  ço  es  deu  mil  per  tot  lo  mes  de 
octubre  deu  mil  per  tot  lo  mes  de  noembra  y  vint  mil  per  tot  lo 
mes  de  dazembra  y  que  perço  se  anomenen  per  los  S/^  Conce- 
llers  vuit  personas  pera  ueurar  de  quina  manera  la  present  Ciutat 
aura  de  complir  a  dit  emprestich  y  lo  modo  se  pora  tenir  en  dis- 
tribuir dit  diner  peraque  ab  tota  seguretat  entre  en  ma  dels  Sin- 
dichs  de  las  uniuersitats  per  a  pagar  als  paisants  lo  que  sels  deu 
com  ditas  y  altres  cosas  en  dit  concell  llargament  estan  conten- 
gudas. 


(*>  Dita  lletra  se  troba  transcrita  a  fols.  343.^  i  544  del  registre  de  Deliberacions  de  1650,  i 
son  text  literal  es  com  segueix: 

aA  muesurs  Ics  Concellers  de  la  Ciutat  de  B[arcelon].'^ 

Hauent  judicat  a  propòsit  per  lo  be  y  socorro  de  aquesta  prouintia  de  enuiar  lo  Musur  lo 
Compte  de  Illa  a  la  Cort  li  he  pregat  y  encarregat  de  veureruos  tant  per  estimaruos  y  feruos 
noues  graties  de  ma  part  de  vostros  cuydados  ordinaris  com  per  demanarvos  la  continuatio 
de  ells  ab  alguna  asistentia  en  esta  present  occasio  en  ques  absolutament  necessari  de  acon- 
tentar de  alguna  manera  comunes  de  Cathalunya  la  Ermada  al  que  jo  traballo  de  mon  costat 
tant  que  puch  no  per  tantes  proues  de  vostron  sel  pero  encara  mes  auansos  de  vostra  part  y 
particularment  en  la  present  occasio  haont  importa  fer  un  notable  seruey  al  Rey  y  a  la  Pro- 
uincia.  Vosaltres  me  obligareu  de  donar  tota  craensa  al  dit  Musur  Compte  de  Illa  a  tot  lo  que 
ell  vos  dira  y  proposarà  sobre  lo  present  subjecta  y  de  continuar  tots  dies  de  vostres  bons 
consells  vosaltres  sabeu  molt  be  quant  be  los  estimo  y  aquells  segueix  de  bona  voluntat.  De 
Martorell  29.  de  Setembre  1650. 

Vostre  tres  omble  seruitor 

LuiS  DE  BONDOSME.» 


XV  -  5 


66 


[m.dcl 


dia^"ana?eTa  DiUMENGE  A  IJ  dc  dit  los  S/^  Conccllers  anaren  a  la  Isglesia 

se'rnro*"de  u  paiTOchial  de  S.^  Pera  de  la  present  Ciutat  per  acistir  al  hofici  y 

missió.  sermons  se  comensauen  de  la  missió  com  desobra  se  conte. 

En  aquest  DiMARS  a  IIIJ  de  dit  dia  del  sflorios  S.*  Francesch  los 

dia  anaren  a  J  is 

cesch^perlà  ^""^^  Conccllers  ters  absent  anaren  a  la  Iglesia  y  monestir  de  dit 

Hol^s^'t'  gloriós  pare  ahont  acistiren  al  offici  y  sermó  com  quiscun  Any  se 
acostuma. 


Concell  de 
cent. 


DiSAPTE  a  VIIJ  de  dit  se  tingué  Concell  de  cent  en  lo  qual 
entre  altres  cosas  se  tractaren  fou  llegir  lo  paper  fet  per  la  Junta 
del  modo  se  auia  de  tanir  en  distribuir  las  sinquanta  milia  lliuras 
se  dexauen  al  S.*"  Virey  per  pagar  los  paisants  (*). 
En  aquest  DiUMENGE  a  VIIIJ  dc  dit  los  S/^  Concellcrs  anaran  a  la  Is- 

dia  anaren  a 

se'mo"Veli  'glcsid  parrochial  de  S.^  Just  y  S.*  Pastor  per  acistir  al  offici  y 

missió.  sermons  se  comensauen  de  la  missió  com  de  sobre  se  conte. 
Professo  DiMARS  a  XJ  dc  dit  los  S."  Concellers  ters  absent  anaren  a 

per  aigua. 

la  Isglesia  de  la.Ceu  per  acistir  a  las  proffessons  se  feian  ditas  de 
las  plagas  per  la  gran  necessitat  hi  hauia  de  aigua  a  causa  de 
auer  molt  temps  no  auia  plogut  per  lo  qual  la  anyada  dels  grans 
sera  perduda  y  ara  de  nou  nos  podria  sembrar  y  perço  asistiren 
a  dita  professo  anant  darrera  lo  gramial  ab  ses  gramalles  y  var- 
guers  deuant  la  qual  profeso  ana  a  la  Isglesia  del  hospital  hahon 
selabraren  un  offici  lo  qual  dits  S."  Concellers  hoiren  assentats 
al  presbiteri  a  la  part  del  auangeli  ab  sas  cadiras  y  coxins  de 
vallut  y  los  S.*^^  del  gramial  estauan  a  la  part  de  la  pistola  ab  ca- 
diras solas  sens  coxins:  acabat  lo  qual  offici  dita  professo  sen  torna 
a  la  Ceu  de  hont  dits  S/^  Concellers  sen  anaren  a  casa  la  Ciutat. 

DiMECRAS  a  XIJ  de  dit  dits  S."  Concellers  tornaren  a  la  ceu 
y  acistiren  a  la  professo  de  las  plagas  que  ana  a  S.*  Francesch  en 
la  qual  se  feu  com  de  sobra  se  conte. 
^5^"^^^!"."*  Dit  dia  a  la  tarda  los  S.^^  Concellers  anaren  al  Studi  a  donar 

dia  donaren 

P""i*^/^""^     punts  de  una  cadira  vagaua. 


Professo 
per  aigua. 


(*)    V.  V Apèndix  VIII.  —  K  la  vegada  foren  adoptades  les  resolucions  següents: 

1.  *    No  arrendar  el  pastim,  seguint  aquest  municipalitzat. 

2.  ^  Q.ue'14  Consellers  i  la  Junta  de  morbo  estudiassen  la  forma  amb  que  podria  practi- 
car-se la  reobertura  dels  Portals  Nou  i  de  Sant  Antoni,  demanada  pels  hortolans  i  veins  de 
dits  llocs,  als  qui— singularment  als  primers— causava  «molt  dany  y  descomoditat  que  los 
dits  Portals  stigan  tancats  perquè  per  sembrar  y  cultiuar  y  conrrear  las  terras  tenen  fora 
dits  portals  an  de  anar  y  rodar  y  exir  al  Portal  del  Àngel...» 

Seguidament  foren  fetes  les  extraccions  que  segueixen: 

Portant  lo  llibre  manual  i.^^  del  Banc:  çtr  mort  a'Enric  Coll,  notari,  Francesc  Llentisclas, 
notari. 

Credcncer  de  les  carns  salades:  per  mort  de  Melcior  Valat,  tintorer,  Antoni  Casquer,  sastre. 
J  uat  notari  del  Concell  de  Cent:  per  mort  de  dit  Enric  Coll,  Jaume  Torras. 
(Deliberacions  de  1650,  fols.  351  a  358. 


reu. 


octubre]  67 

Dijous  a  XIIJ  de  dit  dits  S."  Concellers  anaren  a  la  ceu  per  de^a-gu*"" 
aeistir  a  altre  profasso  de  las  plagas  la  qual  ana  a  la  Iglesia  de 
Monticion  fentse  en  tot  com  de  sobre  se  conte. 

DíSAPTE  a  XV.  de  dit. 

Lo  D."""  Pere  Pau  Miquel  Conseller  en  cap. 

Diumenge  a  XVJ  de  dit. — En  aquest  dia  se  auia  de  fer  una  dia^V\"uu 
solemna  professo  general  per  pragarias  de  aigua  la  qual  professo  f^^J^" 
nos  feu  per  causa  de  que  nostre  S."^  fou  seruit  per  sa  infinita  Bon- 
dat y  misericòrdia  de  que  tot  lo  dia  plogue. 

Dit  dia  arriba  en  la  present  Ciutat  Joseph  Compinsa  correu  dirardba"jo- 
venint  de  la  ciutat  de  Bordeus  de  aportar  cartas  per  part  dels  plnsa^c°oT 
S/^  Concellers  y  deputats  al  Rey  nostre  S."^  y  Reina  regenta  sa 
mara  que  Deu  guarde  lo  qual  fou  despadit  a  vint  y  vuit  del  mes 
passat  y  aporta  nouas  com  las  guerras  siuils  tenia  lo  rey  nostre 
S."^  ab  la  ciutat  de  Bordeus  estauen  ajustades  y  lo  rey  era  entrat 
en  dita  Ciutat  ab  molt  gran  alagria  y  contento  de  tots.  Nostre 
S."^  nos  fasse  gratia  estiga  ab  tota  quiatut  peraque  nos  puga  aju- 
dar a  treura  lo  enamich  de  Catalunya. 

DiMARS  XVIIJ  de  dit  los  S."'^  Concellers  anaren  al  studi  per 
aeistir  a  la  prouisio  de  una  cadira  vagaua.  '^''■^· 

DiUENDRAS  a  XXJ  de  dit  se  tingué  noua  que  lo  anamich  sen 
era  pujat  per  la  riera  debro  deues  Mirauet  al  qual  auia  rendit  per 
ser  plaça  de  pocha  resistentia  y  era  arribat  a  la  Ciutat  de  Tor- 
tosa la  qual  volia  acitiar  o,  tenia  acitiada:  nostre  S."^  nos  fassa 
gratia  ques  mallogren  sos  designas. 

Diumenge  a  XXIIJ  de  dit  die  de  la  traslladatio  de  la  glo-  ^^nltJ\ 
riosa  S.^^  Eulària. — En  aquest  dia  se  feu  una  solemna  professo 
general  com  la  de  corpos  de  gratias  per  ser  estat  nostre  S."^  ser- 
uit de  darnos  compliment  de  Aigua  y  perço  los  S."^^  Concellers 
anaren  en  dita  Isglesia  ahont  també  y  arribaren  los  S.^^  Diputats 
y  al  comensar  la  professo  los  S."  Conçallers  aportaren  las  varas 
del  talam  y  los  S."^^  deputats  anaren  darrera  del  gramial  ab  sas 
atxas  ansesas. 

Dilluns  a  XXIIIJ  de  dit  los  S.'^^  deputats  vingueran  en  Casa  tia^e^calala 
la  Ciutat  a  tanir  confarentia  ab  los  S.'^^  concellers.  '^'"^^*· 
DiMARS  a  XXV.  de  dit  se  tingué  consell  de  cent  en  lo  qual       conceii  de 

<=>  T  cent. 

arriba  lo  S."^  Narcis  Ramon  March  qui  vania  per  enbaxador  del 
Rey  nostre  S.'^  per  part  dels  molt  111.^^  S.^^  deputats  y  dels 
S.'^^  Concellers  lo  qual  se  assenta  desprès  del  primer  prom  y  des- 


Prouisio 
de  una  c a- 


Nouas  del 
namich. 


Professo 


68 


[m.dcl 


En  aquest 
dia  se  torna 
S.^^  Madrona 
en  lo  seu  mo- 


Concell  de 
cent. 


pres  se  alsa  y  alt  y  cubert  digué  y  refari  tota  la  embaxada  auia 
feta  al  Rey  nostre  S/  que  auia  trobat  al  citi  de  Bordeus  y  del 
ajustament  de  las  cosas  de  dita  ciutat  ab  lo  Rey  y  desprès  se  lle- 
giran una  carta  del  Rey  nostre  S."^  y  altre  del  eminentissim 
S."^  Cardenal  Maserin  las  quals  cartas  en  dit  concell  estan  mes 
llargament  continuadas  (r). 

DiSAPTE  a  XXVIIIJ  de  dit  a  la  matinada  los  S."^^  Concellers 
ters  absent  per  malaltia  anaren  a  la  ceu  per  acistir  a  la  professo 
se  feia  de  tornar  la  gloriosa  S.*^  Madrona  a  la  montanya  per  ta- 
nir  ja  compliment  de  aigua  a  la  qual  professo  dits  S/^  Concellers 
aportaren  las  varas  del  talam  fins  al  portal  de  S.*  Antoni  ahont 
lo  dexaren  y  desprès  se  posaren  darrera  lo  gramial  pujant  ab  dita 
professo  fins  al  monestir  de  dita  gloriosa  S.*^  ahont  digueran 
hofici  de  gratias  estant  los  S/^  Concellers  assentats  ab  sas  cadi- 
ras  y  coxins  a  la  part  del  auangeli  y  los  S."  que  portauen  lo  gra- 
mial estauen  a  la  part  de  la  pistola  assentats  ab  cadira  sens  co- 
xins: acabat  lo  qual  offici  dita  professo  sen  torna  anant  los 
S."  Concellers  darrera  lo  gramial  fins  a  la  seu  de  hont  sen 
anaren. 

Diumenge  a  XXX  de  dit. — En  aquest  dia  se  tingué  concell 
de  cent  en  lo  qual  entre  altres  cosas  se  Hagi  una  carta  del  Rey 
nostra  s/  dirigida  a  monsiur  Balibau  comendant  las  galeras  de  sa 
real  armada  peraque  envias  dos  de  ditas  galeras  pera  guardar  las 
costas  del  present  principat  peraque  lo  enamich  no  dexaua  venir 
las  barchas  en  la  present  Ciutat  (2). 

Dilluns  a  XXXJ  de  dit. 

Lo  D.°'^  Pere  Pau  Miquel  conseller  en  Cap. 


(1)  V.  VApcndix  IX,  — A\  propri  temps,  dita  Assamblea  acorda: 

I  e»'  Pagar  200  (í;  a  la  Priora  i  Convent  de  Jonqueres,  en  satisfacció  i  esmena  del  «iiny 
tant  gran  causa  la  Plataforma  y  lo  auer  tarraplanat  las  murallas  deuant  las  casas  de  d't 
conuent...'» 

2.ón  Ratificar  el  privilegi  concedit  pel  Virrei  Duc  de  Mercceur  a  l'Hospital  general  de 
Santa  Creu,  eximint  lo  del  lluisme  a  que  venia  obligat  per  haver  adquirit  per  tíiol  de  llegat 
la  Baronia  de  la  Batlloria,  i  autorilzant-lo  per  a  retenir  aquesta  sens  haver  d'amortilzarla. 

5.·''Ç  Aprovar  els  capítols  que,  en  compliment  de  lo  deliberat  pel  Concell  a  8  del  mateix 
mes,  foren  redactats  pels  Consellers  i  Junta  de  morbo  per  a  reglamentar  la  guarda  sanitària 
dels  Portals  de  la  ciutat  i  reobertura  dels  de  Sant  Antoni  i  Nou.  (V,  V Apèndix  X.) 

Darrerament,  per  renuncia  de  Francesc  Llentiscla,  fou  extret  Josep  Pahissa,  notari  reial, 
per  a  l'ofici  de  portant  el  manual  primer  del  Banc. 

(Deliberacions  de  i6ço,  fols.  371."^  a  378.) 

(2)  V.  VAp'.iidixXI.  —  P.nd\t  Consistori  se  prengueren  també  les  deliberacions  que  se- 
gueixen: 

I.*  Aprovar  un  vot  emès  pels  advocats  ordinaris  de  Casa  la  Ciutat,  micers  Miquel  Ce- 
Mers  y  Narcís  Mir,  declarant:  a)  Q.ue  un  depòsit  de  5,000  dobles,  que'ls  Administradors  de  la 
Taula  havien  acceptat  sens  orde  dels  Consellers,  «es  estat  be  y  legittimament  admeí»;  però 
que  en  lo  successiu  no  rebessen  aalguna  partida  tant  de  or  plata  com  altra  spetie  de  moneda» 


novembre] 


Ò9 


[NOVEMBRE] 


DiMARS  al  Primer  de  Noembra  mil  sis  cents  sinquanta  die  de 
tots  S.^^  a  la  matinada  los  S/^  Concellers  ab  sos  promens  ters 
absent  se  ajuntaren  en  forma  de  promania  a  la  plaça  de  S.*  Jau- 
ma  y  de  alli  anaren  ab  la  musicha  deuant  per  los  llochs  acostu- 
mats a  la  ceu  entraren  per  lo  portal  major  passaren  per  lo  cor  y 
pujaren  al  presbiteri  per  la  part  de  la  epístola  y  fent  lo  degut 
acatament  al  altar  major  sen  passaren  a  la  del  auangeli  ahont  se 
assentaren  y  alia  hoiren  lo  offici  y  sermó  y  al  donar  la  pau  lo 
s/  diacha  la  porta  al  cor  y  lo  subdiacha  als  S/^  Concellers 
acabat  lo  qual  offici  dits  S."  Concellers  y  promens  sen  tornaren 
a  S.*  Jaume  ab  la  matexa  forma  heran  vinguts  de  hont  sen  ana- 
ren quiscu  a  sas  casas. 

DiMECRAS  a  IJ  de  dit. — En  aquest  dia  arriba  en  la  present 
Ciutat  lo  Seranissim  S."^  Lluis  de  Vandosme  Duch  de  Mercuri 
Virey  llochtinent  y  Capità  general  en  lo  present  principat  de  Ca- 
talunya lo  qual  vania  de  las  parts  de  la  ribera  debro  y  part  de  la 
ciutat  de  Tortosa  la  qual  tenia  lo  enamich  acitiada  pera  fer  las 
preuentions  posibles  de  lleuas  de  gent  y  altres  cosas  necessarias 
per  a  tornarsen  a  donar  socorro  a  dita  Ciutat  de  Tortosa  que 
nostre  S."^  nos  fasse  gratia  que  axi  sia. 

Dit  dia  arriba  en  la  Casa  de  la  present  Ciutat  lo  S/  Don  Jo- 
seph  de  Biure  Gouernador  al  qual  los  S/^  Concellers  lo  isqueran 
a  rebrar  com  es  costum  y  entrat  dintra  se  assenta  entre  lo 


Promania 
en  S.t  Jauma 
y  de  alli  ana- 
ren a  la  ceu. 


En  aquest 
dia  arriba  en 
la  present 
Ciutat  lo  S.i 
Virey. 


En  aquest 
dia  lo  S."^  go- 
uernador 
ana  en  casa 
la  Ciutat. 


sinó  «seguint  y  seruant  lorde  y  mandato  de  dits  S.'s  Consellers».  — /'J  Respecte  a  la  competèn- 
cia suscitada  entre'ls  mateixos  Magistrats  municipals  i  els  referits  Administradors,  «.Que  los 
molt  Ill-res  5."  consellers  tenen  poder  y  jurisd  ctio  sobre  los  taulers  y  offitials  de  la  taula»  — 
tocant  a  aquells  «manar  y  ordenar  a  dits  Taulers  y  offitials  de  la  taula  tot  alio  que  apar  con- 
uenir  a  la  bona  directio  y  administratio  de  dita  taula  y  pecunias  de  aquella  ab  tal  emperò  que 
en  tot  y  per  tot  se  seruan  y  guarden  les  ordinations  de  dila  Taula»  jurades  per  uns  i  altres.— 
c)  Q.ue  fos  remesa  a  justícia  la  petició  formulada  per  Balthasar  Riba,  mestre  de  la  Seca,  rela- 
tiva a  que  la  ciutat  li  fes  esmena  d'unes  partides  de  plata  i  moneda  falsa. 

2.  *  Admetre  per  a  pendre  part  en  les  oposicions  a  una  cadira  major  de  Teologia,  vagant 
en  l'Estudi  general,  per  mort  del  D."^' Joan  Ferran,  canonge  de  Girona,  al  P.  Guerau  Pinquer, 
Provincial  de  l'Orde  de  Nj'*  Sj^  del  Carme,  al  D."''  Miquel  Bonet,  catedràtic  de  Teologia  i 
a  Magi  Alemany,  i  excloure'n  al  P.  fr.  Josep  Arnet,  dominic,  per  obstar  hi  les  lletres  patents 
dades  a  24  del  propri  mes  i  any  pel  R.*  P.  fra  Tomàs  Vilar,  Vicari  provincial  de  l'Orde  de 
5.*  Domingo  en  Catalunya,  en  les  que  constava  «hauer  reuocades  totes  qualseuol  llicentias 
per  sos  prcedecessors  donades  a  qualseuol  religiós  son  inferior  de  poderse  opposar  a  la  vacant 
o  vacants  de  qualseuol  cadiras...» 

3.  *  Autoritzar  als  Consellers  per  a  traure  de  l'Erari  de  la  Taula  de  la  ciutat,  2,000  dobles 
«ab  dobles  o  trentins  o  moneda  de  plata  a  la  balansa  equiualent  la  quantitat  de  dites  dos  mi- 
lia  dobles» — destinades  «a  pagar  los  assentlstes  de  la  carn  de  moltó». 

(Deliberacions  de  1650,  fols.  579  a  384.'') 


Concell  de 
cent. 


Visita  al 
S.r  Virey. 


Concell  de 
cent. 


70  [m.dcl 

S."^  Conceller  cap  y  segon  ahont  tractaren  materias  secretas  aca- 
badas  las  quals  dit  S.'^  Gouernador  sen  ana. 

Dijous  a  IIJ  de  dit. — En  aquest  dia  a  la  matinada  se  tingué 
concell  de  cent  en  lo  qual  se  desllibera  fer  lleua  de  mil  soldats 
per  compta  de  la  present  Ciutat  y  per  lo  socorro  de  la  plaça  de 
Tortosa  duradora  dita  lleua  per  temps  de  dos  mesos  pera  pagar 
los  quals  soldats  se  cometé  a  la  Junta  de  guerra  lo  veurar  y  mi- 
rar de  la  millor  manera  se  poria  fer  diner  que  dita  ciutat  no  agues 
de  suportar  dit  gasto  y  axi  mateix  se  dexaren  al  S.*^  Virey  alguns 
pertrets  de  guerra  com  son  canons  plom  padrers  metja  y  altres 
cosas  pera  poder  acodir  al  socorro  de  la  dita  ciutat  de  Tortosa 
com  ditas  y  altres  cosas  en  dit  concell  son  de  veurar  (*). 

Dit  dia  a  la  tarda  los  S."  Concellers  ters  absent  per  malaltia 
anaren  a  palatio  pera  donar  la  benvinguda  al  S.""  Virey  y  axima- 
teix  tractar  ab  sa  eltesa  algunas  cosas  se  auian  de  tractar  y  arri- 
bats en  dit  palatio  sen  antraran  y  puiaren  dalt  fins  a  la  Sala  noua 
pintada  trau  Balcons  al  ort  que  fou  del  duch  de  Cardona  ahont 
acostuma  dit  S  /  Virey  de  rebrà  las  visitas  lo  qual  noi  trobaren  en 
dita  Sala  lo  que  fou  causa  que  se  agueran  de  datanir  un  poch  fins 
que  arriba  que  en  veurar  dits  S/^  Concellers  los  digué  en  francès 
«mosurs  jo  vos  demandi  pardo»  dihento  del  que  los  auia  fet  spe- 
rar  cosa  de  molta  honor  per  dits  S."^^  Concellers  e  daspres  dit 
S.*^  Virey  se  assenta  sota  son  doser  ab  sa  cadira  y  dits  S."  Con- 
cellers tres  a  la  una  part  y  dos  a  laltra  y  axi  assentats  y  cuberts 
feran  axir  totom  de  la  Sala  restant  dit  S."^  Virey  y  Concellers 
assoles  tractant  cosas  del  gouern  y  en  auer  acabat  dits  S.*^^  Con- 
cellers se  alsaran  y  despadinse  del  S.'^  Virey  sen  anaren. 

DiUENDRAS  a  IIIJ  de  dit. — En  aquest  dia  se  tingué  concell 
de  cent  en  lo  qual  se  Uegi  lo  paper  fet  per  la  vintiquatrena  de 
guerra  en  exequtio  de  la  deslliberatio  feta  per  lo  saui  concell  de 
cent  lo  die  hair  en  orde  a  veurar  de  hon  axiria  lo  diner  pera  pa- 
gar la  lleua  de  mil  soldats  se  auia  deliberat  fer  per  lo  socorro  de 
la  Ciutat  de  Tortosa  y  perço  dellibera  lo  concell  que  los  S."^  Con- 
cellers fessan  asaber  al  bras  militar  magistrat  de  llotja  y  tots  los 
demés  comuns  Collegis  Confrarias  y  particulars  la  lleua  de  mil 
homens  que  se  auia  deliberat  fer  representant  lo  quant  exhausta 
estaua  la  Ciutat  pera  poder  acodir  a  la  paga  de  dits  soldats  pe- 
raque  cada  qual  particularment  y  de  sa  voluntat  donas  alio  que 


(_*)    V.  V Apèndix  XII. 


NOVEMBRE 


71 


li  aparagues  per  ajuda  de  dita  lleua  que  dita  Ciutat  ho  hestima- 
ria  y  que  totas  las  personas  ajudarian  a  dita  lleua  se  fessan  me- 
morials ab  las  quantitats  que  donarian  los  quals  fossen  llegits  en 
altre  concell  y  que  axi  mateix  encontinent  erbolasen  banderas  y 
fessan  cridas  acostumadas  peraque  totom  que  volgués  assentar 
plaça  de  soldats  se  posas  bax  las  banderas  de  la  ciutat  (i). 

Dit  dia  inseguint  dita  deliberatio  se  arbolaren  las  banderas  a 
la  finestra  de  la  casa  de  la  present  Ciutat  ab  la  forma  acostumada 
ys  feu  crida  pera  que  se  assentas  a  soldat  qui  volgués  offerint  de 
donar  a  quiscu  quoranta  rals  dentrada  ço  es  vint  rals  lo  die  as- 
sentarian  plaça  y  vint  rals  en  campanya  y  vuit  sous  de  socorro 
cadaldia. 

Dit  dia  a  la  tarda  se  tingué  vintiquatrena  de  guerra  pera  dis- 
posar lo  modo  de  fer  dita  lleua  y  tractar  dels  oíïicials  se  auian 
de  fer  (2). 

DiMARS  a  VIIJ  de  dit  se  tingué  Concell  de  cent  en  lo  qual 
entre  altres  cosas  se  refari  com  lo  S/  regent  Fontanella  sen  anaua 
a  Paris  cort  dc  sa  magestat  cristianissima  que  Deu  guarde  segons 
se  deia  per  tractar  materias  de  las  paus  per  lo  qual  dit  saui  Con- 


En  aquest 
dia  se  arbo- 
laren bande- 
ras en  casa 
la  ciutat. 


Vintyqua- 
trena. 


Concell  de 
cent. 


(1)  W.  V Apèndix  Xn{k). 

(2)  Heus  aquí  l'acord  de  dita  Junta,  continuat  a  fol.  14.^  del  registre  Deliberations  de 
Guerra,  16^0- 16 §1: 

«Die  iiij  mensis  Nouembris  [j  Anno  M.D.C.L. 

Los  s."  consellers  ters  y  quint  absents  aiuntats  &c.  ab  vot  y  parer  de  la  vint  y  qualrena 
de  guerra  deliberen  Que  en  primer  Uoch  sicn  seraits  los  s."^^  consellers  fer  nominatio  de  un 
sargento  maior  y  de  dos  capitans  per  la  guia  dels  soldats  de  esta  occorrent  lleua  y  que  per  la 
prouisio  del  pa  de  munitio  anomenen  quatre  personas  de  la  present  junta  una  de  cada  sta- 
ment  peraque  cuiden  en  dit  fet  y  diligentiar  lo  que  mes  conuindra  al  maior  benefici  de  la 
present  ciutat  y  ques  crie  un  compte  en  la  taula  per  lo  diner  entrarà  y  exira  per  esta  occor- 
rent lleua.» 

L'endemà,  dia  5,  la  mateixa  Junta  nomenà  per  Sargcnt  major  a  Francesc  Granollachs,  don- 
zell, i  per  Capitans  a  Francesc  Romanyà  i  Francesc  Marí,  ciutadà  honrat;  i  per  deliberació 
del  dia  7,  els  assignà  de  sou  mensual,  al  primer,  150  i  a  cascún  dels  dos  darrers,  80  %  — 
(íhidem,  ío\s.  14. "'i  15.) 

Posteriorment,  en  diverses  jornades  del  mes  de  Novembre,  la  Vintiquatrena  de  Guerra, 
amb  referència  a  la  lleva,  adoptà  aquestes  resolucions: 

Dia  8.  —  Nomenar  altres  dos  Capitans,  qui  foren  D.  Josep  Planella  i  t.  Xammar,  donzell. 

Dia  9.  —  Donar,  per  bagatge,  «una  vegada  tant  solament»,  al  sargent  major:  200  íg;  a  cas- 
cún capità:  75  í^;  al  capellà,  alfèreç  coronel  i  ferruel:  15 

Dia  1 1.  —  Nomenar  per  Pao-aí/or  a  Jaume  Biscompte,  pintor,  amb  60  ^  al  mes  de  salari,  i 
assignar-ne  als  següentg  càrrecs: 

Ajudants  (dos):  30  'li,  i  altres  40  ^  «una  vegada  tant  solament  per  comprar  una  aca»;  Alfc- 
rcç  coronel:  25  ^,  i  als  altres  Alfcreç  dc  les  companyes:  20  ÍÈ;  Capellà  major:  20  Jove  chirurgià: 
25  'íí;  Ferruel:  25  %. 

Dia  12.  —  Senyalar  de  sou  als  Sar^í;;;/^.-  18  ÍÈ- Nomenar  per  Monicioner  -dt  Pere  Pau  Ferrer, 
amb  el  salari  de  50 'ÍÈ  mensuals  i  ademés  20  'fÈ  per  son  bagatge,  facultant-lo  per  a  nomenar 
ajudant,  al  qui's  consignaven  20  ^  de  salari  i  15  %  per  bagatge. 

Dia  14.  —  Assignar  els  salaris  que  segueixen:  Veedor  (Aloy  Planes,  mercader  racional): 
80     i  50  <(í  per  son  bagatge;  Ajudant  de  ídem:  30  1ï  i  15  (jí  per  son  bagatge;  Armer:  15  ^. 

(Ibidem,  fols.  16  a  19.'*') 


72 


M.DCL 


Concell  de 
cent. 


En  aquest 
dia  se  parti 
lo  tertio  de 
Bar[celon].* 


Examen  de 
not[aris].  de 
Bar[celon].» 


celi  de  cent  cometé  als  S."^*  Concellers  y  vuit  personas  lo  fer  las 
cartas  y  mirar  tots  los  papers  axi  de  instructions  com  altres  en 
matèria  de  pau  peraque  dit  s/  regent  Fontanella  se  instruís  de 
nou  en  dita  matèria. 

Dijous  a  X  de  dit  se  tingué  concell  de  cent  en  lo  qual  se 
emprasta  al  S."^  Virey  setanta  quintars  de  metja  sis  spingarts  y 
sent  Balas  pera  monicionar  quatra  vaxells  quei  auia  al  moll  los 
quals  carragauan  de  monicions  y  partrets  de  guerra  pera  portar 
socorro  a  la  plaça  de  Tortosa  que  lo  anamich  tenia  acitiada. 

Diumenge  a  XIIJ  de  dit.  —  En  aquest  dia  parti  de  la  present 
Ciutat  de  Bar[celon].*  lo  tertio  dels  mil  omens  que  de  dita  ciu- 
tat auia  fet  lleua  per  anar  al  socorro  de  la  ciutat  de  Tortosa  del 
qual  tertio  era  sargento  major  lo  S."^  Franscsch  Granollachs  ca- 
ualler  y  auia  quatra  capitans  los  quals  heran  los  S/*  Francisco 

Mari,    (*)  Xammar,  Don  Joseph  Planella  y  Fransesch  Ro- 

manya  lo  qual  tertio  en  forma  de  marxa  y  ab  tots  sos  ofïicials  y 
carragas  passa  per  dauant  casa  la  Ciutat  y  sen  isque  a  dormir  al 
Hospitalet  pera  poder  pendrar  lo  endama  la  marxa  deues  lo 
Camp  de  Tarragona. 

DiMARS  a  XV  de  dit  en  aquest  dia  se  feran  los  exàmens  pu- 
blichs  de  notaris  de  Bar[celon].^  en  la  Casa  de  la  present  Ciutat 
deuant  dels  S/^  Concellers  y  ab  acistentia  del  S."^  Vaguer  con- 
forma quiscun  Any  se  acostuma. 

Lo  D.°'^  Pere  Pau  Miquel  Conseller  en  Cap. 


En  aquest 
dia  se  tingué 
trentanari. 


Habilita- 
dors:  jura- 
ment. 

Rendiment 
dels  vaxells. 


Diumenge  a  XX  de  dit. — En  aquest  dia  se  tingué  trentanari 
en  lo  qual  se  feu  extractio  de  dotza  abilitadors  per  abilitar  las 
personas  que  los  S."^^  Concellers  anomenarian  per  a  ser  insicula- 
das  a  las  bossas  dels  officis  de  la  present  Ciutat. 

Dilluns  a  XXJ  de  dit  juraren  dits  S.""^  Abilitadors  y  comen- 
saren  a  fer  la  abilitatio  conforma  quiscun  Any  se  acostuma. 

Diumenge  a  XXVIJ  de  dit. — En  aquest  dia  se  tingué  noua 
com  los  quatra  vaxells  carregats  de  monicions  per  lo  socorro  de 
Tortosa  que  heran  partits  pochs  dias  auia  del  moll  de  la  present 
Ciutat  a  la  volta  de  Tarragona  auian  encontiat  sis  galeras  del 
anamich  las  quals  abordaren  ab  dits  vaxells  y  per  no  tanir 
aquells  vent  y  estar  la  mar  en  calma  no  pogueran  velajar  ni  fer 
resistentia  a  ditas  galeras  y  axi  los  prengueran,  noua  que  causa 


(*;    En  blanc. 


novembre]  73 

molt  gran  pasar  a  la  present  ciutat  per  judicarse  que  sent  presos 
dits  vaxells  casi  se  veia  imposibilitat  lo  poder  lo  S/  Virey  donar 
socorro  a  dita  Ciutat  de  Tortosa. 

DiMARS  a  XXVIIÍJ  de  dit. — En  aquest  dia  se  tingué  concell 
de  cent  en  lo  qual  entre  altres  cosas  se  delibera  ques  fes  expur- 
gatio  de  las  bossas  de  Concellers  de  aquellas  personas  que  apa- 
rexaria  ser  mal  effectas  per  la  extractio  que  lo  dia  de  dama  se  a 
de  fer  com  en  dit  concell  llargament  se  conte  (*). 

Lo  0.°"^  Pere  Pau  Miquel 
Conseller  en  Cap. 

Dimecres  à  XXX  de  dit  die  del  gloriós  Sanet  Andreu. — En 
aquest  die  se  tocà  à  c6''nsell  de  cent  en  la  forma  acostumada  y  à 
la  que  dit  consell  se  juntaua  los  senyors  Consellers  ab  sos  Caua- 
llers  al  costat  à  modo  de  promens  anaren  à  la  seu  y  à  la  Capella 
de  la  gloriosissima  Verge  y  màrtir  sancta  Eulària,  ahont  feren 
oratio  y  ohiren  missa  à  la  part  del  euangeli  fent  al  offertori  las 
ayas  acostumadas,  acabada  la  qual  missa  dits  senyors  Conse- 
llers sen  tornaren  à  casa  la  Ciutat  ahont  se  junta  dit  Consell,  y 
aquell  junt  en  primer  lloch  se  llegi  una  carta  per  mossur  de  Beu- 


Concell  de 
cent. 


(*)  Dita  expurgació  Tinteressà"!  Canceller  i  R.'  Concell  de  Catalunya,  en  nom  del  Virrei, 
del  qui  n'havien  rebuda  Torde  oportuna,  amb  inclusió  del  memorial  o  llista  «de  les  persones 
que  apar  que  lo  die  de  S.*  Andreu  pròxim  no  deuiïen  córrer  sort  en  la  extractio  de  Conce- 
llers». 

El  Consistori  de  Cent  jurats,  considerant  que  aital  eliminació  «seria  cosa  conuenient  al 
seruey  de  sa  Magestai  (que  Deu  g/^"^)  y  benefici  publich»,  resolgué:  «que  los  S."  Concellers 
anomenen  setse  persones  del  present  Concell  ab  igual  numero  de  staments  que  no  sien  insi- 
culats  a  Concellers  y  un  notari  votats  aquells  per  Scrutini  ab  capses  y  batons  y  forma  acos- 
tumada les  quals  fassen  regonexensa  de  ditas  bossas  trahent  de  aquelles  les  persones  que  se- 
gons sas  concienties  los  aparexera  ésser  mal  efFectes  y  que  si  per  part  de  sa  Altesa  per  persona 
legittima  sels  enuiaue  un  memorial  o,  paper  vegen  aquell  dites  setse  persones  y  que  a  dites 
setse  persones  y  notari  sels  done  à  cadahu  de  ells  Sinquanta  Reals  y  no  sels  puga  donar  altra 
cosa  mes  ni  la  present  Ciutat  puga  gastar  per  dit  effecte  res  mes  prenent  los  a  tots  de  jura- 
ment oint  aquells  Eententia  de  excomunicatio  y  aço  sie  per  aquesta  vegada  tant  solament  y 
que  per  dit  etïecte  sien  girades  a  Joseph  Soldeuila  scriua  racional  de  la  present  casa  de  compte 
ordinari  vuytanta  sii-.ch  IMures». 

En  execució  de  l'acord  precedent,  els  Consellers  nomenaren  per  a  constituir  dita  i6.^,  a 

Mossèn  Francesc  Fons,  ciutadà.  Antoni  Joan  Brafó,  apotecari. 

Micer  Aleix  Tristany.  Tomàs  Olles,  droguer. 

IVlossèn  Josep  de  Serrauta,  militar.  Salvador  Riambau,  notari  reial, 

Don  Onofre  d'Alentorn.  Jo^n  B.ta·  Vidal,  notari  de  Barcelona. 

Miquel  Puigventós  Vicens  Llampillis,  oller. 

Jau  me  Josep  Fontanilíes  I  ^  Josep  Darder,  fuster. 

PauSeirat  /  ^'  Jacinto  Vila,  corder. 

Jerònim  Feu  /  Josep  Serra,  sastre. 

I  per  notari  de  la  mateixa  Junta,  a  Miquel  Domingo  Castells,  notari  reial. 
(Deliberacions  de  1650,  fols.  411.^'  a  412.^) 


74  [m.dcl 

fort,  als  senyors  Consellers  aportada,  del  serenissim  Sen[y]or 
Luis  de  Vandosme  Duch  de  Mercur  scrita  en  Cambrils  a  XXV 
de  Nohembre  M.D.C.L.  ab  la  qual  demanaua  à  esta  ciutat  deu 
mil  quarteras  de  blat  pera  posar  dins  las  plaças  de  Ceruera, 
Ager,  Arbeca,  y  Balaguer,  la  qual  carta  en  dit  Consell  llarga- 
ment esta  continuada  ab  la  deiiberatio  que  cerca  delia  se  feu  (*). 

Y  desprès  fonch  procehit  en  fer  extractio  de  nous  Consellers 
per  lo  vinent  any  de  M.D.C.Lj.  que  foren  los  deualls  scrits  y  se- 
güents. 

Misser  Hiacinto  Fàbregas 
Lo  d/  Fransesch  Matheu 
Mossèn  Joan  Carreras  militar  \  Consellers  per  lo 

Joseph  Rubió  mercader  (any  M.D.C.Lj. 

Joseph  Pahissa  not[ari]  real 
Miquel  Llargues  argenter 

Misser  Joan  Batista  Monfar  y  Sorts  Ciu[tad].*  )  ^^^^  ^ 
Raphel  Riera,  Candeler  de  cera  i 


(*)    Lo  coníengut  d'una  i  altra  es  com  segueix: 

«VIusurs  trobantme  ab  les  extremas  necessitats  me  obliga  hauer  de  recórrer  al  zel  y  affic- 
tio  dels  bons  seruidors  del  Rey  no  sols  per  tenir  consolació  a  dites  afílictions  pero  encara  per 
ser  asistit  al  que  mes  conue. 

Jous  he  conegut  sempre  molt  puntuals  al  seruey  de  sa  Magestat  y  plens  de  una  bona  vo- 
luntat; Per  tot  lo  conuenient  a  mon  particular,  jo  no  tinch  pas  ningun  dubte  que  lo  seruey 
del  Rey  y  ma  satisfactio  particular  vosaltres  ho  teniu  ben  recomanat  per  poderuos  ajustar  al 
que  ab  aquesta  jous  prego  de  emprestarme  deu  mil  quarteras  de  blat  per  posar  dins  les  plas- 
ses  de  Ceruera  y  Ager,  Arbeca  y  Balaguer  ques  forpos  prouehirlas  a  effecte  que  si  los  ene- 
michs  venen  a  ésser  S.»^»  de  Tortosa  estiguen  ben  abastidas  suposat  la  pèrdua  que  Jo  he  feta 
de  totas  nostras  monicions  de  guerra  y  de  viures  que  estauen  posades  ab  tres  de  nostres  qua- 
tre vexells  partits  del  port  de  Bar[celon].»  conduits  a  les  parts  de  Tarragona  sobre  del  com- 
batrer  per  spay  de  vuyt  hores  y  per  la  falta  de  vent  pogueren  les  galeres  contra  dits  vaxells 
combatre  nosaltres  no  poguérem  oposarnos  a  ses  forces  y  designes. 

Jous  promet  ab  Paraula  de  Princep  y  de  vostre  virrey  que  lo  mes  de  gener  no  passarà  pas 
que  jo  nous  fassa  tornat  (sic)  dit  blat  per  lo  que  tinch  despatxat  un  correu  als  stafs  del  Llen- 
guadoch  perquè  me  enuien  promptament  les  coranta  mil  quarteras  que  sem  tenen  promeses 
per  la  Cathalunya  y  per  satisferuos  lo  dit  emprestich  afo  me  a  obligat  de  vos  importunar  que 
Jo  so  ben  aduertit  que  los  Enemichs  volen  fer  un  sforf  considerable  per  recobrar  Ceruera  y 
Balaguer  y  si  acas  ells  se  veuen  s."  de  Tortosa  y  sens  lo  dit  socorro  de  dit  blat  Jo  no  puch 
pas  remediar  lo  impediries  quant  vuUan  intentar  anar  sobre  ditas  plassas  y  axi  Jous  prego 
me  fassau  dita  gràcia  y  me  tingau  per  vostre  tres  vegades  seruidor  De  Cambrils  a  25  de 
noembre  1650. 

Luis  de  Vandosme  « 

«La  qual  Carta  llegida  dits  Senyors  Concellers  donaren  al  present  Concell  per  propositio 
peraque  delibere  lo  fahedor 

E  lo  dit  Concell  feu  la  deiiberatio  següent  que  los  S.''»  Concellers  que  nouamcnt  seran  ex- 
trets ab  la  prestesa  possible  anomenen  quatre,  o,  sis  persones  las  que  a  sas  S.^'  aparexera 
conuenir  encara  que  no  sien  del  saui  concell  de  cent  les  quals  ab  consemblant  numero  de  mi- 
nistres Reals  tracten  y  conferescan  lo  negoci  proposat  y  les  difficultats  y  inconuenients  que 
aserca  de  ell  se  offeriran  ab  refferiment  al  saui  concell  de  cent  en  lo  quel  se  pendra  la  deiibe- 
ratio que  mes  conuindra  al  major  seruey  de  sa  Mag.'  y  de  sa  Altesa  y  benefici  de  la  present 
Ciutat  y  que  los  S.''''  Concellers  nouament  extrets  scriguen  a  sa  Altesa  donantli  noticia  de  la 
present  deliberació.» 

(Deliberacions  de  165  i,  fol.  2  .) 


desembre]  75 

Feta  la  qual  extractio  y  disgregat  dit  Consell  los  senyors 
consellers  vells  se  lleuaren  las  gramallas  y  posantse  las  llobas 
negras  anaren  à  donar  lo  perabe  à  dits  senyors  Consellers  nou 
extrets  de  sa  noua  Extractio. 


[DESEMBRE]- 

Dijous  al  Primer  de  Dasembra  MDCL — En  aquest  dia  los  ^JY" 
S."  Concellers  nous  anaren  al  damati  a  las  nou  oras  en  casa  la  çxtlYts 
ciutat  acompanyats  quiscu  ab  son  prom  al  costat  del  Conse- 
ller vell  anant  lo  S/  Conceller  nou  a  ma  dreta  y  lo  S.^  Conce- 
ller  vell  a  ma  esquerra  excepto  lo  S/  Conceller  en  cap  que  no 
vingué  per  no  trobarse  en  Bar[celon].*  per  ser  en  campanya  com 
a  pagador  general  del  Batallo  y  a  la  que  foren  los  demés  junts 
entraren  en  concistori  y  se  assentaren  dits  S."  Concellers  nous 
concistorialment  en  forma  de  Ciutat  conforma  acostuman  destar 
y  los  S."^^  Concellers  vells  entremig  de  dits  S/^  nouament  extrets 
y  desprès  vingué  lo  S/  obrer  artista  nouament  extret  ab  lo  vell 
qui  acabaua  lo  qual  se  assenta  ço  es  lo  vell  a  la  part  dreta  y  lo 
S.''  obrer  nou  juntament  ab  lo  obrer  siutada  qui  vingué  a  casa 
la  Ciutat  tot  sol  per  trobarse  obrer  lo  S/  Conceller  en  cap  vell 
segueran  a  la  part  esquerra  y  desprès  de  dits  S/^  Concellers 
E  desprès  sen  anaren  a  la  ceu  ab  sos  varguers  y  massas  altas 
anant  deuant  lo  S."^  Conceller  segon  nou  extret  aportant  a  sa  ma 
esquerra  lo  qui  acabaue  y  desprès  lo  S/  Conceller  ters  nou  y  vell 
ab  la  matexa  forma  y  desprès  los  dames  ab  lo  mateix  orde 
darrera  dels  quals  anauen  lo  obrer  artista  vell  y  nou  anant  lo 
nou  a  ma  esquerra  per  no  auer  encara  jurat  E  a  la  que  foren  en 
dita  Isglesia  de  la  Ceu  feran  oratip  al  altar  major  ajonollantse  a 
las  gradas  del  presbiteri  de  la  part  de  la  pistola  y  desprès  sen 
dauallaren  a  la  Capella  de  la  gloriosa  S.**  Eulària  patrona  y  ad- 
uocada  de  la  present  Ciutat  ahont  se  assentaren  ço  es  los 
S."  Concellers  nous  en  uns  Banchs  a  la  part  del  Auangeli  estant 
lo  obrer  vell  al  costat  del  s/  Consaller  sisè  y  mes  prop  del 
altar  y  los  S."^^  Concellers  vells  estauen  a  laltra  part  de  la  pistola 
assentats  en  altre  Banch  estant  lo  obrer  nou  extret  al  costat 
del  S/  Conceller  sisè  vell  y  a  la  que  comensa  la  missa  la  qual 
digué  un  S/  canonge  dits  S."  Concellers  nous  y  vells  se  ajono- 
llaren  y  la  hoiren  y  a  la  que  foren  al  ofertori  lo  S/  Canonge  se 


76  [m.dcl 

gira  ab  una  vera  creu  y  dits  S/^  Concellers  anaren  adorar  co- 
mensant  primer  lo  sJ  conceller  nou  fent  tres  genuflections  al  anar 
y  tres  al  tornar  y  desprès  lo  S."^  Conceller  segon  vell  desprès  del 
qual  ana  lo  Conseller  ters  nou  y  desprès  los  dames  consequa- 
tiuament  fins  dits  S.^^  concellers  nous  y  vell  y  obrers  agueran 
acabat  que  desprès  se  ajonollaren  y  acabaren  de  hoir  la  missa  y 
al  donar  la  pau  un  sanyor  Capalla  la  aporta  al  S/  Conceller  se- 
gon nou  y  al  S/  Consaller  segon  vell  los  quals  la  donaren  ab  los 
brassos  quiscu  a  sos  companys  E  acabada  dita  missa  y  feta  Ora- 
tio  sen  tornaren  a  casa  la  Ciutat  ab  la  matexa  forma  eran  vin- 
guts assentantse  com  dalt  esta  dit  accepto  que  si  ajusta  lo 
S/  Consaller  en  cap  vell  y  obrer  ciutadà  nou  que  no  eran  anats  a  la 
ceu  per  no  tanir  company  E  axi  assentats  lo  scriua  major  llegi  lo 
Jurament  de  dits  S/^  Concellers  nous  y  obrers  llegit  lo  quall  lo 
S."^  Consaller  segon  nou  jura  en  ma  y  poder  del  S/  Conceller  en 
cap  vell  y  los  dames  S."  Consallers  nous  en  ma  y  poder  del 
S/  Consaller  segon  nou  y  desprès  los  S."  obrers  los  quals  des- 
près de  auer  lliurat  se  mudaren  de  lloch  posantse  a  la  part  dreta 
y  lo  S/  obrer  vell  sen  ana  a  la  part  esquerra  E  daspres  dits 
S."  Concellers  nous  y  vells  se  mudaren  de  lloch  posantse  de  filera 
estant  los  S."  Consallers  nous  a  ma  dreta  y  los  vells  a  ma  es- 
querra Estant  lo  S/  Conceller  en  Cap  vell  y  nou  al  recho  y  des- 
près vingué  lo  S/  Vicari  general  lo  qual  se  assenta  entre  lo 
S/  Consaller  en  cap  vell  y  nou  y  axi  assentat  publica  sententia 
de  scomunicatio  als  S/^  Concellérs  nous  y  absolgué  los  vells  fet 
lo  qual  dit  S/  Vicari  general  sen  ana  y  tots  los  dames  restant 
sols  los  S."  Concellers  nous  y  vells  dintra  la  instantia  tractant  los 
nagocis  de  la  Ciutat  ahont  estigueran  per  espai  de  mitja  hora  y 
mes  y  desprès  los  S/^  Concellers  vells  sen  anaren  a  despollarse 
las  Insignias  consolars  y  los  S."^^  Consallers  nous  restaren  dintra 
tractant  nagocis  de  la  Ciutat  y  enuiaren  un  varguer  al  Can- 
çaller  peraque  fos  seruit  de  donar  ora  per  anarhi  a  Besar  las  mans 
conforma  quiscun  Any  se  acostuma  lo  qual  verguer  aporta  hora 
per  las  dos  de  la  tarda  y  axi  los  S/^  Concellers  nous  sen  anaren 
a  dinar. 

s  Jcàn^sa-  ^     tarda  dits  S."^^  Consellers  ab  las  Insignias  Conso- 

lars  anaren  a  fer  visita  al  S/  Cansaller  a  la  hora  assenyalada  y 
arribats  a  palatio  a  la  porta  los  isqueran  a  rebrà  dos  S/^  Capa- 
llans  acompanyant  a  dits  S.^^  Consallers  fins  dalt  al  cap  de  la 
schala  ahont  era  lo  S/  Cansaller  acistit  de  alguns  officials  de  sa 


DESEMBRE]  77 

Casa  3^  desprès  de  auerli  fet  las  degudas  cortasias  lo  S/  Consa- 
ller  sisè  sen  passa  deuant  y  desprès  lo  quint  y  axis  los  dames  res- 
tant darrera  lo  Consaller  segon  per  no  auer  jurat  lo  cap  y  a 
ma  esquerra  de  dit  S/  Cansaller  y  axi  sen  antraran  en  un  apo- 
sento  petito  que  trau  finestras  al  carrer  Ampla  ahont  se  assenta- 
ren ab  sas  cadiras  ço  es  lo  S/  Cansaller  en  lo  mitg  lo  S."^  Consa- 
ller segon  a  ma  dreta  ters  a  ma  esquerra  quart  a  ma  dreta  quint 
a  ma  esquerra  y  sisè  a  ma  dreta  y  axi  assentats  y  cuberts  lo 

Consaller  segon  li  digué  y  explica  com  vanian  aqui  a  fer  la 
deguda  obligatio  de  la  visita  ordinària  que  quiscun  Any  los  No- 
uells  Conçallers  li  acostuman  fer  per  oferirse  de  part  de  la  Ciutat 
y  com  a  particulars  en  acudir  molt  promptament  a  tot  lo  que 
aparexeria  a  sa  senyoria  conuingues  en  orde  del  bon  gouern  en- 
comanant axi  mateix  a  dit  S/  Cansaller  fos  seruit  en  continuar 
la  bona  vigilantia  a  tingut  en  cuidar  de  la  Administratio  de  la 
Justitia  y  expaditio  de  las  causas  de  pouills  y  viudas  com  de  sa 
senyoria  ho  esparauan  a  tot  lo  qual  dit  S/  Cançaller  respongué 
que  acudiria  ab  molt  gran  vigilantia  estimant  molt  a  dits 
S."  Consallers  la  marce  li  feian:  acabat  lo  qual  rahonament  dits 
S/^  Consallers  sen  anaren  acompanyantlos  dit  S/  Cansaller  fins 
al  cap  de  la  eschala  ahont  se  despadi  de  sas  sanyorias. 

DiüENDRAS  a  IJ  de  dit  dits  S/^  Consallers  cap  absent  per  no  difVfèr?.! 
auer  jurat  ab  sas  Insignias  consolars  anaren  a  fer  las  visitas  or-  dinIÏÏl^^°'^ 
dinarias  al  dret  nou  portal  de  mar  dret  de  peix  a  la  duana  y 
pallols  per  a  instruirse  dels  officials  si  ditas  administrations  ana- 
uan  ab  la  forma  deguda. 

DiSAPTA  a  IIJ  de  dit  arriba  en  la  Casa  de  la  present  Ciutat  lo  deiV' con- 
ill.^ S/  Hiacinto  Fàbregas  Consaller  en  Cap  nouament  extret  lo  saiierencap. 
qual  encara  no  auia  jurat  per  trobarse  fora  la  present  Ciutat  y 
axi  venia  acompanyat  de  molts  cauallers  y  personas  titulars  y 
desprès  de  auer  feta  oratio  en  la  Capella  sen  antra  a  concistori 
ahont  troba  los  dames  S/^  Consallers  sos  companys  y  se  assenta 
en  lo  mitg  delís  tenint  lo  S."^  Consaller  segon  a  ma  dreta  ters  a 
ma  esquerra  quart  a  ma  dreta  quint  a  ma  esquerra  sisè  a  ma 
dreta  y  axi  assentats  se  Uegi  lo  jurament  de  dit  S/  Consaller  en 
Cap  y  desprès  de  llegit  jura  en  ma  y  poder  del  S/  Consaller 
segon  son  company  y  desprès  vingué  lo  S."^  Vicari  general  lo 
qual  se  assenta  entre  lo  S/  Consaller  cap  y  ters  y  assentat  pu- 
blica sententia  de  escomunicatio  a  dit  S/  Consaller  en  Cap  y  fet 
lo  demunt  dit  sen  ana  restaren  dits  S/^  Consallers  fent  nagoci. 


Concell  de 
cent. 


78  [m.dcl 

co^nsaifers  DiUMENGE  SL  lli]  óq  dit. — Ell  aqucst  cüc  los  s.«  Conccllers 
depu^tatio.  Insigüícs  consulars  verguers  y  masses  altes  anaren  a  la 

deputatio  a  tenir  conferentia  ab  los  molt        S/^  Deputats. 
DeputVts  Dilluns  a  V  de  dit.— En  aquest  die  los  molt  111.^^  S.^^  De- 

cí'sl7a"ciu-  putats  vingueren  a  casa  la  ciutat  a  tenir  conferentia  ab  los  molt 
'^^·  111.^5  s.""^  Concellers  per  las  corrents  materia[s]  dels  treballs  de  la 

prouincia  y  Ciutat  de  Ba[rcelon].» 
de'^u'cki'tat  tínguc  Houa  certa  com  la  ciutat  de  Tortosa  se  era 

de  Tortosa.      rendida  en  mans  del  enemich  que  la  tenia  sitiada  per  causa  de  no 
seri  pogut  entrar  lo  socorro. 

Dit  dia  se  tingué  consell  de  Cent  en  lo  qual  per  lo  S."^  Con- 
celler  en  cap  fonch  dit  y  referit  las  conferentias  se  hauien  tingu- 
das  ab  los  molt  111. s.^^^  Deputats  pera  tractar  del  reparo  del  mi- 
serable stat  en  que  estaue  la  present  Prouincia  y  Ciutat  de 
B[arcelon].*  per  lo  qual  en  dita  conferentia  se  feu  un  paper  del 
que  se  hauie  de  suplicar  a  sa  Mag.^  Que  Deu  Guarde  lo  qual  se 
llegi  en  lo  present  Consell  y  es  del  thenor  següent —  «Molt  111.^ 
s."^  Considerant  los  concellers  de  esta  ciutat  nouament  extrets  lo 
estat  infelis  y  miserable  en  ques  troba  esta  ciutat  y  Prouincia  oc- 
casionat  tot  dels  alotjaments  tant  pesats  que  de  anys  a  esta  part 
ha  que  pateix  y  que  una  de  las  causas  y  no  de  las  menors  es  es- 
tada la  falta  de  la  assistentia  de  las  pagas  han  tingut  las  tropas 
de  sa  Mag.*  que  Deu  G.*^^  tant  las  de  Peu  com  las  de  cauall  y 
que  la  occasio  present  han  de  tenir  dits  alotjaments  per  mes  pe- 
sats los  peysans  y  naturals  de  esta  prouincia  ab  lo  desconsuelo 
han  de  tenir  ab  lo  rendiment  de  las  plassas  de  Flix,  Mirauet,  y  de 
la  ciutat  de  Tortosa  majorment  no  essentse  socorreguda  alguna 
de  ellas  hauent  fet  la  prouincia  y  esta  ciutat  lo  esfors  que  a 
V.  S.*  es  notori  y  per  la  comminatio  que  fa  lo  enemich  de  voler 
inuadir  las  plassas  de  Balaguer  y  Ager  y  altres  a,  occasionat  als 
concellers  de  esta  Ciutat  conferir  ab  los  molt  111.^^  s.'^s  Deputats 
lo  sobredit  y  altres  concernents  a  la  conseruatio  y  augment  de 
esta  Ciutat  y  prouincia  en  la  qual  conferentia  ha  aparegut  a  dits 
molt  111.^^  s."^^  Deputats  se  hauie  de  fer  un  paper  pera  sa  Mag.* 
que  Deu  G.^^  representantli  tot  lo  sobredit  y  ab  la  claredat  que 
si  V.  S.*  gusta  ques  lligia  ueurer  ab  lo  dit  paper  que  per  dits 
s."^^  Deputats  nos  es  estat  entregat  y  com  la  matèria  que  conte 
dit  paper  y  anant  proposant  V.  S.*  sie  de  la  grauedat  ques  dexa 
conciderar  ha  aparegut  als  8."^^  Concellers  no  pendrerhi  resolutio 
que  primer  no  fos  precehit  esta  diligentia  y  axi  proposam  a 


desembre)  79 

V.  S.*  que  en  est  saui  consell  lo  estat  de  esta  ciutat  y  prouincia 
y  lo  demés  que  esta  referit  peraque  V.  S.^  delibere  que  es  lo  que 
los  s/s  Concellers  han  de  obrar  y  se  haurà  de  scriurer  a  sa  Mag.^ 
que  Deu  G.^^  y  la  claredat  ab  que  gustarà  que  se  scriga  y  lo 
modo  y  forma  gustarà  V.  S.^  arribe  dit  paper  a  las  reals  mans 
de  sa  mag.^  y  tot  lo  demés  que  conuindra  en  benefici  de  esta 
ciutat  y  prouincia  que  los  s/^  Concellers  ho  posaran  ab  tota  pun- 
tualitat en  deguda  exequutio.»  Lo  qual  paper  legit  ditss/^  Con- 
cellers donaren  per  propositio  al  present  Consell  peraque  sobre 
lo  dit  fet  delibere  lo  fahedor 

Legit  lo  qual  paper  se  tingué  noua  com  eran  arribats  en  la 
present  Casa  lo  noble  s/  don  Pere  Joan  Rossell  y  lo  mag>  s/ 
m.'^  Narcis  Peralta  Doctors  del  Real  Consell  venint  per  part  del 
111.^  y  R."^  s/  Canceller  y  real  Consell  y  entrats  segueren  ço  es 
dit  5/  Don  Pere  Joan  Rosell  desprès  del  p[rime]/  Prom  y  dit 
s."^  m/  Narcis  Peralta  desprès  del  segon  Prom  y  alli  do[naJren 
sa  embaxada  contenint  que  dit  Real  Consell  hauie  deliberat 
scriurer  a  sa  Mag.^  Deu  lo  g.^^  acerca  del  miserable  estat  de  esta 
Prouincia  offerint  dit  consell  a  la  present  Ciutat  tot  fauor  y  ajuda 
en  lo  que  los  volgués  enplear. 

E,  desprès  sen  anaren  y  dit  consell  acerca  dites  coses  pren- 
gué la  deliberatio  següent 

Que  los  s/^  Concellers  continuen  la  conferentia  ab  los  molt 
111. s."  Deputats  anyadint  vuyt  personas  per  part  de  la  present 
Ciutat  ab  igual  numero  de  estaments  fent  y  firmantlos  sindicat 
ab  la  forma  acostumada  y  que  supliquen  als  molt  111. s.'^^  De- 
putats que  igualment  sien  seruits  anomenar  altres  vuyt  persones 
les  quals  ab  los  dits  molt  111. s.^^^  Consistorials  dels  dos  consis- 
toris junctament  ab  lo  molt  111.®  y  molt  R.^*  s.^  Canceller  y  s.^^ 
doctors  del  Real  consell  que  aparexera  a  sa  senyoria  del  s."^  Can- 
celler y  real  concell  tracten  lo  que  promptament  se  deu  scriurer 
a  sa  Mag.^  (Que  Deu  Guarde)  axi  en  raho  del  estat  de  la  prouin- 
cia com  de  tot  lo  conuenient  en  dit  effecte  y  presa  dita  resolutio 
promptament  sie  scrit  à  sa  Mag.*  s."^  Cardenal  Maserin  Duch  de 
Orlians  sj  de  la  Motte  Musur  Le  Tillier  y  demés  s.'^s  conuindra 
enuiant  per  lo  correu  que  es  costum  despatxarse  en  la  cort  pera 
fer  entendrer  a  sa  Mag.*  la  extractio  dels  nous  concellers  reme- 
tent los  despaigs  al  s.'^  vescompte  y  regent  Fontanella  y  en  sa 
absentia  al  agent  de  la  ciutat  peraque  done  a  sa  Mag.*  y  demés 
s."^^  los  despaigs  que  se  enuiaran  y  que  los  s."  Concellers  y 


8o  [m.dcl 

s."  deputats  s/  canceller  y  demés  d.^''^  del  Real  consell  y  dames 
persones  de  las  dos  casas  vajen  continuant  las  conferentias  trac- 
tant tot  alio  que  aparexera  ésser  conuenient  pera  subsistir  a  la 
defensa  de  Catt[aluny].^  y  desta  ciutat  per  tots  los  medis  que  a 
ells  aparexera  ésser  possibles  y  conuenients  reportant  al  present 
consell  la  resolutio  pendran  en  est  últim  cap  peraque  se  puga 
pendrer  la  resolutio  que  aparexera  mes  conuenir  y  que  los  dits 
molt  Ill/s  s.rs  Deputats  concellers  y  demés  personas  per  sa  se- 
nyoria anomenadoras  tracten  y  conferescan  ab  dits  s/^  Canceller 
y  doctors  del  Real  Consell  lo  que  a  ells  los  aparexera  tractar  y 
conferir  en  raho  de  las  materias  corrents  y  no  mes  y  que  la  pre- 
sent deliberatio  sie  feta  a  saber  per  un  ciuteda  y  un  militar  del 
present  Concell  axi  als  s."  deputats  com  també  al  s.""  canceller 
y  real  consell. 

DiMARS  a  VJ  de  dit  die  del  Gloriós  s.^  Nicolau  los  s/^  Conce- 
llers ab  ses  Insígnies  consulars  y  masses  altes  anaren  al  monestir 
del  Gloriós  Pare  s.^  Fran.^^  y  a  la  que  foren  en  lo  portal  de  dita 
Isglesia  los  isqueren  a  rebrer  los  pares  de  dit  Monestir  acompa- 
nyantlos  fins  al  presbiteri  haont  se  assentaren  ab  ses  cadires  y 
cuxins  de  vallut  E  axi  assentats  hoiren  lo  offici  y  sermó  lo  qual 
acabat  sen  anaren  acompanyantlos  los  pares  de  dit  monestir  fins 
alia  haont  los  hauien  rebuts. 

DiMECRAS  a  VIJ  de  dit  a  la  matinada  los  s.^s  Concellers  ab 
ses  Insígnies  consulars  y  masses  altes  anaren  a  la  deputatio  a  te- 
nir conferentia  ab  los  molt  111.^^  s.^^  deputats. 

Dit  dia  a  la  tarda  dits  s/^  Concellers  anaren  a  casa  del  111.®  y 
R.^"^  S.^  Canceller  en  lo  carrer  ample  haont  arribats  dits  s.''^  Con- 
cellers a  la  que  foren  al  cap  de  la  escala  dit  s/  Canceller  los  is- 
que  a  rebrer  acompanyantlos  fins  a  una  sala  gran  que  trau  fines- 
tras  al  carrer  ample  haont  desprès  arribaren  los  molt  III.^^  s.'^  de- 
putats los  s.'^^  del  Consell  real  y  persones  eletas  de  la  junta  per 
part  de  la  ciutat  y  Deputatio  inseguint  la  deliberatio  del  saui 
concell  de  cent  feta  a  sinch  del  present  y  a  la  que  tots  foren  junts 
dit  s/  Canceller  se  assenta  en  uns  banchs  de  front  de  la  porta 
arrimats  de  espallas  a  la  finestra  los  s,"^^  concellers  a  sa  ma  dreta 
per  filera  los  S.'^^  Deputats  a  sa  ma  esquerra  també  per  filera  y 
desprès  los  sJ^  del  consell  real  a  una  part  y  altra  y  desprès  los 
s/^  de  la  junta  ço  es  los  de  la  ciutat  a  ma  dreta  y  a  la  part  que 
estauen  los  s/^  Concellers  y  los  s/^  de  la  deputatio  a  la  ma  es- 
querra y  a  la  part  haont  estauen  los  s.f=  deputats  y  axi  ajuntats 


DESEMBRE)  -  01 

tractaren  y  debateren  lo  conuenient  per  remediar  lo  miserable 
stat  en  ques  trobaue  la  present  Prouincia  y  present  Ciutat  de 
Bar[celon].^  tenint  molt  Ilarch  parlament  acabat  lo  qual  dits 
s/^  concellers  sen  anaren  acompanyantlos  dit  s/  Canceller  fins 
al  cap  de  la  escala  y  desprès  los  s."  deputats  y  demés  de  la 
junta. 

Dijous  a  VIIJ  de  dit  die  de  nostra  S/^  de  la  conceptio  a  la  tr?s -d?u 
matinada  los  sJ^  Concellers  ab  sos  promens  se  ajuntaren  al  porxo  conceptio. 
de  s.*  Jau[m].^  en  forma  de  promenia  y  de  alli  sen  anaren  ab  la 
musica  y  trompetas  deuant  per  los  llochs  acostumats  a  la  Igle- 
sia  de  la  seu  y  arribats  alli  entraren  per  lo  portal  major  de  dita 
Iglesia  passaren  per  lo  cor  y  sen  pujaren  al  presbiteri  per  la  part 
de  la  Epistola  y  fent  acatament  al  altar  major  sen  passaren  a  la 
part  del  Euangeli  y  alli  se  assentaren  ab  los  banchs  de  vallut  car- 
mesi  de  la  ciutat  y  axi  assentats  oiren  lo  offici  y  sermó  lo  qual 
acabat  dits  s/^  concellers  asistiren  a  la  professo  ques  feya  de  Ma- 
ria Santíssima  aportant  las  varas  del  talam  y  los  s/^  proms  ana- 
uen  deuant  la  custodia  ab  sas  varas  doradas  E  acabada  dita  pro- 
fesso dits  s.^^  consellers  ab  sos  promens  sen  tornaren  en  dita 
plassa  de  s.^  Jau[m].^  haont  se  disgregaren. 

DiUENDRES  a  VIIIJ  de  dit  los  molt  111. s.«  Deputats  vin- 
gueren en  la  casa  de  la  present  Ciutat  als  quals  isqueren  a  rebrer  fasa7a"ciu- 
los  s."  Concellers  a  la  porta  del  cancell  nou  deuant  de  la  porta  *^^· 
de  la  sala  de  consell  de  cent  y  acompanyantlos  fins  dins  dita  ins- 
tantia  y  desprès  arriba  lo  Ill.«  y  R.^^  s."^  Canceller  acompanyat 
dels  s/^  del  consell  real  que  axi  mateix  los  s.^^^  concellers  isque- 
ren a,  rebrer  fora  dita  porta  acompanyantlos  dins  dita  instantia 
y  a  la  que  foren  dintra  se  assentaren  als  primers  banchs  del  raco 
de  la  finestra  qui  mira  al  ort  ço  es  lo  s.^  canceller  en  lo  mig  los 
s."^  deputats  a  sa  ma  dreta  per  filera  los  s.^^  concellers  a  sa  ma 
esquerra  y  desprès  los  s.''^  del  consell  real  y  desprès  los  s.'^s 
las  Juntas  ço  es  los  elets  per  la  deputatio  a  ma  dreta  y  los  elets 
per  part  de  la  ciutat  a  ma  esquerra  y  axi  assentats  tancaren  les 
portes  tractant  y  conferint  dintre  entre  ells  les  matèries  conue- 
nients  pera  la  conceruatio  de  la  present  Ciutat  y  Principat  y  en 
hauer  acabat  sen  anaren  acompanyantlos  dits  s.'^s  concellers  fins 
alia  haont  los  hauien  rebuts. 

DIUMENGE  a  XJ  de  dit  dits  s.'^s  concellers  anaren  a  la  depu-  co^ntaiferl 
tatio  haont  se  torna  a  ajuntar  la  junta  grossa  com  altres  dies  en  o^putacíl]* 
la  qual  Junta  dits  s."  Concellers  segueren  a,  ma  dreta. 


Los  S.^ 
deputats  vin- 


XV  -  6 


82  [m.dc.l 

Dilluns  a  XIJ  de  dit  a  la  matinada  arriba  en  la  present 
ciutat  lo  Serenissim  s."^  Duch  de  Mercuri  virrey  y  capità  general 
en  lo  present  principat  de  Cat[aluny].^  venint  de  las  parts  de 
Tortosa. 

Dit  dia  a  la  tarda  los  s/^  Concellers  ab  ses  Insignies  consu- 
lars anaren  a  visitar  a  dit  S/  Virrey  lo  qual  trobaren  en  son  pa- 
latio  al  carrer  ample  en  las  casas  del  duch  de  Cardona  y  arribats 
a  la  istantia  haont  dit  s/  Virrey  estaue  dits  s.^^^  concellers  se  as- 
sentaren ab  ses  cadires  tres  a,  cada  part  estant  dit  sj  Virrey  en 
lo  mig  y  axi  assentats  li  donaren  lo  pesame  de  la  pèrdua  de  la 
Vila  de  Flix  y  Ciutat  de  Tortosa  aconsolantlo  molt  del  disgust 
y  sentiment  que  de  dites  coses  hauie  fet  offerintse  per  part  de  la 
ciutat  en  obrar  tot  lo  que  per  part  de  sa  Alteza  los  fos  manat  su- 
plicantli  axi  mateix  fos  seruit  aconsolar  esta  prouincia  en  lo  que 
a  sa  Alteza  fos  possible  dels  treballs  y  molèsties  patie  y  desprès 
de  hauer  dit  algunes  paraules  particulars  de  secret  a  dit  S/  Vir- 
rey se  despediren  de  sa  Alteza  y  sen  anaren. 

DiMARS  a  XIIJ  de  dit. — En  aquest  die  se  tingué  consell  de 
cent  en  lo  qual  se  llegi  un  paper  contenint  tot  lo  que  se  hauie 
tractat  y  conferit  ab  las  Juntas  tingudas  ab  lo  molt  111.^  y  R.»^ 
S.^  Canceller  y  ministres  reals  s."  deputats  concellers  persones 
eletes  per  part  de  la  ciutat  y  deputatio  inseguint  la  deliberatio 
per  lo  saui  consell  de  cent  feta  a,  5.  del  present  tant  en  respecte 
de  scriurer  a  sas  mag.*^  del  Rey  o,  reyna  ab  tota  claredat  lo  in- 
felis  y  miserable  stat  ab  ques  troba  aquesta  ciutat  y  Prouincia  y 
la  occasio  que  ha  originat  com  també  en  fer  les  prouisions  ne- 
cessarias  per  poder  subsistir  esta  Prouincia  y  resistir  al  enemich 
y  axi  mateix  les  cartes  que  hauien  resolt  anassen  per  un  correu 
a  ses  Mag.*^  del  Rey  y  Reyna  regenta  s.^  cardenal  y  altres  gran- 
des  y  ministres  les  quals  son  buydades  en  lo  llibre  de  registre  de 
cartes  que  aporta  lo  scriua  de  registra  junctament  ab  un  memo- 
rial per  caps  y  per  extens  que  se  hauie  de  donar  donant  las  cau- 
5as  y  rahons  del  estat  miserable  que  te  esta  Prouincia  y  de  que 
era  causat  lo  qual  memorial  se  hauie  de  enuiar  per  la  persona 
aparexeria  als  dits  dos  consistoris  al  Rey  nostre  sj  com  dites  y 
altres  coses  en  dit  consell  mes  llargament  estan  contengudes  (*). 


(*)  En  l'acta  corresponent  al  referit  Consistori's  consigna:  «...sobre  lo  qual  fet  lo  dit 
consell  no  prengué  delibet;  cio  alguna». — (Deliberacions  de  1651,  foli  20.^)  — Vegin-se  les  jorna- 
des de  19  i  24  del  propri  Dïsembre,  en^quals  dates  la  sàvia  Assamblea  de  Cent  Jurats  adoptà 
les  resolucions  oportunes  scbre  aquest  important  afer. 


Concell  de 
cent. 


desembre]  83 

En  lo  dit  consell  se  feu  extractio  de  Mostasaf  y  altres  offi-  de^Most"fl"f 
cials  que  quiscun  any  per  semblant  díe  de  s.*^  Llúcia  se  acostu-  Jia^g^/" 
man  de  extraurer  (*). 

DiMECRAS  a  XIIIJ  de  dit  se  tingué  consell  de  cent  en  lo  qual 
arriba  lo  mag.^  s.^  mJ  Narcis  Peralta  d.o"^  del  Real  consell  lo 
qual  segué  desprès  del  p[rime]/  Prom  y  desprès  [se]  alsa  y  dret 
y  cubert  dona  sa  embaxada  de  part  del  serenissim  s/  Lluis  de 
Vandosme  nostron  Virrey  y  capità  General  la  qual  es  cusida  en 
lo  dit  consell  firmada  de  sa  ma  que  es  del  thenor  següent:  «Molt 
Ill.«  S."^  Per  [tenir]  notitia  sa  Alteza  que  la  Ciutat  de  B[arcelon].a 
no  te  la  prouisio  dels  blats  que  ha  de  menester  per  lo  sustento 
de  sos  ciutedans  y  axi  be  impossibilitada  de  poder  prestar  quan- 
titat de  blats  que  de  present  son  menester  pera  prouehir  algunes 
plasses  de  la  frontera  y  los  assentistas  de  sa  Mag.*  no  trobarse  en 
lo  estat  present  ab  crèdit  ni  diner  pera  poder  fer  la  prouisio  en 
dites  plassas  se  representa  perço  a  la  dita  Ciutat  de  B[arcelon].* 
la  sobredita  necessitat  esperant  tindrà  a  be  entrar  fiador  per  la 
quantitat  del  blat  sera  menester  per  furnir  ditas  plassas  prometent 
dits  assentistas  que  dins  dos  mesos  restituhiran  o,  pagaran  lo  que 
tindrà  lo  blat  per  lo  furniment  de  dites  plasses  ab  que  no  excedesca 
la  quantitat  de  quatre  Mil  quarteres  prometent  Sa  Alteza  que  si 
dins  dos  mesos  no  sera  pagat  lo  blat  que  hauran  pres  los  assen- 
tistas y  axi  be  hauer  la  ciutat  de  B[arcelon].*  a  pagar  per  raho 
de  la  fermansa  promet  sa  Alteza  que  li  fara  entregar  lo  diner  o 
lo  blat  en  espècie  fins  a  la  quantitat  que  haurà  hagut  de  pagar. 

Louis  de  Vandosme» 
Sobre  la  qual  embaxada  se  feu  la  deliberatio  següent  «Que 
los  s.'^s  concellers  y  les  vuyt  persones  per  sa  senyoria  nomenades 
per  les  materias  corrents  vejen  miren  y  censuren  y  premediten 


(*)    Les  extraccions  de  referència  son  aquestes: 

Terna  de  Mostaçaf :  Miquel  Jerònim  Teixidor,  ciutadà;  micer  Gaspar  Jorba  i  Gaspar  Saba- 
ter, mercader, 

Pesadors  de  Mostaçaf:  Josep  Bartra,  corredor  de  coll;  Miquel  Bonora,  escudeller;  Felip 
Gostenchs,  boter,  y  Antic  Clascar,  teixidor  de  llana. 

Parella  d'Administradors  de  Places:  Antoni  Llopart,  droguer,  i  Fran.c  Aravitg,  notari. 
Sota- Administrador  de  id.:  Bartomeu  Poal,  sabater. 

Regoneixedors  de  monedes:  D.o""  Francesc  Matheu  i  Bernat  Corts,  mercader. 
Terna  de  Mestre  Portolà:  Fran.=  Sant-Genís,  ciutadà;  Pera  Joan  de  Puigvert  i  Manresa  i  el 
D     Bernat  Boria, 

Credencer  del  dret  del  peix:  Joan  Rossell,  flaquer. 
Id.  id.  del  cabeçatge:  ]t.TÒn\m  Gregori,  botiguer  de  teles. 
Id.  del  dret  noti:  Fran.^  Alòs,  botiguer  de  teles. 
Prior  vell  de  notaris:  ]oan  Jerònim  Thalavera. 
Jurat  de  Concell  de  Cent,  notari:  Joan  B.**  Gracia. 
(Deliberacions  de  165 1,  folis  22  i  23.) 


Concell  de 
cent. 


84  [m  dc.l 

lo  sustential  del  paper  que  sa  alteza  es  estat  seruit  enuiar  als 
s/s  consellers  y  consell  per  medi  del  mag.^  m.'"  Narcís  Peralta  y 
també  uejen  quina  seguretat  donaran  los  assentistas  del  Rey  nos- 
tre s/  a  la  present  Ciutat  de  la  fiansa  que  sa  Alteza  demana  ab 
dit  paper  fasse  la  present  Ciutat  per  lo  valor  de  les  quatre  milia 
corteres  de  blat  en  cars  que  dita  ciutat  fasse  dita  fiansa  y  tot  lo 
demés  que  en  raho  de  dit  fet  se  haurà  de  fer  tractar  y  disposar 
y  lo  que  la  ciutat  pora  fer  y  de  tot  fassen  un  paper  lo  qual  los 
s.""^  concellers  se  seruiran  representarlo  y  proposarlo  en  lo  saui 
consell  de  cent  quant  los  aparexera  conuenir  perquè  dit  consell 
oit  aquell  puga  deliberar  lo  que  mes  conuindra  al  seruey  de  Deu 
del  Rey  nostre  sj  de  sa  alteza  y  de  esta  ciutat  y  prouincia  y  que 
la  present  deliberatio  sie  feta  a  saber  a  sa  alteza  per  medi  de  un 
ciuteda  y  un  militar  del  present  Consell  dientli  que  per  ésser  lo 
negoci  tant  graue  lo  consell  per  ara  no  ha  pogut  pendrer  altra 
deliberatio  que  quant  se  haurà  deliberat  en  raho  del  que  sa  Al- 
teza demana  ab  dit  paper  se  donarà  notitia  a  sa  Alteza.» 

DiUENDRES  a  XVJ  de  dit  se  tingué  consell  de  cent  en  lo  qual 
se  delibera  que  fos  suplicat  al  Senyor  Virrey  concedís  llicencia 
peraque  lo  tercio  que  la  present  ciutat  tenia  à  la  volta  de  Ceruera 
pogués  tornar  a  la  present  ciutat  ates  no  era  menester  per  lo  pre- 
sent y  feya  gran  gasto. 
Junta.  çjjg  ^  1^  tarda  se  tingué  la  junta  grossa  dels  Senyors  Con- 

sellers, Deputats,  Consell  real  y  personas  eletas  per  las  dos  casas 
en  casa  del  Senyor  Canceller  conforme  y  de  la  manera  que  altres 
dies  es  de  veurer. 

cJíisaifers  DiSSAPTE  à  XVIJ  de  dit. — En  aquest  die  los  Senyors  Con.se- 
utir"  ^        y^^^  insignias  consulars  verguers  y  massas  altas  anaren  à 

casa  del  Serenissim  Senyor  Virrey  ahont  arribats  parlaren  molt  ab 
sa  altesa  à  cerca  dels  negocis  corrents  de  Catalunya  despedintse 
de  sa  Altesa  per  quant  tenian  entès  que  sen  anaua  deues  la  Cort 
de  sa  Mag.*  Christianissima  que  Deu  guarde  encomanantli  molt 
fos  seruit  de  suplicar  à  dita  sa  Mag.*  fos  de  son  real  seruey 
manar  remediar  los  treballs  que  lo  present  Principat  patia  en  orde 
als  alotjaments  y  altres  cosas  y  treballs  corrents. 
rey**sfn  Tnl  senyor  Virrey  sen  anà  de  la  present  Ciutat  à  ca- 

ciuíaf."^"*"*    uall  assistit  de  molts  cauallers  fransesos  y  Catalans,  lo  dit 
S.'  Virrey. 

(^J^^^^jf;^''  Diumenge  à  XVIIJ  de  dit  die  de  nostra  Senyora  de  Speran- 
Agusíti*]        Ç^- — aquest  die  à  la  matinada  los  Senyors  Consellers  anaren 


desembre]  85 

al  monastir  de  Sanet  Agusti  conforme  acostuman  quiscun  any 
per  semblant  die  en  lo  qual  fan  dita  festiuitat  los  corredors  de 
orella,  y  arribats  en  dit  monastir  se  asentaren  à  las  cadiras  del  cor 
defront  de  dita  Capella  y  allà  ohiren  lo  ofici  en  la  forma  acostu- 
mada, acabat  lo  qual  sen  anaren. 

Dilluns  à  XVIIIJ  de  dit. — En  aquest  die  à  la  matinada  se 
tingué  consell  de  cent  en  lo  qual  se  llegiren  uns  apuntaments 
fets  en  las  juntas  tingudas  fins  lo  present  die  per  los  senyors 
111.^  y  Reuerendissim  Canceller  y  Consell  real,  Deputats,  Con- 
sellers y  personas  eletas  à  cerca  del  que  se  hauia  de  obrar  en  orde 
als  treballs  se  patian  en  la  present  ciutat  y  Principat  de  Catalu- 
nya tant  en  raho  dels  alotjaments  com  altres,  lo  qual  paper  esta 
en  dit  consell  cusit,  y  sobre  de  aquell  se  prengueren  differents 
deliberations,  y  entre  altres  que  se  enuie  promptament  un  emba- 
xador  anomenador  per  los  dos  consistoris  a  la  cort  de  sa  Mag.* 
Christianissima  que  Deu  g.^^  com  ditas  y  altras  cosasen  dit  con- 
sell llargament  estan  contengudas  (•^). 

Dit  die  à  la  tarda  y  desprès  de  dit  Consell  se  torna  à  juntar 
la  dita  junta  grossa  en  casa  de  la  present  Ciutat  pera  disposar 
lo  que  se  hauia  de  fer  en  orde  à  despedir  lo  Embaixador  à  la  cort 
de  sa  Mag.*  que  Deu  guarde. 

DiMARS  à  XX  de  dit. — En  aquest  die  jurà  lo  carrech  de 
mostasaf  per  temps  de  un  any  lo  senyor  Miquel  Hieronym  Tei- 
xidor ciutadà  honrat  de  Bar[celon].^  lo  qual  jurament  se  feu  ab 
la  forma  acostumada  y  com  altras  anys  es  de  veurer. 

Dit  die  arribà  en  la  casa  de  la  present  Ciutat  lo  Excellentis- 
sim  senyor  mossur  de  San  Magrin  Tinent  general  de  las  arma- 
das  de  sa  Magestat  en  Catalunya  al  qual  los  Senyors  Consellers 
hisqueren  à  rebrer  a  la  porta  de  la  istancia  de  Trentenari  y  en- 
trat dintre  segué  entre  lo  senyor  Conseller  en  cap  y  segon,  y 
alia  estigué  parlant  ab  dits  senyors  Consellers  spay  de  alguna 
mitja  hora  y  desprès  se  despedi  de  sa  senyoria  y  sen  anà  acom- 
panyantlo  dits  senyors  Consellers  fins  alia  ahont  lo  hauían 
rebut. 

Dit  die  à  la  tarde  los  Senyors  Consellers  anaren  a  la  Depu- 
tatio  à  tenir  conferencia  ab  los  molt  111. Senyors  Diputats  en  la 
qual  conferencia  se  feu  electio  de  embaxador  per  anar  à  la  Cort 
de  sa  Mag.*  Christianissima  que  Deu  guarde  en  virtut  de  deli- 


(*)    V.  VAp:nd-x  XIII. 


Concell  de 
Cent. 


Die  de  S-* 
Tomàs. 
Junta  Gros- 
sa. 


Concell  de 
Cent. 


Die  de  Na- 
dal. 


Die  del 
Gloriós  S.t 
Steua, 


Die  del 
Gloriós  S.t 
Joan, 


Die  de  S.t» 
Àgata. 


86  [m.dc.l 

beratio  per  lo  saui  consell  feta  lo  die  de  ahir  de  la  persona  del 
noble  senyor  don  Joseph  Galceran  de  Pinós. 

Dit  die  a  la  tarda  se  tingué  consell  de  cent  en  lo  qual  se  fe- 
ren las  propositions  y  deliberations  que  en  dit  Consell  llarga- 
ment son  de  veurer  (i). 

Dimecres  à  XXJ  de  dit,  die  del  gloriós  Sanet  Thomas. 

DiUENDRES  à  XXIIJ  de  dit  se  tingué  junta  grossa  del  Ill.«  y 
Reuerendissim  senyor  Canceller  y  Consell  real  Deputats  Conse- 
llers y  personas  eletas  pera  ordenar  y  despatxar  los  papers  ne- 
cessaris al  noble  senyor  don  Joseph  de  Pinós  per  anar  à  Paris. 

DISSAPTE  à  XXÍIIJ  de  dit. — En  aquest  die  hi  hagué  Consell 
de  cent  en  lo  qual  foren  llegits  los  papers  despedits  per  aportar- 
sen  lo  noble  senyor  don  Joseph  Galseran  de  Pinós  embaxador 
per  la  cort  de  sa  Mag.*  Christianissima  que  Deu  guarde  confor- 
me en  dit  Consell  llargament  son  de  veurer  (2). 

Diumenge  a  XXV.  de  dit  die  de  Nadal  los  senyors  Conse- 
llers demati  a  las  vuyt  horas  se  juntaren  ab  sos  prohomens  en  la 
plaça  de  Sanet  Jaume  e  de  alli  ab  la  musica  sen  anaren  à  la  seu 
è  alli  ohiren  lo  oííici  assentats  al  altar  major  à  la  part  del  euan- 
geli  ab  los  banchs  de  vellut  carmesi  essent  lo  Senyor  Conseller 
quint  absent  è  acabat  dit  oíïici  aixi  mateix  ab  sos  prohomens  y 
acompanyament  de  musica  sen  tornaren  per  los  llochs  acostu- 
mats al  porxo  de  sanct  Jaume,  è  de  alli  quiscu  sen  ana  en  sa  casa. 

Dilluns  a  XXVJ.  die  del  gloriós  Sanct  Steue  los  Senyors 
Consellers  anaren  à  ohir  lo  offici  al  monastir  de  Sancta  Cathe- 
rina  del  orde  de  predicadors  com  es  quiscun  any  costum. 

Dimars  à  XXVIJ  die  del  gloriós  apòstol  y  euangelista  Sanct 
Joan  los  Senyors  Consellers,  essent  los  Senyors  Consellers  quart 
y  quint  absents  anaren  al  monastir  y  conuent  de  S.^  Fransesch 
com  es  costum  y  alli  ohiren  lo  offici  y  sermó  lo  qual  acabat  sen 
anaren. 

Dit  die  lo  senyor  Joseph  Pahissa  Conseller  quint  lo  present 
any  ana  en  la  Iglesia  del  monastir  de  Sancta  Àgata  de  la  present 
Ciutat  per  assistir  à  la  festa  que  feyan  los  Col·legiats  del  collegi 
dels  not[aris]  de  la  Sala  per  ser  col·legiat  de  dit  collegi  en  la  qual 
festa  assistí  al  offici  estant  al  presbiteri  assentat  ab  sa  cadira  y 
cuixi  a  la  part  del  euangeli  conforme  se  acostuma. 


(1)  V.  VApcndix  XJF. 

(2)  V.  VApcndix  XIII,  lletra  A. 


Die  dels 
S.*»  Inno- 
cents. 


desembre]  87 

DiMECR'ES  à  XXVIIJ  die  dels  Sancts  Innocents  los  senyors 
Concellers  se  ajuntaren  en  casa  la  ciutat  y  de  alli  acompanyats 
dels  officials  anaren  à  la  seu  è  ohiren  missa  baixa  a  la  capella 
dels  Sancts  Innocents  y  tocaren  lo  sanct  innocent  com  es  costum 
y  acabada  la  missa  sen  anaren. 

DISSAPTE  à  XX VJ  de  dit.— En  aquest  die  se  comensaren  dei^ígS'''^ 
pregaries  per  aygua  de  las  professons  ditas  las  cambras  y  perço 
a  la  matinada  los  s.'^s  Concellers  anaren  a  la  Iglesia  de  la  Seu  y 
al  cap  de  una  stona  quey  foren  comensaren  la  professo  ab  la  for- 
ma acostumada  anant  darrera  lo  gramial  fins  a  la  Iglesia  de  Nat- 
zaret  haont  se  assentaren  al  presbiteri  a  la  part  del  Euangeli  ab 
ses  cadires  y  coxins  de  vallut  y  los  s  Canonges  que  aportauen 
lo  gramial  se  assentaren  ab  cadires  tant  solament  y  axi  assentats 
hoiren  lo  offici  acabat  lo  qual  dita  professo  se  torna  a  posar  en 
orde  tornantsen  a  la  seu  de  hont  dits  s.'^^  Concellers  sen  anaren 
desprès  de  hauer  feta  oratio. 


[M.DC.LI] 


[JANER 


Die  de  Cap 
de  Any. 


Lo[s]  S."-" 
Con  sa  11  ers 
anaren  a  la 
Ceu. 


Pluja. 


Lo  terci  de 
la  Ciutat  tor- 
na de  Tor- 
tosa. 


Vintiqua- 
trenadeguer- 
ra  per  les  pa- 
gues dels  sol- 
dats. 


IIUMENGE  al  primer  de  Janer  MDCLJ  die  de  cap  de 
any. — En  aquest  die  a  la  matinada  los  s.^^  Concellers 
anaren  a  s.*^  Maria  de  la  mar  a  oir  lo  offici  conforme 
quiscun  any  acostuman  y  en  altres  anys  llargament  es  de  ueurer. 

Dilluns  a  IJ  de  dit  dits  s."  Concellers  tornaren  en  la  Igle- 
sia  de  la  Seu  pera  continuar  ditas  professons  de  las  cambras  anant 
dita  professo  a,  celebrar  lo  offici  en  la  Iglesia  de  s.*  Agusti  y 
desprès  sen  tornaren  a  la  seu  ab  la  forma  acostumada. 

DiMARS  a  IIJ  de  dit.  —  En  aquest  die  se  hauie  disposat  de 
anar  a  sercar  lo  cos  de  la  gloriosa  s.^*  Madrona  en  la  montanya 
de  Monjuich  y  portarlo  a  la  present  Ciutat  conforme  se  acostu- 
me  fer  per  necessitat  de  aygua  y  dita  s.*»  fou  seruida  intercedir 
ab  Deu  nostre  s.^  donas  molt  bona  pluja  per  occasio  de  la  qual 
nos  pogué  fer  dita  professo. 

Dijous  a  V.  de  dit. — En  aquest  die  entra  en  la  present  Ciu- 
tat lo  tercio  que  la  dita  ciutat  hauie  fet  per  lo  socorro  de  Tor- 
tosa que  marxa  de  la  present  Ciutat  a  13  de  noembre  prop  pas- 
sat del  qual  tercio  era  sargento  mayor  lo  s.^  Fran.^°  GranoUachs 
y  de  Millas. 

DiUENDRES  a  VJ  de  dit  die  dels  Reys.  —  En  aquest  die  los 
s.^^  Concellers  hauien  de  anar  en  la  Iglesia  parrochial  de  nostra 
S."  del  Pi  haont  acostuman  de  anar  per  semblant  festa  y  noy 
anaren  per  hauer  de  tenir  24.^  de  guerra  a  causa  dels  soldats  que 
vingueren  ab  lo  tercio  lo  die  de  air  que  estauen  en  la  sala  de  las 
armas  y  no  volian  dexar  ditas  armas  per  tenir  algunas  preten- 
tions  en  raho  de  ses  pagas  lo  que  hauie  de  allanar  dita  24.*  de 
guerra. 


janer]  89 

DlSSAPTE  a  VIJ  de  dit  die  del  Gloriós  s.*  Ramon.  —  En 
aquest  die  a  la  matinada  a  les  vuyt  ores  los  s.'^s  Concellers  ab  sos 
promens  se  ajuntaren  en  la  plassa  de  S.*  Jau[m].^  haont  a  la  que 
volian  partir  arriba  lo  scriua  rational  de  la  present  Casa  aportant 
lo  pando  de  dit  Gloriós  s.*  Ramon  ab  dos  companyons  de  ban- 
dera y  desprès  sen  anaren  ab  la  musica  deuant  desprès  los  uer- 
guers  desprès  dit  pando  seguintse  desprès  los  masses  darrera  los 
quals  anauen  los  s/^  Concellers  ab  sos  promens  per  la  llibreteria 
deuallada  de  la  presó  plassa  del  Rey  darrera  la  Seu  entrant  en 
dita  Iglesia  per  lo  portal  major  y  desprès  dits  s/^  Concellers  ab 
dit  scriua  rational  ab  lo  pendo  y  promens  pujaren  en  lo  presbi- 
teri haont  dits  s.^^^  Concellers  y  promens  foren  assentats  a  la  part 
del  euangeli  dexant  dit  pendo  cerca  del  s/  conceller  en  cap  y 
desprès  se  comensa  la  professo  en  la  qual  aportaren  dits  s.'^^s  Con- 
cellers las  varas  del  talam  y  los  s/^  proms  anauen  deuant  la  cus- 
todia aportant  ço  es  lo  mes  antich  lo  pendo  de  dit  gloriós  s.*  y 
los  demés  varas:  arriba  dita  professo  a  s.^^  Catharina  haont  se 
assentaren  ço  es  los  s/^  Concellers  de  filera  a  la  part  del  Euan- 
geli  ab  ses  cadires  y  cuxins  de  vallut  los  s.'^^  promens  desprès  de 
filera  ab  banchs  de  vallut  y  a  la  part  de  la  Epistola  los  s/^  Ca- 
nonges del  gramial  ab  cadires  tant  solament  y  axi  assentats 
hoiren  lo  offici  y  sermó  lo  qual  acabat  dita  professo  se  torna  a 
posar  en  orde  tornantsen  a  la  seu  y  desprès  dita  promenia  sen 
torna  ab  la  matexa  forma  eran  vinguts  fins  a  s.*  Jau[mj.^  haont 
se  disgregaren. 

Dit  dia  y  a  la  tarda  se  tingué  consell  de  cent  en  lo  qual  arri- 
ba lo  s.'^  de  Marca  bisbe  de  Coserans  al  qual  reberen  los  s/^  Con- 
cellers a  la  porta  del  cap  de  la  escala  y  entrat  dintre  fonch  as- 
sentat al  mateix  banch  dels  S.^^  Concellers  y  en  lo  puesto  haont 
seu  lo  s/  conceller  en  cap  y  desprès  de  peus  y  cubert  ab  la  forma 
acostumada  digué  y  referi  la  victorià  que  lo  s.^  compte  de  Plesis 
Perlin  mariscal  de  França  hauie  alcansada  sobre  la  vila  y  castell 
de  Ratel  enquantra  lo  viscompte  de  Torena  ab  sa  armada  de  Es- 
panya y  de  Lorena  per  lo  qual  se  llegiren  cartas  que  dit  s.^  bisbe 
aporta  del  Rey  nostre  s."^  (*J  y  altres  sobre  lo  qual  lo  dit  consell 


(*)  Apareix  transcrita  a  fol.  58  del  registre  de  Deliberacions  de  1651,  i  son  tenor  literal 
és  com  segueix:  — «De  part  del  Rey.  Charissims  y  ben  arnats:  hauent  estat  obligats  en  nostre 
retorn  de  nostra  Prouincia  de  Guiena  de  emplear  nostras  forfas  pera  repel·lir  las  dels  Ene- 
michs  declarats  de  aquesta  corona  qui  eran  entrats  dins  nostras  Prouincias  de  dessa  ab  lo 
fauor  y  a  persuasió  de  aquells  de  nostres  súbdits  que  han  presas  las  armas  contra  de  nos 
Elías  son  estades  empleades  tant  dichosament  per  la  assistència  diuina  peral  effecle  de  nos- 


90  [m.dc.li 

delibera  que  en  demostratio  de  alegria  y  en  actio  de  gratias  de 
dita  victorià  los  s/^  Concellers  anassen  a  la  seu  haont  se  cantas 
un  te  Deum  laudamus  tirant  tota  la  artilleria  com  dites  y  altres 
coses  en  dit  consell  llargament  son  de  ueurer  (*). 


tres  designes  que  nostre  charissim  y  ben  amat  cusi  lo  comte  de  Plesis  Praslin  Mariscal  de 
Franfa  en  exequutio  dels  ordes  que  nos  li  hauiam  donats  de  perseguir  als  Enemichs  pera 
forsarlos  a  exir  fora  del  Realme  après  que  la  vila  y  Castell  de  Rethel  son  estats  recobrats,  ha 
guanyada  ab  nostra  armada  destinada  contra  las  de  Flandes,  una  victorià  senyaladissima 
sobra  de  la  que  era  commandada  per  lo  vescomte  de  Turena  composta  de  las  tropas  de  Espa- 
nya y  de  Lorrena  y  de  aquells  de  nostres  súbdits  qui  se  son  rebellats  contra  nos  hauentlos 
enuestit  a  quinse  de  aquest  mes  dins  las  planas  que  son  entre  los  llochs  de  Sanet  Steue  y  d^ 
Semide  en  nostra  Prouincia  de  Champanye  ont  nos  hauem  sabut  que  tota  llur  infanteria  es 
restada  en  lo  camp  que  tota  llur  caualleria  es  estada  casi  tota  tallada  en  pessas  y  lo  restant 
es  estat  derrotat,  tota  llur  artilleria  constant  de  vuyt  pessas  de  cano  y  lo  bagatge  ab  llurs 
Esfandarts  y  tres  mil  homensdels  llurs  son  estats  presos  y  entre  los  Principals  don  Steua  de 
Gamarra  lo  qual  commandaua  las  tropas  de  Espanya,  y  lo  General  Fauge  qui  commandaua 
las  de  Lorrenna  y  molts  altres  caps  y  officials  de  concideracio  lo  que  nos  obliga  à  donaruosne 
part  y  singularment  de  ferne  y  ferne  fer  gracias  a  Deu  en  tots  los  llochs  de  nostra  obedièn- 
cia. Perço  es  que  nos  vos  fem  aquesta  lletra  pera  diruos  de  parer  de  la  Reyna  regenta  nostra 
honorabilissima  Senyora  y  mare  que  nos  desiljam  que  vosaltres  assistiau  al  Tb  Deum  què 
sera  per  aquest  effecte  celebrat  en  la  iglesia  de  Barcelona  pera  juntar  vostras  actions  de  gra- 
cias à  las  nostras,  dels  cuydados  que  Deu  pren  de  protectionarnos  y  assistirnos  en  las  oca- 
sions mes  importants  a  la  conseruacio  de  nostres  Estats  y  pera  exortaruos  com  nos  fem  de 
ajudar  tot  lo  que  depenjara  de  vosaltres  pera  donar  en  aquesta  occurrencia  las  demostracions 
que  se  deuen  de  un  regosijo  publich.  sobre  del  qual  remetentnos  al  que  nostre  charissim  y 
amantissim  cusi  lo  duch  de  Mercoeur  virrey  y  nostre  Lloctinent  general  en  nostras  Prouin- 
cia y  armada  de  Cathalunya  vos  podrà  dir  mes  particularment  de  nostra  part  Nos  vos  farem 
la  present  mes  llarga  ni  mes  expressa.  Pregant  Deu  que  ell  vos  tinga  charissims  y  ben  Arnats 
en  sa  Sancta  guarda.  Escrit  en  Paris  a  vint  de  dezembre  1650.  =  Louis=  Le  Tellier.» 

(*)  Aiximateix  foren  llegides  en  Concell  les  dues  cartes  que's  transcriuen  a  continuació, 
adreçades  als  Consellers  per  D.  Josep  Fontanella,  vescomte  de  Canet,  i  per  D.  Josep  d'Ardena 
i  de  Darnius,  comte  d'Illa,  continuades  a  fols.  59  i  59. de  l'esmentat  registre  de  Delibera- 
cions d 2  165  i: 

«Molt  Ill.es  S  "  Q.uant  parti  de  aquesta  ciutat  ya  vaig  preueurer  las  desdichas  que  desprès 
han  sobreuingut,  y  arribat  a  esta  cort  ho  digui  a  sa  Eminentia  y  desprès  als  demés  Senyors 
ministres.  Q.uant  arriba  lo  correu  de  V.  S.  doni  encontinent  las  cartas  de  sa  Magestat  Senyor 
Le  Tellier  y  Senyor  Marischal  de  Schomberg,  las  de  la  Reyna  nostra  S.^^,  per  ocasió  de  sa 
desgana,  no  fou  possible,  ni  las  del  S.'  compte  de  Harcourt,  Marischal  de  Agramunt,  y  Ma- 
rischal de  la  Motte  per  no  trobarse  en  esta  vila  si  be  après  lo  d."^  Çiuilla  remeté  las  del 
S.''  Marischal  de  la  Motte,  He  mirat  en  companya  del  S.''  compte  de  Illa  lo  remey  a  nostras 
desdichas  ab  totas  veras,  y  he  alcanfat  que  dema  se  tindrà  un  concell  extraordinari  per  las 
cosas  de  Cathalunya,  ahont  hauem  de  acudir  lo  S.'  compte,  y  jo,  veig  que  tots  estos  Senyors 
ministres  se  condolan  de  nostres  treballs,  y  espero  se  perdrà  la  resolució  que  conue,  y  si  es 
menester  donarne  part  a  sa  Em[inenci].»  si  acas  no  arriba  dema,  lo  s.""  compte  anirà  a  tro- 
ba río,  y  Jo  restaré  assi  continuant  las  diligencias  sens  perdonar  a  treball  per  sentir  mi  obligat 
per  vassall  y  ministre  de  sa  Mag.*  per  Català  y  fill  de  aqueixa  Ciutat,  y  encontinent  que  la 
resolució  sera  presa,  y  exequutada  despachare  lo  correu  de  V.  S.:  vulla  nostre  Senyor  donar- 
me  en  est  negoci  la  dicha  igual  a  la  voluntat  y  desig  que  tinch  de  seruir  a  V.  S.  que  ab  axo 
sera  de  la  manera  quens  conue  a  tots.  Per  la  Campanya  vinent  també  oferexen  estos  Senyors 
grans  esforços  y  jo  crech  hi  donarà  cami  la  victorià  que  ha  pochs  dias  han  alcanfat  en  Flan- 
des las  armas  de  sa  Mag.*  de  que  enuio  a  V.  S.  la  relació.  Lo  temps  que  estaré  en  esta  cort 
no  perdre  punt  en  solicitareho  y  seruir  a  V,  S.  en  lo  quem  voldran  fer  mercè  de  manarme: 
g.'^e  n.e  S.r  a  V.  S.  Paris  y  dezembre  23  de  /650.  de  v.  Senyoria  obedientissim  y  obligadissim 
seruidor  donJoseph  Fontanella.» 

«Molt  111. «  S.r  Dende  que  per  orde  del  S.'  Duch  de  Mercour  arribi  a  la  cort  he  procurat 
sempre  aduertir  a  estos  S."  y  solicitarlos  les  coses  que  sem  tenian  recomanadas  y  conexia  jo 
ésser  necessarias  para  eix  pays  ahont  vol  nostra  sort  quey  aja  tot  reyxit  tant  mal  del  que  pot 
V.  S.  assegurarse  tinch  gran  part  de  sa  pena  y  que  tant  per  las  obligacions  y  amor  de  la  na- 
ció com  per  la  honrra  es  estat  V.  S.  seruit  ferme  ab  sa  carta  he  procurat  seguint  lo  S.''  Regent 


janer]  9 I 

Diumenge  a  VIIJ  de  dit  dits  s.^^  concellers  inseguint  la  de-  peJ^diu^vic" 
liberatio  per  lo  saui  concell  de  cent  feta  lo  die  de  air  anaren  en  ^°"^· 
la  Iglesia  de  la  Seu  haont  se  asentaren  en  los  banchs  de  vallut 
a  la  part  del  Euangeli  y  al  cap  de  una  stona  arriba  lo  s."^  Gouer- 
nador  al  qual  los  s.»^  Concellers  isqueren  a  rebrer  a  la  porta  del 
cor  per  anar  viceregia  y  arribats  en  lo  altar  major  fonch  assentat 
a  ma  dreta  del  s/  conceller  en  cap  haont  oiren  lo  offici  y  sermó 
y  al  lleuar  nostre  s/  se  tira  tota  la  artilleria  conforme  estaua  or- 
denat acabat  lo  qual  offici  se  comensa  la  professo  del  tedeum 
laudamus  anant  lo  s/  Gouernador  darrera  lo  gramial  a  ma  dreta 
del  s/  conceller  en  cap  y  desprès  se  seguian  los  demés  s.'^s  con- 
cellers acabat  lo  qual  dit  sj  gouernador  sen  ana  acompanyantlo 
dits  s."  concellers  fins  alia  haont  lo  hauian  rebut  y  desprès  sen 
tornaren. 

Dilluns  a  VIIIJ  de  dit.  —  En  aquest  die  vingué  en  la  casa  Bisbe'd'Oran. 
de  la  present  Ciutat  lo  s/  Bisbe  de  Orange  al  qual  los  s.'^^  con-  fln^íl 
cellers  isqueren  a  rebrer  a  la  porta  del  trentenari  vella  y  entrat 
dintre  dit  s."^  bisbe  segué  entre  lo  s."^  conceller  cap  y  segon  essent 
lo  ters  absent  y  axi  assentat  dona  gratias  a  ditss/^  concellers  de 
la  mercè  li  hauien  feta  de  intercedir  ab  sa  santedat  fos  seruit  en- 
uiarli  com  de  fet  li  enuià  lo  territori  pera  que  en  lo  present  Bisbat 
pogués  donar  ordes  confirmar  y  fer  los  demés  actes  de  la  s.*^ 
mare  Iglesia  y  desprès  dit  s.^  Bisbe  sen  ana  acompanyantlo  fins 
alia  haont  lo  hauien  rebut. 

DiMARS  a  X  de  dit. — En  aquest  die  se  sabé  com  la  nit  pas-  tóf  dVpesté 
sada  del  dilluns  foren  trets  de  unes  cases  del  carrer  nou  en  les  ^^1°.  Tnco- 
quals  estauen  Martin  de  Langa  ciego  ab  sa  muller  y  familia,  d'e^s'estl- 
t.  Bonora  ab  dita  sa  muller  y  familia  y  altres  los  quals  aportaren  IngeLveiís! 
als  àngels  vells  per  causa  de  que  en  dita  casa  se  hauie  morta  una 
minyona  de  la  qual  se  sospita  no  fos  mal  de  contagi  (del  qual 


obrar  lo  possible  peral  reparo  deixos  mals  y  seruey  de  V.  S.  per  lo  que  sempre  sens  reserua 
exposaré  ma  vida  y  llibertat.  Y  a  be  que  sempre  he  conegut  en  estos  Senyors  ministres  que 
volan  nostra  conseruacio  y  defença  regonech  ara  en  ells  mes  vius  los  desigs  y  tinch  per  cert 
que  en  lo  gran  concell  se  tindrà  dema  pera  oyrnos  y  resoldre  lo  possible  per  ara  y  après  per 
la  vinent  Campanya  restarem  en  estat  de  repusar  los  Enemichs  y  mortificarlos  recompenfant 

la  mala  sort  que    de  tenir  ocasionam  lo  creurero  mes  los  bons  y  grans  successos  que 

auem  ara  tingut  en  estàs  fronteras  com  veurà  V.  S.  de  la  relació  estampada  effectes  deguts 
als  desuelos  y  asserts  de  sa  Eminentia  a  qui  tant  deuem  nosaltres  particularment  y  pus  ja  lo 
S."^  Regent  auisa  de  tot  llargament  a  V.  S.  noi  cansaré  repetinto  pero  si  li  recordaré  que  ningú 
ab  lo  effecte  que  yo  es  Molt  111. ^  S.'  de  V.  S.  a  qui  ses  mans  besa  lo  major  y  mes  aficionat 
seruidor.  Don  Joseph  de  Ardena  y  Dernius.  Paris  y  dezembre  vint  y  tres  de  16^0. ■» 

(*)  Espai  en  blanc  corresponent  a  la  paraula  venim,  segons  pot  veure's  en  son  original - 
autògraf,  obrant  a  fol.  404  del  registre  Cartes  Comunes  Origina/s. =16 50. 


92  [m.dc.li 

Deu  nostre  s/  nos  preserue)  y  los  dits  estauen  ab  alguna  desgana 
que  donaue  cuydado  y  axi  per  dit  eíïfecte  y  per  lleuar  la  comu- 
nicatio  foren  trets  y  aportats  a  dit  puesto  cremant  alguna  roba 
suspitosa  y  posant  lo  demés  en  part  tuta  y  segura. 

Dijous  a  XIJ  de  dit.  —  En  aquest  die  hi  hagué  consell  de 
cent  en  lo  qual  dits  s/^  Concellers  donaren  raho  de  tot  lo  que  se 
hauie  fet  en  orde  a  la  precautio  del  morbo  lo  die  de  air  y  altres 
y  també  de  com  algunes  persones  habitants  en  la  present  Ciutat 
damanauen  llicentia  a  dits  s/^  concellers  per  anarsen  y  treurer 
alguns  mobles  sobre  tot  lo  qual  se  feu  la  deliberatio  que  en  dit 
consell  llargament  es  [de]  ueurer  axi  en  orde  a  fer  algunes  de- 
uocions  pera  suplicar  a  Déu  nostre  s/  nos  vuUe  preseruar  de  sem- 
blant mal  com  altrament  en  la  ad[ministra].*i°  y  bon  gouern  de 
ditas  cosas  (*). 

Dit  dia  a  la  tarda  fonch  extret  juy  de  promens  a  petitio  del 
Gouernador  y  ajuntat  en  las  casas  de  la  present  Ciutat  haont 
isque  ab  la  forma  acostumada  anant  a  la  presó  haont  se  assen- 
taren los  s."  concellers  en  un  banch  arrimat  a  la  paret  de  front 
de  la  porta  y  los  s."  del  Juy  de  promens  per  lo  rededor  ab  sos 
banchs  y  desprès  arriba  lo  sJ  Gouernador  lo  qual  fonch  assen- 
tat entre  lo  s/  Conceller  cap  y  segon  y  lo  s/  acessor  a  ma  dreta 
del  prom  mes  antich  y  encontinent  tragueren  Fran.^  del  Albi 
àlias  lo  manxol  adelat  y  inculpat  de  lladre  de  pas  al  qual  se  li 
fonch  llegit  son  procés  y  desprès  de  votat  sobre  aquell  fonch 
condempnat  en  ser  penjat  per  lo  coll  y  torturat  en  cap  de  sos 
socis. 

DiSSAPTE  a  XIIIJ  de  dit. — En  aquest  die  y  hagué  consell  de 
cent  en  lo  qual  en  primer  lloch  fonch  tractat  acerca  de  algunas 
mercaderias  de  uiurers  que  los  de  fora  volian  treurer  de  la  pre- 
sent ciutat  als  quals  no  sels  daue  llicentia  per  estar  priuat  per  lo 
saui  consell  de  cent  per  no  faltar  aliments  a  la  present  Ciutat  so- 
bre lo  qual  fonch  resolt  que  los  s."  concellers  tinguessen  facultat 
y  potestat  de  poder  donar  llicentia  a  les  personas  que  aportarian 
manteniments  a  la  present  Ciutat  per  poder  treurer  de  ella  per 
son  retorn  bacallar  y  altra  pesca  per  prouisio  del  lloch  de  hont 
son  ab  que  no  falte  per  la  prouisio  de  la  present  Ciutat. 

E,  en  segon  lloch  fonch  proposat  acerca  a  que  algunas  per- 
sonas de  la  present  Ciutat  sen  volian  anar  de  la  present  Ciutat 


(*)    V.  Y Apèndix  XV. 


jaxerJ   •  93 

per  lo  temor  de  las  occurrents  malaltias  a  les  quals  no  dexauen 
exir  per  estar  priuat  per  dit  consell  de  cent  lo  que  causaue  gran 
inquietut  a  dits  s."  consellers  sobre  lo  qual  dit  consell  delibera 
que  totes  les  persones  axi  homens  com  dones  minyons  y  altres 
que  sen  voldran  anar  de  la  present  Ciutat  tingan  facultat  de  anar- 
sen  sempre  que  vullan  y  que  sen  pugan  aportar  las  robas  y  mo- 
blas  quels  aparexera  y  hauran  menester  ab  que  no  sen  pugan 
aportar  prouisions  de  boca  com  dites  y  altres  coses  en  dit  con- 
cell  llargament  son  de  ueurer. 

Diumenge  a  XV.  de  dit. — En  aquest  die  a  la  matinada  los  visitaanyai 

T  ordinària  a 

s/s  Concellers  anaren  a  la  Iglesia  de  s.*  Agusti  pera  fer  la  visita  Agustí, 
ordinària  que  quiscun  any  acostumen  a  las  quatre  ordes  mendi- 
cants y  arribats  en  dita  Iglesia  segueren  a  la  part  del  euangeli  ab 
les  cadires  y  cuxins  de  vallut  haont  oiren  lo  offici  acabat  lo  qual 
sen  anaren  a  nostra  s.""^  Santíssima  de  la  pietat  haont  se  digué 
una  salue  a  cant  de  orga  acabada  la  qual  sen  anaren. 

Dilluns  a  XVJ  de  dit.  —  En  aquest  die  se  tragué  Juy  de  p/ohomínl^ 
promens  en  la  casa  de  la  present  Ciutat  per  orde  del  s."^  Gouer- 
nador  enuiant  primerament  lo  procés  a  dits  s.'^^  concellers  pera 
que  los  mag. ^5  aduocats  vessen  ab  la  forma  deuia  estar  y  tret  y 
ajuntat  anaren  a  la  presó  ab  la  forma  acostumada  haont  fou  tret 
Pere  Dalmau  estudiant  inculpat  de  hauer  robada  plata  de  la 
Iglesia  de  la  seu  de  Vich  deuant  del  qual  se  llegi  dit  procés  axi 
las  ofensas  com  defensas  y  desprès  de  votat  fonch  tí^ondempnat 
a  penjar  per  lo  co\Y  am'ma  ejus  requiescat  in  pace  Amen, 

bit  die  lo  s.»^  don  Bernat  Tarrer  militar  y  Fran.<=o  Vila  ciu-     i,X'aia  d^s 
teda  per  part  dels  molt  111. s.''^  concellers  y  en  nom  de  la  pre-     íi°  capíto? 
sent  Ciutat  anaren  al  molt  111.®  capítol  pera  fer  gratias  y  estima-  ofedmentr* 
tio  de  la  mercè  que  dit  capitol  hauie  feta  a  la  present  Ciutat  en 
offerirse  en  lo  que  fos  menester  en  les  corrents  desganas  axi  per 
guarda  de  la  present  Ciutat  com  altrament. 

DiMARS  a  XVIJ  de  dit  die  de  s.*  Anthoni.  —  En  aquest  die  cent.""" 
se^  tingué  consell  de  cent  en  lo  qual  en  primer  lloch  se  tractà  en 
orde  à  un  monastir  de  monjas  Jesuitas  se  volia  fundar  en  la  pre- 
sent Ciutat  y  en  las  Casas  del  Palau  del  Reuerendissim  Senyor 
Archebisbe  de  Bar[celon].*  llegintse  alguns  papers  à  dita  matèria 
tocants  (*),  y  també  se  tractà  en  orde  [a]  posar  en  bona  forma 
lo  gouern  politich  de  la  present  Ciutat  y  recuUir  los  pobres  quey 


(*)    V.  \ Apèndix  XVI. 


94  [m.dc.li 

hauia  en  ella  per  cuitar  la  comunicatio  de  la  gent  (i),  com  ditas 
y  altras  cosas  en  dit  consell  llargament  son  de  veurer,  y  també 
fonch  feta  extractio  de  tauler  y  altres  oficials  que  quiscun  any  se 
acostuman  treurer  (2). 
sanrseïas-  DiJOUS  à  XVIIIJ  de  dit,  cn  aquest  die  à  la  tarda  los  Senyors 
^'^·  Consellers  anaren  a  la  Igiesia  del  Gloriós  sanct  Sebastià  pera  as- 

sistir à  las  vespras  que  en  dita  Igiesia  se  deyan  per  ser  vigília  de 
dit  gloriós  Sanct,  en  la  qual  Igiesia  estigueren  assentats  dits  se- 
nyors Consellers  a  la  part  del  euangeli  ab  sas  cadiras  y  cuxins  de 
vellut. 

profe'ssó  de  DiUENDRES  à  XX  de  dit  los  senyors  Consellers  anaren  à  la 
Igiesia  de  la  seu  per  assistir  à  la  professo  del  gloriós  màrtir  Sanct 
Sebastià  patró  y  aduocat  de  la  present  ciutat  en  la  qual  professo 
dits  Senyors  Consellers  aportaren  las  varas  del  talam  y  arribats 


Sant  Sebas- 
tià 


(i)  Lo  proposat  i  deliberat  sobre  dit  afer  és  com  segueix:— «E  Après  en  tercer  Iloch  lo 
sJ  conceller  en  cap  en  veu  sua  y  dels  demés  5."  Concellers  sos  companys  dona  al  dit  concell 
per  propositio  un  paper  lo  qual  fonch  llegit  en  dit  concell  del  tenor  següent  «Molt  lU."  S.' 
Desijant  los  S."  Concellers  posar  en  bona  forma  lo  estat  desta  Ciutat  en  lo  tocant  al  gouern 
politich  delia  una  de  las  cosas  quels  ha  aparegut  mes  conuenir  es  estat  lo  tractar  de  recollir 
los  pobres  necessitats  y  euitar  los  vagamundos  puix  ab  los  primers  fa  un  gran  seruey  a  Deu 
n.^  S.'  per  aplacar  sa  indignació  y  ab  los  altres  purgue  la  Ciutat  de  vtcis  y  pecats  y  de  gent 
que  poden  danyar  molt  a  la  quietut  publica  y  bon  gouern  de  esta  Ciutat  per  aconseguir  est  fl 
trobantse  dits  Senyors  Concellers  ocupats  ab  tanta  diuersitat  de  negocis  an  fet  nominació  de 
quatre  persones  los  quals  vessen  los  medis  quels  aparexerian  proporsionals  per  alcansar  est 
íí  y  sentse  ajuntats  differents  vegadas  los  ha  aparegut  no  apartarse  un  punt  de  las  loables  y 
sanctas  ordinacions  ques  troban  ja  fetas  en  esta  casa  y  principalment  las  fetas  y  publicadas 
als  25.  de  8.^"  ,5^^  en  rao  de  la  casa  de  la  misericòrdia  (»;  y  demés  coses  ^ordenades  en 
aquella  que  posant  aquellas  en  exequutio  se  pot  esperar  que  conseguira  V.  S.  lo  fi  que  desitja 
ques  euitar  pecats  y  escàndols  y  sustentar  los  pobres  necessitats  cosa  tant  al  propòsit  per 
aplacar  la  ira  a  Deu  n.<=  S.'  y  assegurarà  la  quietut  publica  desta  Ciutat,» 

«E  lo  dit  Concell  feu  la  deliberatio  y  conclusió  següent  que  tot  lo  fet  proposat  ab  sos  de- 
pendents y  emergents  sie  comes  com  lo  present  Concell  ho  comet  als  S,"  Concellers  y  trenta- 
dotsena  anomenadora  per  sa  s.»  posant  en  ex[equti].°  tot  lo  que  ab  la  deliberatio  feta  per  lo 
concell  de  cent  celebrat  als  25  de  octubre  /ójj  esta  ordenat  y  tot  lo  demés  quels  aparexera  en 
en  dita  raho  hauerse  de  fer  per  la  bona  política  de  la  present  Ciutat  ab  plenitut  de  poder  y 
sens  refferiment  algú  y  que  dits  S."  Concellers  ab  vot  y  parer  de  dita  trentadosena  se  serui- 
ran  de  fer  algunes  obres  en  la  casa  de  la  misericòrdia  per  comoditat  dels  pobres  quey  aporta- 
ran y  altrament  se  aura  de  gastar  per  dits  pobres  tinguen  facultat  de  gastar  tot  lo  que  con- 
uindra  y  que  també  dits  Senyors  Concellers  y  trentadosena  vegen  y  miren  les  ordinacions  lo 
any  proppassat  en  raho  de  la  politica  fetes  perquè  se  puguen  valer  de  aquell[e]s  en  tot  alio 
quels  aparexera  conuenir. — (Deliberacions  de  1651,  fol.  83.) 

(2)    Les  extraccions  de  referència  foren  aquestes; 

Tauler  ciutadà:  micer  Onofre  Vila. 

Jd.  mercader:  ]aume  Pi. 

Receptor  del  dret  del  vi:  Pere  Pau  Vergés,  blanquet. 
Pesador  de  Mostaçaf:  Antoni  Salines,  peraire. 

Portalers:  Montserrat  Albià,  passamaner. — Jaume  Llobera,  id. — ^Jaume  Planes,  sastre. — 
Benet  Rossell,  mestre  de  cases.— Josep  Serra,  sastre.  — Pere  Pau  Palau,  fuster.— Jerònim  Cos- 
ta, sastre.  — Antoni  Mataró,  fuster.  —  Fran.c  Aymeric,  id. — Antoni  Banús,  adroguer. — Mi- 
quel Simo,  boter. — Onofre  Comes,  mestre  de  cases.  — Miquel  Scaler,  fuster.— Joan  Tautalaya, 
esparter.— Onofre  Piquer,  mercer.  —  Gregori  Romeu,  oller.  — Lluis  Mora,  veler.  — Franc. <=  Pi- 
nyol, sabater.  — (Deliberacions  de  1651,  fols.  84  i  85.) 

(»)  Vegi's  sa  transcripció  en  VAphidix  l·'II.è,  plana  629,  del  volum  XI. è,  estampat,  del 
Dietari. 


JANERj  9^ 

en  dita  Iglesia  se  segueren  a  la  part  del  euangeli  ab  sas  cadiras  y 
cuixins  de  vellut,  y  los  Senyors  Canonges  que  portauen  lo  gre- 
mial segueren  à  la  part  de  la  Epístola,  y  aixi  assentat[s]  ohiren 
lo  offici  no  hauenthi  sermó  per  causa  de  las  occurrents  malaltias, 
acabat  lo  qual  offici  dita  professo  sen  tornà  à  la  seu  de  la  ma- 
teixa manera  era  vinguda,  acabada  la  qual  dits  Senyors  Conse- 
llers sen  anaren. 

DiSSAPTE  à  XXJ  de  dit  de  part  del  molt  111. «  Senyor  Gouer-  p,í,Somenl' 
nador  se  portà  un  procés  en  la  casa  de  la  present  Ciutat  per  ser 
aquell  vist  per  los  senyors  aduocats  en  la  forma  acostumada  y 
desprès  los  Senyors  Consellers  feren  extractio  de  personas  pera 
juy  de  promens,  y  junts  que  foren  anaren  a  la  presó  ab  la  forma 
ordinària  ahont  arribà  lo  senyor  Gouernador  ab  son  assessor  y 
encontinent  tragueren   (i)  dit  àlias  lo  barbiton  adelat  y  in- 
culpat de  hauer  fet  una  mort  proditoriament  y  algun  robo,  de- 
uant  del  qual  fonch  llegit  son  procés  aixi  de  offensas  com  de- 
fensas  y  desprès  de  hauer  votat  sobre  de  ell  fonch  condemnat  à 
ésser  penjat  per  lo  coll  y  torturat  en  cap  de  sos  socis  pera  cas- 
tich  seu  y  exemple  dels  demés. 

Diumenge  à  22  de  dit  los  Senyors  Consellers  ab  sas  insig- 
nias  consulars  anaren  al  monastir  dels  Pares  de  la  Mercè  pera  as- 
sistir a  la  festa  que  la  confraria  dels  argenters  feyan  del  gloriós 
Sanet  Anastasi  y  arribats  en  dit  monastir  pujaren  al  presbiteri 
ahont  segueren  a  la  part  del  euangeli  ab  los  banchs  de  vellut  per 
estar  lo  sanctissim  Sagrament  patent  y  aixi  assentats  ohiren  lo 
offici  lo  qual  acabat  sen  anaren  ab  la  mateixa  forma  eran  vin- 
guts. 

Dilluns  à  XXIIJ  de  dit.  —  En  aquest  die  se  tingué  Consell  ce^t""^^ 
de  cent  en  lo  qual  arribà  lo  111.^  Senyor  de  Marcà  bisbe  de  Cos- 
sarans  al  qual  hisqueren  à  rebrer  al  portal  del  cap  de  la  scala  y 
entrat  en  dit  Consell  segué  alia  ahont  esta  lo  senyor  Conseller  en 
cap  y  à  sa  ma  dreta,  y  desprès  dret  y  cubert  digué  y  refferi  sa 
Embaixada  à  cerca  de  prouehir  las  plassas  del  present  Principat 
de  blat  socorros  y  alguns  diners  per  lo  qual  dona  un  paper  fir- 
mat de  sa  propria  ma  y  del  Senyor  Marques  de  Aguilar  Gouer- 
nador de  Catalunya  en  dit  consell  cusit  y  continuat,  sobre  lo  qual 
se  prengué  la  deliberatio  que  en  dit  consell  sobre  ditas  y  altras 
cosas  llargament  es  de  veurer  (2). 


Festa  de 
Sant  Anasta- 
si en  la  Mer- 
cè. 


(1)  En  blanc. 

(2)  V.  V Apèndix  XVII. 


Contagi: 
increment.— 
Reunióypre- 
vencions  de 
la  Junta  de 
Morbo. 


]  u  h  1  de 
Prohomens. 


96  [m.dc.li 

DiMARS  à  XXIIIJ  de  dit. — En  aquestos  dies  passats  las  ma- 
laltias  corrents  tingueren  algun  poch  de  augment  sobreueninthi 
alguns  accidents  de  malalts  y  morts  que  y  hagué  per  lo  qual  los 
S."^^  Consellers  y  junta  de  morbo  se  juntaren  differents  vegadas 
pera  cuydar  en  tot  lo  quens  fos  possible  de  la  curatio  de  ditas 
malaltias.  Nostre  Senyor  non  (sic)  fassa  gràcia  per  sa  infinita 
bondat  y  misericòrdia. 

Dimecres  à  XXV.  de  dit  à  la  matinada  lo  III.^  Senyor  Go- 
uernador  enuia  en  la  casa  de  la  present  Ciutat  un  procés  pera 
que  fossen  seruits  los  Senyors  Consellers  vista  la  present  feria 
mirar  per  los  magnifichs  aduocats  y  ab  tota  breuedat  y  secret 
traurer  y  juntar  lo  juy  de  promens  com  de  fet  dits  Senyors  Con- 
sellers ho  feren,  y  juntat  que  fou  anaren  à  la  presó  ab  la  forma 
acostumada  ahont  desprès  arribà  lo  senyor  Gouernador  que  se- 
gué entre  lo  Senyor  Conseller  en  Cap  y  segon  y  son  magnifich 
assessor  qui  segué  à  ma  dreta  del  primer  prom,  y  encontinent 
tragueren  à  Ramon  Pons  vidrier,  y  Saluador  Coturas  manya  in- 
culpats de  hauer  comes  lo  delicte  següent,  ço  es  que  lo  die  de 
Sanet  Anthoni  pròxim  passat  à  la  entrada  de  la  nit  estant  junt  lo 
Consell  de  cent  no  duptaren  los  dits  Ramon  Pons  y  Saluador 
Coturas  juntament  ab  altres  còmplices  en  dit  delicte  que  entre 
tots  eran  sis  de  posarse  a  la  plaça  de  Sanet  Jau [m].«  y  prop  las 
scalas  del  fossar  de  dita  Iglesia  de  hont  lo  dit  Ramon  Pons  en- 
uesti  un  tinent  de  Caualleria  que  estaua  en  ditas  escalas  fora  del 
dit  fossar  agafantlo  per  lo  coll  pera  robarlo,  y  en  lo  mateix  temps 
lo  dit  Coturas  enuesti  à  un  genoues  que  passaua  per  dita  plaça 
lo  qual  se  deya  Leonardo  lo  qual  anaua  ab  dit  tinent  pegantli 
una  punyalada  de  la  qual  dit  Leonardo  mori  encontinent,  y  des- 
près lo  dit  Coturas  enuesti  ab  lo  dit  Pons  qui  estaua  abrahonat 
ab  lo  dit  Tinent  per  a  pegarli  de  punyaladas,  y  pensant  pegar  à 

dit  Tinent  pega  de  punyaladas  à  (*)  Xerris  Manya  company 

de  dits  delinqüents  qui  segons  se  entén  tenia  abraonat  à  dit  Ti- 
nent y  sentintse  lo  aualot  acudiren  de  la  casa  de  la  present  ciu- 
tat y  altras  parts  fugint  los  dits  tals  qui  hauian  fet  dit  delicte, 
pero  nostre  Senyor  fonch  seruit  que  aquell  se  descobri,  y  los  dits 
foren  capturats,  y  aixi  deuant  de  ells  se  llegi  lo  procés  tant  de 
offensa  com  de  defensa,  llegit  lo  qual  y  desprès  de  hauer  votat 
foren  condemnats  en  que  fossen  penjats  per  lo  coll  fins  que  la 


(*)    En  blanc. 


(1)  Una  d'elles  era  relativa  a  la  petició  formulada  a  23  del  meteix  mes  pels  S.f^  de  Mar- 
cà, Saint  Megrin  i  Marqués  d'Aguilar.  — V.  VAp:ndix  XVII,  A. 

Així  mateix  s'acordà  girar  1 1,000  <ÍÈ  del  Compte  de  pèrdua  de  monedes,  per  a  forniment 
del  de  la  lleva  de  Tortosa. 

(2)  L'extracció  dalt  referida,  efectuada  en  virtut  de  privilegis  reials,  fou  de  les  ternes  per 
als  oficis  següents: 

Batlle  de  Barcelona:  mosse-n  Ramon  Roig,  ciutadà;  D.  Aleix  Sentmenat  i  Josep  Monclar, 
mercader. 

Jutges  dc  Taula,  ciutadans:  m'xctr  ]oa.n  Sah&ttr,  Fra.n.'^'^  Vúa.  i  Jaume  Busquets,  doctor  en 
medecina. 

Id.  id.,  militars:  D.Jaume  Falcó,  Ramón  Spuny  i  Gabriel  Antoni  Bosser. 
Juristes:  micers  Domingo  Osona,  Josep  Massó  i  Josep  Coll  i  Puigvert.  —  Dcliberacio.ts 
de  165 1 ,  fols.  cfjy  a  98."*') 


Exec  u  c  i  ó 
de  dos  sen- 
tenciats a 
mort. 


janer]  97 

anima  fos  separada  del  cos  y  torturats  en  cap  de  sos  socis  Exe- 
cutant la  Sententia  en  lo  Iloch  ahont  hauian  comes  lo  delicte. 

Dit  die  y  desprès  de  ser  fora  de  dit  Juy  de  Proms  se  juntà  cent""^^ 
lo  Concell  de  Cent  en  lo  qual  se  feren  las  propositions  y  delibe- 
rations  que  en  dit  Consell  llargament  son  de  veurer  (i),  y  per 
ser  festa  del  gloriós  Sanet  Pau  fou  feta  extractio  de  Balle  jutge 
de  taula  y  altres  officials  com  en  dit  dia  se  acostuman  treu- 
rer  (2). 

Dit  die  se  plantaren  altas  forcas  en  dita  plassa  de  Sanet  Jau- 
me prop  de  las  escalas  del  fossar  de  dita  Iglesia  per  executar  la 
sententia  de  dits  delinqüents,  acudint  molt  gran  concurs  de  gent 
pera  veurer  aquella,  y  à  las  sis  horas  de  la  nit  feren  entrar  de 
guarda  dos  companyias  de  la  present  Ciutat  en  lo  fossar  de  dita 
Iglesia  de  Sanet  Jau[m].^  posant  algunas  postas  a  las  bocas  dels 
cantons  pera  fer  apartar  la  gent,  y  a  la  que  foren  las  nou  horas 
de  la  nit  poch  mes,  ò  manco  tragueren  de  la  presó  à  dits  Ramon 
Pons  y  Saluador  Coturas  ab  lo  Cristo  de  la  sanch  de  Jesuchrist 
minyons,  orfans,  y  pares  de  la  Companyia  ab  la  forma  acostu- 
mada aportantlos  en  dita  plaça  de  Sanet  Jaume  ahont  desprès  de 
hauer  confessat  foren  penjats  en  dita  forca  ahont  foren  penjats 
per  lo  coll  per  castich  delís  y  exemple  dels  demés,  que  nostre 
Senyor  los  aja  trobats  en  stament  de  gràcia. 

As  de  aduertir  que  desprès  de  ser  fora  lo  Consell     ^  '^^^ 

^  ^  Conseller  en 

de  cent  y  antes  de  la  executio  de  dit  delicte  lo  senyor 
Conseller  en  cap  ab  hàbits  militars  y  basto  de  Coronell 
assistit  dels  officials  de  guerra  de  la  present  Ciutat  caua- 
llers  y  mercaders  del  Saui  Concell  de  Cent  anant  ab 
quatre  atxas  deuant  ronda  per  tots  los  puestos  circun- 
uehins  de  dita  plaça  de  Sanet  Jaume,  peraque  com  era 
de  nits  nos  mogués  alguna  inquietut,  y  nos  trobà  per- 
sona alguna  fora  de  dita  plaça  ni  en  ella  que  fes  actio 


XV  -  7 


98  [m.dc.li 

mala,  sino  que  tothom  aplaudí  tant  justa  sententia,  que 
fentla  de  aqueixa  manera  los  bons  poran  estar  en  sas 
casas. 

Dijous  à  XXVJ  de  dit  die  del  gloriós  Sanet  Policarpo  los 
Senyors  Consellers  ab  sos  promens  se  juntaren  al  porxo  de  Sanet 
Jaume  al  demati  a  las  vuyt  horas,  y  de  aqui  anaren  à  la  Iglesia 
del  Pi  per  assistir  à  la  festa  se  fa  de  dit  gloriós  Sanet  en  com- 
memoratio  de  la  victorià  alcansada  en  semblant  die  en  la  mon- 
tanya  de  Monjuich  lo  any  mil  sis  cents  y  quaranta,  y  a  la  que 
foren  al  presbiteri  se  assentaren  a  la  part  del  euangeli  ab  los 
banchs  de  vellut,  y  al  cap  de  una  stona  arribà  lo  molt  III.^  Se- 
nyor Gouernador  al  qual  dits  Senyors  Consellers  y  promens  his- 
queren  à  rebrer  al  cor  per  anar  la  Viceregia,  y  pujat  dalt  segué 
dit  Senyor  Gouernador  à  ma  dreta  del  S/  Conseller  en  Cap, 
ahont  ohi  lo  ofïici  que  en  dita  Iglesia  se  digué  acabat  lo  qual  dit 
senyor  Gouernador  sen  ana  acompanyantlo  dits  senyors  conse- 
llers y  promens  fins  alia  ahont  lo  hauian  rebut  y  desprès  sen  ana- 
ren ab  la  mateixa  promenia  a  la  plaça  de  Sanet  Jau[m].®  ahont 
se  disgregaren. 

Dit  die  y  desprès  de  ser  tornada  dita  promenia  los  dits  peni- 
tents que  foren  penjats  lo  die  de  ahir  foren  trets  de  ditas  forcas 
y  aquellas  foren  spalladas  ò  tretas  de  dit  puesto. 

DiUENDRES  à  XXVIJ  de  dit.  —  En  aquest  die  hi  tornà  hauer 
juy  de  promens  en  lo  qual  fou  tret  Pere  Ferrer  àlias  Mixarro  in- 
culpat de  hauer  mort  proditoriament  juntament  ab  altres  un 
home  en  Sanet  Andreu  de  Palomar  y  altres  coses  en  dit  procés 
contengudas  lo  qual  fonch  condemnat  à  penjar  per  lo  coll. 

Diumenge  à  XXVIIIJ  de  dit.  —  En  aquest  die  los  Senyors 
Consellers  anaren  en  la  Iglesia  del  monastir  dels  pares  de  nostra 
senyora  del  Carme  pera  fer  la  visita  ordinària  que  quiscun  any 
acostuman  à  las  quatre  ordes  mendicants  ahont  ohiren  lo  ofïici 
assentats  ab  sas  cadiras  y  cuixins  de  vellut  a  la  part  del  euangeli 
acabat  lo  qual  sen  anaren. 

DiMARS  à  XXXJ  de  dit.  —  Entenent  los  Senyors  Consellers 
y  junta  de  morbo  que  las  malaltias  hi  hauia  en  la  present  ciutat 
anauan  en  augment  y  que  de  aquellas  se  suspitaua  tenian  specie 
de  contagi  si  be  se  judicaua  que  no  eran  ocasionadas  sino  de 
mals  aliments  menjauen  la  gent,  y  no  de  altra  cosa  enuiaren 
perço  y  despediren  Correus  per  totas  las  Ciutats  y  vilas  del  pre- 
sent Principat  de  Catalunya  peraque  fessen  las  guardas  conue- 


febrer]  99 

nients  per  la  suspita  de  tal  mal  y  aixi  mateix  ajudassen  à  la  pre- 
sent Ciutat  en  portarli  los  demés  viurers  y  cosas  necessarias  con- 
fiant ab  lo  fauor  de  Deu  nos  preseruaria  y  curaria  de  tal  mal. 


[febrer; 


Batlle  de 

Ba  rce  lona; 


Dimecres  al  primer  de  Febrer  M.DCLI.  —  En  aquest  die 
fou  lo  jurament  del  Balle  de  Bar[celon].a  en  lo  qual  offici  jura  lo  j^^-^e^t. 
senyor  Joseph  Monclar  mercader  lo  qual  se  feu  sens  ninguna  se- 
rimonia  per  estar  los  Senyors  Concellers  ocupats  en  cosas  to- 
cants  a  las  corrents  malaltias. 

Dijous  à  IJ  de  dit  sé  juntà  la  junta  de  morbo  pera  tractar  M^rVo.- 
differents  cosas  de  gouern  y  bona  administratio  en  orde  à  las  Jeís^mauits 
corrents  malaltias  y  en  dita  junta  se  llegi  la  forma  y  dispositio  de\rA"ngeis 
que  se  hauia  feta  pera  que  los  malalts  estauan  en  lo  monastir  dels  dejesus. 
Àngels  vells  fora  los  murs  de  la  present  Ciutat  fossen  mudats  y 
aportats  en  lo  monastir  de  Jesús  per  ser  lloch  mes  capas  y  con- 
uenient  per  estar  dits  malalts,  los  quals  apuntaments  estan  llarga- 
ment descrits  y  continuats  en  dita  junta,  resolent  aquella  que 
aquells  fossen  posats  en  exequutio  (i). 

DiUENDRES  à  IIJ  de  dit.  —  En  aquest  die  se  tingué  Consell  -oisoída'ts 
de  cent  en  lo  qual  se  llegiren  uns  papers  fets  per  part  del  Senyor  d7dt]í^iu. 
Gouernador  y  Consell  real  ab  una  Conferencia  tinguda  per  los 
senyors  Concellers  y  Diputats  à  cerca  de  entrar  mil  y  sinch 
cents  soldats  per  guarda  de  la  present  Ciutat  per  faltar  en  ella 
gran  numero  de  sos  ciutadans  per  ocasió  de  las  occurrents  ma- 
laltias, los  quals  papers  estan  en  dit  consell  llargament  conti- 
nuats (2)  sobre  del  qual  se  prengué  la  delliberatio  següent. 

<E  lo  dit  consell  feu  la  deliberatio  següent  que  los  senyors 
concellers  sien  seruits  manar  allistar  set  cents  soldats  dels  quatre 
tercios  de  la  present  ciutat  à  fi  y  eíïfecte  de  guardar  ordinària- 
ment de  nit  y  de  die  los  presidios  murallas  y  altres  puestos  de  la 
present  ciutat  donant  la  present  Ciutat  à  cada  hu  de  dits  soldats 
cada  dia  un  pa  de  munitio  de  real  dels  que  fa  la  ciutat  y  dos  reals 
en  specie  tot  lo  que  durarà  dit  tercio  y  que  se  suplique  al 
ex.^  Senyor  Marques  de  Sanet  Magrin  Tinent  general  en  las  ar- 


tat. 


(1)  Les  resolucions  preses  per  dita  Junta  estàn  transcrites  en  VApcndix  Xl·'III, 

(2)  V.  VApcndix  XIX. 


lOO  [m.dc.li 

• 

madas  de  sa  Mag.*  en  Catalunya  y  senyor  Gouernador  que  de  la 
gent  que  han  offert  entrar  en  la  present  Ciutat  sien  seruits  fer 
entrar  tantsolament  aquella  soldadesca  que  es  menester  pera  la 
guardià  y  custodia  de  las  adrassanas  no  comunicantse  dits  sol- 
dats ab  altres  ni  anant  per  ciutat  per  raho  de  les  malalties  cor- 
rents y  que  axi  mateix  se  suplique  al  s/  Gouernador  sie  seruit 
ordenar  a  dos  mag.^^  d.^''^  del  Real  consell  que  ordinàriament  de 
nit  y  de  dia  vajen  rondant  per  la  present  Ciutat  sien  alia  (i)  hi 
ha  gent  forastera  y  aparexentlos  que  la  gent  forastera  trobaran 
no  es  be  estiguen  dins  la  present  Ciutat  promptament  los  fassen 
buydar  de  ella  y  axi  mateix  se  suplique  a  dits  s."^^  procuren  vin- 
guen  sexanta  soldats  de  cauall  pera  batrer  la  estrada  ço  es  trenta 
a  la  part  de  lleuant  y  trenta  per  la  part  de  ponent  conforme  y  de 
la  manera  esta  disposat  ab  los  papers  elegits  en  lo  present  Con- 
sell y  que  la  present  deliberatio  sie  feta  a  saber  a  dits  s."  per  un 
ciuteda  y  un  militar  del  present  Consell  anomenadors  per  dits 
s/s  concellers  y  que  los  set  cents  homens  que  la  present  Ciutat 
allistarà  sien  pagats  per  la  present  Ciutat  per  ara  dexant  y  co- 
metent als  s  concellers  y  vintyquatrena  de  guerra  lo  informarse 
de  la  gent  sen  es  anada  de  la  present  Ciutat  y  aquells  sien  tat- 
xats  per  dits  s/^  Concellers  y  dita  junta  de  guerra  lo  que  a  sa 
santedat  (2)  aparexera  la  qual  tatxa  sie  y  seruesca  per  lo  gasto 
de  dits  soldats  y  altros  gastos  de  guerra  y  lo  tocant  a  dexar  exir 
prouisions  sie  comes  als  s/^  concellers  dexant  a  sa  senyoria  lo 
àrbitre  y  conexensa  del  que  quiscun  ciuteda  per  traurer  de  la  pre- 
sent Ciutat  per  lo  sustento  de  la  família  traurà  y  en  tot  lo  demés 
que  se  haurà  de  fer  disposar  y  ordenar  y  exequutar  ab  tots  sos 
dependents  y  emergents  sie  comes  com  lo  present  Consell  ho 
comet  als  s/^  Concellers  y  vintyquatrena  de  guerra  ab  plenitut 
de  poder  y  sens  referiment  algu.» 
en^a  sri'*"  DiSSAPTE  a  IIIJ  dc  dít  a  la  tarda  los  s."  Concellers  anaren  a 

la  capella  de  s.**  Eulària  a  la  Seu  per  oir  completas  en  dita  cape- 
lla que  quiscun  dissapte  acostuman  dir. 
Tr^sTació  Diumenge  a  V.  de  dit.  —  En  aquest  die  tragueren  los  ma- 

dei^monlstir     ^^^^^  malaltias  corrents  del  monestir  dels  àngels  vells 

vells  1iT°  de     haont  estauen  y  per  ser  petit  y  poch  capas  per  molta  gent  que 

Jesús. 


(1)  rcgonexent  si  en  ella  —  diu  lo  text  original,  obrant  a  fel.  1 1 1  del  registre  de  Delibera- 
cions de  165  í. 

(2)  En  dit  registre  de  Deliberacions  diu:  Senyoria,  en  la  forma  abreviada  S.* 


FEBRER 


lOI 


cada  dia  aportauen  foren  mudats  en  lo  monestir  dels  pares  de 
Jesús  de  la  present  Ciutat. 

DiMARS  a  VIJ  de  dit.  —  En  aquest  die  se  tingué  consell  de 
cent  en  lo  qual  se  feren  les  propositions  y  deliberations  que  en 
dit  consell  llargament  son  de  ueurer  (*). 

DiMECRAS  a  VIIJ  de  dit  en  aquest  die  se  tingué  una  gran 
junta  de  tots  los  doctors  en  medicina  se  trobauen  en  la  present 
Ciutat  ajuntantse  en  forma  de  collegi  pera  tractar  de  la  espè- 
cie de  las  malaltias  y  hauie  en  la  present  Ciutat  per  quant  lo 
III.®  S/  Gouernador  y  real  Consell  demanauen  sels  fes  relatio  del 
estat  de  ditas  malaltias. 

Dijous  a  VIIIJ  de  dit  lo  s.^^  d^^^  March  Anthoni  Roig  dega 
del  collegi  dels  d.°'"s  de  medicina  los  d.^^^  Joan  Argila,  Pere  Pau 
Miquel,  Joan  Pau  March  Jalpi,  Bernat  Enueja,  y  Lluis  Mora, 
anaren  a  casa  lo  s.'^  Gouernador  haont  estaue[n]  junt[s]  los  s.^^^ 
del  Real  consell  y  per  part  de  dit  collegi  y  de  la  present  Ciutat 
feren  la  relatio  del  estat  de  ditas  malaltias  conforme  fonch  tro- 
bada ferse  en  dit  collegi  la  qual  es  del  thenor  següent  — 
«III.^"^  senyor,  Per  orde  dels  molt  111. s.^^^  Concellers  desta  Ciu- 
tat ses  juntat  lo  collegi  dels  d.^^^^  en  medicina  ab  major  numero 
de  altres  doctors  de  la  facultat  que  no  eran  de  collegi  y  tots  han 
tractada  y  conferida  la  matèria  de  las  malalties  que  de  alguns 
dies  a  esta  part  han  aparegut  donant  a  estàs  personas  gran  cuy- 


Concell  de 
Cent. 


Junta  dels 
doctors  en 
m  edeci  n  a, 
per  a  infor- 
mar sobre  lo 
caràcter  y  es- 
tat de  ies  ma- 
la 1 1  íes  reg- 
nants. 


Parer  de 
dita  Junta. 


(*)    Els  acords  presos  pel  Consistori  foren: 

i.s'  Facultar  als  Consellers  per  a  traure  de  l'erari  de  la  Taula  «la  quantitat  de  trentins 
doblis  reals  de  vuyt  y  plata  a  la  balansa»  que  fos  menester,  a  l'objecte  de  pagar  les  compres 
de  24,000  quarteres  de  blat  que  Hipòlit  Mestre  havia  fetes,  d'orde  d'aquells  Magistrats,  en  les 
parts  de  França,  per  a  provisió  de  la  ciutat. 

z.àn  CLue'ls  propris  Consellers  manassen  «fer  un  sobrepany  y  clau  en  la  istantia  del 
errari  de  la  taula  de  la  present  ciutat  lo  mes  prest  sie  possible  la  qual  clau  haja  de  tenir  lo 
senyor  Conceller  segon  y  que  en  lo  dit  errari  no  puga  obrir  persona  alguna  que  no  sie  en 
presentia  de  dit  senyor  Conceller  segon  o,  de  altre  senyor  Conceller  en  cas  dit  senyor  Conce- 
ller segon  noy  puga  acistir  y  que  quiscun  any  lo  senyor  Conceller  segon  qui  vuy  es  y  per 
temps  sera  lo  die  dt  Sant  Andreu  quant  entrega  les  claus  al  senyor  Conceller  segon  neu  extret 
li  cntregue  també  dita  clau  y  en  lo  tocant  a  les  ordinations  fetes  de  la  taula  attes  ha  molts 
anys  son  fetes  !os  senyors  Concellers  sien  seruits  nomenar  vuyt  persones  ab  igual  numero  de 
sfaments  del  present  concell  [qui]  juntament  ab  los  mag.<=s  aduocats  de  la  present  casa  vejan 
miren  censuren  y  regonegan  aquellas  y  sils  aparexera  ferne  de  noues  lleuant  o,  ajustant  de 
les  velles  ho  pugan  fer  reportant  los  apuntaments  que  en  dita  raho  hauran  fetal  present  con- 
cell quant  aparexera  als  Concellers  peraque  oyts  aquells  puga  deliberar  lo  que  mes  conuindra 
al  benefici  de  la  present  ciutat  » 

3.e>-ç  Girar  i  lo  de  Compte  extraordinari,  al  R."'  S.*»"  Ramon  de  Boixadors  i  Cornet,  ca- 
nonge de  la  Seu,  protector  de  l'Abadessa  i  Convent  de  MM.  Caputxines  de  Barcelona,  per  a 
subvenir  les  necessitats  i  pobresa  en  que's  trobaven  les  36  religioses  d'aquell  monastir  a 
conseqüència  de  la  penúria  i  del  flagell  sanitari  que  patia  Barcelona. 

Finalment  fou  llegida  una  carta  del  Rei  Cristianissim,  que  per  sa  llarga  extensió  se  trans- 
criu en  V Apèndix  XX. 

(Deliberacions  de  1651,  fols,  114  a  Ii6.) 


[02 


[m.dc.li 


Visita  de 
doctors  d  e  1 
Real  Consell 
a  lajunta  de 
Morbo. 


dado  y  casi  unànimes  y  conformes  han  resolt  que  moltas  de  di- 
tas  malaltias  son  estadas  molt  malignas  y  contagiosas  pero  no 
populars  y  comunes  per  que  apenas  han  patit  sino  personas  que 
per  la  falta  de  aliments  bons  los  han  menjats  viciosos  y  de  mal 
such  y  encara  que  esta  manera  de  malaltias  sien  particulars  po- 
rien  de  poch  en  poch  comunicantse  de  uns  a  altres  ferse  comu- 
nes y  populars  lo  que  en  gran  manera  vuy  esta  corregit  ab  lo 
cuydado  que  los  sJ^  Concellers  y  junta  de  morbo  han  tingut  Ue- 
uant  tota  comunicatio  de  tal  manera  que  han  ordenat  que  los 
doctors  que  visitan  altras  malalts  no  visiten  los  que  visitan  ma- 
laltias contagiosas  puig  per  visitar  los  malalts  consemblants  han 
anomenat  dos  doctors  aprobats  per  dit  collegi  personas  doctas 
de  dotze  o,  catorse  anys  de  pratica  y  que  en  tot  genero  de  ma- 
laltias han  donada  molta  satisfactio  de  qui  espera  que  ab  molta 
caritat  y  diligentia  acudiran  a  las  necessitats  occurrents.» 

«També  han  ordenat  dits  sJ^  Concellers  que  los  sobredits 
d.°"  aconcellassen  a  sa  s.^*  si  conuenia  acceptar  la  offerta  de 
certa  persona  que  diu  es  chirurgia  pera  desinficionar  la  ciutat  ho 
casas  de  aquella  y  fer  altras  preuentions  conuenients  per  segure- 
tat del  present  estat  pero  com  dit  subjecte  no  es  conegut  de  dits 
d.°^s  han  acordat  que  sa  S."*  junte  altre  dia  lo  collegi  y  que  junt 
ab  algunes  preguntes  alcansaran  sens  dupte  sa  sufficientia  y  de 
aquella  faran  relatio  assegurant  que  en  asso  y  en  tot  lo  que  sera 
conuenientia  de  la  ciutat  y  benefici  publich  estaran  atents  en 
conformitat  del  que  desde  principi  tenen  offert  al  s.'^  Con- 
cellers. » 

DiUENDRAS  a  X.  de  dit  arriba  en  las  casas  de  la  present  Ciu- 
tat lo  sJ  don  Pere  Joan  Rossell  y  m/  Narcis  Peralta  d.°"  del  Real 
Consell  los  quals  entraren  en  consistori  essent  junta  la  junta  de 
Morbo  y  segueren  ço  es  don  Pere  Joan  Rossell  entre  lo  s:"^  con- 
celler  en  cap  y  ters  y  lo  sJ  m/  Narcis  Peralta  entre  s/  conceller 
segon  y  quart  y  axi  assentats  en  primer  lloch  estimaren  molt  la 
mercè  hauie  feta  la  present  Ciutat  a  tot  lo  consell  real  de  que 
anassen  alia  los  doctors  pera  fer  relatio  del  estat  de  las  malaltias 
alegrantse  molt  de  la  relatio  hauien  feta  y  que  per  la  gratia  de 
Deu  no  passassen  auant  y  axi  mateix  digueran  y  referiran  a  dits 
s  concellers  y  Junta  que  la  intentio  del  consell  real  no  era  es- 
tada may  perturbar  a  la  ciutat  la  perrogatiua  de  son  gouern  per 
enuiar  a  sercar  los  d.^^"^  sino  que  estauen  molt  contents  sino  que 
la  ciutat  gouernas  ab  lo  madur  acert  que  fins  vuy  hauie  gouernat 


FEBRER 


103 


emperò  desitjauen  saber  lo  estat  de  las  desganas  pera  poder  obrar 
lo  que  conuingues  y  ajudar  y  donar  la  ma  al  gouern  de  la  ciutat 
peraque  fent  tots  un  cos  se  poguessan  subuenir  las  necessitats  oc- 
currents  y  per  lo  tant  considerant  que  los  poblas  de  Cathalunya 
o  la  major  part  de  aquells  hauien  lleuat  lo  còrners  a  la  ciutat  de 
Bar[celo]."^  sens  causa  llegitima  sino  sols  ab  lo  ramor  de. las  ma- 
las  nouas  y  sens  aueriguatio  de  aquellas  cosa  contra  raho  essent 
lo  consell  real  en  Bar[celo]."^  per  lo  tant  conuindria  scriurer  unas 
cartas  a  tota  Cathalunya  tant  per  part  de  la  ciutat  com  del  con- 
sell real  ab  les  quals  auisassen  que  en  la  present  ciutat  noy  hauie 
contagi,  La  qual  Junta  delibera  fossen  scritas  ditas  cartas  com  en 
dita  deliberatio  es  de  ueurer  dites  y  altres  cosas  en  aquella 
contengudes  (*). 

DISSAPTE  a  XJ  de  dit  Vigilia  de  la  gloriosa  s.^^  Eulària  a  la 
tarda  los  s/^  Concellers  anaren  a  la  seu  y  en  la  capella  de  dita 
gloriosa  s.^^  haont  hoiren  las  matinas  que  en  dita  capella  se  di- 
gueren estant  dits  sJ*  Concellers  assentats  a  la  part  del  euangeli 
conforme  acostuman. 

Diumenge  a  XIJ  de  dit  die  de  la  gloriosa  s.**  Eulària  a  la 
matinada  los  s/^  concellers  ab  sos  promens  se  ajuntaren  al  porxo 
de  s.^  Jau[m].^  y  junts  que  foren  sen  anaren  en  forma  de  prome- 
nia  a  la  seu  ab  la  musica  deuant  per  los  llochs  acostumats  en- 


(*)  Sobre  dit  afer,  la  Junta  de  Morbo  resolgué  lo  que  segueix:  —  «  ítem  ab  dit  vot  y  parer 
Q.ue  per  quant  per  part  del  5.'"  Gouernador  y  Real  consell  se  ha  fet  entendre  a  la  present 
Junta  per  los  Doctors  don  Pere  Joan  Rossell  y  m.''  Narcis  Peralta  la  resposta  de  la  relatio  que 
per  lo  dega  y  personas  del  collegi  dels  DJ^  en  medicina  se  ha  fet  al  S.""  Gouernador  y  real 
consell  a  instantia  dels  s.'*  consellers  y  Junta  de  morbo  de  la  salut  se  gozaua  cn  Bar[celo].na· 
com  en  lo  paper  legit  en  la  present  Junta  se  conte  (»)  estimant  per  part  de  dit  S.''  Gouernador 
y  consell  real  la  puntualitat  y  cuydado  de  la  ciutat  resultant  tot  en  seruey  de  sa  Mag.*  (que 
Deu  g.de)  y  conseruatio  desta  Ciutat  y  Prouincia  offerint  tota  asfistentia  y  uniformitat  y  per 
lo  que  de  la  sobre  dita  relatio  se  veu  la  entera  salut  que  en  lo  present  stat  se  te  en  B[arce- 
lon].*  judican  per  molt  conuenient  sie  bcrit  uniformament  per  lo  real  consell  y  ciutat  a  les 
ciutats  y  uniuersitats  de  dit  stat  per  lo  que  tenen  alfat  lo  comeis  dubtant  que  en  esta  ciutat 
hi  hauria  differents  malaltias  perillosas  de  apegarse.  E  axi  deliberen  que  per  part  desta  ciutat 
se  scriga  a  las  ciutats  y  demés  uniuersitats  la  salut  posseheix  vuy  esta  Ciutat  y  per  conse- 
güent vullan  tenir  a  be  no  detenir  lo  libero  comers  y  comunicatio  ab  esta  ciutat  assegurant- 
los  que  ningú  mes  que  la  present  ciutat  desitja  la  salut  y  conseruatio  dels  llochs  de  Cathalu- 
nya que  en  cars  Nostre  S.»"  volgués  castigar  nos  en  donar  nos  mal  de  contagi  esta  ciutat  los 
ho  faria  entendrer  ab  tota  certitut,  y  per  lo  que  los  pot  donar  alguna  manera  de  dificultat 
estimarà  la  present  ciutat  enuian  personas  peritas  o  de  la  confiansa  los  estiga  millor  pera  que 
informats  de  toia  la  veritat  los  ho  pugan  reíTerir  y  dir  fent  a  saber  al  S  '  Gouernador  y  Real 
consell  la  sobre  dita  resolutio  supplicant  vulla  scriurer  ab  la  mateixa  uniformitat  ense- 
nyantlos  copia  de  las  cartas  que  entén  scriurer  la  present. ciutat  a  dites  ciutats  y  uniuersitats 
y  axí  mateix  sie  fet  a  saber  als  S.»s  Deputats,  lUtre  capitol  y  Senyors  Inquisidors,  y  que  axi 
mateix  los  demés  dies  los  S  ""^  consellers  fassan  entendrer  al  S.r  Gouernador  lo  stat  de  la  sa- 
lut se  goza  en  esta  ciutat  y  axí  mateix  ferli  entendre  qualseuol  accident  o  iiouedat  hi  hagués 
en  raho  del  ítX.n— (Deliberacions,  1651,  fol.  120.) 

(a)  Es  el  parer  donat  pel  Col·legi  de  metges,  que  ja  s'ha  transcrit  en  la  jornada  pre- 
cedent. 


Vigilia  de 
S.*»  Eulària: 
matines  en  la 
Seu. 


Festa  de 
Santa  Eulà- 
ria en  la  Seu. 


104  [m.dc.li 

trant  per  lo  portal  major  passant  per  lo  cor  y  pujaren  al  presbi- 
teri per  la  part  de  la  epístola  y  fent  lo  degut  acatament  al  altar 
major  sen  passaren  a  [la]  part  del  euangeli  haont  desprès  de  ha- 
uer  feta  oratio  se  assentaren  ab  los  banchs  de  vallut  e,  axi  assen- 
tats al  cap  de  una  stona  arribaren  los  molt  Ill.<^^  s/^  deputats  los 
quals  pujats  al  presbiteri  saludaren  lo  altar  major  y  desprès  los 
s/s  concellers  y  se  assentaren  a  la  part  de  la  epístola  y  desprès 
entenent  los  s/^  concellers  que  lo  s."^  Gouernador  arribaue  lo  is- 
queren  a  rebrer  a  la  porta  del  cor  per  anar  viceregia  acompa- 
nyantlo  fins  a  dit  presbiteri  haont  se  assenta  a,  ma  dreta  del 
s/  conceller  en  cap  y  axi  assentats  hoiren  lo  offici  lo  qual  acabat 
dit  s/  Gouernador  sen  ana  acompanyantlo  dits  s/^  Concellers  y 
promens  fins  alia  haont  lo  hauien  rebut  tornantsen  desprès  a  dit 
altar  major  de  hont  sen  anaren  dits  s.'^^  deputats  despedintse  de 
dits  s/s  Concellers  y  promens  y  desprès  sen  anaren  ab  la  matexa 
forma  eran  vinguts  fins  a  s.*  Jau[m].®  haont  se  disgregaren. 

Dit  dia  a  la  tarda  dits  s/^  concellers  ab  sos  promens  se  tor- 
naren a  ajuntar  ab  sos  promens  en  forma  de  promenia  y  a  la  que 
foren  junts  arriba  lo  scriua  rational  aportant  lo  pando  de  la  glo- 
riosa s.t^  Eulària  ab  la  musica  de  tabalicos  trompetas  y  menes- 
trils  y  encontinent  dits  s.'^^  concellers  se  alsaren  y  posantse  dar- 
rera dit  pando  sen  anaren  a  la  seu  per  los  llochs  acostumats 
entraren  per  lo  portal  major  passaren  per  lo  cor  y  pujaren  al  pres- 
biteri per  la  part  de  la  epístola  y  fent  los  deguts  acataments  al 
altar  major  sen  passaren  a  la  part  del  euangeli  haont  se  assenta- 
ren dexant  dit  scriua  rational  dit  pando  cerca  lo  sj  conceller  en 
cap  y  al  cap  de  una  stona  vingueren  los  molt  11.^^  s/^  deputats 
los  quals  desprès  de  hauer  fet  oratio  al  altar  major  se  assentaren 
a  la  part  de  la  Epístola  y  al  cap  de  una  stona  arriba  lo  s/  Go- 
uernador al  qual  isqueren  a  rebrer  al  cor  com  se  acostuma  anant 
la  viceregia  y  sen  pujaren  al  presbiteri  assentan[t]se  dit  s."^  Gouer- 
nador a  ma  dreta  de  dit  s.^  conceller  en  cap  y  axi  assentats  se 
comensa  la  professo  y  arribada  la  agulla  feu  una  dansa  deuant  lo 
altar  major  com  es  costum  e,  a  la  que  comensa  a  exir  la  custo- 
dia lo  s/  Prom  mes  antich  prengué  lo  pando  y  los  demés 
s."  prems  varas  doradas  posantse  deuant  dit  pendo  e,  desprès 
dits  s.'^^  concellers  prengueren  las  varas  del  talam  com  es  costum 
y  lo  Gouernador  y  Deputats  se  romangueran  darrera  lo  gra-, 
mial  ab  unas  atxetas  en  la  ma  e  desprès  anauen  darrera  la[s] 
donzellas  que  quiscun  any  acostuman  anar  acompanyadas  de  dos 


Conferen- 
cia del  Mar- 


febrer]  105 

menestrals  E  dita  professo  se  feu  ab  molta  solempnitat  per  los 
Ilochs  acostumats  tornant  en  dita  seu  haont  desprès  al  cap  de 
una  stona  sen  ana  lo  s."^  Gouernador  acompanyantlo  los  s/^  con- 
cellers  fins  alia  haont  lo  hauien  rebut  y  tornats  los  s/^  concellers 
al  presbiteri  sen  anaren  dits  s.'^s  deputats  y  lo  dit  scriua  rational 
torna  a  pendrer  lo  dit  pando  y  posantse  deuant  dits  s."  conce- 
llers y  promens  sen  tornaren  a  s.^  Jau[m].®  ab  la  musica  deuant 
haont  dita  promenia  se  disgrega  y  dit  scriua  rational  sen  ana  ab 
dita  musica  y  pando  a,  casa  la  ciutat  de  hont  tot[h]om  sen  ana 
en  sas  casas. 

Dilluns  a  XIIJ  de  dit  arriba  en  la  casa  de  la  present  Ciutat 
lo  Ill.e  s/  marques  de  s.t  Magrin  lo  qual  fonch  rebut  per  los  Ji"e'gHn''rb 
s.»^  concellers  a  la  porta  del  trentenari  en  la  forma  acostumada  y  nersí^°"^^' 
entrat  dintre  segué  entre  lo  s/  conceller  en  cap  y  segon  tractant 
ab  ses  senyories  algunes  coses  de  conuenientia  en  orde  al  bene- 
fici de  la  present  Ciutat  y  principat  de  Cat[aluny].^  y  desprès 
sen  ana  acompanyantlo  dits  s.'^^  concellers  fins  alia  haont  lo  ha-, 
uien  rebut. 

Dit  die  vingué  en  la  casa  de  la  present  Ciutat  lo  sindich  de     de'^ià^íifa  de 
la  vila  de  Mataró  venint  per  part  de  dita  vila  y  entrat  segué  des-  haueriïeSat 
pres  dels  s/^  concellers  y  al  costat  del  s/  conceller  quint  y  alia     uc\í!ut7  ^ 
dona  disculpa  de  hauer  lleuat  lo  comers  a  la  present  Ciutat  sens 
tenir  plena  notitia  si  en  ella  hi  hauie  mal  contagiós  o,  no  y  attes 
per  part  del  coUegi  dels  d.^"^^  en  medicina  se  hauie  resolt  que  per 
la  gratia  de  Deu  lo  mal  no  era  contagiós  se  offeri  per  part  de 
dita  Vila  en  obrar  tot  lo  que  conuingues  en  benefici  de  la  present 
Ciutat  lo  que  dits  s.'^s  Concellers  estimaren  com  es  raho. 

DiMARS  a  XIIIJ  de  dit  se  tingué  junta  de  morbo  en  la  qual  jviiíbo -in! 
attesa  la  relatio  feta  en  dita  junta  per  lo  d.^"^  en  medicina  Miquel 
Boneu  y  Lluis  Alberich  chirurgia  tramesos  per  part  de  la  ciutat 
a  la  ciutat  de  Gerona  pera  ueurer  si  aquella  estaue  neta  del  mal 
contagiós  (que  Deu  nos  preserue)  y  dient  que  per  la  gratia  de 
Deu  gosaue  dita  ciutat  de  salut  entera  fonch  deliberat  se  li  fos 
tornat  lo  comers  ab  la  forma  acostumada  com  dites  y  altres  co- 
ses en  dita  junta  estan  mes  llargament  contengudas  (^j.  ' 


formació  mè- 
dica del  bon 
estat  sanitari 
de  Girona. 


(*)    Heus  aquí'ls  acorts  presos  per  dita  Junla: 

I."  «...  que  la  present  ciutat  torne  lo  comers  a  la  dita  ciutat  de  Gerona  y  done  entrada 
als  ciutedans  y  habitants  de  aquella  ab  que  se  scrigue  als  jurats  de  Gerona  sien  seruits  no 
permetre  en  que  per  ara  aporten  robes  algunes  de  dita  ciutat  de  Gerona  ha  esta  ciutat  y  ques 
respongué  a  la  carta  de  dits  senyors  jurats  de  Gerona  acerca  del  deliberat  per  los  senyors 
Concellers  y  junta  y  que  antes  de  posar  en  execiitio  la  present  ni  scriurer  a  Gerona  lo  delibe- 


Concell  de 
Cent:  — robes 
forasteres. 


Junta  de 
Morbo:  em- 
baixada  al 
Gouernador. 


Consell  de 
Cent:  soldats 
pera  la  cus- 
todia de  la 
Ciutat. 


io6  [m.dc.li 

DiMECRAS  a  XV,  de  dit.  —  En  aquest  die  se  tingué  consell 
de  cent  en  orde  a  la  prohibitio  de  uendrer  las  robas  forasteras  en 
lo  qual  se  delibera  com  en  aquell  se  conte  (i). 

Dit  die  per  part  dels  molt  III. g  rs  Concellers  y  inseguint  la 
deliberatio  per  la  junta  de  morbo  feta  lo  die  de  air  se  fonch  feta 
una  embaxada  al  molt  IIL«  s/  Gouernador  per  dos  cauallers 
acerca  per  la  relatio  feta  per  lo  d.^"^  y  chirurgia  se  era  tramen 
(sic)  a  la  ciutat  de  Gerona  y  de  la  salut  que  aquella  per  la  gratia 
de  Deu  gosaue  peraque  sa  Ex.^  fos  seruit  manar  fer  las  cridas 
ordinarias  peraque  per  tota  Cat[aluny].3  se  tornas  lo  comers  en 
dita  ciutat  de  Gerona. 

Dijous  a  XVJ  de  dit  se  tingué  consell  de  cent  en  orde  als 
soldats  per  la  custodia  de  la  present  Ciutat  (2). 


rat  los  Senyors  Concellers  sien  seruits  comutiicar  lo  dit  fet  ab  lo  molt  111.'^'^  sor.  gouernador  y 
consell  real  y  ab  los  molt  11.'"'  sors.  diputats  pera  que  dit  comers  se  tornc  en  conformitat  dels 
dits  Consistoris  » 

«Ítem  dita  junta  lohe  y  aproua  tots  los  pagaments  per  los  senyors  Concellers  fins 
assi  fets  en  lo  tocant  a  matèria  de  morbo  sens  deliberatio  de  dita  junta  tenint  aquells  per  ben 
fets.» 

3.  ·''5  «...  qu-ís  done  licentia  y  facultat  a  qualseuol  persones  de  poder  traurer  y  scurar  les 
necessàries  de  les  cases  dels  ciutadans  y  habitants  de  la  present  ciutat  ab  carretas  o,  ab  car- 
regas  de  matxos  attes  la  necesitat  te  esta  ciutat  en  lo  temps  present  de  traurer  y  scurar  aque- 
lles per  hauer  dos  anys  que  no  se  son  tretes  ni  scurades  sens  que  per  dita  raho  agen  de  pagar 
les  tals  personas  qui  trauran  aquelles  de  pagar  cosa  alguna  als  obrers  desta  ciutat  y  que  la 
present  licentia  y  facultat  sie  per  esta  vegada  tantsolament.D 

4.  ''  Girar,  de  compte  extraordinari,  «a  Joseph  Soldeaila  Scriua  rational  de  la  present  casa 
2000  <íí  ^  pera  conuertir  aqiiellas  en  los  gastos  de  morbo...» 

(Deliberacions       1651,  fol.  12^  ) 

(i>    V.  document  A  de  VAphidix  VII. 

Aiximateix  s'acordà; — «Q.ue  en  la  taula  de  la  present  Ciutat  se  forme  un  compte  particular 
de  la  lleua  dels  stt  cents  homens  que  en  dies  passats  lo  saui  concell  de  cent  delibera  se  allis- 
tassen  dels  quatre  tercios  de  la  present  Ciutat  per  guarda  y  custodia  dels  presidies  muralles 
y  altres  puestos  de  la  present  Cii  tat  y  que  de  compte  de  pèrdua  de  monedas  sien  girades  a 
dit  compti  que  de  nou  se  formarà  deu  milia  lliures  per  forniment  de  dit  compte  pera  que  de 
aquen[e]5  los  s."  Concellers  ab  vot  y  parer  de  la  vinty  quatrena  de  guerra  puguen  y  degan 
pagar  a  dits  soldats  son  sou  y  per  dit  effecte  sie  despedida  la  cautela  oportuna.» 

(Deliberacions  de  165 1,  fol.  126.) 

(2)  Lo  deliberat  per  dit  Consistori  fou  :  —  «  ...  Q.ue  per  medi  de  un  ciuteda  y  un  militar 
del  present  concell  anomenadors  per  sa  s.^  se  fasse  una  tmbaxada  al  S."^  Gouernador  respo- 
nent al  paper  que  sa  s.»  es  ei- tat  seruit  enuiar  als  s."  conctllers  llegit  en  lo  present  concell  y 
incertat  en  la  propositio  dient  a  sa  s.»  que  la  present  Ciutat  may  ha  entès  que  los  sexanta 
soldats  de  cauall  h.iguessen  de  entrar  y  estar  dins  la  piesent  Ciutat  perquè  es  impossible  po- 
der estar  aquells  dins  delia  y  que  aixi  sa  s.*  disponga  de  ells  de  la  manera  a  sa  s.*  li  apare- 
xera  y  en  lo  que  te  respecte  a  les  palles  que  ab  dit  paper  demana  per  lo  sustento  de  dits  ca- 
ualls  la  present  Ciutat  ne  te  mclt  pocas  y  las  que  le  las  te  custodidas  y  reseruadas  per  altra 
necessitat  mes  apretada  de  la  que  vuy  hi  es.» 

De<;prés  se  feren  les  extraccions  que  segueixen: 

Advocat  fiscal  de  la  visita:  per  renunciació  de  micer  Aleix  Tristany,  micer  Simón  Cam- 
pana. 

Jurat  del  Concell  de  Cent  (especiers,  droguers):  per  mort  d'Amador  Vilar,  droguer.^  Joan  Vi- 
larubia,  apotecari. 

Id.,  id.,  id.  (sabaters):  per  mort  de  Gabriel  Remiises,  Bartomeu  Ros. 
(Deliberacions  de  165 1,  fols.  127.'»'  i  128.) 


febrer]  107 

DiSSAPTE  a  XVIIJ  de  dit  los  s/^  Concellers  ab  les  gramalles 
de  dol  anaren  a  la  seu  per  assistir  al  aniuersari  que  quiscun  any 
se  acostuma  celebrar  en  lo  dissapte  de  carnastoltas. 

Diumenge  a  XVIIIJ  de  dit.  —  En  aquest  die  los  senyors 
Consellers  anaren  à  la  Iglesia  del  Collegi  de  nostra  Senyora  de 
Betlem  ahont  se  feya  la  festa  de  Maria  Sanctissima  en  la  quaí 
festa  assistiren  los  Senyors  Consellers  al  presbiteri  assentats  ab 
los  banchs  à  la  part  del  euangeli  per  estar  patent  lo  Sanctissim 
Sagrament. 

Dit  die  à  la  tarde  los  Senyors  Consellers  quart  absent  anaren 
al  monastir  de  la  Iglesia  de  sancta  Catherina  màrtir  ahont  se  feya 
la  festa  del  Sanet  rosari  de  Maria  Sanctissima  y  arribats  en  dita 
Iglesia  los  hisqueren  à  rebrer  al  portal  major  los  Pares  de  dit  mo- 
nastir acompanyant  à  dits  Senyors  Consellers  fins  al  presbiteri 
ahont  segueren  a  la  part  del  euangeli  ab  los  banchs  de  vellut  per 
estar  patent  lo  sanctissim  Sagrament,  y  aixi  assentats  digueren 
lo  rosari  general  que  quiscun  any  per  semblant  die  se  acostuma, 
acabat  lo  qual  dits  senyors  Consellers  sen  anaren. 

Dilluns  à  XX  de  dit. — En  aquest  die  a  la  matinada  los  Se- 
nyors Consellers  anaren  ab  las  gramallas  de  dol  à  la  Iglesia  de  la 
seu  per  ohir  lo  aniuersari  per  las  animas  de  purgatori  que  quis- 
cun any  en  semblant  die  se  acostuma  de  celebrar. 

Dimars  à  XXJ  de  dit,  dits  senyors  Consellers  tornaren  en 
dita  Iglesia  de  la  seu  per  ohir  lo  aniuersari  ques  digué  en  dita 
Iglesia  per  ser  lo  últim  die  de  carnestoltas. 

Dimecres  à  XXIJ  de  dit,  primer  die  de  quaresma  los  senyors 
Consellers  anaren  en  los  monestirs  de  la  Trinitat  y  de  la  Mercè 
per  ohir  la  absolutio  que  en  semblant  die  se  acostuma  de  dir  en 
ditas  Iglesias. 

Dijous  à  XXIIJ  de  dit,  se  tingué  Consell  de  cent  en  lo  qual 
entre  altras  cosas  se  pujà  la  carn  del  moltó  à  raho  nou  sous  la 
lliura  com  ditas  y  altras  cosas  en  dit  consell  llargament  son  de 
veurer  (*). 


(*)  Foren  també  sotsmeses  a  la  deliberació  del  Concell,  les  proposicions  i  acorts  adop- 
tats per  el  mateix  Consistori  a  24  de  Maig  i  10  de  Novembre  de  1650,  relatius  a  l'arrendament 
de  la  neu,  i  una  suplicaciò  dels  arrendataris  de  dit  article,  sobre  lo  qual  se  resolgué:  aQ.ue 
del  íet  proposat  fins  y  a  tant  que  dit  arrendament  sera  finit  no  sen  parle.» 

Seguidament  s'acordà  satisfer  a  Pere  Petit,  mestre  d'ensenyança  de  les  armes  en  l'Escola 
militar,  el  salari  per  ell  devengat  des  del  4  d'Octubre  de  l  any  abans,  en  que  cobrà  la  darrera 
paga  — la  qual  s'efectuava  per  mitges  anyades, — i  que,  accedint  a  lo  per  ell  demanat,  «de  auuy 
en  auant  se  li  done  per  dit  son  treball  deu  lliures  cada  mes  de  la  manera  y  en  la  forma  se 
paga  als  ajudants  de  sargeiíto i  majors  dels  tercios  de  la  present  Ciutat  y  que  de  sis  en  sis 


io8  [m.dc.li 

DiUENDRES  à  XXIIIJ  de  dit  primer  Diuendres  de  quaresma 
los  Senyors  Consellers  anaren  à  la  Iglesia  del  hospital  general  de 
la  present  ciutat  ahont  arribats  en  ser  al  pati  los  hisqueren  à  re- 
brer  los  senyors  administradors  y  posantse  entre  mitg  de  dits  Se- 
nyors Consellers  foren  aportats  al  presbiteri  de  dita  Iglesia  ahont 
segueren  a  la  part  del  euangeli  ab  las  cadiras  y  cuixins  de  vellut, 
y  los  senyors  administradors  à  la  part  de  la  Epistola  ab  cadiras 
y  aixi  assentats  ohiren  lo  sermó  y  miserere  lo  qual  acabat  dits 
Senyors  Consellers  acompanyats  de  dits  Senyors  administradors 
anaren  à  seguir  las  Cambradas  y  desprès  sen  anaren  per  lo  por- 
tal deuant  de  la  Iglesia  del  Carme  ahont  los  Senyors  administra- 
dors se  despediren  de  sa  Senyoria  y  dits  Senyors  Consellers  sen 
anaren  al  Monastir  de  las  Repenedidas  a  fer  la  visita  ordinària 
entrant  en  dit  monastir  y  desprès  sen  anaren  en  sas  casas. 

DISSAPTE  à  XXV.  de  dit,  per  part  del  senyor  Gouernador 
fonch  aportat  en  la  present  casa  lo  procés  de  Steue  Sitjas  y  Ca- 
birol  lo  qual  miraren  los  senyors  aduocats  y  desprès  dits  Senyors 
Consellers  tragueren  personas  de  juy  de  promens  y  en  ser  junts 
anaren  à  la  presó  en  la  forma  acostumada  ahont  fonch  tret  lo  dit 
Steue  Sitjes  y  Cabirol  del  lloch  de  Montmajor  bisbat  de  Solsona 
inculpat  de  hauer  robat  una  fadrina  y  una  dona  casada,  y  hauer 
feta  una  resistentia  al  nom  del  Rey  lo  qual  fonch  condemnat  à 
deu  anys  de  galera. 

Diumenge  à  XXVJ  de  dit  a  la  tarde  arribà  en  la  casa  de  la 
present  Ciutat  lo  Ex."^  Senyor  Marques  de  Sanet  Magrin  al  qual 
dits  senyors  Consellers  hisqueren  à  rebrer  a  la  porta  de  la  istancia 
de  la  Capella  y  entrats  en  consistori  segué  entre  Cap  y  ters  ahont 
dit  senyor  Marques  dona  un  paper  al  Senyor  Conseller  en  Cap  del 
tenor  següent. 

«El  Ex.°^°  Sefior  Marques  de  Sanet  Maigrin  tiniente  general 
del  Rey  nostre  Seíior  que  Dios  guarde  en  su  exercito  de  Cata- 
lunya y  el  111.°^°  y  Reuerendissimo  senor  de  Marcà  obispo  de  Cou- 
serans  visitador  general  deste  Principado  y  condados  no  cumpli- 
rian  con  las  obligationes  de  sus  puestos  si  no  representauan  à  los 
muy  Ill.^s  Conselleres  de  Barcelona  pues  son  consejeros  de  Stado 
de  su  Mag.^  el  aprieto  extremo  en  que  se  hallan  las  tropas  y  las 

mesos  se  li  pague  de  mes  a  mes  les  deu  lliures  que  se  li  acostuman  de  pagar  per  adobs  de  les 
armes  y  florets.. .»  —  «...  y  que  aço  sie  durador  durant  lo  beneplàcit  del  present  Concell.» 

Després  foren  nomenats  i  habilitats  pera  omplir  vacants  en  la  [unta  del  Batalló:  mossèn 
Dimas  Pobla,  militar;  Pau  Ferrer,  mercader,  i  Francesc  Soler,  pellicer.  —  (Deliberacions  de 
165  I,  fols.  131a  132.'^)  ' 


febker]  109 

plaças  por  falta  de  municiones  de  boca  para  que  con  el  consejo 
de  V.  S.  se  pueda  proueher  de  remedio  conueniente  à  tal  neces- 
sidad.  Los  assentistas  de  la  munition  aunque  pagados  adelantada- 
mente  por  su  Magestad  se  han  abatido  desde  el  Veinte  del  mes 
de  Enero;  para  sustentar  el  exercito  los  dichos  senores  con  el 
muy  111.^  Marques  de  Aguilar  Gouernador  de  Catalunya  han  to- 
rnado emprestito  Primeramente  quatrocientas  quarteras  de  trigo; 
y  despues  trenyta  mil  libras  empenyando  su  vaxilla  de  plata  con 
la  del  senor  de  Cleri  (*]  intendente  de  los  viueres,  y  del  Seftor 
Francisco  Sangenis,  y  el  senor  Marques  de  Marcilli  ha  prestado 
Duscientas  y  trenyta  quarteras  de  trigo. 

Entretanto  su  Mag.^  auisado  del  abatimiento  de  los  assentis- 
tas ha  embiado  letras  de  cambio  de  trenyta  mil  libras,  todas  essas 
quantidades  y  trigos  han  sido  empleados  para  el  sustento  de  las 
tropas  y  plaças  hasta  el  ultimo  deste  mes  de  febrero;  passado  el 
qual  falta  pan,  por  todos  los  quarteles  y  guarniciones. 

El  assiento  del  anyo  corriente  que  empieça  el  primero  de 
março  esta  hecho  y  se  aguardan  por  momentos  la  presencia  del 
assentista  y  las  prouisiones  de  trigos  comprados  en  Lenguado- 
que  para  este  effeto,  y  à  demas  desto  se  tiene  nueua  cierta  que 
se  aj  un  tan  en  Narbona  y  deuen  llegar  aqui  dentro  quince  dias  à 
lo  mas  largo  Duscientas  mil  libras  por  las  necessidades  presen- 
tes del  exercito  y  por  los  pagamentos  de  algunas  deudas;  pero 
la  extremidad  presente  no  admite  la  dilation  de  quinse  dias  y  assi 
es  forçoso  se  busque  otro  remedio  para  la  munition  que  empieça 
el  primero  de  Março  a  la  qual  si  no  se  acude  precisamente  el  dia 
senyalado  las  tropas  y  las  plaças  son  perdidas,  y  con  ellas  se 
pierden  las  speransas  de  los  grandes  esfuersos  que  su  Magestad 
ha  prometido  à  V.  S.^  con  sus  cartas  por  la  restauration  de  los 
negocios  desta  Prouincia. 

Para  euitar  un  danyo  tan  prejudicial  y  irreparable  V.  S.^  se 
seruira  mirar  los  medios  para  alcansar  el  remedio  que  no  seran 
muy  difficiles  al  zelo  acostumbrado  de  V.  S.^  si  se  considera  lo 
siguiente.  El  assiento  por  março  es  echo,  los  dineros  y  trigos  con- 
signados  por  su  Magestad,  falta  la  presentia  del  assentista  para 
la  execution,  parece  se  podrian  buscar  tres  ò  quatro  personas 
que  se  encargassen  de  proueher  la  municion  de  Março  (à  que  se 
acudiria  con  tres  mil  y  quinientas  quarteras  de  trigo)  los  quales 


(*)  le  Clert,  diu  lo  document  original,  insertat  a  fol.  141  del  registre  de  Deliberacions 
de  165 I . 


I  lO 


[m.dc.li 


no  solo  serian  pagados  de  sus  bistretas  y  interesses,  mas  aun  se 
les  daria  todo  el  prouecho  que  su  Mag.^  concede  al  assentista 
por  el  dicho  mes  de  Março  de  que  los  infrascritos  los  darian  la 
subrogation  segun  el  poder  que  tienen  por  razon  de  sus  Cargos. 

Tales  personas  se  empenyaran  mas  facilmente  à  hazer  estàs 
bistretas  si  son  rogados  por  V.  S.*  si  à  demas  algunos  partícula- 
res  desta  ciudad  les  hazen  fiansa,  y  estos  fiadores  tendrian  tam- 
bien  su  indemnidad  sobre  el  fondo  del  assiento  de  dicho  mes  de 
Março. 

Los  dichos  senores  de  Sanet  Maigrin  y  de  Marcà  oíïrecen 
sus  personas  y  haziendas  por  el  mismo  empenyo,  pero  como  su 
credito  es  ja  exausto  y  su  plata  empenyada  parece  que  no  bas- 
taria solo,  y  assi  es  necessària  la  interuention  de  los  otros  serui- 
dores  de  su  Mag.^  que  no  son  ni  menos  afficionados  ni  menos 
interessados:  los  quales  juzgaran  con  los  politicos  quanto  es  in- 
útil pensar  à  conseruar  su  hazienda  particular  quando  el  publico 
se  pierde. 

V.  S.*  sin  duda  prouehera  el  remedio  necessario  con  este  al- 
uidrio  ò  con  otros  mejores:  bastando  a  los  infrascritos  hauer  sig- 
nificado  el  peligro  imminente  pues  son  ciertos  de  la  fidelidad  y 
afïicion  de  V.  S.*  para  preuenirle  à  tiempo. 

Se  anyade  que  la  desdicha  es  tan  grande  que  no  falta  el  pan 
solo  para  los  hombres,  sino  tambien  la  ceuada  para  los  Cauallos 
desde  los  19  deste  mes  de  Febrero  à  que  se  deue  proueher  y  el 
dinero  destinado  por  el  exercito  sera  empleado  por  el  paga- 
mento. 


Donat  lo  qual  paper  dit  senyor  Conseller  en  cap  feu  de  res- 
posta à  dit  senyor  Marques  que  los  senyors  Consellers  mirarian 
aquell  y  veurian  tot  lo  que  se  poria  fer  y  obrar  en  seruey  de  sa 
Mag.*  que  Deu  g.^^  y  benefici  de  la  present  Ciutat  y  Principat  de 
Catalunya,  y  de  tot  lo  que  se  resoldria  ne  donarían  avís  à  Sa  Ex.* 
ab  la  breuedat  possible,  y  encontinent  dit  s.'"  Marques  se  despedi 
de  dits  senyors  Consellers  y  sen  anà  acompanyantlo  fins  alia 
ahont  lo  hauian  rebut. 


S/  Megrin. 


Marca  E. 
de  Couserans. 


Par  son  Excellense 
Materre 


Par  comandamant 
de  Monsigneur 

Lartet» 


febrer] 


1 1 1 


Dit  die  se  junta  la  junta  de  morbo  en  la  casa  de  la  present 
Ciutat  en  la  qual  junta  arribaren  Fransesch  Berga  menor  merca- 
der sindich  de  la  Ciutat  de  Vich  y  lo  D/  en  Medicina  t.  Camps 
de  dita  Ciutat  los  quals  venian  per  part  de  dita  ciutat  de  Vich  y 
ab  lletra  de  crehensa  per  los  Senyors  Consellers  pera  donar  sa- 
tisfacció à  la  present  ciutat  de  hauer  lleuat  lo  comers  per  causa 
y  ocasió  de  la  suspita  se  tenia  del  mal  contagiós  del  que  Deu  nos 
preserue,  y  perço  estant  dits  Senyors  Sindich  y  Doctor  Camps 
assentats  entre  los  Senyors  de  la  junta  y  altres  Doctors  en  medi- 
[cijna  se  hauian  cridats  de  la  present  Ciutat  feren  una  llarga  re- 
latio  dels  procehiments  hauian  fets,  las  causas  hauia[n]  obligat  à 
dita  ciutat  de  Vich  pera  lleuar  lo  comers  y  tot  lo  que  en  orde  de 
ditas  cosas  hauian  obrat  ab  aquella  maduresa  los  era  estat  possi- 
ble, y  aixi  com  dit  Doctor  Camps  era  vingut  en  la  present  Ciu- 
tat pera  fer  aueriguacio  de  ditas  malaltias  y  censurar  sobre  de- 
llàs  suplicant  als  molt  III.^^  senyors  Consellers  y  junta  de  morbo 
fossen  seruits  donar  llicencia  se  tingues  una  junta  de  Doctors  en 
medicina  pera  censurar  y  veurer  quina  specie  de  malaltias  eran 
las  corrents,  ò  quant  no  fossen  seruits  deixarli  veurer  los  malalts 
se  trobauan  en  la  present  Ciutat,  peraque  segons  lo  que  trobaria 
pogués  fer  la  censura  conuenient  y  ab  ella  tornar  en  dita  Ciutat  de 
Vich  ab  la  resposta  del  effecte  per  lo  qual  era  enuiat.  à  tot  lo  qual 
dits  Senyors  Consellers  respongueren  à  dits  senyors  que  fossen 
seruits  de  eixir  un  poquet  fora  perquè  la  junta  pogués  deliberar 
en  orde  al  que  demanauan,  y  desprès  de  essersen  anats  y  serse 
debatuda  dita  matèria  en  la  junta  se  resolgué  que  dits  Senyors 
Sindich  y  Doctor  Camps  tornassen  a  entrar  dintre  pera  tractar 
dita  matèria,  com  de  fet  entraren  y  desprès  de  hauer  tingut  al- 
gun rahonament  sobre  del  dit  fet,  lo  senyor  Conseller  en  Cap  de 
voluntat  dels  demés  y  ab  deliberatio  de  dita  junta  digué  y  refferi 
à  dit  Doctor  Camps,  que  la  present  ciutat  en  ninguna  manera 
entenia  donar  causa  alguna  peraque  las  demés  ciutats  y  vilas  del 
present  Principat  prenguessen  ni  tinguessen  ningun  mal  exit  per 
ocasió  de  la  present  Ciutat,  ans  be  sempre  aquella  cuydadosa 
auisaua  de  totas  las  nouedats  se  succehian  com  ho  hauian  expe- 
rimentat ab  diuersas  cartas  scritas  à  dita  Ciutat  de  Vich  donant- 
los  raho  del  stat  de  las  malaltias,  podent  estar  certs  que  si  cosa 
perillosa  hi  hagués  hagut  de  prompte  haurian  auisat,  y  en  lo  que 
demanauan  per  part  de  dita  Ciutat  de  Vich  de  la  junta  de  Doc- 
tors, ò  visura  de  malalts  la  present  Ciutat  estaua  prompte  en  do- 


J  u  n  ta  de 
Morbo:  satis- 
faccions de  la 
ciutat  de 
Vich  y  tra- 
mesa d'un 
metge  pera 
informa  rse 
de  Testat  sa- 
nitari. 


112  [M.DC.LI 

nar  satisfactio  deixant  à  electio  de  dit  senyor  Doctor  Camps  tot 

10  que  li  aparegués  tant  en  raho  de  j untar  dita  junta  de  doctors 
com  encara  de  visurar  los  malalts,  no  sols  los  ques  trobauan  en 
la  present  Ciutat  com  encara  los  que  estauan  en  lo  monastir  de 
Jesús  deixantho  tot  à  son  àrbitre  y  voluntat,  A  tot  lo  qual  dit  Se- 
nyor D/  Camps  respongué  en  nom  de  dita  Ciutat  de  Vich  que 
restaua  contentissim  de  la  merçe  que  dits  senyors  Consellers 
y  junta  de  morbo  li  feyan  y  aixi  pera  aportarsen  una  bona  reso- 
lutio  se  acontentaua  en  que  dits  senyors  Consellers  fossen  seruits 
ajuntar  lo  Collegi  dels  Doctors  en  medicina  de  la  present  ciutat 
peraque  ab  la  bona  resolutio  de  dit  Collegi  sen  pogués  tornar  à 
dita  Ciutat  de  Vich  à  donar  satisfactio  del  que  per  dita  Ciutat  se 

11  era  encomanat.  E  encontinent  dits  senyors  consellers  ordena- 
ren als  verguers  de  la  present  Casa  anassen  al  senyor  rector  de 
la  Uniuersitat  peraque  ajuntàs  dema  à  les  nou  horas  dit  collegi 
de  doctors  en  medicina,  en  lo  qual  dit  senyor  D/  Camps  en  nom 
de  dita  Ciutat  de  Vich  assistiria  y  encontinent  dits  Senyor[s] 
Sindich  y  Dj  Camps  sen  anaren  de  la  present  junta. 

viía'^drper-  ^  dcsprcs  se  llegi  una  carta  de  la  vila  de  Perpinyà  scrita  à 

còme%"^Bar-  prcscnt  Ciutat  ab  la  qual  donauan  raho  com  hauian  lleuat 
ceiona.  ^omers,  y  que  procurarian  enuiar  un  Doctor  y  Cirurgia  pera 

que  se  entremetessen  del  stat  de  las  malaltias,  a  la  qual  carta 
fonch  resolt  se  respongués  ab  lo  mateix  tenor  y  sequedat  que 
scriuian. 

cia'^sobVeM;  DiLLUNS  à  XXVIJ  de  dit.  Los  molt  111. Senyors  Diputats 
me^nts^dViès  vlngucrcn  en  la  Casa  de  la  present  Ciutat  à  tenir  conferencias  ab 
poTtrais'^srs"  scnyors  Consellers  à  cerca  del  paper  que  en  lo  die  de  ahir 

Ï^MarTà.^""  fonch  dottat  als  senyors  Consellers  per  part  del  senyor  de  Sanet 
Maigrin  en  la  qual  conferencia  se  feu  y  ordenà  la  resposta  en 
scrits  sobre  dit  paper  y  en  ser  disgregats  lo  senyor  Phelip  de  Boi- 
xadors,  y  Joseph  Ximenis  y  de  Monrodon  anaren  per  part  dels 
dos  consistoris  à  dit  senyor  de  Sanet  Maigrin  al  qual  donaren  la 
resposta  del  dit  paper  que  es  del  tenor  següent. 

«Los  molt  111. Senyors  Consellers  de  la  Ciutat  de  Barcelona 
tenen  viu  sentiment  de  la  necessitat  y  extrem  apreto  en  que  se 
troba  la  gent  de  guerra  que  à  compte  de  sa  Mag.*  que  Deu 
guarde  es  en  lo  present  Principat  y  aixi  mateix  las  plaças  situa- 
das  dins  aquells  per  la  falta  de  municions  de  boca  que  ab  un  pa- 
per donat  à  26  del  mes  de  febrer  lo  Excel·lentíssim  senyor  Mar- 
ques de  Sanet  Magrin  tinent  general  del  Rey  nostre  Senyor  en  lo 


febrer]  113 

exercit  de  Catalunya  y  lo  111.°^  y  Reuerendissim  senyor  de  Marca 
bisbe  de  Couserans  visitador  general  en  lo  present  Principat  de 
Catalunya  los  han  representat  y  aixi  mateix  han  ponderat  los 
medis  pera  alcansar  lo  remey  que  se  poria  aplicar  pera  reparar 
los  inconuenients  que  de  no  ocórrer  à  dita  necessitat  ne  podrian 
resultar. 

Particularment  consideran  difficultat  en  que  se  troben  perso- 
nas  en  la  present  ciutat  que  per  prechs  de  sa  S.^  se  encarreguen 
prouehir  la  munició  de  boca  necessària  durant  lo  mes  de  Mars 
que  nois  fassa  major  effecte  la  que  dits  S/^  de  Sanet  Magri  y  de 
Marca  junt  ab  la  assistentia  del  spectable  Gouernador  de  Catalu- 
nya y  consell  real  faran,  no  obstant  que  quant  la  interuentio  de 
dits  molt  111.^^  senyors  Consellers  si  judique  necessària  no  deixa- 
ran de  prouarho  y  esforsarho  ab  lo  effecte  y  vigilància  que  tant 
Ileals  vassalls  de  sa  Magestat  acostuman  tractar  los  negocis  de 
son  seruey,  quant  mes  que  supposat  per  V.  Ex.^  y  V.  S.*  sels 
demana  àrbitre  pera  subuenir  à  la  necessitat  representada  ab  lo 
mateix  zel  diuhen  quels  apareixeria  unich  y  prompte  remey  pera 
la  subsistentia  de  las  tropas  que  se  manassen  ajuntar  tots  los  que 
tenen  mercès  y  gracias  de  haziendas  confiscadas  y  altrament  als 
quals  se  repartis  lo  cost  de  las  tres  mil  y  sinch  centas  quarteras 
de  blat  que  son  menester,  segons  lo  que  importa  la  mercè  y  grà- 
cia que  sels  ha  fet  per  ésser  ajustat  à  raho  que  quant  la  necessi- 
tat es  comuna  y  los  que  han  de  acudir  à  ella  estigan  menestero- 
sos  subuinguen  primer  aquells  qui  per  raho  de  ditas  [mercès  o 
gràcies]  tenen  los  patrimonis  mes  pingues. 

Certificant  aixi  mateix  à  V.  Ex.^  y  V.  S.^  111.™^  que  quant  lo 
patrimoni  de  la  present  Ciutat  no  estigues  tant  exaust  com  esta 
sobraria  representar  la  necessitat  peraque  los  senyors  Consellers 
la  proposassen  al  consell  de  cent  y  ell  deliberas  subuenir  con- 
forme en  altras  ocasions  ha  fet. 

Assegurant  à  V.  Ex.^  y  V.  S.^  111.^^  que  ab  lo  seruey  de  sa 
Mag.*  que  Deu  guarde  y  benefici  del  Principat  no  faltaran  con- 
forme en  altras  ocasions  han  experimentat,  y  que  no  deixaran  à 
tota  diligència  representar  à  sa  Mag.*  per  medi  de  son  Embaxa- 
dor  lo  apuro  en  que  esta  lo  Principat  y  regiments  que  son  dins 
ell  ab  lo  paper  per  V.  Ex.^y  V.  S.^  lU.^^  donat  peraque  tant  mes 
prest  mane  subuenir  a  ell  conforme  de  sa  real  clemència  se  spera 
peraque  dit  consell  delibere  lo  fahedor  al  major  benefici  de  la  pre- 
sent Ciutat.»  , 

XV -8 


114  [m.dc.li 

cia^en^"/asl  ^     tarda  los  Scnyors  Consellers  anaren  à  casa  del 

dorP°"^'^"^     Senyor  Gouernador  pera  tenir  conferencia  ab  dit  senyor  y  ab  los 

molt  111. Senyors  Deputats  que  també  foren  en  dita  casa. 
Cent"""  DiMARS  à  XXVIIJ  de  dit  se  tingué  Consell  de  cent  en  lo  qual 

se  llegi  lo  paper  per  dit  Senyor  de  Sanet  Magri  donat  à  XXVJ 
del  present  y  la  resposta  de  aquell  juntament  ab  un  offeriment 
fet  per  los  Senyors  del  Consell  real  a  la  present  Ciutat  (i)  y  al- 
tras  cosas  com  en  dit  consell  son  de  veurer  (2). 

[MARS] 

^'*®'"·  Dijous  à  IJ  de  dit  se  tingué  consell  de  cent  ab  lo  qual  entre 

altras  cosas  fonch  deliberat  ques  seruís  al  Rey  nostre  Senyor  per 
socorro  de  las  necessitats  presents  en  lo  Consell  representadas 
per  los  mag.<=s  m/^  Narcis  Peralta  y  Batista  Ramon  de  Monjo, 
Deu  milia  liiuras  moneda  Barcelonesa  (3). 

Prèdica  y         DlUiíNDRES  à  IIJ  de  dit. —  En  aquest  die  à  la  tarda  los  molt 

míserere   en  J  ^ 

n"ai^'*^'^^     III.^^  Senyors  Consellers  anaren  al  hospital  per  ohir  la  predica  y 
miserere  que  quiscun  diuendres  de  quaresma  acostuman  de  ohir. 

DiSSAPTE  à  IIIJ  de  dit  à  la  tarde  se  tingué  Consell  de  cent 
en  lo  qual  se  feu  la  propositio  y  deliberatio  que  en  dit  Consell  es 
de  veurer  (4). 


Concell  de 
Cent. 


(1)  V.  document  B  de  VAplndix  XVII. 

(2)  El  Conseller  en  cap  proposà  a  l'Assamblea  de  Cent  furat;:  —  «  ...  la  necessitat  que  de 
present  terna  la  present  Ciutat  de  Aygues  per  les  fonti  y  que  los  s."  Concellers  tenian  noti- 
cia de  que  sen  perdia  molta  del  monastir  de  Je^us  a  la  present  Ciutat  y  que  si  aparexia  al 
present  concell  deliberar  te  fessen  algunes  ci  ides  offerint  donar  alfjun  premi  a  la  persona  o, 
personas  que  descubrira  qui  ha  lleuada  la  aygua  de  la  present  Ciutat  que  quiia  desta  manera 
se  pora  fàcilment  saber  ahont  se  pert  dita  Aygua  perquè  ha  hauer  la  ciutat  de  deicubrir  les 
canonades  per  alia  hont  passa  la  aygua  seria  un  gran  gasto  per  la  present  Ciutat...» —  I  el 
Consistori  deliberà:  —  «Que  tot  lo  fet  proposat  ab  tots  so>  depsr  dents  y  emergents  sie  comes 
com  lo  present  concell  ho  comet  als  s  "  Concellers  vuytena  de  fonts  anomenada  y  magnifïchs 
obrers  ab  pleaitut  de  poder  y  sens  refferiment  a\^\i.y>— (Deliberacions  de  165 1,  fol.  137.'*'  i  139  ) 

(3)  V.  document  C  de  VAphidix  XVII. 

En  el  mateix  Concell,  atès  que  «...  los  soldats  del  batallo  se  hajan  de  socórrer  de  diner  y 
nos  pugan  aquells  socórrer  sino  es  que  la  present  Ciutat  viexe  de  retenirse  per  alguns  mesos 
al  saui  concell  ben  vists  les  dos  milia  lliures"  de  les  sis  milia  lliures  que  quiscun  mes  paga  al 
batallo...»  —  fou  acordat:  «...  ques  pague  a  la  Junta  del  batallo  les  sis  milia  lliures  que  la 
Ciutat  a  dita  junta  cada  mes  acostuma  a  pagar  fo  es  los  mesos  de  Març  Abril  Maig  y  Juny 
pròxim  vinents  sens  retenirse  la  present  Ciutat  en  los  dits  quatre  mesos  les  dos  milia  lliures 
que  quiscun  mes  per  deliberació  del  present  concell  se  hauia  de  retenir  restant  passat  dit  ter- 
mini la  dita  deliberació  sobre  afo  feta  en  sa  força  y  valer  T> —( Deliberacions  de  1651,  fol.  145.^) 

(4)  En  primer  lloc  se  prengué  resolució  sobre  la  fiança  que  devien  p  estar  els  ministtes 
reials,  en  garantia  del  préstec  acordat  fer,  el  dia  2,  al  Rei.  (V.  document  D  de  V Apèndix  XVII. J 
Després  foren  fetes  les  extraccions  que  set;ueixen: 

Regint  el  llibre  major,  segon,  del  Banc:  Jerònim  Resplans. 

Id.        id.       id.     tercer,       id,     Onotre  Massanes. 
Jurat  del  Concell  de  Cent,  mercader:  ]o       BofTuruU  —(Delibcrac  'ons  de  1651,  fol.  149.) 


MARS]  115 

Dit  die  los  Senyors  Consellers  anaren  à  la  seu  à  la  Capella  de 
la  beneyta  Sancta  Eulària  ahont  ohiren  las  Completas  que  quis- 
cun  dissapte  à  dita  beneyta  Sancta  acostuman  dir  y  celebrar. 

Dit  die  se  junta  la  dotzena  de  morbo  en  la  qual  ates  y  con- 
siderat que  nostre  Senyor  era  seruit  que  las  malaltias  corrents 
condissen  y  anassen  en  augment  assenyalaren  dos  Doctors  en 
medicina  que  foren  lo  Doctor  Ferrer  y  t.  Gibert  cirurgià  per  los 
effectes  en  dita  deliberatio  contenguts  en  la  qual  junta  estan  llar- 
gament continuadas  las  obligations  que  los  dits  hauian  de  fer  y 
també  las  que  tocauan  al  pare  confessor  (*). 

Dilluns  à  VJ  de  dit. — En  aquest  die  a  la  matinada  los  se- 
nyors Consellers  anaren  à  la  seu  ab  sas  insignias  Consulars  per 
assistir  à  la  professo  se  hauia  de  fer  de  anar  à  sercar  la  gloriosa 
Sancta  Madrona  per  necessitat  de  ayguas  en  la  qual  professo  dits 
Senyors  Consellers  anaren  derrera  del  gremial  fins  à  arribar  al 
monastir  de  dita  gloriosa  Sancta  ahont  ohiren  lo  offici  estant  as- 
sentats a  la  part  del  euangeli  ab  las  cadiras  y  cuixins  de  vellut, 
y  los  senyors  canonges  del  gremial  segueren  à  la  part  de  la  Epís- 
tola ab  cadiras,  acabat  lo  qual  offici  tornà  la  professo  à  deuallar- 
sen  deues  ciutat,  deuallant  dita  gloriosa  Sancta  ab  sa  ciuera,  y 
los  Senyors  Consellers  anant  derrera  del  gremial  fins  al  portal  de 
sanct  Anthoni  ahont  prengueren  las  varas  del  talam  fins  à  la  seu 
de  hont  en  hauer  acabat  sen  anaren. 

Dimars  à  VIJ  de  dit. — Én  aquest  die  deues  mitg  die  de  part 
del  Ex.™  Senyor  Gouernador  se  porta  un  procés  en  la  Casa  de  la 
present  Ciutat  de  Joseph  Badia  hortola  inculpat  de  hauer  mort 
proditoriament  ab  un  tir  de  pistola  à  t.  Poy  somb[r]arer,  estant 
dit  Poy  en  sa  propria  casa  ahont  lo  dit  Badia  lo  anà  à  demanar, 
la  qual  mort  feya  per  la  paga  que  per  ditas  cosas  alguna  persona 
deixada  de  la  ma  de  Deu  li  donaua,  lo  qual  procés  dits  Senyors 
Consellers  feren  veurer  per  los  aduocats  de  la  present  Casa,  y 
desprès  tragueren  juy  de  Promens  y  en  ser  ajuntat  anaren  à  la 
presó  en  la  forma  acostumada  ahont  arriba  lo  senyor  Gouerna- 
dor que  segué  entre  los  Senyors  Consellers  en  Cap  y  segon,  y 
son  magnifich  assessor  que  segué  à  ma  dreta  del  primer  prom,  y 
desprès  tragueren  lo  pacient  deuant  del  qual  se  llegi  son  procés 
aixi  de  offensa  com  de  defensa  y  desprès  de  hauer  votat  se  li 
fonch  donada  sententia  que  fos  condemnat  à  fer  quatre  quar- 


(*)    V.  V Apèndix  XXI. 


Festa  de 
Sant  Thomàs 


Il6  [M.DC.Ll 

tos  y  que  se  li  fos  lleuat  lo  puny  deuant  de  la  casa  ahont  hauia 
perpetrat  lo  deliçte  que  era  al  carrer  dels  Sombrerers  y  deuant 
lo  portal  de  Sancta  Maria,  y  que  fos  torturat  en  cap  de  sos 
socis. 

Dit  die,  desprès  de  ser  fora  del  dit  juy  de  promens  dits  Se- 
thel·lni^  "[yjoi's  Consellers,  quart  absent,  anaren  en  lo  monastir  de  Sancta 
Caterina  màrtir  de  la  present  ciutat  ahont  se  feya  la  festa  del 
gloriós  Sanet  Thomas,  y  arribats  en  dita  Iglesia  se  sentaren  en 
las  cadiras  del  cor  ahont  feren  oratio  al  Sanctissim  Sagrament 
que  per  dita  festiuitat  estaua  patent  y  desprès  sen  anaren. 

Dijous  à  VIIIJ  de  dit  à  la  matinada  los  senyors  Consellers 
anaren  à  la  Iglesia  Parochial  de  Sanet  Just  y  Sanet  Pastor  ahont 
se  celebraua  la  festa  del  gloriós  Sanet  Pacia,  y  arribats  en  dita 
Iglesia  pujaren  al  presbiteri  ahont  se  sentaren  à  la  part  del  euan- 
geli  ab  los  banchs  de  vellut,  y  al  cap  de  una  stona  tenint  entès 
que  lo  senyor  Gouernador  arribaua  en  dita  Iglesia  lo  hisque- 
ren  à  rebrer  al  cor  per  anar  la  Viceregia,  y  pujat  al  presbiteri 
segué  à  ma  dreta  del  senyor  Conseller  en  Cap,  ohiren  lo  ofïici  y 
sermó,  lo  qual  acabat  dit  senyor  Gouernador  sen  anà  acompa- 
nyantlo  los  Senyors  Consellers  fins  alia  ahont  lo  hauian  rebut,  y 
desprès  sen  tornaren  al  altar  major  à  fer  oratio,  de  hont  sen 
anaren. 

Sermó  y  DiUENDRES  à  X  dc  dit  à  la  tarda  los  senyors  Consellers  ana- 

miserere  en 


generaf'*^'  ren  al  liospital  per  ohir  lo  sermó  y  miserere  que  quiscun  diuen- 
dres  de  quaresma  acostuman. 

^^ofici  en  la  DiSSAPTE  a  XJ.  dc  dit  a  la  matinada  los  molt  111.^  Senyors 

consellers  anaren  à  la  Iglesia  de  la  seu  ahont  ohiren  un  offici  que 
en  la  capella  de  la  gloriosa  Sancta  Eulària  se  celebrà  peraque 
dita  gloriosa  sancta  fos  seruida  intercedir  ab  Deu  nostre  Senyor 
alças  la  ma  del  castich  tant  gran  nos  amenassaua  ab  las  malaltias 
del  contagi. 

s^Gre%ü^  Dilluns  à  XIIJ  de  dit,  festa  del  gloriós  Sanet  Gregori  los 

senyors  Consellers  Cap  absent  anaren  à  la  Iglesia  Parochial  de 
nostra  Senyora  del  Pi  per  assistir  à  la  festa  del  dit  gloriós  S.*  y 
arribats  en  dita  Iglesia  segueren  al  altar  major  ahont  ohiren  lo 
ofïici  y  sermó,  y  en  ser  acabat  dits  Senyors  Consellers  assistiren 
à  la  professo  se  feu  per  dins  dita  Iglesia. 
Junta  de  DlMARS  à  XIIIJ  de  dit  se  tinorue  junta  de  morbo  en  la  qual 

se  conduhi  un  altre  aguasil  de  morbo  à  mes  del  quey  hauia  y 
foren  llegidas  las  obligacions  de  un  fadri  cirurgia  conduhian  per 


mars]  T17 

ajudar  al  cirurgia,  las  del  Balle  de  morbo  y  ajudant  de  Balle  de 
morbo  com  en  dita  junta  llargament  estan  continuadas 

Dit  die  à  la  tarda  los  Senyors  Consellers  anaren  à  la  Iglesia 
de  la  seu  per  assistir  à  las  completas  se  feyan  de  la  gloriosa  sancta 
Madrona  per  ser  vigilia  de  dita  gloriosa  Sancta. 

Diumenge  a  XV  de  dit  festa  de  la  gloriosa  Verge  y  màrtir 
Sancta  Madrona,  dit  die  per  trobarse  lo  Cos  de  dita  gloriosa 
Sancta  dins  la  present  Ciutat  y  en  la  Iglesia  de  la  seu  no  obstant 
que  nostre  Senyor  es  estat  seruit  ja  donarnos  pluja  pero  encara 
no  se  era  tornada,  se  feu  perço  molt  gran  festa  en  dita  seu  ab 
solemne  offici  y  sermó  ab  cantoria,  enuiant  la  present  Ciutat 
per  dita  festa  Cent  y  vuyt  ciris  per  los  rollos  de  pes  mitja 
lliura  quiscu,  y  dotse  atxas  per  anar  à  la  professo,  Dits  senyors 
Consellers  anaren  en  dita  Iglesia  ahont  se  assentaren  à  la  part 
del  euangeli,  y  al  cap  de  una  stona  arriba  lo  senyor  Gouernador 
al  qual  hisqueren  à  rebrer  al  portal  del  cor  per  anar  la  Vice 
regia,  y  desprès  de  celebrat  lo  offici  hi  hagué  professo  per 
derrera  dita  Iglesia  de  la  seu  inseguint  los  exemplars  de  anys 
1628  y  16 ji  que  dita  gloriosa  sancta  se  trobaua  en  Bar[ce- 
lon].^  en  la  qual  professo  dits  senyors  Consellers  aportaren  las 
varas  del  talam  y  lo  senyor  Gouernador  anaua  derrera  la  cus- 
todia ab  una  atxeta  acabada  la  qual  professo  dit  senyor  Go- 
uernador sen  anà  acompanyantlo  dits  senyors  Consellers  fins 
ahont  lo  hauian  rebut,  y  desprès  feren  oratio  al  altar  major  y  sen 
anaren. 

Dijous  à  XVJ.  de  dit  a  la  matinada  los  senyors  Consellers 
ab  sas  insignias  consulars  anaren  à  la  Iglesia  de  la  seu  per  assis- 
tir a  la  professo  se  feya  de  tornar  la  gloriosa  Sancta  Madrona,  y 
al  cap  de  una  estona  se  comensa  la  professo  en  la  qual  los  se- 
nyors Consellers  aportaren  las  varas  del  talam  fins  al  portal  de 
Sanet  Anthoni  y  de  aqui  pujaren  derrera  del  gremial  fins  à  dit 
monastir  ahont  se  digué  lo  offici  ab  la  forma  acostumada  y  des- 
près sen  torna  dita  professo  à  la  seu  de  hont  los  senyors  Conse- 
llers sen  anaren. 

DiUENDRES  à  XVIJ  de  dit  a  la  tarda  dits  senyors  Consellers 
anaren  al  hospital  per  assistir  al  miserere  y  sermó  que  quiscun 
diuendres  se  acostuma  dir  en  dit  hospital. 

DiSSAPTE  à  XVIIJ  de  dit. — En  aquest  die  se  tingué  junta  de 


(*)    V.  VAphidix  XXII. 


ii8 


[m.dc.li 


morbo  en  la  qual  se  assenyalaren  salaris  al  Doctor  y  Cirurgia  cu- 
rauan  per  orde  de  la  present  ciutat  (i). 

Dit  die  y  à  la  tarda  los  senyors  Consellers  anaren  à  la  Iglesia 
de  la  seu  y  a  la  Capella  de  la  gloriosa  Sancta  Eulària  ahont 
ohiren  las  Completas  que  quiscun  dissapte  se  acostuman  dir  y 
celebrar  à  dita  gloriosa  Sancta. 

Dilluns  à  XX.  de  dit. — En  aquest  die  se  juntà  la  junta  de 
morbo  en  la  qual  se  llegi  la  relatio  de  la  anotomia  feta  per  orde 
dels  senyors  Consellers  y  dita  junta  ab  assistentia  del  Doctor 
March  Jalpi  y  Bernat  Mas  de  dos  cadauers  ço  es  lo  hu  à  ig,  y  lo 
altre  à  20  del  present  morts  de  las  malaltias  presents,  las  quals 
relations  estan  cusidas  en  la  dita  deliberatio  (2). 

Dit  die  y  hagué  Consell  de  cent  en  lo  qual  se  feren  las  pro- 
positions  y  deliberations  que  en  dit  consell  son  de  veurer  (3). 


(1)  Eren  els  qui  prestaven  servei  a  l'hospital  de  contagiats,  establert  en  el  convent  de 
Jesús,  als  qui  foren  assignades  300  barceloneses,  resolent-se  també,  que  «als  dos  Jouens 
chirurgians  qui  estan  a  dit  conuent  y  als  fadrins  chirurgians  qui  estan  en  Jesús  sels  done  lo 
que  lo  s."' Conseller  segon  se  pora  concertar  ab  ells.» 

Aiximateix  s'acordà:  i.er  «...  que  los  s."  Concellers  anomenen  per  les  parts  de  la  present 
Ciutat  persones  caritatiues  y  ben  intencionades...»  que  «...  tinguen  cuydado  de  veurer  y  re- 
gonexer  les  cases  se,  son  mortes  persones  de  les  quals  se  ha  tingut  alguna  suspita  fent  nete- 
jar aquellas  y  aixi  mateix  tingan  cuydado  les  tals  persones  de  veurer  y  mirar  en  los  carrers 
de  la  present  Ciutat  si  acas  hi  ha  algunes  persones  malaltes  tenint  cuydado  que  aquelles  tals 
persones  tinguen  lo  recapte  conuenient  essent  assistits  dits  malalts  de  metges  y  medicines.» 

2.611  Pagar  a  «Jaume  Gibern,  qui  va  exercint  lo  art  de  chirurgia  en  lo  tocant  a  las  malal- 
tias del  morbo»,  70  ^  a  compte  de  100  ^,  de  les  que  ja'n  tenia  rebudes  30. 

3.er  Girar,  de  compte  extraordinari,  2,000  ^íí  a  l'Escrivà  racional  Josep  Soldevila,  «pera 
conuertir  aquellas  en  lo  gasto  del  morbo.n  — (Deliberacions  àt  165 1,  fol.  159.) 

(2)  "W,  VAphidix  XXIII.  — Acordà.,  sàzmés,  dita  Junta,  satisfer  200 '{i  al  D.'"' en  medecina 
Bernat  Mas,  pels  treballs  extraordinaris  de  visitar  els  malalts  en  l'Hospital  i  altres  parts  i 
fer  dites  «anathomias  en  lo  hospital  general,..»,  i  pagar  per  aquest  derrer  concepte  100  %  al 
D.o"^  en  medecina  Joan  Pau  March  Jalpi,  i  10  «a  un  fadri  qui  ha  assistit  en  la  dissecatio  dels 
cossos.»— (Deliberacions  de  165 1,  fols.  159.'^  i  163.) 

(3)  A  suplicació  dels  Administradors  de  l'Hospital  general  i  per  a  subvenir  les  necessi- 
tats angunioses  i  apremiants  que  aquest  sentia,  agreujades  amb  els  flagells  de  fam,  guerra  i 
peste,  que  afligien  al  Principat,  dit  Consistori  deliberà  fer-los  préstec  de  500  quarteres 
de  blat. 

En  segon  Hoc,  resolgué  cometre  al  Consellers  i  Dotzena  de  carns,  l'estudi  del  contracte 
per  al  provehiment  de  la  de  moltó. 

En  consideració  a  la  extrema  penúria  que  també  atravessava  l'Hospital  de  Misericòrdia, 
en  el  qual  s'hi  recollien  més  de  500  albergats,  s'acordà  socorre'l,  «per  via  de  emprestich»,  amb 
300  quarteres  de  blat  i  mil  lliures  en  diner.  Al  mateix  temps,  «per  quant  es  molt  conuenient 
que  las  personas  malaltas  de  dit  hospital  no  estigueu  mesclats  ab  los  sans»,  decidi  'I  Concell 
llogar  la  casa  dels  hereus  i  successors  de  D.  Jaume  de  Llordat,  «la  qual  esta  junt  dit  hospital 
y  uniria  en  aquell  afi  y  effecte  de  posar  en  ella  los  malalts  de  dit  hospital  peraque  alli  sien 
regoneguts  per  los  d."  y  chirurgians  que  la  present  Ciutat  te  conduïts  y  segons  lo  mal  que 
trobaran  aquells  tindran  se  disposa  ys  fasse  en  ells  lo  que  los  dits  d."  y  chirurgians  orde- 
naran...» 

A  l'objecte  de  retrinxar  i  alleugerir  les  excessives  despeses  que's  feyen  en  la  Casa  de  les 
Repenedides,  donà  plè  poder  als  Consellers  «peraque  fassen  tot  alio  quels  aparexera  que  con- 
uingue  al  benefici  de  la  present  Ciutat  posantho  en  ex[ecuci].o  sens  refïeriment  algú:  per  lo 
tocant  a  traurer  donas  de  dita  casa  de  les  repenedides  no  puguen  traurer  aquelles  que  per  or- 
dinacions  de  dita  casa  esta  ordenat  pugan  entrar.» 


Completes 
en  la  Seu. 


J  u  nta  de 
Morbo, 


Concell  de 
Cent. 


mars]  1 1 9 

Dimecres  à  XXIJ. — En  aquest  die  se  juntà  la  junta  de  bo*  u! 

morbo  en  la  qual  per  anar  las  malaltias  corrents  en  als^un  auor.     crement  dei 

^         ^  fc»  &  contagi. 

ment  considerable  fonch  deliberat  conduhir  un  altre  Doctor, 
cirurgia,  y  un  joue  cirurgia  per  ajudar  al  dits  (i). 

Dit  die  los  Senyors  Consellers  anaren  a  la  diputatio  à  tenir  dJ'^nl^Qf. 
conferencia  ab  los  molt  111.^^  Senyors  Diputats.  putació. 

Dit  die  se  tingué  Consell  de  cent  en  lo  qual  dit  consell  entre  cen?""^^  '^^ 
altras  cosas  feu  la  delliberatio  següent 

«Que  per  medi  de  un  ciutadà  y  un  militar  del  present  Con- 
sell se  fassa  una  Embaixada  al  molt  111.^  Capitol  de  la  present 
ciutat  dientlos  que  la  present  Ciutat  peraque  Deu  nostre  Senyor 
sie  seruit  per  sa  infinita  misericòrdia  y  bondat  preseruar  esta 
Ciutat  del  mal  contagiós  quens  amenassa  desijaria  à  demés  dels 
Sancts  protectors  te  pendrer  per  protector  y  aduocat  Sanet 
Fransisco  de  Paula  y  ana  ab  professo  ab  lo  molt  111.^  Capitol  y 
clero  de  dita  Seu  à  la  Iglesia  del  monastir  de  Sanet  Fransisco 
de  Paula  quiscun  any  lo  die  que  se  celebra  la  sua  festa,  y  desi- 
jaria esta  Ciutat  en  conformitat  del  dit  molt  111.^  Capitol  fer  dita 
professo  y  festa  y  pendrer  dit  Sanet  per  protector  y  aduocat  y 
aixi  mateix  dit  molt  111.^  Capitol  vuUa  tenir  à  be  se  fassa  dita 
professo  ab  lo  modo  forma  y  manera  ques  fa  lo  die  de  Sanet 
Sebastià,  y  del  que  dit  molt  111.^  Capitol  tractaran  y  ajustaran 
ab  ditas  personas,  al  que  la  present  ciutat  desija  se  fassa  tingan 
facultat  y  potestat  dits  Senyors  Consellers  posar  en  executio, 
gastant  per  dit  effecte  dits  Senyors  Consellers  lo  que  conuindra 
y  menester  sera.»  (2) 

Dijous  à  XXIIJ  de  dit,  los  molt  111. Senyors  Consellers  tin- 
gueren Conferencia  ab  los  senyors  diputats.  p''^^^^ 

DiUENDRES  à  XXIIIJ  de  dit  los  molt  111. Senyors  Consellers 
anaren  à  casa  lo  senyor  Gouernador  à  la  matinada  ahont  se  tro- 
baren los  Senyors  deputats  y  Doctors  del  real  consell  los  quals 


Conferen- 
ab  los  Di- 


Conferen- 
cia  en  casa 
del  Gouerna- 
dor. 


De  compte  de  pèrdua  de  monedes,  foren  girades  1,200  ^  al  Clavari,  destinades  a  pagar  els 
socors  deguts  a  la  lleva  de  700  soldats  allistada  per  a  la  guarda  i  custodia  de  Barcejona. 

Darrerament,  s'efectuà  l'extracció  de  Pere  Joan  Xirau,  per  al  càrrec  de  Tauler  mercader.  — 
(Deliberacions      1651,  fols.  163  a  166.) 

(1)  A  la  vegada,  deliberà  la  Junta:  «  ..  que  en  lloch  de  m.°  Gibern  chirurgia  sie  anome- 
nat altre  chirurgia  pratich  attes  dit  Gibern  se  ha  de  emplear  en  netejar  les  cases  conuindra 
netejar  t)  — (Deliberacions  de  165 1,  fol,  166.^) 

(2)  Abans  tractà  dit  Concell  de  l'afer  del  proveïment  de  la  carn  de  moltó,  i  acordà  facultar 
als  Consellers  per  a  treura  de  l'erari  de  la  Taula  la  suma  de  «vint  a  vint  y  dos  mil  pesses  de 
vuyt  o  lo  que  sera  menester  pera  pagar  al  capità  Llorens  Dardanya  lo  que  se  li  resta  deuent 
del  blat  ha  aportat  y  també  una  partida  de  blat  que  dit  Capità  Dardanya  concerta  en  Liorna 
per  compta  de  la  present  CxixXat/n— {Deliberacions  de  1651,  fol.  166.^  a  168.) 


120  [m.DC.LI 

segueren  ço  es  lo  senyor  Gouernador  en  lo  mitg  Consellers  à  ma 
dreta  per  filera,  Diputats  à  ma  squerra  y  los  Senyors  del  consell 
real  desprès  à  una  part  y  altra  y  aixi  assentats  tractaren  difïerents 
materias  tocants  à  la  conseruatio  de  la  present  Ciutat  per  causa 
de  las  presents  malaltias  y  altras. 
mfser'e'?l° eí  ^     tarda  los  Senyors  Consellers  anaren  al  hospital 

gene°raf       pcr  assistír  al  sermó  y  miserere  que  quiscun  diuendres  se 
acostuma. 

Cent""''  DiSSAPTE  à  XXV.  de  dit  die  de  nostra  Senyora  Sanctissi- 

ma. — En  aquest  die  se  tingué  consell  de  cent  en  lo  qual  los  Se- 
nyors Consellers  donaren  raho  del  que  hauian  tractat  en  las  Con- 
ferencias  passadas  que  era  que  los  senyors  deputats  desijauan 
ausentarse  de  la  present  ciutat  per  ocasió  de  las  malaltias  corrents 
donant  raho  à  dit  Consell  de  tot  lo  que  en  orde  à  ditas  cosas  ha- 
uian tractat,  à  tot  lo  qual  lo  dit  Consell  feu  deliberatio  que  se 
scrigues  al  Rey  nostre  Senyor  las  diligencias  que  los  Senyors 
Consellers  feyan  ab  los  Senyors  Gouernador,  Consell  Real,  y  di- 
putats per  que  no  sen  anassen  de  la  present  ciutat,  y  aixi  mateix 
fos  seruit  enuiar  Virrey  diner  gent  blats  y  tot  lo  demés  neces- 
sari pera  passar  los  corrents  treballs,  y  aixi  mateix  se  delibera  que 
lo  saui  Consell  de  Cent  en  forma  de  ciutat  anas  à  la  Iglesia  de 
Sanet  Fransisco  de  Paula  pera  ohir  un  offici  supplicant  à  dit  glo- 
riós Sanet  vulla  acceptar  la  deliberatio  de  ésser  protector  desta 
Ciutat,  y  ques  fessan  totas  las  rogatiuas  publicas  y  secretas  apa- 
reixeria peraque  Deu  sie  seruit  apiadarse  de  semblants  treballs, 
y  aixi  mateix  un  aniuersari  y  sinch  centas  missas  a  las  animas 
beneytas  de  purgatori,  y  aixi  mateix  se  fos  suplicat  al  111.^  Ca- 
pítol sie  seruit  assenyalar  jornada  pera  fer  las  festas  del  patrocini 
de  Maria  Sanctissima  de  la  Conceptio  en  virtut  del  bulleto  que 
sa  sanctedat  hauia  enuiat  a  la  present  Ciutat  com  ditas  cosas  en 
dit  consell  mes  llargament  son  de  veurer  (*). 


(*)  S'acordà:  i.*"'  Despatxar  cartes  a  les  ciutats,  viles  i  llocs  de  Catalunya,  notificant-los 
l'estat  «  le  les  malalties  corrents  en  Bar[celon].*^». 

2.  ón  Passar  a  estudi  dels  Consellers  i  Vintiquatrena  de  Guerra,  lo  relatiu  a  provisió  «de 
cauachs  magalls  palas  y  altres  perterts  (sic)  de  guerra  com  tot  lo  demés  que  conuindra  y  se 
aura  de  fer  per  la  custodia  guarda  y  deffensa  de  la  present  Ciutat.» 

3.  er  Enviar,  de  part  del  Consistori,  una  embaixada  al  Governador  de  Catalunya,  Consell 
Reial  i  als  Diputats  i  Oidors  de  la  Generalitat,  «estimant  molt  a  sas  senyorias  la  bona  deter- 
minació han  presa  en  suspendrer  lo  anarsen  desta  Ciutat  per  ocasió  de  las  malalties  corrents 
son  en  ella  y  que  no  se  esperaua  menosde  sas  senyorias.» 

4.  '"t  Q.ue'ls  Consellers,  per  los  medis  que  ells  i  la  Junta  de  carns  creguessen  convenients, 
«fassen  fer  les  compres  de  carns  aixi  de  moltons  com  altres  que  la  Ciutat  aura  menester  per 
sa  prouisio  per  temps  de  dos  mesos  comptadors  del  die  de  Pasqua  en  auant.D  -^(Deliberactons 
de  1651,  fol.  171. V  a  172.^) 


Francisco  de 
Paula. 


mars]  121 

Dilluns  à  XXVIJ  de  dit.  —  En  aquest  die  per  orde  de  la  p^^^i'^^^'^^" 
present  ciutat  se  para  sumptuosissimament  lo  altar  del  gloriós  píancuco^de 
Sanet  Fransisco  de  Paula  ab  seixanta  ciris  y  dos  atxas  que  per 
dit  effecte  foren  enuiadas  per  tenir  lo  Sanctissim  Sagrament  pa- 
tent, y  a  la  que  foren  vuyt  horas  de  la  matinada  toca  la  Cam- 
pana del  Consell  peraque  tots  los  de  Consell  acudissen  en  las  Ca- 
sas de  la  present  Ciutat,  y  à  la  que  foren  tots  junts  partiren  per 
anar  à  dita  Iglesia  de  Sanet  Fransisco  de  Paula  anant  primera- 
ment los  Verguers  y  acompanyadors  y  desprès  los  Senyors  Con- 
sellers Cap,  Ters,  y  quint  anant  ço  es  lo  s/  Conseller  en  Cap  a 
ma  dreta,  lo  ters  à  ma  squerra,  y  lo  quint  en  lo  mitg,  y  desprès 
anauen  los  senyors  del  Consell  ço  es  los  militars  y  ciutadans  à 
ma  dreta  per  antiguitat  y  à  ma  squerra  los  senyors  mercaders 
anant  de  dos  en  dos,  y  desprès  los  artistas  à  ma  dreta,  y  los  ma- 
nestrals  à  ma  squerra  per  antiguitat  anant  tots  de  dos  en  dos  y 
derrera  de  tots  anauen  los  senyors  Consellers  segon,  quart  y  sisè, 
ço  es  lo  segon  à  ma  dreta,  quart  à  ma  squerra  y  sisè  en  lo  mitg, 
y  ai?LÍ  anants  arribaren  en  dita  Iglesia  de  dit  monestir  del  gloriós 
pa/e  Sanet  Fransisco  de  Paula  ahont  se  assentaren,  ço  es  los  se- 
nyors Consellers  al  presbiteri  a  la  part  del  euangeli  ab  los  banchs 
de  vellut,  y  los  senyors  del  Consell  de  cent  baix  dit  presbiteri, 
ço  es  los  ciutadans,  militars,  y  menestrals  a  la  part  del  euangeli 
per  antiguitat,  y  a  la  part  de  la  Epístola  los  senyors  mercaders 
y  artistas,  e  aixi  assentats  se  tragué  patent  lo  sanctissim  Sagra- 
ment ab  molt  gran  deuocio,  y  desprès  se  digué  lo  offici  y  sermó, 
y  a  la  que  foren  al  donar  la  pau,  lo  diaca  la  porta  al  senyor  Con- 
seller en  Cap,  qui  la  dona  al  Senyor  prom  mes  antich,  y  desprès 
al  Senyor  Conseller  segon,  y  los  dits  la  donaren  de  hu  en  altre, 
y  lo  Subdiaca  la  dona  al  senyor  prom  dels  mercaders  mes  antich 
qui  la  dona  à  son  Company  y  aixi  mateix  de  hu  en  altra,  y  des- 
près se  acaba  lo  offici  ab  molt  gran  concurs  de  poble  aixi  homens 
com  dones,  acabat  lo  qual  dits  senyors  consellers  y  saui  Consell 
de  cent  sen  anaren  ab  la  mateixa  forma  eran  vinguts  tocant  sem- 
pre la  Campana  del  Concell  de  cent  fins  à  arribar  à  dita  Casa 
ahont  se  disgregaren. 

DiMARS  à  XXVIIJ  de  dit  a  la  matinada  arriba  en  la  casa  de 
la  present  Ciutat  lo  senyor  Marques  de  Sanet  Magrin  al  qual  los  J^eg^n'^rb 
SenyorsConsellers  hisqueren  à  rebrer  à  la  porta  de  la  stancia  de  la  uersf 
Capella,  y  entrat  dintre  segué  entre  lo  senyorConseller  en  cap  y  se_ 
gon  ahont  tractaren  differents  materias  y  en  hauer  acabat  sen  ana. 


Conferen- 
cia del  mar- 


122  [M.DC.LI 

^conceii  de  DiMECRES  à  XXVIIIJ  de  dit.— En  aquest  die  se  tingué  Con- 

sell de  cent  en  lo  qual  se  tractà  de  com  hauia  de  restar  la  pre- 
sent Ciutat  guarnida  en  cas  lo  senyor  Gouernador,  Consell  real, 
deputats,  y  demés  ciutadans  sen  anassen  de  la  present  Ciutat 
peraque  lo  enemich  no  fes  alguna  suppresa  venint  per  ocasió  de 
saber  hi  hauia  poca  gent  en  la  present  Ciutat  per  causa  de  las 
malaltias  com  en  dit  Consell  ditas  cosas  llargament  son  de 
veurer  (i). 

^  conceii  de  DiUENDRES  à  XXX].  de  dit  se  tornà  à  tenir  Consell  de  cent 

pera  tractar  de  la  guarda  de  la  present  Ciutat  com  en  dit  Con- 
sell llargament  se  conte  (2). 

DoN  Fran.^°  Vila 
Conseller  en  Cap. 


[ABRIL] 

deiconíeuer  DiSSAPTE  al  pHmer  de  Abril  M.DC.LJ.  los  senyors  Conse- 
enCap.  \\ers  enuiaren  lo  sindich  à  casa  del  senyor  Conseller  en  Cap  per 

ocasió  de  trobarse  dit  senyor  desganat  y  per  saber  del  stat  de  sa 
desgana  de  la  qual  tingueren  auis  que  per  lo  present  no  era  cosa 
de  cuydado  gracias  al  Senyor,  y  en  particular  que  no  era  de  las 
malaltias  corrents. 

de^Rams%'  DiUMENGE  à  IJ  de  Abl·ll  die  del  Diumenge  de  rams.  —  En 

Franclsco^dl  aquest  die  se  troba  la  festa  del  gloriós  Sanet  Fransisco  de  Paula 
Paula.  y  p^j.  ggj.       ocupat  en  la  Isglesia  nos  pogué  fer  la  festa  de  dit 

gloriós  Sanet. 

deíconfeirer  DiMARS  à  IIIJ  de  dit  los  scuyors  Consellers  tornaren  à  en- 

^íra^"*^"  ^'^  Sindich  à  casa  del  senyor  Conseller  en  Cap,  lo  qual  feu 

relatio  que  sa  desgana  anaua  continuant  en  pijora. 
Cent."""  Dit  dia  hi  hagué  Consell  de  Cent  en  lo  qual  se  feren  las  pro- 

posicions y  deliberations  que  en  dit  Consell  llargament  son  de 
veurer  (3). 


(1)  V.V Apèndix  XXIV, 

(2)  V.  id.  id.,  document  A.— -Dit  Concell  cometé  als  Consellers  i  a  una  ponència 
a  dit  efecte  nomenada,  les  gestions  oportunes  per  al  provehiment  de  la  neu,  i  aiximateix  con- 
ferí amples  poders  als  propris  Magistrats  i  a  ia  Vuytena  de  forments,  per  a  tractar  i  posar  en 
execució,  amb  el  major  benefici  i  comoditat  dels  interessos  comunals,  el  noliejament  que 
aquells  havien  fet,  per  segona  vegada,  del  vaixell  del  capità  Llorenç  Dardenya,  «pera  fer  al- 
tre viatge  en  Liorna  per  carregar  de  hX&Xs,...^  — (Deliberacions  de  1651,  fols.  181,  185  i  186.) 

(3')  Foren  aquestes:— i.*  Acceptar  la  proposta  formulada  pels  arrendataris  de  la  neu,  de 
provehir  la  ciutat  d'aquest  article,  venent-lo  a  4  diners  la  lliura  i  eximint-los  de  pagar  el 


abril]  123 

Dimecres  à  V.  de  dit. — En  aquest  die  se  acostumaua  de  fer 
la  professo  dita  dels  tercerols  la  qual  nos  feu  per  ocasió  de  las 
corrents  malaltias. 

Dijous  à  VJ  de  dit  a  la  matinada  los  Senyors  Consellers  ana- 
ren a  la  seu  pera  ohir  lo  offici  y  posar  nostre  Senyor  al  muniment 
conforme  altros  anys  se  acostuma. 

Dit  die  a  la  tarda  se  acostumaua  de  fer  la  professo  de  la  sanch 
de  Jesuchrist  en  la  Iglesia  del  Pi,  y  nos  feu  per  ocasió  de  las  cor- 
rents malaltias. 

E  també  per  part  del  111.®  y  Reuerent  s.^  Vicari  general  y  à 
petitio  de  la  present  Ciutat  fonch  prohibit  que  en  los  muniments 
no  hi  hagués  adoratio,  y  que  à  les  deu  horas  de  la  nit  ditas  Igle- 
sias se  tancassen  fins  à  las  sinch  oras  de  la  matinada  tant  per  raho 
de  las  ditas  malaltias  com  també  per  alguns  abusos  que  alguns 
particulars  feyan  en  ditas  Iglesias. 

Dit  die  à  la  tarda  los  senyors  Consellers  anaren  à  seguir  los 
muniments  en  la  forma  acostumada. 

DiüENDRES  à  VIJ  de  dit  die  del  diuendres  sanct  dits  se- 
nyors Consellers  tornaren  à  la  Iglesia  de  la  seu  pera  assistir  al 
traurer  Nostre  Senyor  del  muniment  conforme  se  acostuma. 


Professo 
dels  Terce- 
rols :  no's  fa 
per  causa  del 
contagi. 

D  i  j  o  u  s 
Sant. 


P  rofessó 
de  la  Sanch 
de  Jesucrist: 
no's  fa,  per 
igual  causa. 

Prohibi- 
cions en  les 
iglesies. 


Visita  als 
monuments. 


Divendres 
Sant. 


preu  de  l'arrendament  i  els  drets  d'entrada  d'aquella,  durant  la  temporada  epidèmica,  fir- 
mant-se  a  dit  efecte'ls  actes  convenients;  i  que  al  normalisar-se  la  situacó  sanitària,  se  resta- 
blís la  vigència  dels  pactes  de  l'arrendament. 

2.  *  Fixar  a  9  el  preu  de  venda  de  la  lliura  carnicera  de  la  carn  de  moltó,  i  dictar  mides 
per  a  la  provisió  de  la  mateixa. 

3.  *  Enviar  amb  urgència,  pels  medis  ben  vists  als  Consellers,  a  D.  Josep  Galceran  de  Pi- 
nós, embaixador  de  la  ciutat  en  París,  les  cartes  que  havia  d'entregar  al  Rei. 

4.  '  Facultar  als  Consellers  i  Vuitena  de  Forments,  per  a  formalisar  la  seguretat  del  di- 
ner conduhidor  des  de  Marsella  a  Liorna  per  la  nau  del  capità  Dardenya  i  la  seguretat  del 
blat  que  dit  vaixell  havia  d'importar  de  Liorna  a  Barcelona. 

5.  *  Girar,  de  compte  de  pèrdua  de  monedes,  5,000  al  Clavari,  per  forniment  del  de  la 
lleva  de  700  places  que'l  Concell  allistà  per  la  guarda  i  custodia  de  la  ciutat;  convocar  de  nou 
dit  Consistori  per  a  deliberar  la  forma  en  que's  devia  prestar  aquest  servei;  i  que'ls  Conse- 
llers ordenassen  urgentment  la  reducció  de  la  lleva  a  400  soldat?,  devent  aquests  ésser  «amos 
de  sas  casas  y  no  fadrins  ni  aprenents.» 

6.  *  Trametre  una  embaixada  al  Governador  de  Caialunya,  representant- li  alo  gran  dany 
causan  los  soldats  als  Ciutadans  y  habitants  de  la  present  Ciutat  en  lo  gran  accés  fan  en  les 
plasses  comprant  lo  pa  que  la  present  Ciutat  pasta  per  sos  Ciutadans  y  habitants  y  que  aixi 
sie  seruit  manar  dits  soldats  estiguen  recloços  a  las  drassanas  no  permetent  hiscan  de  aque- 
llas...ï>;  pregant-li,  també,  manàs  donar  als  soldats  el  pa  de  munició  de  que  havien  menes- 
ter, car  la  ciutat  no'ls  ne  podia  suministrar  «  attes  per  sos  Ciutadans  y  habitants  no  esta  pro- 
uehida  ab  les  prouisions  necessàries.» 

Després  fou  feta  extracció  dels  càrrecs  següents: 

Jurats  de  ConcelL  de  Cent,  ciutadans:  Antoni  Segui  i  de  Capella,  D.  o""  Lluc  Cabessa,  D.""'  micer 
Francesc  Marti  i  Viladamor. 

Id.  id.  id.,  militar:  Nicolau  de  Melgar. 

Id.  id.  id,,  mercaders:  Jaume  Cortada,  Miquel  Joan  Massana. —  (De/ibcracions,  any  1651,  fo- 
lis \S8j  a  191.) 


124  [m.dc.li 

dJis°^e"t°J!  •'^'^  acostumauan  de  fer  dos  professons  ço  es  una  al 

?Í^s*oUta't*     ^^^^  ^^^^  studiants,  y  altra  à  la  tarda  de  la  Soledat  y  també  se 
per^raTons     dcíxaren  de  fer  per  las  rahons  y  causas  dalt  ditas. 
"p'ío"?ssó  ^     tarda  los  Senyors  Consellers  tornaren  à  la  seu 

Esplna^^"^^     pera  assistir  a  la  professo  que  quiscun  any  se  fa  en  semblant  die 

de  la  Sancta  Spina  per  dintre  dita  Iglesia  en  la  qual  dits  Senyors 

Consellers  aportaren  las  varas  del  talam. 
nedfcció  ^de  DiSSAP  l  E  à  VIIJ  dc  dit  los  Senyors  Consellers  tornaren  en 

les  Fonts.        ^[^^  Iglesia  dc  la  seu  pera  assistir  al  offici  y  benedictio  de  fonts 

que  en  semblant  die  se  acostuma. 
Pasqua  de  DiUMENGE  li  VIÍIJ  dc  dit  die  de  Pasqua  à  la  matinada  à  las 

Resurrecció.  ^ 

vuyt  horas  los  Senyors  Consellers  ab  sos  promens  se  ajuntaren 
al  porxo  de  Sanet  Jaume  en  forma  de  promenia  y  de  aqui  ana- 
ren à  la  lí^lesia  de  la  seu  ahont  assistiren  al  offici  y  sermó  que 
quiscun  any  en  semblant  festa  y  die  se  acostuma. 
Malaltia  ^^j^  j^g  scuyors  consellers  tornaren  à  enuiar  lo  sindich  à 

del  Conseller 

jora^^'^'  csLsa.  del  senyor  Conseller  en  cap  pera  saber  lo  stat  de  sa  ma- 

laltia, y  arribat  feu  relatio  que  dit  senyor  estaua  molt  malalt  y 
en  gran  perill  de  sa  vida. 

Dilluns  à  X  de  dit  sen  ana  de  la  present  Ciutat  Joseph  Sol- 
deuila  scriua  rational  de  la  present  casa  deixant  en  la  seruitut  de 
ceiona.  g^j^  offici  Joau  Salines  not[ari]  pub[lich]  de  Barcelona,  lo 

qual  continuà  lo  present  dietari  com  auall  se  dirà. 
Mort  del  Dit  die  entre  las  onse  y  dotze  horas  del  mitg:  die  ving^ue 

Conseller  en  e»  o 

^^p-  noua  als  senyors  Consellers  qui  eran  en  casa  de  la  present  Ciutat 

com  era  mort  lo  111.*^  Senyor  Hiacinto  Fàbregas  ciutadà  honrat 
Conseller  en  cap  de  la  present  ciutat  lo  qual  no  mori  de  las 
malaltias  del  contagi  corrent,  anima  cuius  requiescat  in  pace 
amen. 

DiMARS  à  XT  de  dit  entre  las  deu  y  las  onse  horas  antes  del 

ment  de  dit 

Conseller.  mitg  dic  fonch  enterrat  lo  cadauer  de  dit  senyor  Conseller  en  cap 
en  lo  monastir  y  Conuent  de  Sancta  Catherina  màrtir  de  la  pre- 
sent Ciutat  en  lo  qual  enterro  assisti  lo  Clero  de  la  Parochia  de 
nostra  Senyora  del  Pi,  y  los  religiosos  de  dit  conuent  en  professo, 
y  los  senyors  Consellers  no  assistiren  en  lo  dol  de  dit  senyor  Con- 
seller per  trobarse  dit  dia  tres  Senyors  Consellers  fora  de  la  pre- 
sent Ciutat  ocupats  per  negocis  de  morbo,  y  los  restants  dos 
senyors  Consellers  restaren  en  casa  de  la  present  Ciutat  pera 
ajuntar  una  promenia  de  personas  de  Consell  de  cent  de  tots  sta- 
ments  la  qual  tingueren  dit  die  al  mati  pera  tractar  y  conferir  ab 


Escrivà 
Racional, 
Soldevila: 
surt  de  Bar- 


abril]  125 

dita  promenia  certas  cosas  concernents  y  tocants  al  benefici  de  la 
present  Ciutat. 

Dimecres  à  XIJ  de  dit  à  las  dos  horas  passat  mitg  die  tro-  tadl°d'un°A*r- 
bantse  lo  senyor  Conseller  sisè  à  solas  en  casa  la  present  Ciutat  I^^J^o."^  "^^^ 
dins  la  istancia  noua  del  Consell  de  36.  succehi  que  mori  subita- 
ment  en  casa  de  la  present  Ciutat,  Joseph  Llor  hu  dels  aguasils 
del  morbo  de  la  present  Ciutat,  lo  qual  aportaua  un  recado  à  dit 
senyor  Conseller  sisè  per  lo  qual  dit  senyor  conseller  lo  hauia  tra- 
mes, y  antes  de  tornarii  resposta  de  dit  recado  caygue  mort  al 
entrar  de  la  primera  istantia  del  Consell  de  36.  y  vist  per  dit  se- 
nyor Conseller  sisè  y  per  los  demés  senyors  Consellers  que  après 
vingueren  tal  spectacula  cridaren  lo  Doctoren  medicina  y  Cirur- 
gia de  hu  dels  quartos  de  la  present  Ciutat  pera  visurar  lo  cada- 
uer  de  dit  Joseph  Llor,  y  veurer  y  aueriguar  si  aquell  era  mort 
de  las  malaltias  corrents  fent  despullar  dit  cadauer  per  un  fosser, 
y  regonegut  aquell  per  dits  Doctor  y  Cirurgia  feren  relatio  à  dits 
Senyors  Consellers  que  en  tota  la  persona  de  dit  Joseph  Llor  no 
li  hauian  trobat  senyal  algú  per  lo  qual  poguessen  judicar  aquell 
fos  mort  de  las  malaltias  corrents  sino  que  aquell  era  mort  ferit, 
y  que  dits  se.'^^  Consellers  podian  donar  orde  de  ferlo  aportaren 
sa  casa  pera  ferlo  enterrar  públicament. 

Dit  die  à  las  tres  horas  desprès  de  passat  mitg  die  los     cia^ab"  o  go- 
se."  Consellers  vestits  ab  gramallas  de  dol  anaren  en  casa  del  Se-  ^emador. 
nyor  Gouernador  pera  tenir  una  conferencia  ab  sa  senyoria  y  con- 
sell real  à  cerca  de  conferir  certas  cosas  tocants  a  la  matèria  de 
las  malaltias  corrents  y  al  seruey  de  sa  Mag.*  y  conseruatio  de  la 
Ciutat  y  prouincia. 

Dijous  à  XIIJ  de  dit  se  tingué  consell  de  cent  pera  tractar  cenl"""  '^^ 
de  las  materias  conferides  ab  lo  senyor  Gouernador  y  consell 
real,  y  aixi  mateix  pera  reduhir  à  menor  numero  las  personas  de 
Consell  de  cent  per  la  difïicultat  tenen  de  ajuntarlo  los  senyors 
Consellers,  y  en  aquest  cap  de  reduhir  à  menor  numero  lo 
Consell  prengué  resolutio  que  per  ara  encara  per  la  misericòrdia 
de  Deu  no  era  vingut  lo  cas. 

Dit  dia  en  dit  Consell  se  proposa  si  antes  de  fer  extractio  de  níu"?n- 
Conseller  en  cap  se  faria  expurgatio  de  dita  bossa  per  lo  que  lo  seiierenCap. 
senyor  Gouernador  y  consell  real  hauian  enuiat  un  memorial  clos 
à  dits  senyors  Consellers  de  las  personas  los  apareixia  se  hauian 
de  expurgar  si  al  saui  Consell  de  cent  los  apareixia. 

Y  votant  dit  Consell  sobre  dit  fet  proposat  deliberà  per  lleuar 


120  [M.DC.LI 

contrafactio  de  reals  priuilegis  nos  fes  tal  expurgatio  antes  be  se 
fes  dita  Extractio  ab  la  forma  que  disposan  los  reals  priuilegis, 
a  la  present  Ciutat  en  dita  raho  concedits,  y  que  la  dita  sort  se 
deixas  en  ma  de  Deu  nostre  Senyor  y  de  sa  mare  Sanctissima  y 
que  antes  de  ferse  dita  extractio  los  Senyors  Concellers  y  perso- 
nas  de  dit  consell  diguessen  una  Salue  Regina  deuant  la  imatge 
de  nostra  Senyora  Sanctissima  de  Montserrat  peraque  fos  medi 
ab  Deu  nostre  Senyor  fes  gràcia  y  mercè  de  donar  sort  à  la  per- 
sona que  à  sa  Diuina  Magestat  apareixerà  conuenir  en  dit  carrech 
consular  al  seu  sanct  seruey  y  en  benefici  de  la  present  Ciutat. 

En  executio  de  la  qual  deliberatio  los  senyors  Consellers  y 
personas  de  dit  Consell  agenollats  deuant  de  dita  imatge  de  nos- 
tra Senyora  Sanctissima  de  Montserrat  digueren  la  Salue  Regina 
y  acabada  de  dir  aquella  se  alsaren  y  encontinent  fonch  procehit 
en  fer  dita  extractio,  y  fonch  extret  à  sort  de  dita  Bossa  en  Con- 
seller en  Cap, 

Mossèn  Fransisco  Vila  ciutadà  honrat  de  la  qual  sort  los  se- 
nyors Consellers  y  personas  de  dit  consell  ne  donaren  moltas 
gracias  à  Deu  nostre  Senyor  y  à  Maria  Sanctissima  de  Montser- 
rat mare  sua. 

E  en  dit  Consell  se  tractà  y  representà  algunas  materias  to- 
cants  en  orde  als  tercios  y  numero  de  soldats  ques  tenen  per  la 
guarda  de  la  present  Ciutat  fent  llarga  relatio  de  algunas  cosas 
tractadas  ab  differents  juntas  y  conferencias  aixi  per  los  senyors 
Mestres  de  Camp,  Sargentos  majors,  y  demés  officials  de  guerra 
com  altres,  com  tot  llargament  en  dit  Consell  es  de  veurer 
Conseller  DiUENDRES  à  XIIIJ  dc  dit  lo  Molt  111. ^  S.'"  Fransisco  Vila  ciu- 

en  Cap:  jura- 

tada  honrat  de  Barcelona  conseller  en  cap  de  dita  Ciutat  vingué 
ab  un  numero  gran  de  personas  de  tots  staments  acompanyat  en 
casa  de  la  Ciutat,  y  après  de  hauer  ohida  la  missa  del  Sanct  Spe- 
rit  en  companyia  dels  demés  Senyors  Consellers  junts  sen  puja- 
ren alt  en  la  sala  del  consell  de  cent  ahont  en  presentia  de  moltas 
personas  de  tots  staments,  entre  las  quals  se  trobaren  presents 
los  mestres  de  camp,  Sargentos  majors  dels  tercios  de  la  present 


ment. 


(*)  V .  V Aphidix  XXl^. —  Altrament,  en  dit  Concell  t'oren  fetes  les  dues  extraccions  que 
segueixen: 

Receptor  de  la  Batllía  general:  per  mort  de  micer  Jacinto  Fàbregues,  Jerònim  Pastor,  ciutadà 
honrat. 

Rasora  de  la  plaça  del  blat:  joan  Pau  Rosés,  passamaner,  en  lloc  de  Sor  Prexedis  Valls, 
monja  del  Monastir  de  Pedralbes,  «qui  per  Priuilegis  reals  la  tenia,  offici  ttxcantX.·!)  -  (Delibe- 
racions de  165  I,  fol.  200.^) 


abril]  127 

Ciutat,  Alferes  y  sargentos  de  las  Companyias  de  la  gent  de 
guerra  te  allistada  la  present  ciutat  per  sa  custodia  y  guarda,  lle- 
gits primer  los  priuilegis  y  ordinations  per  lo  Secretari  del  Con- 
cell  deuhen  los  Senyors  Consellers  obseruar,  y  ohida  sententia 
de  excomunicatio  à  ell  promulgada  per  lo  Reuerent  Senyor 
Fransesch  Valleri  preuere  y  Canonge  de  la  seu  de  Bar[celon].* 
oficial  del  molt  Reuerendissim  Bisbe  de  Bar[celon].^  prestà  son 
solit  jurament  en  ma  y  poder  del  molt  111.®  Senyor  Fransesch  Ma- 
theu  Doctor  en  medicina  Conseller  segon  de  la  present  Ciutat  de 
seruar  y  guardar  los  priuilegis  y  ordinations  de  la  present  Ciutat. 

Dit  dia  se  publicaren  cridas  de  part  dels  molt  111. senyors       crides  per 

^  ^  la  festiuitat 

Consellers  per  los  llochs  acostumats  de  la  present  Ciutat  perraho     de  s.*  Fran- 

ciscodePau- 

de  la  festiuitat  del  gloriós  Pare  Sanet  Francisco  de  Paula  se  ha  de  la. 
fer  y  celebrar  Dilluns  à  XVIJ  del  corrent  mes  de  Abril  per  ocasió 
de  hauer  deliberat  esta  Ciutat  pendrer  per  protector  y  aduocat 
dit  gloriós  Sanet  p^r  ocasió  de  las  malaltias  corrents  exortant  à 
tots  los  Ciutadans  y  habitants  desta  Ciutat  que  se  esforcen  en 
dejunar  la  vigilia  de  dit  gloriós  Sanet,  y  lo  die  de  la  sua  festiui- 
tat acudan  à  la  sua  sancta  casa  suplicant  à  Deu  nostre  Senyor 
que  per  intercessió  de  dit  gloriós  Sanet  vuUa  fer  gràcia  y  merçe 
de  remediar  las  malaltias  corrents  son  en  esta  Ciutat. 

DíSSAPTE  à  XV.  de  dit.  —  En  aquest  die  se  tingué  Consell       conceii  de 

^  ^  Cent:  afers 

de  cent  en  lo  qual  se  tractà  diuersas  materias  tant  à  cerca  del  dei  morbo. 
augment  hauian  pres  les  malaltias  corrents  com  encara  de  la 
guarda  y  custodia  de  la  present  Ciutat  per  serse  absentadas  mol- 
tas  personas,  y  també  de  fer  tornar  los  Doctors  en  medicina  se 
eran  absentats  de  la  present  Ciutat  y  los  ofïicials  de  la  casa  de 
aquella,  com  mes  llargament  en  dit  consell  se  conte  (*). 

Diumenge  à  XVT  de  dit  lo  senyor  Gouernador  de  Cathalu-       lq  Gouer- 

nador  dema- 

nya  enuia  un  recado  al  senyor  conseller  en  cap  per  lo  mas^.^^     na  la  venia 

^  f   f  ^  delConseller 

m.''  Fransesch  Sagarra  Doctor  de  la  real  audiència  y  per  m.°  To-         cap  per 

1     1     T>  •  1  r  n  cercar  un  de- 

seph  de  Regas  ciutadà  honrrat  vesfuer  de  Barjcelonl.^  dient  que     unqüent  en 

^  L  J  ^  los  baluarts. 

al  s."^  Gouernador  y  real  consell  per  la  bona  administratio  de  la 
Justitia  desta  ciutat  conuenia  fer  una  regoneixensa  en  los  baluarts 
de  Mitjorn  y  de  Lleuant,  à  fi  de  mirar  si  en  ells  se  trobaria  certa 
persona  delinqüent  lo  qual  entenian  se  era  retirat  en  hu  dels  dos 
baluarts,  al  qual  recado  dit  senyor  Conseller  en  cap  respongué 
de  que  no  podia  donar  Iloch  à  ferse  tal  regoneixensa  que  primer 


(*)    V.  VAplndix  XXVI. 


128 


[M.DC.LI 


no  hagués  consultat  dit  fet  ab  los  demés  Senyors  Consellers  sos 
companys  y  ab  los  magnifichs  assesors  de  la  present  Casa  y  que 
donaria  resposta  à  dit  senyor  Gouernador  de  la  resolutio  pen- 
drian  en  dit  fet,  y  consultat  aquell  ab  los  demés  senyors  Conse- 
llers, y  magnifichs  assesors  de  la  ciutat  fonch  deliberat  de  que 
dit  senyor  Conseller  en  cap  com  à  Coronell  assistís,  à  dit  senyor 
Gouernador  en  persona,  y  à  dits  Doctor  Sagarra  y  veguer  de 
Barcelona  en  la  regoneixensa  de  dits  dos  baluarts,  com  en  effecte 
hi  assisti,  y  regoneguts  aquells  no  trobaren  la  tal  persona  de- 
linqüent. 

Dilluns  à  XVIJ  de  dit  se  feu  y  celebrà  la  festa  del  gloriós 
pare  Sanet  Fransisco  de  Paula  en  son  conuent,  y  per  cumplir  los 
Senyors  consellers  el  vot  fet  per  lo  saui  consell  de  Cent  de  pen- 
drer  per  protector  y  aduocat  de  las  malaltias  corrents  contagio- 
sas,  à  les  nou  horas  de  la  matinada  ab  promenia  sen  anaren  del 
porxo  de  Sanet  Jaume  los  Senyors  Consellers  en  la  seu  de  Bar- 
celona y  de  alli  entre  las  nou  y  las  deu  se  feu  una  professo  so- 
lemne en  la  qual  anaua  lo  clero  de  dita  seu  y  senyors  canonges 
ab  grandissim  numero  de  peregrins  deuant  y  ab  grandissim  con- 
curs de  gent  desta  ciutat  que  seguia  derrera  hisque  per  lo  portal 
major  de  la  seu  passant  deuant  lo  palau  Episcopal,  per  la  plaça 
noua  plaça  de  Sancta  Anna,  carrer  Condal  voltas  de  Junqueras, 
à  dita  Iglesia  de  dit  gloriós  Sanet  Francisco  de  Paula,  y  alli 
après  se  digué  un  solemne  ofhci  à  cant  de  orga  per  lo  clero  y 
cantoria  de  la  seu,  y  predica  lo  pare  Emanuel  Cabrera  de  la 
Companyia  de  Jesús,  y  après  de  acabat  lo  offici  sen  tornà  dita 
professo  per  la  plaça  de  las  Madalenas,  riera  de  Sanet  Joan,  plaça 
del  oli,  aixint  à  la  boria,  passant  deuant  la  casa  de  Fransesch 
Sala  droguer,  pujant  per  la  pujada  de  la  presó,  llibreteria,  plaça 
de  Sanet  Jau[m].^  deuant  la  diputatio  y  palau  Episcopal  fins  à 
tornar  en  dita  seu,  y  se  aduerteix  que  al  anar  fonch  professo  de 
pregarias  cantant  lo  clero  la  lletania  dels  sancts,  y  los  musichs 
de  corda  no  sonaren  fins  al  tornar  dita  professo,  que  après  de 
hauer  pregat  à  Deu  nostre  Senyor  que  per  medi  de  dit  gloriós 
Sanet  nos  volgués  fer  gràcia  de  remediar  ditas  malaltias  sen  tornà 
dita  professo  a  la  seu  per  los  llochs  sobredits,  entonant  Regina 
Ccsli  letare,  sie  tot  per  mes  glòria  de  Deu  y  del  gloriós  Sanet. 

Dimecres  à  XVIIIJ  de  dit  se  tingué  consell  de  cent  en  lo 
qual  se  deliberà  se  posas  en  deguda  executio  lo  vot  fet  per  los 
magnifichs  assesors  de  la  present  casa  y  altre  aplicat,  llegit  en 


abril]  129 

dit  Consell,  cusit  en  la  ma  de  deliberations,  en  orde  à  compellir 
als  Doctors  en  medicina  y  Cirurgians  que  per  ocasió  de  las  ma- 
laltias  corrents  contagiosas  se  eran  ausentats  de  la  present  ciu- 
tat, en  que  tornen  à  ella,  à  effecte  de  visitar  y  curar  los  malalts 
per  la  gran  necessitat  ne  te  esta  Ciutat  sots  pena  de  ser  desinsi- 
culats  de  las  bossas,  en  que  se  trobaran  ser  insiculats,  y  los  que 
no  seran  insiculats  de  no  poder  ser  insiculats  en  ellas  en  ningun 
temps,  y  aixi  mateix  fer  tornar  tots  los  officials  de  la  present  ciu- 
tat aixi  dins  casa  com  fora  delia,  y  aixi  de  vida  com  temporals, 
com  també  los  de  la  ballía  general  que  també  se  son  absentats 
de  la  present  Ciutat  dins  lo  termini  de  sis  dies  après  de  la  moni- 
tio,  à  effecte  de  exercir  qulscu  de  ells  sos  officis  respectiue  per  la 
gran  falta  fan  en  ells  sots  pena  de  priuacio  de  dits  sos  officis  y 
de  ser  desinsiculats  de  las  bossas  en  las  quals  se  trobaran  ser  in- 
siculats, y  per  dit  effecte  à  mes  dels  manaments  se  despediren  en 
las  Casas  de  aquells,  als  XXIJ  de  dit  se  feren  y  publicaren  cridas 
publicas  per  dita  Ciutat  tant  en  orde  à  tornar  dits  officials  y  Doc- 
tors, com  encara  à  moltas  altras  cosas  tocants  à  politica  y  bon 
gouern  del  morbo  com  ditas  y  altras  cosas  en  dit  consell  llarga- 
ment estan  contengudas  (*). 

Dijous  à  XX  de  dit  los  Senyors  Consellers  y  dotzena  de  ci"seiíe?s'y 
morbo  ajuntats  en  la  Iglesia  (sic)  noua  del  consell  de  .36.  de  las     MoVbo^  per 
Casas  de  la  present  ciutat  usant  de  la  facultat  à  dits  Senyors  Con-  cinií'^'*'^^' 
sellers  y  junta  de  morbo  concedida  en  virtut  de  reals  priuilegis  à 
la  present  ciutat  atorgats  en  matèria  de  morbo,  tingueren  juy  en 
lo  qual  judicaren  à  Joan  Pau  Phelip  Costans  studiant  natural  de 
Puigcerdà,  per  ser  aquell  entrat  en  casa  del  fosser  de  la  Iglesia 
de  S.*  Pere,  ahont  se  era  mort  de  contagi  dit  fosser,  y  hauersen 
aportat  de  sa  casa  dos  camisas,  uns  calsotets,  una  touallola,  y 
unas  sabatas,  à  pena  de  Cent  assots  y  de  desterrar  del  territori 
de  Bar[celon].^  per  temps  de  tres  anys,  en  lo  qual  juy  se  ob- 
seruà  la  forma  següent,  es  à  saber  feta  en  primer  lloch  relatio 
que  lo  mag.<^^  misser  Narcis  Mir  altre  dels  assessors  ordinaris  de 
la  Ciutat  relador  de  dita  causa,  à  dits  senyors  consellers  y  junta 
de  morbo  de  las  delaturas  de  dit  reho  y  de  la  pena  que  aquell 


(*)    V.  document  A  de  V Apèndix  XXVI. 

Fou  aiximateix  acordat  per  l'Assamblea  de  Cent  Jurats,  subvenir  diàriament,  durant  la 
temporada  epidèmica,  amb  set  lliures  de  carn  i  pa  a  abastament  per  a  37  persones,  a  les  reli- 
gioses Caputxines,  i  amb  carn,  sucre,  mel,  oli,  vi  i  pa  als  Caputxins  de  Mont-Calvari,  per  als 
frares  vells  i  la  Comunitat;  i  socórrer|_amb  50  quarteres  de  blat  a  l'Hospital  dels  Infants  ór- 
fens. — (Deliberacions  de  1651,  fols.  219  i  220.) 


XV  -  9 


130  [m.dc.li 

mereixia  per  lo  not[ari]  y  scriua  de  dita  causa  y  present  Casa 
fonch  continuat  lo  vot  del  relador,  y  après  se  alsa  lo  senyor  Con- 
seller en  Cap,  y  lo  prom  mes  antich  dels  ciutadans  ò  militars,  y 
se  assentaren  cada  hu  de  ells  al  costat  de  dit  notari,  ço  es  lo  se- 
nyor Conseller  en  Cap  à  ma  dreta,  y  lo  Senyor  Prom  à  ma 
squerra,  comensant  à  votar  lo  senyor  conseller  en  cap,  y  après 
dit  prom,  y  consequutiuament  tots  los  demés  senyors  Consellers 
per  son  orde,  y  après  las  demés  personas  de  dita  junta  de 
mo[r]bo  alternatiuè  desprès  de  un  ciutadà,  ò  militar,  un  merca- 
der, y  après  ab  lo  mateix  orde  un  artista  ò  menestral  tots  ad 
aurem  scribcs,  y  acabat  que  hagueren  de  votar,  per  lo  dit  scriua 
fonch  en  presencia  de  dits  Senyors  Consellers  y  junta  publicat 
lo  vot  que  preualgue,  de  que  al  dit  Joan  Pau  Phelip  Costans  li 
fossen  donats  Cent  assots,  y  fos  desterrat  del  territori  de  Barce- 
lona per  temps  de  tres  anys. 

DiUENDRES  à  XXJ  de  dit  se  tingué  Consell  de  cent  en  lo 
qual  se  feren  las  propositions  y  deliberations  que  en  dit  consell 
llargament  son  de  veurer  (*). 
de  ^sentencia         DiSSAPTE  à  XXIJ  dc  dit  à  la  matinada  estant  los  senyors 
d'afots.  Consellers  y  junta  de  morbo  junts  en  la  sala  del  Consell  de  Cent, 

essent  present  dit  mag.^^  m."^  Narcis  Mir,  y  à  instantia  de  Diego 
Vilaseca  not[ari]  de  Bar[celon].^  y  sindich  de  dita  Ciutat  per  lo 
dit  Scriua  de  la  causa  fonch  publicada  la  sententia  de  dit  Cos- 
tans, y  lo  mateix  dia  à  las  onse  horas  de  mitg  dia  fonch  execu- 
tada ab  la  forma  següent:  ço  es  que  muntà  dit  Costans  à  cauall 
sobre  de  un  junt  (^-jument?)  lo  merè  executor  de  las  sententias  de 
sa  Mag.*,  ò,  butxi  y  li  donà  los  cent  assots  per  los  llochs  acos- 
tumats de  la  present  Ciutat,  partint  de  las  Casas  de  aquella,  y 
assistint  en  dit  acte  alguns  porters  reals,  la  trompeta  ò  corredor 


Concell  de 
Cent. 


(*)    Heus  aquí,  per  extret,  les  més  remarcables: 

1.  »  Facultar  amplament  als  Consellers  i  Dotzena  de  Morbo,  per  a  senyalar  els  llocs  «per 
poder  aportar  tant  la  neu  com  los  demés  viures  y  manteniments  te  necessitat  esta  Ciutat  per 
prouisio  de  sos  Ciutadans...» 

2.  »  Confirmar  l'acort  que,  en  virtut  d'especial  comissió  del  Concell  de  Cent,  prengueren 
a  18  del  propri  Abril  dits  Consellers  i  la  24.*  de  Guerra,  referent  a  que  «nos  deu  reformar  lo 
numero  dels  set  certs  soldats  te  allistats  la  present  Ciutat  per  sa  custodia  y  guarda  antes  be 
aquells  resten  ab  lo  mateix  sou  y  aquells  estigan  abarracats.» 

3  *    Girar,  de  coftipte  de  pèrdua  de  monedes,  8,000  ^  al  de  dita  lleva, 

4>  Procurar  fer  la  seguretat  «Jel  diner  y  blat  ha  de  aportar  lo  vaxell  del  Capità  Llorens 
Dardenya  per  compte  de  la  present  Ciutat»,  donant  de  preu  6  ducats  per  cent;  i  en  cas  de  no 
poder  cubrir-la  t  )ta,  que  la  restant  anés  a  compte  i  risc  de  la  ciutat,  «encomanant  loi  s." 
Concellers  a  la  gloriosa  s.*»  Eulària  per  sa  s.*»  intercessió  vulla  suplicar  a  Deu  n.*  sj  aporte 
dita  nau  a  bon  f>3í\\xaimtn\...,t)  ~  (Deliberacions  de  1651,  íols.  221.^  a  223.) 


abril]  131 

que  anauan  deuant,  y  dos  aguasils  del  morbo  de  la  present  Ciu- 
tat que  anauan  derrera  dit  pacient. 

Nota  que  en  lo  temps  se  feu  dita  sententia  y  procés  de  dit 
delinqüent  se  trobauan  en  la  present  Ciutat  lo  Excellentissim  Se- 
nyor Gouernador  de  Catalunya,  y  alguns  Doctors  del  real  con- 
sell, los  quals  en  ninguna  manera  se  entremeteran  dels  mèrits  de 
la  causa  de  dit  delinqüent. 

Diumenge  à  XXIIJ  de  dit,  die  del  gloriós  Sanet  Jordi  nos     ^  Festa  de 

Sant  Jordi: 

feu  la  festa  de  dit  sílorios  Sanet  en  la  Deputatio  per  ocasió  de     "o's  celebra, 

^  '·  ^  per  absència 

sersen  anat  lo  Consistori  dels  Senyors  deputats  de  la  present  Ciu-     Jeu  Dipu- 
tat à  la  vila  de  Tarrassa  per  ocasió  de  las  malaltias  de  contagi  se 
trobauan  en  la  present  ciutat. 

Dilluns  à  XXIIIJ  de  dit  se  feu  professo  per  lo  111. «  Capitol  Professo 

'  *■  per  a  aportar 

y  clero  de  la  Seu,  à  la  qual  assistiren  los  Senyors  Consellers  per  locòsdeSan- 

»  ^  /  r  taMadronaa 

aportar  lo  Cos  de  la  gloriosa  Verge  y  màrtir  sancta  Madrona  pre|a*rks^de 
pujà  dita  professo  fins  à  la  casa  de  dita  gloriosa  Sancta,  ahont  se  sanitat, 
digué  solemne  ofifici,  ab  la  forma  acostumada  y  après  portaren 
lo  cos  sanct  en  la  present  Ciutat,  y  en  la  Catredal  pera  que  los 
faels  desta  ciutat  vajan  à  suplicar  à  dita  Sancta  sie  intercessora 
ab  Deu  nostre  Senyor  sie  seruit  per  sa  Sancta  intercessió  y  medi 
remediar  las  malaltias  corrents  son  en  esta  ciutat  de  contagi,  aixi 
com  dita  gloriosa  Sancta  es  estada  intercessora  fins  assi  en  las 
demés  necessitats  de  pluja  y  guerra  se  han  offert,  y  se  aduerteix 
que  en  esta  ocasió  nos  publicaren  cridas  com  acostuma  esta  Ciu- 
tat fer  publicar  en  las  ocasions  se  delibera  aportar  dita  gloriosa 
Sancta  per  necessitat  de  aygua  y  guerra,  per  lleuar  lo  concurs  del 
poble  acostuma  pujar  a  dita  Sancta  Casa,  en  totas  las  ocasions 
se  oíïereixen  hauer  de  anar,  y  baixar  dit  cos  sanct  à  esta  ciutat. 

DiMARS  à  XXV.  de  dit,  die  del  gloriós  Sanct  March  Euan-  DiadeSant 

March:  pro- 

gelista,  anaren  los  senyors  Consellers  à  nou  horas  antes  del  mite  '^^ 

j.  .  ^  lledaniesma- 

die  en  forma  de  ciutat  a  la  Iglesia  de  la  Seu  pera  acompanyar  la  jors. 
professo  de  las  lledanias  majors  que  quiscun  any  se  acostuma  fer 
anant  à  celebrar  lo  offici  en  la  Iglesia  del  hospital  general  ab  la 
forma  acostumada. 

Dit  die  se  tingué  Consell  de  cent  en  lo  qual  se  feu  extractio  ^e^^""" 
de  consol[s]  de  Llotja,  y  altres  officis  que  per  semblants  dies  se 
acostuman  C^). 


(*)    Les  extraccions  foren  aquestes: 

Cònsol  de  Llotja,  ciutadà:  m.'Joan  Pau  Xammar,  militar. 
/(/.  id.,    «jercaí/er;  Joan  Francesc  Gualdo. 


Mal  conta- 
giós: ofici  de 
pregaries  en 
S.*  Miquel 
Arcàngel. 


Id.,  guerra 
y  fam:  ofici 
de  pregaries 
en  S.t  Agus- 
tí. 


Embaixada 
al  Gouerna- 
dor  y  al  Con- 
sell real  de- 
manant per- 
metan  la  tor- 
nada de  per- 
sones exila- 
des. 


132  [m.dc.li 

Dijous  à  XXVIJ  de  dit  los  Senyors  Consellers  a  la  matinada 
anaren  en  la  Iglesia  del  Arcàngel  Sanet  Miquel  de  la  present  ciu- 
tat, y  alli  feren  dir  un  offici  solemne  de  Àngels  à  cant  de  orga 
pera  que  dit  gloriós  Sanet  sie  seruit  intercedir  ab  Deu  nostre  Se- 
nyor vulla  remediar  las  malaltias  corrents  de  contagi  son  en  esta 
Ciutat. 

DiüENDRES  à  XXVIIJ  de  dit  à  les  deu  hores  antes  del  mitg 
die  dits  senyors  Consellers  anaren  en  forma  de  Ciutat  à  la  Cape- 
lla de  nostra  Senyora  Sanctissima  de  la  Pietat  en  lo  monastir  de 
Sanet  Agusti  ahont  se  celebra  un  solemne  offici  à  cant  de  orga, 
suplicant  à  Maria  Sanctissima  de  la  Pietat  intercedesca  ab  son 
preciosissim  fill,  se  vulla  apiadar  desta  Ciutat  y  remediar  las  ma- 
laltias corrents  son  en  ella,  y  la  guerra  y  fam  tenen  affligits  dita 
ciutat  y  Principat,  com  aixi  en  altres  semblants  necessitats  per 
medi  è  interces.sio  sua,  ha  esta  Ciutat  alcansat  de  Deu  nostre  Se- 
nyor lo  remey  y  fauor  ha  implorat. 

Dit  die  se  feu  una  embaixada  en  scrits  de  part  dels  senyors 
consellers  al  senyor  Gouernador  y  Consell  real  de  Catalunya  la 
qual  fonch  reportada  per  don  Honofre  de  Alentorn,  y  m."^  Mi- 
quel Carreras  ciutadà,  cusida  en  lo  present  dietari  juntament  ab 
la  resposta  per  dits  senyor  Gouernador  y  Consell  real  feta  (*)  que 
es  del  tenor  següent. 

«Molt  III. Senyors  Gouernador  y  Consell  real. 

Los  consellers  de  la  Ciutat  de  Bar[celon].*  desitjosos  com 
deuhen  de  cercar  los  camins  y  expedients  possibles  per  aplacar 
la  ira  de  Deu  nostre  Senyor  en  ocasió  que  demostra  estar  tant 
indÍL^nat  contra  esta  Ciutat  puix  la  castiga  ab  las  tres  majors  pla- 
gas  de  fam  pesta  y  guerra  representan  à  V.  S.*  instats  de  moltas 
personas  de  virtut  religió  y  bon  zel  que  seria  de  gran  conue- 
nientia  fos  V.  S.^  seruit  donar  llicencia  y  permissio  pera  que  to- 
tas  las  personas  aixi  eclesiasticas  com  seculars  que  per  orde  ò 


Jitge  d' Ape/ls:  ]osep  Pinyana,  mercader. 
Cònsol  del  Pont:  }erònim  Matalí,  id. 
Credencer  dels  forments:  Fran.c  Aravitx,  notari. 

Id.      i  receptor  del  dret  nou:  Antoni  Pau  Duran,  adroguer. 
Pallo/er:  ]a\ime  Rohigues,  boter. 

Receptor  del  pès  de  la  farina:  Salvador  Riambau,  notari  reial. 

Id.      del  dret  del  vi:  Francesc  Melchior,  velluter. 
Bastaix  del  dret  nou:  Antoni  Thomàs,  mac ip  de  ribera. 
Jurat  de  Cancell  de  Cent,  pera  re:  Jaume  Balle. 

(Deliberacions  de  1651,  fols.  224. ^  i  225.) 
(*)    Abdós  documents  venen  transcrits  a  ratlla  seguida  en  el  còs  del  Dietari,  i  no  en  in- 
seria apart. 


abril]  133  ' 

manament  de  V.  S.*  y  real  consell,  ò  dels  lloct[inents].  de  sa 
Mag.*  que  Deu  guarde  per  cosas  conuenients  segons  en  ell  se  diu 
à  sa  Magestat  estan  fora  de  sas  casas  en  notable  dany  de  sa  re- 
putatio  y  azienda  pugan  liberament  tornar  à  ellas.  Per  lo  que 
Suplica  à  V.  S.*  sie  seruit  concedir  dita  llicencia  y  permissio  ab 
lo  modo  y  forma  que  à  V.  S.*  apareixerà  millor  conuenir,  que 
per  medi  delia  y  de  las  altras  diligencias  y  deuocions  que  han 
fetas  y  deliberan  fer  speran  de  sa  Diuina  Mag.<^  tota  pietat  y 
clemència,  y  de  V.  S.*  esta  mercè  y  fauor.» 

A  la  qual  embaixada  dit  S."^  Gouernador  fonch  seruit  respon- 
drer  las  paraulas  següents,  Que  desija  donar  gust  à  esta  Ciutat  de^couerVa^- 
en  tot  lo  que  li  sie  possible,  y  que  en  lo  cap  tocant  als  eclesias-  '^°'"· 
tichs  resta  allanat  en  que  qualseuol  de  aquells  puga  tornar  à  esta 
Ciutat  liberament,  y  en  quant  als  seculars  attes  que  lo  animo  dels 
senyors  concellers  no  es  parlar  de  aquells  que  estan  fora  en  vir- 
tut de  sententia  feta  per  lo  real  Consell  sien  los  senyors  Conse- 
llers seruits  posar  en  un  memorial  las  personas  seculars  que  ins- 
tan  tornen  à  esta  ciutat  que  lin  enuie  una  copia  que  vista  aque- 
lla puga  respondrer  si  acas  hi  ha  inconuenient  algú,  ò  no. 

DiSSAPTE  à  XXVIIIJ  de  dit  anaren  los  senyors  Consellers  en     LioTnï'per  a 
forma  de  ciutat  en  la  Catredal  de  Bar[celon].*  à  las  onse  horas  but^^ofici''a 
antes  del  mitg  die  pera  fer  dir  y  celebrar  un  offici  à  la  gloriosa  fia^^dtml- 
Verge  y  protomartir  Sancta  Eulària  lo  qual  se  digué  y  celebra     {"e^a^'on  saí- 
a  cant  de  orga  en  dita  Capella  pera  suplicarli  sie  seruida  interce-  ^a^ent. 
dir  à  sa  diuina  Mag.*  aporte  à  bon  saluament  lo  Veixell  del  Ca- 
pità Llorens  Dardanya  català,  lo  qual  es  estat  trames  per  esta 
ciutat  à  la  Ciutat  de  Liorna,  pera  carregar  de  blat  per  la  proui- 
sio  de  dita  ciutat. 

Dit  die  à  las  quatre  horas  de  la  tarda  dits  Senyors  Consellers  cia?e?s  con' 
anaren  à  casa  lo  senyor  Gouernador  per  tractar  ab  dit  senyor  y  covernadol! 
consell  real  las  materias  contengudas  en  la  Embaxada  à  ell  feta  nadaVels'exi' 
per  part  de  esta  Ciutat  à  XXVIIJ  del  corrent. 


lats. 


Diumenge  à  XXX  de  dit  à  las  nou  horas  de  la  matinada  u^leu'pi? 

essent  los  senyors  consellers  conuidats  per  part  del  111.®  Capitol  lats"dTu 

anaren  à  la  Iglesia  de  la  Seu,  ahont  ohiren  lo  offici  diuinal  se  di-  ^'"^^*· 
gue  dit  die  per  part  de  dit  capitol  per  las  occurrents  necessitats 
que  oprimeixen  à  esta  Ciutat,  en  lo  qual  assisti  dit  Senyor  Go- 
uernador ab  las  mateixas  serimonias  que  atras  son  de  veurer. 

Dit  die  à  las  quatre  horas  de  la  tarda  dits  Senyors  Consellers  lo^cSÏe^sant 

tornaren  en  dita  Iglesia  de  la  Seu  assentantse  en  los  banchs  del  ^^''^'· 


134  [m.dc.li 

presbiteri  à  la  part  del  euangeli,  y  al  cap  de  una  stona  arribat  lo 
senyor  Gouernador  al  qual  dits  senyors  Consellers  hisqueren  à 
rebrer  à  la  porta  del  cor  per  anar  la  Vice  regia,  y  desprès  se  co- 
mençà una  professo  que  lo  molt  111.^  Capítol  tenia  disposat  fer 
per  las  necessitats  corrent[s],  en  la  qual  aportaren  lo  cos  del  glo- 
riós bisbe  y  màrtir  Sanet  Seuer,  fent  la  mateixa  ronda  que  la  del 
Corpus  Christi,  y  dits  senyors  Consellers  aportaren  las  varas  del 
talam  ab  dit  senyor  Gouernador  per  faltar  lo  senyor  Conseller 
quint,  y  també  anauan  en  dita  proffesso  los  confrares  dels  teixi- 
dors de  llana  ab  sas  atxas  y  ciris  vestits  ab  camisas  blancas  à 
modo  de  pelegrins,  y  noy  assistí  sino  lo  clero  de  dita  seu  y  Pa- 
rochias  dels  pochs  se  trobauan  y  no  religiosos  ni  confrarias  per 
lleuar  tot  concurs  per  las  corrents  desditxas. 

DoN  Fr.'^^  Vila  Conseller 

EN  Cap. 


[MAIG] 


Matrícula 
de  ciutadans 
honrats:  sus- 
pesa a  causa 
del  contagi. 


Embaixada 
al  Gouerna- 
dor y  Con- 
sell real  so- 
bre matèries 
eclesiàsti- 
quesy  servey 
médich  per 
alsmalaltsde 
contagi. 


Dilluns  al  primer  de  Maig  M.DC.LJ.  die  dels  gloriosos 
apòstols  sanct  Phelip  y  sanct  Jaume  acostuman  los  senyors  Con- 
cellers  al  desprès  dinar  ajuntarse  en  Casa  de  la  present  Ciutat  pera 
fer  matricula  de  ciutadans,  la  qual  nos  feu  per  causa  del  contagi. 

DiMARS  à  IJ  de  dit,  se  tingué  Consell  de  cent  del  qual  re- 
sultà fer  una  embaixada  al  Senyor  Gouernador  y  Consell  real  en 
scrits  la  qual  aportaren  mossèn  Fran.<=  Puigjener  militar  y  m.°  Jo- 
seph  Ximenis  y  de  Monrodon  ciutadà,  y  es  del  tenor  següent. 
«Molt  111.^  S.^  Gouer.»^  y  Consell  real. 

Ab  lo  Consell  de  cent  tingut  y  celebrat  lo  die  de  ahir  es  es- 
tat deliberat  scriurer  à  sa  Sanctedat  sie  seruit  manar  despedir 
bullas  y  demés  prebendas  eclesiasticas  de  aquest  Principat  y 
Comtats,  que  de  no  hauerlas  fins  vuy  obtingudas  restan  las  Igle- 
sias sens  pastor  en  gran  dany  y  detriment  de  ditas  Iglesias,  y 
així  mateix  sie  seruit  sa  Sanctedat  anomenar  jutge  de  breus  que 
sie  català  per  poder  conèixer  las  causas  dels  eclesiastichs,  do- 
nant facultat  als  senyors  Consellers  de  enuiar  una  persona  à  la 
cort  romana  obtinguda  primer  llicencia  del  Rey  nostre  senyor  en 
conformitat  dels  senyors  deputats  y  à  gastos  comuns  de  las  dos 
casas,  y  així  mateix  se  deliberà  se  scrigues  à  sa  Mag.*  sie  seruit 
tenir  à  be  pugan  liberament  tornar  tots  los  praelats  y  altras  per- 


maig]  135 

sonas  eclesiasticas  quiscu  delís  en  sas  residencias  y  habitations 
de  esta  Ciutat  Principat  y  Comptats,  no  obstant  que  la  present 
Ciutat  ha  fet  entendrer  al  111.^  Capitol  desta  Ciutat  la  resposta 
que  V.  S.^  y  Consell  real  son  estats  seruits  donar  en  raho  de  re- 
tornar los  eclesiastichs  en  sas  residencias  y  habitations,  y  lo  ma- 
teix pensan  donar  a  las  demés  Comunitats  y  prelats  dels  monas- 
tirs  desta  Ciutat,  y  aixi  mateix  ha  deliberat  dit  Consell,  lo  die  de 
ahir  suplicar  à  V.  S.^  y  Consell  real  attesa  la  necessitat  té  esta 
ciutat  de  Doctors  en  medicina  y  cirurgians  precisament  mane  per 
los  camins  mes  breus,  y  ab  las  penas  que  millor  apareixerà  à 
V.  S.^  y  Consell  real  fer  tornar  aquells  en  la  present  Ciutat 
promptament,  y  no  podent  per  los  Doctors  y  Cirurgians  sobre 
dits  donar  tota  satisfactio  als  malalts,  sie  seruit  manar  ferne  ve- 
nir de  altros,  que  tenen  llur  residència  en  altres  llochs  y  puestos 
de  Catalunya,  y  que  de  dita  deliberatio  sen  donas  notitia  à  V.  S.^ 
y  consell  real  per  medi  desta  embaixada,  suplicantlos  sien  seruits 
en  la  mateixa  conformitat  de  las  casas  de  la  diputatio  y  Ciutat, 
scriurer  à  sa  Sanctedat  y  à  sa  magestat  per  los  fins  y  efifectes  de- 
munt  dits,  y  en  lo  demés  se  suplica  à  V.  S.^  y  Consell  real,  que 
los  senyors  Consellers  y  Concell  de  cent  ho  rebran  à  singular 
gràcia  y  merçe  de  V.  S.*  y  Consell  real.» 

Dimecres  à  IIJ  de  dit,  die  de  Sancta  Creu,  los  senyors  Con- 
sellers ab  promens  se  j untaren  al  porxo  de  Sanet  Jau[m].®  com 
es  costum,  y  de  alli  anaren  à  la  catredal  de  la  present  ciutat,  y 
se  assentaren  ab  los  bancs  cuberts  de  vellut  à  la  part  del  euan- 
geli,  ahont  ohiren  lo  offici  diuinal,  y  noy  hagué  sermó  per  causa 
de  las  malaltias  del  contagi. 

Dit  die  entre  las  tres  y  quatre  horas  de  la  tarda,  los  Senyors 
Consellers  manaren  donar  cent  assots  à  Guillem  Marti  de  nació 
francès  àlias  dit  Laucata  per  los  llochs  acostumats  de  la  present 
Ciutat  assistint  en  dit  acte  un  aguasil  del  morbo  à  cauall,  lo  qual 
Marti  era  inculpat  de  ser  entrat  en  casa  de  Joseph  Naluis  flaquer 
desta  ciutat,  situada  cerca  del  forn  del  vidre  en  la  Vilanova  de 
la  Fusina,  sent  dita  casa  tancada  y  barrada  per  ocasió  de  essersi 
encontrada  una  dona  del  mal  contagiós,  y  après  de  hauerli  do- 
nats dits  cent  assots  fonch  aportat  en  la  torre  de  la  muralla  dels 
Tallers,  pera  saber  y  aueriguar  si  dit  delinqüent  era  còmplice  en 
lo  robo  se  hauia  fet  en  dita  casa,  la  qual  sententia  se  executa 
essent  present  en  Bar[celon].a  lo  senyor  Gouernador. 

Dit  die  à  la  tarda  vingué  en  casa  de  la  ciutat  lo  senyor  Go- 


136  [m.dc.li 

ros"(?ons\^-  uernador  pera  tractar  algunas  cosas  ab  los  senyors  Consellers  del 
uers.  seruey  de  sa  Mag.<^  y  benefici  desta  ciutat  y  Prouincia,  y  perço 

dit  senyor  Gouernador  sen  pujà  a  la  istantia  del  consell  de  cent 
aixintlo  à  rebrer  los  Senyors  Consellers  en  lo  cap  de  la  escala. 
yg^ueT;arofi-  DiJOUS  à  IIIJ  dc  dit  al  mati  antes  de  las  onse  horas  los  Se- 

Tïtl  e'n^u  nyors  Consellers  en  forma  de  ciutat  anaren  à  la  seu  de  Barce- 
^^"·  lona  pera  fer  dir  y  celebrar  un  offici  de  rogatiuas  en  la  Capella 

de  la  immaculada  Conceptio  de  Maria  Sanctissima  patrona  de 
aquesta  ciutat  per  las  necessitats  presents  se  troban  en  esta  Ciu- 
tat de  fam  pesta  y  guerra,  lo  qual  offici  se  celebrà  à  cant  de  orga 
assistint  la  musica  de  menestrils  de  dita  Ciutat. 
tesT'sàpíica'  DiUENDRES  à  V.  de  dit  se  tingué  Consell  de  cent  à  cerca 

g^ne^rai''!'!  demanar  per  part  desta  ciutat  en  conformitat  dels  molt 

^^y-  III.^^  S/^  Deputats  al  Rey  nostre  senyor  un  perdo  general  per 

tots  los  seculars  que  en  raho,  ò  sots  titol  de  mal  affecte  poden 
hauer  delinquit  com  en  dita  deliberatio  llargament  es  de  veurer. 
ofidaïs^  ml-  ^  fonch  deliberat  donar  als  officials  majors  dels  ter- 

f os* '^^'^  ^^"^      cios  que  la  present  ciutat  te  fets  per  guarda  de  aquella,  com  son 
als  mestres  de  Camp  y  Sargentos  majors,  ço  es  als  mestres  de 
Camp  vuytanta  lliuras  quiscun  mes  à  quiscu  delís,  y  als  sargen- 
tos majors  setanta  lliuras  quiscun  mes  à  quiscu  delís, 
cà^ce^s  rl-  DiSSAPTE  à  VJ  de  dit  tenint  entès  los  Senyors  Consellers 

yais.  doctors  del  real  consell  tant  ciuil  com  criminal  se  eran 

absentats  de  la  present  Ciutat  per  ocasió  de  las  corrents  malal- 
tias  de  contagi,  y  que  sols  se  trobaua  en  dita  ciutat  lo  senyor 
don  Joseph  de  Biure  y  de  Margarit  Gouernador  de  Catalunya 
sens  assessor,  per  lo  qual  lo  mag.^^  Regent  la  Vegueria  de  Bar- 
[celon].*  administraua  la  justitia,  los  aparegué  que  eran  tinguts 
y  obligats  en  anar  als  Carcers  reals  per  fer  la  visita  que  per  sem- 
blants ocasions  se  acostuma  fer;  y  hauent  consultat  dit  fet  ab  lo 
mag.^  m.'^  Narcis  Mir  altre  dels  aduocats  de  la  present  Casa  qui 
inseguint  les  exemplars  de  la  present  casa,  y  dispositio  de  reals 
priuilegis  de  aquella,  aconsellà,  que  deuian  dits  Senyors  Conse- 
llers y  eran  tinguts  y  obligats  en  anar  à  fer  dita  visita.  Anaren 
perço  a  la  matinada  ab  sos  verguers  y  massas  altas  en  ditas  pre- 
sons, y  pujats  dalt  per  la  obra  noua  sen  entraren  à  la  istantia  dita 
lo  deposador  que  trau  finestras  a  la  plaça  del  Rey  y  deuallada  de 
la  presó,  y  alia  se  assentaren  en  un  banch  posat  de  esquena  a  las 
finestras  de  la  plaça  del  Rey  de  la  mateixa  manera  que  seuhen  a 
casa  de  la  Ciutat,  y  après  vingué  lo  magnifich  Joseph  de  Ragas 


maig]  137 

ciutadà  honrat  y  regent  la  vegueria  de  Bar[celon].*  lo  qual  fonch 
assentat  entre  lo  senyor  Conseller  en  cap  y  ters  per  ser  lo  segon 
absent  è  en  altre  banch  arrimat  a  la  paret  deuant  las  íinestras  de 
la  deuallada  de  la  presó  se  assentà  à  ma  dreta  lo  mag.^  misser 
Joseph  Piella  Doctor  en  drets  ciutadà  honrat  de  Barcelona  Prior 
de  Juristas  de  dita  Cort  del  mag.'^  veguer  y  à  son  costat  y  part 
squerra  lo  mag.^  misser  Narcis  Mir  altre  dels  aduocats  ordinaris 
de  la  present  Casa,  y  aixi  assentats  ohiren  algunas  petitions  que 
per  part  dels  pobres  presos  à  dits  Senyors  Consellers  foren  fetas 
procurant  dits  Senyors  Consellers  que  dits  presos  tinguessen  tot 
lo  necessari,  y  aixi  mateix  foren  trets  deuant  de  dits  senyors 
Onofre  Reixach  beneficiat,  Miquel  Giruent  de  Moya,  Francesch 
Vila,  y  Hieronym  Sala  argenter  als  quals  demanaren  dels  delictes 
per  los  quals  estauan  presos,  y  tenint  plena  notitia  dits  Senyors 
Veguer  y  Consellers  que  la  causa  perla  qual  estaua  pres  dit  Hie- 
ronym Sala  argenter  era  de  poca  consideració  determinaren 
perço  que  fos  tret  y  relaxat  de  dits  Carcers  com  de  fet  lo  tra- 
gueren ab  una  cautio  juratoria  y  no  mes,  fet  lo  qual  dit  senyor 
veguer  se  despedi  de  dits  Senyors  Consellers  y  sen  ana,  y  des- 
près dits  Senyors  consellers  sen  anaren. 

Diumenge  à  VIJ  de  dit  entre  las  tres  y  quatre  horas  de  la 
tarda  se  donaren  cent  assots  per  los  llochs  acostumats  de  la  pre- 
sent Ciutat  per  orde  dels  senyors  consellers  y  junta  de  morbo  à 
Magdalena  T.  per  lo  que  hauent  estada  encontrada  del  mal  con- 
tagiós en  la  morberia  de  Jesús  après  de  ser  estada  curada  anaua 
y  venia  de  Jesús  à  la  present  Ciutat,  y  après  de  dits  assots  fonch 
aquella  tornada  à  dita  morberia  pera  fer  la  purga  trobantse  lo 
senyor  Gouernador  present  en  B[arcelon].3  y  lo  mag.^  Regent 
la  Vegueria  de  Barc[elon].^ 

Dilluns  à  VIIJ  de  dit  die  del  gloriós  arcàngel  sanct  Miquel 
à  la  matinada  anaren  los  senyors  Consellers  en  forma  de  ciutat 
en  la  Iglesia  Parochial  de  dit  gloriós  Sanct,  los  quals  foren  con- 
uidats  per  part  dels  obrers  de  dita  Iglesia  en  la  qual  assentats  a 
las  cadiras  de  ma  dreta  del  cor  ohiren  lo  offici  y  sermó  Diuinal  se 
celebra  dit  dia  en  dita  Iglesia. 

Dit  die  à  la  tarda  se  tingué  consell  de  cent  pera  posar  en  exe- 
cutio  la  deliberatio  feta  per  dit  consell  als  XVIIIJ  "de  abril  prop- 
passat contra  dels  doctors  en  medicina  y  cirurgians  que  en  la 
ocasió  present  de  contagi  se  son  absentats  de  la  present  Ciutat, 
los  quals  foren  desinsiculats  de  las  bossas  se  trobaren  ser  insicu- 


138  [m.dc.li 

lats  en  la  present  casa  y  priuats  de  tots  officis  y  beneficis  de 
aquella  com  en  dita  deliberatio  mes  llargament  se  conte. 

Dit  die  à  la  tarda  se  donaren  cent  assots  à         (*)  per  orde 

dels  senyors  Consellers  y  junta  de  morbo  per  hauer  robat  certas 
cosas  de  la  morberia  de  Jesús  y  per  hauerho  dit  delinqüent  con- 
fessat. 

Dijous  à  XJ  de  dit  à  les  nou  horas  de  la  matinada  anaren 
los  senyors  Consellers  en  forma  de  ciutat  en  casa  del  Senyor  don 
Joseph  de  Biure  y  de  Margarit  Gouernador  de  Catalunya  que  an- 
tes  era  la  casa  del  marques  de  Aytona,  en  lo  carrer  dit  de  las 
Casas  de  nostra  Senyora  de  Montserrat,  y  arribats  que  foren  alli, 
dit  senyor  Gouernador  hisque  à  rebrer  dits  Senyors  Concellers 
al  cap  de  la  scala  de  sa  casa,  y  après  passant  deuant  los  senyors 
Consellers,  y  restant  lo  senyor  Conseller  en  cap  derrera  y  à  son 
costat  dret  lo  senyor  Gouernador  sen  entraren  en  una  istantia 
que  dona  à  la  eixida  del  hort  de  ditas  casas,  y  assentats  dits  Se- 
nyors Gouernador  y  Consellers  ab  sas  cadiras,  ab  esta  forma,  ço 
es  lo  senyor  Gouernador  en  lo  mitg  dels  Senyors  Consellers  cap 
y  ters,  y  los  demés  senyors  Consellers  quart  y  sisè  per  son  orde 
à  cada  costat,  y  après  consequutiuament  las  personas  de  la  junta 
de  morbo  assentats  ab  sas  cadiras  per  son  orde  de  una  part  y  al- 
tra, conforme  seuhen  en  casa  de  la  ciutat  y  alli  tractaren  y  con- 
feriren moltas  cosas  tocant  à  la  bona  politicay  gouern  de  la  pre- 
sent [ciutat]  concernents  en  la  matèria  de  morbo,  en  la  qual  junta 
estigueren  desde  las  nou  horas  fins  à  las  onse  antes  del  mitg  die, 
y  après  se  disgregaren  y  dit  senyor  Gouernador  acompanya  à 
dits  Senyors  Consellers  fins  al  cap  de  la  scala  de  dita  sa  casa,  y 
de  alli  sen  anaren  en  la  Iglesia  catredal  de  la  present  Ciutat  ahont 
feren  dir  y  celebrar  un  offici  diuinal  à  cant  de  orga  y  musica  de 
la  Ciutat  en  la  Capella  de  la  gloriosa  Sancta  Eulària  patrona 
nostra  peraque  per  sa  intercessió  alcance  de  sa  diuina  Mag.*  lo 
remey  de  las  malaltias  de  contagi  son  en  la  present  Ciutat. 

DiSSAPTE,  à  XIIJ.  de  dit  anaren  los  Senyors  Consellers  en 
forma  de  ciutat  en  la  Iglesia  de  sancta  Catherina  màrtir  de  la 
present  ciutat  per  ocasió  de  las  ocurrents  necessitats  de  las  ma- 
laltias del  contagi  pera  visitar  lo  cos  del  gloriós  sanct  Ramon  de 
Penyafort  patró  desta  Ciutat  en  la  Capella  del  qual  se  digué  y 
celebra  un  offici  solemne  à  cant  de  orga  ab  la  cantoria  de  la 


(♦)    En  blanc. 


maig]  139 

Seu  y  musica  de  la  present  ciutat  ahont  dits  senyors  Consellers 
estant  assentats  ab  sas  cadiras  de  vellut  à  la  part  del  euangeli 
ohiren  dit  offici,  y  acabat  aquell  sen  anaren  cada  hu  de  ells  en 
sas  casas. 

Diumenge  à  XIIIJ  de  dit,  conuidats  los  senyors  consellers  sa^n^Ni/o! 
per  part  del  Reuerent  prior  y  Conuent  de  Sanet  Agusti  de  la  Agustí.'— 
present  ciutat  anaren  dits  senyors  consellers  y  assistiren  à  la  festa  fo'^^maTconl 
que  dit  conuent  feya  à  honor  del  gloriós  pare  Sanet  Nicolau  de  ^^gios. 
Tolenti  y  alli  ohiren  lo  offici  y  sermó  se  digué  y  celebrà  en  dita 
Iglesia  en  lo  altar  major  assentats  a  la  part  del  euangeli  ab  sas 
cadiras,  y  acabat  de  dir  dit  offici  dits  senyors  Consellers  anaren 
a  la  Capella  de  dit  gloriós  Sanet  ahont  agenollats  deuant  dita 
capella  ohiren  la  lletania  de  nostra  Senyora,  y  desprès  se  alsaren 
y  sen  anaren  per  la  porta  del  claustro  en  la  Capella  de  nostra 
Senyora  Sanctissima  de  la  Pietat  en  la  qual  agenollats  feren  un 
rato  de  oració  suplicant  à  Maria  Sanctissima  que  per  son  medi  y 
de  dit  gloriós  sanct  Nicolau  vulla  remediar  las  malaltias  del  con- 
tagi son  en  esta  Ciutat. 

Nota  que  per  intercessió  del  gloriós  Pare  Sanct  Ni- 
colau de  Tolenti  moltas  personas  foren  deslliuradas  de 
dit  mal  desprès  de  ser  encontradas,  y  obra  dit  Sanct 
gloriós  molts  y  diuersos  miracles  ab  diuersas  personas. 

Dilluns  à  XV.  de  dit,  se  feu  professo  de  las  lletanias,  ò  lle-  de^iesTeda! 
danias  per  dins  la  Seu  tantsolament  per  causa  de  las  malaltias  nies.-piuja. 
del  contagi,  a  la  qual  foren  conuidats  los  Senyors  Consellers  per 
part  del  III.^  Capitol,  y  dits  Senyors  Consellers  noy  anaren  per 
causa  de  la  pluja  feu  dit  die. 

DiMARS  à  XVJ  de  dit  se  tingué  consell  de  cent  à  la  matinada 
à  cerca  de  fer  venir  doctors  en  medicina  y  cirurgians  de  las  parts 
de  Catalunya  pera  visitar  los  malalts  de  contagi  y  curar  aquells  fl^c"a%^i  s^ab 
per  la  falta  ni  ha  en  la  present  Ciutat  y  en  la  morberia  de  Jesús  sentats. 
per  causa  de  serse  absentats  los  metges  y  cirurgians  de  la  pre- 
sent ciutat,  y  aixi  mateix  à  cerca  de  procehir  contra  dels  apote" 
caris  de  Barcelona  que  se  absentauan  desta  ciutat  tancant  sas 
portas,  com  també  altras  cosas  tocants  en  raho  de  ditas  mate- 
rias,  com  en  dita  deliberatio  mes  llargament  se  conte  (*),  y  per 
causa  del  Concell  dits  senyors  Consellers  aquell  die  no  anaren  a 
la  professo  de  las  lletanias,  ò  lledanias. 


Concell  de 
Cent  per  ma- 
tèria de  met- 
ges, chirur- 


(*)    V.  V Apèndix  XXVII. 


140  [m.dc.li 

Dit  die  a  la  tarda  vingué  en  casa  de  la  present  Ciutat  lo  se- 
nyor don  Joseph  de  Biure  y  de  Margarit  Gouernador  de  Catalu- 
nya al  qual  hisqueren  los  Senyors  Consellers  à  rebrer  a  la  porta 
del  cap  de  la  scala  de  Consell  de  cent,  y  de  alli  lo  senyor  Con- 
seller en  cap  portant  à  ma  dreta  dit  senyor  Gouernador  y  los 
demés  senyors  Consellers  deuant  sen  entraren  en  la  sala  de  con- 
sell de  cent,  y  assentat  dit  senyor  Gouernador  en  lo  banch  de 
ciutadans  y  militars  de  Consell  al  mitg  de  dits  Senyors  Conse- 
llers tractaren  certs  negocis  y  materias  tocants  al  seruey  del  Rey 
nostre  Senyor  y  benefici  de  la  present  Ciutat  y  Prouincia  secre- 
tas,  y  après  anantsen  dit  Senyor  Gouernador  ab  la  mateixa  forma 
lo  acompanyaren  dits  senyors  Consellers  fins  al  cap  de  dita  scala 
ahont  se  despediren. 

Dimecres  à  XVIJ  de  dit  los  Senyors  Consellers  à  les  onse 
horas  de  la  matinada  anaren  en  forma  de  ciutat  al  monestir  de 
las  monjas  de  Montesion  ahont  per  las  necessitats  de  las  malal- 
tias  corrents  desta  ciutat  feren  dir  y  celebrar  un  offici  solemne  à 
cant  de-  orga  per  la  Capella  de  la  Seu  y  ab  la  musica  de  la  Ciu- 
tat en  lo  altar  major  de  dita  Iglesia  à  honor  del  gloriós  bisbe  y 
màrtir  sanct  Nicasi  per  intercessió  del  qual  vulla  Deu  nostre  Se- 
nyor remediar  las  malaltias  corrents  del  contagi. 

Dijous  à  XVIIJ  de  dit,  die  de  la  ascensió  hi  hagué  prome- 
nia  juntantse  los  Senyors  Consellers  y  promens  en  lo  porxo  de 
Sanct  Jaume,  y  de  alli  ab  la  musica  de  menestrils  deuant  sen 
anaren  à  la  Seu  ahont  ohiren  lo  offici  diuinal  assentats  al  presbi- 
teri à  la  part  del  euangeli  y  noy  hagué  sermó  per  ocasió  de  la 
ocurrentia  del  mal  y  en  ser  acabat  dit  offici  se  feu  una  professo 
per  lo  clero  de  dita  seu  dins  dita  Iglesia  en  agrahiment  de  gra- 
cias  de  la  mercè  es  estat  seruit  nostre  Senyor  fernos  en  donarnos 
plujas  per  medi  y  intercessió  de  la  gloriosa  verge  y  màrtir  Sancta 
Madrona. 

DiUENDRES  à  XVIIIJ  de  dit  anaren  los  Senyors  Consellers 
ab  las  insignias  consulars  demati  à  las  deu  horas  y  mitja  al  mo- 
nestir de  Hierusalem  de  la  present  Ciutat  ahont  feren  dir  y  cele- 
brar un  offici  solemne  à  cant  de  orga  y  musica  de  menestrils  de 
la  Ciutat,  lo  qual  offici  se  celebra  en  lo  altar  major  de  dit  mo- 
nastir  à  honor  y  glòria  de  Deu  nostre  Senyor  y  de  Maria  Sanc- 
tissima  del  Cor  per  las  occurrents  necessitats,  y  peraque  Deu 
nostre  Senyor  per  intercessio.de  Maria  Sanctissima  del  cor  vulla 
ser  seruit  remediar  las  malaltias  de  contagi  son  en  esta  Ciutat,  y 


maig]  141 

après  de  dit  offici  se  cantà  la  lletania  de  Nostra  Senyora  Sanc- 
tissima  y  après  de  acabada  dita  lletania  se  alsaren  dits  Senyors 
Consellers  y  sen  anaren  a  la  reixa  que  es  à  ma  squerra  dins  dita 
Iglesia  entrant  per  lo  portal,  de  hont  se  veya  nostra  Senyora 
Sanctissima  del  Cor  ab  un  altar  parat  y  llums  encesos,  y  ageno- 
llats deuant  dita  Sancta  imatge  ohiren  los  goigs  de  Maria  Sanc- 
tissima del  cor  los  quals  las  mares  religiosas  de  dit  conuent  can- 
taren y  acabats  dits  goigs  se  alsaren,  ys  despediren  de  la  Reuerent 
Priora,  y  demés  religiosas  à  las  quals  encomanaren  molt  que  ab 
sas  oracions  se  recordasen  de  encomanar  à  Deu  nostre  Senyor  y 
à  Maria  Sanctissima  del  cor  las  necessitats  son  en  esta  Ciutat. 

DiSSAPTE  à  XX.  de  dit  los  senyors  Consellers  se  ajuntaren  idltnTací- 
en  casa  del  senyor  Conseller  quart  à  les  deu  horas  de  la  mati-  fr^i'^se^nyora 
nada,  y  après  à  las  deu  horas  anaren  vestits  ab  las  insignias  con-  Montser- 
sulars  à  la  Capella  de  nostra  Senyora  Sanctissima  de  Montserrat 
en  la  marina  desta  Ciutat  ahont  feren  dir  y  celebrar  un  offici  Di- 
uinal  de  pregarias  à  cant  de  orga  per  las  necessitats  en  ques  troba 
esta  ciutat  affligida  de  las  malaltias  del  contagi,  lo  qual  oiren 
dits  Senyors  Consellers  assentats  ab  las  cadiras  de  vellut  fora  de 
la  reixa  a  la  ma  dreta  del  euangeli  per  no  poder  estar  aquellas 
dins  lo  presbiteri  de  dita  Capella  per  falta  de  Iloch  y  après  de 
acabat  dit  offici  se  canta  la  lletania  de  nostra  Senyora,  y  de  alli 
sen  anaren  en  lo  baluart  de  mitg  jorn  y  de  dit  baluart  sen  anaren 
cada  hu  en  sas  casas. 

Dit  die  à  instantia  de  Diego  Vilaseca  not[ari]  de  Bar[ce-  esfrS'p'tura^ y 
lonj.a  sindich  de  la  present  Ciutat  se  presenta  als  Doctors  del  dl-l^°sobíeMs 
real  consell  residints  en  la  torra  pallaresa  una  scriptura  junta-  í"ur^"ia*ís" 
ment  ab  un  memorial  en  dret  stampat  fets  per  los  magnifichs  ofufaís'ab- 
assessors  de  la  present  casa,  la  qual  scriptura  y  memorial  estan  ^^"^^^s- 
cusits  en  lo  present  Dietari  y  son  del  tenor  seg[uen].* 


«Molt  111. re  S.-- 

Lo  Saui  Concell  de  Cent  pera  subuenir  a  la  necessitat  extrema  en  la 
qual  aquella  y  sos  Ciutedans  de  present  estan  per  ocasió  del  contagi 
pesiifero  (de  quens  desUiure  Deu  per  sa  clementia)  gran  part  de  la  qual 
proceheix  de  la  falta  dels  metjes  Chirurgians  y  apothecaris  que  ab 
tants  grans  treballs  se  son  absentats  de  la  d[it].a  Ciutat  y  an  dexat  sos 
Ciutedans  sens  remey  en  tant  que  ha  molts  dias  que  en  la  morbaria 
auenthi  mes  de  dos  mil  empestats  sols  ha  restat  un  metje  joue  y  dos 
joues  Cirurgians  per  ésser  morts  los  altres  de  manera  que  lo  major  dany 


142 


[m.dc.li 


es  no  hauerhi  qui  cure  als  dits  empestats  ab  deliberations  fetas  a  vuyt  y 
a  setse  del  corrent  mes  de  Maig  auent  ja  fetes  antecedenment  cridas  y 
altres  diligenties  pera  compellir  als  dits  metjes  y  Cirurgians  que  torna- 
sen  en  la  present  Ciutat  pera  curar  los  malalts  no  han  pogut  obtenir  ans 
be  aquells  son  estats  y  son  contumaces  axi  que  es  necessari  valerse  de 
majors  forsas.  Perço  ha  deliberat  que  fos  sup[lica].t  a  V.  S.^  fos  seruit 
manar  compellir  ab  los  remeys  mes  breus  y  effícasses  que  tant  gran  ne- 
cessitat demana  compellir  als  dits  metjes  y  Cirurgians  que  son  absen- 
lats  los  noms  dels  quals  son  estats  ja  donats  a  V.  S.a  y  quant  speraua  ser 
socorreguts  ab  promtitut  ha  entès  que  V.  S.^  ha  respost  que  hauia  de 
juntar  lo  Collegi  dels  metjes  y  que  per  asso  eran  menester  vuyt  dies  (dila- 
tio  gran  en  tant  gran  extrema  necessitat  per  lo  perill  en  la  tardansa  per 
anarse  morint  moltas  personas  cadaldia  sens  remey)  essent  de  dret  y  con- 
uenientia  publica  la  d[it].3  compulsió  de  promta  y  sens  dilatio  segons 
la  qualitat  del  fet  com  llargament  esta  conténgut  en  un  memorial  en 
dret  ques  presenta  a  V.  S.^  Perço  y  altrament  lo  Syndich  de  la  d[it].a 
Ciutat  en  ex[ecuci].o  de  las  d[it].as  deliberations  ab  grandissima  insian- 
tia  sup[lij.ca  que  sia  del  seruey  de  V,  S.^  de  promte  y  sens  dilatio  al- 
guna compellir  ab  penas  legals  y  forsar  als  dits  metjes  y  Cirurgians  que 
son  absentats  a  tornar  a  la  d[it].a  Ciutat  pera  curar  los  dits  malalts  y  so- 
córrer la  necessitat  publica  y  urgent  com  fa  dit  Syndich  instanlia  y  part 
formada  contra  dels  predits  demanant  que  lo  procurador  fiscal  en  lot 
interpose  sas  veus  y  actions  y  justitia  ab  compliment  esserli  ministrada 
omni  meliori  modo  &c.  Lo  offici  &c.  et  licet  &c. 

Altissimus  etc. 
Cellers  AdM^  Ciuitatis 
Mir  AdJ>"  Ciuitatis.» 

>^ 

«J«sus  cum  Maria  sine  macula  peccati  concepta. 

Die  19.  Maij  i65i  en  lo  fet  consultat  per  los  molts  Ill.es  S.^s  Conce- 
llers  resultant  de  la  deliberatio  en  lo  saui  concell  de  cent  feta  a  8.  de  dit 
mes  en  la  qual  se  diu  que  los  Asessors  de  la  present  Ciutat  uejan  y  exe- 
minen  las  supplications  presentades  per  alguns  officials  de  dita  Ciutat 
absens  y  sia  feta  relatio  de  las  exceptions  que  seran  justas  y  se  auran  de 
admetrer  y  de  las  que  se  auran  de  repel·lir  com  mes  extensament  en  la 
dita  deliberatio  es  de  ueurer:  Vista  la  conclusió  en  dit  saui  concell  de 
cent  feta  dit  dia  de  8.  de  Maig:  Vistas  diuersas  supplications  per  part  de 
diferents  officials  absents  a  dits  molt  Ill.«  S.fs  Concellers  presentades 
de  las  quals  baix  diuisament  se  fara  menció:  Vist  lo  que  se  auia  de  ueu- 
rer y  attes  lo  que  se  auia  de  attendrer  y  particularment  attes  y  concide- 
rat  que  los  officials  d«  la  dita  Ciutat  que  son  necessaris  no  sen  poden 
anar  de  la  Ciutat  en  temps  de  Pesta  per  que  las  obras  de  aquells  son  ne- 
cessarias  a  la  Ciutat  y  administratio  de  aquella  cada  un  en  son  offici  res- 
pectiue  y  en  cas  sen  uajen  de  la  Ciutat  son  compellits  en  tornar  en  ella 
pera  seruir  sos  officis  y  en  renitentia  y  contumàcia  de  aquells  los  dits 
officials  contumases  son  priuats  de  sos  officis  conforme  també  se  pro- 


maig] 


ueheix  en  la  dita  deliberalio  de  8.  del  corrent  y  aites  y  conciderat  que 
los  dits  officials  son  stats  citats  ab  ueu  de  publica  crida  pera  que  com- 
paraguesen  a  seruir  sos  officis  respectiuament  y  alguns  dels  dits  officials 
son  stats  contumases  contra  los  quals  si  son  necessaris  te  lloch  la  dita 
perta  de  priuatio  del  offici  y  altres  dels  dits  officials  per  si  ,o,  per  inter- 
posades personas  an  comparegut  el  signanter  auem  vist  una  sup[lica- 
ci  |.o  a  dits  S."  Concellers  donada  per  part  de  Joseph  Soldeuila  nott[ari]. 
seruint  lo  offici  de  mestre  resional  ab  la  qual  representa  molts  serueys 
que  ha  fets  en  la  Ciutat  y  las  rahons  que  ha  tingudas  per  absentarse  sig_ 
nanter  per  auerseli  anconlrada  una  filla  y  perço  ague  de  traurer  promp. 
tament  de  la  Ciutat  sa  muller  fam ilia  y  la  dita  filla  y  vuy  sta  en  un  bosch 
de  Tagamanent  fent  la  quarantena  ab  guardas  de  vista  y  que  aquella  no 
sia  acabada  sta  impedit  de  tornar  a  la  Ciutat  tant  pei  no  poder  dexarab 
un  desert  sa  muller  filla  y  familia  com  també  auent  comunicat  a  dita 
filla  empesiada  no  pot  ni  es  just  uenir  a  trectar  y  mesclarse  ab  los  qui 
stan  sans  als  quals  poria  apegar  lo  contagi  las  quals  rahons  ponderadas 
los  DD.  baix  firmats  son  de  uot  y  parer  que  las  exceptions  per  dit  Sol- 
deuila ab  dita  sup[licaci] .o  son  justas  y  tenen  lloch  y  per  ara  dtuen  ser 
admesas  ab  tal  emperò  que  relleuat  dit  impediment  torne  sens  dilatio 
dit  Soldeuila  a  seruir  son  offici  y  lo  mateix  diem  de  Jaume  Rondo  qui 
te  lo  offici  de  fer  vera  en  las  apocas  lo  qual  esta  fora  purgant  ab  muller 
y  familia,  y  acabada  la  purga  ofereix  tornar. 

2.0  auem  vista  altra  sup[licaciJ.o  als  dits  molt  Ill.es  S.''»  concellers 
presentada  per  Christofol  Santjanis  procurador  de  Joseph  Borrell  mer- 
cader Ciutadà  de  Bar[celo]."3^  lo  qual  obte  lo  offici  de  Cradenser  de  la 
taula  lo  qual  oposa  exceptio  de  infirmitat  per  ocasió  de  star  apretat  de  la 
puagra  y  chiragra  y  per  dita  maleltia  impedit  de  exercir  y  regir  dit  offici: 
Vista  la  potestat  y  procura  del  dit  Santjanis  y  una  fe  autentica  que  fa 
Bartomeu  Canyado  D.''  en  medecina  de  la  vila  de  Granolles  de  la  dita 
infirmitat  com  consta  de  dita  relatio  ab  acte  rebut  en  poder  de  Joseph 
Boleda  nott[ari].  de  Bar[celo]."a  a  25.  de  Abril  del  corrent  any,  la  qual 
exceptio  justificada  ab  la  dita  relatio  tenim  per  justa  y  llegitima  y  que 
hay  deu  ésser  admesa,  durant  emperò  lo  dit  impediment  y  no  mes. 

3.0  auem  vista  una  sup[licaci].o  donada  per  part  de  Joan  Babtista 
Monfar  ciutadà  honrat  de  Bar[celo]."a  Dj  en  drets  y  Asessor  ordinari 
de  la  Batlia  General  ab  la  qual  diu  que  sa  absentia  es  stada  ocasionada 
per  lo  contagi  per  ocasió  del  qual  sta  porrogada  ,0,  suspesa  la  real  Au- 
diència y  per  consegüent  ha  cessat  també  y  sta  suspès  lo  concistori  de  la 
Batlia  General  y  exercici  dels  officials  de  dita  Batlia  y  axi  dit  Monfar  no 
es  official  necessari  pus  no  pot  obrar  res  en  son  offici  y  sa  vinguda  no 
seria  de  utilitat  ní  effecte  y  sa  absentia  no  es  denyosa  a  la  Ciutat  ni  al 
dit  Concistori  per  las  qual  rahons  y  altres  tenim  la  exceptio  per  justa  y 
llegitima  y  que  per  ara  deu  ésser  admesa  durant  la  dita  suspensió  y  no 
mes  ni  en  altra  manera. 

Finalment  auem  vista  altra  sup[licaci].o  donada  per  Joseph  Prats 
nott[ari].  de  la  visita  ab  la  qual  diu  que  ell  sta  y  habita  ab  sa  muller  y 
familia  en  lo  suburbis  de  la  present  Ciutat  en  una  casa  sua  propria  si- 
tuada en  la  parrochia  de  S.»  Just  y  S.t  Pastor  de  la  present  Ciutat  y  en 


144 


[m.dc.li 


conseqüència  que  ell  nos  pot  dit  ser  absent  de  la  present  Ciutat  y  que  no 
sta  compres  en  lo  edicte  y  ajusta  en  asso  que  lo  offici  de  scriua  de  la  vi- 
sita sta  en  stat  que  sols  se  ha  publicada  una  querela  y  fet  lo  procés  de  la 
offensa  y  defensa  que  son  oíïici  sols  consisteix  en  rebrer  la  lata  de  la  sen- 
tentia  fehedora  y  offer  que  la  dita  sententia  se  publicarà  acudirà  de 
prompte  a  tocar  la  lata  de  dita  sententia  y  ab  asso  aura  cumplert  y  finit 
son  offici,  las  quals  causas  y  rahons  son  llegitimas  pera  que  dit  Prats  no 
stiga  compres  ab  la  dcliberatio  y  edictes  publicats  y  ditas  rahons  pro 
nunc  sian  y  deuen  ésser  admesas  attesa  la  dita  offerta  saluat  en  tot  y  per 
tot  la  censura  del  saui  Concell  de  cent  et  haec  saluo  semper  etc. 

Cellers  adJ"^  ciuitatis. 

Mir  AdJti^  Ciuitatis.» 

m 

«Jesús  cum  Maria  sine  macula  peccati  concepta. 

Die  20  Maij  i65i  en  lo  fet  consultat  per  los  molt  Ill.es  s.rs  Concellers 
als  Aduocats  ordinaris  de  casa  la  Ciutat  y  altres  baix  firmats  resultant  de 
la  deliberatio  en  lo  saui  concell  de  cent  feta  a  16.  de  Maig  i65i  sobre  ques 
pot  y  deu  fer  contra  los  Apotecaris  que  son  absentats  en  aquest  temps 
de  contagi  y  an  dexada  la  Ciutat:  Vista  la  dita  deliberatio  feta  dit  dia  de 
16.  de  maig:  Vista  altra  deliberatio  del  mateix  saui  concell  contra  los 
metjes  y  Chirurgians  que  en  lo  mateix  temps  an  dexada  la  Ciutat:  Vist 
lo  vot  fet  per  los  Aduocats  de  la  casa  y  altres  aplicats  contra  los  dits  met- 
jes y  Chirurgians:  Vist  un  memorial  en  dret  per  los  dits  Aduocats  fet  en 
respecte  dels  dits  Metjes  y  Chirurgians:  Vist  lo  que  se  auia  de  ueurer  y 
attes  lo  que  se  auia  de  attendrer,  y  particularment  attes  y  conciderat  que 
lo  que  sta  dit  y  discorregut  en  lo  dit  memorial  contra  dels  dits  metjes,  y 
Chirurgians,  milita  també  en  los  Apotecaris  particularment  per  lo  ques 
diu  en  dit  memorial  versiculo  Extende  idetn  esse  dicendum  etc.  y  en  lo 
vers.  Et  inde  certum  est  circa  finem  y  la  raho  es  igual  en  uns  y  en  altres 
es  aseber  que  opera  illorum  est  necessària  per  que  poch  importaria  tenir 
Metjes  y  Chirurgians  si  faltan  los  medicaments  ab  que  an  de  curar  y  los 
officials  qui  fan  y  acustuman  de  fer  la  compositio  de  las  medecinas  ne- 
cessarias  per  la  curatio.  De  hont  y  altrament  los  DD.  baix  firmats  son  de 
uot  y  parer  que  los  molt  III. «"s  S.^s  Concellers  y  saui  Concell  de  cent  poden 
y  deuen  usar  ab  los  Apotecaris  lo  mateix  remey,  y  prosehiments  quean 
usats  ab  los  metjes  y  Chirurgians  citant  aquells  pera  que  tornen  en  la 
Ciutat  y  obren  sas  botigas  en  la  matexa  forma  que  las  tenian  abans  de 
absentarse,  y  dexar  la  Ciutat  ab  cominatio  que  altrament  seran  priuats 
dels  officis,  y  beneficis  de  la  Ciutat  y  declerats  inabils  de  poder  obtenir 
aquells  en  ningun  temps  y  los  qui  stan  inciculats  seran  trets  de  las  bos- 
sas  y  aborrats  del  llibre  de  la  Anima  y  publicadas  las  ditas  Cridas  execu- 
tada la  dita  pena  y  cominatio  contra  aquells  qui  no  auran  comparegut 
dins  lo  termini  a  ells  prefigit  en  ditas  cridas  et  haec  saluo  semper  etc. 

Cellers  ad.*"^  ciuitatis 
Mir  adJ"^  Ciuitatis» 


maig] 


145 


RESPONSVM  IVRIS, 

IN  FAVOREM 

INCLIT^  CIVITATIS 

BARCINONE, 

ADVERSVS 

MEDICOS  ,  E  T 

CHIRVRGOS,  QVI 

CIVITATEM  TEMPORE 

PESTIS  DESER.VER.VNT. 


Barcinone:  Apud  lofcphuin  Forcada,iuxca  domum  RegUni)  16^1. 

XV  -  10 


Í46 


[m.dc.LI 


lesus,  Maria,  sine  labe  originalis  culpce 
concepta, 

5VBITATUR  vlrum  lempore  peslis,  Medici,  &  Chirurgi  possint 
^  cogi,  ac  compelli  à  Prseside  Prouincias  ad  redeundum  ad  Ciui- 
talem  pro  euratione  infirmorum  morbo  epidemiae  laboraniium 
omissis  longioribus  raliotinijs.  Respondetur  affirmaliuè  pluribus  de  cau- 
sis, &  ralionibus.  In  primis,  quia  ciuis  tenelur  adiuuare  Ciuitalem  peri- 
clitanlem  &  tempore  necessitalis  potest  compelli  ne  deserat  eam  alio- 
quin,  potest  puniri  tanquam  desertor  Ciuitatis,  ex  tex.  in  l.  defunctorum 
5.  C.  de  re  milita,  l.  2.  vbi  Lucas  de  Penna,  &  loannes  de  Platea,  &  ci- 
uis non  succurrens  Ciuitati  suae  perdit  ciuilitatem,  &  priuilegia  Ciuita- 
tis, ac  desinit  esse  ciuis,  Bal.  in  l.  vnus  quisque,  C.  de  infant,  expositis,  & 
in  l.  2.  C.  de  capti.  &  postli.  reuersis,  Alexan.  in  l.  xeluti,  de  iure  iuran. 
Surd.  cons.  427.  num.  12.  pag.  5.  &  5^.  Gerard,  singulari  2.  num.  10. 
Nauisan.  cons.  12.  num.  2.  inter  consilia  Bruni  Roland.  à  Valle  cons.  79. 
num.  23.  tom.  5.  Cephal.  cons.  451.  num.  g4.  &  i4g.  Boher.  decis.  260. 
in  fine,  Afflict.  decis.  ^84.  per  totum,  tenet  Gail.  obseruan.  36.  praedic- 
torum  ratio  esse  potest,  quia  ciuis  est  in  potestate  Ciuitatis,  Speculator 
lib.  4.  particu.  5.  de  statu  Monachorum,  vers.  12.  quceritur  pag.  i5y.  vbi 
dicit  Monachum  esse  in  potestate  Abbatis,  provt  ciuis  est  in  potestate 
Ciuitatis,  &  Ciuitas  habet  ciues  in  potestate,  quemadmodum  pater  filium 
habet  in  potestate,  /.  ordine,  §.  Jin.  ff.  ad  municipal.  Lucas  de  Penna 
in  l.  in  filijs,  C.  de  decur.  lib.  10,  &  in  can.  de  Jor^ma  22.  qucest.  5.  nota- 
tur.  Et  ideò  Ciuitas  agit  pro  iniuria  illata  ciui  in  contumeliam  Ciuitatis, 
vt  docet  Bart.  in  l.  i.  ^.fin.ff.  de  iniurijs,  potesteque  suum  ciuem  ven- 
dicare  existentem  in  alia  Ciuitate,  Glos.  in  auth.  de  mandat.  Princip.  §. 
oportet.  verb.  cegricolas,  col.  5.  Bart.  in  l.  /.  §.  per  hanc  i.  circa  Jin.  ff. 
de  rei  vendicatione,  &  sic  grauiter  delinquit  qui  Ciuitatem  in  necessitate 
positam  derelinquit,  &  optimè  docuit  Fabius  ad  filium  apud  Silium  Ita- 
licum,  his  versibus. 


lamque  hoc  nec  dubites  longceui  natce  parentis 
Accipe,  &  ceterno  fixum  sub  pectore  serua 
Succensere  nefas  Patrice,  nec  fedior  vila 
Culpa  sub  extrema  fertur  mortalibus  vmbras. 

Et  Cicero /zò.  /.  de  orat.  inquit,  quoniam  sunt  omnia  commoda  à 
Pàtria  accepta  nullum  incommodum  pro  Pàtria,  graue  reputandum 
est,  &  sic  Pàtria  nil  dulcius,  nil  charius  in  vita  esse  debet,  nullus  locus 


maig] 


147 


est  domestica  sede  lucundior,  char  sunt  liberi,  propinqui,  familiares: 
sed  omnes  omnium  charitates  Pàtria  vna  complexa  est,  pro  qua  quis 
bonus  dubiíat  mortem  oppetere,  si  ei  sit  pro  futurus:  ideoque  nullus  est 
casus  pro  dignitate,  &  salute  Patriae  non  ferendus,  vnde  dicit  Oratius 
in  oda.  2.  lib.  3.  ad  amicos  duice,  &  decorum  est  pro  Pàtria  mori;  plura 
de  obligatione  ciuis  extra  Patriam  adducit  nostras  loan.  Paul.  Xamm. 
litterarum,  &  sanguinis  splendore  proeclarus  in  epistola  de  Pàtria  ad 
Lectorem  in  suo  tractatu  deantiq.  &  regim.  Ciuita.  Barc.  &  propter  hanc 
obligationem  ciuis  dicuntur  esse  debitores  Ciuitatis,  Larrea  in  allegat. 
Jiscali  114.  nu.  16.  tom.  2.  &  crimine  lassas  Maiestatis  puniri  possunt 
deserentes  Ciuitatem  in  discrimine,  &  necessitate  positam,  non  enim  de- 
bent  viri  fortes,  &  ciues  deserere  Ciuitatem,  vt  inquit  Regens  del  Vilar 
in  lib.  3.  epigj^ammat.  fol.  226.  8c  22y.  &  sic  debent  puniri,  provt  pu- 
niuntur  desertores  Exercitus  Principis;  hi  enim  desertores  crimen  laesse 
Maiestatis  committere  dicuntur  tradit  Pròsper.  Farin.  de  crimine  Icesce 
Maiesi.  q.  113.  inspecí.  2.  num.  7. 

Cum  igitur  non  minus  sint  necessari]  Medici,  ac  Chirurgi  tempore 
belli  diuini  quippe  tempore  pestis  pro  succurrendis  necessitatibus  publi- 
cis,  &  curandis  infirmis  peste  infectis,  quam  sunt  necessari]  ciues  for- 
tis,  &  strenui  ad  defendendam  Ciuitatem  tempore  belli  humani,  valeat- 
que,  &  de  iure  procedat  argumentum  de  bello  humano  ad  bellum 
diuinum,  ex  traditis  eleganter  per  Gasparem  Anton.  Thesaur.  qucest. 
forans.  75.  per  totum,  lib.  i .  &  signanter  num.  6.  imò  est  argumentum 
à  minori  ad  maius  fortius,  &  periculosius  sit  bellum  diuinum  quam 
humanum,  adeò  vt  Dauid  Rex  i.  Regum,  pestem  trium  dierum  tantum 
equiparauerit  percussioni  hostili  trium  mensium,&  fami  septem  anno- 
rum,  vt  latò  tradit  Petrus  Gregor.  Syntagmaton  iuris  vniuersi,  tom.  2. 
lib.  31.  cap.  21 .  de  peste,  in  fine,  &  nihil  mirum  cum  pestis  sit  omnium 
aegritudinum  Regina,  &  morbus  acutissimus  contagiosus,  qui  omnia 
superat  Dei  flagella,  vt  refert  Hyppol.  de  Maya  consult.  55.  à  num.  i5. 
à  Peguer.  decis.  8.  num.  5.  &  4.  ac  proptereà  causa  pestis  dicitur  maior 
quam  belli,  quia  maior  est  hostilitas  Dei,  quam  hominum,  Ripa  de 
peste,  in  princ.  num.  g.  Xamm.  depriuil.  ciuit.  Barcinone,  §.  8.  num.  44. 
Hyppol.  Riminald.  cons.  282.  num.  41.  Sequitur  inde,  ac  in  consequen- 
liam  necessariam  dicendum  est  Medicos,  &  Chirurgos,  quòrum  opera 
est  simpliciter  necessària  tempore  pestis  ad  liberandam  Ciuitatem, 
eiusque  ciues  curandos  ab  hac  lue  dicti  morbi  contagiosi  cogi,  &  com- 
pelli  posse,  &  deberi  ad  redeundum  in  Ciuitatem,  quam  vti  ingrati  de- 
seruerunt  tempore  maioris  necessitatis,  quando  ei  obsequium  neces- 
sarium  praestare  debebant;  ingratus  enim  dicitur,  qui  non  praestat 
obsequium  necessarium,  vt  tradit  Petrus  de  Rauena  singulari  404. 
fot.  5i5,  &  hoc  ingratitudinis  vitium  est  valde  detestabile,  fontes  pietatis 
desicans,  plures  effectus  producens,  de  quibus  Hyppolit.  de  Masili]s  sin- 
gulari 413.  num.  i.fol.  759.  vbi  num.  2.  dicit,  propter  hoc  licere  patri 
qui  íilium  legitimauit  ad  priorem  statum  illcgitimitatis  eum  reddere,  nec 
mirum;  quia  ingratus  potest  priuari  beneficio,  quod  habuit,  ab  eo  con- 
tra quem  fuit  ingratus,  per  tex.  in  cap.  5.  extra  de  postula,  vnde  meritò, 
ac  optimo  iure  prascedente  legitima  monitione,  seu  citatione,  fuerunt  isti 


tM.DC.Ll 


Medici,  &  Chirurgi  qui  Ciuilaiem  deseruerunt  hoc  tempore  pesiis  ex- 
bursati,  &  priuati  honoribus  Ciuitalis  cum  deliberalione  à  centum  virili 
Consilio  facta  die  8.  Mai]  i65i.  provt  hoc  factum  fuerat  annis  i558.  & 
1689.  contra  Medicos,  &  Chirurgos  qui  tempore  pestis  hanc  Ciuilatem 
similiter  deseruerunt,  iuxia  tradita  per  Xamm.  de  antiquitate  BarcinO' 
ne,  §.  23.  num.  iS.pag.  246.  Et  tot  fuerunt  nunc  qui  eam  derelique- 
runt  in  tanta  necessitate  positam,  &  tanto  periculo  constitutam,  vt  in- 
firmi  quam  plurimi  morbo  isto  epidemiae  occubuerint,  absque  vllo 
iuuamine  temporali  propter  deficientiam  Medicorum,  &  Chirurgorum 
absentium:  adeò  vt  in  fine  mensis  Aprilis,  &  vsque  ad  dimidiatum 
mensem  Maij  huius  anni  i65i.  plusquam  bis  mille  infirmi  extiterint  in 
Nosodochio,  vulgo  Morberia,  cum  vnico  Medico  iuuene,  &  duobus 
iunioribus  Chirurgis;  &  ideò  necessum  fuit  Ciuitati  conducere  Medi- 
cos, &  Chirurgos  exteros,  qui  è  Gallia  venerunt  ad  curandos  infirmos, 
&  hoc  non  puduit  fugitiuos,  quòrum  nullus  àdhuc  redijt(vno  excepto 
Medico  Marti)  Proh  dolor!  Heu  impietas! 

Hac  retenta  asquiparatione  pestis,  &  belli,  cum  asquiparatorum  idem 
sit  iudicium,  hac  vtimur  argumentatione  Rex,  &  Baro  possunt  com- 
pellere  vassallos  ad  eos  respectiuè  iuuandum  in  guerra,  Regis,  aut  Ba- 
ronis  expensis,  vt  ex  tex.  in  cap.  si  quis  Baro,  &  ibi  Socarr.  num.  6.  & 
cap.  si  quis  dominus,  &  ibi  Socarr.  num.  i .  à  Peguer.  decis.  Sj.  num.  g. 
Oliba  in  vsatico  alium  namque,  cap.  5.  7ium.  5y.  Canc.  variar,  resol, 
par.  5.  cap.  5.  num.  6g.  Fontan.  de  pact.  nupt.  claus.  4.  glos.  6.  per  to- 
tum,  Rossental.  de  feudis,  lib.  4.  qucest.  25.  Albert.  Brun.  cons.  5/. 
num.  4.  Cauedo  par.  2.  decis.  44.  num.  3.  &  10.  vbi  dicit  cogere  vassal- 
los ad  bellum  esse  ius  Regale,  &  soli  Regi  comptere,  /..  vnica,  C.  vt  armo. 
2'sus,  lib.  II.  Rolandus  à  Valle  tom.  2.  cons.  i.  num.  80.  Et  quod  Rex 
possit  cogere  omnes  vassallos  vt  in  bello,  periculo  mortis  se  exponant 
pro  defensione  Patrias,  est  tex.  in  l.  nullus,  C.  de  cursu  publico,  lib.  12. 
plures  allegans  Larrea  alleg.fisc.  par.  2.  alleg.  114.  num.  10.  Si  igitur 
dominus  Rex,  &  suo  casu  Baro  possunt  compellere  vassallos  ad  eum 
iuuandum  in  guerra,  quod  locus  belli  est  periculosus,  &  vulgo  dicitur, 
quod  homines  non  nascuntur,  sed  moriuntur,  Hieron.  Magon.  decis. 
Lucen.  44.  num.  4.  &  5.  multo  fortius  dominus  Rex  potest  compellere 
vassallum  suum  Medicum,  &  alios  in  arie  peritos  ad  iuuandum  suam 
Ciuitatem  periclitantem  de  peste  infectam,  pro  curandis  infirmis,  soluto 
ei  stipendio. 

Praetereà  conferunt,  quod  Medicus  potest  cogi  inuitus  mederi,  aliàs 
mortaliter  peccat,  &  secundum  legem  Dei  est  reus  homicidi]  si  infirmi 
moriantur^  cap.  i .  83.  distinct.  potest  ergo  compelli  vt  à  peccato  desislat, 
cap.  nouit,  de  iudicijs,  &  quod  officio  ludicis  cogi  possit  mederi,  & 
aegroto  consulere,  quemadmodum  Aduocatus  compelli  potest  consulere 
litigantibus,  secundum  Glos.  in  l.  2.  C.  de  proxi.  sacro  scrinij,  &  pro- 
batur  in  i.  sancimus,  C.  de  Aduoc.  diuers.  iudi.  Capella  Tolosana 
qucest.  482.  per  totum.  Bouad.  in  polit.  lib.  5.  c.  i5.  de  la  visita  de  la 
carcel,  nu.  64.  Postquam  enim  Medicus  oíficium  medicandi,  &  Aduo- 
catus officium  consulendi  assumpserunt  possunt  compelli,  vt  operas 
prestent,  quod  est  munus  publicum  quod  quilibet  inuitus  subire  tene- 


maig] 


149 


tur,  /.  munerum,  §.  iudicandi,  ff.  de  muner.  &  honor.  &  /.  penult.  §.  duo 
genera,  ff.  de  vaca.  muner.  possunt  igitur  hoc  tempore  necessitatis  Me- 
dici  ciues  qui  Ciuilatem  deseruerunt  compelli  ad  redeundum  pro  cu- 
randis  infirmis  conciuibus,  &  qua^libet  Ciuitas  debet  habere  decem  Me- 
dicos,  vel  duodecim,  videlicet  septem  maiores,  &  quinqué  inferiores,  vt 
iradit  Boer.  decis.  525.  num.  24.  quibus  caret  ciuitas  Barcinone  in  hac 
tempestate  propter  absentiam  eorum  qui  recesserunt  vnde  est  euidens 
necessilas,  quíe  certè  reparari  non  potest;  nisi  Medici,  &  Chirurgi  qui 
effugerunt  cogantur  redire  ad  praesentem  Ciuitatem  ad  curandos  infir- 
mos,  provt  aniea  soiebant,  &  ad  hoc  potest  Ciuitas  suos  ciues  Medicos,  & 
Chirurgos  cogere  ad  redeundum,  vt  tradit  Larrea  allegat.  fiscal,  par.  2. 
allegat.  114.  nu.  16.  sub  his  verbis.  Octavo  adeò  Reipublicce  debitores 
esse  ciues,  vt  pro  communi  bono  Patrice  ad  fcedera  sancienda,  aut  aliud 
quod  omnium  incolumitatem  respiciat,  Prínceps,  vel  Republicà,  qui  in 
ipsos  potestatem  habent,  aliquos  ciues  tradere  posseí,  &  periculo  vitce  ex- 
ponere  pro  tutamine  aliorum,  &  huius  periculi  subeundi  pro  Pàtria  ciues 
debitores  sunt,  vt  tradit  Diuus  Thomas  2.  2.  qu<xst.  70.  art.  5.  quod  ex 
Tannero  Banne!{,  &  Filiucio  comprobat  doctissitJius  Pater  Diana  iom.  5. 
resol,  moral,  tractat.  4.  resol.  2j.  statuens  non  solum  posse  hoc  à  Prínci- 
pe, vel  Respublica  vassallo,  aut  ciui  prcecipi;  sed  etiam  illum  cogere  adeò 
vt  si  ciuis  oblemperare  recuset,  poterit  vt  nocens  puniri,  &  occidi;  quia 
Respublica  ad  quoduis  debitum,  &  virtutis  officiurn  potest  subditum  ciuem 
cogere,  &  ante  Dianam  tradiderat  Laym  i.  tom.  Theolog.  moral.  5. 
par.  trací.  j.  de  inuesí.  Icesio.  corp.  cap.  i .  num.  4.  &c.  possunt  igitur,  & 
debent  compelli  Medici,  &  alij  in  arte  periti  ad  redeundum  pro  curandis 
infirmis. 

Sed  cur  longius  immoramur?  cum  ad  propositum  habemus  moder- 
num,  Philiber.  Marchi.  in  írací.  de  bello  diuino,  par.  i .  de  onere  resi- 
dendi  tempore  pestis,  cap.  8.  an  Medici  possint  cogi  ad  residendum, 
pag.  25.  num.  6.  cuius  verba  formalia  libuit  hic  insere.  Poíesí  tamen 
■àdhuc  cogi  a  Prcetore,  aut  a  Magistratu  sanitatis  ad  residendum,  &  ad 
curandos  peste  aflictos,  aucto,  vel  assignato  congruo  síipendio  pro  tanío 
vitce  suce  periculo.  Ratio  est,  quia  ad  obuiandum  communi  damno  potest 
Legislaíor  si  velil,  legem  ferre,  obligantem  aliquos,  etiam  cum  patenli 
viíce  periculo.  Hcec  enim  lex  esl  iusiissima  cum  respiciaí  bonum  commune, 
quod  priuato  prceferendum  esse  lex  ipsa  naturalis  docet.  Aíque  sic  tra- 
dunt  post  alios  multos  Suare^  lib.  5.  de  leg.  cap.  50.  num.  4.  Sanche^ 
tom.  I.  summ.  lib.  i.  cap.  18.  num.  4.  loan  de  Salas,  delegib.  disput.  12. 
secí.  I.  Bonacin.  de  legib.  disp.  2.  qucesí.  8.  puncío  2.  num.  6.  &  1 1.  lo- 
quens  in  specie  de  Medico  cui  poíesí  fieri  prceceptum  ne  tempore  pestis  ab 
Vrbe,  vel  loco  discedat  consentit.  Hombon.  de  exami.  Ecclesias.  írací.  i5. 
cap.  8.  q.  25.  vers.  ad  secundant  quces.  par.  5. 

Extende  idem  esse  dicendum  de  Chirurgis,  &  Pharmacopolis,  quos  non 
debere  fugere  tempore  pestis  traduní  Claud.  Expenceuus  súper  i .  ad  Thi- 
moíeum,  lib.  5.  digressionum.  cap.  ig.  Ruíil.  Ben^oh.  lib,  i.  disp.  1. 
qucesí.  I .  vers.  2.  seníeníia  in  fin.  &  clarius  circa  finem  totius  qucestionis 
vers.  Medico  auíem  à  communiíate  conducto,  fol.  mihi  18.  Ratio  est,  quia 
isíorum  opera  ila  necessària  esl  hoc  tempore,  sicuí  illa  Medicorum.  Quod 


150  [m.dc.li 

si  fugam  tencnt  posí  Legislatoris  prccceptiim,  possunt  etiam  morte puniri, 
ad  alioriim  exemplum,  hactenus  Marchin.  qui, in  cap.  subsequenti, 
num.  i2i  tradit,  posse  Prcclatwn  pra^ciperc  secularibus  &  Regularibus 
prcesbyteris,  vt  pesie  laborantibus  Sacramenta  ministrent,  quod  latius 
tradit  pluribus  citaiis  in  par.  5.  cap.  i.  num.  10.  cum  sequeníibus,  eos 
cogendo,  &  compellendo  censuris  Ecclesiasticis,  quando  pro  prceseniibus 
necessitatibus  non  adesi  sufficiens  Sacerdotum  copia,  aut  multi  iam  Pa- 
rochi  peste  extinctifuerunt:  provt  conligit  in  hac  Ciuilate  Barcinone,  vbi 
propter  deífeclum  Parochorum  Religiosi  ministrant  Sacramenta  infir- 
mis  hac  lue  infectis,  tradunt  etiam  Butil.  Benzon.  qucest,  i.  Thoma  San- 
chez  in  prcecepta  decalogi,  lib.  6.  cap.  2.  num.  60.  concl.  vlt.  Reginald. 
lib.  50.  tract.  5.  num.  7.  &  g.  Homobon.  Bannez,  Rodrig.  &  Chacta.  ibi 
citatus  per  dictum  Marchin.  Et  iia  quemadmodum  Ecciesia  compellit 
suos  subditos  Medicos  spirituales  ad  prasstandas  medicinas  spirituales, 
hoc  tempore  pestis;  hoc  idem  dicendum  est  de  potestate  seculari,  vtco- 
gere  valeat,  &  debeat  Medicos  corporales,  &  Chirurgos  ad  medendum, 
&  curandum  in  his  necessitatibus  vrgentissimis. 

Non  SLint  praetermittenda  elegantia  verba  Martini  Bonacin.  tom.  2. 
disp.  2.  qucest.  8.  punct.  2.  pag.  1^8.  num.  11.  vbi  sic  ait.  Quinto  Supe- 
riorem  obligaré,  si  tempore  pestis  legem  ferat  qua  prcecipiat  Parochos 
assistere  infectis  peste  administranda  Sacrajnenta:  Superior  enim  potest 
obligaré  cum  periculo  vitce,  &  potest  partem  exponere  periculo  vitce 
propter  commune  bonum,  sicut  etiam  Princeps  potest  instante  mortis 
periculo  prcecipere  jnilitibus  tempore  belli  ne  à  propria  statione  discedaní; 
bonum  enim  commune  praeponderat  priuato,  vt  patet  ex  dictis  in  praece- 
denti  quasstione,  &  in  obiectionibus. 

Ex  quo  infertur  milites  grauiter  peccare  in  tali  euentu  fugiendo,  non 
solum  contra  pactum,  verum  etiam  contra  prasceptum  Principis,  seu 
Ducis,  si  Dux  instante  periculo  Exercitus  prascipiat,  ne  ab  statione  dis- 
cedant,  vel  vt  hostes  inuadant,  vel  vt  pugnent,  ita  Suar.  loc.  cit. 
num.  3.  &  4.  Vazq.  loc.  cit.  cap.  5.  Salas  loc.  cit.  num.  11.  Becanus  loc, 
cit.  nwn.  10.  Sanchez  loc.  cit.  nwn.  2.  Lesius,  &  alij,  quos  in  simili  re- 
tuli  de  homicid. 

Sexto,  seruandam  esse  legem  etiam  humanam  cum  periculo  vitae, 
quando  quis  alteri  minatur  mortem,  nisi  legem  humanam.  violet  in  con- 
temptum  legis,  vel  in  odium  Religionis,  &c.  nam  lex  humana  in  tali 
euentu  obligat  cum  tanto  periculo  ad  tuendam  religionem,  vel  auctori- 
tatem  legis  publicae,  quae  prasponderat  bono  vita^  priuati,  ita  Suarez /oc. 
cit.  de  leg.  cap.  50.  num.  16.  Vazq.  loc.  cit.  cap.  4.  Becanus  num.  11. 
Sanchez  loc.  cit.  Layman.  num.  6.  &  alij,  quos  in  simili  retuli  de  censu- 
ris. Hasc  Bonacin. 

Ecce  qualiter  hoc  negotium  fundetur  principaliter  in  bono  publico, 
&  communi,  &  necessitate,  quas  praeponderat  vtilitati,  &  priuate,  /.  5. 
C.  de  princip.  lib.  12.  cum  similibus;  ideoque  publica  vtilitate,  &  neces- 
sitate, concurrente  istius  Ciuitatis  operationes  iustificatae  manent,  cum 
in  hac  occasione  de  salute  populi  in  magno  posita  discrimine  Ciuitas 
tractet,  &  cum  salus  populi  suprema  lex  debeat  esse,  vt  ait  Tullius 
lib.  5.  de  leg.  quem  citat  loan.  Bapt.  Valens.  Velasq.  cons.  gg.  num.  i5,^ 


maig] 


nobilis  loan,  del  Castillo  Sotomayor,  lib.  7.  de  teriijs,  cap.  g.  num.  24. 
prope  finem,  ideoque  quidquid  pro  salule  populi  consequenda,  &  con- 
seruanda  fil  pro  lege  debet  haberi,  ac  obseruari  alijs  quibuscunque  pri- 
uatis  interessibus,  seu  commoditalibus  postposilis,  quia  commune  bo- 
num  semper  est  priuato  prasferendum,  vi  dicil  Calixtus  Ramir,  in  l. 
Regni,  §.  5/.  num.  75.  nam  conseruatio  Reipublicas  legem  continet 
necessitatis,  quae  expressè  prascipit,  &  ordinat  quod  non  seruetur,  nec 
adimplealur  altera,  sed  illa  exequatur,  &  non  habeatur  alius  respectus, 
aut  consideraiio  in  eo  omni  quod  visum  fuerit  conueniens  conser- 
uationi  salutis  tolius  populi,  &  ciuium,  ac  sustentatione  Reipublicas,  <& 
ita  necessitas  tanquam  lex  prascissa,  &  superior,  quae  àlias  abrogat,  & 
annullat  omnia,  quas  sibi  opus  sunt,  &  oportuna  apparent  ad  finem  con- 
serualionis  consequendum  pro  lege  seruari  iubet  eaque  pro  bono  publi- 
co, &  salute  totius  populi  à  Ciuitate  ordinantur,  <&  à  Praeside  praeci- 
piuntur,  provt  ex  Diuo  Thoma,  Simancas,  &  Osasco  decis.  Pedemon- 
lana  ly.  tradit  optimò  Valençuel.  dict.  cons.  gg.  nuïn.  i5. 

His  additur  vti  valde  conferens  ad  propositum  elegans  doctrina  no- 
bilis loan.  Baptist.  de  Larrea  d.  tom.  2.  alleg.  fiscal,  d.  alleg.  114. 
num.  20.  cuius  verba  formalia  sunt  hasc.  Vndecimo,  idem  confirmat, 
quod  de  coactione  Medici  spiritualis,  &  corporalis  tradunt  Doctores,  tem- 
pore  pestis  posse  Rempublicam  cogere  illos,  &  Magisiratus,  ne  recedant 
à  loco,  vbi  resident,  imò  potius,  vt  assisíant  ibidem  curaíioni  cegretantium, 
Sacra?nentorum,  &  iustitice  administrationi  diligenter  incujnbant,  etiam 
si  verosimiliter  contagionis  periculum  eis  immineat;  Ripa  de  peste,  cap.  7. 
num.  26.  Nauar.  Emanuel  Rodrig.  Rutil.  Ben\on.  &  Amescua,  quos  pro 
hac  sententia  refert  D.  Solor^.  2.  tom.  de  Indiar.  gubern.  lib.  i .  cap.  75. 
num.  67.  qui  inde  tradit  per  totum  caput  posse  Regem  Hispanum  cogere 
Indos  ad  effossionem,  &  operationem  metallorujn,  &  vt  se  ad  eam  condu- 
cant,  quamuis  vitce periculum,  &  salutis  dispendium  ex  tali  effossione,  & 
operatione  proueniat,  quia  publica  vtilitas  illarum  Prouinciarum  in  tali 
operatione  metalloruin  consistit,  non  minor,  quam  in  agricultura,  &  to- 
tius Monarchice  Hispanice  commersium,  &  vires  inde  procedunt,  cui  pu- 
blice  vtilitati  cedere  priuatorum  incohunitatem  congruum  est. 

Et  inde  certum  est  Medicum  spiritualem,  &  corporalem,  &  Magistra- 
nnn  posse  cogi  non  recedere  à  loco  vbi  pestis  lues  serpii,  etiamsi  magnum 
vitce  dispendium  immineat,  vt  quisque  ínuneribus  suis  fungatur.  Nec  po- 
terit  argumeniutn  elidi  ex  eo  quòd  prcedicti  teneantur  ex  officio;  Medicus 
spiritualis  ad  Sacramenta  adininistranda,  corporalis  ad  cegrotantium  cu- 
rationem,  &  Magisiratus  ad  regimen,  &  iustitice  administrationem,  quippè 
et  si  prcedicti  teneantur  ad  qucelibet  incommoda  pro  muneris  obligatione, 
&  officiorum  exercitio;  non  tamen  obligati  sunt  in  euidenti  vitce  periculo 
se  constituere,  quia  non  adeò  damnosum  illis  officium  suum  debet  esse, 
argum.  l.  sed  &  si  quis,ff.  quemadmodum  testament,  aperiant.  l.  post  le- 
gatum,  §,  Aduocatum,  ff.  de  his  quibus  vt  indignis,  l.  videlicet,ff.  ex  qui- 
bus  causis  maiores,  l.  inter  officium,  ff.  de  rei  vindic.  ex  Surdo,  Moneta, 
Thusco,  &  alijs  probauit  Valasco  axiomatum  iuris,  littera  0,  num.  i5. 
Sed  tamen  illud  quod  est  muneri  connexum  & pertinet  ad  salutem  commu- 
nem,  non  possunt  recusaré,  de  quo  vltra  prcedictos  videndus  doctissimus 


152 


[m.dc.li 


R.  Pater  Diana  5.  tom.  moral,  tract.  13.  resol.  23.  &  24.  HaclenuS 
Larrea,  cui  addendus  esl  Marchinus  in  suo  tract.  de  bello  diuino,  cap.  2. 
par.  i.pag.  10.  num.  20.  ibi:  Declara  Decimo,  vt  eodeyn  onere  residendi , 
quo  diximus  ligari  animarum  Pastores  teneaníur  etiam,  vrbis  Prcefecti, 
ludices,  Magistratus,  quibus  cura  Ciuitaiis  est  commissa,  &  quòrum  opera 
necessària  est,  vt  Medici,  C herusiíi  (s'ic),  Pharmacopolce,  sic  late  D.  Caro- 
lus  Boeromeus  in  epistola  sua  Pastorali  de  anno  i5y2.  Paleottus  in  simili 
epístola,  Claudius  Espencceus  súper  i .  ad  Thimotheum,  lib.  5.  digressio- 
num,  cap.  ig.  Rutil.  Ben^^on.  d.  lib.  i .  disp.  i .  inq.  i .  ver.  2.  sententia  in 
fine,  &  in  comprobationem  refert  epistolam  Diui  Augustini  scriptam  Ho- 
noraio  Episcopo,  quce  est  epistola  180.  vbi  pluribus  rationibus  suadet  dicto 
Honorato  Episcopo,  ne  tempore  pestis  relinquat  oues  absque  Pastore  ob 
commune  bonum,  licet  immineat  periculum  mortis. 

Hinc  fit,  vt  possit  Abbas  obligaré  Monachum,  vt  pareat  eius  prcecepto, 
etiam  cum  mortis  periculo,  quando  dirigitur  prceceptum  ad  commune  bo- 
num Religionis;  ita  Cayeta.  5.  tom.  opusc.  tract.  g.  &  ex  Patre  Suare^,  & 
Patre  Va^q.  probat  Tambur.  de  iure  Abbat.  tom.  2.  disp.  21.  q.  8.  nu.  2. 
quasi  Superiores,  ad  quòrum  curam  pertinet  bonum  commune  sustinere, 
possint  ad  illud  consequendum  quemlibet  iubere  cum  periculo  vitce,  quce  vt 
priuati  cedere  debet  utilitati  publicce.  Et  ideò  ibi,  num.  5.  ex  eodem  Caye- 
tano,  Emanuele  Roderico,  Sanció,  Suare\,  Bonac.  &  alijs  tradit  posse 
Abbatem  tempore  pestis  prcezipere  subditis,  &  Religiosis  contagio  cegro- 
tantibus,  tam  in  tefnporalibus,  quam  spiritualibus  cum  periculo  vitce  mi- 
nistrent,  quia  id  pertinet  ad  conseruationem  status  Religiosi,  &  communis 
boni. 

Ex  quibus  omnibus  concludimus  pro  bono  publico,  altenta  necessi- 
tate  praedicta  Ciuilale,  &  eius  Syndico  reclamanle,  &  instanie  Medicos,  & 
alios  in  arte  medendi  periíos,  qui  à  Ciuitate  recesserunt  sub  iuris  corpo- 
ralibus  compeliendos  fore,  &  esse  ad  redeundum  ad  Ciuitaiem  causa  cu- 
randi  infirmos,  cum  debiío,  &  competenti  siipendio.  Et  hasc  saluo 
semper,  &c. 

Cellers  Aduocatus  Ciuitatis. 
Narcisus  Mir  Aduocatus  Ciuitatis. 

Dit  die  (*)  y  à  instantia  de  Jau[m].*  Sayos  not[ari]  de  Ba[r- 
celon].*  subrogat  en  lloc  de  Fransesch  Fitor  notfari]  de  Bar[ce- 
lon].*  subsindich  de  la  present  ciutat  malalt,  se  presentà  sem- 
blant scriptura  y  memorial  al  Senyor  don  Josep  de  Biure  y  de 
Margarit  Gouernador  de  Catalunya. 

Diumenge  à  XXJ  de  dit  los  senyors  Consellers  se  j untaren 
à  las  nou  horas  de  la  matinada  en  casa  del  senyor  Conseller  quint, 
y  de  alli  vestits  ab  las  insignias  consulars  anaren  à  la  Iglesia  y 
monastir  dels  Pares  de  Sanet  Fransesch  ahont  assentats  en  lo 


Contagi; 
ofici  de  pre- 
g  a  r  i  e  s  en 
Sant  Fran- 
cesch. 


(*)    Dissabte  20  de  Maig. 


maig] 


presbiteri  ab  las  cadiras  de  vellut  à  la  part  del  euangeli  ohiren  lo 
offici  diuinal  de  pregarias  à  cant  de  orga,  lo  qual  dits  Senyors 
Concellers  feren  dir  y  celebrar  à  honor  de  Deu  nostre  Senyor,  y 
del  gloriós  Pare  Sanet  Fransesch  per  las  necessitats  de  las  ma- 
laltias  de  contagi  se  troba  affligida  esta  Ciutat. 

Dilluns  à  XXI]  de  dit  se  tingué  Consell  de  cent  en  lo  qual 
se  llegiren  los  papers  presentats  als  senyors  Gouernador  y  del 
real  Consell  lo  die  de  xx  del  present  insertats  en  dita  diada,  y 
continuats  en  dit  Consell  juntament  ab  la  resposta  per  los  senyors 
del  real  Consell  feta  (i),  y  també  fonch  deliberat  per  dit  Consell 
que  attes  nos  troba  ordinatio,  ò  .desliberatio  que  dispose  que  los 
ofïicials  ajan  de  residir  en  temps  de  contagi  forçosament  que 
perço  los  Senyors  Consellers  anomenen  altres  en  lloch  dels  ab- 
sents ab  tot  lo  salari  de  aquells,  y  que  de  assi  al  deuant  tots  los 
officials  de  la  present  Ciutat  y  Ballia  general  ajan  y  degan  jurar 
en  lo  introhit  de  son  offici  que  en  temps  de  contagi  no  se  absen- 
taran de  la  present  Ciutat  conforme  esta  ja  deliberat  ab  altra  de- 
liberatio,  la  qual  deliberatio  sie  posada  en  lo  llibre  dels  juraments 
prestan  los  officials  en  los  introhits  de  sos  officis,  y  aixi  mateix 
se  pose  en  los  llibres  de  Cerimonials  tenen  cada  hu  de  dits  se- 
nyors consellers  peraque  tingan  notitia,  la  qual  degan  jurar  los 
senyors  Consellers  à  cetero  de  fer  seruar  aquella  à  tots  los  offi- 
cials en  lo  sdeuenidor.  com  ditas  y  altras  cosas  en  dit  consell  mes 
llargament  estan  contengudas  (2). 

Dit  die'se  juntà  la  junta  de  morbo  ab  la  forma  acostumada 
en  la  qual  se  llegiren  unas  cridas  en  matèria  de  la  politica  y  bon 

(1)  Son  text  literal  és  com  segueix:  —  «Die  vigesima  May  MDCLJ  in  turri  vulgo  dicta  la 
pallaresa  sita  in  territori©  Parochiae  Beatae  Mariae  de  Bitulona  dio[cesis]  B[arcinon].8  Los 
s."  Francesch  Vidal,  Don  Felip  Copons  y  Baptista  Ramon  de  Monjo  doctors  del  Real  Concell, 
lo  s.' Joseph  Q,ueralt  conualescent  en  lo  llit,  Responent  a  la  sup[licaci].o  y  memorial  per  lo 
sindich  de  la  present  Ciutat  a  dits  s."  presentat  diuhen  que  la  sup[licaci].o  sera  insertada  en 
lo  procés  de  la  euocata  causa  del  morbo  y  se  administrarà  justícia  sobre  la  matèria  que  conte 
que  ja  ha  dies  que  per  dit  eflfecte  se  ha  fet  per  lo  real  Concell  conuocatio  de  tots  los  metges  y 
chirurgians  de  qui  ha  donat  noticia  la  Ciutat  se  eran  absentats  de  aquella  perals  25  del  cor- 
rent mes  de  Maig  en  lo  lloch  de  sancta  Coloma  de  Gramanet  per  prouehir  a  la  necessitat  de 
dita  Ciutat,  en  la  qual  Juncta  judica  lo  Real  Concell  seria  aproposit  se  trobas  algú  o  alguns 
dels  senyors  Concellers  conforme  ja  se  es  representat  al  sJ  Gouernador  pera  que  los  ne  donas 
auis,  assegurant  a  la  Ciutat  quels  te  en  viua  pena  los  treballs  en  que  esta  posada  y  que  per 
part  del  Real  Concell  se  contribuirà  sempre  ab  lo  zel  acostumat  al  benefici  de  la  dita  Ciutat 
en  que  tant  interessa  1d  seruey  de  sa  Mag.*  (que  Deu  g.^^)  y  conseruacio  de  aquesta  sa  Pro- 
uincia  de  quibus  que  fuerunt  acta  &c.=::Testimoais  en  aquestes  coses  presents  son  Pere  Joan 
Bertran  joue  sabater  y  Carlos  Febrer  mestre  capser  Ciutadans  de  Barcelona  y  Miquel  Oliuer 
not[ari]  pub[lich].  de  Bar[celon].*  qui  en  aquestas  cosas  entreuingue  com  a  substitut  del 
scriua  major  de  la  present  Casa  y  Concell.» — (Deliberacions  de  165 1,  fol,  257.) 

(2)  Ademés  foren  llegides  en  dit  Consistori  tres  cartes,  de  data  5  del  mateix  mes,  trame- 
ses de  París  per  D.  Josep  de  Pinós,  embaixador  de  la  ciutat,  pel  Regent  D.  Josep  Fontanella  i 
pel  D.o'  Magí  Sivilla,  Abat  elet  de  Banyoles.  — Veja's  sa  transcripció  en  V Apèndix  XXVIII, 


Concell  de 
Cent:  afers 
de  contagi  y 
oficials  ab- 
sentats. 


I  u  nta  de 
Morbo:  cri- 
des. 


154 


[m.dc.li 


Mides  sa- 
nitàries: sen- 
tencia d'apots 
a  un  contra- 
factor. 


Motbo:  ofi- 
ci de  prega- 
r  i  e  s  en  les 
Caputxines. 


gouern  en  las  cosas  tocants  à  preseruarse  del  mal  contagiós,  y 
curatio  de  aquell,  com  en  ditas  cridas  que  foren  deliberades  pu- 
blicar, llargament  esta  contengut  {j^-). 

DiMARS  à  XXIIJ  de  dit,  a  las  nou  horas  de  matinada  de  orde 
dels  senyors  Consellqrs  y  dotsena  de  morbo  se  donaren  cent 
assots  per  los  llochs  acostumats  de  la  present  ciutat  à  Pau  Artés 
llibrater  per  ser  aquell  aixit  de  la  purga  de  Jesús  per  dos  vega- 
das,  y  sersen  entrat  en  la  present  Ciutat  antes  de  acabar  lo  temps 
de  dita  purga  contraient  las  Cridas  manadas  publicar  per  los  Se- 
nyors Consellers  y  junta  de  morbo,  la  qual  sententia  se  executa 
sens  fer  procés  algú,  trobantse  lo  senyor  Gouernador  presenten 
Barcelona. 

Dit  die  à  las  deu  horas  y  mitja  de  la  matinada  dits  senyors 
consellers  anaren  de  casa  la  present  Ciutat  al  monastir  de  las  ma- 
res Caputxinas  ahont  feren  dir  y  celebrar  un  oíïici  solemne  à  cant 
de  orga  per  la  Capella  de  la  Seu  y  ab  la  musica  de  la  Ciutat  lo 


(*)  són  del  tenor  literal  següint;  — «Ara  ojats  tothom  generalment  queus  notifican  y  f.m 
asaber  de  part  dels  molt  Ml."  S."  Cor.cellers  y  dotsena  de  morbo  que  com  la  experiència  haja 
mostrat  los  danys  que  resultan  de  comunicarse  las  personas  infecta?  o,  las  que  seruexen  y 
gouernan  y  estan  en  casas  ahont  y  ha  alguns  malalts  de  contagi  ab  las  demés  personas  de 
Ciutat  que  estan  sanas  y  que  no  reparen  en  anar  en  llochs  publichs  com  son  Iglesias  plassas 
carnicerias  y  demés  parts  ahont  se  ven  y  compra  de  hont  las  personas  sanas  que  acudan  alli 
perillan  de  inficionarse  y  de  fet  se  ha  experimentat  que  molts  de  aquesta  manera  se  son  en- 
contrats.  Perpo  desijant  sa  s.^  obuiar  à  tots  los  danys  sobredits  notifican  y  fan  asaber  y  or- 
dena y  mana  a  totom  generalment  que  ningú  de  dimecres  que  comptarem  a  vinty  quatre  del 
corrent  inclusiue  en  auant  que  estiga  malalt  gose  exir  de  la  casa  ahont  habitarà  sens  ex- 
pressa llicentia  del  Conceller  cabo  del  quarto  a  effecte  que  antes  ell  puga  aueriguar  que  la 
uita  malaltia  no  sia  suspitosa  de  contagi  perquè  no  sento  li  puga  donar  llicentia.  Y  aixi  ma- 
teix se  ordena  y  mana  que  ninguna  persona  de  qualseuol  estament  grau  ,o,  conditio  que  sia 
que  tinga  en  sa  casa  ,o,  habite  en  casa  ahont  hi  haja  malalt  algú  de  contagi  o,  suspita  dell  no 
gose  ni  presumesca  exir  de  casa  sots  pena  de  la  vida  encaraque  desprès  fes  constar  que  no  se 
communicaua  ab  lo  malalt  sino  es  que  tinga  llicentia  del  conceller  que  es  cabo  de  aquell 
quarto,  y  de  la  mateixa  manera  se  ordena  y  mana  a  qualseuol  persona  de  qualseuol  grau  es- 
tament ,o,  conditio  que  sia  que  haurà  gouernat  malalt  algú  de  contagi  ,o,  suspita  dell  que  no 
gose  exir  de  casa  sens  que  tinga  llicentia  del  Ccnceller  cabo  del  quarto  a  effecte  que  lo  dit 
puga  assegurarse  ans  de  donaria  que  haja  purgat  per  temps  competent  y  stiga  fora  de  tota 
suspita  Y  perquè  las  personas  que  estaran  reclosas  tingan  quils  proueesca  los  aliments  ns- 
cessaris  sens  auerse  de  exir  de  casas  tindrà  la  Ciutat  persona  que  ab  sos  diners  los  prouehira 
tot  lo  que  hauran  menester.  Y  perquè  los  que  contrafaran  a  la  present  crida  pugan  ésser  cas- 
tigats se  promet  a  qualseuol  persona  que  denunciarà  à  aigu  dels  s."  Concellers  ,o,  cabo  dels 
qaartos  alguna  persona  que  haja  contrafet  al  capítol  de  la  present  Crida  donarà  plena  preua 
del  delicte  que  encontinent  se  li  faran  pagar  per  lo  Scriua  rational  de  la  casa  de  la  Ciutat  del 
diner  tindrà  de  compte  de  Morbo  vinty  sinch  lliures  moneda  Barcelonesa  per  quiscu  dels 
que  acusarà  donant  plena  proua  del  delicte. —ítem  se  mana  a  tothom  generalment  que  per  la 
hora  que  lo  cabo  del  quarto  los  assenyalarà  tingan  obligació  de  exir  a  las  portas  de  sas  casas 
a  eíTtfCte  que  se  puga  fer  ressenya  si  estan  ab  salut  ,o,  no  sots  las  penas  ben  vistas  als 
s.»"»  Concellers  y  que  si  estaran  malalts  ho  degan  denunciar  al  cabo  a  effecte  que  puga  fer 
aueriguacio  si  la  malaltia  es  suspitosa  de  contagi  ,o,  no.=Item  se  notifica  à  tothom  general- 
ment que  ningú  gose  entrar  en  casa  alguna  ahont  y  aja  senyal  de  estar  infecta  lo  qual  senyal 
sera  una  Creu  blanca  a  la  porta  so's  pena  perals  que  contrafaran  de  cent  asots  o,  altres  ma- 
jors o,  menors  a  àrbitre  dels  s.'»  Concellers  y  Junta  de  morbo  exceptats  los  metges  chirur- 
gians  y  aguatsils  de  morbo.  E  Perquè  tiO)  — (Deliberacions  de  1651,  fols.  260.'  i  261.) 


ídem  i  d. 
en  la  Sèu. 


ídem  i  d. 
en  les  Míni- 
mes. 


maig]  155 

qual  offici  se  celebrà  de  nostra  Senyora  sots  inuocatio  de  la  im- 
maculada Conceptio  ab  la  lletania  de  nostra  Senyora  à  la  fi  de  dit 
offici  per  las  necessitats  presents. 

Dimecres  à  XXIIIJ  de  dit,  dits  Senyors  Consellers  anaren  à 
la  Catredal  de  la  Seu  à  fer  celebrar  altre  offici  per  las  necessitats 
presents  en  la  Capella  del  gloriós  bisbe  Sanet  Olaguer  cos  sanct 
de  Barcelona,  lo  qual  ohiren  assentats  en  las  cadiras  de  vellut 
fora  dita  Capella  à  la  part  del  euangeli  per  no  poder  estar  dintre, 
acabat  lo  qual  offici  se  digué  una  lletania  de  Maria  Sanctissima. 

Dijous  à  XXV.  de  dit  dits  senyors  consellers  anaren  al  mo- 
nestir de  las  monjas  minimas  ahont  feren  dir  y  celebrar  altre  offici 
diuinal  à  cant  de  orga  à  honor  del  dulcissim  nom  de  Jesús  per 
las  mateixas  necessitats,  acabat  lo  qual  se  cantà  la  lletania  de 
nostra  Senyora  à  cant  de  orga,  y  desprès  las  religiosas  de  dit 
conuent  cantaren  altra  lletania  del  nom  de  Jesús. 

DiSSAPTE  à  XXVIJ  de  dit. — En  aquest  die  se  tingué  Consell 
de  cent  en  lo  qual  lo  senyor  conseller  segon  feu  llarga  relatio  de  metge's"  '^^ 
las  moltas  diligencias  hauian  dits  senyors  consellers  fetas  pera- 
que  entrasen  doctors  en  la  present  Ciutat  attes  la  necessitat  ni 
hauia,  y  aixi  mateix  com  hauia  fet  capturar  la  persona  del  doc- 
tor en  medicina  Anthoni  Morell  lo  qual  trobaren  en  lo  lloch  dit  lo 
pont  de  Sanct  Marti  per  dos  aguasils  del  morbo,  y  aixi  mateix 
com  hauian  donat  orde  de  agaffar  lo  Doctor  Miquel  Delmunt  en 
Sanct  Adrià  de  Besos,  lo  qual  tenint  notitia  de  ditas  cosas  fugi, 
y  aixi  mateix  se  captura  lo  Doctor  Enueja,  lo  qual  sobre  paraula 
desprès  de  ser  capturat  fugi,  sobre  las  quals  cosas  dit  consell 
prengué  las  deliberations  en  aquell  contengudas  (*). 


Concell  de 
Cent  sobre 


(*)  S'acordà,  que'ls  advocats  de  la  ciutat  minutassen  una  requesta  i  que'l  Sindich  la  pre- 
sentàs  al  Governador  i  Doctors  del  Concell  Reial,  recordatoria  de  les  peticions  a  ells  formu- 
lades en  raó  de  compel·lir  i  forpar  als  metges,  chirurgians  i  apotecaris  absentats  que  tornes- 
sen  a  Barcelona  «a  effecte  de  visitar  y  curar  los  malalts  y  exercir  llurs  officis»,  i  que  la 
resposta  donadora  per  dites  autoritats  fos  sotmesa  a  consulta  dels  referits  assessors,  repor- 
tant-la deprés  a  la  deguda  resolució  del  Consistori.  I  al  mateix  temps  determinà  aquest  que'ls 
Consellers  interessessen  del  Regent  la  Vegueria  de  la  ciutJt  «que  dins  son  districte  compel- 
lesca  capturant  y  altrament  als  doctors  en  medicina  chirurgians  y  apothecaris  que  trobarà 
dins  son  districte  a  que  vingan  à  curar  los  malalts  son  en  la  present  Ciutat  y  altrament  per 
exercir  sos  officisï. 

Apart  de  l'afer  precedent,  s'adoptaren  pel  Concell  les  deliberacions  que  segueixen: 

1.  »  Facultar  als  Consellers  per  a  traurer  de  l'Erari  2,444  peces  de  vuit  i  12  rals  de  plata 
per  a  pagar  la  partida  de  moltons  que  Didac  Artés,  comprador  de  la  ciutat,  havia  adquirit  a 
l'Empordà. 

2.  »  Bestraure  als  Administradors  de  l'Hospital  general,  un  crèdit  de  4,000  "íb  barcelone- 
ses, i  altre  de  50c  ^  per  a  subvenir  a  les  necessitats  apremiants  de  l'establiment. 

3.  »  Clue  la  lleva  de  700  soldats  que  la  ciutat  reclutà  per  a  sa  defensa,  continués  el  servei 
fins  tot  el  mes  de  Juny,  girant  a  son  compte,  del  de  pèrdua  de  monedes,  la  quantitat  de 
6,000     — (Deliberacions  de  1651,  fols.  264  a  267.'^) 


1^6  [m.dc.li 

Esperit"saí'/  DiUMENGE  à  XXVIIJ  de  dit,  die  de  Pasqua  del  Sperit  Sanet 
hi  hagué  promenia  ajuntantse  los  senyors  Consellers  ab  sos  pro- 
mens  en  lo  porxo  de  Sanet  Jau[m].^  y  de  alli  anaren  ab  las  trom- 
petas  y  menestrils  deuant  à  la  seu  ahont  ohiren  lo  offici  en  la 
forma  acostumada,  y  noy  hagué  sermó  per  causa  de  las  malal- 
tias  del  contagi. 

abfencu^  de  NOTA  que  en  aquest  die  per  causa  y  ocasió  de  estar 

7luíT°de\  malaltias  en  gran  augment  y  serse  morts  molts  frares 

ce"nc1a  a'i's  ^  Capellans  sens  molts  altres  sen  eran  anats  de  la  present 

l^^ctiThJ'al  Ciutat,  se  dona  llicencia  per  part  del  molt  Reuerendissim 

dilTieJ"'""  senyor  Vicari  general  peraque  los  frares  y  Capellans  se 

trobauen  dins  la  present  Ciutat  poguessen  dir  y  celebrar 
dos  missas  quiscu  cada  dia,  com  de  fet  lo  present  die  co- 
mensaren  à  celebrarlas. 
conceii  de         DiMARS  à  XXX  de  dit  se  tinorue  consell  de  cent  en  lo  qual 

Centpera  o 

?oT metges^ y  Hcgiren  differents  papers  à  cerca  del  compellir  als  Doctors  y 
L"n'ff'^"^  cirurgians  pera  que  tornen  à  la  present  ciutat  ab  un  memorial 
dels  Doctors  y  Cirurgians  hi  ha  dins  de  aquella,  y  las  diligencias 
se  fan  peraque  entren  lo[s]  que  sien  menester,  offerint  entre  al- 
tras  cosas  à  quiscu  dels  que  entraran  nouament  una  cadena  de 
or  de  Doscentas  lliuras  à  mes  del  salari  sels  assenyala  com  llar- 
gament en  dit  consell  es  de  veurer  (*),  y  aixi  mateix  en  aquell 
fonch  deliberat  attes  las  personas  se  eran  absentadas  de  la  pre- 
sent Ciutat  que  perço  durant  las  malaltias  corrents  dit  Consell  de 
cent  se  pogués  ajuntar  ab  trenta  una  persona,  y  lo  Consell  de 
trentasis  se  pogués  ajuntar  ab  numero  de  dotse  personas  hauentni 
emperò  de  tots  staments  com  en  dit  Consell  esta  llargament  con- 
tengut. 

DON  F.^°  Vila 
Conseller  en  Cap. 


c 

absents. 


[JUNY] 

confereída  Dijous  al  primcr  de  Juny  M.DCLJ. — Los  Senyors  Consellers 
en  casa  del    vestits  ab  las  ínsignias  consulars  à  les  nou  hores  demati  anaren  à 

Governador. 

casa  del  Senyor  Gouernador  de  Catalunya  que  es  en  lo  Palau 
del  marques  de  Aytona,  y  alH  ab  dit  senyor  Gouernador  y  junta 


{*)    V.  VApíndix  XXV II,  A. 


JUNY]  157 

de  morbo  tractaren  algunas  cosas  utilosas,  y  beneficiosas  en  ma- 
tèria del  morbo. 

Dit  die  a  la  tarda  vingué  noua  als  senyors  Consellers  que  los 
presos  de  las  presons  reals  fugian,  y  en  lo  punt  dits  senyors  Con- 
sellers ab  las  capas  y  cotas  de  lleuantar  desde  casa  de  la  Ciutat 
acudiren  à  la  deuallada  de  la  presó  ahont  trobaren  lo  senyor  Go- 
uernador  ab  molts  officials,  y  li  assistiren,  y  segons  la  relatio  fe- 
ren à  dit  senyor  Gouernador  ne  fugiren  trenta,  y  ne  agafïfaren 
quatre,  y  los  tornaren  à  las  presons. 

Dit  die  entre  les  sis  y  set  horas  de  la  tarda  los  Senyors  Con- 
sellers y  junta  de  morbo  en  virtut  de  sententia  feta  per  lo 
mag.^h  mj  Narcis  Mir  aduocat  ordinari  de  la  present  Ciutat  con- 
demnaren à  cent  açots  à  ser  marcat  y  desterrat  de  la  Ciutat  de 
Barcelona  terme  y  territori  de  aquella  per  temps  de  set  anys,  à 
Joan  de  Casanouas  àlias  dit  lo  Castellanet  per  hauer  entrat  y  ha- 
uer  robat  en  casa  de  Isidro  Staper  tauerner  situada  al  canto  del 
carrer  del  joch  de  la  pilota  y  den  Caldes,  la  qual  casa  estaua 
barrada  per  haverhi  hagut  contagi,  y  fonch  executada  dita  sen- 
tentia à  la  mateixa  hora  en  quant  als  cent  assots,  y  fonch  absolt 
de  la  marca  y  desterro,  y  li  fonch  commutada  en  anar  à  seruir 
de  fosser  en  la  morberia  de  Jesús  per  hauerni  falta  y  dita  senten- 
tia fonch  executada  essent  present  en  Barcelona  lo  senyor  Go- 
uernador. 

Dilluns  à  V.  de  dit.  —  En  aquest  die  sera  be  designar  los 
llamentosos  treballs  que  en  aquesta  infelis  y  desdichada  ciutat 
per  los  pecats  de  sos  ciutadans  se  patian,  ab  lo  cruel  açot  del 
mal  de  la  pesta,  la  qual  estaua  en  ella  tan  arraigada  y  ab  tanta 
pujansa,  que  fora  estat  un  progrés  en  infinit  voler  per  cada  dia 
continuar  las  desdichas,  treballs,  angunias,  y  desastradas  morts 
se  succehian ;  en  tant  que  de  molts  dies  à  esta  part  continua- 
ment  anauan  per  Barcelona  vuyt  ò  deu  carretas,  estàs  sols  pera 
poder  posar  los  cadauers  se  trobauan  en  las  casas,  llansant 
aquells  tal  vegada  per  las  íinestras  en  lo  carrer  pera  posar  en  di- 
tas  carretas,  las  quals  eran  aportadas  y  comboyadas  per  diffe- 
rents  fossers,  qui  anauan  ab  sas  guitarras,  tamborinos  y  altras 
cosas  de  diuertiment  pera  poder  borrar  de  la  memòria  las  afflic- 
tions  grans  que  sols  ellas  eran  bastants  pera  acabar  la  desdichada 
vida,  que  pareixia  ja  no  se  estimaua  en  cosa  alguna.  Los  dits 
fossers  se  posauan  en  algun  canto  dels  carrers  de  la  Ciutat  ahont 
se  trobauan,  fent  parar  las  carretas  que  aportauan,  y  cridauan  à 


Presons  re- 
yals:  fugida 
dels  presos. 


íentencia  y 
execució  de 
pena  d'afols 
a  un  lladre. 


Pestilenst'a. 
Nota. 


Í58  [m.dc.li 

tots  los  circunuehins  si  tenian  morts  en  las  casas  pera  enterrar,  y 
trahentne  dos  de  una  casa,  quatre  de  altra,  y  moltes  vegadas  sis 
de  altra,  umplian  la  carreta,  y  en  ser  aquella  plena  la  aportauan 
à  Jesús  en  lo  lloch  ahont  enterrauan  los  morts  que  era  en  un 
camp  cerca  de  dita  Iglesia,  lo  qual  camp  es  anomenat  lofauar, 
y  sens  las  ditas  carretas  anauan  quaranta,  ò  sinquanta  llits  de 
morts,  pera  aportar  los  que  no  cabian  en  ditas  carretas,  succe- 
hintse  moltas  vegadas  que  algunas  criaturas  mortas  de  poch  pes, 
y  alguns  altres  ja  grans  enmortallats,  dits  fossers  sels  carregauan 
al  coll  y  sels  ne  aportauan,  aixi  que  tota  la  present  Ciutat  se 
troba  de  present  y  dies  ha  en  un  tant  llamentos  y  desdichat  stat, 
que  ni  los  homens  se  recordan  del  ser  que  tenen  ni  tenen  imagi- 
natio  dels  treballs  que  pateixen,  recordantse  tant  solament  de  ser 
cristians,  y  encara  quiça  per  nostres  pecats  no  tots,  puix  es  cert 
que  aquells  han  ocasionat  las  desdichas  presents,  y  lo  no  ferne 
smena  causa  que  encara  Deu  nostre  senyor  no  alsa  la  ma  del  cas- 
tich;  En  casi  totas  las  Iglesias  faltauan  los  rectors  ò  regints  curas 
de  animas,  en  algunas  per  ser  morts  y  en  altras  per  no  ésser  en 
ciutat,  aixi  que  estauan  en  ditas  Iglesias,  y  en  particular  en  algu- 
nas parochials  frares  que  administrauan  los  sagraments,  ques  con- 
tinuauan  ab  tanta  pressa  que  moltas  vegadas  axia  lo  sacerdot  ab 
lo  Sanctissim  Sagrament  que  sie  alabat  de  la  Iglesia,  y  quant  tor- 
naua  hauia  combregadas  sinquanta  y  seixanta  personas  y  mes, 
tenint  tant  quefer  que  per  no  poder  un  cos  huma  abastar  à  tanta 
feyna  lo  dit  Parocho  hauia  de  pujar  à  cauall,  y  anar  à  cauall  per 
Bar[celon].^  y  en  conclusió  era  y  es  tanta  la  desdicha  se  ha  patit 
y  pateix  en  esta  ciutat  que  pera  descriurerho  y  continuarho  del 
modo  que  succehia  sols  se  pot  dir,  que  una  persona  ab  tot  son 
ingeni  se  puga  imaginar  lo  ques  pot  patir  en  un  temps  de  pesta, 
y  tot  lo  que  anirà  discorrent,  pot  dir  que  en  Bar[ceIon].^  succe- 
hia sens  ninguna  exageració,  los  pares  fugian  dels  fills,  los  ma- 
rits de  las  mullers,  y  los  amichs  dels  amichs,  aixi  que  en  sentirse 
un  home  encontrat  sols  trobaua  a  Deu  nostre  Senyor  per  pare, 
per  amich,  y  per  spos;  Y  finalment  se  acabarà  esta  llamentosa 
diada  y  la  memòria  de  las  passadas  en  dir  qua  era  una  rigurosis- 
sima  pesta.  Deu  per  sa  infinita  bondat  y  misericòrdia  sie  seruit 
deslliurarnos  delia  y  aplacar  sa  justissima  ira,  y  fernos  gràcia  y 
mercè  quens  smenem  de  nostras  culpas  y  pecats,  que  ab  dita 
smena  tindrem  certa  sa  diuina  misericòrdia, 
sentenciay         DiMECRES  à  VIJ  de  dit.  cutre  las  quatre  y  sinch  horas  de  la 

xecucio   de  ■*  *^ 


juny]  •  159 

tarda  los  senyors  consellers  y  junta  de  morbo  condemnaren  sens  p^"^  nàdre^^ 
procés  algú  crim  fragant  à  cent  assots  per  los  llochs  acostumats 
de  la  Ciutat  y  à  seruir  après  de  fosser  en  la  morberia  de  Jesús 
pena  de  la  vida  en  cas  de  contrafactio  à  Pere  Colomer,  Daguer  de 
la  present  Ciutat  per  hauer  entrat  y  robat  dins  una  casa  empes- 
tiferada  contraient  à  las  cridas  manadas  publicar  per  los  senyors 
Consellers  y  junta  de  morbo.  la  qual  sententia  fonch  executada 
essent  lo  senyor  Gouernador  en  la  present  ciutat. 

Dit  die  a  la  tarda  per  ser  vigília  de  la  festiuitat  del  Sanet  die  „^gl\]^^^l 
de  Corpus  se  acostumaua  altres  anys  ferse  una  sumptuosa  festa  pesT"'' 
en  la  plaça  de  Sanet  Jau[m].^  assistint  en  ella  los  senyors  Con- 
sellers en  forma  de  promenia,  lo  magistrat  de  la  llotge,  y  totas 
las  personas  titulars  ques  trobauan  en  la  present  Ciutat  la  qual 
festa  nos  feu  per  estar  dita  ciutat  en  la  gran  afflictio  del  mal  con- 


tagiós. 


Dijous  à  VIIJ  de  dit,  die  de  la  festiuitat  del  preciosissim  Cos     clrlul^  so- 
de  Jesuchrist  a  la  matinada  los  senyors  Consellers  vestits  ab  sas     deiVait  seü 
insignias  consulars  sens  promens,  musica,  ni  tabalicos,  ans  be  pe"r^'^^''' 
sols  ab  los  verguers  partiren  de  casa  la  Ciutat  y  anaren  à  la  seu 
à  ohir  lo  offici  assentantse  al  presbiteri  à  la  part  del  euangeli  com 
es  costum,  y  al  cap  de  una  stona  arribà  lo  111.^  senyor  don  joseph 
de  Biure  y  de  Margarit  Gouernador  de  Catalunya,  al  qual  dits 
senyors  Consellers  isqueren  à  rebrer  en  la  porta  del  cor  per  anar 
la  Viceregia,  y  acompanyantlo  dalt  segué  à  ma  dreta  del  senyor 
Conseller  en  cap,  ohiren  lo  offici  diuinal  ab  tanta  soledat  en  la 
Iglesia  que  era  llastimosa  cosa  veurer  en  una  festiuitat  tant  gran  ' 
nos  trobauan  en  ella  vint  personas  entre  tot  senso;  acabat  lo  qual 
offici  dit  senyor  Gouernador  sen  anà  acompanyantlo  dits  senyors 
Consellers  fins  alia  ahont  lo  hauian  rebut,  y  desprès  sen  tornaren 
al  presbiteri,  de  hont  desprès  de  hauer  feta  oratio  sen  anaren  à 
casa  la  Ciutat. 

Nota  que  dit  die  nos  pogueren  tocar  las  campanas  gu^ren%o^car 
de  la  Seu  que  per  dita  festiuitat  se  acostuman  de  tocar  y     d" i"séíf"" 
en  particular  la  Campana  dita  la  Thomasa  que  es  grossa, 
per  no  hauerhi  persona  en  la  Ciutat  pera  tocar  aquellas. 
Dit  die  à  la  tarda  nos  feu  la  professo  del  sanctissim  Sasfra-     .  Professo 

^  <=>  de  C  o  r  p  ü  s; 

ment  que  quiscun  any  se  acostuma  ans  be  se  porrogà  de  voluntat     ab  moTiu^del 
y  consentiment  de  voluntat  (sic)  dels  senyors  Consellers  y  contagi. 
III.^  Capítol  per  lo  die  que  esta  ciutat  cantaria  lo  Te  Deum 
LAUDAMUS,  sent  nostre  Senyor  seruit  alsar  sa  ma  poderosa  del 


i6o  [m.dc.li 

castich  de  las  corrents  malaltias  contagiosas  que  affligen  esta 
Ciutat. 

Diumenge  à  XJ  de  dit,  per  trobarse  Joan  Salines  not[ari] 
publich  de  Barcelona  y  regint  lo  offici  de  scriua  rational  de  la 
present  casa  per  absentia  de  Joseph  Soldeuila  not[ari]  de  dita 
Ciutat  ab  molts  quefers  per  ser  dit  Salines  ajudant  de  Scriua  ma- 
jor, y  seruint  lo  offici  de  Scriua  major  per  absentia  de  Jaume 
Agramunt  not[ari]  fonch  sorrogat  en  lloch  de  dit  Joseph  Solde- 
uila Scriua  rational,  y  per  la  absentia  de  aquell  anomenat  per  los 
senyors  consellers  Diego  Vilaseca  not[ari]  publich  de  Barcelona, 
y  sindich  de  la  present  casa,  lo  qual  del  die  present  en  auant 
continuarà  lo  present  Dietari. 

Dilluns  à  XIJ  de  dit  los  senyors  Consellers  y  junta  de 
morbo  ajuntats  en  la  istantia  de  consell  de  cent  condemnaren  sens 
procés  algú  sino  sols  ab  la  relatio  feta  per  lo  senyor  Doctor  Fran- 
sesch  Matheu  conseller  segon,  dels  molts  y  continuats  delictes 
que  hauian  comesos,  à  donar  garrot  à  Pau  Vila  flaquer,  Lluis 
Bordarias  fuster,  Miquel  Cirera  abaixador,  y  Bernat  Carreras 
hortola  ciutadans  de  Barcelona,  per  hauer  com  dit  es  comesos 
molt  exorbitants  y  continuats  delictes  en  la  casa  de  la  morberia, 
conualescentia  de  sanct  Bertran,  y  altres  llochs  ahont  estauan 
recullits  los  empestats,  y  que  purgauan  aixi  en  robos,  strupos 
(sic),  com  altres  molts  delictes  contrafent  à  las  cridas  manadas 
publicar  per  los  senyors  consellers  y  junta  de  morbo,  y  aixi  ma- 
teix Joan  Amigo  socio  de  dits  condemnats,  attes  tenia  menor 
*  edat  fonch  condemnat  en  donarli  cent  assots,  y  sine  anys  de  ga- 
lera, y  semblantment  algunas  donas  anauan  assossiadas  ab  dits 
delinqüents,  foren  condemnadas  en  darlos  cent  assots  à  quiscuna 
dellas,  la  qual  sententia  fonc  executada  fora  los  murs  de  la  pre- 
sent Ciutat  y  en  lo  lloch  dit  la  Creu  de  Jesús  deuant  lo  portal  del 
àngel  y  à  mitg  cami  de  dita  morberia  de  Jesús,  essent  en  Barce- 
lona lo  senyor  Gouernador  de  Catalunya. 

DiMARS  à  XIIJ  de  dit. — En  aquest  die  fou  executada  la  sen- 
tentia de  mort  promulgada  per  los  senyors  consellers  y  junta  de 
morbo  à  X  del  corrent  en  persona  de  Pere  Colomer  daguer  al 
qual  à  VJJ  del  present  se  li  donaren  cent  assots  per  hauer  entrat 
y  robat  en  una  casa  empestiferada,  y  condemnat  à  seruir  à  Jesús 
pena  de  la  vida,  y  per  hauer  reincidit  en  altres  delictes  y  asse- 
nyaladament la  casa  en  que  estaua  Joseph  Vinyes  droguer  en  la 
Capella  den  Marcus  fou  condpmnat  à  dita  pena,  y  aixi  fou  penjat 


juny]  i6i 

en  alta  forca  deuant  dita  casa  de  dit  Vinyas  al  canto  de  dita  plaçeta 
de  la  Capella  den  Marcus,  anima  eius  requiescat  in  pace,  amen. 

Dit  die  se  tin^fue  una  conferencia  en  lo  terme  de  Sancta  Co-      .  conferen- 

&  cia  d  autori- 

loma  de  Gramanet,  v  en  la  heretat  del  noble  senyor  don  Fran.^°  Santa 

'-^  •'  Coloma  de 

de  Caluo  ahont  passa  una  sèquia,  y  en  lo  puesto  hi  ha  un  gran  Gramanet. 
roure,  en  la  qual  conferencia  assistiren  lo  senyor  Gouernador  de 
Catalunya,  y  los  Senyors  Consellers  de  la  present  ciutat,  excepto 
lo  quart  que  estaua  malalt  de  contagi,  lo  Ex.™  Senyor  de  Marcà 
bisbe  de  Cossarans  del  Consell  de  sa  mag.*  que  Deu  guarde,  lo 
Senyor  Dega  Pau  del  Rosso  canonge  de  la  seu  de  Bar[celon].^ 
Deputat  Eclesiastich,  Joan  Pau  de  Llosellas  donsell  Diputat 
militar,  Lluis  Valencià  donsell  y  Doctor  .en  Drets  ohidor  mili- 
tar; y  Vicens  Ferriol  ciutadà  honrat  de  Bar[celon].^  ohidor 
real,  juntament  ab  alguns  senyors  Doctors  del  real  consell 
quis  trobauan  à  la  torre  pallaresa,  los  quals  estigueren  assen- 
tats sobre  unes  garbas  de  blat,  ço  es  lo  senyor  Gouernador  y 
Consellers  à  una  part  de  dita  sèquia  enuers  la  muntanya,  y  los 
demés  à  la  altra  part  de  dita  sèquia  enuers  lo  riu  de  Besos,  es- 
tant diuidits  y  contra  vent  per  guardarse  dits  Senyors  de  Marcà 
deputats  y  Doctors  del  Consell,  de  dits  senyors  Gouernador  y 
Consellers  qui  eran  eixits  de  la  present  ciutat,  ahont  estaua  en 
tant  gran  augment  lo  mal  del  contagi.  E  estant  assentats  en  la 
dita  forma  y  ans  de  arribar  en  dit  puesto  lo  senyor  de  Marcà  y 
deputats  arribà  en  dit  puesto  ahont  eran  los  senyors  Gouernador 
y  Consellers  Macià  Nogués  aguasil  major  del  morbo  ab  sa  vara,  y 
referi  à  dits  senyors  Consellers  que  la  sententia  per  ells  y  junta 
de  morbo  promulgada  en  persona  de  Pere  Colomer  se  era  exe- 
cutada aquell  mati,  penjant  à  dit  Colomer  en  alta  forca.  E  des- 
près dit  senyor  Conseller  en  cap  feu  en  dita  Conferencia  qua- 
tre (*)  propositions,  representant  en  ellas  ço  es  en  la  primera  la 
falta  que  tenia  la  ciutat  de  metges  y  cirurgians,  y  lo  quant  ho 
hauian  representat  al  real  consell  ab  diuersas  scripturas  presen- 
tadas  à  dits  senyors  en  la  torre  pallaresa  per  lo  .sindich  de  la  pre- 
sent Ciutat,  aduertint  que  dits  senyors  Concellers  no  cessarian  de 
proclamarho  y  scriurerho  à  sa  Mag.*  fins  à  tenir  lo  degut  remey. 
La  segona  fou  representar  las  pocas  forsas  de  gent  tenia  la  pre- 
sent Ciutat  puix  en  ella  nos  trobauan  sis  cents  homens  de  pelea, 
disminuintse  aquells  de  continuo  per  las  corrents  malaltïas,  pro- 


(*)    Foren  cinc,  com  se  veurà. 


102  [M.DC.LI 

testant  aixi  mateix  de  las  diligencias  que  la  ciutat  feya  en  orde 
à  las  ditas  cosas.  La  tercera  fou  representar  que  fora  de  impor- 
tància scriurer  à  sa  Mag.*  (que  Deu  guarde)  fos  seruit  enuiar  Vir- 
rey  per  conseruatio  y  reparo  de  la  present  ciutat.  En  la  quarta 
se  representa  la  falta  de  viures,  llenya,  carbó  y  neu  tenia  la  ciu- 
tat, per  lo  que  patian  molt  los  malalts,  suplicant  à  dits  senyors 
de  Marcà,  Deputats  y  del  real  consell  fossen  seruits  donar  remey 
à  ditas  cosas.  La  quinta  fou  suplicar  a  dits  Senyors  de  Marcà, 
Doctors  del  real  consell,  y  deputats  se  seruissen  ajustarse  al  que 
la  ciutat  à  suplicat  y  scrit  à  sa  Magestat  de  que  fos  seruit  con- 
cedir un  perdo  general  de  las  personas  desterradas,  conforme  lo 
concell  de  cent  ho  hauia  en  dies  atras  desliberat.  Fetas  las  quals 
propositions  per  ser  ja  dotze  horas  del  mitg  die  los  dits  Senyors 
se  retiraren  per  dinar,  ço  es  Io[s]  senyors  Gouernador  y  Conse- 
llers à  una  part  deuers  Barcelona,  y  los  senyors  de  Marcà,  Dipu- 
tats y  Doctors  del  real  consell  de  altra  part.  Y  desprès  de  hauer 
dinat  se  tornaren  àj untar  ab  la  forma  dita  batent  ditas  materias 
molt  extensament,  restant  de  acordi  del  que  en  orde  à  ditas  cosas 
se  podia  fer  y  obrar,  y  en  hauer  acabat  que  casi  ja  era  tart  sen 
tornaren  dits  senyors  Gouernador  y  Consellers  dins  Barcelona, 
y  los  demés  sen  anaren  à  la  torre  pallaresa  y  altras  parts  ahont 
habitauan. 

^Concell  de  DiJOUS  à  XV.  de  dit.  —  En  aquest  die  se  tingué  consell  de 

cent  en  lo  qual  assistiren  los  Senyors  Concellers  excepto  lo  quart 
que  estaua  encontrat  estant  dits  senyors  en  son  acostumat  lloch 
sens  gramallas  sino  solament  ab  lo  balo  y  ropilla,  balonas  pla- 
nas y  spasas  senyidas,  en  lo  qual  consell  se  referi  llargament  tot 
lo  tractat  en  la  conferencia  tinguda  à  XIIJ  del  present,  y  lo  que 
en  dita  conferencia  se  hauia  resolt,  y  aixi  mateix  se  llegiren  car- 
tas  del  Rey  nostre  Senyor  scritas  à  la  present  Ciutat,  del  Senyor 
Príncep  Conde,  Senyor  de  Marcin,  le  Teiller,  y  del  Senyor  don 
Joseph  de  Pinós,  tractant  differents  materias,  y  en  particular  que 
venia  lo  senyor  de  Marsin  per  Gouernador  general  de  las  armas 
de  Catalunya  ab  diners  y  gent  pera  resistir  al  enemich  si  acas  era 
entras  en  lo  present  Principat  com  se  deya,  com  dites  y  altras 
cosas  en  dit  Consell  molt  llargament  estan  contengudas  [^). 

E,  estant  dit  Consell  junt,  arribà  lo  Patró  Raffols  guarda  de 
Monjuich  y  refferi  à  dits  Senyors  Consellers  y  Consell  que  hauia 


Pds  de  vai 
xells. 


(•)    V.  Y Apèndix  XXIX. 


juny]  163 

vist  passar  catorse  ò  quinse  vaixells  de  la  part  de  lleuant  à  la 
part  de  Ponent. 

DiUENDRES  à  XVJ  de  dit  vingué  en  la  casa  de  la  present 
Ciutat  lo  Senyor  Gouernador  assistit  de  molts  Capitans  y  officials 
de  guerra  pera  tenir  una  conferencia  ò  junta  de  guerra  la  qual 
nos  tingué  per  no  poderse  juntar. 

DiSSAPTE  à  XVIJ  de  dit,  lo  senyor  Gouernador  arribà  en  las 
casas  de  la  present  Ciutat  y  tingué  conferencia  ab  los  Senyors 
Consellers  tant  en  orde  del  mal  del  contagi  com  encara  de  las 
nouas  se  tenian  de  que  lo  Enemich  voÜa  venir  à  assitiar  la  pre- 
sent ciutat,  ab  las  quals  nouas  comensam  ja  à  sentir  dos  desdichas 
de  pesta  y  guerra:  sie  lo  nom  de  Deu  alabat  y  en  tot  beneit. 

DoN  F.<^°  Vila 
Conseller  en  Cap. 
Diumenge  à  XVIIJ  de  dit.  —  En  aquest  die  per  trobarse 
Diego  Vilaseca  not[ari]  publich  de  Bar[celon].^  y  seruint  lo  offici 
de  Scriua  rational  per  absentia  de  Joseph  Soldeuila  not[ari]  pu- 
blich de  dita  ciutat,  encontrat  del  mal  del  contagi,  fonch  perço 
per  los  senyors  consellers  anomenat  en  dit  offici  de  Scriua  ratio- 
nal per  la  absentia  de  dit  Soldeuila,  Jaume  Sayos  not[ari]  pu- 
blich de  Barcelona,  lo  qual  continua  lo  present  dietari  com  auall 
se  veurà. 

Dilluns  à  XVIIIJ  de  dit. — En  aquest  die  à  la  matinada  se 
tocà  à  concell  de  cent  lo  qual  per  falta  de  personas  de  consell 
nos  pogué  juntar,  y  les  hores  los  senyors  Consellers  juntaren  una 
promenia  de  personas  de  tots  staments  en  la  qual  fonch  delibe- 
rat en  primer  lloch,  los  senyors  consellers  fossen  seruits  dema- 
nar una  conferencia  als  Tinents  generals  de  las  armadas  de  sa 
Magestat  qui  son  los  senyors  Marques  de  Aguilar  Gouernador 
de  Catalunya,  lo  senyor  Comte  de  Hilla,  y  Marques  de  Marcelin 
mariscal  de  Camp  donantlos  notitia  del  estat  desta  Ciutat,  y  en 
cas  de  inuasio  de  enemichs  com  ha  de  restar  custodida  y  guar- 
dada, de  la  qual  inuasio  se  tem,  y  aixi  mateix  que  ates  lo  poch 
numero  de  soldats  se  troban  de  present  allistats  en  los  tercios  de 
la  present  ciutat  y  ates  los  pochs  se  troban  per  assentar  plaça  per 
conseruar  aquells  que  vuy  son  fou  deliberat  que  à  mes  dels  tres 
reals  de  socorro  que  la  ciutat  los  dona  los  fos  donat  de  mes  à 
mes  quiscun  dia  à  quiscun  soldat  un  pa  de  munitio,  y  que  di- 
tas  cosas  deliberadas  dit[s]  senyors  Consellers  en  lo  primer  Con- 
sell las  degan  proposar. 


164  [m.dc.li 

Dijous  à  XXIJ  de  dit  vingué  lo  senyor  Gouernador  à  casa 
la  present  Ciutat,  al  qual  hisqucren  à  rebrer  los  senyors  Conce- 
llers  a  la  porta  del  cap  de  la  scala  del  Consell,  y  lo  acompanya- 
ren dins  dita  istantia  de  Consell  de  cent,  en  la  qual  assentats  con- 
feriren certas  materias  y  cosas  tocants  al  seruey  del  Rey  nostre 
Senyor  y  benefici  y  conseruacio  de  la  present  ciutat,  y  conferit 
que  hagueren  ditas  materias  sen  ana  dit  Senyor  Gouernador 
acompanyantlo  dits  senyors  Consellers  fins  à  la  porta  del  cap  de 
la  scala  ahont  eran  eixits  à  rebrerlo. 

Diumenge  à  XXV.  de  dit. — En  aquest  die  se  tingué  Con- 
sell de  cent,  en  lo  qual  consell  los  Senyors  Consellers  refferiren 
las  cosas  tractadas  y  conferidas  en  la  promenia  tinguda  als  XVIIIJ 
de  Juny,  y  fonch  deliberat  ates  lo  infelis  stat  en  ques  troba  la 
present  Ciutat  de  una  guerra  diuina  que  la  esta  affligint  y  altra 
guerra  humana  que  li  esta  amenassant,  enuiar  un  correu  à  tota 
diligència  à  comuns  gastos  de  la  Ciutat  y  diputatio,  remes  al  no- 
ble don  Galceran  de  Pinós  Embaxador  de  ditas  casas  perquè  sa 
Magestat  sie  seruit  valer  y  ajudar  à  aquella  ab  tropas,  diners,  y 
prouisions,  y  juntament  enuiar  un  Virrey  lo  mes  prest  se  puga, 
y  aixi  mateix  se  deliberà  en  dit  consell  reduhir  lo  numero  de 
consell  de  cent  y  consell  de  trenta  sis  per  la  falta  de  personas  de 
consell,  y  precehint  llicencia  del  Reuerent  senyor  Fransesch  Va- 
lleri  Canonge  de  la  Seu  de  Ba[rcelon].^  y  official  de  monsenyor 
Reuerendissim  Bisbe  de  Barcelona  alsant  las  censuras  y  penas 
atesa  la  dita  necessitat,  fonch  deliberat  per  dit  Concell,  que  lo 
numero  de  Consell  de  cent  del  die  present  en  auant  se  puga  con- 
uocar  en  numero  de  vint  y  hu,  y  lo  Consell  de  trentasis  en  nu- 
mero de  nou  personas  ab  que  ni  aja  de  tots  staments. 

Dimecres  à  XXVIIJ  de  dit. — En  aquest  die  vingué  lo  senyor 
Gouernador  en  casa  la  Ciutat  al  qual  hisqueren  à  rebrer  los  se- 
nyors Consellers  a  la  porta  del  cap  de  la  scala  de  consell  de  cent, 
y  entraren  en  dita  istancia  de  consell  de  cent  en  la  qual  assen- 
tats en  la  forma  acostumada  conferiren  diuerses  materias  tocants 
al  seruey  del  Rey  nostre  Senyor  y  benefici  y  conseruatio  desta 
Ciutat,  y  conferit  que  hagueren  ditas  materias  los  dits  senyors 
concellers  acompanyaren  dit  senyor  Gouernador  fins  alia  ahont 
lo  eran  eixits  à  rebrer. 

DiUENDRES  à  XXX  de  dit. 

DoN  Fr."  Vila 
Conseller  en  Cap. 


juliol] 


[JULIOL] 


DiSSAPTE  al  primer  de  Juliol  M.DC.LJ.  anaren  los  Senyors  Me^rcè'y'prò'- 


Consellers  sens  gramallas  ab  las  solas  insignias  y  spasas  al  cos-  ^""^ 


tat  ab  balonas  planas  en  lo  monastir  de  nostra  Senyora  de  la 
mercè  ahont  poch  après  vingué  lo  senyor  Gouernador  de  Cata- 
lunya y  junts  assentats  en  lo  presbiteri  de  dita  Iglesia  à  la  part 
del  euangeli  precehint  dit  senyor  Gouernador  al  senyor  conceller 
en  cap  ohiren  lo  offici  diuinal  que  dit  die  se  digué  3^  celebrà  en 
dita  Iglesia  à  nostra  Senyora  Sanctissima  de  la  mercè,  y  acabat 
que  fonch  dit  offici  se  feu  una  solemne  professo  de  pregarias  per 
ocasió  del  mal  contagiós  de  pesta  que  affligia  esta  ciutat  en  la 
qual  professo  anaren  los  pares  de  dit  monastir  tot  lo  cami  à  peu 
descals  aportant  derrera  ab  una  ciuera  nostra  Senyora  sanctissi- 
ma de  la  Merçe  del  cap  del  altar  major,  y  lo  cos  sanct  de  Sancta 
Maria  Socos,  y  derrera  seguian  lo  senyor  Gouernador  à  ma  dreta 
del  Senyor  Conseller  en  Cap  y  los  demés  senyors  consellers  de- 
uant  ab  sas  antorxas  de  cera,  y  deuant  delís  los  verguers  ab  las 
becas  solas  y  spasas  al  costat  ab  balonas  planas  y  derrera  tot  se- 
guia molta  gent  del  poble  de  un  sexo  y  altro.  Parti  dita  professo 
desdel  dit  monastir  de  la  Merçe  aixint  per  lo  portal  major  pre- 
nent per  lo  carrer  ample  amunt  passant  per  los  Cambis,  Born, 
carrer  de  Moncada,  Boria  amunt,  Llibrateria  passant  deuant 
casa  de  la  present  Ciutat,  Regomi  auall,  aixint  al  Carrer  ample, 
y  entrant  per  lo  Carrer  de  la  cantonada  de  la  Casa  dels  .Virreys 
vells  aixint  al  carrer  de  la  Merçe  fins  à  tornar  dins  dita  Iglesia 
entrant  per  lo  mateix  portal  que  era  eixida,  tot  à  major  glòria 
de  Deu  nostre  Senyor  y  de  Maria  sanctissima  de  la  Mercè. 

Dimecres  à  V  de  dit. — En  aquest  die  se  tingué  Consell  de  cen^"" 
cent  conforme  en  aquell  llargament  se  conte 


(*)  Resolgué'l  Concell  autoritzar  als  Consellers  per  a  entregar  a  Didac  Artés,  comprador 
de  les  carns  de  la  ciutat,  12,193  ^  amb  moneda  de  velló,  pel  preu  de  1,667  moltons  que  com- 
prà en  Rosselló,  i  aiximateix  els  donà  facultat  de  poder  t  aure  de  l'Erari  comunal,  en  mo- 
neda d'or  o  plata,  o  plata  de  la  balança,  «aixi  pera  pagar  la  bestreta  de  la  compra  de  dotse  mil 
moltons  y  primera  manada  de  aquells  com  dels  restants  dos  mil  moltons  ha  fets  en  França 
per  prouisio  de  la  present  Ciutat  tenint  mira  los  s."  Consellers  en  veurer  si  dita  bestreta  y 
pagaments  se  porian  fer  trahent  a  pagar  aquells  a  Ipolit  Mestre  ab  Uetras  de  cambi  à  Narbona 
cometent  a  dits  sjs  Consellers  lo  veurer  y  mirar  si  dit  diner  se  pora  asbeg urar  y  quant  no 
-correga  lo  arrisch  la  present  Ciutat  deixantho  a  la  major  censura  de  sa  senyoria  com  lo  pre- 
sent Consell  aixi  ho  delibera». 

Seguidament  proceí  a  fer  les  extraccions  que  segueixen: 

Credeiícer  dels  fornienís:  per  mort  de  Ftan  <=  Aravitx,  notari,  Narcís  Torres,  sabater. 
Faller  del  pis  de  la  farina:  per  mort  de  Cristòfol  Parra,  apotecari,  Ramón  Riera,  candeler 
íle  cera. 


i66  [m.dc.li 

cieJabío^Go'  Dijous  à  VJ  de  dit. — En  aquest  die  vingué  en  la  casa  de  la 
Tasa'^de  ía  P^escnt  cíutat  lo  Ill.«  scnyor  Gouernador  à  tenir  conferencia  ab 
Ciutat.  los  senyors  Consellers  en  lo  mati  y  à  la  tarda  pera  disposar  lo 

que  se  hauia  de  fer  à  cerca  de  la  guarda  de  la  present  Ciutat  per 
las  nouas  se  tenian  que  lo  Exercit  enemich  volia  venir  à  sitiar 
esta  Ciutat. 

^ jrès  reia-  £  (^jj-  ^jj^^  hauent  lo  cap  de  guayta  del  senyor  veguer  aportat 

pres  la  persona  de  T.  Figueras  soldat  del  tercio  del  Senyor  mes- 
tre de  camp  don  Ramon  Çalba  dels  tercios  de  la  present  ciutat, 
lo  qual  aporta  en  los  Carcers  dient  que  aquell  era  fugit  de  la 
presó  estant  condemnat  à  galera  per  hauer  incidit  à  las  cridas 
manadas  publicar  per  la  present  ciutat  per  los  senyors  Conce- 
llers,  y  attenent  lo  senyor  Conseller  en  cap  y  Coronel  que  de 
orde  dels  senyors  concellers  era  estat  trames  per  aportar  unas 
cartas  à  la  vila  de  sanct  Marti  de  Arenys  de  la  costa  de  mar  per 
aportar  unas  cartas  al  Senyor  Regent  Fontanella,  y  tornant  de 
son  viatge  a  esta  Ciutat,  lo  mateix  die  que  arriba  fonch  capturat 
y  pres;  per  tant  de  orde  y  manament  de  dit  senyor  Conseller  en 
cap  y  Coronel  fonch  relaxat  y  manat  tornar  en  son  tercio  attes 
lo  viatge  feu  de  orde  dels  Senyors  Consellers  li  serui  de  guiatge, 
cen^^ovís  DiSSAPTE  à  VIIJ  dc  dit. — En  aquest  die  se  tingué  consell  de 
del  intent  té     ^qj^^  g^^j       nostrc  Senyor  seruit  que  no  solament  se  trac- 

l  enemich  de  ^  ~i 

venir  contra     ^-^g      j^g  corrents  materías  de  morbo,  pero  encara  se  acumula- 

esta  ciutat.  ' 

ren  majors  treballs  à  nostras  desdichas,  y  era  de  la  certesa  se  te- 
nia que  lo  Enemich  se  posaua  à  punt  pera  venir  à  esta  Ciutat, 
aixi  que  se  feu  dita  propositio  de  cosas  de  pesta  y  de  guerra,  y 
tot  lo  que  en  dit  consell  se  tractà  esta  en  aquell  llargament  des- 
crit y  continuat  {*). 


n     n    j'^j    ■  -  ^    j       j    D!        f  M.r  Miquel  Carreras. 
Hitrclla  d  Administradors  de  Flaces:  {  ^ 

'  el  D.»'  Fran.c  Gimbsrt. 

Portaler:  per  mort  d'Antani  Baneya,  adroguer.  Fran.c  Torrents,  sastre. 

Readora  dc  la  plaça:  per  mort  de  la  muller  de  Josep  Torras,  hortolà,  Jerònim  Rosés,  passa- 
maner. 

Id.  id.:       per  mort  de  Fran.<=  Ebtaper,  Jos^p  Darder,  fuster. 

Í (bossa  de  ferrers):  Joan  Man^lt. 
(  id.    de  peraires):  Bartomeu  Armengol. 
(  id.    d'espasers  i  llancers).  Jeronim  Esteva,  espaser. 
(  id     d'a-troguers  i  espfciers):  Vicens  Duràn,  adroguer. 
(Deliberacions  de  1651,  fols.  311  i  312  ) 

(*)  \ .Y Apèndix  XXX,  t\  qvLts  continua  tot  lo  deliberat  dit  dia  amb  referència  als 
afers  Aús  designes  de  l'enemic  i  prevencions  sanitàries.  Altrament,  el  Consistori,  accedint  a 
una  suplicació  presentada  per  la  Junta  del  Batalló,  acordà  pagar  íntegrament  a  la  mateixa, 
desdejuliola  Novembre  immediat,  les  6.000  '(ímensualsquelaciut)tlidonava,sens  retenir -se 
aquesta  «les  dos  milia  lliures  que  quiscun  mes  per  deliberatio  del  present  consell  se  hauia  de 
retenir  restant  passat  dit  termini  la  dita  deliberatio  sobre  asso  feta  en  sa  força  y  valori-, — 
(Deliberacions  de  1651,  fol.  317.'') 


juliol]  167 

Diumenge  à  VIIIJ  de  dit. — En  aquest  die  los  Senyors  Con- 
cellers  ab  capa  y  spasa  y  ab  las  solas  insignias  ab  los  verguers 
de  deuant  ab  los  caparons  anaren  al  mati  à  las  nou  horas  en  la 
Catredal  de  la  Seu  de  Barcelona  à  ohir  lo  offici  de  la  festiuitat 
de  la  translatio  de  la  verge  y  màrtir  Sancta  Eulària  patrona 
nostra  lo  qual  sa  celebrà  dit  die,  assentats  en  lo  presbiteri  a  la 
part  del  euangeli  ab  los  banchs  de  vellut,  en  la  forma  acostu- 
mada. 

Dilluns  à  X  de  dit,  à  las  deu  horas  anaren  los  senyors 
Consellers  ab  los  verguers  deuant  ab  las  solas  insignias  y  ab 
sas  spasas  en  la  Iglesia  de  Sancta  Maria  de  la  mar  per  ohir 
lo  offici  diuinal  se  celebrà  en  dita  Iglesia  à  honor  del  gloriós 
màrtir  Sanet  Christophol,  la  qual  festa  acostuma  celebrar 
la  Comunitat  de  dita  Iglesia  quiscun  any,  a  la  qual  foren  dits 
Senyors  Concellers  per  part  de  dita  Reuerent  comunitat  conui- 
dats. 

DiMARS  à  XI  de  dit. — En  aquest  die  vingué  lo  senyor  Go- 
uernador  de  Catalunya  en  casa  de  la  present  Ciutat,  al  qual  his- 
queren  à  rebrer  los  Senyors  Concellers  al  cap  de  la  scala  de  Con- 
sell y  junts  sen  entraren  en  la  istantia  de  dit  Consell,  y  alli  trac- 
taren certas  materias  de  guerra  per  lo  que  tenia  notitia  dit  senyor 
Gouernador  que  lo  enemich  hauia  assitiada  la  vila  de  Ceruera  y 
tenia  intent  de  venir  à  sitiar  la  present  Ciutat. 

Dit  die  à  las  onse  horas  de  la  matinada  baixà  la  guarda  del 
farell  de  Monjuich  y  dona  auis  y  notitia  als  senyors  consellers 
com  hauia  descubertas  vint  y  dos  galeras  del  enemich. 

E  après  al  mitg  die  passaren  ditas  vint  y  dos  galeras  deuant 
lo  moll  de  la  present  ciutat  y  tirauan  cap  à  lleuant. 

Dlssapte  à  XV.  de  dit. — Vingué  notitia  als  senyors  Conse- 
llers com  las  ditas  vint  y  dos  galeras  hauian  canonejada  la  vila 
de  Mataró,  y  que  hauian  pres  lo  vaxell  del  capità  Dardanya  de- 
uant Mataró. 

Dit  die  se  tingué  Consell  de  cent  en  lo  qual  los  Senyors  Con- 
sellers refferiren  com  se  eran  conferits  fora  los  murs  de  la  present 
Ciutat  en  lo  lloch  ahont  esta  posat  lo  pal  à  la  part  de  sanct  Marti, 
y  alia  hauian  parlat  ab  lo  senyor  de  Marsin  à  effecte  de  tractar 
ab  dit  Senyor  lo  stat  de  la  Prouincia  en  matèria  de  la  vinguda 
del  enemich  tractant  ab  ell  lo  que  se  hauia  de  fer,  y  àixi  mateix 
se  llegi  una  Carta  en  dit  Consell  de  dit  Senyor  Marcin  offerint 
perdrer  la  vida  per  la  Ciutat  y  Prouincia,  y  aixi  mateix  se  llegi 


Festa  de  la 
translació  de 
Santa  Eulà- 
ria, en  la 
Sèu. 


Festa  de 
Sant  Cristò- 
fol, en  Santa 
Maria  de  la 
Mar. 


Conferen- 
cia del  Go- 
vernador ab 
los  Conse- 
llers, sobre 
afers  de 
guerra. 


Galeres 
enemigues : 
p  a  s  s  a  n  de- 
V  a  n  t  del 
moll. 


Id.;  cano- 
nejan  Mata- 
ró y  prenen 
lo  vaixell 
del  capità 
Dardenya, 


Concell  de 
Cent. 


i68  [m.dc.li 

altra  carta  dels  Deputats  de  Catalunya  com  ditas  cosas  en  dit 
consell  llargament  estan  contengudas  (i). 

Dilluns  à  XVIJ  de  dit. — En  aquest  dic  per  la  misericòrdia 
de  Deu  nostre  Senyor  se  conegué  que  hi  hauia  molta  millora  en 
esta  Ciutat  de  las  malaltias  corrents  de  contagi  comensant  ja  lo 
die  de  ahir  que  era  la  festiuitat  de  Maria  Sanctissima  del  Carme 
que  ab  sa  sancta  intercessió  vulga  pregar  à  Deu  nostre  senyor 
sie  seruit  donarnos  entera  salut. 

Dit  die  se  tingué  consell  de  cent,  en  lo  qual  se  tractaren 
differents  cosas  de  guerra  (2).  E  aixi  mateix  en  dit  consell  se  de- 
liberà que  per  alcansar  la  misericòrdia  de  Deu  en  los  treballs  tant 
grans  que  tenim,  los  senyors  Consellers  Dimecres  pròxim  vinent 
ajuntassen  lo  saui  consell  de  cent  en  la  casa  de  la  present  Ciutat, 
y  ajuntat  dits  sen)'ors  consellers  vestits  ab  las  insignias  consulars 
ab  las  personas  de  consell  de  cent  ja  confessats  anassen  en  forma 
de  Consell  en  la  Catredal  de  la  seu  y  en  la  Capella  de  nostra  se- 
nyora Sanctissima  de  la  purissima  y  immaculada  Conceptio  pa- 
trona desta  Ciutat,  en  la  qual  Capella  fessen  celebrar  un  ofifici  ab 
Diaca  y  subdiaca,  y  en  ser  al  offertori  lo  senyor  Conseller  en  cap 
ofiferis  las  claus  de  tots  los  portals  desta  Ciutat,  las  quals  fessen 
aportar  dits  Senyors  Consellers  ab  una  bassina  de  plata,  offerint 
aquellas  peraque  sie  seruida  tenir  en  bona  custodia  y  guarda  esta 
Ciutat  intercedint  ab  Deu  nostre  Senyor  vulla  remediar  lo  mal 
de  contagi  y  preseruar  dita  Ciutat  de  las  inuasions  que  intenta 
fer  lo  enemich,  y  acabat  de  dir  dit  offici  dits  senyors  consellers  y 
personas  de  Consell  combregassen  cobrant  dits  senyors  Conse- 
llers à  la  fi  de  dit  offici  ditas  claus  en  recompensa  de  las  quals 
fessen  fer  y  fabricar  un  palit  de  spolin  de  or  ab  las  armas  de  la 
ciutat,  y  de  altra  part  quatre  claus  de  plata  de  la  echura  aparei- 
xerà à  dits  senyors  consellers,  y  dit  palit  y  claus  donen  y  entre- 


(1)  V.  dites  cartes  i  la  resolució  del  Coacell,  en  VApcndix  XXXI.  — A  la  vegada  feu  aquell, 
per  extrac"io,  les  següents  nominacions; 

Mercader  racional:  per  mort  d'Aleix  Planes,  Sebastià  Cormelias. 

Credeiiccr  del p:s  dc  la  farina:  id.  de  Miquel  Oliveres,  argenter,  Joan  Pons,  pellicer. 

Id.       dc  les  cansalades:  id.  d'Antoni  Casquer,  sastre,  Josep  Borràs,  argenter. 
Vergucr  dels  Consellers:  id  de  Gabriel  Casquer,  sastre,  Jerònim  Porcia,  escudellar. 
Jurat  de  Cancell  de  Cent  (bossa  de  notaris):  per  mort  de  Jaume  Torras,  Joan  Serra. 
Pesador  de  Mostaçaf:  per  mort  de  Felip  Costeny,  bot:r,  Joan  Roset,  mercer. 

,  id.  de  Jaume  Torras,  notari,  Andreu  Vilar,  notari  reial  col- 

•  1       leeii  t 

Vocals  de  la  24.^  (/e  Guerra:  °     '  ,  ^   

j  id.  de  Josep  Serra,  cirurgia,  Joan  Prevé,  notari  reial  col·le- 
giat. 

(Deliberacions  de  167  1,  fols.  321.'^  i  322.) 

(2)  V.  YAp:ndix  XXXII. 


juliol]  169 

guen  als  majorals  de  la  Capella  de  nostra  Senyora,  ço  es  lo  pa- 
lit  en  seruey  de  dita  Capella,  y  las  claus  a  effecte  que  sien  aque- 
llas  posadas  en  las  mans  de  la  imatge  de  Maria  Sanctissima,  en 
memòria  y  recordatio  de  la  deliberatio  feta  per  lo  saui  Consell  de 
cent  lo  die  present,  y  aixi  mateix  quiscun  any  perpètuament  los 
senyors  consellers  sdeuenidors  hajan  y  degan  anar  vestits  ab  las 
insignias  consulars  à  XVIIIJ  de  Juliol  à  fer  dir  y  celebrar  un  offici 
solemne  en  dita  Capella,  suplicant  al  111.^  Capitol  sie  seruit  tenir 
à  be  dita  deliberatio  la  qual  per  medi  de  una  embaxada  sie  feta 
à  saber  al  111.^  Senyor  Gouernador. 

Dimecres  à  XVIIIJ  de  dit  inseguint  la  deliberatio  per  lo  saui 
Consell  de  cent  feta  à  XVIJ  del  present  se  tocà  la  campana  de 
Consell  de  cent  pera  conuocar  las  personas  de  dit  Consell  en  la 
casa  de  la  present  ciutat,  de  hont  conuocats  hisqueren  en  forma 
de  ciutat  de  la  manera  següent,  ço  es  Primerament  lo  Capde- 
guayta  de  la  present  ciutat  ab  sa  vara  en  la  una  ma  y  en  la  altra 
una  bacina  de  plata  dins  la  qual  estauan  las  claus  dels  portals  de 
la  present  ciutat,  y  desprès  anauan  los  verguers  y  massers  der- 
rera  los  quals  anauan  los  Senyors  Consellers  ab  sas  insignias  Con- 
sulars ço  es  Cap  à  ma  dreta,  ters  à  ma  squerra,  quint  en  lo  mitg, 
y  desprès  se  seguian  los  de  consell  de  cent  agraduats  de  dos  en 
dos  en  forma  de  ciutat,  ço  es  los  senyors  ciutadans  y  militars  à 
ma  dreta,  y  los  mercaders  à  ma  squerra  aportant  quiscun  ciutadà 
ò  militar  son  mercader  à  ma  squerra,  y  desprès  los  artistas  à  ma 
dreta,  y  menestrals  à  ma  squerra  desprès  dels  quals  anauan  los 
Senyors  Consellers  segon  à  ma  dreta,  sisè  à  ma  squerra  per  estar 
lo  quart  desganat  y  agraduats  ab  la  forma  alt  dita  partiren  de  la 
sala  de  consell  de  cent,  aixint  de  casa  la  ciutat  anant  per  la  plaça 
de  sanct  Jaume,  Llibreteria,  plaça  del  Rey,  deuant  la  Inquisitio 
y  entraren  per  lo  portal  major  de  la  seu  fent  oratio  en  lo  altar 
major  de  dita  Iglesia,  y  desprès  sen  anaren  à  la  Capella  de  nos- 
tra Senyora  Sanctissima  de  la  Conceptio,  ahont  los  Senyors  Con- 
sellers se  assentaren  ab  los  banchs  de  vellut  de  la  Ciutat  posats 
dins  dita  Capella  'à  la  part  del  euangeli,  y  las  personas  de  con- 
sell de  cent  ab  dos  renglas  de  banchs  posats  per  los  Claustros 
baix  las  gradas  de  dita  Capella,  ço  es  los  ciutadans  militars  y 
artistas  a  la  part  del  euangeli,  y  los  mercaders  y  menestrals  à  la 
part  de  la  Epístola,  y  desprès  arribà  lo  sj  Gouernador,  al  qual 
dits  Senyors  consellers  hisqueren  à  rebrer  fora  dita  Capella,  y 
desprès  lo  assentaren  à  ma  dreta  del  senyor  Conseller  en  cap,  y 


Ofertori  de 
las  claus. 


170  [M.DC.LI 

aixi  tots  assentats  ohiren  un  oíïici  solemne  se  digué  en  dita  Ca- 
pella à  cant  de  orga,  y  en  ser  al  oíïfertori,  lo  senyor  Conseller  en 
Cap  en  nom  de  dita  Ciutat  offeri  las  claus  dels  portals  à  Maria 
Sanctissima  de  la  Conceptio,  encomanantli  y  suplicantla  encari- 
dament  fos  seruida  ser  la  guarda  y  custodia  desta  Ciutat,  Supli- 
cant à  Deu  nostre  Senyor  fos  seruit  deslliurarnos  dels  treballs  se 
patian,  tant  en  raho  de  la  pesta  com  encara  en  raho  de  las  nouas 
se  tenian  venia  lo  Enimich  pera  assitiarla,  que  per  sa  infinita 
bondat  fos  seruit  no  entras  en  ella  E  à  la  que  lo  celebrant  hagué 
sumit  la  hòstia  se  gira  y  ab  dos  scolans  qui  tenian  una  touallola 
dona  à  combregar  als  demunt  dits,  ço  es  primer  al  senyor  Go- 
uernador,  desprès  als  Senyors  Consellers  y  personas  de  consell 
de  cent,  y  últimament  als  verguers,  y  desprès  se  acabà  lo  offici 
despedintse  encontinent  dit  senyor  Gouernador  dels  Senyors 
Consellers,  y  desprès  de  hauer  feta  oratio  dits  Senyors  Consellers 
y  Consell  sen  tornaren  ab  la  mateixa  forma  eran  vinguts,  aixint 
per  lo  portal  de  la  pietat  passant  per  deuant  la  deputatio  fins  à 
las  casas  de  la  present  Ciutat  ahont  se  disgregaren. 

Nota  que  tant  quant  dit  Consell  de  cent  tarda  à  jun- 
tarse  fins  que  fou  arribat  toca  sempre  la  Campana  del 
Consell  conforme  se  acostuma,  la  qual  deuotio  se  feu  com 
dit  es  en  virtut  de  deliberatio  del  saui  consell  de  cent  alt 
calendat,  y  aixi  mateix  per  semblant  jornada  quiscun  any 
los  Senyors  Consellers  han  de  anar  à  celebrar  un  ofíici  en 
dita  Capella  en  memòria  y  recordatio  del  present  vot,  y 
aflictions  del  mal  contagiós. 
DISSAPTE  à  XXIJ  de  dit  se  tingué  Consell  de  cent  en  lo  qual 
se  feren  las  propositions  y  deliberations  que  en  dit  Consell  llar- 
gament son  de  veurer  (*). 
miíbo:  fnco!  DiMARS  à  XXV.  dc  dit  SC  tíuguc  junta  de  morbo  en  la  qual 

se  tractà  de  reclourer  las  personas  malaltas  tenen  possibilitat  de 
curarse  en  certas  parts,  peraque  nos  comuniquen  ab  las  sanas,  y 
aixi  mateix  se  delibera  que  los  senyors  Consellers  anomenassen 
una  persona  ab  nom  ò  títol  de  Prebost  de  la  salut  que  vaja  con- 
tínuament rondant  per  la  present  Ciutat  à  effecte  de  obseruar 
dita  deliberatio  y  altras. 


Concell  de 
Cent. 


m  u  n  1  c  a  c  I  o 
dels  malalts 
curables;  no- 
minació de 
Prebost  de  la 
salut. 


(*)  S'acordà  girar,  del  compte  de  pèrdua  de  monedes:  10,000  ÍÈ  al  de  la  lleva  de  700  sol- 
dats, mantinguda  per  la  ciutat  per  a  sa  guarda  i  custodia;  15,000  al  de  la  noVa  lleva  de 
2,000  homens,  deliberada  allistar,  i  25,000  \i  a  l'extraordinari,  per  a  son  fo.T.iment. — (Deübe- 
racions  de  165 1,  fol.  329.) 


ciutat. 


Festa  de 
Santa  M a r- 
tra. 


juliol]  171 

Dijous  à  XXVIJ  de  dit  per  la  gràcia  'de  nostre  Senyor  se  ja^^e^Te.- 
conegue  hauerhi  molta  millora  en  la  present  ciutat  en  las  malai-  designis '^dll 
tias  corrents  del  contagi,  si  be  se  tenia  noua,  que  en  lo  que  toca  a"aSetjlr^iI 
a  la  guerra,  lo  Enemich  à  tota  pressa  se  posaua  a  punt  pera  venir 
à  assitiar  la  present  Ciutat. 

DiSSAPTE  à  XXVIIIJ  de  dit,  los  Senyors  Consellers  sens  gra- 
mallas  sino  sols  ab  las  insignias  consulars  anaren  à  la  Capella  de 
sancta  Martra  de  la  qual  la  Ciutat  es  protectora,  y  dits  senyors 
Consellers  acostuman  anar  quiscun  any  per  ohir  un  offici  en  dita 
Capella,  en  la  qual  lo  present  any  no  si  celebra  sino  una  missa 
baixa  per  causa  de  las  corrents  malaltias  del  contagi,  y  per  lo 
molt  quefer  que  tenian  los  Senyors  Concellers  per  preuenir  las 
cosas  necessarias  per  la  vinguda  del  enemich. 

Diumenge  à  XXX  de  dit  à  la  matinada  los  senyors  Conse-      .  Conferen- 

J  cia   en  casa 

llers  anaren  à  casa  lo  senyor  Gouernador  perço  que  foren  enuiats  dor^°peV"fa 
à  cercar  per  dit  senyor  ahont  tingueren  Conferencia  pera  tractar 
del  que  se  hauia  de  fer  per  guarda  desta  ciutat  en  la  vinguda  del 
enemich. 

Dit  die  y  al  mati  se  tingué  Consell  de  cent  en  lo  qual  entre  cent""iml! 
altras  cosas  se  llegiren  unas  cartas  de  sa  Magestat  christianissi-     "e^yy  auxilis 
ma  que  Deu  guarde  en  las  quals  donà  intel·ligència  com  hauia  R^ydlVran- 
nomenat  en  virrey  de  aquest  Principat  lo  senyor  Duch  del  Buf  (*),     ^^^^  Barceio- 
y  per  lo  interim  que  aquell  trigaria  à  venir  à  jurar  anomenaua 
per  virrey  lo  senyor  de  Marcin  Capità  general  de  las  armas  de  sa 
Magestat  en  lo  present  principat,  y  ab  altra  carta  referi  y  scrigue 
lo  pesar  y  sentiment  tenia  de  las  afflictions  que  en  aquesta  des- 
dichada  ciutat  se  patian  ab  lo  cruel  assot  de  la  pesta  per  lo  qual 
enuiaua  quinse  doctors  en  medicina  y  quinse  cirurgians  france- 
sos, à  gastos  de  sa  Mag.*  y  pera  curar  los  malalts,  y  aixi  mateix 
trenta  milia  lliuras  ab  diners  per  ajuda  de  costa  dels  gastos  tenia 
la  present  Ciutat,  y  ab  altra  carta  per  sa  Mag.*  scrita  als  Senyors 
Consellers  los  enuia  sis  medallas  de  or  ab  las  effigies  del  Rey  nos- 
tre Senyor  y  Reyna  Regenta  sa  honorabilissima  senyora  y  Mare, 
las  quals  dits  senyors  Consellers  no  acceptaren  per  seriós  prohi- 
bit sino  que  proposaren  en  dit  consell  la  mercè  que  sa  Magestat 
los  hauia  feta  y  que  si  dit  consell  los  daua  llicencia  acceptarian 
dita  mercè  altrament  estarian  à  tot  lo  que  dit  Consell  delibera- 
ria, al  que  fou  deliberat  per  dit  consell  que  los  Senyors  Conse- 


(*)  En  la  Uet-a  de  Lluis  XIV,  diu  :  D  ic  D'Eibeuf.  —  (Cartes  Reals  Originals  de  1Ó47  a  1652, 
foli  137.-) 


172 


[m.dc.li 


Conceil  de 
Cent.  —  Im- 
minencia  del 
assetjament 
de  la  ciutat: 
correu  ex- 
traordinari a 
la  Cort. 


llers  acceptassen  la  mercè  que  sa  Magestat  los  feya  scriuintli  ab 
las  degudas  gracias  que  à  sa  Real  Magestat  se  hauian  de  donar 
conforme  ditas  y  altras  cosas  en  dit  consell  llargament  estan  con- 
tin uadas  (i). 

Dilluns  à  XXXJ  de  dit. — En  aquest  die  se  tingué  Consell 
de  cent  en  lo  qual  se  tractà  las  nouas  certas  se  tenian  de  que  lo 
enemich  volia  assitiar  esta  Ciutat  per  mar  y  per  terra  per  lo  qual 
se  deliberà  que  à  gastos  comuns  de  las  dos  casas  de  la  ciutat  y 
deputatio  se  enuias  un  correu  à  tota  diligència  à  la  cort  de  sa  Ma- 
gestat Christianissima  (que  Deu  guarde)  donant  raho  de  las  des- 
dichas  hauia  patidas  y  patia  esta  ciutat  per  ocasió  del  mal  del 
contagi,  y  de  la  molta  gent  se  era  morta,  y  de  la  certitut  se 
tenia  venia  lo  enemich  pera  assitiarla.  Suplicant  à  sa  Mag.^  fos 
seruit  acudir  al  remey  y  consolació  desta  infelis  y  desdichada 
ciutat,  com  ditas  y  altras  cosas  en  dit  consell  mes  llargament  son 
de  veurer  (2). 

DoN  Fr.^°  Vila 
Conseller  en  Cap 


[AGOST] 


Conceil  de 
Cent:  insti- 
tució d'ofici 
y  professo 
anyals  a  N.""*^ 
S  r  a  .  de  la 
Concepció, 
per  vot  de  la 
ciutat. 


Dijous  à  IIJ  de  dit. — En  aquest  die  se  tingué  consell  de  cent 
en  lo  qual  se  dona  per  propositio  una  carta  que  à  dits  senyors 
Consellers  era  vinguda  en  mans  sens  ferma  alguna,  la  qual  entre 


(1)  En  ell  se  donà  raó  d'una  carta  adreçada  pels  Consellers,  amb  data  22  del  mateix 
mes,  al  Reial  Consell  criminal,  en  queixa  d'haver  desamparada  la  ciutat,  pregant-li  «que  sie 
de  son  seruey  acostarse  assi  y  diligenciar  que  los  paysans  entren  los  grans  perquè  no  aprofi- 
ten al  Enemich  y  a  nosaltres  nons  fassen  falta,..»  i  que  a  la  vegada  proveís  «se  fasse  una  par- 
tida de  farina  y  sens  remeta  serca  desta  Ciutat  que  nosaltres  la  rebrem  y  pagarem  lo  que 
V.  S.  ordenarà.»  —  Fou  llegida  aiximateix  l'extensa  resposta  dada  per  dit  Consell  Reial  des 
de  Granollers  el  dia  26,  en  protesta  i  exculpació  dels  càrrecs  formulats  pels  Consellers,  sobre 
la  qual  deliberà'l  Consistori  de  Cent  Jurats  que  «per  ara  nos  respongué  a  ella». 

Resolgué,  ademés,  facultar  als  Consellers  i  24.*  de  Guerra  per  a  augmentar  fins  al  nombre 
que  creguessen  necessari,  la  lleva  de  700  soldats  feta  per  defensa  i  custodia  de  Barcelona;  i 
havent  exposat  ei  Conseller  en  cap,  en  nom  del  seus  companys,  que  trobant-se  aquesta  «tant 
falta  de  gent  de  armes  per  raho  del  contagi  que  la  ha  assolada»  i  estant  amenafada  d'invadir- 
la  l'enemic,  «seria  conuenient  entrassen  dins  la  present  Ciutat  algunas  companyas  de  infan- 
teria francesa  fins  en  numero  de  dos  mil  homens  a  effecte  sempre  lo  Enemich  intentas  inua- 
dirla  se  li  pogués  fer  alguna  resistència. ..»~acordà'l  Conceil  donar  plens  poders  a  dits  Ma- 
gistrats i  Junta  de  Guerra,  així  en  proveir  l'allotjament  d'aquelles  tropes  «com  en  lo  dames 
que  se  sdeuindra  y  conuindra  hauerse  de  fer  y  disposar  per  deffensa  desta  Ciutat...»  —  «...  ab 
que  lo  numero  dels  soldats  en  la  ocasió  necessària  han  de  entrar  sie  restret  al  numero  de  mil 
y  quatre  cents  a  mil  y  sinch  cen\s. n  —  fOc/ihcracioiïs  de  1651,  fols.  354  ''  ^  337-) 

(2)  A  causa  de  les  baixes  i  absència  de  molts  vocals  de  la  24.''  de  Guerra,  ocasionades  per 
la  epidèmia,  se  reduhi  a  nou  el  nombre  legal  d'aquells  per  a  juntar-se  i  pendre  acords.  Mes, 
com  així  i  tot  se  feia  difícil  llur  convocació,  per  haver-se  en  sa  majoria  absentat,  el  Conceil, 
dit  dia,  feu  nominació  dels  qui  devían  sotstituir-los.  — ('De/f7'erírí:/oH5  de  1651,  fols.  238  i  239.) 


agost]  173 

altras  cosas  deya  y  mensionaua  que  la  present  ciutat  deuia  votar 
una  festiuitat  à  Maria  Sanctissima  de  la  Conceptio  per  medi  de 
la  qual  se  hauia  alcansat  la  gran  millora  se  tenia  del  mal  conta- 
giós, y  també  se  hauia  de  procurar  fer  una  professo  solemne  com 
lo  die  de  Corpus  quiscun  any  per  dita  festiuitat  de  Maria  Sanc- 
tissima: sobre  lo  qual  contengut  en  dita  carta  lo  dit  consell  feu 
deliberatio  que  lloaua  y  approuaua  lo  vot  fet  per  la  present  ciutat 
à  la  limpia  y  immaculada  Conceptio  de  Maria  Sanctissima  à  XVij 
del  mes  de  Juliol  proppassat,  y  que  après  de  hauer  fet  cantar  lo 
Te  Deum  laudamus  en  la  Seu  y  hauer  feta  la  professo  del  Sanc- 
tissim  Sagrament  de  Corpus  immediadament  après  de  vuyt  dies 
feta  dita  professo  se  fassa  dir  y  celebrar  un  solemne  offici  de  la 
Concepció  en  lo  altar  de  nostra  Senyora  Sanctissima  de  la  Con- 
ceptio, fent  lo  poble  aquell  die  festa  y  lo  mateix  die  à  la  tarda 
se  fassa  una  professo  solemne  de  Maria  Sanctissima  de  la  Con- 
ceptio per  lo  clero  de  dita  Seu,  Parochias  y  monastirs,  à  gastos 
de  la  ciutat,  conforme  tots  anys  acostuma  fer  esta  ciutat  lo  die 
de  la  festiuitat  de  la  Verge  y  màrtir  Sancta  Eulària  patrona  nos- 
tra aportant  la  imatge  de  Maria  Sanctissima  de  la  Concepció  de 
plata  que  es  en  dita  Seu,  y  que  esta  professo  y  offici  à  cetero 
tots  anys  perpètuament  los  Senyors  Consellers  fassan  dir  y  ce- 
lebrar lo  die  de  la  festiuitat  de  la  immaculada  Conceptio  de  Ma- 
ria Sanctissima  anant  dits  Senyors  Consellers  per  semblant  die 
en  dita  seu  vestits  ab  sas  insignias  Consulars  y  en  forma  de  pro- 
menia,  conuidant  lo  Senyor  Virrey,  y  en  sa  absentia  lo  senyor 
Gouernador  de  Catalunya  y  los  molt  III. ^  Senyors  Deputats  en 
memòria  y  recordatio  de  dit  vot,  fent  à  saber  esta  deliberatio  al 
molt  111. 6  Capitol  de  la  seu  de  Barcelona  suplicantli  sie  seruit  fer 
merçe  à  esta  Ciutat  de  commutar  la  professo  acostumaua  fer  dit 
III.^  Capitol  quiscun  any  en  semblant  die  à  la  tarda,  y  de  ajus- 
tarse  al  vot  fet  per  esta  Ciutat  com  lo  present  consell  aixi  ho 
deliberà  y  votà,  donant  facultat  als  Senyors  Consellers  de  gas- 
tar de  pecunias  de  la  present  ciutat  per  dit  efïecte  lo  que  sie  ne- 
cessari. 

DiUENDRES  à  IIIJ  de  dit,  se  tingué  notitia  que  lo  Exercit  del 
enemich  que  venia  à  esta  Ciutat  estaue  campat  de  part  delia  lo 
Riu  de  Llobregat,  y  hauia  fet  un  pont  à  dit  Riu  de  la  part  de  la 
marina  ab  dos  forts  reals  à  cada  cap  pera  comunicarse  y  poder 
passar  de  la  una  part  de  riu  à  la  altra. 

Diumenge  à  VJ  de  dit. — En  aquest  die  se  tingué  Consell  de 


ra  sanitària. 


174  [M.DC.LI 

cent  en  lo  qual  entre  altras  cosas  se  deliberà  que  en  actio  de  gra- 
cias  de  la  millora  que  nostre  Senyor  es  estat  seruit  donar  à  esta 
Ciutat  los  Senyors  Consellers  sien  seruits  anar  à  la  Catredal  à 
effecte  que  alli  se  cante  un  Te  Deum  laudamus  en  actio  de  gra- 
cias  à  Deu  nostre  Senyor  y  à  Maria  sanctissima  per  dita  millora 
com  ditas  y  altras  cosas  en  dit  consell  mes  llargament  estan  con- 
tengudas  (*). 

peTia  m^iíio'"-  DiLLUNS  à  VIJ  dc  dit  los  Senyors  Consellers  quart  absent  ab 

sas  insignias  consulars  sens  gramallas  y  ab  spasas  y  balonas  pla- 
nas ab  los  verguers  deuant  ab  los  caparons  sols  y  spasas  senyi - 
das  anaren  à  la  Iglesia  de  la  Seu  ahont  pujaren  al  presbiteri  as- 
sentats a  la  part  del  euangeli  ab  los  banchs  de  vellut  en  la  forma 
acostumada,  ahont  ohiren  lo  offici,  y  desprès  assistiren  al  Te 
Deum  laudamus  se  feu  en  dita  Seu  per  la  millora  del  mal  con- 
tagiós, en  lo  qual  assistiren  dits  Senyors  Consellers  anant  der- 
rera  del  gremial,  y  acabada  dita  professo  dits  senyors  Consellers 
sen  anaren. 

DiMARS  à  VIIJ  de  dit  à  la  una  hora  de  la  matinada  lo  exer- 
la  Torra  del     ^jj-       encmich  Quc  cstaua  campat  à  la  vora  del  Riu  de  Llobre- 

cap   del   nu  t  í 

als  caste-  |-,^(-^  ^  forsa  dc  canons  de  artilleria  la  Torre  dita  del  cap  del 

llans.  "  ^ 

riu,  y  à  las  onse  horas  de  dit  dia  vehent  la  gent  que  estaua  de 
guarnitio  en  dita  torre,  que  lo  Enemich  se  era  aprochat  y  hauia 
fet  fornillos  pera  volar  un  tros  de  aquella,  se  rendiren  perço  à 
vida  salua,  deixant  dita  torre  en  mans  del  enemich. 
c^nT-vJ^-  Diuendres  à  XJ  de  dit,  se  tingué  consell  de  cent  lo  qual 

j^i^a^iont-  consell  porrogà  las  materias  se  hauian  de  tractar  per  altra  per 
juich.  quant  se  tocà  un  arma  passant  la  paraula  que  lo  enemich  volia 

pujar  al  fort  de  la  montanya  de  Monjuich. 
de  Ta°^  u)ría  DiSSAPTE  à  XIJ  óq  dit,  SC  vcu  dc  la  present  Ciutat  com  lo 

del  cap  del     exercit  del  enemich  feu  volar  la  torre  del  cap  del  riu  minant 

nu  y  aven-  ^ 

enemkhlerl  ^quella  y  arrasantla,  que  no  si  apareixen  sino  los  vestigis,  ò 
Sarrià.  ruhina,  y  à  les  nou  horas  de  la  matinada,  y  desprès  al  mitg  die 

totas  las  campanas  de  la  present  Ciutat  tocaren  à  rebato  en  la 


Guerra: 
rendiment  de 


(*)    El  Consistori  ado|,tà  les  altres  resolucions  que  segueixen; 

1.  *  Girar  40,000  ^ií  del  compte  de  pèrdua  de  monedes  per  forniment  de  l'extraordinari, 
que  eslava  agotat,  «del  qual  ixen  las  summas  se  gastan  per  lo  c[omp].'e  de  morbo...» 

2.  »  Q.ue'ls  Consellers  i  Junta  de  Morbo— atesa  l'informació  fdcultativa,  per  aquells  re- 
buda, de  la  millora  sanitària  de  Barcelona,  —  «tingan  facultat  de  despedir  los  doctors  en  me- 
dicina y  chirurgians  Aguatsils  de|  morbo  y  altres  officials  los  aparexera  [per  a]  relleuar  a  la 
present  Ciutat  de  tant  gran  gdSto..  » 

3  »  Habilitar  i  que  fos  donada  possessió  a  Josep  l^oger,  flaçader,  extret  i  degudament 
examinat  per  al  ofici  municipal  de  credencer  dels  ferments. — (Deliberacions  de  1651,  fol.  343-'^ 
a  344-'^) 


Fugitiusde 
peste:  tor- 


agost]  175 

forma  acostumada,  peraque  los  habitants  en  la  present  ciutat 
acudissen  en  sos  puestos  assenyalats  per  quant  lo  enemich  anaua 
auansant  son  exercit  per  la  falda  de  las  montanyas  de  Pedralbes 
y  Sarria,  fins  à  la  casa  dita  den  Mans  de  Sarria,  no  sabentse  quin 
designe  prenia  arribant  en  squadro  prop  los  molins  de  vent  son 
à  la  Creu  cuberta  de  la  part  de  dita  Montanya  de  Pedralbas  al 
qual  se  tiraren  algunas  canonades  de  la  torra  del  portal  de  Sanet 
Anthoni,  de  la  ma  dreta  quj  hix  de  la  ciutat  que  feren  algun 
dany  à  dit  squadro,  y  dit  enemich  estigué  campat  tota  la  nit 
en  dit  puesto. 

Nota  que  per  causa  y  ocasió  de  las  malaltias  de  con- 
tagi hi  hauia  en  la  present  Ciutat  los  molt  111. Senyors  "©"rïVu 
deputats  y  ohidors  del  general  de  Catalunya  Doctors  del  c»utat. 
real  Consell  y  molts  altres  Ciutadans  sen  anaren  de  dita 
Ciutat  excepto  lo  senyor  misser  Narcis  Peralta  Doctor 
del  Real  consell  que  may  se  mogué  en  tot  lo  dit  temps 
del  mal,  y  ab  las  nouas  se  tenian  del  enemich  acudian  los 
dits  ciutadans  ab  la  pressa  los  era  possible  à  valer  à  la 
present  Ciutat,  y  en  particular  eran  entrats,  lo  s/  don  Pere 
Joan  Rossell  lo  D/  misser  Francesch  Sagarra,  lo  D/  mis- 
ser Fransesch  Monfort,  lo  D/  m."^  Benet  Ginebreda,  lo 
D/  mJ  Fransesch  Vidal,  lo  D/  m/  Batista  Ramon  de 
Monjo  Doctors  del  Real  consell,  y  lo  mag.^^  Jau[m].^ 
Bru  Regent  la  real  Thesoreria  sens  altras  personas  par- 
ticulars y  de  compte  que  fore  llarch  lo  mensionarho. 
Diumenge  à  XIIJ  de  dit  sobre  lo  mitg  die  lo  dit  enemich  L'exercit 

^  castellà 

prengué  la  marxa  à  la  volta  de  sanct  Marti  de  Proensals  ahont     acampa  en 

^  Sant  Marti 

campà  son  exercit.  de  Proven- 

çals, 

Dilluns  à  XIIIJ  de  dit,  lo  dit  exercit  enemich  nos  mosfue  Passivitat 

del  enemich. 

de  dita  Parochia  de  Sanct  Marti  ahont  hauia  campat  lo  die 
antes. 

E  dit  die  à  la  matinada  los  molt  111.^^  Senyors  Consellers  ana-  Guerra.- 

conferencia 

ren  en  forma  de  ciutat  à  casa  del  Senyor  Gouernador  ahont  tro-  d'autoritats 

en    casa  del 

baren  lo  Ex.™  senyor  de  Marcin  Loctinent  y  Capità  general  de  Governador, 
las  armadas  de  sa  Magestat  en  Catalunya,  y  lo  senyor  Marques 
de  Marcelin,  y  alia  estant  tots  junts  tractaren  lo  que  se  hauia 
de  fer. 

È  dit  die  vingué  en  las  casas  de  la  present  Ciutat  lo  molt 

°  Oïdor  del  Ge- 

ni.«  senyor  Vicens  Ferriol  ohidor  del  general  de  Catalunya  qui  vLeni' p^er' 
hauia  pochs  dies  era  entrat  en  la  present  ciutat  per  ocasió  de  la  "°^· 


176  [m.dc.li 

vinguda  del  Enemich,  restant  defora  los  demés  senyors  deputats 
y  ohidors,  lo  qual  Senyor  Vicens  Ferriol  feu  à  saber  à  dits  Se- 
nyors Consellers  com  ell  entenia  restarse  en  la  present  ciutat  no 
obstant  que  sos  companys  noy  fossen  sino  es  lo  senyor  Daga 
Pau  del  Rosso  Diputat  eclesiastich  qui  també  era  arribat  pochs 
dies  hauia,  oíTerintse  à  seruir  à  la  Ciutat  en  tot  lo  que  per  sa 
part  pogués  obrar,  lo  que  dits  senyors  Consellers  li  estimaren 
com  es  raho. 

Dit  die  se  feren  cridas  per  part  de  la  present  Ciutat  ab  las 
quals  se  notifica  à  tots  los  cabos  dels  miquelets  se  conferissen  ab 
lo  Ex."^  Senyor  de  Marcin  Loctinent  y  Capità  general  de  las  ar- 
madas  del  Rey  nostre  senyor  en  Catalunya,  que  dit  senyor  los 
donaria  orde  del  que  haurian  de  fer. 

È  dit  dia  tingueren  noua  los  Senyors  Consellers  que  molta 
gent  del  Velles  y  de  la  marina  acudian  à  las  montanyas  de  Mon- 
gat  pera  romprer  los  passos  y  fer  oppositio  al  enemich,  perço 
ordenaren  al  Senyor  Francisco  Mari  Sargento  major  de  un  ter- 
cio  de  la  present  Ciutat  anàs  per  cabo  de  dita  gent  ab  los  ordes 
que  lo  Ex  "  Senyor  de  Marcin  li  donaria,  y  aixi  mateix  lo  dit 
senyor  Marçin  ab  la  mateixa  conformitat  enuià  dos  cabos  fran- 
cesos pera  gouernar  dita  gent  de  armes  en  Mongat. 

E  dit  die  la  armada  naual  del  enemich  que  era  deuant  la  torre 
del  Cap  del  Riu  feu  vela  à  la  volta  de  Tarragona  excepto  dos 
veixells  que  restaren  y  estauan  bordejant  deuant  la  present 
ciutat. 

DiMARS  à  XV.  de  Agost  die  de  nostra  Senyora  Sanctissima 
los  Senyors  Consellers  quart  absent  sens  gramallas  sino  sols  ab 
las  insignias  consulars  ab  spasas  y  balonas  planas  y  los  verguers 
deuant  .ab  los  caparons  sols  y  spasas  sens  promens  per  causa  de 
la  guerra  anaren  à  la  loflesia  de  la  seu  ahont  ohiren  lo  ofïici  se 
digué  en  dita  Iglesia,  acabat  lo  qual  sen  tornaren  à  la  Casa  de  la 
present  ciutat. 

DoN  Fr.^°  Vila 
Conseller  en  Cap. 

Dimecres  à  XVJ  de  dit  die  del  gloriós  Sanet  Roch  los  se- 
nyors Consellers  no  pogueren  anar  en  forma  de  promenia  con- 
forme quiscun  any  acostuman  en  la  Iglesia  de  Sanet  Roch  fora 
lo  portal  nou  per  causa  que  lo  Enemich  estaua  campat  en  Sanet 
Marti  de  Proensals,  y  la  Caualleria  feya  correrias  fins  als  portals 


Galeres- 
enemigues: 
desem  barch 
de  pertretsen 


Conferen- 
cia ab  lo  Go- 
vernador so- 
bre defensa, 
de  la  ciutat. 


AGOST]  177 

de  la  present  Ciutat,  ni  tampoch  pogueren  anar  à  la  Capella  de 
Sanet  Sebastià  ahont  es  la  Capella  de  Sanet  Roch  per  ocasió  de 
ser  aquella  tancada  per  causa  de  las  malaltias  de  contaj^i,  y  aixi 
deixaren  dita  deuotio  per  altre  any  que  nostre  Senyor  fos  seruit 
donarnos  quietut. 

E  dit  die  vingueren  set  galeras  del  eneniich  de  la  part  de 
Tarragona,  y  se  posaren  à  la  playa  deuant  la  Parochia  de  Sanet 
Marti  de  Proensals  ahont  donaren  fondo,  y  alia  desembarcaren  proe'^içais/^ 
segons  se  te  notitia  pertrets  de  guerra  per  dit  Exercit  enemich. 

Dijous  à  XVIJ  de  dit  a  la  matinada  arribà  lo  senyor  Gouer- 
nador  en  las  casas  de  la  present  ciutat,  al  qual  los  Senyors  Con- 
sellers reberen  dalt  al  cap  de  la  Scala  y  entrats  segueren  à  la  sala 
de  consell  de  cent  ahont  tractaren  differents  materias  per  guarda 
de  la  present  Ciutat. 

Dit  die  se  tinofuè  consell  de  cent  en  lo  qual  se  tractà  de  so-  ^^^""^l?/ 

o  T  Cent:  mante- 

correr  ab  alguns  manteniments  al  exercit  nostre  que  aporta  lo     SoS*"^  pe'J- 
Ex."^  Senyor  de  Marcin,  deliberant  dit  consell  que  los  senyors  í·a'^a^i'^ex^érdt 
Consellers  y  vint  y  quatrena  de  guerra  tingan  facultat  de  poder     de  França, 
acomodar  al  Exercit  del  Rey  nostre  senyor  (que  Deu  guarde)  de 
manteniments  de  boca  y  pertrets  de  guerra  que  la  present  Ciutat 
tindrà,  ab  aquell  millor  modo  y  manera  que  à  dits  Senyors  apa* 
rexera  conuenir. 

Dit  die  à  la  tarda  sen  tornaren  à  la  volta  de  Tarragona  las  ^^ÍJ,í'/=* 

o  enemigues: 

set  galeras  que  eran  vingudas  à  xvj  del  corrent. 

DiSSAPTE  à  XVIIIJ  de  dit.  —  En  aquest  die  se  tingué  Consell 
de  cent  en  lo  qual  en  primer  lloch  se  digué  per  lo  Senyor  Con-  m7iVtar^s 
seller  en  Cap,  com  lo  Ex.™  Senyor  Marques  de  Aguilar  Gouer- 
nador  hauia  dit  als  Senyors  Corfsellers  fossen  seruits  donar  algu- 
nas  casas  de  la  present  ciutat  per  abrigo  dels  senyors  Cabos  fran- 
cesos, y  per  estar  aquells  abrigats  contra  las  infiuencias  del  cel 
no  volent  los  Prelats  dels  monastir[s]  consentir  à  la  entrada  de 
dits  soldats  sens  orde  exprés  de  dits  Senyors  Consellers,  lo  que 
dits  Senyors  no  volgueren  consentir  per  portar  en  si  algunas  dif- 
ficultats  lo  entrar  gent  dins  la  present  Ciutat,  per  lo  qual  ho  pro- 
posaren en  dit  Consell,  lo  qual  à  cerca  de  dit  fet  deliberà  que  en 
raho  del  dit  fet  no  sen  parle  cosa  alguna. 

È  mes  fonch  proposat  que  de  cada  dia  dits  Senyors  Conse-  deis^soidatT 
llers  tenian  queixas  dels  grans  excessos  fan  los  soldats  de  robos  y 
altras  cosas  contra  los  paysans  aixi  desta  ciutat  com  fora  delia  trííl'^ofkTaïs 
lo  que  se  hauia  de  castigar,  y  aixi  mateix  com  de  part  de  dit     dei  conceiiy 

'  o     '  ^  r'  ciutadansab- 


partida. 

Concell  de 
Cent:  allot- 


francesos; 
denegació. 


XV  -  I  2 


cia  incuriosa 
del  R.i  Con- 
sell C  r  i  m  i- 
nal. 


17S  [M  DC.Ll 

no"!»VudeYa     Consell  fofen  manadas  publicar  cridas  contra  los  officials  de  la 
Baíílíona       prcsciit  Casa  y  ciutadans  desta  Ciutat  que  en  la  ocasió  no  vin- 
drian  per  defensar  aquella,  si  aquellas  se  posarian  en  executio 
Q.ueixes     contra  los  renitents,  y  com  se  tenian  algunas  queixas  dels  Se- 

perlaabsen-  '  o  t 

nyors  del  real  Consell  Criminal  per  lo  poch  cuydado  tenian  de 
las  conueniencias  y  profits  desta  ciutat,  estant  dits  Senyors  fora 
de  aquella  en  una  ocasió  tant  apretada,  cosa  de  reparo  al  qual 
dits  Senyors  Consellers  desijauan  acudir  ab  lo  remey  necessari 
per  lo  qual  proposauan  ditas  cosas  en  dit  Consell  lo  qual  feu  la 
deliberatio  següent. 

Quant  al  primer  cap  dels  excessos  dels  soldats  sie  comes  als 
Senyors  consellers,  perquè  dits  Senyors  ab  llur  prudència  com 
acostuman  y  per  los  medis  que  millor  los  apareixerà  manen  re- 
mediar  dits  excessos,  y  en  quant  al  segon  cap  tocant  als  officials 
y  ciutadans  desta  Ciutat,  y  officials  aixi  de  vida  com  temporals 
y  aixi  de  gràcia  com  de  extractio,  los  senyors  Consellers  sien 
seruits  manar  publicar  cridas  manantlos  que  dins  sis  dies  tingan 
de  comparèixer  dins  la  present  ciutat  per  deffensa  de  aquella  en 
la  ocasió  present  que  lo  Enemich  es  deuant  las  murallas,  y  que 
Dissapte  pròxim  vinent  manen  los  dits  senyors  Consellers  ajun- 
tar lo  present  Consell  y  en  ella  antes  de  totas  cosas  se  dega  lle- 
gir un  memorial  de  tots  los  officials  y  ciutadans  que  no  hauran 
obehit  à  las  cridas  que  se  han  de  publicar,  y  encontinent  en  ple 
Consell  se  dega  posar  en  executio  la  deliberatio  feta  per  lo  pre- 
sent Consell  à  XV.  d'el  mes  de  Juliol  pròxim  passat;  Y  quant  al 
últim  cap  tocant  als  senyors  del  Consell  real  que  sie  comes  à 
vuyt  personas  del  present  Consell  ço  es  dos  de  cada  stament  ab 
plenitut  de  poder  perquè  fassan  un  paper  en  lo  qual  apunten  la 
falta  de  assistència  que  fan  y  han  feta  dits  Senyors  del  Consell 
real  criminal  en  orde  à  la  justitia  en  la  present  ciutat,  lo  qual  fet 
enuien  al  Rey  nostre  Senyor  acompanyat  ab  cartas  de  part  dels 
molts  Ill.^s  Senyors  Consellers  y  saui  Consell  de  Cent,  y  per 
quant  en  lo  entretant  pateix  la  present  ciutat  molts  detriments 
en  orde  à  la  justitia  sien  seruits  los  dits  Senyors  Consellers  en- 
uiar  una  Embaixada  al  senyor  Marques  de  Aguilar  suplicantli  sie 
seruit  fer  totas  las  diligencias  possibles  peraque  los  dits  senyors 
del  Consell  real  en  ocasió  tant  apretada  assistescan  à  la  present 
Ciutat. 

ciò^deTenel  ^  dit  die  lo  enemích  se  estigué  en  lo  mateix  puesto  ahont  se 
Manid^p^o-    2inaua  fortificant  à  tota  diligència,  y  aixi  mateix  vingueren  tres 


V  e  n  ça  1 s  .— 

Arribada  de 


Guerra; 
ofici  de  pre- 


agost]  179 

galeras  de  la  part  de  ponent,  las  quals  donaren  fondo  deuant  de 
dit  exercit  enemich  que  se  estaua  fortificant  en  la  Parochia  de  g^ief^es. 
Sanet  Marti  de  Proensals. 

Diumenge  à  XX  de  dit,  los  Senyors  Consellers  sens  grama 
Has  sino  sols  ab  insignias  consulars,  ab  spasas  y  balonas  planas  ^" 
anaren  à  la  Iglesia  de  la  Seu  ahont  estaua  patent  lo  Sanctissim 
Sagrament  per  pregarias  de  la  guerra,  ohiren  lo  oíïici  ab  molt 
gran  deuocio  lo  qual  acabat  sen  tornaren  de  la  mateixa  manera 
eran  vinguts. 

È  dit  die  à  la  tarda  la  atalaya  de  Monjuich  assenyala  quatre  noX'e"sg'i?e^ís 
galeras  del  enemich  las  quals  la  nit  següent  vingueren  ajustantse  enemigues, 
ab  las  demés  que  eran  deuant  lo  quartel  de  Sanet  Marti. 

Dilluns  à  XXJ  de  dit  à  la  matinada  vingueren  en  la  Casa      .  conferen- 

J  o  cia  de  guerra 

de  la  present  ciutat  los  Ex.™^  Senyors  de  Marsin,  y  don  Joseph  clu^a^ 
Dardena  Comte  de  Hilla  y  general  de  la  Caualleria  Catalana, 
los  quals  tingueren  conferencia  ab  los  Senyors  Consellers  à  cerca 
del  que  se  hauia  de  fer  per  procurar  en  traurer  lo  Enemich  de 
deuant  la  ciutat  de  Barcelona. 

Dit  die  se  tingué  Consell  de  cent  en  lo  qual  entre  altras  co-  cent"— ^Èm! 
sas  se  deliberà  que  los  Senyors  Consellers  fossen  seruits  fer  no-  Rey'^de^FÍan- 
minatio  de  un  ciutadà  ò  militar  ab  titol  de  Embaxador  peraque  faendeman- 

^        ^  da  de  socors. 

lo  dit  vaja  à  la  cort  de  sa  Mag.*  ab  gran  prestesa  postrat  à  sos 
reals  peus  li  represente  lo  infelis  estat  en  ques  troba  esta  Ciutat 
tenint  lo  Enemich  à  las  portas  y  ab  lo  poch  esfors  ques  troba  lo 
senyor  de  Marcin,  tant  en  tropas  com  en  diners,  munitions  tant 
de  guerra  com  de  boca,  y  que  ja  à  esta  ciutat  no  \i  resta  altra 
confiansa  sino  la  que  te  de  sa  Mag.*  se  ha  de  apiadar  delia,  fent- 
nos  merçe  de  socorrernos  ab  diners,  tropas,  y  munitions  com  di- 
tas  y  altras  cosas  en  dit  consell  llargament  estan  continuadas  (*). 

Dimecres  à  XXIIJ  de  dit  arribà  en  la  present  Ciutat  Joseph  de7  Racionat 
Soldeuila  Scriua  rational  de  la  present  casa  lo  qual  tornà  à  la  ser-  soideviía. 


(♦)    Els  altres  acords  presos  pel  Concell,  foren; 

Emprar  200  quarteres  de  blat  a  l'Hospital  general,  per  a  subvenir  a  les  necessitats  expo- 
sades per  sos  Administradors. 

Bestraure  al  Capità  general,  S. or  de  Marchin,  300  quarteres  de  farina  que  demanava  per 
servei  de  les  tropes  franceses. 

Conferir  als  Consellers  i  Junta  de  Guerra  Texacta  averiguació  de  les  existències  de  blats 
amb  que  comptava  la  ciutat  IM  pa  que  diàriament  consumia,  a  fi  de  calcular  per  quant  temps 
n'estaria  proveïda,  i  que  axí  mateix  diligenciessen  l'entrada  dels  grans  i  blats  forans. 

Accedint  a  la  petició  dels  botiguers  de  teles,  suplicar  al  Governador  els  permetés  vendre 
les  robes  forasteres  que  en  virtut  de  les  crides  reials  publicades  jorns  enrera,  per  no  haver- 
les  esbaltides  dins  el  termini  fixat  pel  R.'  Consell,  tenien  recondides  en  la  Sala  de  la  Llotja 
-de  la  Mar;  cometent  als  Consellers  i  a  una  junta  de  dotze  persones  anomenada  a  l'efecte,  l'afo- 
fament  d'aquelles. — (Deliberacions  de  165 1,  fols.  351  a  ?55.) 


i8o  .  [m.dc.lí 

uitut  de  dit  son  offici  y  per  los  molts  quefers  se  trobauen  tant  en 
igualar  lo  present  dietari  com  encara  en  aportar  molts  y  diffe- 
rents  comptes,  tant  ordinaris  com  encara  extraordinaris  y  nous 
per  raho  del  nou  accident  de  la  guerra,  deixa  à  Jaume  Sayos  no- 
tari publich  de  Bar[ceIon].3  qui  seruia  dit  offici  de  Scriua  ratio- 
nal  peraque  aportàs  lo  compte  de  morbo  y  pagas  lo  que  per  raha 
de  aquell  se  hauria  de  pagar,  com  de  fet  dit  Sayos  prengué  dit 
carrech  y  obligatio. 
auestiode  Y^i^  (jjg    l^j,  j^Qy  horas  de  la  nit  los  molt  III. Senyors  Con- 

competencia 

entre  lo  Ge-     sellcrs  vinf^ueren  en  la  Casa  de  la  present  ciutat,  ahont  manaren 

n  e  r  a  I  Mar-  <=>  "  ' 

t'V"!  n  i°d^o°r  ajuntar  las  personas  de  la  Vint  y  quatrena  de  guerra  pera  tractar 
Biure  y  Mar-  ^ij^  |q  modo  de  ajustar  las  differencias  se  tenian  entre  lo 

gant. 

Ex."^  senyor  de  Marciu  Tinent  general  de  las  armadas  de  Sa 
Magestat  (que  Deu  guarde)  en  Catalunya,  y  lo  Ex.^  Senyor  don 
Joseph  Biure  y  Margarit  Gouernador  del  present  Principat  de  Ca- 
talunya àcerca  de  donar  lo  nom  à  la  gent  de  guerra  dels  presidis 
y  murallas  de  la  present  Ciutat,  en  la  qual  junta  ò  vint  y  qua- 
trena de  guerra  se  miraren  y  cercaren  tots  los  exemplars  que  en 
orde  a  ditas  cosas  se  trobaren,  y  aixi  mateix  se  veu  una  carta 
real  per  lo  Rey  Catolich  scrita  à  la  present  ciutat,  continuada  en 
lo  Registre  de  cartas  del  any  mil  sinch  cents  vuytanta  nou  mi- 
rats  los  quals  papers  y  fetes  algunas  altras  diligencias  se  resol- 
gueren fer  dita  junta  deliberà  se  fos  suplicat  als  senyors  Doctors 
del  Real  Consell  se  trobauan  en  la  present  Ciutar  fossen  seruits 
acudir  en  la  present  junta  peraque  ab  lo  bon  medi  de  sas  mercès 
ditas  differencias  prenguessen  bon  assiento  com  de  fet  dits  Se- 
nyors foren  auisats  per  mi  Joseph  Soldeuila  Scriua  racional  de  la 
present  Casa,  y  aixi  acudiren  en  dita  junta  los  Senyors  Don  Pere 
Joan  Rossell  misser  Narcís  Peralta,  m/  Benet  Ginebreda,  junta- 
ment ab  lo  molt  III.^  Senyor  Dega  Pau  del  Rosso  deputat  Ecle- 
siastich  que  semblanment  de  part  de  dits  Senyors  consellers  li 
fou  suplicat  acudis  en  dita  junta,  als  quals  se  explicà  las  preten-^ 
sions  que  en  orde  à  ditas  cosas  tenian,  tant  lo  dit  senyor  de  Mar- 
cin,  com  lo  senyor  Gouernador  prenent  acordi  que  dits  senyors 
don  Pere  Joan  Rossell,  m."^  Narcis  Peralta,  m/  Benet  Ginebreda 
se  conferissen  en  casa  lo  Ex.™  Senyor  Gouernador,  al  qual  per 
part  de  la  present  Ciutat  y  junta  de  guerra  fossen  seruits  repre- 
sentar, los  danys  porian  resultar  à  esta  Ciutat  y  Prouincia  de  na 
ajustarse  la  matèria  de  la  qüestió  que  sa  Ex.^  y  lo  senyor  de  Mar-^ 
sin  tenian  à  cerca  de  donar  lo  nom,  y  que  dits  senyors  Conse- 


agost]  i8r 

Ilers  y  junta  estimarian  molt  à  dit  Senyor  Gouernador  fos  seruit 
ajustarho  de  la  millor  manera  li  fos  possible  sens  que  per  raho 
de  ditas  cosas  se  hagués  de  juntar  lo  saui  Consell  de  Cent  al  qual 
-era  íorços  que  dits  Senyors  Consellers  ne  haguessen  de  donar 
raho  en  cas  no  se  ajustas,  considerant  de  ditas  cosas  las  malas 
consequencias  ne  podian  resultar,  y  assenyaladament  la  publici- 
tat que  causaria  de  la  qual  lo  Enemich  ne  poria  tenir  algunas  in- 
telligencias,  y  aixi  dits  senyors  Doctors  del  real  consell  anaren  à 
casa  dit  Ex.™  Senyor  Gouernador  ab  lo  qual  tractaren  y  conferi- 
ren dita  matèria  que  deuian  ser  entre  las  sinch  y  sis  horas  de  la 
matinada,  y  desprès  de  hauer  tingudas  moltas  rahons  à  cerca  de 
dit  fet  dits  Senyors  del  Real  consell  se  despediren  de  sa  Ex.^  tor- 
nant en  la  casa  de  la  present  Ciutat  y  à  dita  junta  de  guerra 
ahont  feren  llarga  relatio  de  la  Embaixada  hauian  reportada  à 
dit  Ex.™  senyor  Gouernador,  y  de  tot  lo  que  en  orde  à  ditas  co- 
sas hauian  tractat  y  mediat,  perquè  sa  Ex.^  se  adheris  al  que  per 
part  de  la  present  Ciutat  y  junta  de  guerra  se  li  suplicaua  que 
€ra  deixas  donar  lo  nom  à  dit  senyor  de  Marcin  loctinent  gene- 
neral  de  sa  Mag.*  (que  Deu  guarde)  Al  que  dit  Senyor  Gouerna- 
dor fou  seruit  adherirse  per  esta  vegada  tant  solament,  y  sens 
prejudici  del  dret  à  dit  senyor  Gouernador  competent  en  dita 
raho,  y  que  lo  dit  exemplar  no  fos  tret  en  consequentia;  com  de 
fet  dits  senyor  Doctors  del  real  consell  ne  feren  llarga  relatio  à 
■dita  junta,  la  qual  posaren  en  scrits  y  es  del  tenor  següent. 

<E  los  dits  magnifichs  Doctors  Don  Pere  Joan  Rossell,  Nar- 
cís Peralta,  y  Benet  Ginebreda  feren  relatio  als  senyors  Conse- 
llers y  Vintyquatrena  hauer  representat  al  senyor  Gouernador  lo 
que  per  part  de  sas  Senyorias  sels  hauia  dit  representassen  à  sa 
Ex.*  sobre  la  estimació  que  farian  aconsolas  à  la  ciutat  ab  lo 
conflicte  se  trobaua  sobre  lo  voler  lo  senyor  de  Marcin  donar  lo 
nom  dins  la  Ciutat  com  à  Capità  general  en  que  cedis  à  sa 
pretensió;  à  que  respongué  dit  Gouernador  que  no  obstant 
tenia  justificada  sa  justitia  per  ser  també  Capità  general  com  à 
Gouernador  de  Catalunya,  assenyaladament  procehint  vice  regia, 
y  per  consegüent  tocarli  à  ell  donar  lo  nom  dins  dita  ciutat,  com 
hauian  fet  ell  y  sos  predecessors  sempre  en  ausencia  de  Virrey  y 
Alter  nos;  pero  que  no  obstant  sa  justificada  pretensió,  com  son 
major  gust  y  intentio  fos  donarlo  en  totas  cosas  als  senyors  con- 
sellers y  ciutat,  com  en  totas  ocasions  hauian  pogut  experimen- 
tar de  sas  actions  y  prosehir,  exposant  sa  vida  en  quant  ha  con- 


l82  [M.DC.Lr 

uingut  à  sa  conseruatio  y  consolatio,  que  desijant  continuarho, 
y  attenent  lo  conflicte  li  hauian  representat,  trobarse  de  present 
la  ciutat  per  las  causas  que  de  paraula  li  hauian  referit  en  nom 
de  S.  S.*^  los  sobredits  Doctors  Don  Pere  Joan  Rossell,  Narcís 
Peralta  y  D/  Benet  Ginebreda;  se  adheria  ab  animo  de  aconso- 
lar  y  donar  tot  gust  à  dita  Ciutat  y  dits  Senyors  Consellers,  sens 
prejudici  emperò  de  sos  drets,  ni  de  perdrer  la  possessió  de  donar 
dit  nom  dins  dita  Ciutat,  com  ha  fet  ell,  y  sos  predecessors, 
que  per  aquesta  vegada  tantsolament,  y  que  nos  pugue  traurer 
en  algun  temps  en  consequentia,  cedeix  y  se  acontenta  que  los 
Senyors  Consellers  usen  ab  lo  senyor  de  Marcin  la  galanteria  los 
demane  en  que  puga  donar  lo  nom  dins  la  present  ciutat,  com 
per  part  de  dits  Senyors  Consellers  li  es  estat  suplicat. » 

Vist  lo  qual  ajustament  per  dits  Senyors  Consellers  y  junta, 
de  guerra  feren  moltas  gracias  à  dits  Senyors  Doctors  del  real 
Consell  de  la  assenyalada  merçe  hauian  feta  à  esta  Ciutat  ab  son 
bon  medi,  y  aixi  mateix  enuiaren  lo  senyor  Matia  de  Sanet  Joan 
donzell  y  mJ  Hieronym  Talauera  ciutadà  embaixadors  per  part 
de  la  Ciutat  à  dit  Ex.™  senyor  Gouernador  al  qual  donaren  las 
gracias  de  la  merçe  hauia  fet  à  esta  ciutat  en  adherirse  al  que  per 
part  de  ella  se  li  hauia  suplicat,  no  sperant  menos  del  bon  zel  de 
sa  Ex.*  y  aixi  mateix  dits  Senyors  Consellers  y  junta  de  guerra 
trameteren  lo  Capità  Pere  Viuer  ajudant  del  senyor  Conseller  en 
cap  y  Coronel  al  Ex.°^  Senyor  de  Marcin  pera  fer  à  saber  à  sa 
Ex.*  com  lo  Ex.ï»  Senyor  Gouernador  se  era  adherit  à  que  dit 
senyor  de  Marcin  donas  lo  nom  en  la  present  ciutat. 
GeSMarl         DiJOUS  à  XXIIIJ  de  dit  die  de  sanct  Barthomeu  lo  Ex."  se- 
nyor de  Marcin  Tinent  general  de  las  armadas  de  sa  Mag.*  (que 
Deu  guarde)  en  Catalunya,  conuida  à  dinar  al  Ex.™  S/  Gouer- 
nador, als  111. senyors  Consellers,  y  molts  Capitans  y  altras  per- 
sonas  de  compte  en  la  guerra,  lo  qual  dinar  se  feu  en  lo  baluart 
de  lleuant  ab  molta  opulentia  y  franquesa  aixi  de  diuersitat  de 
plats  com  de  tot  lo  demés  necessari  y  estant  dinant  se  tiraren 
moltas  canonades  ab  bala  de  artilleria  enuers  lo  Campament  del 
enemich  qui  era  en  la  Parochia  de  Sanct  Marti, 
sa^rít'uufst  y     ^^^^      oratio  se  tirà  tota  la  artilleria  dels  ba- 

ncdIVmos-     luarts  ab  bala  y  molta  mosqueteria  aixi  en  los  presidis  de  la  pre- 
quetena.        ggj^j  Qutat  com  Qïi  lo  fort  dc  Monjuich  fent  tres  salues  ab  molt 
gran  orde  y  concert  pera  celebrar  la  festa  del  gloriós  Sanct  Lluis 
Rey  de  Fransa  y  patró  desta  Ciutat,  vigilia  del  qual  era  dit  die. 


ch  i  n  en  lo 
baluart  de 
Llevant. 


AGÜSI]  183 

DiUENDRES  à  XXV.  die  de  Sanet  Lluis  los  Senyors  Conse- 
llers sens  promenia  ni  gramallas  sino  sols  ab  las  insignias  consu- 
lars spasas  y  balonas  planas  per  ocasió  del  continuo  quefer  te- 
nian  de  anar  à  unas  parts  y  altras  per  la  guarda  de  la  present 
Ciutat  y  estar  lo  enemich  tant  prop  delia  anaren  à  la  Iglesia  de 
la  seu  ahont  se  celebraua  la  festa  del  gloriós  sanct  Lluis  y  pujats 
al  altar  major  y  assentats  ab  los  banchs  a  la  part  del  Euangeli 
ohiren  lo  oíïici  se  digué  en  dita  Iglesia  y  quant  se  lleuà  nostre 
Senyor  se  tirà  tota  la  artilleria  era  en  los  presidis  y  muralla  de  la 
present  Ciutat  en  regosijo  de  tant  gran  festa,  acabat  lo  qual  offici 
dits  Senyors  Consellers  anaren  à  la  Capella  de  nostra  Senyora 
sanctissima  de  la  Conceptio  ahont  feren  cantar  una  Salue  à  cant 
de  orga  per  hauer  aportat  dit  die  à  dita  Capella  de  part  de  dits 
Senyors  Concellers  y  en  virtut  de  deliberatio  per  lo  saui  Concell 
de  cent  feta  à  XVIIIJ  de  Juliol  proppassat  sis  claus  de  plata  pen- 
jants  de  un  cordo  de  seda  blaua  y  plata  molt  riquissimament  fet 
ab  moltas  peras  y  penjantillos,  las  quals  se  donaren  en  comme- 
moratio  de  las  claus  dels  portals  de  la  present  Ciutat  que  los  Se- 
nyors Consellers  encomanaren  estos  dies  passats  à  Maria  Sanc- 
tissima peraque  fos  seruida  ser  la  guarda  y  defensa  desta  Ciutat, 
las  quals  claus  posaren  à  la  ma  de  Maria  Sanctissima  de  la 
Concepció,  e  acabada  la  dita  Salue  dits  senyors  Consellers  se 
alsaren  y  sen  anaren  à  casa  de  la  Ciutat. 

DiSSAPTE  à  XXVJ  de  dit  se  tocà  à  rebato  comensant  à  to- 
car aquell  la  Campana  dita  Thomasa  de  la  Seu  y  així  mateix  to- 
tas  las  demés  Parochias  y  Iglesias  peraque  tothom  acudís  à  son 
puesto,  per  tenirse  intel·ligència  que  lo  enemich  se  volia  apro- 
char  à  las  murallas,  y  vehent  que  nos  mouia  de  Sanct  Marti  de 
Prouensals  en  lo  lloch  dit  la  Granota  ahont  tenia  son  Campament 
parà  dit  rebato  tornantsen  quiscu  à  sa  posada  pera  reposar. 

È  dit  die  a  la  matinada  se  tocà  à  concell  de  cent,  y  per  causa 
del  rebato  nos  pogué  juntar, 

È  dit  die  à  la  tarda  se  tornà  à  tocar  à  concell  de  cent  lo  qual 
se  tingué  en  executio  del  consell  de  cent  tingut  à  xviiij  del  cor- 
rent, y  en  aquell  se  llegí  per  lo  Sindich  de  la  present  Ciutat  un 
memorial  de  tots  los  Ciutadans  y  officials  se  trobauan  no  hauer 
obehit  à  las  cridas  de  la  present  ciutat  acudint  en  aquella  pera 
defensaria,  y  també  se  digué  com  alguns  officials  y  ciutadans  de 
la  present  ciutat  absents  de  aquella  y  per  part  de  aquells  hauian 
presentats  alguns  papers  ò  scripturas  per  raho  de  sa  absència, 


184  -  [M.DC.LI 

tot  lo  qual  se  donà  en  propositio  à  dit  Consell  per  que  en  ditas 
cosas  deliberas  lo  que  aparegués  conuenir. 

Lo  qual  Consell  deliberà  que  sens  disgregarse  fossen  anome- 
nadas  per  los  senyors  Consellers  dotze  personas  ab  igual  numero 
de  staments,  los  quaíls  juntament  ab  los  magnifichs  assessors  de 
la  present  casa  miren  totas  las  suplications  memorials  y  demés 
papers  se  son  presentats  à  dits  senyors  consellers  per  part  dels 
ciutadans  y  officials  de  la  present  Casa,  y  aixi  mateix  prenga  dita 
junta  tots  los  demés  papers  y  suplications  que  per  part  de  dits 
officials  y  ciutadans  absents  voldran  donar,  y  si  alguns  voldran 
informar  dita  junta  lo[s]  ojan  fent  per  dit  effecte  los  senyors  Con- 
sellers aixir  un  verguer  fora  de  Consell  antes  de  juntarse  dita 
junta,  y  peraque  alta  veu  publique,  que  si  hi  ha  personas  que 
vullan  informar  dita  junta  à  cerca  de  dit  fet  los  ojan  aquellas,  y 
après  ohidas  las  causas  que  dedueixen  ab  sas  suplicas  y  demés 
papers  voten  ditas  dotse  personas,  y  los  magnifichs  assessors  per 
scrutini  ditas  excusations  si  son  justas,  ò,  no  votant  cada  una  de 
per  si,  y  feta  esta  diligentia  fassan  relatio  en  lo  present  Consell 
summariament  de  la  admissió,  ò  repulsió  de  aquellas,  y  feta  dita 
relatio  los  Senyors  Consellers  manen  traurer  las  bossas  y  fer  ex- 
tractio  de  tots  los  officis  de  vida  y  temporals  ques  trobaran  tenir 
ditas  personas  han  faltat  à  obligatio  tant  justa  de  la  defensa  de 
sa  pàtria  y  encontinent  degan  los  Senyors  Consellers  en  presen- 
tia  de  dit  Consell  prouehir  los  officis  de  gràcia  ques  trobaran  va- 
car per  absència  de  las  personas  quels  obtenian,  y  que  las  ma- 
teixas  dotse  personas  junt  ab  los  Senyors  Concellers  desinsiculen 
las  tals  personas  ques  trobaran  ser  insiculadas  y  las  que  nou  son 
se  fassa  ab  ellas  lo  que  esta  deliberat  lo  die  de  XViiij  del  corrent. 
Y  per  quant  lo  perill  del  enemich  es  tant  gran  com  es  de  veu- 
rer  no  puga  anarsen  persona  dels  officials  ni  ciutadans  de  ella 
qui  seran  tornats  sens  llicencia  dels  Senyors  Consellers  tant  quant 
lo  enemich  estarà  ab  son  exercit  deuant  la  present  ciutat  sots  las 
mateixas  penas,  per  lo  qual  effecte  demunt  dit  foren  anomena- 
des per  los  senyors  consellers  las  dotse  personas  següents 

Lo  D."^  Fran.^^  Gimbert.  j 

Lluis  Bataller  ^Ciutadans  y  militar 

Joseph  Jouer  ) 

Sebastià  Cormellas  \ 

Pere  Joan  Xirau      v  Mercaders 

Joan  Juliol  )  ^ 


AÜÜSXj  18^ 

Fransesch  Joseph  Fontana  Notari  de  Baifcelonj.» 

Anthoni  Llopart,  Droguer. 

Saluador  Riambau  Notari  real. 

Pere  Crusats,  Sastre. 

Fransesch  Soler  pellisser. 

Joseph  Sans,  Corder. 

Las  quals  personas  anomenadas  miraren  y  molt  extensament 
sensuraren  las  excusations  que  per  part  de  las  personas  absents 
de  la  present  ciutat  se  donaren  admetent  aquellas  quels  apare- 
gué segons  Deu  y  sas  consientas  se  hauian  de  admetrer,  y  dei- 
xant de  admetrer  aquellas  que  no  tenian  causa  justa,  com  en  dit 
Consell  esta  llargament  continuat  al  qual  se  llegiren  ditas  perso- 
nas, y  en  aquell  se  tragueren  los  officis  en  lloch  de  aquellas  per- 
sonas quels  apareixia  no  tenian  llegitima  excusatio,  y  son  los 
següents. 

Primo  en  lloch  de  don  Acasi  de  Ripoll,  per  receptor  de  la 
Ballia  general, 

Cebrià  Costa  mercader. 

ítem  per  arxiuer  mercader  en  lloch  de  Raphel  Roure  absent, 
Pau  Bertran  mercader. 

ítem  en  lloch  de  Honofre  Massanes,  mercader,  regint  lo  lli- 
bre major  tercer  del  banch  absent, 
Joan  Fransesch  Ferrer  mercader. 

ítem  per  absentia  de  Christophol  Sangenis  mercader  Caxer 
de  la  taula  absent, 

Christophol  Mercer  mercader. 

ítem  per  lo  llibre  manual  segon  del  banch  per  absentia  de 
Sebastià  Costa  notari  real, 

Fransesch  Pastor  notari  publich  de  Bar[celon].^ 

ítem  per  absentia  de  Fransesch  Reuerter  notari  de  Bar[ce- 
lon].*  regint  lo  llibre  tercer  manual  del  banch, 

Fransesch  Llunell  notari  de  Barcelona. 

ítem  per  absentia  de  Joan  Serra  notari  publich  de  B[arce- 
lon].^  scriua  de  registre,  fonch  extret 

Joseph  Boleda  notari  publich  de  Bar[celon].^ 

ítem  per  absentia  de  Joseph  Many  argenter  faller  del  pes  de 
la  farina 

Joseph  Lloreda  droguer. 

ítem  per  absentia  de  miçer  Joan  Pau  Xammar  donzell  consol 
de  Llotja 


Ajudant 
municions 
extracció. 


de 


l86  [M.DC.Ll 

Misser  Joseph  Massó. 

ítem  per  absentia  de  mossèn  Fransesch  Soler  administrador 
del  Banch 

Mossèn  Dimas  Çafont  ciutadà. 

ítem  per  absentia  de  Honofre  Piquer  mercer  portaler, 

Hieronym  Sala  sabater,  com  ditas  y  altras  cosas  en  dit  Con- 
sell mes  llargament  estan  contengudas. 

Dimecres  à  XXX  de  dit  se  tingué  consell  de  cent  en  lo  quat 
fonch  feta  electio  de  ajudant  de  munitioner  en  lloch  y  per  absen- 
tia de  Fransesch  Ferrer  Caparo  perayre  de  la  persona  deuall 
scrita  y  següent. 

Joseph  Borràs  argenter. 

Dijous  à  XXXJ  de  dit. 

DoN  Fr.^°  Vila 
Conseller  en  Cap. 


[SETEMBRE] 


Concell  de 
Cent:  dema- 
na als  Dipu- 
tats absents, 
vingan  a  de- 
fensar la  pà- 
tria. 


Ofertes  del 
Real  Consell. 


Favor  y 
ajuda  a  les 
monges  de 
Pedralbes. 


Dilluns  à  IIIJ  de  dit.  Se  tingué  consell  de  cent  en  lo  qual  se 
deliberà  de  scriurer  als  molt  111. Senyors  Deputats  junts  y  à 
quiscu  delís  eran  fora  de  la  present  ciutat  peraque  fossen  seruits 
venir  en  aquella  pera  la  defensa  de  llur  pàtria  y  pera  donar 
exemple  à  les  demés  personas  assisl;escan  com  tenen  obligatio. 

È  també  en  dit  consell  arribà  lo  mag.^^  misser  Narcis  Peralta 
doctor  del  real  Consell  lo  qual  fonch  assentat  desprès  del  primer 
prom  en  la  forma  acostumada,  y  en  nom  de  tot  lo  real  Consell 
se  oíïíerí  en  tot  lo  que  fossen  de  benefici  y  utilitat  per  la  conue- 
nientia  y  conseruatio  de  la  present  ciutat  de  Barcelona  y  Princi- 
pat de  Catalunya. 

È  també  fonch  comes  als  Senyors  Consellers  y  vintyquatre- 
na  de  guerra  lo  donar  tot  fauor  y  ajuda,  à  las  Senyoras  monjas 
de  Pedralbes  fora  los  murs  de  la  present  Ciutat  per  lo  temor  se 
tenia  de  que  lo  Enemich  no  anas  en  dit  monastir,  com  ditas  y 
altras  cosas  en  dit  Consell  estan  mes  llargament  contengudas  (*). 


(*)    Les  altres  decisions  adoptades,  que  no  s'esmenten  en  Dietari,  foren: 

Transferir,  del  compte  de  pèrdua  de  monedes,  20  mil  íb  al  de  la  lleva  de  700  infants  dedi- 
cats a  la  guarda  de  la  ciutat,  per  al  pagament  de  llurs  socors. 

Donar  permís,  durador  fins  tot  el  mes  d'Octubre,  als  ciutadans  i  habitants  de  Barcelona  i 
a  les  persones  forasteres  —  excepció  feta  dels  taverners,  —  per  a  poder  entrar,  sots  forma  de 
manifest,  tttots  generós  de  vins  y  veremas  sens  pagar  dret  algú  a  la  present  Ciutats,  i  que 
passat  dit  termini  fos  exigida  la  cobranfa  de  Timpost  corresponent  a  les  partides  venudes. 

(Deliberacions  de  1651,  fols.  363.^  i  364.) 


Concell  de 
Cent.  -  Ab- 


macions. 


setembre]  187 

DiUENDRES  à  VIIJ  de  dit. — En  aquest  die  se  tingué  consell 
de  cent  en  lo  qual  foren  llegidas  differents  suplicas,  cartas,  y  fens  ""^y  ^^^^^ 
de  doctors  per  la  excusatio  de  alguns  ciutadans  se  trobauan  fora 
de  la  present  ciutat,  y  que  no  hauian  acudit  à  ella  per  ocasió  de 
la  inuasio  del  enemich;  y  aixi  mateix  se  llegiren  dos  memorials, 
ço  es  lo  hu  de  las  personas  eran  fora  dita  Ciutat,  y  eran  vinguts 
à  ella  desdel  die  de  XXVJ  de  Agost  prop  passat  fins  lo  die  pre- 
sent hauent  purgada  la  mora  de  la  pena  en  que  hauian  incorre- 
gut per  lo  qual  se  tenia  alguna  difficultat  en  desinsicularlos  con- 
forme dit  Concell  de  cent  hauia  ordenat  y  disposat;  y  altre 
memorial  de  las  personas  insiculadas  en  la  present  Casa  ques  tro- 
bauen  absents  de  la  present  ciutat  dit  die  de  XXVJ  de  Agost 
M.D.C.LJ.  molts  dels  quals  fins  vuy  no  hauian  comparegut,  las 
quals  suplications  memorials  y  altres  papers  foren  llegits  en  dit 
Consell,  y  estan  en  aquell  cusits,  donantlos  los  Senyors  Conse- 
llers per  propositio  perquè  en  orde  à  ditas  cosas  se  deliberas  lo 
que  conuingues. 

Lo  qual  Consell  feu  deliberatio  que  quant  al  que  te  respecte 
à  las  personas  que  fins  vuy  son  tornadas  à  la  present  ciutat  y  han 
comparegut,  y  etiam  aquellas  que  en  executio  de  la  deliberatio 
feta  per  lo  present  consell  à  XXVJ  de  Agost  proppassat  sels  son 
estats  extrets  altras  personas  en  sos  officis,  com  també  las  per- 
sonas que  sels  son  estats  prouehits  los  ofïicis  de  gràcia  attes  han 
purgat  la  mora,  no  sien  desinciculadas  de  las  bossas  en  ques  tro- 
ban  ser  insiculats  en  la  present  casa,  antes  aquellas  resten  insicu- 
ladas sens  compendrels  la  dita  deliberatio,  y  en  lo  que  te  respec- 
te, à  las  suplications  y  papers  presentats  per  las  ditas  personas 
quels  han  trets  los  officis,  y  à  las  demés  quels  han  prouehit  los  de 
gràcia  dit  fet  sie  comes  als  magnifichs  assessors  de  la  present 
casa,  y  dos  magnifichs  aduocats  aplicats  del  present  Consell  no- 
menadors  per  sa  Senyoria,  los  quals  de  dret  vejan  los  papers  y 
scusas  donadas  per  ditas  personas  si  son  relleuants,  ò  no  y  rela- 
tio  fassan  del  que  de  dret  senten  sobre  de  aquellas  à  dits  senyors 
consellers  y  dotsena  ja  anomenada,  y  ohits  aquells  voten  tant 
dits  Senyors  Consellers  com  la  dita  junta  per  scrutini  à  cada  hu 
de  per  sí,  y  lo  que  preualdra  se  pose  en  executio.  Y  per  quant  de 
present  se  troban  algunas  personas  de  dita  junta  indispostas,  los 
senyors  Consellers  sien  seruits  en  lloch  de  aquellas  anomenarne 
de  altras,  y  ques  desínsiculen  tots  los  demés  com  esta  ja  deslibe- 
rat  per  lo  consell  à  XXVJ  de  Agost  proppassat,  y  los  que  cons- 


i88 


[M.ÜC.Ll 


D  e  1  i  n  - 
qüïnts  trets 
•de  sagrat  ab 
cometent. 


Diputats  de 
■Catalunya: 
cartes  sobre 
llur  tornada 
Jí  Barcelona. 


Malvestats 
del  enemich 
pèls  voltants 
de  Barcelo- 
na.— Escara- 
muça  ab  la 
-cavalleria. 


tara  se  son  absentats  de  la  present  ciutat  sens  llicencia  de  dits 
Senyors  Consellers,  y  que  nos  pugan  disgregar  dits  senyors  Con- 
sellers y  junta  que  primer  no  sie  posat  tot  lo  sobredit  en  executio. 

Dit  die  los  senyors  Consellers  ab  assistentia  del  senyor  ve- 
guer,  y  son  assessor  se  juntaren  en  la  Casa  de  la  present  ciutat, 
y  en  la  sala  de  Consell  de  cent  juntament  ab  dotse  prohomens  y 
los  aduocats  de  la  present  casa  ahont  varen  prouehir  ser  cas  acor- 
dat la  mort  que  hauian  perpetrada  Pere  Joan  Macip  joue  cirurgia 
y  Raphel  Ferran  hortola  en  persona  de  Jaume  Planella  moço  de 
mulas  al  qual  hauian  mort  ab  un  colp  de  pistola,  y  los  dits  de- 
linqüents estauen  guardantse  en  lo  monastir  dels  pares  Carmeli- 
tas  Calsats,  de  hont  fonch  prouehit  fossen  trets  ab  somatent 
alsat. 

Dilluns  à  XJ  de  dit. — En  aquest  die  se  tornà  à  tenir  Con- 
sell de  cent  en  lo  qual  foren  llegidas  unas  cartas  tramesas  als 
molt  111.^^  Senyors  Consellers  dels  Senyors  Deputats  del  general 
de  Catalunya  residints  en  Manresa  en  comú  y  també  particular- 
ment, y  en  particular  una  del  Senyor  ohidor  Valentia  de  la  Vila 
de  Mataró,  altra  dels  Senyors  Consellers  de  la  ciutat  de  Manresa, 
acerca  de  la  resposta  del  que  per  los  senyors  consellers  era  stat 
suplicat  als  s/^  Diputats  que  vinguessen  en  la  present  ciutat, 
ahont  podian  tenir  son  consistori  y  obrar  lo  benefici  de  la  Pro- 
uincia,  las  quals  cartas  foren  llegidas  en  dit  Consell,  y  estan  en 
aquell  cusidas  donantlas  dits  Senyors  Consellers  per  propositio, 
sobre  lo  qual  dit  consell  prengué  la  deliberatio  que  en  aquell 
llargament  es  de  veurer  (*). 

Dijous  à  XIIIJ  de  dit. — En  aquest  die  la  caualleria  del  exer- 
cit enemich  feya  algunas  correrias  desde  lo  quartel  de  sanct 
Marti  ahont  tenia  son  gros  fins  à  la  Vila  de  Sans  per  la  falda  de 
la  montanya,  fent  presoners  tots  los  paysans  trobaua,  cremant  y 
derrocant  moltas  casas,  destruhint  vinyas  y  proprietats,  confor- 
me y  ab  lo  rigor  se  acostuma  en  la  guerra.  Lo  Ex.°^  Senyor  de 
Marcin  eStaua  dintre  la  ciutat  de  Barcelona  per  gouernar  aque- 
lla, tenint  tota  sa  caualleria  y  infanteria  aquartelada  de  la  millor 
manera  los  era  possible  en  los  valls,  ò  fossos  de  las  murallas  de 
la  present  ciutat  abrigats  ab  sas  barracas  que  los  soldats  se  ha- 
uian fetas,  y  vehent  que  alguns  squadrons  del  enemich  estauan 
auansats  deues  lo  lloch  de  Sans  la  nostra  Caualleria  hisque  à  la 


,    V.YAp'n.lix  XXXIII. 


setembre]  i»9 

volta  de  dits  squadrons  Enemichs  ahont  se  forma  y  [hagué?] 
molt  gran  scaramuça  entre  la  Caualleria  enemiga  y  la  nostra  que 
dura  per  spay  de  mes  de  dos  horas,  en  tant  que  vingueren  à 
mesclarse  ab  las  spasas  en  las  mans,  y  acudint  lo  Enemich  à  do- 
nar calor  à  sa  gent  aixi  ab  major  numero  de  squadrons  de  caua- 
lleria com  de  infanteria,  tingueren  los  nostres  de  pendrer  la  reti- 
rada, abrigantse  de  la  artilleria  desta  Ciutat,  y  segons  se  digué 
hi  hagué  molt  strago  per  lo  enemich,  no  hauenthi  dels  nostres 
per  gràcia  de  Deu  ningun  mort  nafrat  ni  presoner. 

Dit  die  se  tingué  consell  de  cent  en  lo  qual  se  empresta  al  srí^'df  Marí 
S."^  de  Marcin  deu  milia  lliuras  per  subuentio  de  sas  tropas. 

DiUENDRES  à  XV.  de  dit 

D.^^^  Fran."  Vila 
Conseller  en  Cap 


chin. 


DiMARS  à  XVIIIJ  de  dit. — En  aquest  die  los  Senyors  Conse- 
llers y  personas  de  la  dotsena  per  lo  saui  consell  de  cent  anome- 
nada pera  desincicular  las  personas  se  trobauan  absents  de  la  pre- 
sent ciutat  acabaren  de  fer  dita  desinsiculatio  de  las  bossas  en 
que  estauan  insiculats,  conforme  y  de  la  manera  es  de  veurer  en 
lo  memorial  deuall  scrit. 


MEMORIAL  de  las  personas  desinsiculadas  de  las 
bossas  de  la  casa  de  la  present  ciutat  en  executio  de  la  deli- 
beratio  feta  per  lo  saui  Consell  de  cent  celebrat  als  xj  del 
mes  de  setembre  M .D.C.Lj .  per  los  molt  IlL'  senyors  Con- 
sellers y  dotsena  per  dit  effecte  anomenada. 

Als  XIJ  de  setembre  de  dit  any  de  la  bossa  de  Conse- 
ller en  cap  militar  fonch  desinciculat  lo  següent. 
Don  Joan  de  Argensola  } 

Als  XliJ  de  dit  mes  y  any,  de  la  mateixa  bossa  foren 
desinciculats  los  següents. 
Joseph  Spuny  i 
Don  Pedró  Aymerich  y  Cruillas) 
Joan  Pau  Xammar  ) 

Dit  die  de  la  bossa  de  Conseller  secjon  ciutadà  foren 
desinciculats  los  següents. 
Fransesch  Vidal  y  Ros  ) 
Joseph  de  Urrea       •  f 


[M.DC.Ll 

Dit  die  de  la  bossa  de  Conseller  segon  militar  foren 
desinsiculats  los  seguenÇs. 
Phelip  de  Boxadors 
Dimas  Pobbla 

Joseph  de  Olmera  y  Altarriba 
m/  Fransesch  Soler 
Fransesch  Bonauentura  de  Gualbes 

Dit  die  de  la  bossa  de  Conseller  ters  militar  fonch  des- 
inciculat  lo  auall  scrit. 
Raphel  Bonauentura  de  Gualbes} 

Dit  die  de  la  bossa  de  conseller  ters  ciutadà  foren  des- 
inciculats  los  següents. 
M."^  Hieronym  Pastor  de  Lleyda 
Jaume  Llobregat  y  Amell 
Gismundo  Boffill 

Als  XV  de  dits  mes  y  any  de  la  bossa  de  Conseller  se- 
gon militar  fonch  desinciculat  lo  auall  scrit. 
Fransesch  Descallar  y  Sorribes. } 

Dit  die  de  la  bossa  de  Conseller  ters  militar  foren  des- 
inciculats  los  auall  scrits. 
Don  Joseph  de  Farrera  | 
Miquel  Maduxer  y  Junyent  > 
Pere  Joan  Puiguert  y  Manresa) 

Dit  die  de  la  bossa  de  conseller  ters  ciutadà  fonch  des- 
inciculat lo  auall  scrit. 
M.'^  Barthomeu  Soler.  } 

Dit  die  de  la  bossa  de  Conseller  quart  mercader  foren 
desinciculats  los  auall  scrits. 
Pau  Rossell  I 
Joseph  Riba  f 

Dit  die  de  la  bossa  de  conseller  quint  artista  foren 
desinciculats  los  auall  scrits. 
Joan  Serra  notari  de  Barcelona 
Fransesch  Jener  adroguer. 
Fransesch  Pla  notari  de  Barcelona. 
Joan  Batista  Gracia  notari  de  Bar[celon].^ 
Sebastià  Costa  notari  real  col·legiat 

Dit  die  de  la  bossa  de  Conseller  sisè  menestrals  foren 
desinciculats  los  auall  scrits. 
Pere  Joan  Mas  mercer  } 


SETEMBRt]  191 

Joseph  Menalt  ferrer  | 

Pau  Dalmasas  perayre  / 

Josep  Many  argenter.  ) 

Dit  die  de  la  bossa  de  clauaris  ciutadans  y  militars  fo- 
ren desinciculats  los  auall  scrits. 

Don  Anton  de  Peguera  \ 

Mj  Diego  Cisteller.  J 

Don  Joan  de  Argensola.  l 

Raphel  Bonauentura  de  Gualbes.  l 

Don  Joseph  de  Ferrera.  / 
Joseph  Eua.  1 

Pheliph  de  Boxadors.  i 

M/  Fransesch  Soler.  / 

Dit  die  de  la  bossa  de  scriua  major  foren  desincicu- 
lats los  auall  scrits. 

Joan  Serra  notari  de  Bar[celon].^  | 

Sebastià  Costa  notari  real  / 

Fransesch  Pla  notari  de  Bar[celon].^  ) 

Dit  die  de  la  Bossa  de  ajudant  de  Scriua  major  foren 
desinciculats  los  auall  scrits. 

Joan  Serra  notari  de  Bar[celon].^  ] 

Fransesch  Pla  notari  de  Bar[celon].^  > 

Sebastià  Costa  notari  real  col·legiat.  ) 

Dit  die  de  la  Bossa  de  obrers  artistas  foren  desincicu- 
lats los  auall  scrits. 

Sebastià  Costa  notari  real  col·legiat  \ 

Joan  Cortes  notari  real  col·legiat.  1 

Honofre  Raffart  candeler  de  cera  > 

Miquel  Sabador  candeler  de  cera.  | 

Joan  Pla  adroguer.  j 

Dit  die  de  la  Bossa  de  obres  mercaders  foren  desin- 
ciculats los  auall  scrits. 

Jaume  Falguera  j 

Fransesch  Oller  ( 

Joseph  Lladó  í 

Pau  Rossell.  | 

Dit  die  de  la  bossa  de  consell  de  cent  notaris  reals 
col·legiats  fonch  desinciculat  lo  auall  scrit. 

Sebastià  Costa } 

Als  xvj  de  dits  mes  y  any  de  la  dita  bossa  de 


192 


[m.dc.li 


notaris  reals  collegiats  foren  desinciculats  los  auall  scrits. 


Dit  dic  de  la  Bossa  de  Consols  de  Llotja  Ciutadans  y 


militars  foren  desinciculats  los  auall  scrits. 
MJ  Aleix  Tristany  \ 
Dimas  Pobbla. 

Raphel  Bonauentura  de  Gualbes 
Joan  Batista  Corbera  y  S.*  Climent 
Don  Joseph  de  Ferrera. 
Phelip  de  Boxadors. 
Don  Henrich  Sanmenat 
Joseph  de  Urrea. 

M/  Fransesch  Llunes.  y 
Joseph  de  Olmera  y  Altarriba  / 
Miquel  Maduxer  y  Junyent.  ' 
M.*^  Joan  Pau  Xammar.  I 
M/  Anthoni  Comas.  1 
M/  Fransesch  Soler.  I 
Joseph  Berart.  I 
M.*^  Fransesch  Vidal  y  Ros.  I 
Gismundo  BoffiU.  I 
Don  Phelip  Roger.  I 
Don  Joan  Argensola.  / 


Dit  die  de  la  bossa  de  Mostasafs  ciutadans  y  militars^ 


y  mercaders  foren  desinsiculats  los  següents. 
Jaume  Llobregat  y  Amell 
Joseph  Damians  1 
Don  Joseph  Clariana  J 
Fransesch  Oller  mercader  I 
M/  Fransesch  Vidal  y  Ros  I 
M    Fransesch  Soler.  [ 
Don  Pedró  Aymerich  y  Cruillas.  V 
Pere  Pineda  y  Reart.  / 
Fransesch  de  Gualbes  fill  de  Bonauentura. 
Joseph  Spuny 
M/  Joseph  Eua. 
Joan  Batista  Sabater  mercader 
Raphel  Bonauentura  de  Gualbas 
Don  Henrich  Sanmenat  / 


Jaume  Bas.  i 
Jaume  Vila.  ( 


! 


\ 


setembre]  193 

Joseph  Ferran  mercader 
Don  Benet  Olmera. 
Phelip  de  Boxadors 
Don  Joan  de  Argensola 
Don  Joseph  de  Ferrera 
Galceran  Cahors  y  de  Soler. 
Dimas  Pobbla  / 
MJ  Aleix  Tristany 
Miquel  Maduxer  y  Junyent. 
Anton  Bru. 

Joseph  de  Olmera  y  Altarriba 
Don  Anton  de  Peguera  J 

Als  xvij  de  dit  mes  y  any  de  la  bossa  de  Jutges  de 
taula  militars  foren  desinciculats  los  auall  scrits. 
Don  Pedró  Aymerich 
Fransesch  Bonauentura  de  Gualbas. 
Galceran  Cahors  y  de  Soler. 
Ramon  Spuny. 
Don  Anton  de  Peguera 
M."^  Joan  Pau  Xammar. 
Don  Joseph  de  Ferrera 
M/  Fransesch  Soler 
Don  Henrich  Senmenat  y  de  la  Nuça^ 
Hieronym  Cornet  y  Sacirera. 
Phelip  de  Boixadors. 
Joseph  Berart 
Fransesch  Gort 

Raphel  Bonauentura  de  Gualbes 
Joan  Batista  Corbera  y  S.*  Climent.  / 

Dit  die  de  la  Bossa  de  Jutges  de  taula  ciutadans  fo- 
ren desinciculats  los  auall  scrits 
M."^  Pere  Pineda  y  Reart. 
Joseph  Damians. 
Joseph  de  Urrea. 
Mj  Diego  Cisteller. 
M."^  Fransesch  Llunas. 
Anton  Bru. 

Dit  die  de  la  bossa  de  batlles  ciutadans  y  militars  fo- 
ren desinciculats  los  auall  scrits. 
Raphel  Bonauentura  de  Gualbas.  } 


XV  -  13 


[94 


[m.dc.li 


M."^  Fransesch  Llunas. 
Joseph  de  Olmera  y  Altarriba. 
M/  Aleix  Tristany. 
Pere  Joan  Puiguert  y  Manresa 
Micer  Fransesch  Vidal  y  Ros 
Hieronym  Cornet  y  Sacirera. 
Miquel  Maduxer. 
Don  Anton  de  Peguera. 
Joan  Batista  Corbera  y  S.*  Climent 
Joseph  de  Urrea. 
Phelip  de  Boxadors 
Don  Joseph  de  Farrera. 
Fransesch  Ros 

Fransesch  Bonauentura  de  Gualbas. 

Anton  Bru. 

Galceran  Cahors 

Misser  Pere  Pineda 

MJ  Barthomeu  Soler. 

Dit  die  de  la  bossa  de  obrers  ciutadans  y  militars  fo- 
ren desinciculats  los  auall  scrits 

M/  Joseph  Eua. 

Jaume  Llobregat  y  Amell 

M."^  Pere  Anthoni  Serra 

Joseph  de  Urrea 

M."^  Aleix  Tristany 

Joseph  Spuny 

Phelip  de  Boxadors 

Raphel  Bonauentura  de  Gualbes. 

Don  Henrich  Sanmenat.  \ 

Fransesch  Descallar  y  Sorribas  j 

Joseph  Berart 

M.^  Fransesch  Soler 

Fransesch  Bonauentura  de  Gualbes. 

Don  Joseph  de  Ferrera. 

Don  Joan  Argensola. 

Joan  Batista  Corbera  y  S.*  Climent. 

Ramon  Spuny.  J 

Dimas  Pobbla.  / 

Dit  die  de  la  bossa  de  administradors  de  plaças  ciu 
tadans  y  militars,  mercaders  y  artistas  foren  desincicu- 
lats los  següents. 


setembre]  195 

Galceran  Cahors  y  de  Soler. 

Pau  Rossell  mercader. 

Miquel  Maduxer. 

Don  Anthon  de  Peguera 

M/  Fransesch  Llunas 

Don  Phelip  Roger. 

Pere  Joan  Puiguert  y  Manresa. 

Phelip  de  Boxadors 

Joseph  Spuny 

Fransisco  Gort 

Misser  Fransesch  Soler 

Dimas  Pobbla 

Fransesch  Descallar 

Misser  Joseph  Eua. 

Misser  Aleix  Tristany. 

Misser  Joan  Pau  Xammar. 

Gismurdo  Boíïill. 

Mis?er  Miquel  Grimosachs 

Joseph  de  Urrea. 

Misser  Diego  Cisteller 

Mossèn  Joseph  Damians 

Raphel  Bonauentura  de  Gualbes 

Pere  Roca  notari  real 

Dit  die  de  la  bossa  de  Juristas  y  Jutges  de  taula  foren 
desinciculats  los  auall  scrits. 

Misser  Miquel  Grimosachs. 

M  sser  Domingo  Osona. 

Misser  Fransesch  Llunas 

Misser  Aleix  Tristany. 

Misser  Joseph  Eua. 

Misser  Fransesch  Soler. 

Misser  Pere  Anthoni  Serra. 

Dit  die  de  la  bossa  de  Consell  de  Cent  ciutadans  y  mi- 
litars foren  desinciculats  los  auall  scrits. 

M."^  Fransesch  Vidal  y  Ros. 

M."^  Domingo  Osona. 

Don  Henrich  Sanmenat 

Fransesch  Bonauentura  de  Gualbes. 

Dimas  Pobbla. 

Don  Pedró  Aymerich 


[M.DC.LE 

Raphel  Bonauentura  de  Gualbes  \ 
Joseph  de  Urrea. 
Mossèn  Benet  Olmera 
Fransisco  Gort. 
Don  Joan  Argensola 
Mossèn  Gismundo  BoffiU 
Jaume  Llobregat  y  Amell 
Don  Anton  de  Peguera 
M.'^  Barthomeu  Soler 
M/  Fransesch  Soler 
Miquel  Maduxer  y  Junyent 
Don  Joan  Blanas  y  Centellas. 
Mossèn  Joseph  Olmera  y  Altarriba.| 
Joseph  Berart 
Fransesch  Fons. 
Pere  Joan  Puiguert  y  Manresa. 
Mosen  Fransesch  Callar  y  Sorribes 
Phelip  de  Boxadors 
Joseph  Spuny 
Anton  Bru 
Misser  Aleix  Tristany.  / 

Dit  die  de  la  bossa  de  taulers  ciutadans  y  militars  fo~ 

ren  desinciculats  los  seg-uents. 
Don  Joan  Argensola 
M.o  Anthon  Bru 
Felip  de  Boxados 
M/  Francesch  Soler 
M.^  Fran.^ii  Vidal  y  Ros 
Jaume  Llobregat  y  Amell 
M.""  Joseph  Eua. 

Dit  die  de  la  Bossa  de  Taulers  mercaders  foren  des- 

insiculats  los  auall  scrits. 
Jaume  Falguera 
Pau  Rossell. 

Dit  die  de  la  Bossa  de  receptor  de  la  Ballia  Generat 
foren  desinsiculats  los  auall  scrits. 
Francesch  Bonauentura  de  Gualbes 
Don  Joseph  de  Ferrera 
Fran.^'^  Fons 
M/  Domingo  Osona 


^setembre]  197 

Joseph  de  Urrea  \ 

Pere  Pineda  y  Reart 
M/  Diego  Cisteller 
Joseph  Berart 
Joseph  Olmera  y  Altarriba 
Felip  de  Boxados 
Joseph  Spuny 
Don  Joan  Argensola 
M.'^  Joseph  Eua 
Don  Henrich  Semmanat 
Pere  Joan  Puiguert  y  Manresa 
Joseph  Damians 
M/  Francesch  Soler 
Ramon  Spuny 
Don  Pedró  Aymerich 
Fran.'^h  Descallar  y  Sorribes.  / 

Dit  die  de  la  Bossa  de  Consol  de  Lotya  mercader  fo- 
ren desensiculats  los  auall  scrits 
Francesch  Oller 
Pau  Rossell 
Jaume  Falguera 
Joseph  Lladó. 

Dit  die  de  la  Bossa  de  Aduocats  de  la  ciutat  foren 
desinsiculats  los  auall  scrits 
M."^  Francesch  Soler 
M."^  Joseph  Coromines 
M/  Diego  Cisteller 
Francesch  Llunes 
Joan  Pau  Xammar 
M.""  Aleix  Tristany 
M   Joseph  Eua, 

Dit  die  de  la  Bossa  de  Concell  de  Cent  nottaris  de 
Bar[ceIo].°^  foren  desinsiculats  los  auall  scrits 
Joan  Serra  i 
Francesch  Pla  > 
Joan  Batista  Gracia.* 

Dit  die  de  la  Bossa  de  Consell  de  Cent  mercaders  fo' 
ren  desinciculats  los  auall  scrits. 
Joseph  Ceruero  ) 
Joseph  Riba  f 


/ 


198  [m.dc.li 

Anthoni  Lladó  \ 
Pere  Sanet  Marti  y  Creixell  1 
Pau  Rossell  I 
Anthoni  Vidal  f 
Joan  Llinàs  \ 
Joan  Miquel  Pous  / 
Fransesch  Oller  1 
Saluador  Pico  1 
Joseph  Portell  | 
Joseph  Ferran.  / 

Als  XVIIJ  de  dit  mes  y  any  de  la  Bossa  de  Verguer  y 

correu  fonch  desinciculat  lo  deuall  scrit 
Hiacinto  Marques,  Sastre. } 

Dit  die  de  la  Bossa  de  Portalers  altrament  dita  xa« 

uega  foren  desinsiculats  los  auall  scrits. 
Joan  Serra  sastre  \ 
Joan  Rojas  sastre 

Andreu  Roca  teixidor  de  lli  j 

Joan  Miquel  Pous  pellisser  I  • 

Hieronym  Alsina  passamaner  I 

Sebastià  Macip  Argenter  I 

Pau  Velles  Calsater  I 

Jaume  Rossell  passamaner  I 

Gaspar  Carreras  botiguer  de  telas  \ 

Pere  Puig  rubi  perayre  / 

March  Mestre  veler 

Climent  Porcia  (*)  veler 

Fransesch  Torrents  sastre 

Joseph  Bertran  Sastre 

Simeon  Guri  Sombrerer 

Miquel  Sabador  Candeler  de  cera 

Honofre  Piquer  mercer  | 

Jaume  Brauo  menor  tapiner.  / 

Dit  die  de  la  bossa  de  pesador  de  mostasaf  fonch  des- 
insiculat  lo  auall  scrit 

Pau  Valies  Calsater. } 

Dit  die  de  la  Bossa  de  receptors  y  palloler  foren  des- 
insiculats los  auall  scrits. 


(*)  Té  de  dir  Perera,  segons  consta  en  el  registre  de  Delibera:íons  y  en  aquest  mateix 
Memorial,  en  la  relació  dels  desinsaculats,  dit  dia,  de  la  Bossa  de  Credencer. 


setembre]  199 

Jaume  Rossell  passamaner 
Honofre  Piquer  mercer 
Joan  Cornet  ferrer 
Andreu  Roca  teixidor  de  lli 
Raphel  Marques  y  Sorts  sastre 
Gaspar  Carreras  mercer 
Jaume  Brauo  tapiner 
Joseph  Vinyes  adroguer. 

Dit  die  de  la  Bossa  de  Credencer  foren  desinciculats 
los  auall  scrits. 
Fransesch  Company  passamaner 
Honofre  Piquer  mercer 
Hieronym  Major  botiguer  de  telas 
Andreu  Roca  teixidor  de  lli 
Maori  Matia  adrofjuer 
Joan  Pla  droguer 
Fransesch  Gener  droguer 
Benet  Saurina  velluter 
Joseph  Many  argenter 
Fransesch  March  Candeler  de  cera 
Gaspar  Carreras  botiguer  de  telas 
Climent  Perera  veler 
Miquel  Sabador  Candaler  de  cera. 

Dit  die  de  la  Bossa  de  sota  administrador  y  Capde- 
guaite  foren  desinpiculats  los  auall  scrits. 
Joseph  Bertran  sastre 
Pere  Puigrubi  perayre. 

Dit  die  de  la  [bossa  de]  Porter  de  clauari  fonch  des- 
inciculat  lo  auall  scrit 
Jaume  Rossell  passamaner.  } 

Als  xviiij  de  dit  mes  y  any  de  la  bossa  de  consell  de 
cent  candeler  de  cera  foren  desinciculats  los  auall  scrits. 
Honofre  Rafifart  j 
Fransesch  March/ 
Miquel  Sabador.  ) 

Dit  die  de  la  Bossa  de  Consell  de  cent,  Julians  mer- 
cers  foren  desinciculats  los  auall  scrits. 
Hieronym  Major. 
Gaspar  Carreras 
Pere  Joan  Mas 


200  [M.DC.LI 

Honofre  Piquer.  } 

Dit  die  de  la  Bossa  de  conseller  sisè  menestral  fonch 
desinsiculat  lo  auall  scrit. 
Esteue  Bescans  perayre} 

Ramon  Graner  Calseter — al  qual  Ramon  Graner  fonch  per  los  se- 
nyors Consellers  y  dotsena  votat  per  tres  vegadas  y  sempre 
los  vots  vingueren  en  paritat,  la  qual  paritat  se  deixa  al  saui 
Consell  de  cent,  y  no  fonch  les  horas  desinsiculat. 

Dit  die  de  la  Bosa  de  Verguer  y  Correu  fonch  desin- 
siculat lo  auall  scrit. 
Esteue  Bescans  perayre.  } 

Dit  die  de  la  Bossa  de  portalers  foren  desinsiculats  los 
auall  scrits. 
Esteue  Bescans  perayre }  . 

Ramon  Graner  Calsater — al  qual  aixi  mateix  per  tres  vegades  fonc 
votat,  y  sempre  vingué  a  paritat,  la  qual  paritat  se  deixà  al 
saui  Consell  de  cent  y  no  fonch  las  horas  desinciculat. 

Dit  die  de  la  Bossa  de  Credenser  foren  desinciculats 
los  auall  scrits. 
Esteue  Bescans  Perayre 
Pere  Boffurull  mercader 
Hieronym  Feu  mercader 
Joseph  Masdéu  y  Canyet  merçader. 

Dit  die  de  la  Bossa  de  mostasaf  foren  desinsiculats  los 
auall  scrits. 
Pere  Boffurull  mercader 
Hieronym  Feu  mercader. 

Dit  die  de  la  Bossa  de  Balle  foren  desinsiculats  los 
auall  scrits. 
F*ransesch  Oller  mercader 
Hieronym  Feu  mercader. 

Dit  die  de  la  Bossa  de  administradors  de  plasses  foren 
desinsiculats  los  auall  scrits. 
Joseph  Masdéu  y  Canyet  mercader 
Hieronym  Feu  mercader. 

De  la  Bossa  de  Consol  de  Llotja  mercader  foren  des- 
insiculats los  auall  scrits. 
Pere  Boffurull  mercader 
Hieronym  Feu  mercader 
Joseph  Masdéu  y  Canyet. 


SETEMBRE] 


201 


Dit  die  de  la  Bossa  de  Consell  de  cent  mercaders  fo- 
ren desinsiculats  los  auall  scrits. 


Joseph  Masdéu  y  Canyet. ) 

Dit  die  de  la  Bossa  de  receptor  y  Palloler  fonch  des- 
insiculat  lo  auall  scrit 
Pere  Boffurull  mercader.  } 

Dit  die  de  la  Bossa  de  consell  de  cent  argenters  foren 
desinciculats  los  auall  scrits. 
Sebastià  Macip  i 
Fransesch  Bui^  > 
Anthoni  Canoues.  ' 

Dit  die  de  la  Bossa  de  Consell  de  cent,  Perayres  fo- 
ren desinsiculats  los  auall  scrits. 


Dit  die  de  la  Bossa  de  Consell  de  cent,  ferrers  foren 
desinsiculats  los  auall  scrits. 


Joseph  Menalt  ferrer.  ) 

Dimecres  à  XX.  de  dit.  —  En  aquest  die  se  veu  de  la  mu- 
ralla del  baluart  de  Lleuant  de  la  present  ciutat,  com  lo  Exercit 
del  enemich,  lo  qual  estaua  campat  en  la  Parochia  de  sanct  Mar- 
ti, y  en  lo  lloch  dit  La  granota  del  qual  es  general  lo  Ex."^  se- 
nyor Marques  de  Mortara,  estaua  fent  y  alsant  grans  fortifica- 
tions  en  dit  puesto  ab  sos  forts  reals,  trinxeras,  y  llensos  de 
muralla  ab  puntas  à  tall  de  diamant  tot  de  faixina  y  terra. 

DiUENDRES  à  XXIJ  de  dit.  —  En  aquest  die  se  tingué  Con- 
cell  de  Cent  en  lo  qual  se  feren  las  propositions  y  deliberations 
que  en  dit  Consell  llargament  son  de  veurer. 

Dilluns  à  XXV  de  dit.  —  En  aquest  die  se  tingué  noua 
certa  com  à  dos  del  present  y  corrent  mes  de  Setembre  en  la 
vila  de  Mataró  los  Jurats  de  dita  vila  qui  eran  Anthoni  Arnau, 
March  Rosselló,  y  Joseph  Llunell,  ajuntaren  lo  Consell  en  lo  qual 
prengueren  deliberatio  y  acordi  de  prestar  la  obediència  à  la  Mag.t 
de[l]  Rey  Catholich  Phelip  quart,  lo  exercit  del  qual  estaua  de- 
uant  la  present  Ciutat  de  Barcelona  tenint  per  son  general  lo  se- 
nyor Marques  de  Mortara,  y  per  dit  effecte  anomenaren  per  Sin- 


Fo  rtifica- 
c  i  o  n  s  del 
exercit  del 
Marquès  de 
Mortara  en 
Sant  Marti. 


Concell  de 
Cent. 


Los  Jurats 
de  Mataró 
acordan  sots- 
metres al  Rey 
Catòlich.  — 
Guarnició  de 
dita  vila  ab 
gent  catalana 
y  francesa. 


Pere  Bofifarull 


Hieronym  Feu 


Esteue  Bescans 
Pau  Dalmasas. 


Joan  Cornet  ferrer 
Fransesch  Pagès  daguer 


202  [M.DC.LI 

dichs  à  Anthoni  Partella  rector,  Gaspar  Portell  preuere,  Honofre 
Arnau,  Anthoni  Puig  major  de  dies  notari,  y  Nicholau  Fornes 
tots  de  dita  Vila,  los  quels  en  forma  de  embaxada  anaren  per  la 
mar  en  lo  quartel  de  Sanet  Marti  de  Proensals  ahont  donaren  no- 
titia  à  dit  senyor  Marques  de  Mortara  del  que  la  uniuersitat  de 
dita  Vila  de  Mataró  hauia  fet,  lo  que  sabut  per  lo  111.^  Senyor 
Vicens  Ferriol  ohidor  real  del  present  Principat  de  Catalunya 
quis  trobaua  en  la  vila  de  Arenys  à  effecte  de  conuocar  la  gent 
catalana  poria  per  lo  socorro  de  la  present  ciutat,  y  per  lo  senyor 
Baro  de  Ales  mariscal  de  Camp  quis  trobaua  ab  son  regiment  de 
Caualleria  fora  de  la  present  Ciutat  se  dona  orde  que  ab  tot 
effecte  anassen  com  de  fet  anaren  dit  senyor  Baro  de  Les  y  lo 
senyor  Francisco  Mari  Ciutadà  honrat  de  Barcelona  ques  tro- 
baua fora  la  present  ciutat  ab  alguns  infants  pera  guardar  la 
montanya  de  Mongat  peraque  lo  enemich  no  passas  à  las  vilas 
de  la  marina  a  dita  Vila  de  Mataró  à  la  qual  entraren  y  guarni- 
ren de  gent  Catalana  y  francesa  pera  resistir  al  enemich  à  cas 
que  intentas  anar  à  dita  Vila,  que  si  be  los  costa  alguns  treballs 
y  fatigas  de  poderhi  entrar,  y  ensenyorirse  de  las  parts  fortas 
pera  posarhi  guarnició  pero  ab  la  ajuda  de  Deu  nostre  senyor,  y 
ab  lo  acertat  y  madur  procehir  de  dits  Senyors  se  reuenceren  to- 
tas  las  dificultats  restant  mallogradas  las  intentions  danyadas 
dels  malfactors  peraque  aquells  poguessen  ser  castigats,  del  que 
se  tingué  gran  alegria  en  la  present  ciutat. 

Dimecres  à  XXVIJ  de  dit  se  ajuntà  la  junta  de  morbo,  en 
nuciodeper.        g^^j  conslderaut  que  per  la  s^racia  de  Deu  casi  del  tot  hauia 

sonal    en   la  -i        ir  o 

l^siis^"^  cessat  lo  mal  en  la  present  ciutat,  y  en  la  morberia  de  Jesús  se 
trobauan  molt  pochs  malalts  resolgueren  que  fossen  lleuats  tots 
los  officials  y  personas  de  seruey  de  dita  morberia,  restant  sola- 
ment Llorens  Puig  fadri  cirurgia,  una  dona  per  seruir  las  donas, 
y  dos  homens  per  seruir  los  homens  y  dos  fossers,  y  que  aixi 
mateix  se  donas  orde  en  netejar  tota  la  roba,  y  altras  cosas  to- 
cants  à  dita  matèria,  com  en  dita  junta  llargament  es  de  veurer. 

Pmm/  ^  ^  DiSSAPTE  à  XXX  de  dit.  —  En  aquest  die  per  part  del  Se- 

nyor Gouernador  fonch  aportat  un  procés  en  la  casa  de  la  pre- 
sent ciutat,  lo  qual  dits  Senyors  consellers  manaren  mirar  per 
los  aduocats  de  dita  casa  com  es  costum,  y  desprès  tragueren 
juy  de  promens  en  la  forma  acostumada,  y  trets  anaren  a  la  presó 
ahont  arriba  lo  senyor  Gouernador  al  qual  los  senyors  Consellers 
hisqueren  à  rebrer  fins  al  cap  de  la  scala  de  la  obra  noua  y  en- 


F  i  de  la 
peste:  dismi 


octubre]  203 

trat  segué  entre  lo[s]  senyors  Consellers  en  cap  y  se^on,  y  los 
demés  senyors  de  juy  de  promens  à  la  una  part  y  altra  en  la  for- 
ma acostumada,  è  desprès  tragueren  à  dit  Juy  Barthomeu  Matas 
sabater  de  la  present  Ciutat  adelat  è  inculpat  de  ser  estat  còm- 
plice en  la  conspiració  feta  per  los  de  la  Vila  de  Mataró  volent 
prestar  la  obedientia  al  Rey  Catolich,  al  qual  se  li  fonch  llegit 
son  procés  aixi  de  offensas  com  de  defensas,  y  desprès  fou  con- 
demnat à  que  se  li  fos  donat  garrot  en  la  plaça  publica  de  Llotja 
dita  dels  traydors  peraque  à  ell  li  seruesca  de  castich  y  als  demés 
de  scarment,  anima  eius  requiescat  in  pace  Amen. 

DoN  Fr.^°  Vila  Conseller  en  Cap. 


[OCTUBRE] 


Diumenge  al  primer  del  mes  de  octubre  M.D.CLJ.  die  del 
Àngel  custodi.  —  En  aquest  die  quisqun  any  los  senyors  conse- 
llers acosluman  de  anar  en  la  festiuitat  se  fa  en  la  Iglesia  de  la 
Seu  y  lo  present  any  dits  Senyors  Consellers  noy  anaren  perço 
que  lo  present  Die  se  troba  en  la  festiuitat  del  diumenge  y  dita 
Iglesia  no  feya  dita  festa. 

DiMARS  à  IIJ  de  dit,  se  veu  de  la  present  Ciutat  que  lo 
exercit  enemich  que  estaua  campat  en  la  Parochia  de  Sanet 
Marti  ahont  estaua  fent  y  acabant  una  gran  fortificatio  à  la  vora 
de  la  mar,  y  en  lo  lloch  dit  la  granota  estaua  tot  posat  en  arma 
ço  es  la  Caualleria  ab  sos  batallons  y  la  infanteria  ab  sos  squa- 
drons,  y  anaua  marxant  per  la  vora  de  la  muntanya  la  major 
part  en  forma  de  exercit  ab  son  tren  de  artilleria  à  la  volta  de  la 
parochia  de  Sans  y  lloch  del  Hospitalet  ahont  feu  alto  campant 
en  dits  puestos  dit  son  exercit. 

Dimecres  à  IIIJ  de  dit.  —  En  aquest  die  sera  be  tractar  de 
las  afflictions  y  angustias  han  patit  los  pagesos  forasters  circun- 
uehins  de  la  present  ciutat  de  Bar[celon].^  los  quals  desdel  die 
que  saberen  que  lo  exercit  Castellà  estaua  per  passar  lo  Riu  de 
Llobregat  restaren  suspensos,  atònits  y  confusos  en  lo  que  ha- 
uian  de  fer  perquè  considerauan  que  si  entrauan  à  la  present  Ciu- 
tat pera  que  aquella  los  fos  guarda  y  custodia  de  las  hostilitats 
que  un  exercit  enemich  fa  de  prompte  los  venia  à  la  memòria  las 
ruhinas  que  lo  mal  del  contagi  hauia  obrat  dintre  desta  Ciutat,  y 
que  encara  del  tot  no  estaua  extinct  per  lo  que  sels  influhia  un  te- 


Festa  del 
Ange!  Cus- 
todi. 


Moviment 
d'avenç  del 
exèrcit  cas- 
tellà a  Sans 
y  al  Hospita- 
let. 


Tribulació 
dels  pagesos 
c  1  r  c  u  n  V  e- 
hins  de  Bar- 
celona, per  la 
vinguda  del 
exercit  cas- 
tellà. 


Defensa  de 
la  ciutat: 


204  [M.DC.LI 

mor  que  atònits  y  confusos  nos  sabiaii  resoldrer  lo  que  hauian  de 
fer  pero  com  tant  per  part  del  enemich  considerauan  ruhina  en 
50S  bens  y  eminent  perill  en  sas  personas,  à  molts  los  aparegué 
per  mes  segur  disposarse  pera  morir  à  les  mans  del  dins  de  la 
present  ciutat  que  no  à  tenir  deuant  dels  ulls  las  hostilitats  de  un 
exercit,  y  aixi  desdel  primer  die  del  mes  de  Agost  fins  al  die  pre- 
sent de  continuo  se,veyan  entrar  en  la  present  Ciutat  infinits  pa- 
gesos y  altras  personas  ab  sas  mullers,  fills,  y  familias,  aportant 
lo  poch  que  ab  la  pressa  del  fugir  hauian  tingut  temps  de  recap- 
tar de  sas  proprias  casas.  Los  carrers  de  Barcelona  anauan  conti - 
nuament  plens  de  animals  carregats,  y  differents  carretas  entra- 
uan  que  aportauan  blats,  ordis,  pallas,  mobbtes,  y  lo  demés  que 
ditas  personas  'forasteras  tenian  per  lo  sustento  de  llurs  vidas.  Las 
senyoras  monjas  del  monastir  de  Valldonsella  fora  los  murs  de 
13ar[celon]/  sen  anaren  de  llur  monastir  deixant  aquell,  anant  à 
differents  parts,  posantse  debaix  de  la  protectio  y  amparo  de  sos 
parents,  peraque  en  semblant  afflictio  fossen  aconsoladas.  Las 
Senyoras  monjas  del  monastir  de  Pedralbes  cerca  de  Sarria  à  be 
que  la  present  ciutat  los  offeri  son  patrocini  y  amparo  disposa- 
ren no  moures  de  dit  monastir;  Y  finalment  cada  hu  posaua  en 
executio  lo  que  son  pensament  los  dictaua  deuian  fer  entrantsen 
uns  dins  la  present  Ciutat,  y  anantsen.altros  à  terras  stranyas  per 
no  veurer  y  tenir  deuant  de  sos  ulls  la  ruina  del  patrimoni  que 
Deu  los  hauia  donat,  encara  que  es  la  veritat  que  los  que  estauan 
dins  la  present  Ciutat,  y  tenian  sas  haziendas  fora,  de  las  mura- 
llas  veyan  de  sos  propris  ulls  com  aquellas  se  deuastauan  crema- 
uan  y  assolauan  per  lo  Enemich  pero  com  per  la  gràcia  de  Deu 
en  Cathalunya  estiga  la  fe  Catòlica  arraigada  judicant  que  era 
voler  del  Senyor  era  tant  lo  consuelo  que  prenian  del  voler  de 
Deu  que  pareixia  mirauan  alguna  festa  de  regosijo  y  contento, 
apareixentlos  que  sols  se  conseruas  la  ciutat  lo  Senyor  los  retri- 
buhiria  doblada  hazienda  com  feu  al  pacientissim  Job,  desprès 
dels  treballs  plagué  à  sa  diuina  magestat  donarli,  y  aixi  en  lo  die 
de  vuy  aquell  poch  de  consuelo  que  tenian  de  aportar  alguna 
cosa  del  quels  restaua,  y  la  verema  podian  cullir  los  cessa  y  se 
acaba  per  lo  que  lo  die  de  ahir  lo  Enemich  campa  son  exercit 
en  la  Parochia  de  Sans  y  lloch  del  Hospitalet  per  lo  qual  impos- 
sibilità que  per  una  part  ni  per  altra  nos  podian  entrar  carregas 
de  viurers  ni  altras  cosas  dins  de  la  present  Ciutat. 

Dijous  à  V.  de  dit.  Los  Senyors  Consellers  a  la  matinada  y  à 


octubre]  205 

la  tarda  atiaren  à  casa  del  Senyor  Gouernador  ahont  tingueren 
conferencia  pera  tractar  differents  materias  en  orde  a  la  custodia 
y  guarda  de  la  present  Ciutat. 

DiUENDRES  à  VJ  de  dit,  à  la  una  hora  de  la  matinada  la 
campana  de  la  Seu  tocà  à  rebato  pera  que  tota  la  gent  de  armas 
acudissen  cada  hu  à  sos  puestos  per  quant  lo  enemich  de  la 
part  de  sanct  Marti  feu  surtida  de  alguns  caualls  que  vingueren 
prop  la  Creu  de  Sanct  Fransisco  de  hont  donaren  arma  tirant 
alguns  colps  de  canons  y  algunas  bombas  deues  la  present 
Ciutat. 

DiSSAPTE  à  VIJ  de  dit  à  la  tarda  lo  senyor  Gouernador  vin- 
gué en  la  casa  de  la  present  Ciutat  ahont  tingué  conferencia  ab 
los  Senyors  Consellers  tractant  en  ella  de  la  custodia  y  guarda 
de  la  present  Ciutat. 

Dit  die  à  la  tarda  se  toca  à  Consell  de  cent,  y  per  quant 
mentres  se  juntaua,  lo  enemich  de  la  part  de  Sans  vingué  cerca 
de  la  present  Ciutat  ab  alguns  trenta  caualls  nos  pogué  ajuntar 
pera  hauer  de  acudir  tothom  à  sos  puestos  y  assenyalada- 
ment hisqueren  fora  vint  caualls  dels  nostres  qui  scaramuçaren 
ab  la  caualleria  del  enemich  y  per  la  gràcia  de  Deu  los  nos- 
tres no  prengueren  ningun  dany,  fent  retirar  al  enemich  à  son 
quartel. 

Diumenge  à  VIÍJ  de  dit  entre  la  una  y  las  dos  horas  de  la 
matinada  se  torna  à  tocar  à  rebato  perquè  los  enemichs  del  quar- 
tel de  Sanct  Marti  tragueren  alguns  Caualls  donant  aquells  à  la 
tenalla  del  portal  nou  ahont  se  tiraren  alguns  colps  de  mosquet, 
y  los  enemichs  colps  de  scarrabinas  cridant  los  enemichs  à  larma 
à  larma  pera  que  de  continuo  estiguessem  en  perpetua  fadiga, 
per  lo  qual  effecte  fonch  ordenat  per  lo  senyor  Gouernador  que 
nos  tocas  mes  à  rebato  que  no  fos  necessitat  y  ell  donàs  lo  orde, 
sino  que  los  soldats  estarian  de  guarnició  tinguessen  vigilància 
y  cuydado  en  veurer  lo  que  lo  enemich  faria. 

Dit  die  se  tingué  Consell  de  cent  en  lo  qual  se  llegi  una  carta 
dels  Senyors  Diputats  del  general  de  Catalunya  ab  la  qual  dona- 
uan  auis  com  per  medi  dels  senyors  consols  de  la  ciutat  de  Ur- 
gell hauian  tingut  noua  com  lo  senyor  de  Marcin  ab  la  major  part 
de  la  Caualleria  francesa  y  alguns  infants  qui  pochs  dies  ha  sen 
era  anat  de  la  present  ciutat  ab  pretext  de  fer  una  bona  factio  sen 
era  passat  à  Fransa  per  la  vall  de  Andorra,  copia  de  la  qual  carta 
de  dits  Senyors  deputats  y  Consols  de  la  Ciutat  de  Urgell  estan  en 


206  [m.dc.li 

dit  consell  llargament  continuadas  (*),  tot  lo  qual  donà  un  gran 
desconsuelo  y  afflictio  als  ciutadans  y  habitants  de  la  present,  y 
en  dit  consell  se  prengué  la  resolutio  y  deliberatio  que  en  aquell 
es  de  veurer,  y  assenyaladament  que  se  scrigues  à  sa  mag.^  x.™* 
que  Deu  guarde  los  treballs  que  la  present  ciutat  patia,  com  de 
fet  se  scrigue  suplicantli  postrats  à  sos  reals  peus  fos  seruit  do- 
nar algun  consuelo  y  aliuio  à  estos  sos  fidelissims  vasalls  Copia 
de  la  qual  carta  per  la  present  Ciutat  scrita  es  la  ques  segueix. 
RcyVeVra:,!  «Senyor 

^^^·  No  obstant  las  afflictions  y  treballs  que  lo  any  present  esta 

ciutat  y  los  moradors  delia  han  patit  y  suportat  (Deu  volent)  per 
raho  de  la  fam  y  malaltias  de  contagi  fins  lo  die  de  vuy  hauentli 
sobreuingut  lo  aíïany  de  la  guerra,  tenint  aquella  lo  enemich  si- 
tiada  corren  ja  tres  mesos  per  mar  ab  galeras  y  vexells  y  per  la 
terra  vuy  de  totas  dos  parts  de  tal  manera  que  no  pot  entrar  en 
ella  viurer  algú  sino  es  per  la  mar  ab  molt  gran  difficultat,  ha- 
uent  de  aguardar  un  temps  desfet  y  romput  y  no  obstant  tot  lo 
sobredit  y  refferit  à  V.  Mag.<^  lo  major  sentiment  y  desconsuelo 
que  te  y  ha  rebut  esta  Ciutat  es  lo  hauer  sabut,  que  lo  senyor  de 
Marcin  capità  general  de  las  armas  de  V.  Mag.^  en  aquest  Prin- 
cipat ab  titol  de  anar  à  fer  algun  progrés  contra  del  enemich  en 
las  parts  de  Tarragona,  y  contra  la  real  paraula  que  en  nom  de 
V.  Mag.*  nos  tenia  donada  de  assistirnos,  sen  sie  retornat  en 
Fransa  ab  la  major  part  de  las  tropas  de  caualleria  y  part  de  in- 
fanteria de  V.  Mag.*  actio  tant  contra  del  seruey  de  V.  Mag.* 
com  també  de  la  conseruatio  de  aquest  Principat  y  Ciutat  De 
hont  Senyor  lo  enemich  obra  quant  vol  sens  hauer  tingut  ni  tenir 
fins  vuy  oppositio  alguna  pera  destorbarli  sos  designes,  no  res- 
tantnos  altra  consolatio  sino  es  la  confiansa  del  amor  y  bene 
uolencia  que  V.  Mag.*  nos  mostra  del  qual  nos  prometem  sera 
V.  Mag.*  seruit  postrats  à  sos  reals  peus  fer  mercè  à  estos  sos 


(*)  V.  V Apèndix  XXXIl^,  on  se  transcriuen  les  cartes  al·ludides,  altres  adreçades  pel  Rei 
de  França  als  Consellers,  i  les  resolucions  preses  per  dit  Concell  sobre  aquests  afers  i  Tab- 
sencia  dels  Diputats. 

El  mateix  Consistori  deliberà  girar,  del  compte  de  pèrdua  de  monedes:  50,000  <íí  per  for- 
nir el  de  la  lleva  de  700  places  feta  per  la  ciutat  per  a  sa  custodia  i  guarda  ;  25,000  "íí  destina- 
des al  de  l'altra  lleva  de  2,000  infants,  i  10,000     al  compte  extraordinari. 

Després  feu  les  extraccions  següents: 

Escrivà  dc  registre  dc  la  Batllía  general:  Francesc  Fitor,  notari. 
Albaraner  del  dret  nou:  Josep  Borràs,  argenter. 
Corredor  dc  la  ciutat:  Miquel  Gaudens,  corredor  de  coll. 
Jurat  de  Concell  de  Cent,  notari:  Joan  Salines. 
(Deliberacions  de  165  i,  fols.  442.^'  i  443.) 


octubre]  207 

fidelissims  y  afflií^idissims  vassalls,  enuiarnos  un  virrey  y  alter 
nos  ab  la  breuedat  possible,  y  que  la  apretura  y  necessitat  re- 
quereix assistit  de  gent,  diner  y  prouisions  de  boca  y  guerra  ne- 
cessaris pera  opposarse  al  enemich,  y  desalojarlo  dels  puestos 
ocupa,  y  à  no  ser  aquella  assistida  com  esta  dit  y  representat  à 
V.  Mag.*  se  pot  témer  la  total  ruyna  y  desdicha  de  aquella 
ventse  en  mans  de  sos  enemichs  y  estos  sos  fidelissims  vassalls 
priuats  de  sa  antiga  llibertat  y  de  la  obediència  de  V.  Mag.*  que 
tant  nos  preciam  y  estimam,  si  be  pot  estar  cert  V.  Mag.*  que 
per  no  veurens  en  tan  desdichat  estat  estam  resolts  primer  de 
perdrer  tots  nostras  vidas  y  haziendas  com  ab  altras  ho  tenim  ja 
scrit  y  representat  à  V.  Magestat.» 

Dilluns  a  VllIJ  de  dit.  —  En  aquest  die  se  tingué  consell 
de  cent  en  lo  qual  se  tractà  y  resolgué,  que  la  present  ciutat  fes 
pa  de  munitio  per  assistir  à  las  tropas  de  sa  Mag.*  x.™^  que  Deu  . 
g.^®  attes  que  aquellas  no  eran  assistidas  com  en  dit  Concell  llar- 
gament se  conte. 

DiUENDRES  a  XIIJ  de  dit. — En  aquest  die  se  tingué  Consell 
de  cent,  en  lo  qual  consell  entre  altras  cosas,  fonch  proposat  sis 
tornarian  à  insicular  algunas  personas  se  eran  desinsiculadas  de 
las  bossas  de  la  present  Casa  per  no  hauer  assistit  a  la  present 
Ciutat  de  Barcelona,  y  à  la  defensa  de  llur  pàtria,  sobre  lo  qual 
se  prengué  la  deliberatio  que  en  dit  consell  llargament  es  de 
veurer  (*]. 

DiSSAPTE  à  XIIIJ  de  dit  entre  la  una  y  las  dos  horas  de  la  • 
matinada,  la  Campana  dita  Tomasa  de  la  seu  tocà  à  rebato 
pera  que  los  soldats  y  ciutadans  de  la  present  Ciutat  acudissen 
quiscu  à  sos  puestos,  com  de  fet  acudiren,  essent  la  causa  que  la 
part  del  exercit  dels  Castellans  qui  estauan  campats  en  lo  quar- 
tel  de  Sans  squadronats  y  en  forma  de  batalla  ab  un  bon  numero 
de  caualleria  y  infanteria  muntaren  à  la  montanya  de  Monjuich 
y  atacaren  un  fort  que  los  nostres  estauan  fent  à  la  Torra  dita  de 
misser  Llauger  cerca  del  monastir  de  Sancta  Madrona  enuers  la 
part  de  Ponent  en  lo  qual  fort  estaua  de  guarnició  lo  Capità 

(*)    Se  resolgué  diferir-ho  per  a  un  altre  Concell.  A  la  vegada,  aquest  acordà: 
Pagar  íntegrament  les  terces  del  salari  degudes  al  capità  i  soldats  de  la  Torre  del  cap  del 
riu,  fins  el  jorn  que  fou  rendida  i  enderrocada  per  les  tropes  castellanes,  ay  que  fins  se  pren- 
gué resolutio  sobre  la  reiificatio  de  aquella  cesse  la  solutio  dels  salaris  de  dits  Capità  y  sol- 
dats legittims...» 

Subvenir,  per  via  d'emprèstic,  a  l'Hospital  general,  amb  cent  quarteres  de  blat  i  dos 
mil  <ií  en  diner,  « conuertidoras  ab  las  compras  de  blats  los  seran  po5Sih\ts, ,.■»  — (Deliberacions 
de  1651,  fols.  449  i  450.) 


Concell  de 
C  e  n  t.  —  Re- 
apertura  del 
Consistori  de 
la  Diputació. 


Defensa  de 
la  ciutat: 
co  nstitució 
d'un  Consell 
di  Guerra. 


208  [m.dc.li 

Agusti  Pradas  del  Batallo  ab  alguns  soldats,  los  quals  fortament 
resistiren  al  enemich  donantlos  differents  carregas,  pero  com  dit 
combat  duras  mes  de  dos  horas,  y  lo  enemich  carrega  en  gran 
numero  sobre  dit  fort,  y  no  hisque  socorro  de  la  present  Ciutat 
fou  forsos  à  dit  Capità  Pradas  rendirse  com  de  fet  se  rendi  ab 
pactes  honrosos,  que  foren  eixint  ab  balas  en  boca  metjas  ence- 
sas  tocant  caixas,  y  anantsen  à  la  Vila  de  Rosas  de  hont  desprès 
poguessen  tornar  à  la  present  Ciutat,  lo  qual  rendiment  se  sabé 
en  esta  Ciutat  à  las  sis  horas  de  la  matinada,  que  causà  à  tot- 
hom la  afflictio  se  pot  considerar. 

E  dit  die  à  la  matinada  se  tingué  Consell  de  cent,  en  lo  qual 
en  primer  lloch  se  tractà  à  cerca  del  dupte  se  tenia,  si  lo  Reue- 
rent  Senyor  Dega  Pau  del  Rosso  deputat  eclesiastich,  Canonge  y 
dep^a  de  la  seu  de  Barcelona,  y  lo  111.®  Senyor  Vicens  Ferriol  ciu- 
tadà honrat  y  ohidor  real  del  general  de  Catalunya  presents  en 
esta  Ciutat  podian  obrir  consistori  per  la  casa  de  la  diputatio  y 
ab  la  forma  acostumada,  encaraque  se  trobassen  absents  los  de- 
més Senyors  Diputats  y  ohidors  per  lo  qual  effecte  se  llegi  un 
vot  fet  per  los  magnifichs  aduocats  de  la  present  Casa  ab  quatre 
Senyors  Doctors  del  real  consell,  y  quatre  altres  Juristas  apli- 
cats, lo  qual  vot  esta  continuat  llargament  en  dit  consell 
A  tot  lo  qual  lo  dit  concell  feu  y  prengué  la  deliberatio  següent 
Que  lo  vot  mensionat  en  la  propositio  y  insertat  en  aquella  sie 
encontinent  posat  en  executio,  y  donant  forma  à  ella  lo  sindich 
ò  subsindich  de  la  present  Ciutat  presente  una  suplicatio  à  cada 
senyor  deputat  y  ohidor  que  son  en  la  present  Ciutat  ordena- 
dora per  los  magnifichs  aduocats  de  la  present  casa,  donantlos 
copia  de  dit  vot  y  suplicantlos  molt  encaridament  obran  son 
Consistori  y  attengan  à  tot  lo  que  conuinga  al  be  y  defensa  de 
aquesta  ciutat  y  Prouincia  per  ocasió  y  be  de  aquellas  en  esta 
viua  guerra,  en  raho  de  la  qual  aixi  per  hauer  ubert  son  Consis- 
tori y  gastos  se  li  offeriran  fer  per  contributio  delia  y  en  esta  raho 
la  present  ciutat  los  estiga  de  euictio;  la  qual  euictio  per  dit  con- 
sell à  dits  Senyors  Diputat  y  ohidor  fonch  firmada. 

È  en  segon  lloch  se  donà  raho  en  dit  consell  del  que  hauia 
succehit  lo  die  present  en  orde  de  hauer  pres  lo  enemich  la  torre 
de  misser  Llauger  perquè  sobre  ditas  cosas  deliberas  dit  Consell 
lo  que  es  de  fer,  com  en  dita  propositio  mes  llargament  esta  con- 
tengut,  al  qual  se  prengué  la  deliberatio  següent. 


(*)    V.  VApcndix  XXXy. 


octubre]  209 

Oues  forme  un  Consell  de  guerra  de  las  personas  següents. 
Es  à  saber,  del  Ex."^  S."^  Marqués  de  Aguilar  Gouernador  del 
present  Principat  de  Catalunya,  del  Senyor  Conseller  en  Cap,  del 
Ex.™  Senyor  Comte  de  Hilla,  Senyor  ohidor  real,  del  Senyor 
Marques  de  Marcelin,  y  senyor  Baro  de  Lez,  ab  la  facultat  que 
volenthi  aplicar  altra  persona  conuenient,  ho  puga  fer  dita  junta, 
à  la  qual  sie  comes  com  lo  present  consell  comet  lo  poder  obrar 
tot  lo  que  sie  concernent  per  la  deffensa  custodia  y  guarda  de  la 
present  Ciutat,  de  tal  manera  que  ans  de  posar  en  exequutio  lo 
que  voldran  obrar,  sien  seruits  ferne  sabidor  a  la  Vint  y  qua- 
trena  de  guerra,  per  medi  de  las  personas  los  apareixerà,  à  la  qual 
apareixentli  hauerne  de  donar  raho  al  saui  consell  de  cent  ho 
dega  fer,  deixant  à  la  mateixa  Vint  y  quatrena  la  facultat  de 
gastar  las  quantitats  conuindran  per  dita  deffensa  del  modo  y 
manera  que  fins  lo  die  de  vuy  la  te,  y  que  dita  deliberatio  sie 
feta  saber  per  un  correu  à  tota  diligència  per  la  mar  à  dit  se- 
nyor Comte  de  Hilla,  y  baro  de  Lez,  donantlos  auis  del  stat 
apretat  de  esta  ciutat,  y  que  attes  aquell  acudan  à  tant  justa  de- 
fensa ab  tota  la  Caualleria  y  infanteria  los  sie  possible,  y  que  aixi 
mateix  per  un  ciutadà  y  militar  del  present  consell  sie  feta  saber 
la  present  deliberatio  al  Kx.^  Senyor  Gouernador  ohidor  real  y 
Marques  de  Marcelin,  als  quals  se  suplica  que  encontinent  se  jun- 
ten  pera  veurer  ques  deu  obrar  pera  opposarse  als  designes  del 
enemich  que  va  obrant  en  la  montanya  de  Monjuich,  y  conti- 
nuar insessantment  lo  conuenient  à  la  defensa  delia. 

Dit  die  y  à  la  tarda,  los  dits  Ex.°^  Senyor  Gouernador,  Mar- 
ques de  Marcelin,  y  ohidor  real  vingueren  en  las  casas  de  la  pre- 
sent ciutat  los  quals  foren  rebuts  per  los  Senyors  Consellers  en 
la  forma  acostumada,  y  tancats  en  la  Sala  del  consell  de  cent 
tractaren  del  que  se  hauia  de  fer  en  orde  à  la  conseruatio  de  la 
present  Ciutat  conforme  la  deliberatio  de  dit  Consell  ho  hauia 
ordenat  y  disposat. 

Diumenge  à  XV.  de  dit. 

D  ON       co  yjla 
Conseller  en  Cap 

Dimecres  à  XVIIJ  de  dit  se  veu  de  la  present  ciutat  com  lo 
enemich  se  era  posat  en  lo  monastir  de  la  gloriosa  Sancta  Ma- 
drona  cerca  de  dita  torra  de  misser  Llauger  ahont  estaua  fent  un 
gran  fort  per  a  poderse  sustentar  en  dit  puesto,  per  lo  qual  de 


Enderroca- 
ment del  mo- 
nastir de  S.*» 
Madrona  per 
la  artilleria 
de  la  ciutat. 


XV  -  14 


210  [M.DC.LI 

las  murallas  desta  ciutat  se  tiraren  grans  colps  de  artilleria  à  dit 
monastir  per  la  ruhina  de  aquell  posantlo  casi  tot,  à  terra  que 
era  llàstima  veurer  lo  que  en  altre  temps  era  Sanctuarf,  y  guarda 
de  un  cos  tan  estimat  y  Sanet  com  es  de  la  gloriosa  Sancta  Ma- 
drona  venerat  per  esta  Ciutat,  ara  per  los  mateixos  ciutadans  sie 
posat  en  total  ruhina  y  destructio,  pero  se  ha  de  aduertir  que  lo 
cos  de  dita  gloriosa  sancta  ja  ha  temps  estaua  retirat  en  la  Iglesia 
de  la  Seu  de  la  present  Ciutat,  y  los  pares  de  dit  monastir  sen 
deuallaren  en  dita  Ciutat,  ahont  pregauan  à  dita  gloriosa  Sancta 
fos  intercessora  ab  sa  Diuina  Magestat  fos  seruit  traurens  de 
tants  continuats  treballs  com  patiam. 
^  conceii  de  DiJOUS  à  XVIIIJ  dc  dit  SC  tingue  Consell  de  cent  à  cerca  de 
fer  y  donar  lo  pa  de  munició  à  las  tropas  de  sa  Mag.*  conforme 
en  dit  consell  llargament  es  de  veurer  (*). 
de^Do'n'joan  y  à  la  tarda  se  veu  de  la  present  ciutat,  y  de  la  part 

glterll?*  marina  que  venian  de  la  part  de  Ponent  nou  galeras,  en  las 

quals  segons  lo  auis  se  tenia  aportauan  lo  serenissim  Senyor  don 
Joan  de  Àustria  Princep  de  Espanya  peraque  en  sa  persona  as- 
sistis  al  siti  de  la  present  ciutat  las  quals  galeras  se  posaren  al 
quartel  que  lo  Enemich  tenia  fet  en  Sanet  Marti  de  Proensals, 
disparant  molts  canons  de  artilleria,  y  tornant  la  salua  los  quar- 
tels  que  lo  Enemich  tenia  fet[s]  en  Sanet  Marti,  y  en  la  Parochia 
de  Sans  lo  que  confirmà  que  la  vinguda  de  dit  senyor  Princep 
era  certa. 

pendre^pecu-  '  P^^  P^^^  ^^^^  scnyors  Dlputat  Eclesiastich  y  ohidor 

nies  del  Ge- 


neral. 


(*)    En  ell  el  Conseller  en  cap  exposà: 

1.  e'  Q.ue  en  la  propria  data,  'I  Marquès  d'Aguilar,  Governador  de  Catalunya,  havia  re- 
presentat als  Consellers  que'l  terme  de  deu  dies  de  la  bestreta  del  pa  de  munició  per  a  les 
tropes  franceses,  acordada  pel  Concell,  finava'l  mateix  dia,  i  com  no  tenien  aquelles  amb  que 
mantenir-se,  oferia  pagar  les  mil  quarteres  de  blat  que  amb  fianfa  de  dit  Governador  i  del 
Comte  de  Perelada,  Regent  de  Catalunya,  foren  al  mateix  objecte  emprestades  al  Rei  de 
Franpa,  girant  als  Consellers  o  a  qui  aquests  ordenassen,  una  lletra  de  canvi  de  i,ooo  dobles 
per  la  vila  d'Hostalrich;  i  a  la  vegada,  per  la  bestreta  que  per  avant  seguís  fent-se  de  l'es- 
mentat pa,  's  comprometia  a  donar  nova  caució,  semblant  a  la  que  junt  amb  el  Marquès  de 
Marcelin  tenia  prestada  a  la  ciutat. 

2.  ón  Q.ue  D.  Josep  d'Ardena,  Comte  d'Illa,  havia  escrit  als  Consellers  «que  anaue  ajus- 
tant sas  tropas  pera  venir  y  acudir  a  la  defensa  de  esta  ciutat»,  representant-los  que  facili- 
tessen  durant  un  mes  el  pa  de  munició  a  ses  tropes  de  cavalleria  i  procuressen  fer  provisió 
d'ordis,  civades  i  palles  a  elles  necessària. 

Sobre  dits  caps  resolgué'l  Consistori :  —  «  Q.ues  continue  deu  dies  mes  lo  donar  les  rac- 
tions  que  menciona  la  propositio  prestada  noua  cautio  per  sa  Ex.»  y  ques  supplique  al 
s.'  Gouernador  que  la  pòlissa,  o  lletra  de  cambi  sia  de  dos  milia  dobles  mes  pera  que  la  pre- 
sent Ciutat  se  puga  alentar  en  alguna  cosa  mes  y  si  de  auuy  à  dissapte  primer  vinent  no  tin- 
dran los  s."  Consellers  noticia  certa  de  la  vinguda  del  Ex.*™  s."^  compte  de  Illa  ab  sas  tropas 
a  la  present  Ciutat  proposen  aquest  fet  los  s.""*  Consellers  diumenge  primer  vinent  al  present 
consell  de  cent  pera  que  puga  deliberar  lo  mes  conuenient.»  —  (Deliberacions  de  1651, 
foli  ^S?  ) 


OCTUBREJ  211 

real  representants  lo  Consistori  dels  senyors  Diputats,  fou  lliurat 
lo  paper  donat  per  part  dels  senyors  Consellers,  los  quals  dona- 
ren y  lliuraren  à  Jaume  Agramunt  scriua  major  de  la  present 
casa  y  a  mi  Joseph  Soldeuila  scriua  rational,  ordenantnos  que  dit 
Agramunt  continuas  dit  paper  en  lo  procés  de  la  causa  del  dupte 
deuant  dits  senyors  consellers  posat  per  los  officials  de  la  taula  y 
banch  de  la  present  ciutat,  acerca  de  deixar  gastar  las  pecunias 
del  general,  ab  albarà  firmat  solament  per  dits  deputat  Eclesias- 
tich  y  ohidor  real,  y  jo  dit  Soldeuila  cusis  y  continuas  en  lo  pre- 
sent Dietari  dit  paper  ad  futuram  rei  memoriam,  per  lo  qual 
effecte  se  cus  en  lo  lloch  present  (*). 

DiMARS  à  XXIIIJ  de  dit.  —  En  aquest  die  lo  Enemich  que  '^^ 
estaua  fent  la  fortificatio  en  lo  monastir  de  Sancta  Madrona  des-     contra  uciu- 

tat. 

cubrí  una  bateria  posada  en  lo  hort  de  dit  monastir  à  la  qual  se 
veren  set  grossos  canons  ab  los  quals  comensaren  à  affligir  esta 
Ciutat  tirant  à  tota  ruhina  grossissimas  balas  ja  per  una  part  ja 
per  altra  que  feren  alguns  enderrochs. 

Dit  die  à  las  vuyt  horas  de  la  nit  poch  mes  ò  manco  se  tocà     ,  Arribada 

^  de  D.  Joseph 

la  Campana  Tomasa  de  la  Seu  à  rebato,  peraque  tots  los  de  la  deArdenaab 

^  '  r-        -1  450cavalls. 

present  Ciutat  acudissen  quiscu  à  sos  puestos,  com  de  fet  acudi- 
ren, y  à  la  que  estauan  regoneixent  si  lo  enemich  intentaua  fer 
alguna  factio  se  veu  molta  Caualleria,  a  las  deu  horas  de  la  nit 
venia  deuers  la  present  ciutat  y  era  cerca  de  las  murallas,  que 
fou  lo  Ex.°^  Senyor  don  Joseph  de  Ardena  Compte  de  Hilla,  Co- 
ronell  de  la  Caualleria  Catalana,  qui  entra  en  la  present  ciutat 
ab  quatrecents  y  sinquanta  Caualls  bons  y  ben  muntats  pera  so- 
córrer la  present  ciutat  venint  de  la  part  del  Velles,  per  lo  que 
per  lo  saui  Concell  de  cent  se  li  era  suplicat  vingués,  y  al  entrar 
en  esta  ciutat  passà  per  la  montanya  de  Nostra  Senyora  de  Bet- 
lem, torra  de  Bellsguart,  ahont  lo  Enemich  tenia  posadas  sas  pos- 
tas  y  entra  per  lo  portal  nou  ab  molt  gran  aplauso  y  contento  de 
tots  los  Ciutadans,  y  encontinent  fonch  entrat  vingué  en  la  Casa 
de  la  present  Ciutat  juntament  ab  lo  Ex.°^  Senyor  Gouernador  y 
io  senyor  Vicens  Ferriol  ohidor  real  quil  acompanyauan  essent 
rebut  per  los  Senyors  consellers  ab  lo  contento  y  alegria  ques 
pot  imaginar. 

Dimecres  à  XXV  de  dit,  continuaren  los  enemichs  à  tirar    ^  ^^l'V'.'' 

'  fent  foch  la 


<*)    V.  V Apèndix  XXKVI. 


212  [M.DC.Ll 

canonadas  de  la  bateria  de  Sancta  Madrona  a  la  present  Ciutat 
que  era  gran  llàstima  veurer  los  enderrochs  causauan. 
Dijous  à  XXVJ  de  dit,  continuà  dita  bateria. 
Dit  die  los  Senyors  Consellers  ajuntaren  la  vint  y  quatrena 
de  guerra  en  la  casa  de  la  present  ciutat  y  ab  la  forma  acostu- 
mada ahont  estigueren  tota  la  nit  junts  pera  tractar  y  concordar 
la  contentio  se  tenia  entre  lo  Ex.™  Senyor  don  Joseph  de  Biure 
y  Margarit  Gouernador  del  present  Principat  de  Catt[aluny].^  y 
lo  Ex.™  S."^  don  Joseph  Dardena  y  Darnius  mariscal  de  Camp^ 
Comte  de  Hilla  y  tinent  general  de  las  armas  de  sa  Mag.*  en 
Catt[aluny].^  à  cerca  de  donar  lo  nom  y  comandar  la  gent  de 
guerra  aixi  catalana  com  fransesa  se  trobaua  en  la  present  ciutat, 
pretenent  dit  senyor  Gouernador  que  li  tocaua  comandar  dita 
gent  de  guerra,  ates  se  trobaua  gouernador  en  la  plaça  y  dit 
s.'^  Comte  de  Hilla  semblantment  pretenia  tocarli  à  ell  per  ser  Ti- 
nent general  de  las  armas  de  sa  Mag.*  Sobre  lo  qual  tingueren 
moltas  differencias  entre  si,  a  las  quals  se  posaren  per  medianers 
dits  senyors  Consellers  y  junta  de  guerra  fent  moltas  embaxadas 
à  dits  Senyors  peraque  se  concertassen  com  de  fet  se  prengué 
acordi  que  dits  senyors  Gouernador  y  Comte  de  Hilla  scrigues- 
sen  à  sa  Mag.*  x.™^  que  Deu  guarde  las  pretensions  de  quiscuna 
part  peraque  sa  Magestat  fos  seruit  prouehir  lo  que  li  apareixia 
conuenir,  y  en  lo  entretant  lo  senyor  Conseller  en  cap  y  Coi*o- 
nell  donas  lo  nom  quiscun  die  à  la  gent  de  guerra,  y  dits  s."^  Go- 
uernador y  don  Joseph  Dardena  comandassen  la  gent  aixi  de 
guerra  com  paysans  se  haurian  de  comandar  per  factions  ò  altra- 
ment, ço  es  una  semmana  lo  hu  y  altra  semmana  lo  altre,  al  que 
dits  Senyors  se  ajustaren  fins  que  sa  Mag.*  scrigues  lo  que  se 
hauria  de  fer  en  orde  à  ditas  cosas. 

Diumenge  à  XXVIIIJ  de  dit,  continua  la  bateria  de  S.**  Ma- 
drona tirant  à  la  present  Ciutat. 

DiMARS  à  XXX]  de  dit. 

Don  Fr."  Vila 
Conseller  en  Cap. 

[NOVEMBRE] 

Dimecres  al  primer  de  Nohembre  M.D.C.LJ.  à  la  matinada 
los  Senyors  Consellers  ab  sos  promens  se  ajuntaren  en  lo  porxa 


novembre]  213 

de  sanct  Jaume  en  forma  de  promenía,  y  de  aqui  anaren  ab  la 
musica  de  trompetas  deuant  per  serse  morts  los  menestrils  en  la 
pesta  à  la  Iglesia  de  la  Seu  per  celebrarse  la  festiuitat  de  tots 
Sancts  ahont  pujaren  al  presbiteri  y  se  assentaren  à  la  part  del 
euangeli  ab  los  banchs  cuberts  de  vellut,  y  al  cap  de  una  stona 
sabent  que  lo  Ex.™  Senyor  Gouernador  venia  lo  hisqueren  à  re- 
brer  a  la  porta  del  cor  acompanyantlo  fins  à  dit  presbiteri  ahont 
se  assentà  à  ma  dreta  del  Senyor  Conseller  en  Cap,  y  ohiren  lo 
offici  ques  digué  ab  la  solemnitat  acostumada,  acabat  lo  qual  dit 
senyor  Gouernador  sen  anà  despedintse  de  dits  senyors  Conce- 
llers  y  promens  acompanyantlo  fins  alia  ahont  lo  hauian  rebut,  y 
desprès  tornantsen  al  altar  major  feren  oratio  acabada  la  qual  sen 
anaren  à  Sanct  Jau[m].^  ahont  se  disgregaren. 

DiSSAPTE  à  IIIJ  de  dit. — En  aquest  die  se  tocà  à  consell  de  j./e"Mrnt 
cent  y  per  causa  y  ocasió  de  la  continuada  bateria  que  de  sancta 
Madrona  donauan  à  esta  ciutat,  y  també  perquè  en  la  montanya 
de  Monjuich  hi  hauia  alguna  escaramuça  entre  los  nostres  soldats 
y  los  enemichs  se  disgregà  dit  Consell  aixi  que  nos  tingué. 

Diumenge  à  V.  de  dit,  se  tocà  à  consell  de  cent,  y  nos 
tingué. 

Dilluns  à  VJ  de  dit  festa  del  gloriós  sanct  Seuer  los  senyors 
Consellers  ab  sos  promens  en  forma  de  promenia  anaren  à  la 
Iglesia  de  la  Seu  ahont  ohiren  la  offici  en  la  forma  acostumada, 
acabat  lo  qual  se  feu  la  professo  que  quiscun  any  se  acostuma, 
la.  qual  se  feu  per  dintre  dita  Iglesia  per  causa  y  ocasió  de  las 
presents  angustias  y  treballs. 

DiMARS  à  VIJ  de  dit  inseguint  la  deliberatio  per  los  Senyors 
consellers  feta  dit  die  per  un  ciutadà  y  un  militar  fonch  feta  em-  Jestutork- 
baixada  al  Ex."^  Senyor  Gouernador  contenint  en  ella  que  sa     =^ar  ais  oe- 

^  putatsab- 

Ex.^  y  lo  real  consell  fossen  seruits  manar  als  ordinaris  de  totas 
veguerias  del  present  Principat  no  donen  assistència  als  senyors 
consistorials  del  general  de  Catalunya  absents  de  la  present  Ciu- 
tat en  la  exactio  dels  Drets  del  dit  general,  ni  en  altres  affers  vu- 
ilan  obrar  com  à  consistori,  la  qual  embaixada  esta  llargament 
descrita  y  continuada  en  la  ma  corrent  sots  dita  jornada. 

Dit  die  se  tingué  Consell  de  cent  en  lo  qual  en  primer  lloch 
se  proposà  à  cerca  de  las  petitions  se  feyan  al  senyors  Consellers     ne° '^desínsa 
pera  que  algunas  personas  que  eran  estadas  desinsiculadas  de  las 
bossas  de  la  present  Casa  per  ser  absents  de  la  present  ciutat  fos- 
sen seruits  proposar  al  present  consell  fossen  tornadas  à  insicular 


juhich. 


Concell  de 
Cent. 


Festa  de 
Sant  Sever. 


Embaixa 
da  al  Gover 


sents. 


Consell  de 
Cent:  reposi- 


nes  desinsa- 
ulades. 


214  [m.dc.li 

attes  hauian  acudit  à  la  deffensa  de  sa  pàtria  venint  en  la  pre- 
sent; a  la  qual  propositio  se  feu  la  desliberatio;  que  usant  de  be- 
nignitat lo  present  consell  ab  las  personas  desinsiculadas  special- 
ment  ab  los  doctors  en  medicina  apotecaris  y  cirurgians  sien 
tornadas  à  insicular  de  la  manera  ho  estauan  abans,  y  que  los 
Doctors  en  medicina  apotecaris  y  cirurgians  ajan  de  jurar  en  vir- 
tut de  la  deliberatio  per  lo  saui  consell  de  cent  feta  à  Vlij  de  Maig 
proppassat  que  en  temps  de  pesta  no  desampararan  la  present 
ciutat,  y  que  las  personas  son  vingudas  y  sen  son  tornadas  sien 
desinciculadas,  y  no  pugan  ser  insiculadas  en  ningun  temps,  y 
que  si  tenen  ofíicis  sien  priuats  de  aquells,  com  en  dita  delibera- 
tio llargament  esta  contengut. 

È  també  en  dit  Consell  se  llegi  una  suplica  donada  per  part 
dels  molt  III.*^  Senyors  deputats  à  dits  senyors  Consellers  (i),  y 
una  carta  per  Christophol  Sangenis  mercader  als  senyors  Conse- 
llers y  Saui  consell  de  cent  enuiada  sobre  tot  lo  qual  se  prengué 
las  deliberations  que  en  dit  consell  llargament  son  de  veurer  (2). 
santaM^drlj'  DijoUS  à  VIIIJ  de  dit,  contittua  à  tirar  la  bateria  de  sancta 
Madrona  conforme  y  de  la  manera  ha  acostumat  y  acostuma  tots 
los  dies. 

deí^corífu  DiUENDRES  à  X  de  dit,  arribà  lo  correu  que  la  Ciutat  hauia 
enviat  a  Pa-    g^uiat  à  la  vila  de  Paris  Cort  de  sa  Mag.*  x.°^*  que  Deu  guarde, 

aportant  Cartas  de  sa  Magestat  per  los  Senyors  Consellers  las 

quals  donà  à  sa  Senyoria. 
saníaMadro!         DiUMENGE  à  XIJ  úq  dit,  contlnuà  la  bateria  de  Sancta  Ma- 

drona  tirant  conforme  acostumaua. 


(1)  Amb  ella  demanaven  — com  així  hi  accedí  !  Concell,  — que  trobant-se  exausta  la  Gene- 
ralitat i  no  podent  recaudar  els  arrendaments  de  les  bolles,  tant  per  raó  del  setge  de  Barcelona 
«com  també  per  exhigir  y  cobrar  los  drets  del  general  los  consistorials  absents  de  la  present 
Ciutat»,  els  fos  permès  treure  de  la  Taula  «sis  milia  lliures  del  compte  de  la  ampra  última- 
ment feta  per  lo  general  ab  fermanfa  de  la  present  Ciutat.D— (Deliberacions  de  1651,  fol.  469. > 

(2)  Respecte  a  la  carta  de  Cristòfol  Sangenis  (el  contingut  de  la  qual  no  consta  en  De/i- 
heracions),  fou  resolt  que'ls  Consellers  (íde  ninguna  manera»  hi  donassen  resposta. 

Aiximatelx  foren  presos  els  següents  acords: 

Ratificar  la  nominació  feta  per  dits  Magistrats,  del  Sr.  Francesc  Matheu,  Conseller  segon,, 
per  a  l'ofici  d'ajudant  de  Mercader  racional  de  la  Casa  del  Concell,  vacant  per  mort  de  Fran- 
cesc Cathà,  mercader. 

Habilitar  a  mossèn  Baltasar  Aguspí,  ciutadà,  per  a  obtenir  el  càrrec  de  municioner  de  la 
ciutat,  en  lloc  i  per  renunciació  del  d."''  Bernat  Enveja. 
Proveir,  per  extracció,  'Is  demés  oficis  que  segueixen: 

Caixer  de  la  Taula:  per  renuncia  de  Sebastià  de  Cormellas,  Narcís  Feliu,  mercader. 
Corredor  de  coll:  en  lloc  de  Miquel  Gaudens,  absent  de  Barcelona,  Ramon  Bagà,  qui  presta 
jurament,  després  de  fer  renuncia  de  la  plapa  de  trompeta  major,  que  exercia. 
Trompeta  major:  Pere  Joan  Garrigosa. 

Receptor  de  les  lliurances  de  la  Seca:  per  absència  de  Josep  Boffarull,  mercader,  el  molt 
litre.  Sr,  Fran.^o  Vila,  ciutadà.  Conseller  en  cn^,— (Deliberacions  de  165  i,  fols.  469.'*'  a  471.) 


auxi 


novembre]  215 

Dilluns  à  XIIJ  de  dit  se  tingué  consell  de  cent  en  lo  qual  se  p^'^Jf  "ferint 
llegiren  cartas  del  Rey  nostre  Senyor,  de  Lomine  (i)  Brienne 
secretari  de  sa  Mag.*  y  del  Senyor  Compte  de  Merenvile  ab  las 
quals  donauan  auis  del  sentiment  hauia  causat  la  fuga  del  S."^  de 
Marcin,  prometent  à  esta  ciutat  tot  fauor  y  auxili,  com  en  ditas 
cartas  continuadas  en  dit  Consell  mes  llargament  esta  contengut, 
y  es  de  veurer  (2). 

Dimecres  à  [X]V  de  dit.  —  En  aquest  die  se  tingué  noua 
que  lo  Ex.™  Senyor  de  la  Motte  Duch  de  Cardona  y  Par  de 
Fransa  estaua  elet  per  sa  Mag.*  que  Deu  guarde  en  Virrey  del 
present  principat  de  Catalunya  que  venia  ab  diner  y  tropas  pera 
socórrer  la  present  Ciutat  del  que  se  rebe  molt  gran  contento  y 
alegria. 

D.°^  Pr^co  yjl^  Conseller  en  Cap. 


Nou  Vir- 
rey: nomina- 
ció d'  En  La 
Motte. 


Dijous  à  XVJ  de  dit  se  tingué  consell  de  trentasis  en  lo  qual 
foren  trets  abilitadors  ab  la  forma  acostumada  pera  insicular  las 
personas  mortas  y  desinsiculadas  lo  present  any. 

Diumenge  à  XVIIIJ  de  dit,  continuant  en  tirar  lo  enemich 
desde  la  bateria  de  S.**  Madrona  fou  nostre  Senyor  seruit  que 
una  bala  tocà  à  la  Creu  de  pedra  era  fora  lo  portal  de  mar,  per 
lo  qual  dita  Creu  caygue  rompuda  à  troços. 

DiUENDRES  à  XXIIIJ  de  dit,  continuà  dita  bateria  tirant  a  la 
present  ciutat,  com  acostumaua. 

Diumenge  à  XXVJ  de  dit  se  tingué  consell  de  cent  en  lo 
qual  se  llegi  una  carta  del  Ex.™  Senyor  de  la  Mota  ab  la  qual 
donaua  auís  com  lo  Rey  nostre  Senyor  lo  hauia  elegit  per  Virrey 
y  Capità  general  de  Catalunya,  com  en  dita  Carta  descrita  y  con- 
tinuada en  dit  consell  mes  llargament  se  conte  (3). 

Dimecres  à  XXVIIIJ  de  dit. — En  aquest  die  se  tingué  con- 


H  a  b  ilita- 
dors:  extrac- 
ció. 


Creu  fora- 
na del  Portal 
de  mar,  tren- 
cada per  una 
bala. 


Bateria  de 
Santa  Ma- 
drona. 

Nou  Vir- 
rey: carta 
avisant  sa 
elecció. 


Expurga- 
c  i  ó  de  les 


(0  Lomenie. 

(2)  V.  la  transcripció  de  dites  lletres  en  VApcndix  XXXVII. 

(3)  Consta  transcrita  a  fol.  495  del  registre  de  De/iZífríTaoKs  de  l'any  1651,  i  es  del  tenor 
literal  següent: 

((  A  Messieurs  Messieurs  los  Consellers  de  Bar."' =  Mossieurs  =  Lo  Rey  hauentme  elegit 
pera  ser  virrey  y  Gouernar  en  Catalunya  jo  no  he  volgut  dexar  de  donaruosne  auis  y  de  as- 
seguraruos  ab  quanta  de  alegria  jo  abrasso  aquest  empleo  pus  que  es  per  lo  aliuio  de  la  pro- 
uintta  per  la  qual  jo  he  sempre  tingut  desitgs  particulars  de  seruir  y  jo  spero  que  vosaltres 
ho  conexereu  tant  mes  en  aquesta  ocasió  en  la  qual  jo  me  exposaré  de  gran  cor  en  donaruos 
nouas  demostracions  de  ma  affitio:  sa  Mag.*  me  dona  tot  lo  regfors  necessari  pera  asistiruos 
lo  que  fara  facilitar  nostres  designis  contra  los  Enemichs  Y  quant  per  mon  respecte  vosaltres 
deueu  estar  persuadits  que  jo  mi  empleare  ab  tot  lo  zel  que  vosaltres  podeu  esperar  de  una 
persona  que  sera  sempre  vostre  humilissim  y  afficionadissim  seruidor  Messieurs  En  Paris  a 
29  de  octubre  i6^i.=Lo  Mariscal  de  la  Motte.» 


2l6  [m.dc.li 


bosses  de 
Consellers. 


sell  de  cent  en  lo  qual  entre  altras  cosas  fonch  deliberat  fer  ex- 
purgatio  de  las  bossas  de  consellers  pera  poder  traurer  lo  die  de 
dema  que  era  Sanet  Andreu,  y  per  dit  effecte  foren  anomenadas 
dotse  personas  de  tots  staments  y  un  notari  pera  assistir  à  dita 
expurgatio  de  bossas. 
ex?a"dó!"'  Dijous  à  XXX  de  dit  die  del  gloriós  Sanet  Andreu.  —  En 

aquest  die  se  tingué  Consell  de  cent  ab  la  forma  acostumada,  y 
mentres  se  tardaua  à  juntar  los  Senyors  Consellers  ab  sos  pro- 
mens  anaren  à  la  Capella  de  la  gloriosa  Sancta  Eulària  ahont 
ohiren  una  missa  conforme  quiscun  any  se  acostuma  fent  ayas  al 
offertori,  acabada  la  qual  tornaren  à  casa  la  Ciutat  y  en  presen- 
cia, de  dit  consell  feren  extractio  de  Consellers  y  obrers  que  foren 
los  deuall  scrits. 

Don  Raphel  Casamijana  militar.  \ 

Mossèn  Vicens  Ferriol  ciutadà.  i 

Mossèn  Hieronym  Nouell  ciutadà.    \  Consellers  per  lo 

Joseph  Borrell  mercader.  /any  M.D.C.LIJ. 

Fransesch  Maurici  droguer.  I 

Joseph  Garau  mariner.  / 

Hieronym  de  Gauer  militar.  )  , 

T.         T-t  .  >  obrers. 

Bernat  Haquer  apotecari.  ) 

ta'deiTveUs         ^  acabat  de  traurer  dits  Consellers  y  disgregat  dit  consell  los 
als  nous.        Scnyors  Consellers  vells  se  lleuaren  las  gramallas  y  posantse  las 
llobas  negras  anaren  que  era  ja  tart  à  casa  de  dits  Senyors  Con- 
sellers nou  extrets,  als  quals  donaren  lo  parabien  de  sa  extractio, 
ab  los  deguts  cumpliments. 

DoN  Fr.^°  Vila 

CONSELLER  EN  CaP. 


[DESEMBRE] 

Ís."Coní  DiUENDRES  al  primer  de  dezembre  MDCLJ.  —  En  aquest 
lers  nous.  jjg  g  rs  Conccllers  nous  anaren  al  demati  a  las  nou  oras 
en  casa  la  Ciutat  acompanyats  quiscu  ab  son  prom  al  costat 
del  s.*^  Conceller  vell  anant  lo  Conceller  nou  a  ma  dreta  del 
s."^  Conceller  vell  y  a  la  que  foren  en  casa  la  Ciutat  entraren  en 
consistori  y  se  assentaren  dits  s."^^  Concellers  nous  consistorial- 
ment  en  forma  de  Ciutat  conforme  acostuman  estar  y  los 
s.'^s  consellers  vells  se  assentaren  entre  mig  dels  s.''^  consellers 


desembre]  217 

nous  y  desprès  vingué  lo  s/  obrer  artista  nouament  extret  ab  lo 
vell  qui  acabaue  lo  qual  se  assenta  ço  es  lo  vell  a  la  part  dreta  y 
lo  nou  a  la  part  esquerra  juntament  ab  lo  s/  obrer  ciuteda  vell 
qui  vingué  en  casa  la  ciutat  tot  sol  per  trobarse  lo  obrer  ciu- 
teda nou  fora  la  present  Ciutat  lo  qual  també  segué  a  la  part  es- 
querra y  desprès  dels  s."  Concellers  E  junts  que  foren  isqueren 
de  casa  la  Ciutat  y  sen  anaren  a  la  seu  ab  sos  verguers  deuant  y 
masses  altes  anant  ab  la  matexa  agraduatio  ço  es  los  s."^^  conce- 
llers nous  a  ma  dreta  dels  s/^  consellers  vells  y  també  los 
s/s  obrers  ab  la  matexa  forma  E  à  la  que  foren  en  dita  Iglesia 
feren  oratio  al  altar  major  E  desprès  sen  deuallaren  a  la  capella 
de  la  gloriosa  s.**  Eulària  patrona  y  Aduocada  de  la  present  Ciu- 
tat e  a  la  que  foren  en  dita  capella  feren  oratio  y  desprès  se  as- 
sentaren ço  es  los  s/5  concellers  nous  en  uns  escons  a  la  part  del 
Euangeli  y  los  vells  a  la  part  de  la  Epistola  y  en  esta  forma  oiren 
missa  del  Esperit  Sanet  y  al  offertori  anaren  a  offerir  ço  es  lo  hu 
après  del  altre  es  a  saber  lo  s/  conceller  en  cap  nou  y  desprès  lo 
s/  conceller  en  cap  vell  y  axi  los  demés  per  son  orde  fent  quiscu 
las  degudas  tres  reuerentias  com  es  costum  y  desprès  acabada  la 
missa  sen  tornaren  ab  lo  mateix  orde  en  casa  la  ciutat  y  a  la  que 
foren  alli  se  assentaren  de  la  matexa  manera  com  dalt  es  dit  ac- 
cepto que  si  ajusta  lo  s/  obrer  ciuteda  qui  no  era  anat  a  la  Seu 
per  no  esseri  estat  lo  s.'^  obrer  ciuteda  nouament  extret  E,  axi 
assentats  lo  escriua  major  llegi  lo  jurament  a  dits  s."  concellers 
nous  y  obrers  lo  qual  llegit  lo  s/  conceller  en  cap  nou  jura  en 
ma  y  poder  del  s/  conceller  en  cap  vell  y  los  s/^  concellers  nous 
juraren  en  ma  y  poder  del  s/  conceller  en  cap  nou  y  desprès  los 
s/^  obrers  E  après  entra  lo  s/  vicari  General  Morell  y  se  assenta 
entre  los  s."^^  concellers  vells  y  nous  y  publica  sententia  de  exco- 
municatio  als  s/^  Concellers  nous  y  absolgué  als  s."  concellers 
vells  E  après  feren  exir  tota  la  gent  fora  de  la  instantia  y  tancaren 
les  portas  restant  dintre  sols  los  s."  concellers  nous  y  vells  trac- 
tant cosas  de  la  Ciutat  y  en  lo  entretant  los  s/^  concellers  enuia- 
ren  un  verguer  en  casa  lo  sJ  Gouernador  pera  pendrer  ora  per 
anar  a  besarli  las  mans  y  desprès  se  despediren  dits  s/^  conce- 
llers vells  y  los  s.'^s  concellers  nous  sen  anaren  a  dinar  ab  la  forma 
acostumada. 

Dit  dia  a  la  tarda  los  s/^  Concellers  ab  ses  insígnies  consu- 
lars y  masses  altes  anaren  a  fer  la  visita  ordinària  al  s/  Gouer- 
nador per  ésser  fora  lo  s/  Virrey  de  Catt[aluny].^  E  arribats  en 


2l8  [m.dc.li 

las  Casas  de  dit  s.'^  Gouernador  scituades  en  lo  carrer  dit  de  la 
porta  ferrissa  e,  arribats  en  dita  Casa  dit  sJ  Gouernador  los  isque 
a  rebrer  al  cap  de  la  escala  y  de  aquí  sen  entraren  en  una  instan- 
tia  haont  segueren  tots  ab  sas  cadiras  a,  modo  de  cor  y  lo  s/  Go- 
uernador en  lo  mig  haont  axi  assentats  lo  s/  Conceller  en  cap 
feu  sa  relatio  ordinària  que  per  semblant  die  se  acostuma  enco- 
manant a,  dit  sj  Gouernador  lo  bon  gouern  de  dita  Ciutat  y 
principat  de  Cat[aluny].^  y  despeditio  de  les  causes  lo  que  dit 
s/  Gouernador  prometé  de  ajudar  en  tot  y  per  tot  a  la  ad[mi- 
nistra].*^°  y  bon  gouern  de  la  present  Ciutat  y  Principat  y  acabat 
dit  rahonament  dits  s."  concellers  sen  anaren  acompanyantlos  dit 
s/  Gouernador  fins  al  cap  de  la  escala  haont  se  despediren. 

Dit  dia  los  s."  Concellers  quiscun  any  acostumauen  de  fer 
semblant  visita  al  s/  Canceller  y  per  trobarse  fora  la  present  Ciu- 
tat nos  feu  dita  visita. 

DiSSAPTE  a  IJ  de  dit  a  la  matinada  dits  s/^  Concellers  ana- 
ren a  fer  la  visita  ordinària  que  quiscun  any  se  acostuman  fer  ço 
es  al  dret  nou,  portal  de  mar,  dret  de  peix  y  al  pallols  com  quis- 
qun  any  se  acostuma. 

Dit  dia  a  la  tarda  se  tingué  concell  de  cent  en  lo  qual  en  pri- 
mer lloch  se  feren  los  juraments  que  quiscun  any  se  acostuman 
fer  lo  primer  concell  y  desprès  se  llegi  una  carta  del  Rey  nostre 
s/  ab  la  qual  dona  auis  de  la  electio  hauie  feta  de  virrey  del  s/ 
mariscal  de  la  Mota  Duch  de  Cardona  y  que  venia  ab  lo  socorro 
pera  treurer  lo  enemich  del  siti  tenia  posat  en  la  present  Ciutat 
y  també  se  llegiren  dos  altres  cartes  de  Paris  contenint  lo  mateix 
effecte  com  ditas  y  altras  cosas  en  dit  Concell  son  de  ueurer  (*). 

Diumenge  a  IIJ  de  dit  lo  enemich  continua  son  siti  deuant 
Bar[celo].°^  conforme  y  de  la  manera  abans  estaue  tirant  algu- 
nas  pessas  deuant  s.**  Madrona. 

DiMARS  a  V.  de  dit  se  continuaren  los  matexos  treballs  de 
la  guerra  y  també  se  innoua  alguna  cosa  acerca  del  mal  conti- 
gios:  nostre  S/  nos  deslliure  de  tals  treballs  en  que  estam. 

DiMECRAS  a  VJ  de  dit  los  s."  concellers  ab  ses  insignies  con- 
sulars y  masses  altes  anaren  al  monestir  del  gloriós  pare  s.*  Fran.^ 
lo  s.'^  conceller  segon  absent  y  a  la  que  foren  a  la  porta  major 
del  dit  monestir  los  isqueren  a  rebrer  los  pares  de  dit  monestir 
acompanyantlos  fins  al  presbiteri  haont  se  assentaren  ab  ses  ca- 


(*)    V.  dites  cartes  en  VApcndix  XXXyiII. 


Mal  conta- 
giós: incre- 
ment.- Guer- 
ra: noves  de 
socors. 


desembre]  219 

dires  y  cuxins  de  vallut  carmesí  a  la  part  del  euangeli  y  axi  as- 
sentats ohiren  lo  offici  y  sermó  lo  qual  acabat  sen  anaren  ab  la 
matexa  forma  eran  vinguts. 

Dijous  a  VIJ  de  dit  las  malaltias  del  mal  contigios  se  aug- 
mentaren algun  poch  que  dona  algun  tant  de  cuydado  per  tenir 
lo  enemich  assitiada  la  present  Ciutat  si  be  se  tingué  noua  per 
carta  del  s/  de  la  Mota  que  se  estaue  aprestant  lo  socorro  per 
venir  a  la  present  Ciutat  lo  mes  prest  fos  possible:  nostre  S/  nos 
fasse  gratia  sie  auiat. 

DiUENDRES  a  VIIJ  de  dit  dia  de  nostra  s.^*  de  la  Conceptio  ^xosuas^A 
a  la  matinada  los  s."  Con  cellers  ab  sos  promens  se  ajuntaren  al  de^ia  concep, 
porxo  de  s.*  Jau[m].^  en  forma  de  promenia  y  de  alli  anaren  a 
la  seu  ab  las  trompetas  deuant  sens  menestrils  per  no  hauerni  per 
serse  tots  morts  sino  hu  en  lo  mal  contigios  entraren  per  lo  por- 
tal major  passaren  per  lo  cor  y  pujaren  al  presbiteri  per  la  part 
de  la  Epistola  y  saludant  al  altar  major  sen  passaren  a  la  part  del 
Euangeli  haont  se  assentaren  y  al  cap  de  una  stona  entenent  que 
lo  s."^  Gouernador  arribaue  lo  isqueren  a  rebrer  a  la  porta  del  cor 
per  anar  la  vice  regia  y  pujats  al  altar  major  dit  s/  Gouernador 
segué  a  ma  dreta  del  conceller  en  cap  hoyren  lo  oíïici  y  sermó 
lo  qual  acabat  assistiren  a  la  professo  ques  feu  per  dintre  la  Igle- 
sia  de  Maria  Santíssima  mare  y  Senyora  nostra  en  la  qual  ana- 
ren darrera  lo  gramial  ço  es  p[rime].'^  lo  s."^  Conceller  sisè  ab  dos 
proms  al  costat  desprès  lo  s/  conceller  quint  ab  un  prom  y  ultí- 
madament  lo  s.'^  Conceller  en  cap  portant  lo  s."^  Gouernador  a 
ma  dreta  e,  acabada  dita  professo  dit  s."^  Gouernador  concellers 
y  promens  sen  anaren  a  fer  oratio  a,  Maria  Sanctissima  y  des- 
près dit  s."^  Gouernador  sen  ana  y  los  s/^  concellers  sen  anaren  a 
s.*  Jau[m].^  haont  se  disgregaren. 

DiSSAPTE  a  VIIIJ  de  dit.  —  En  aquest  die  entraren  alguns 
llaüts  per  la  mar  aportant  viurers  a  la  present  Ciutat. 

Dit  dia  se  tingué  concell  de  cent  en  lo  qual  se  feren  las  pro- 
positions  y  deliberations  que  en  dit  concell  son  de  ueurer  (*). 


Entrada  de 
llautsab  viu- 
res. 

Concell  de 
cent. 


(*)    Els  acords  presos  foren  : 

Autoritzar  als  Consellers  per  a  que,  ab  vot  i  parer  de  la  setzena  de  carns  i  durant  el  setge, 
aforassen  el  preu  de  les  que's  tallarien  a  compte  del  Municipi,  no  podent  excedir  la  de  moltó 
a  més  de  9  rals  la  lliura  carnicera. 

Q.ue  dits  Magistrats  i  vuitena  de  ferments  tinguessen  facultat  de  treure  de  l'erari  comunal 
la  quantitat  de  plata  i  or,  «aixi  ab  moneda  monedada  com  a  la  balansa»,  que  fos  menester 
per  a  la  compra  de  15,000  quarteres  de  blat,  a  fi  de  subvenir  a  les  necessitats  angunioses  i 
urgentíssimes  de  la  ciutat,  que  en  sos  pallols  sols  ne  tenia  89  quarteres. 

Proveir,  per  extracció,  'Is  càrrecs  de  receptor  de  la  Batllía  general,  caixer  de  la  Taula  i  tau- 


220 


[M.DC.LI 


Mal  conta- 
giós: pitjora. 


Concell  de 
Cent. 


Diumenge  a  X  de  dit  ana  pijorant  lo  mal  contigios  que  dona 
un  tant  de  cuydado  als  s.^^  Concellers:  nostre  Senyor  nos  vuUe 
deslliurar  de  tals  treballs. 

DiMARS  a  XIJ  de  dit.  —  En  aquest  die  se  tingué  concell  de 
cent  en  lo  qual  se  llegi  una  carta  del  Rey  nostre  S,"^  que  Deu 
guarde  la  qual  era  en  materias  de  la  contentio  entre  los  Ex.^"^^ 
s."  don  Joseph  Biure  y  de  Margarit  Gouernador  del  present  Prin- 
cipat de  Catt[aluny].^  y  don  Joseph  de  Ardena  y  Darnius  compte 
de  Hylla  pretenent  dit  sj  Gouernador  de  que  per  no  haueri  vir- 
rey  en  lo  present  Principat  de  Cat[aluny].^  jurat  y  anant  la  vice* 
regia  li  tocaua  donar  lo  nom  en  las  guardas  ordinarias  de  la  pre- 
sent Ciutat  y  dit  s."^  Don  Joseph  de  Ardena  pretenia  lo  mateix 
per  trobarse  tinent  General  de  las  armadas  de  sa  Mag.*  (que  Deu 
G.'^^)  axi  mateix  com  dit  s.*^  Gouernador  per  lo  qual  effecte  fonch 
scrit  a  sa  mag.*  com  atras  es  de  ueurer  y  en  dita  carta  digué  y 
respongué  sa  Mag.*  que  judicaue  al  propòsit  de  donar  lo  comen- 
dament  àl  dit  sJ  Gouernador  en  absentia  del  s."^  virrey  y  llocti- 
nent general  de  sa  Mag.*  en  Cat[aluny].^  y  axi  mateix  escrigué 
a  dit  s/  Compte  de  Hylla  que  sen  tornas  a  la  campanya  ab  la 
caualleria  o,  part  de  aquella  segons  sèrie  millor  y  al  propòsit  per 
incomodar  als  enemichs  y  conceruar  la  present  Ciutat  y  que  si 
era  obligat  necessàriament  de  restari  per  lo  perill  quey  hauria  de 
exirne  ell  no  se  entremetés  del  comendament  com  dites  coses  en 
dita  carta  llargament  son  de  ueurer. 

Per  raho  de  la  qual  carta  dit  s.^  compte  de  Hylla  lo  die  de 
ayr  sen  volgué  anar  fora  de  la  present  Ciutat  seguint  lo  orde  del 
Rey  nostre  s.*^  y  Perço  ana  a  despedirse  de  dits  s."  concellers 
amostrantlos  la  carta  que  dit  s/  compte  tenia  de  sa  mag.*  y  axi 
mateix  al  cap  de  un  poch  de  temps  arriba  dit  s.^  Gouernador  en 
dita  casa  de  la  Ciutat  amostrant  la  carta  tenia  del  Rey  nostre  s.^ 
ab  la  qual  li  donaue  lo  gouern  de  dita  ciutat  y  digué  a  dits 

concellers  que  dit  s/  compte  de  Hylla  sen  volia  anar  y  que 
sèrie  be  si  sen  hauie  de  portar  caualleria  sen  portas  la  catalana 
per  las  quals  rahons  dits  s.'"^  concellers  ajuntaren  la  vintiquatrena 
de  guerra  lo  die  de  ayr  en  la  qual  proposaren  ditascosas  la  qual 
resolgué  se  tingues  concell  lo  die  present  llegint  en  ell  la  carta 
alt  mentionada  y  que  axi  mateix  anas  un  s.*^  conceller  al  s.*^  Go- 


ler  mercader,  i  dues  vacants  de  Jurats  del  Concell  de  Cent,  mercader  i  aiúiii.— (Deliberacions 
de  1652,  fols.  12.^3  13/') 


desembre)  22  1 

uernador  y  altre  al  s."^  compte  de  Hylla  suplicant  a  sas  Ex.^^  yul- 
guessen  tenir  a  be  que  de  aqui  a  tant  lo  saui  concell  de  cent  ha- 
gués presa  resolutio  no  posasen  en  ex[ecuci].°  lo  que  sa  mag.*^ 
ab  sas  reals  cartas  te  manat. 

En  ex[ecuci].°  de  la  qual  deliberatio  de  la  junta  de  guerra 
anaren  dos  s."  Concellers  al  ex.*™  s/  Marques  de  Aguilar  y  li 
representaren  dita  deliberatio  de  la  vintyquatrena  de  guerra  y 
respongué  que  ell  hauie  de  obeir  los  ordes  del  Rey  y  que  en  tot 
faria  lo  que  la  Ciutat  voldria  y  axi  mateix  anaren  al  s/  compte 
de  Hylla  y  respongué  que  tenia  orde  del  Rey  y  que  quant  noi 
obeis  podria  ser  lo  Rey  li  lleuaria  lo  cap  y  vehent  dits  s.'^s  con- 
cellers la  caualleria  catalana  y  lo  tercio  de  don  Joseph  de  Pinós 
estaue  a  la  rambla  per  anarsen  y  dit  s/  Gouernador  hauer  en- 
uiades  a  sercar  las  claus  dels  portals  no  las  donaren  antes  be  en- 
cara las  tenian  custodiadas  donant  tant  la  sobre  incertada  carta 
de  sa  mag.*  com  totas  las  sobreditas  cosas  per  propositio  al  pre- 
sent consell  peraque  delibere  lo  fahedor. 

Sobre  la  qual  propositio  dit  Concell  feu  la  deliberatio  següent 
Que  per  medi  de  un  ciuteda  y  un  militar  del  present  Consell 
anomenadors  per  sa  senyoria  y  sens  disgregarse  lo  present  Con- 
cell se  fassa  una  embaxada  als  ex.^™^  S.^^  Marques  de  Aguilar 
Gouernador  de  Cathalunya  y  compte  de  Hylla  dient  a  sas  Ex.** 
sien  seruits  suspendrer  per  ara  y  fins  a  tant  que  sa  Mag.*  (que 
Deu  G.^^)  haje  respost  a  esta  Ciutat  a  les  cartes  que  en  raho  de 
sa  pretentio  li  te  enuiades  los  ordens  que  sa  Mag.*  es  estat  seruit 
ab  sas  reals  Cartas  donarlos  continuant  lo  gouern  de  esta  Ciutat 
en  la  fornia  y  de  la  manera  que  antes  de  rebrer  ditas  cartas  se  es 
acostumat  per  considerari  molts  inconuenients  mudarse  per  ara 
la  forma  de  dit  Gouern  que  la  ciutat  se  offereix  dar  satisfatio  a 
sa  mag.*  de  no  hauer  sas  Ex.^^  posat  en  ex[ecuci].°  lo  que  per 
sa  Mag.*  los  es  estat  ordenat  prenent  esta  ciutat  la  satisfatio  a 
son  carrech  peraque  hoyda  la  resposta  faran  dits  S.'^^  lo  present 
Consell  puga  deliberar  lo  que  mes  conuindra.  En  exequutio  de 
la  qual  deliberatio  los  s/^  concellers  ordenaren  se  fessan  ditas 
embaxadas  y  anomenaren  pera  la  embaxada  del  s.^  Compte  de 
Hylla  m.°  Dimas  Çafont  y  Malla  ciuteda  y  don  Francisco  Vila 
qui  reportaren  aquella  sens  disgregarse  lo  present  Concell  a  la 
qual  embaxada  dit  s.^  Compte  de  Hylla  ha  fet  la  resposta  com 
esta  continuat  al  peu  de  ella  la  qual  embaxada  y  resposta  de 
aquella  es  del  thenor  següent 


222  [M.DC.LI 

«Exelentissim  Senyor 
Lo  saui  concell  de  cent  celebrat  lo  die  present  ha  deliberat 
se  fes  a  v.  ex.^  y  s/  Marques  de  Aguilar  una  embaxada  supli- 
cantlos  sien  seruits  suspendrer  per  ara  y  fins  a  tant  que  sa  Mag.* 
(Que  Deu  G.^^)  haje  respost  a  esta  Ciutat  a  las  cartas  que  en  raho 
de  sa  pretentio  li  te  enuiades  los  ordes  que  sa  Mag.*  es  estat  ser- 
uit  ab  sas  reals  cartas  donarlos  continuant  lo  gouern  de  esta  Ciu- 
tat en  la  forma  y  de  la  manera  que  antes  de  rebrer  dites  cartes 
se  es  acostumat  per  considerari  molts  inconuenients  mudarse  per 
ara  la  forma  de  dit  Gouern  que  la  Ciutat  se  offereix  donar  satis- 
fatio  a  sa  mag.*  de  no  hauer  sas  ex.^^  posat  en  ex[ecuci].°  lo 
que  per  sa  Mag.*  sels  ha  ordenat  prenent  esta  Ciutat  la  satisfà- 
tio  en  son  carrech  y  que  lo  consell  nos  disgregue  que  primer  no 
se  obtinga  la  resposta  de  V.  Ex.*» 

«Molt  111.*'^^  senyor 
Continuant  al  que  representi  y  asseguri  ahir  a  la  tarda  y  anit 
suplico  a  V.  S.^  trobe  a  be  sie  exequutada  la  voluntat  de  Sa 
Mag.*  que  après  essent  gust  de  V.  S.^  tornaré  jo  assi  haont 
acreditaré  la  passió  y  disgust  tinch  de  seruir  a  V.  S.^  de  qui 
espero  fara  sabidor  a  sa  Mag.*  y  S."^  Mariscal  de  la  Motta  de  ma 
intentio  y  occasio  dest  retardament  y  voldrie  jo  tenir  àrbitre  pera 
seguir  desde  ara  lo  gest  de  V.  S.^  ab  totas  veras  com  fare  co- 
nexer  per  mes  actions. 

De  V.  S.*  lo  major  y  mes  apa- 
sionat    seruidor    qui    ses   m.  b. 

D  on  Joseph  de  Ardena  y  Darnius.-» 

Y  pera  reportar  la  embaxada  al  s.'^  Marques  de  Aguilar  ano- 
menaren a  m.°  Joseph  Miquel  Quintana  Ciuteda  y  m.*^  Fran.^ 
Puigjaner  militar  qui  reportaren  aquella  en  scrits  a  dit  s."^  Gouer- 
nador  la  qual  embaxada  es  del  thenor  següent 

«Excellentissim  Senyor 
Lo  Saui  concell  de  Cent  celebrat  lo  die  present  ha  deliberat 
se  fes  a  V.  Ex.*  y  s.^  Compte  de  Hylla  una  em[b]axada  suplicant- 
los  sien  seruits  suspendrer  per  ara  y  fins  y  a  tant  que  Sa  Mag.* 
(Que  Deu  G.^^)  haje  respost  a  esta  ciutat  a  les  cartes  que  en  raho 
de  sa  pretentio  li  te  enuiades  les  ordes  que  sa  Mag.*  es  estat  ser- 
uit  ab  sas  reals  cartas  donawdos  continuant  lo  gouern  de  esta 


desembre]  223 

Ciutat  en  la  forma  y  de  la  manera  que  antes  de  rebrer  ditas  car- 
tas  se  es  acostumat  per  concidera[r]hi  molts  incouenients  mu- 
darse  per  ara  la  forma  de  dit  gouern  que  la  ciutat  se  offereix  do- 
nar satisfatio  a  sa  Mag.*^  de  no  hauer  sas  ex.^^  posat  en  exequutio 
lo  que  per  sa  mag.*  sels  ha  ordenat  prenent  esta  Ciutat  la  satis- 
fatio a  son  carrech  y  que  lo  consell  nos  disgregue  que  primer 
no  se  obtingué  la  resposta  de  V.  Ex.^» 

Y  après  dits  s/^  Joseph  Miquel  Quintana  ciuteda  y  Fran.^ 
Puigjaner  tornaren  en  dit  Concell  y  referiren  de  paraula  com  dit 
s/  Gouernador  respongué  que  no  obstant  que  tinga  los  ordens 
tant  apretats  de  sa  Mag.*  ab  sa  Real  Carta  per  condecendir  a  la 
petitio  de  la  Ciutat  se  disposarà  a  tot  alio  que  sa  Mag.*  sera  ser- 
uit  encara  que  sie  hauerse  de  ausentar  de  Bar[celo].°*  y  de 
Cat[aluny].^  per  lo  molt  desitja  en  quant  puga  seruir  a  la  ciutat. 

Totes  les  quals  sobre  incertades  embaxadas  y  respostas  dits 
s.'^s  concellers  donaren  per  propositio  al  present  Consell  pera  que 
delibera  lo  fahedor. 

E  lo  dit  Concell  feu  la  deliberatio  següent  Que  per  los  ma- 
texos  embaxadors  se  fassa  embaxada  al  s."^  Gouernador  de  Ca- 
t[aluny].^  fentli  gratias  de  la  mercè  y  honrra  fa  a  la  Ciutat  y  que 
no  se  esperaue  menos  de  sa  ex.^  y  que  la  ciutat  scriura  a  sa 
m3.g}  y  al  Mariscal  de  la  Motta  la  interpositio  que  esta  Ciutat 
ha  feta  a  la  exequutio  de  las  cartas  de  sa  Mag.*  per  las  moltas 
conuenientias  ha  considerades  en  lo  alterarse  lo  gouern  que  fins 
vuy  se  ha  tingut  y  que  axi  mateix  per  los  embaxadors  qui  son 
anats  a  reportar  la  embaxada  al  s."^  compte  de  Hylla  se  li  fasse 
a  saber  que  esta  Ciutat  esta  serta  y  se  promet  que  sa  Ex/  y  las 
tropas  de  la  caualleria  no  exiran  de  la  present  Ciutat  per  consi- 
derar que  es  fer  grandissim  seruey  a  sa  Mag.*  y  conceruatio  de 
esta  Ciutat  y  prouincia  y  que  la  ciutat  ho  scriura  axi  a  sa  Mag.* 
com  al  Ex.i°^  s."^  Mariscal  de  la  Motte  assumintse  dita  ciutat  uers 
si  tots  los  inconuenients  porian  resultar  y  que  obtinguda  la  res- 
posta de  dit  sJ  compte  de  Hylla  en  conformitat  del  que  se  ha 
deliberat  manen  los  s."^^  concellers  obrir  los  portals  a  las  guardas 
y  forma  que  antes  estauen. 

E  après  de  hauer  disgregat  lo  present  Concell  dit[s]  S."^^  Di- 
mas  Çafont  y  Malla  y  don  Fran.^°  Vila  embaxadors  reportaren 
y  de  paraula  digueren  a  dit  s/  Compte  de  Hylla  la  sobre  dita 
deliberatio  presa  per  dit  Concell  als  quals  dit  s."^  Compte  de  Hy- 
lla respongué  ques  preciaue  tant  de  ser  seruidor  de  la  Ciutat  que 


224  [M.DC.LI 

no  obstant  los  ordens  te  rebuts  de  Sa  Mag.*  essent  gust  y  con- 
uenientia  de  la  ciutat  promet  restarse  [ell]  y  las  tropas  encara 
que  sie  exposantse  al  disgust  que  de  la  cort  li  podrian  donar  per 
no  hauerse  e[xe]quutat  sa  voluntat.  La  qual  resposta  per  dits 
s."  Dimas  Çafont  y  Malla  y  don  Fran.^°  Vila  embaxadors  pre- 
dits per  part  de  dit  S/  Compte  de  Hylla  reportada  a  dits 
s.''^  concellers  consistorialment  trobats  a  las  vuyt  oras  de  la  nit 
en  casa  de  la  present  Ciutat  manaren  dits  s.'^s  concellers  per  tant 
fer  obrir  los  portals  y  dexar  exir  los  portals  per  las  guardas  acos- 
tumadas. 

DiMECRAS  a  XIIJ  de  dit. — En  aquest  die  hi  hagué  concell  de 
cent  ordinari  en  lo  qual  entre  altres  cosas  se  feren,  feren  extrac- 
tio  de  Mostasaf  ad[ministrad].°"  de  plassas  y  altres  officis  que 
quiscun  any  per  semblant  die  se  acostuman  traurer. 

DiUENDRES  a  XV.  de  dit  jura  lo  s."^  Rubio  tauler  extret  lo 
qual  jurament  se  feu  sens  serimonia  alguna  per  causa  del  siti  del 
enemich. 

DoN  Raphel  Casamijana  y  de  Erill  conseller  en  cap. 

Diumenge  a  XVIJ  de  dit  entre  onse  y  dotze  de  la  nit  hi  ha- 
gué un  gran  rabato  en  la  present  Ciutat  per  causa  que  los  ene- 
michs  se  acostaren  a  las  fortifications  de  la  present  ciutat  los 
quals  foren  reatxats  ab  moscatadas  [y]  algun  tret  de  artillaria. 

Dilluns  a  XVIIJ  de  dit  dia  de  nostra  Senyora  de  Esperansà: 
en  aquest  die  los  s.'^s  concellers  acostuman  donar  (sic)  en  la  Igle- 
sia  de  s.*  Agusti  per  la  festa  que  quiscun  any  fan  los  corredors 
de  orella  y  noy  anaren  per  causa  de  las  corrents  malaltias  y  del 
siti  que  lo  enemich  te  en  la  present  Ciutat. 

Dit  dia  Maria  Santissima  de  esperansà  fou  seruida  de  alegrar- 
nos  ab  bonàs  nouas  vingudas  per  un  correu  entra  en  la  present 
Ciutat  per  mar  lo  qual  aporta  cartas  del  Rey  nostre  S."^  Que  Deu 
G.'^^  ab  las  quals  dona  auis  del  socorro  venia  a  la  present  Ciutat 
y  axi  mateix  se  sabé  la  victorià  que  lo  s."^  Princep  de  Haucourt 
General  de  las  armas  de  sa  Mag.*  hauie  alcansada  contra  lo  exer- 
cit del  Princep  de  Conde  en  las  parts  de  la  Roxela  y  axi  mateix 
digué  dit  correu  com  lo  s."^  de  la  Motta  era  ja  en  Perpenya  y  ha- 
uie jurat  en  virrey  del  present  Principat  de  Cat[aluny].^  a  quinze 
del  present  mes  y  estaue  acordant  las  tropas  pera  uenir  a  sqcor- 
rer  la  present  Ciutat.  Maria  Santissima  sie  seruida  siam  deslliu- 
rats prest  dels  treballs  en  que  estam. 


desembre]  22S 

DiMARS  a  XVIIIJ  de  dit  entraren  algunas  barcas  de  proui- 
sions  per  la  mar. 

DiMECRAS  a  XX  de  dit.  —  En  aquest  dia  juraren  en  la  casa 
de  la  ciutat  Lluis  Bataller  ciuteda  en  mostasaf  y  Fran.^  de  Puig- 
janer  y  Nicolau  militar  en  ad[ministra].^o^  de  plassas  lo  qual  ju- 
rament se  feu  sens  ninguna  serimonia  per  causa  del  siti  de  la  pre- 
sent Ciutat. 

DiUENDRES  a  XXIJ  de  dit  se  continua  lo  siti  ab  la  matexa 
forma  que  antes  estaua. 

DiSSAPTE  a  XXIIJ  de  dit  fonch  assotat  per  los  llochs  acostu- 
mats de  la  present  Ciutat  (*)  per  orde  y  manament  de  la 

junta  de  morbo  lo  qual  se  troba  que  estant  seruint  en  Jesús  ro- 
baue  llansols  de  la  morbaria  y  altres  cosas  als  malalts  y  ho  en- 
traue  a  uendrer  en  la  present  Ciutat  la  qual  sententia  feu  exe- 
quutar  lo  parbost  del  Morbo  que  la  Ciutat  te  elegit  y  anomenat 
pera  castigar  als  delinqüents  en  matèria  tocant  de  morbo. 

Diumenge  a  XXIIIJ  de  dit  arriba  en  la  present  Ciutat  per  lo 
mar  ab  un  caro  lo  noble  s."^  don  Carlos  Soler  qui  hauie  dies  era 
fora  de  la  present  Ciutat  y  en  sa  companya  vingué  un  francès 
ques  diu  mosur  la  Serra  de  la  casa  y  familia  del  Ex.^^  8/  Ma- 
riscal de  la  Motta  virrey  del  present  Principat  de  Catt[aluny].^ 
lo  qual  aporta  cartas  de  dit  s/  de  Lamotta  ab  las  quals  li  auisaue 
com  hauie  dies  que  hauie  jurat  en  Perpinyà  y  també  digué  de 
paraula  que  entenia  que  dit  S."^  de  la  Motta  se  seria  auansat  en 
Gerona  replegant  las  tropas  y  Infanteria  pera  venir  a  socórrer  la 
present  Ciutat  dels  treballs  en  que  esta  posada  del  qual  nostre 
S/  nos  fasse  gratia. 

Dilluns  a  XXV  de  dit  die  de  Nadal.  —  En  aquest  die  los 
s."  Concellers  ab  sos  promens  a  la  matinada  se  ajuntaren  al 
porxo  de  s.*  Jau[m].^  y  de  alli  ab  las  trompetas  deuant  anaren  a 
la  Seu  entraren  per  lo  portal  major  passaren  per  lo  cor  y  pujaren 
al  presbiteri  haont  feren  oratio  al  altar  major  y  desprès  se  assen- 
taren a  la  part  del  Euangeli  ab  los  banch[s]  de  vallut  y  al  cap 
de  un  poquet  tenint  entès  que  lo  s/  Gouernador  arribaue  lo  is- 
queren  a  rebrer  deuant  del  cor  per  hauer  ja  jurat  lo  s."^  Virrey 
en  lo  present  Principat  de  Cathalunya  pujaren  al  presbiteri  y  se 
assentaren  en  dita  part  del  euangeli  estant  asseguts  ço  es  lo 
s/  Gouernador  a  ma  dreta  del  s.'"  Conceller  en  cap  y  los  demés 


(*)    En  blanc. 


XV  -  15 


\p26  [M.DC.Ll 

s/s  Concellers  y  promens  per  son  orde  e,  axi  assentats  ohiren  lo 
offici  lo  qual  acabat  acompanyaren  dit  sj  Gouernador  fins  alia 
haont  lo  hauien  rebut  y  desprès  sen  tornaren  a  la  plassa  de 
s.^  Jau[m].^  haont  se  disgregaren. 

DiMARS  a  XXVJ  de  dit  die  del  Gloriós  protomartir  s.*  Es- 
teue  los  s/^  Concellers  anaren  a  ohir  lo  offici  a  s.*^  Catharina  del 
orde  de  predicadors  com  quiscun  any  se  acostuma. 

DiMECRAS  a  XXVíJ  die  del  Gloriós  s.*  Joan  anaren  los 
s/s  Concellers  en  lo  monestir  de  s.*  Fran.^  com  quiscun  any  se 
acostuma. 

Dijous  a  XXVIIJ  de  dit  die  dels  s.tW  Innocents  los  s."  Con- 
cellers se  ajuntaren  en  casa  la  Ciutat  y  de  alli  acompanyats  dels 
officials  de  dita  casa  anaren  a  la  seu  haont  oyren  missa  baxa  a 
la  Capella  dels  s.*^  Innocents  y  acabada  la  missa  sen  anaren. 

Dit  dia  fonch  assotat  per  los  llochs  acostumats  de  la  present 
Ciutat  un  francès  inculpat  de  hauer  robat  en  casas  empestadas  la 
qual  sententia  feu  exequutar  lo  parbost  de  orde  de  la  junta  de 
Morbo. 

Diumenge  a  XXX]  de  dit.  —  En  aquest  die  los  s."  Conce- 
llers acostuman  de  anar  quiscun  any  en  lo  monestir  dels  pares 
de  s.*  Agusti  a,  hoyr  lo  offici  y  axi  noy  anaren  per  causa  de  ha- 
uer tinguda  junta  de  morbo  y  també  a  causa  de  tenir  sitiada  lo 
enemich  la  present  Ciutat. 

DoN  Raphel  Casamijana  y  de  Erill  conseller  en  cap. 


[M.DC.LII.] 


[JANER] 


^©ILLUNS  al  primer  de  Janer  MDCLIJ. — En  aquest  die  los  j^^'^*'^^ 
s/^  Concellers  ab  ses  insígnies  consulars  y  masses  altes 
anaren  en  la  Iglesia  parrochial  de  s.'^  Maria  de  la  mar 
per  assistir  en  la  festa  se  fa  quiscun  any  de  la  circuncisio  de  nos- 
tre senyor  y  a  la  que  foren  en  dita  Iglesia  entraren  per  lo  cor  y 
sen  pujaren  al  presbiteri  haont  desprès  de  hauer  feta  oratio  al  al- 
tar major  segueren  ab  los  banchs  de  vallut  carmesi  a  la  part  del 
Euangeli  per  haueri  de  anar  lo  s/  Gouernador  y  al  cap  de  una 
stona  tenint  entès  que  dit  s/  Gouernador  arribaue  lo  isqueren  a 
rebrer  a  las  gradas  del  presbiteri  per  hauer  jurat  lo  s/  virrey  en 
lo  present  Principat  de  Cathalunya  y  arribat  en  dit  Presbiteri  des- 
près de  hauer  feta  oratio  al  altar  major  se  assenta  en  dits  banchs 
de  vallut  y  a  ma  dreta  del  s/  Conceller  en  cap  y  axi  assentats 
oyren  lo  offici  lo  qual  acabat  dits  s/^  concellers  acompanyaren  dit 
8/  Gouernador  fins  alia  haont  lo  hauian  rebut  y  desprès  feren 
oratio  al  altar  major  y  sen  anaren  ab  la  forma  eran  arribats  en 
dita  Iglesia. 

DiMARS  a  IJ  de  dit. — En  aquest  die  se  tingfue  concell  de  cent      conceii  de 

TO  cent. 

en  lo  qual  se  feren  las  propositions  y  deliberations  que  en  aquell 
son  de  ueurer  (*). 


(*)  En  primer  terme,  '1  Conseller  en  cap,  en  nom  dels  seus  companys,  exposà  a  l'Assam- 
blea  d  lo  estat  esta  la  present  Ciutat  que  cada  dia  gasta  doscentes  corteres  [de]  blat  que  valen 
tres  milia  lliures  y  de  siuada  y  ordis  pera  la  cauallería  serca  de  cent  quarteras  que  valen  set- 
centes  lliures  y  lo  hauer  de  pagar  als  soldats  dels  presidis  y  de  Montjuich  artillers  officials 
de  casa  fortifications  y  gastos  del  morbo  ques  judica  gastarà  cada  dia  serca  vuyt  milia  lliures 
y  com  sien  molestats  per  uns  y  altres  per  voler  dites  quantitats  cada  dia  y  vehent  la  fabrica 
de  la  seca  sie  tant  poca  que  no  abasta  a  poder  pagar  un  quart  de  dita  quantitat  y  a  la  taula 
vuy  noy  entren  drets  per  causa  del  siti  ni  de  carns  ni  de  pastrim  sino  es  molt  poch  com  be 
se  deixa  considerar  vehentse  dits  S."  Consellers  en  est  estat  hauent  trobat  la  Ciutat  exausta 


228  [M.DC.LII 

DiMECRAS  a  IIJ  de  dit.  —  En  aquest  die  en  la  nit  arriba  per 
mar  en  la  present  Ciutat  lo  mag.^  m/  Gabriel  Anthoni  Bosser 
lo  qual  era  anat  per  embaxador  de  la  ciutat  al  ex.^"^  sj  Mariscal 
de  la  Motte  Duch  de  Cardona  lo  qual  troba  a  la  vila  de  Figueres 
haont  li  dona  la  benvinguda  per  part  de  la  ciutat  y  de  aqui  lo 
acompanya  a  la  Ciutat  de  Gerona  y  desprès  a  la  vila  de  Hostal- 
rich  de  hont  se  despedi  y  entra  en  la  present  Ciutat  juntament 
ab  altres  barques  que  portauen  prouisio  de  menjar  y  beurer  a  la 
present  Ciutat. 

Dijous  a  IIIJ  de  dit  en  la  nit  entraren  algunes  barques  apor- 
tant viurers  a  la  present  Ciutat. 

DiUENDRES  a  V.  de  dit. — En  aquest  die  se  tingué  consell  de 
cent  en  lo  qual  se  llegiren  dos  cartes  del  mariscal  de  la  Motte 
virrey  del  present  Principat  de  Cathalunya  aportades  per  lo 
sJ  Gabriel  Anthoni  Bosser  lo  qual  vingué  en  lo  present  Consell 
y  alia  segué  desprès  del  Primer  prom  haont  feu  relatio  de  tot  son 
viatge  y  de  la  resposta  que  dit  sJ  de  la  Motte  li  feu  als  capitols 
de  las  Instructions  y  petitions  li  feya  la  present  Ciutat  y  axi  ma- 
teix del  poder  ab  que  venia  a  socorrernos  y  treurernos  de  las 
operations  quel  enemich  nos  fa  ab  son  siti  com  ditas  cosas  estan 
en  dit  consell  estan  (sic)  llargament  contengudas  (*). 

de  totes  coses  han  ajuntat  la  junta  de  la  seca  a  la  qual  han  representat  dites  coses  y  dita 
juncta  age  deliberat  la  present  propositio  fos  pujada  al  saui  consell  de  cent...»  —  Aquest  re- 
solgué cometre  dit  afer  als  Consellers  i  Setzena  de  Seca,  amb  plenitut  de  poders,  donant-los 
aiximateix  facultat  «de  traure  del  erari  de  la  taula  de  la  present  Ciutat  fins  en  quantitat  de 
coranta  milia  lliures  ab  peses  de  sinchí  a  l'exclusiu  objecte  de  «pagar  lo  ques  deu  als  soldats 
passant  mostra  com  los  pagaran  y  les  quantitats  dels  blats  y  demés  grans  grossos  se  deuhen 
y  se  deuran  a  les  persones  qui  auran  venuts  dits  blats  y  grans  pera  la  subuentio  de  la  present 
Ciutat.» 

Se  donà  compte  d'haver  rebut  el  dia  abans,  dits  Consellers,  quatre  cartes  de  l'Embaixador 
de  la  ciutat  en  la  Cort  de  Paris,  i  altres  dues  del  Mariscal  de  Schomberg  i  de  l'Intendent  de 
Finances.  (V.  son  trasllat  i  el  de  l'acord  recaigut  sobre  elles  en  VApcndix  XXXIX). 

Atesa  la  suplicació  feta  verbalment  al  Consistori  pels  Administradors  de  l'Hospitai  Gene- 
ral, implorant-li  subvingués  al  mateix  en  «la  necessitat  tant  gran  que  te  aquella  casa  tant  de 
forments  carns  com  de  diners  per  lo  sustento  dels  pobres...»,  s'acordà  socorre'l  amb  2,000  ÍÈ, 
per  via  d'emprèstic,  i  que's  comuniqués  aquesta  resolució  al  M.  illtre.  Capítol  de  la  Seu,  in- 
teressant-li «sie  seruit  ab  la  mateixa  conformitat  allargar  les  mans  a  dita  subuentio  attes  dit 
Molt  111. e  Capitol  es  també  protector  y  Ad[ministrado].r  de  dita  casa.ï 

S'adoptaren  les  següents  transferències  del  compte  de  pèrdua  de  monedes:  al  de  la  lleva  de 
700  soldats  per  la  custodia  de  Barcelona,  20,000  al  de  l'altra  lleva  de  2,000  id.,  30,000  en 
compte  del  dret  extraordinari,  per  forniment  dels  esmentats,  40,000  "íï. 

Finalment,  foren  fetes,  per  extracció,  aquestes  nominacions: 

Regoncixedor  dc  monedes:  Jaume  Josep  Fontanilles. 

Receptor  de  la  Batllía  general:  el  doctor  Joan  Maresch. 
Id.      del  pes  de  la  farina:  Antoni  Soler,  barreter. 

Portalers:  Gabriel  Marra,  boter;  Jerònim  Thomàs  Papiol,  matalafer;  Pere  Joan  Vicens,  no- 
tari reial,  ijaume  Arnaudies,  mestre  de  cases. 

fiirat  del  Cancell  de  Cent,  ferrer:  Francesc  Pagas. 

(Deliberacions  de  1652,  íols.  41.''  a  52.'') 

(*)    V.  VApcndix  XL. 


Entrada  del 
mag.'"  m  . 
Gabriel  An- 
thoni Bos- 
ser. 


Barques  ab 
viures. 


Consell  de 
cent. 


JANER 


Festa  dels 
tres  reys. 


DiSSAPTE  a  VJ  de  dit. — En  aquest  die  los  s/^  Concellers  ab 
ses  insígnies  consulars  y  masses  altes  anaren  en  la  Iglesia  parro- 
chial  de  nostra  S/^  del  Pi  pera  assistir  a  la  festa  que  en  dita  Igle- 
sia  se  feya  dels  tres  Reys  com  quiscun  any  se  acostuma  y  arri- 
bats que  foren  al  portal  major  de  dita  Iglesia  los  isqueren  a  rebrer 
los  s.'^s  obrers  y  sacerdots  de  dita  Iglesia  passant  per  lo  cor  y  pu- 
jant al  presbiteri  per  la  part  de  la  epistola  passaren  a  la  part  del 
euangeli  y  arribats  alli  feren  oratio  al  altar  major  y  desprès  se- 
gueren ab  los  banchs  de  vallut  per  haueri  de  assistir  lo  s/  Go- 
uernador  y  al  cap  de  un  poquet  tenint  entès  que  lo  s/  Gouerna- 
dor  arribaue  lo  isqueren  a  rebrer  a  las  gradas  del  Presbiteri  per 
hauer  ja  jurat  lo  s."^  Virrey  en  lo  present  Principat  de  Catt[alu- 
ny].^  y  desprès  sen  passaren  a  la  part  del  euangeli  assentantse 
ab  dits  banchs  sehent  dit  s/  Gouernador  a  ma  dreta  del  s."^  Con- 
celler  en  cap  y  axi  assentats  ohiren  lo  offici  que  en  dita  Iglesia 
se  celebra  y  no  hi  hagué  sermó  per  causa  de  las  malaltias  de 
pesta  que  corrian  en  la  present  [ciutat]  y  també  per  causa  que  lo 
enemich  tenia  assitia[da]  la  present  Ciutat  y  axi  acabat  dit  offici 
dits  s."  concellers  acompanyaren  dit  s/  Gouernador  fins  alia  haont 
lo  hauian  rebut  y  tornant  a  fer  oratio  al  altar  major  sen  baxaren 
del  presbiteri  acompanyantlos  també  dits  s/^  obrers  y  Sacerdots 
de  dita  Iglesia  y  passant  per  lo  cor  sen  tornaren  ab  la  matexa 
forma  eran  vinguts. 

Dit  dia  a  la  tarda  foren  sententiats  en  la  plaja  de  la  vora  del  de^dosNapò- 
mar  de  la  part  de  lleuant  dos  Napolatans  cosaris  los  quals  junta-  paírdefenl"- 
ment  ab  altres  prengueren  del  enemich  uns  caros  o,  barcos  lon-  "^''=^· 
gos  catalans  armats  venint  de  portar  prouisions  de  Mataró  a  la 
present  Ciutat  y  foren  condempnats  jure  belli  per  lo  s.*^  Gouer- 
nador fentlos  jugar  la  vida  a  sort  y  dita  sententia  se  executa 
ab  dits  Napolatans  per  causa  que  lo  enemich  ne  hauie  sen[ten]- 
tiats  alguns  catalans  que  durant  lo  siti  aportauen  prouisions  a 
esta  ciutat. 

Diumenge  a  VIJ  die  de  S.*  Ramon. — En  aquest  die  se  acos-  p/^on 
tumaue  quiscun  any  que  los  s.^^^  concellers  a  la  matinada  anauen 
a  la  seu  pera  asistir  a  la  professo  que  quiscun  any  se  acostumaue 
fer  en  la  Iglesia  de  S.*^  Catharina  màrtir  de  orde  de  predicadors 
y  axi  aquest  any  en  la  present  diada  nos  feu  dita  professo  per 
causa  de  las  malaltias  corrents  de  la  present  Ciutat  y  també  per 
causa  del  cerco  del  enemich  y  axi  dits  s.'^^  concellers  ab  la  forma 
acostumada  anaren  en  dit  conuent  de  s.*^  Catarina  per  asistir  en 


230 


[m.dc.lii 


Entrada  de 
una  barca 
francesa  en 
lo  moll  de  la 
present  Ciu- 
tat. 


Entrada  de 
alguns  llaüts 
aportant  pro- 
uisions  a  la 
present  ciu- 
tat. 


Los  s.'·s 
concellers 
anaren  a  la 
seu  a  la  ca- 
pella de  nos- 
tra s.»"»  de  la 
conceptio. 


Conferen- 
tia  a  la  De- 
putatio. 


Mostra  ge- 
neral de  tots 
los  soldats. 


dita  festa  se  feya  de  dit  Gloriós  s.*  Ramon  y  arribats  que  foren 
a  la  porta  de  dita  Iglesia  los  isqueren  a  rebrer  los  pares  de  dit 
monestir  y  arribats  que  foren  al  presbiteri  segueren  a  la  part  del 
euangeli  ab  los  banchs  de  vailut  carmesí  per  hauer  de  estar  pa- 
tent lo  Santissim  Sagrament  y  axi  assentats  hoyren  lo  oíífici  que 
en  dita  Iglesia  se  celebra  haont  tampoch  noy  hagué  sermó  per 
causa  de  las  corrents  malaltias  y  per  causa  de  tenir  assitiada  lo 
enemich  la  present  Ciutat  y  acabat  dit  offici  dits  s."  concellers 
sen  tornaren  ab  la  matexa  forma  eran  vinguts. 

Dit  die  entra  en  lo  moll  de  la  present  [ciutat]  entre  las  tres 
y  quatre  ores  de  la  tarda  una  barca  francesa  carregada  de  vi  la 
qual  entra  passant  entre  los  vaxells  enemichs  que  tenen  assi- 
tiada la  Ciutat  y  anant  darrera  tres  galeras  del  enemich  que 
uenian  de  la  part  de  Ponent  fou  dita  barca  seguida  per  un 
barco  longo  enemich  pero  nostre  S.*"  fou  seruit  entra  en  lo  port 
ab  saluatat. 

Per  occasio  de  la  entrada  de  la  qual  barca  y  molts  llaüts  eran 
entrats  los  vespres  antes  per  fer  la  nit  fosca  a,  causa  del  girant 
de  la  lluna  se  menja  algun  poch  de  carn  en  la  present  Ciutat  y 
los  viurers  se  acomodaren  algun  tant  si  be  no  molt  perquè  en 
dita  Ciutat  a,  causa  del  siti  lo  vi  anaue  a  sexanta  lliures  la  car- 
rega vi  claret  y  a  cent  lliures  la  carrega  vi  blanch  las  gallinas  a 
vuyt  y  a  nou  lliures  lo  parell  y  al  respecte  tots  los  demés  man- 
taniments:  nostre  S.^  nos  fasse  gratia  de  deslliurarnos  de  tants 
treballs  com  patim. 

Dilluns  a  VÍIJ  de  dit.  —  En  aquest  die  los  s."  concellers 
anaren  a  la  Seu  per  assistir  al  offici  de  gratias  que  en  la  capella 
de  nostra  Sj^  de  la  conceptio  en  les  claustres  de  dita  Seu  se  ce- 
lebraue  y  axi  arribats  en  dita  capella  segueren  ab  los  banchs  a  la 
part  del  euangeli  y  los  s."  celebrants  dit  offici  segueren  ab  un 
banch  a  la  part  de  la  epístola  y  axi  assentats  ohiren  dit  offici  y 
lletania  ques  canta  en  dita  capella  y  acabat  sen  tornaren  quiscu 
en  ses  cases. 

DiMECRAS  a  X  de  dit. — En  aquest  die  los  s."  concellers  a  la 
tarda  anaren  a  la  Deputatio  a  tenir  conferentia  ab  los  molt 
Ill.es  S."  deputats. 

Diumenge  a  XIIIJ  de  dit  se  feu  una  mostra  general  de  tots 
los  soldats  que  la  ciutat  te  pagats  pagantios  a  tots  lo  que  sels 
deuia  a  sos  propris  quartels  assistint  a  cada  hu  de  ells  un  s.*^  con- 
celler  y  un  s."^  de  la  vintiquatrena  de  guerra. 


Concell  de 
c  ent. 


janer]  231 

DiLLUXS  a  XV.  de  dit  entraren  en  la  present  Ciutat  per  mar  gu^es^der's" 
nou  caros  carregats  ab  differents  prouisions  y  ab  ells  vingueren  '^^  Lamotta 
cartes  del  s.'^  de  la  Motta  portades  per  un  alferes  de  sa  guarda  ab 
las  quals  deya  que  anaue  a  tota  pressa  posant  a  punt  son  exercit 
per  socórrer  la  present  Ciutat  y  que  entenia  dins  breus  dias  fer 
frenta  al  enemich  ab  son  exercit  demanant  a  la  present  Ciutat 
fes  exir  un  s/  Conceller  fora  de  aquella  ab  tota  la  gent  de  peu  y 
de  cauall  sèrie  possible  per  lo  die  del  combat  ja  que  dit  s/  con- 
celler no  podia  assistir  a  son  costat  per  lo  perill  hauie  de  poder 
passar. 

DiMARS  a  XVJ  de  dit  se  tingué  concell  de  cent  en  lo  qual  se 
llegiren  las  cartes  del  s."^  de  la  Motte  virrey  y  capità  general  en 
lo  present  Principat  de  Cathalunya  vingudes  lo  die  de  ayr  y  axi 
mateix  fou  deliberat  que  isques  lo  s."^  conceller  en  cap  fora  los 
murs  de  la  present  Ciutat  dexantho  a  coneguda  de  la  vintyqua- 
trena  de  guerra  tot  lo  que  se  haurie  menester  per  dita  exida  (i). 

DiMECRAS  a  XVIJ  de  dit.  —  En  aquest  die  se  tingué  concell 
de  cent  ordinari  en  lo  qual  se  feu  extractio  de  clavari  y  altres 
officials  com  en  aquell  se  conte  (2).  ' 

DiUENDRES  a  XVIIIJ  de  dit.— En  aquest  [die]  a  la  tarda  los  s7ïebe'tit! 
s.^5  concellers  segon  y  quint  absents  anaren  a  la  Iglesia  del  Glo- 
riós s.^  Sebestia  pera  assistir  en  las  vespres  que  en  dita  Iglesia  se 
celebrauen  per  ser  vigilia  de  dit  Gloriós  s.*  y  axi  arribats  en  dita 
Iglesia  pujaren  al  presbiteri  y  fent  oratio  al  altar  major  segueren 
a  la  part  del  Euangeli  ab  las  cadires  y  cuxins  de  vallut  carmesi 
y  axi  assentats  oiren  ditas  vespres  les  quals  acabades  sen  torna- 
ren ab  la  matexa  forma  eran  vinguts. 

DiSSAPTE  a  XX  de  dit.  —  En  aquest  die,  die  del  Gloriós  GiorfoV  l'I 
s.*  Sebestia  los  s."^^  Concellers  segon  y  quint  absents  anaren  en  la 
Iglesia  de  s.*  Sebestia  per  assistir  en  la  festa  se  feya  de  dit  Glo- 
riós s.*  y  arribats  que  foren  en  dita  Iglesia  pujaren  al  presbiteri  y 
fent  acatament  al  altar  major  sen  passaren  a  la  part  del  euangeli 
haont  segueren  ab  los  banchs  de  vallut  carmesi  per  estar  patent 


Concell  de 
cent. 


Sebestia. 


(1)  V.  V Apèndix  XL·l. 

(2)  Els  extrets  foren  :  Clavari,  Josep  Miquel  Q.uintana,  ciutadà. — Receptor  del  p:s  de  la  fa- 
rina, ]oan  Deu,  notari  reial.  —  Portaler,  Jaume  Vilaseca,  argenter. 

S'acordà,  després,  que'ls  Consellers  anomenassen  una  comissió  consistorial  de  dotze  indi- 
viduus,  amb  la  que,  en  execució  de  lo  deliberat  pel  Concell  a  7  de  Novembre  anterior,  desin- 
saculassen  de  les  bosses  de  Consellers  i  d'altres  oficis  municipals,  «les  persones  sen  son  anades 
de  la  present  Ciutat  estant  lo  siti  en  ella»,  així  com  els  absents  que  abans  i  durant  el  setge  no 
eren  retornats.  —  (Deliberacions  de  1652,  fols.  72."^  a  75.'^) 


232  [m.dc.lii 

lo  Santíssim  Sagrament  y  axi  assentats  hoiren  lo  offici  lo  qual 
acabat  sen  tornaren  ab  la  matexa  forma  eran  vinguts. 

Has  de  aduertir  que  quiscun  any  per  semblant  festa 
los  s.'^s  concellers  acostumauen  de  anar  a  la  Seu  per  assis- 
tir a  la  professo  que  de  dita  Iglesia  de  la  Seu  anaue  a  dita 
Iglesia  de  s.*  Sebestia  y  axi  lo  present  any  dita  professo 
nos  feu  per  causa  dels  treballs  hi  hauie  en  la  present  ciu- 
tat de  pesta  y  guerra  sino  que  dits  s/^  Concellers  anaren 
en  dita  Iglesia  com  dalt  esta  dit. 
Diumenge  a  XXJ.  de  dit. — En  aquest  die  a  la  matinada  los 
sJ^  concellers  segon  y  quint  absents  anaren  a  la  seu  a  ohir  lo 
offici  per  estar  patent  lo  santissim  sagrament  per  pregarias  y  arri- 
bats que  foren  en  dita  Iglesia  entraren  per  lo  portal  major  pas- 
saren per  lo  cor  y  pujaren  al  presbiteri  per  la  part  de  la  epistola 
y  fent  acatament  al  altar  major  sen  passaren  a  la  part  del  euan- 
geli  haont  hoyren  lo  offici  lo  qual  acabat  sen  tornaren. 

Dit  dia  a  la  tarda  dits  s."  concellers  segon  y  quit  absents  tor- 
naren en  dita  Iglesia  de  la  seu  y  alli  arribats  se  agenollaren  a  la 
part  del  euangeli  haont  estigueren  pregant  al  santissim  sagra- 
ment que  estaue  patent  nos  tragués  dels  treballs  estam  posats  y 
desprès  de  hauer  fet  cerca  de  mitja  ora  de  oratio  se  assentaren 
fins  que  reseruaren  y  digueren  la  lletania  y  en  hauent  reseruat 
sen  tornaren. 

DiMARS  a  XXIIJ  de  dit.  —  En  aquest  die  entre  las  dotze  y 
una  de  la  matinada  arribaren  en  lo  port  de  la  present  Ciutat  sin- 
quanta  quatre  caros  armats  carregats  de  differents  prouisions  de 
boca  los  quals  passaren  per  lo  mig  de  la  armada  de  vaxells  y  ga- 
leras  enemigas  que  estan  deuant  lo  port  de  la  present  Ciutat  y 
passaren  en  temps  que  feya  lluna  molt  clara  y  no  obstant  dita 
lluna  ni  ditas  galeras  ni  vaxells  no  pogueren  impedirlos  la  en- 
trada tornantse  los  nostres  valerosament  cosa  que  ha  donat  molt 
gran  alegria  a  tots  los  ciutedans  de  la  present  ciutat  estant  de 
bon  animo  aguardant  lo  die  que  nostre  S.^  sera  seruit  nos  vindrà 
socorro  del  s."^  de  Lamotte  del  qual  se  tingué  nouas  certas  que 
era  en  s.^  Cugat  ab  son  exercit  molt  puxant  axi  en  Infants  com 
en  caualleria  y  que  dins  breus  dias  procurarian  a  ser  en  vista  de 
la  present  ciutat. 

DiUENDRES  a  XXVJ  de  dit  die  del  Gloriós  s.^  Policarpo  los 
s."  Concellers  cap  y  segon  absents  ab  ses  insígnies  consulars  y 
masses  altes  anaren  en  la  Iglesia  de  nostra  Sj^  del  Pi  pera  assis- 


janer]  233 

tir  en  la  festa  que  en  dita  Iglesia  se  feya  de  dit  Gloriós  s.*  y  arri- 
bats que  foren  en  lo  portal  major  de  dita  Iglesia  los  isqueren  a 
rebrer  los  s/^  obrers  de  dita  Iglesia  acompanyantlos  fins  al  pres- 
biteri y  arribats  quey  foren  feren  oratio  al  altar  major  y  segue- 
ren ab  los  banchs  de  vallut  a  la  part  del  euangeli  per  haueri  de 
assistir  lo  s."^  Gouernador  y  al  cap  de  un  poquet  tenint  entès  que 
dit  sj  Gouernador  arribaue  lo  isqueren  a  rebrer  a  las  gradas  del 
presbiteri  per  hauer  ja  jurat  lo  s/  Virrey  en  lo  present  Principat 
de  Cat[aluny].^  y  pujats  que  foren  al  presbiteri  dit  s/  Gouer- 
nador segué  al  costat  del  s/  conceller  en  cap  a  ma  dreta  ab 
dits  banchs  y  axi  assentats  ohiren  lo  offici  lo  qual  acabat  dits 
s."  concellers  tornaren  a  acompanyar  dit  s/  Gouernador  fins  alia 
haont  lo  hauien  rebut  y  desprès  dits  s/^  concellers  sen  anaren 
tornantlos  a,  acompanyar  dits  s.'^s  obrers  fins  al  portal  major 
de  dita  Iglesia. 

Has  de  notar  que  quiscun  any  per  semblant  jornada 
en  virtut  de  deliberatio  del  saui  consell  de  cent  se  acos- 
tuma de  fer  promenia  y  anar  en  dita  Iglesia  del  Pi  emperò 
lo  present  any  noy  hagué  promenia  per  causa  de  estar  la 
present  Ciutat  assitiada  y  los  s/^  Promens  tenir  puestos 
de  officials  majors  que  quiscu  hauie  de  assistir  a  son 
puesto  pera  la  deffensa  de  la  present  Ciutat. 
DiSSAPTE  a  XXVIJ  de  dit.  —  En  aquest  die  se  ueren  molts  .^g^'^sfocil 
fochs  a  la  montanya  de  s.^  Hyeronim  a  Collcerola  y  a  la  monta-  ^yj^""^'^''" 
nya  de  nostra  S/^  de  Bellem  ab  molta  gent  a  las  simas  de  las 
montanyas  per  lo  qual  se  judica  que  la  vanguardia  del  exelen- 
tissim  s."^  Mariscal  de  la  Motte  virrey  del  present  Principat  qui 
ve  a  socórrer  esta  ciutat  estaue  en  dits  puestos  y  axi  totom  esti- 
gué molt  vigilant  pera  ueurer  quant  fora  menester  acudir  a  dit 
sJ  per  la  enuestida  que  nostre  S."^  nos  fasse  gratia  sie  auiat  y  ab 
ella  la  victorià. 

Diumenge  a  XXVIIJ  de  dit.  — En  aquest  die  a  la  matinada 
tenint  notitia  los  s.^^  concellers  per  medi  del  ex.^"^  S."^  Don  Jo- 
seph  de  Margarit  gouernador  del  present  Principat  de  Catt[alu-  fri^s  rl^deTa 
ny].^  qui  vingué  lo  die  de  air  en  la  casa  de  la  present  Ciutat  que  conceptio. 
lo  exelentissim  s.^  Mariscal  de  la  Motte  venia  ab  son  exercit  y 
se  acostaue  pera  socórrer  a  la  present  Ciutat  inseguint  en  asso  la 
deliberatio  feta  per  lo  saui  concell  de  cent  anaren  en  cos  sens 
gramallas  sino  vestits  ab  orde  militar  y  ab  lindas  galas  a  nostra 
sJ^  Santissima  de  la  conceptio  absent  lo  s.^  conceller  segon  qui 


Los  s  .  s 
concellers 
anaren  a  la 
seu  a  la  ca- 


234  [m.dc.lii 

per  sa  desgana  no  pogué  assistir  y  dits  s/^  concellers  aportauen 
los  verguers  deuant  sens  gramallas  sino  sols  ab  los  capirons  y  ab 
masses  y  arribats  que  foren  [a]  la  Seu  entraren  per  lo  portal  de 
las  claustres  y  anaren  deuant  lo  altar  major  haont  feren  oratio 
agenollats  a  las  gradas  de  la  part  de  la  epistola  y  desprès  sen  de- 
uallaren  en  la  capella  de  la  Gloriosa  s.*^  Eulària  uerge  y  màrtir 
patrona  de  la  present  Ciutat  haont  també  feren  oratio  y  desprès 
sen  anaren  a  la  capella  de  nostra  s."^^  San[tissi].°^*  haont  se  age- 
nollaren a  la  part  del  euangeli  y  desprès  de  hauer  fet  oratio  se 
assentaren  ab  los  banchs  de  vallut  de  la  Ciutat  y  al  cap  de  una 
stona  vingué  lo  s/  Gouernador  al  qual  dits  s."  concellers  isqueren 
a  rebrer  a  la  porta  de  la  rexa  de  dita  Capella  y  desprès  se  assen- 
taren en  dits  banchs  estant  lo  sJ  Gouernador  a  ma  dreta  del 
s/  Conceller  en  cap  comensaren  lo  offici  lo  qual  dits  s/^  oiren  ab 
molta  deuocio  y  desprès  acabat  digueren  la  llatenia  de  nostra 
s."  Santíssima  acabada  la  qual  dit  s/  Gouernador  sen  ana  y  des- 
près dits  s/s  concellers. 
Los  bata-  ^^j^^  ^  la  tarda  tenint  entès  los  s/^  concellers  que  lo  s/  Go- 

llons  de  in-  i 

fanteria  yca-     ucmador  hauíc  donat  orde  que  a  tota  pressa  se  formassen  los  ba- 

uaileriase  ^  ^ 

formaren  en     tallons  dc  la  s^cnt  dc  pucrra  axi  catalans  com  suissos  y  francesos 

la   rambla  y  o  i=»  J 

que  estauen  destinats  pera  fer  surtida  contra  los  enemichs  dits 
s."  Concellers  pujaren  a,  cauall  y  quiscu  de  ells  sen  ana  al  puesto 
que  la  vintyquatrena  de  guerra  hauie  designat  que  gouernassen 
per  guarda  y  custodia  de  la  present  Ciutat  y  lo  s/  Conceller  en 
cap  y  coronel  assistia  per  tots  los  puestos  y  parts  necessarias  do- 
nant orde  al  que  se  hauie  menester  e,  a  la  rambla  de  la  present 
Ciutat  se  formaren  tres  bells  squadrons  ço  es  lo  hu  dels  soldats 
-que  la  Ciutat  te  pagats  que  constaue  de  set  cents  Infants  entre 
los  quals  hi  hauie  de  dos  cents  en  numero  entre  officials  y  altra 
gent  voluntària  dels  quals  era  gouernador  lo  s/  Fran.^  de  Mos- 
taros  y  altro  squadro  de  Suissos  que  constaue  de  vuyt  cents  ho- 
mens  e,  mes  altre  squadro  de  francesos  que  constaue  de  sinch 
cents  francesos  soldats  y  officials  E,  la  caualleria  gouernada  per 
lo  ex.^™  s.'^  don  Joseph  de  Ardena  y  Darnius  tinent  general  de 
tota  la  gent  de  armes  de  Sa  Mag.*  en  Cat[aluny].^  estaue  ab  sos 
esquadrons  formats  en  la  rambla  y  desprès  que  tots  los  squa- 
drons foren  formats  marxaren  per  lo  portal  del  àngel  exint  pri- 
mer la  caualleria  catalana  aportant  la  vanguardia  y  desprès  la 
francesa  fent  alto  deuant  los  caputxins  ab  sos  squadrons  segons 
orde  militar  y  desprès  isque  la  Infanteria  aportant  la  vanguardia 


exiren  fora  la 
present  Ciu 
tat. 


janer]  235 

la  Infanteria  francesa  y  al  cos  de  la  batalla  los  catalans  y  los  suis- 
S03  la  rataguarda  y  semblantment  èxits  formaren  sos  esquadrons 
als  camps  deuant  lo  fortin  de  Junqueres  aportant  ab  ells  dos  ca- 
nons de  campanya  y  alguns  carros  de  monitions  E,  axida  que 
fonch  dita  sortida  lo  s/  Conceller  en  cap  y  coronel  ordena  que 
tota  la  gent  de  armas  de  la  present  Ciutat  assistissen  a  sos  pues- 
tos  pera  guardar  aquells  conforme  se  feu  ab  molt  gran  vigilància 
y  cuydado  per  los  officials  majors  qui  gouernauen  qui  entre  ells 
resta  lo  s/  don  Fran.'^^  Vila  com  a,  mes  vell  mestre  de  camp 
dels  tercios  de  la  present  Ciutat  y  encontinent  se  tancaren  tots 
los  portals  tenint  las  claus  de  quiscun  portal  un  s/  conceller  qui 
per  dit  eíïecte  ja  estaue  destinat  E  a  la  que  fonch  de  nits  dit 
s/  Compte  de  Hylla  mana  a  dita  gent  de  guerra  que  tornassen 
a  entrar  en  la  present  Ciutat  retirantse  quiscu  a  sos  quartels  pera 
reposar  dexant  lo  enemich  en  arma  que  estigué  tota  la  nit. 

Dit  die  y  a  la  que  anauen  entrant  se  veren  molts  fochs  en  les^m'^o^nta- 
ditas  montanyas  ques  judica  que  la  nostra  gent  anaue  solicitant  "^"· 
lo  entrar  socorro  en  la  present  ciutat. 

Dilluns  a  XXVIIIJ  de  dit  a  punta  del  alba  se  tornaren  a  difsetTn"- 
formar  los  matexos  squadrons  de  Infanteria  en  la  rambla  con-  íoVÍqTa^- 
forme  lo  die  de  ayr  esperant  lo  orde  y  auis  del  s/  de  la  Motte 
pera  poder  marxar  y  fer  la  surtida  que  nostre  nos  fasse  gratia 
sie  auiat  y  ab  victorià  de  nostres  armes  que  segons  lo  animo  y 
valor  ab  que  nostra  gent  esta  se  pot  prometrer  qualseuol  felis 
succés. 

DiMARS  a  XXX  de  dit  entraren  en  lo  port  de  la  present  Ciu- 
tat onze  barcas  grossas  y  dos  llaüts  carregats  de  vi  y  altres  cosas  fa7""^ 
de  uiurers  les  quals  passaren  per  la  armada  del  enemich  y  a  causa 
de  fer  los  vents  lleuants  no  sels  pogué  impedir  la  entrada. 

Dit  die  se  tingué  notitia  certa  que  lo  Ex.™  sJ  Mariscal  de  la    s  «-^deTa^Motl 
Motte  estaue  en  lo  monestir  de  s.*  Hyeronim  de  la  Vall  de  Ebron 
tenint  tot  son  exercit  baix  a  Orta  y  disposada  posar  aquell  en 
orde  per  poder  socórrer  la  present  Ciutat  que  nostre  S.^  nos  fasse 
gratia  sie  prest. 

DiMECRAS  a  XXXJ  de  dit. 


drons  en  la 
mbla. 


Entrada  de 
barcas  en  la 


te. 


DoN  Raphel  de  Casamijana  y  de  Erill  conseller  en  cap 


236 


[m.dc.lii 


[FEBRER] 

Dijous  al  p[rime]/  de  Febrer  MDCLIJ.— En  aquest  dic  fou 
lo  jurament  del  s/ Joseph  Miquel  Quintana  extret  en  clauari  de 
la  present  Ciutat  lo  qual  jurament  se  feu  sens  cerimònia  ninguna 
per  los  cafers  tenian  los  s."  Concellers  a,  causa  de  estar  la  pre- 
sent Ciutat  assitiada  y  axi  dit  s."^  vingué  acompanyat  de  dos  o, 
tres  amichs  en  casa  la  ciutat  y  se  assenta  al  costat  dels  s,"  con- 
cellers haont  presta  son  solit  jurament  y  desprès  sen  ana  ab  lo 
sj  clauari  vell  a  pendrer  pocessio  del  dret  nou  portal  de  mar  y 
altres  parts  conforme  se  acostuma. 

Dit  die  fonch  lo  jurament  del  sota  ad[ministrad].°'^  de  Plas- 
sas  qui  es  t.  [Francesch]  Bosch  sabater  ab  la  forma  acostumada. 

DiUENDRES  a  IJ  de  dit  die  de  nra.  S." 

DiSSAPTE  a  IIJ  de  dit.  —  En  aquest  die  fonch  donat  garrot 
a  Pere  Sampso  Alferes  de  las  companyas  de  la  present  Ciutat 
del  tercio  del  baluart  de  lleuant  inculpat  de  voler  trayr  los  que 
estauen  a  la  torra  de  Damians  peraque  lo  enemich  la  prengués  y 
de  aqui  donar  pas  pera  anar  al  fortin  del  fossar  dels  jueus  lo  qual 
garrot  se  li  fou  donat  deuant  de  la  llotja  de  la  mar  a  la  plassa 
dita  dels  traydors  y  de  aqui  fonch  aportat  en  dita  torra  de  Da- 
mians a  la  montanya  de  Monjuich  haont  fou  penjat  en  unas  for- 
cas  pera  scarment  dels  demés:  anima  ejus  requiescat  in  pace 
amen. 

Dilluns  a  V.  de  dit.  —  En  aquest  die  se  tingué  consell  de 
cent  en  lo  qual  se  feren  les  propositions  y  deliberations  que  en 
dit  consell  son  de  ueurer  (*). 

DiMARS  a  VJ  de  dit. — En  aquest  die  los  s/^  concellers  segon 
absent  sens  gramalles  sino  en  forma  de  militia  juntament  ab  lo 
s/  Deputat  çcclesiastich  anaren  en  casa  lo  Ex.^°^  s."^  Don  Joseph 


(*)  Trobant-se  agotada  la  suma  de  20,000  peces  de  cinc  rals,  que  en  virtut  de  la  delibe- 
ració feta  pel  Concell  a  2  de  Janer  de  dit  any,  se  tragueren  de  l'Erari,  destinades  als  paga- 
ments dtíls  soldats  i  blats,  i  essent  ineludiblement  precís  continuar  els  mateixos  serveis,  s'a- 
cordà facultar  novament  als  Consellers  per  a  traurer  de  la  Taula  de  la  Ciutat,  30,000  peces  de 
cinc,  fent-les  picar  y  marcar  amb  igual  forma  que  aquelles,  o  sia,  donant-los  el  valor  de  vint 
rals  cada  una,  esmerfant-les  en  les  pagues  dels  soldats,  despeses  de  guerra,  fortificacions, 
compres  de  blats,  etc,  faedores  a  compte  de  la  ciutat. 

Havent  l'Embaixador  de  Barcelona  a  París,  en  sa  carta  de  22  de  Desembre  anterior,  insi- 
nuada  la  «  conuenientia  y  utilitat  se  reportas  à  V.  S.  que  ara  es  temps  oportú  pera  demanar 
los  Priuilegis  y  gracias  que  mes  conuingan  a  la  present  Ciutat»,  el  Concell  resolgué  cometre 
l'estudi  de  dit  afer  als  Consellers  i  a  una  Comissió  consistorial  de  setze  individuus. 

(Deliberacions  de  1652,  fols.  96.'»'  i  97.) 


febrer]  237 

de  Ardena  compte  de  Hylla  haont  trobaren  lo  s/  Gouernador  y 
alia  tancats  en  un  aposiento  tractaren  materias  secretas  tocants 
a  la  guarda  de  la  present  Ciutat  contra  lo  enemich  que  te  sitiada 
la  presènt  ciutat. 

Dijous  a  VIIJ  de  dit.  —  En  aquest  die  se  tingué  concell  de  cent""^^ 
cent  en  lo  qual  se  delibera  que  anas  una  persona  per  part  dels 
dos  consistoris  de  la  ciutat  y  diputatio  al  ex.^^  s/  de  la  Motte 
virrey  del  present  Principat  de  Catt[aluny].^  lo  qual  estaue 
aquartelat  ab  son  exercit  en  s.*  Boy  pera  representarli  lo  estat 
de  la  present  Ciutat  pera  que  sa  Ex.^  fos  seruit  procurar  ab  tot 
effecte  desliurarla  de  la  opressió  que  lo  enemich  la  te  assitiada 
com  en  dita  deliberatio  es  de  ueurer  (*). 

DiUENDRES  a  VIIIJ  de  dit.  —  En  aquest  die  se  feu  lo  ani-  ^  seu'''" 
uersari  a  la  Seu  que  quiscun  any  se  acostuma  de  fer  en  los  dias 
de  carnastoltas  en  lo  qual  aniuersari  los  s."  concellers  assistiren 
sens  gramallas  lo  qual  aniuersari  se  hauie  de  celebrar  lo  dilluns 
vinent  per  ser  dilluns  de  carnastoltas  y  per  trobarse  la  festa  de 
s.*^  Eulària  aquell  die  se  celebra  dit  die  de  diuendres. 

DiSSAPTE  a  X  de  dit  se  feu  altre  aniuersari  per  les  animes  en  Aniuersari. 
lo  qual  assistiren  dits  s."  concellers. 

Dilluns  a  XIJ  de  dit  die  de  la  Gloriosa  s.^»  Eulària.  —  En    ^  ^^^^^ 

Santa  Eula- 

aquest  die  los  s.^^  concellers  ab  sos  promens  se  ajuntaren  en  for-  [g^sèí^'^' 
ma  de  promenia  en  lo  porxo  de  s.*  Jau[m].^  y  junts  que  foren 
anaren  en  la  Seu  y  arribats  que  foren  entraren  per  lo  portal  ma- 
jor passaren  per  lo  cor  y  pujaren  al  presbiteri  per  la  part  de  la 
Epistola  y  fent  acatament  al  altar  major  passaren  a  la  part  del 
Euangeli  haont  segueren  ab  los  banchs  de  vallut  de  la  ciutat  y 
al  cap  de  un  poch  arriba  lo  sJ  Gouernador  al  qual  isqueren  a  re- 
brer  al  portal  del  presbiteri  lo  qual  segué  a  ma  dreta  del  s/  Con- 
celler  en  cap  y  axi  assentats  oyren  lo  offici  y  Sermó  lo  qual  aca- 
bat dit  s."^  Gouernador  sen  ana  y  desprès  dits  s."  concellers  [se'n 
tornaren]  a  la  plassa  de  s}  Jau[m].^  haont  se  disgregaren. 

Has  de  aduertir  que  quiscun  any  per  semblant  die  se  feso^suspesT 
acostumaue  fer  professo  com  la  del  die  del  corpus  y  axi     peste  y"guet- 
lo  present  any  nos  feu  per  causa  que  lo  die  del  Corpus 
prop  passat  nos  feu  la  professo  a  causa  de  la  pesta  y  axi 
lo  present  die  nos  feu  per  dita  causa  y  també  per  estar 
sitiada  la  present  Ciutat. 


V.  V Apèndix  XLII. 


Aniuersari 


238  [M.DC.LII 

DiMARS  a  XIIJ  de  dit  últim  die  de  carnestoltas  hi  hagué  ani- 
uersari en  la  Seu  per  les  animes  de  purgatori  com  quiscun  any 
se  acostuma. 

diedíloís'  DiMECRAS  a  XIIIJ  de  dit  pr[ime].'^  die  de  coresma  los 
"^·  s/s  concellers  acostumauen  anar  a  la  absolutio  en  la  Trinitat  y 

noy  anaren  per  causa  dels  caffers  tenen  los  s."  concellers  per 

causa  de  la  guerra. 

^Consell  de  DiJous  a  XV  óq  dit.  —  En  aquest  die  se  tingué  concell  de 
cent  en  lo  qual  entre  altres  coses  se  llegi  una  carta  enuiada  als 
s.'^s  concellers  per  lo  s/  m/  Gabriel  Anthoni  Bosser  embaxador 
de  la  present  Ciutat  y  casa  de  la  Deputatio  en  s.*  Boy  haont  esta 
ab  lo  Ex.^"^  s/  Mariscal  de  la  Motte  virrey  del  present  principat 
de  Cat[aluny]/ juntament  ab  unes  Instructions  que  dit  s.'^  Bosser 
sen  aporta  de  la  present  Ciutat  y  la  resposta  de  aquelles  feta  per 
dit  s."^  Mariscal  a  quiscun  capitol  de  elles  com  en  dit  consell  llar- 
gament son  de  ueurer  (*). 

DoN  Raphel  Casamijana  y  de  Erill  conseller  en  cap. 

ïJ^glTt  de  Diumenge  a  XVIIJ  de  dit.— En  aquest  die  se  passa  mostra 
guerra.  ^^^^     caualleria  catalana  y  francesa  y  infanteria  francesa  y 

Suissa  se  trobaue  en  la  present  ciutat  pera  ueurer  la  gent  hi  ha- 
uie  en  la  qual  mostra  assistiren  los  s."  Concellers  cap  y  ters  as- 
sistits de  quatre  persones  de  la  junta  de  guerra  una  de  cada  sta- 
ment  pera  ueurer  las  rections  se  hauien  de  donar  y  passada  dita 
mostra  la  caualleria  isque  fora  la  present  Ciutat  per  lo  portal  de 
mar  ab  sos  squadrons  formats  pera  fer  frenta  al  enemich  que  eren 
en  numero  de  Nou  cents  Caualls  als  quals  lo  enemich  tira  algu- 
nas  pessas  de  artilleria  del  fortin  te  fet  en  s.*  Marti. 


(*)  V.  V Apliidix  XLII,  document  lletra  A.  —  Dit  Concell  acordà  també:  «que  duwnt  lo 
present  siti  no  se  assegure  lo  blat  ni  farina  ni  altres  grans  que  vjy  te  comprats  la  present 
Ciutat  per  son  comte  aixi  en  la  costa  de  la  mar  com  en  altras  parts  corrent  la  present  Ciutat 
aqueix  arrisch  per  ara  y  peraque  dits  blats,  farines  y  altres  grans  vinguen  ab  seguretat  a  la 
present  Ciutat  los  s,""'  Consellers  tingan  facultat  de  fer  fer  las  rogatiuas  y  deuotions  quels 
aparexera  gastant  per  dit  effecte  fins  a  la  quantitat  de  trescentes  lliures  y  que  aixi  mateix  si 
durant  lo  present  siti  la  present  Ciutat  enuiara  diner  plata  or  y  altres  coses  aixi  en  la  costa 
de  la  mar  com  en  altres  parts  aixi  pera  fer  compres  de  farines,  blats,  grans,  carns  com  altres 
coses  per  son  comte  y  qualseuol  altra  cosa  que  vindrà  per  comte  de  la  present  Ciutat  aixi  de 
la  costa  de  la  mar  com  de  altres  parts  a  la  present  Ciutat  per  comte  de  ella  aixi  aram  com 
altres  coses  de  les  quals  correga  també  la  present  Ciutat  lo  arrisch  no  fent  seguretat  de  nin- 
guna  de  les  demunt  dites  coses  durant  lo  present  siti  com  es  dit  y  que  los  s."^'  Consellers}' 
vuytena  de  forments  no  puguen  fer  seguretats  dels  blats  ni  altres  coses  que  compraran  per 
comte  de  la  present  Ciutat  que  no  sie  ab  deliberatio  del  saui  consell  de  cent.»—  (Deliberacions 
de  1652,  fol.  105.') 


A  u  i  s  del 
sJ  de  la  Mot- 
te. 


MARS]  239 

Dilluns  a  XVÍIIJ.  —  En  aquest  die  se  tingué  auis  per  medi 
del  s."^  m/  Gabriel  Anthoni  Bosser  que  hauie  entrat  caualleria  y 
infanteria  francesa  de  nou  al  s/  de  la  Motte  y  que  de  cada  dia  se 
lin  passauen  molts  rendits  de  nations  del  exercit  del  enemich  y 
lo  nostre  exercit  se  anaue  engroxint  confiant  ab  lo  fauor  de  Deu 
que  dins  breus  dies  fórem  sucorreguts  nre.  S/  nos  ne  fassa 
gratia. 

Diumenge  a  XXV  de  dit  die  del  Gloriós  S.*  Mathias.  — En  Ma^tbufana 
aquest  die  los  s."  concellers  ab  ses  insígnies  consulars  y  massas 
altas  anaren  a  la  capella  del  hospital  de  misericòrdia  pera  fer  la 
extractio  que  quiscun  any  se  acostuma  fer  de  una  donzella  de  dit 
hospital  y  feta  que  fou  dita  extractio  sen  anaren  en  la  Iglesia  dels 
pares  de  s.*  Mathias  per  hoir  lo  offici:  feu  se  en  en  tot  y  per  tot 
com  quiscun  any  se  acostuma. 

DiMECRAS  a  XXVIIJ  de  dit. — En  aquest  die  hi  hagué  Con- 
sell de  Cent  en  lo  qual  se  feren  las  propositions  y  deliberations 
que  en  dit  consell  llargament  son  de  ueurer  (*). 

Dijous  a  XXVIIIJ  de  dit. 
DoN  Raphel  Casamijana  y  de  Erill  conseller  en  cap. 


ren  al  hospi- 
tal de  mise- 
ricòrdia. 


Consell  de 
cent. 


Bixest. 


[MARS] 

DiUENDRES  al  p[nme].'^  de  Mars  MDCLIJ.  — En  aquest  die     tot^a^'/ gent 
en  la  nit  tota  la  gent  de  guerra  tant  caualleria  com  infanteria  is-     de  guerra, 
queren  ab  gran  secret  de  la  present  Ciutat  pujant  a  la  montanya 
de  Monjuich  juntament  ab  lo  s.»^  Compte  de  Illa  y  perquè  se  mo- 
gué pluja  nos  pogué  fer  ninguna  factio:  nostre  S."^  nos  fasse  gra- 
tia sie  per  mes  be. 


(*)  .  Fou  acordat  lo  que  segueix  : 

Autoritzar  als  Consellers  per  a  traure  de  l'erari  de  la  Taula  la  quantitat  de  20,000  peces 
de  cinc  amb  igual  forma  i  per  a  esmerfar-les  en  les  despeses  militars  y  de  proveiments  a  que 
foren  destinades  les  30,000  que  aiximateix  se'ls  facilitarei  per  deliberació  del  dia  5  del  pro- 
pri  mes. 

Q,ue  dits  Magistrats  «  sien  seruits  de  continuar  en  manar  donar  las  ractions  als  soldats 
aixi  als  de  peu  com  als  de  cauall  conforme  y  de  la  manera  fins  vuy  se  son  continuades  donar 
donant  aquellas  de  assi  pera  quinse  del  mes  de  mars  pròxim  vinent  inclusiue.» 

Girar  al  Clavari,  de  la  consignació  de  pèrdua  de  monedes,  per  forniment  dels  comptes  de- 
vall  dits,  les  quantitats  següents:  50,000  'ïí  en  compte  de  guerra  i  fortificacions;  20,000  en 
el  de  la  lleva  de  700  soldats,  i  10,000  ^  en  el  de  l'altra  lleva  de  2,000  soldats. 

Q.ue  a  Pere  Màrtir  Caseres  —  jurat  del  Concell  de  Cent,  qui  contra  les  intimacions  que  se 
li  eren  fetes  se  negava  a  exercir  el  càrrec,  — se  li  aplicàs  la  sanció  a  dit  efecte  acordada  anys 
enrera  per  dit  Consistori. 

Finalment,  foren  nomenats,  per  extracció  :  f^/Zo/er,  Montserrat  Barceló,  sastre;  Receptor 
del  dret  del  vi,  Jaume  Sahones,  teixidor  de  lli.  —  (Deliberacions  de  1652,  fols,  121.'^  a  122,'*') 


240  [m.dc.lii 

co^n cellers  DiUMENGE  a  IIJ  dc  dit.  —  Ell  aqucst  die  los  senyors  conce- 

Ag^Jsti/"  ^"^    ^^^^^  ^^"^  gramallas  ab  los  verguers  deuant  y  massas  altas  ana- 
ren en  lo  monestir  dels  pares  de  s.*  Agustí  pera  assistir  en  ohir 
lo  ofïici  com  quiscun  any  se  acostuma  per  ser  un  dels  quatre  or- 
des mendicants:  feuse  com  quiscun  any  se  acostuma. 
viu?e7,"pVe-  Dilluns  a  IIIJ  de  dit  en  la  nit  volent  entrar  dos  caros  en  la 

maia  eiemi-  P^^scnt  Ciutat  carregats  de  farina  y  altres  coses  a  la  que  foren 
^^·  cerca  lo  moll  de  la  present  ciutat  los  barcolongos  de  la  armada 

enemiga  los  donaren  cas[s]a  los  quals  dos  caros  foren  presos  per 
dits  barcolongos. 

DiMARS  a  V  de  dit.  —  En  aquest  die  los  s.'^s  concellers  sens 
gramallas  ab  ses  insígnies  consulars  y  masses  altes  anaren  en  la 
deputatio  pera  tenir  conferentia  ab  los  molt  111.^^  s."deputats. 

DiUENDRES  a  VIIJ  de  dit.  —  En  aquest  díe  hi  hagué  consell 
de  cent  en  lo  qual  se  feren  les  propositions  y  deliberations  que 
en  aquell  son  de  ueurer  (*). 

Diumenge  a  X  de  dit. — En  aquest  die  los  s."  Concellers  ab 
círme  "  ^  ^  ínsígnícs  consulars  ab  los  verguers  deuant  sens  gramallas  ana- 
ren en  la  Iglesia  de  nostra  S/^  del  Carme  pera  fer  la  visita  ordi- 
nària la  qual  hauien  de  fer  en  lo  principi  del  any  no  pogueren 
feria  a  causa  de  las  ocupations  de  la  guerra  y  axi  lo  díe  present 
hi  anaren  haont  hoiren  lo  offici  y  se  feu  com  quiscun  any  se 
acostuma. 

Dilluns  a  XJ  de  dit.  —  En  aquest  die  a  la  tarda  se  tingué 
consell  de  cent  en  lo  qual  se  tracta  de  alguns  arbitres  acerca  de 
poder  la  present  Ciutat  fornir  de  or  y  plata  lo  Erari  per  lo  qual 
effecte  se  llegiren  en  dit  consell  alguns  arbitres  cusits  en  la  ma 
corrent  y  los  s."  Concellers  y  sauí  Consell  per  dit  effecte  firma- 


Conferen- 
tia  a  la  de- 
putatio. 


Consell  de 
cent. 


Los  s  . 
concellers 


Consell  de 
cent. 


1^*)    Dos  foren  els  acords  presos  per  dit  Consistori: 

Que  a  comunes  despeses  de  les  Cases  de  la  Ciutat  i  Diputació,  «per  propri  ab  la  ma- 
jor breuedat  y  comoditat  ques  pu<;a  se  scrigue  a  la  Mag.*  del  Rey  nostre  senyor  (que  Dea  g.^*) 
fentli  asaber  ab  claredat  la  extrema  necessitat  en  que  esta  posada  esta  Ciutat  per  hauer  con- 
sumit ab  la  guerra  totas  sas  facultats  y  manteniments  de  tal  manera  que  moralment  parlant 
es  impossible  puga  subsistir  y  conseruarse  molts  mesos  y  que  la  carta  antes  de  enuiarse  sie 
llegida  al  present  consell  y  que  sen  done  auis  al  s.»  Mariscal  de  la  Motte  lloctinent  supli- 
cant al  molt  111. '■e  consistori  dels  S."'"  diputats  vullan  acordar  ab  la  present  deliberatic». 

2.ón  Q,ue  en  vista  de  lo  tractat  per  la  24.*  de  Guerra  i  de  l'expedient  format  per  la  matei- 
xa, proposant  l'encunyació  de  moneda  i'ls  arbitres  amb  que  poder  atendre  a  les  despeses  ex- 
traordinàries de  proveïment  i  defensa  de  Barcelona,  «  les  juntes  de  24.*  de  guerra  y  setsena  de 
la  seca  estant  plenas  del  numero  integro  del  qual  constan  en  ditas  juntas  miren  conferesquen 
y  consideren  los  arbitres  mes  conuenients  y  utilosos  a  la  Ciutat  pera  alcanpar  lo  fi  ques 
desitja  per  fornir  lo  arari  de  bona  moneda  del  qual  esta  exausta  y  per  remediar  la  necessitat 
present  encarregantlos  que  se  informen  de  persones  pratiques  y  reben  los  papers  de  arbitres 
que  sels  donaran  y  de  tot  se  seruiran  fer  una  relatio  breu  en  scrits  al  saui  consell  de  cent 
peraque  oyt  aquell  puga  pendre  la  deliberatio  qual  conuindra  >  —  (Deliberacions  de  1652,  folis 
130  a  132  ) 


MAKS]  241 

ren  acte  de  sindicat  al  mag.^  Clauari  de  la  present  Ciutat  pera 
manlleuar  a  canbi  ab  or  o,  plata  fins  en  quantitat  de  dos  Centes 
milia  lliures  conforme  en  dit  consell  llargament  se  conte. 

DiMARS  a  XIJ  de  dit. — En  aquest  die  a  la  tarda  per  orde  del 
sJ  Gouernador  llochtinent  fonch  sententiat  a  mort  y  penjat  en 
alta  forca  deuant  lo  portal  de  mar  un  patró  Cathala  de  Tarra- 
gona lo  qual  los  nostres  hauien  pres  juntament  ab  altres  ab  una 
barca  la  qual  anaue  a  portar  prouisio  al  enemich  y  diuse  que  dit 
s/  Gouernador  lo  penja  per  hauer  lo  enemich  penjat  en  una  ga- 
lera un  patró  de  una  barca  que  portaue  prouisio  a  la  present  Ciu- 
tat la  qual  sententia  fonch  exequutada  jure  belli  sens  interuentio 
de  ningun  ministre  real. 

Dijous  a  XIIIJ  de  dit. — En  aquest  die  fonch  asotat  per  los 

lochs  acostumats  de  la  present  Ciutat    (*)  Font  soltat  per 

orde  dels  s."  consellers  y  junta  de  morbo  per  ser  estat  inculpat 
de  ser  entrat  en  casa  de  Joan  Serra  not[ari]  de  Bar[celo].'^^  y 
hauer  robat  en  ella  la  qual  casa  era  estada  empestada. 

DiUENDRES  a  XV.  de  dit  die  de  la  Gloriosa  s.^^  Madrona. — 
Fm  aquest  die  los  s/^  concellers  juntament  ab  sos  promens  se 
ajuntaren  en  lo  porxo  de  s.*  Jaume  pera  anar  a  hoir  lo  offici  en 
la  Seu  y  ajuntats  que  foren  sen  anaren  en  forma  de  promenia  ab 
las  trompetas  deuant  per  los  llochs  acostumats  anaren  en  dita 
Iglesia  de  la  seu  entraren  per  lo  portal  major  passant  per  lo  cor 
y  sen  pujaren  al  presbiteri  per  la  part  de  la  Epístola  y  fent  aca- 
tament al  altar  major  sen  passaren  a  la  part  del  Euangeli  haont 
segueren  ab  los  banchs  de  vallut  carmesí  y  axi  assentats  hoyren 
lo  offici  y  no  hi  hagué  sermó  lo  qual  acabat  se  feu  professo  per  la 
Iglesia  y  claustres  anant  los  s/^ concellers  al  costat  de  sos  promens 
darrera  lo  gramial  y  acabada  dita  professo  dits  s/^  Concellers  sen 
tornaren  a  la  plassa  de  s.<^  Jau[m].^  haont  se  disgregaren. 

Has  de  aduertir  que  quiscun  any  per  semblant  die  los 
s.'^s  concellers  ab  professo  acostumauen  anar  en  lo  mones- 
tir de  s.^^  Madrona  a  la  montanya  de  Monjuich  y  axi  lo 
present  any  noy  anaren  per  causa  de  estar  tot  dirruit  dit 
monestir  y  esseri  los  Castellans  y  axi  dita  festa  se  feu  en 
la  Iglesia  de  la  Seu  com  desobre  es  de  ueurer. 

DoN  Raphel  Casamijana  y  de  Erill  conseller  en  cap. 


(*)    En  blanc. 


XV  -  16 


Visita  a  la 
presó. 


Consell  de 
cent. 


cent 


242  [M.DC.LII 

DiSSAPTE  a  XVJ  de  dit.  —  En  aquest  die  los  s."  concelleis 
ab  gramalles  y  verguers  deuant  anaren  a  la  matinada  a  visitar  los 
presos  de  la  presó  com  se  acostuma  quant  lo  s/  virrey  no  es  en 
la  present  Ciutat. 

Diumenge  a  XVIJ  de  dit. — En  aquest  die  se  tingué  Concell 
de  cent  en  lo  qual  se  feren  les  propositions  y  deliberations  que 
en  dit  consell  llargament  son  de  ueurer  (i). 
Consell  de  DiMECRAS  a  XX  dc  dit. — En  aquest  die  se  tingué  consell  de 

cent  en  lo  qual  entre  altres  coses  se  feren  se  llegiren  algunes  car- 
tes del  ex.i"^  s."^  mariscal  de  la  Motte  virrey  del  present  principat 
de  Cat[aluny].^  fentlos  a  saber  algunes  noues  particulars  com  en 
dit  consell  son  de  ueurer  (2). 


(1)  Volent  l'Abadessa  i  Convent  de  Jerusalem  treure  de  la  Taula  uns  candelers  i  sis  reli- 
quiaris  que  l'any  abans  hi  conslituiren  en  depòsit —  per  quals  objectes  els  Consellers  «orde- 
naren sels  deixas  y  emprestas  la  quantitat  de  noucentes  deuuyt  lliures  y  vuyt  sous  per  sut- 
uenir  la  necessitat  de  dit  conuent...»,  —  i  els  Taulers  recusassen  tornar-los  aquells  sens 
expressa  deliberació  del  Concell,  aquest  resolgué:  «que  si  dit  monastir  te  falta  de  dita  plata  y 
la  vol  cobrar  per  seruey  de  dit  monastir  y  de  llur  iglesia  que  tornant  y  restituint  a  la  present 
Ciutat  les  noucentes  deuuyt  lliures  y  vuyt  sous  per  les  quals  fonch  dita  plata  empenyada  sels 
restituesca  encontinent.  pero  si  àcars  dit  monestir  te  intent  de  vendrer  aquella  sie  seruida 
dita  senyora  Abadessa  ferne  venda  a  la  present  Ciutat  que  la  present  Ciutat  la  rebrà  y  com- 
prarà al  preu  que  compra  la  demés  plata  donant  y  pagant  à  dita  Abadessa  y  conuent  tot  alio 
que  dita  plata  valdrà  mes  de  dites  noucentes  deuuyt  lliures  vuyt  sous  y  que  desta  hora  en 
auant  tota  la  plata  que  se  aportarà  a  la  taula  o,  al  banch  pera  vendrer  a  la  present  Ciutat  en- 
continent que  sera  venuda  y  rebuda  aquella  los  mag.ci^s  Ad[ministrado]."  de  la  taula  y  banch 
la  fassen  esclafar  peraque  aquella  no  pugue  mes  seruir.» 

Havent  finat  a  15  del  mateix  mes,  el  terme  dins  el  qual  se  comprometé  la  ciutat  a  facilitar 
les  raccions  del  pa  de  munició  a  les  tropes  reials,  s'acordà,  que  no  obstant  l'extrema  fretura 
en  que's  trobava  aquella,  seguís  socorrent-les  fins  la  darrera  festa  de  la  propvinenta  Pasqua 
de  Resurrecció,  «po  es  a  la  Cauallería  per  quiscun  die  ab  sinquanta  quarteras  de  gra  groser, 
y  al  respecte  al  sego,  y  a  la  infanteria  així  Catalana  suhisa  com  francesa  ab  tres  mil  y  dos 
centes  ractions  per  quiscun  die  ...»  i  que  en  cas  la  ciutat  fos  socorreguda  abans  de  dit  termini, 
els  Consellers  s'abstinguessen  de  donar  dits  socors  fins  que'l  Concell  adoptés  altra  resolució. 

Se  determinà  també,  que  la  moneda  de  reials  nous  acordada  fabricar  per  deliberació  de 
1 1  del  propri  Març,  «tingué  lo  valor  extrinsech  de  deu  reals  no  obstant  que  ab  dit  consell  se 
delibera  tingues  valor  de  vuyt  reals  attes  si  consideran  moltas  conueniencias  segons  lo  estat 
present  en  posar  dit  valor  de  deu  reals  a  dit  real  ...» 

En  darrer  lloc  fou  acordat  pel  Concell,  «que  tots  los  censals  que  la  present  Ciutat  ha 
manlleuats  durant  lo  present  siti  y  si  manlleuaran  de  assi  als  vint  de  abril  primer  vinent 
nois  puga  lluir  la  present  Ciutat  que  primer  no  age  lluit  los  altres  censals  que  fa  del  mateix 
for  de  sinch  per  cent  attes  han  fet  aqueix  seruici  a  la  present  Ciutat  en  la  ocasió  present  y 
tant  apretada  y  que  aixi  mateix  los  qui  han  deixat  diners  à  cambi  a  la  present  Ciutat  durant  lo 
present  siti  y  dei^xaran  a  dita  Ciutat  de  assi  dit  die  de  vint  de  abril  primer  vinent  quant  sels 
fara  la  lluytio  dels  cambis  en  qualseuol  temps  que  sie,  si  voldran  après  deixar  dit  diner  à 
censal  à  dita  present  Ciutat  lo  mag.<=  clauari  age  y  dega  firmar  als  tals  venda  y  creatio  de 
censal  al  mateix  for  o,  raho  de  sinch  per  cent  los  quals  tinguen  aixi  mateix  la  mateixa  per- 
rogatiua  ques  concedeix  als  que  auran  deixat  y  deixaran  à  censal  a  la  present  Ciutat  de  assi 
dit  die  de  vint  de  Abril  pròxim  vinent  en  raho  de  que  no  sels  lluhiran  aquells  que  no  sien 
lluyts  los  censals  vells  del  mateix  for  com  dalt  esta  dit.-»  —  (Deliberacions  de  1652,  folis 
i<jO.^  a  1^2.^) 

(2)  De  dit  Mariscal  Lloctinent  sols  fou  llegida  una  lletra,  la  traducció  de  la  qual  obra  a 
foli  81  del  registre  de  Cartes  Comunes  Originals,  corresponent  a  l'any  1652,  y  son  contengut  es 
com  segueix  :  —  ay^—  M."  =  Jo  remeto  al  S.'  Regent  lo  scriurervos  tot  lo  que  api  se  fa  per 
1  a  provisió  de  vituallas  y  lo  socorro  de  Bar[celon].''  Jo  hi  ajustaré  solament  que  un  correu  de 
1  a  Cort  me  ha  arribat,  que  ha  aportat  la  nova  que  la  armada  naval  ha  de  ésser  presentament 


mars]  243 

Dijous  a  XXJ  de  dit.  —  En  aquest  die  se  sabé  noua  certa 
com  lo  sJ  de  la  Motte  alguns  dies  hauie  que  hauie  tingut  un 
combat  ab  lo  enemich  ab  lo  qual  prengué  passats  de  cent  sin- 
quanta  caualls  y  feu  molts  presoners  y  molts  altres  de  morts  lo 
qual  combat  fou  en  la  part  del  Hospitalet:  vuUa  nostre  S/  que 
tingam  major  alegria  de  major  victorià. 

Dilluns  a  XXV  de  dit  die  de  nostra  s/^  los  s/^  concellers  a 
la  matinada  acostumauen  quiscun  any  anar  en  la  capella  del  hos- 
pital de  misericòrdia  per  assistir  a  la  festa  que  en  dita  Capella  se 
feya  de  nostra  S/^  Santíssima  com  quiscun  any  se  acostuma  y  lo 
present  die  noy  anaren  per  ser  lo  dilluns  sanct. 

Dijous  a  XXVIIJ  de  dit  die  del  dijous  sanct  los  s/^  concellers 
ab  ses  gramalles  de  dol  y  uerguers  deuant  anaren  en  la  Iglesia 
de  la  seu  pera  assistir  a  posar  nostre  s."^  al  monument  y  a  la  que 
foren  en  dita  Iglesia  passant  per  lo  mig  del  cor  pujaren  al  pres- 
biteri per  la  part  de  la  epístola  y  passant  a  la  part  del  euangeli 
segueren  ab  los  banchs  de  vallut  y  axi  assentats  hoiren  lo  offici  lo 
qual  celebra  lo  s/  dega  per  no  haueri  bisbe  en  la  present  Ciutat 
y  desprès  al  donar  la  comunió  combregaren  p[rime]/  tot  lo 
clero  y  desprès  los  s/^  concellers  y  uerguers  y  desprès  se  feu  la 
professo  de  posar  nostre  s."^  al  monument  a  la  qual  dits  s.'^s  ^on- 
■cellers  aportauen  las  varas  del  talam  y  acabadas  totas  las  serimo- 
nias  dits  s/^  concellers  sen  tornaren  ab  la  matexa  forma  eran 
vinguts. 

Dit  die  a  la  tarda  los  s.'^s  concellers  acompanyats  dels  officials 
de  la  present  Casa  anaren  a  visitar  alguns  monuments  conforme 
se  acostuma. 

Has  de  aduertir  que  lo  present  any  nos  feu  ninguna 
professo  ni  tampoch  se  feren  los  monuments  com  los  de- 
més anys  a  causa  del  treballs  que  la  present  Ciutat  estaua 
opprimida  dels  quals  nostre  s."^  sie  seruit  que  prest  ne 
siam  deslliurats. 


Noua  de 
una  scara- 
mussa  tin- 
gué lo  sJ  de 
la  Motta. 


Dia  de  nos- 
tra S-f^—  Los 
s.''«  conce- 
llers anauen 
al  hospital 
de  misericòr- 
dia. 


Dijous  s. 


Visita  als 
monuments. 


Professons: 
s  u p  r im ides 
ab  motiu  del 
setge. 


<i  la  vela,  y  que  se  envia  encara  per  terra  —  Per  esta  part  jo  he  donat  las  ordes  per  fervos  en- 
trar blats,  tant  del  costat  de  Blanes  com  del  costat  de  Sitjes  —  Vosaltres  estau  assegurats  que 
jo  no  perdre  un  momento  de  temps  per  donarvos  tot  lo  socorro  que  vos  es  necessari,  de  hont 
vosaltres  estau  segurs  que  arribarà  a  vostre  satisfactió  y  a  vostra  glòria.  Yo  remeto  al  por- 
tador de  dir  lo  demés  —  Y  jo  vos  asseguraré  que  jo  so  =  Messieurs  =  Vostre  humilissim  y 
afïicionadissim  servidor  =  Lo  Marischal  de  La  Motte  =  A  S.*  Boy  a  17  =  Marp  1652.= 
A  Messieurs  =  Messieurs  los  Concellers  de  Bar[celon].*» 

També's  llegiren  una  carta  de  l'Embaixador  de  la  ciutat  en  la  Cort,  escrita  en  Saumur  el 
39  de  Febrer,  i  la  copia  d'un  memorial  donat  per  ell  al  rei  de  Franpa.  Vegi's  la  transcripció 
d'abdós  documents  en  V Apèndix  XLIII. 


244  Lm.dc.lii 

Diuendres  a  XXVllIJ  diuendres  s.*  —  En  aquest  die  a  la 
matinada  los  s."  concellers  ab  les  gramalles  de  dol  tornaren  en 
dita  Iglesia  de  la  seu  pera  assistir  a  traurer  nostre  S/  del  monu- 
ment y  arribats  en  dita  Iglesia  pujaren  al  presbiteri  y  se  assenta- 
ren a  la  part  del  euangeli  y  al  cap  de  un  poquet  comensaren  la 
offici  si  be  noy  hagué  benedictio  de  olis  per  no  haueri  bisbe  en 
la  present  ciutat  y  desprès  se  feu  la  adoratio  de  la  creu  com  se 
acostuma  acabada  la  qual  anaren  a  lleuar  nostre  s."^  del  monu- 
ment aportant  dits  s."  concellers  las  varas  del  talam  y  desprès 
sen  tornaren  al  presbiteri  haont  acabaren  de  oir  lo  offici  lo  qual 
acabat  sen  tornaren. 

Dit  die  a  la  tarda  dits  s/^  concellers  tornaren  en  la  seu  pera 
assistir  en  la  professo  de  la  s.^^  spina  dintra  de  dita  Iglesia  en  la 
qual  los  s/s  Concellers  aportaren  las  varas  del  talem  com  quis- 
cun  any  se  acostuma  e,  acabada  dita  professo  dits  s."  concellers 
sen  tornaren  despedintse  a  la  porta  de  la  sagrastía. 

Dissapte  a  XXX  de  dit  a  la  matinada  dits  s."  concellers  tor- 
naren en  dita  Iglesia  de  la  seu  pera  assistir  al  offici  y  benedictio 
de  fons  y  demés  cerimonias  que  per  quiscun  die  se  acostuman 
fer  en  dita  Iglesia  y  acabat  lo  offici  sen  tornaren  ab  la  matexa 
forma  eran  vinguts. 

Dit  die  a  la  tarda  se  tingué  concell  de  cent  en  lo  qual  se  fe- 
ren les  propositions  y  deliberations  que  en  dit  consell  son  de 
ueurer  (*). 

Dit  die  a  la  tarda  se  sententia  un  català  en  les  forques  del 
portal  de  mar  perquè  se  entenia  que  seruia  de  spia  anant  a  por- 
tar las  nouas  al  enemich  y  també  una  pintura  de  quatre  france- 
sos penjats  en  un  quadro  que  també  se  deya  eran  quatre  officials 
francesos  los  quals  sen  eran  passats  al  enemich  la  qual  sententia 
fou  exequutada  per  lo  perbost  del  Rey. 

(*)  Davant  les  queixes  formulades  pel  Governador  de  Catalunya  i  el  Comte  d'Illaj  amb^ 
motiu  de  l'acord  que  prengué  a  20  de  Març  el  Concell  de  Cent,  de  disminuir  el  nombre  de  les 
raccions  de  pa  i  grans  a  les  tropes  de  Sa  Majestat,  i  atenent  les  rahons  sobre  això  exposades  pel 
Lloctinent  La  Motte  als  Consellers,  amb  sa  carta  de  23  del  mateix  mes,  el  Consistori  resolgué: 
«que  la  present  Ciutat  del  die  present  en  auant  socorre  aixi  als  soldats  de  cauall  com  de  peu 
de  assi  als  quinse  dies  del  mes  de  Abril  pròxim  inclusiue  ab  la  forma  següent  fo  es  a  la  Ca- 
ualleria  ab  setanta  quatre  quarteras  de  siuada  o,  ordi  y  al  respecte  sego  deflfalcantne  lo  die  de 
disapte  de  quiscuna  semmana  en  lo  qual  die  de  disapte  la  present  Ciutat  cesse  en  donar  dita 
ractio  de  ordi  ,0,  siuada  y  al  respecte  lo  sego,  y  als  cabos  y  officials  y  soldats  sels  done  cada 
dia  tres  mil  y  noucentes  ractions  de  pa  ...»  fent  a  saber  la  present  deliberació  al  Mariscal  de 
La  Motte,  al  Marqués  d'Aguilar,  Governador,  y  al  Comte  d'Illa. 

Donada  rahó  al  Concell  de  la  oferta  feta  per  Domènec  Desbeus,  de  la  vila  d'Arenys,  d'una- 
partida  de  favolins  i  altra  d'ordi  que  havia  rebudes  de  Tunif,  acordà  que'ls  Consellers  li  es- 
criguessen  demanant-li  mostra  y  preus  de  dits  articles.  —  (Deliberacions  de  1652,  foli& 
163  a  165."') 


D  i  e  de 
P  a%  q  u  a  los 


abril]  245 

Diumenge  a  XXX]  de  dit  die  [de]  pasqua  de  resurrectio.— 
En  aquest  die  a  la  matinada  los  s/^  concellers  ab  ses  insignies     ^-J^l  ^^ITrln 
consulars  y  masses  altes  se  ajuntaren  en  casa  la  ciutat  ab  sa  pro-     ^  ^^"* 
menia  per  causa  de  la  pluja  y  ajuntats  que  foren  anaren  ab  cotxes 
■en  la  Iglesia  de  la  Seu  y  arribats  que  foren  entraren  per  lo  portal 
major  de  dita  Iglesia  y  passant  per  lo  cor  pujaren  al  presbiteri 
per  la  part  de  la  epistola  y  passant  a  la  part  del  Euangeli  segue- 
ren ab  los  banchs  de  vallut  carmesi  y  al  cap  de  un  poquet  tenint 
€ntes  que  lo  s/  Gouernador  era  entrat  en  dita  Iglesia  lo  isqueren 
a  rebrer  al  portal  del  presbiteri  y  desprès  se  assentaren  ço  es  lo 
s/  Gouernador  a  ma  dreta  del  s/  Conceller  en  cap  y  los  demés 
s."  concellers  cada  [hu]  ab  sos  promens  al  costat  y  axi  assentats 
ohiren  lo  offici  lo  qual  acabat  acompanyaren  dit  s/  Gouernador 
fins  alia  haont  lo  hauien  rebut  y  desprès  sen  tornaren  en  casa  la 
ciutat  haont  se  disgregaren. 

DoN  Raphel  Casamijana  y  de  Erill  conseller  en  cap. 


[ABRIL] 


Consell  de 
cent. 


Se  canta 
Te    D  e  u  m 


cessat 
lo  contagi. 


Dijous  a  IIIJ  de  dit. — En  aquest  die  hi  hagué  consell  de  cent 
en  lo  qual  se  feren  les  propositions  y  deliberations  que  en  aquell 
son  de  ueurer  (*). 

Dilluns  a  VIIJ  de  dit.  —  En  aquest  die  que  se  celebra  la 
festa  de  nostra  s."^^  los  s."  concellers  a  la  matinada  se  ajuntaren  laudamusen 

1  a   S  e  u   d  e 

en  casa  la  ciutat  lo  s."^  conceller  quart  absent  per  estar  desgranat  B[arceion] 

í  ír  o  pergratiesde 

y  ajuntats  que  foren  anaren  a  la  seu  ab  ses  gramallesy  uerguers  ^^^^ 
deuant  y  arribats  que  foren  en  dita  Iglesia  pujaren  al  presbiteri 
y  passaren  a  la  part  del  Euangeli  y  segueren  ab  los  banchs  de 
vallut  haont  assentats  hoiren  lo  offici  lo  qual  acabat  se  feu  una 
professo  dins  dita  Iglesia  rodant  lo  claustro  en  la  qual  assisti  lo 
s."^  Gouernador  qui  arriba  fentse  ja  dita  professo  ys  canta  en  ella 
lo  Tedeum  laudamus  en  agiment  de  gratias  a  Deu  nostre  s.*^  y  a 
Maria  Sanctissima  de  la  conceptio  de  la  mercè  y  gratia  hauie  feta 
a  esta  Ciutat  en  que  aquella  estaue  deslliurada  del  mal  contagiós 
de  pesta  per  hauer  alguns  dies  que  en  ella  no  si  troba  malalt  ni 


(*)  Se  tractà,  en  ell,  de  Tadministració  dels  forments;  de  certs  incidents  ocorreguts  en- 
tre'i  mestre  de  camp  i  oficials  del  terci  del  Portal  de  Sant  Antoni,  amb  la  companya  dels  ta- 
verners, estant  aquesta  de  guarda  en  dit  Portal;  y,  finalment,  de  la  cancel·lació  de  l'acta 
d'arrendament  de  la  neu,  sol·licitada  pels  assentistss. —  (De/iberacions  de  1Ó52,  folis  170  a  173.^) 


246  [m.dc.lii 

encontrat  algú  de  dit  mal  y  acabada  dita  professo  lo  sJ  Gouer- 
nador  sen  ana  y  desprès  dits  s/^  Concellers  ab  la  matexa  forma 
eran  vinguts. 

DiMARS  a  VIIIJ  de  dit  die  [de]  la  festiuitat  de  s.*  Fran.^°  de 
Paula. — En  aquest  die  los  s."  concellers  quart  absent  ab  ses  in- 
sígnies consulars  anaren  en  lo  monestir  de  dit  Gloriós  s.*  y  a  la 
que  foren  en  lo  portal  major  de  dita  Iglesia  los  isqueren  a  rebrer 
los  pares  de  dit  monestir  acompanyantlos  fins  al  presbiteri  haont 
segueren  dits  s.'"s  concellers  ab  los  banchs  de  vallut  per  estar  nos- 
tre S."^  patent  y  al  cap  de  una  stona  se  comensa  lo  offici  lo  qual 
dits  s.'^s  concellers  hoyren  y  a  la  ques  dona  la  Pau  lo  diaca  la 
porta  al  s.^  conceller  en  cap  y  lo  s/  conceller  en  cap  la  dona  al 
segon  y  axi  los  demés  per  son  orde  y  axi  acabat  dit  offici  los 
s.'^s  concellers  sen  tornaren  ab  la  matexa  forma  eran  vinguts. 

Has  de  aduertir  que  lo  present  die  se  hauie  de  fer  pro- 
fesso la  qual  hauie  de  partir  de  la  Seu  ab  promenia  anant 
a  dita  Iglesia  per  deliberatio  del  saui  consell  de  cent  y  la 
present  any  nos  feu  per  causa  de  hauer  pochs  dies  que  la 
mal  hauie  cessat  y  perquè  ab  la  comunicatio  de  la  ma- 
texa gent  no  hi  hagués  haguda  alguna  nouedat:  vulla 
nostre  s."^  guardar  pera  sempre  de  dit  mal  a  esta  ciutat. 
Dijous  a  XJ  de  dit. — En  aquest  die  entraren  algunes  barcas 
grossas  portant  prouisio  de  farina  vi  y  oli  a  la  present  Ciutat. 

DiUENDRES  a  XIJ  de  dit  a  la  tarda  entra  una  barca  grossa 
carregada  de  farina  passant  per  lo  mig  de  la  armada  del  enemich 
a  la  qual  li  tiraren  molts  cops  de  artilleria  y  també  en  la  nit  en- 
tra altra  portant  també  differents  prouisions. 

Diumenge  a  XIIIJ  de  dit.  —  En  aquest  die  a  la  tarda  se  tin- 
gué consell  de  cent  en  lo  qual  se  feren  les  propositions  y  delibe- 
rations  que  en  dit  consell  llargament  son  de  ueurer  (*). 
Dilluns  a  XV.  de  dit. 
DoN  Raphel  Casamijana  y  de  Erill  conseller  en  cap. 

(*)  Fou  resolt:  i."  Acceptar  als  arrendataris  de  la  neu,  l'oferta  de  proveir  d'aquest  ar- 
ticle a  la  ciutat  fins  el  dia  derrer  de  Desembre  del  mateix  any,  venent-lo  a  4  diners  la  lliura.. 

2,ón  Seguir  donant  els  socors  i  raccions  a  les  tropes  reials  franceses  de  guarnició  a  Bar- 
celona, durant  deu  jorns  més,  comprensius  del  16  al  25  del  propri  Abril,  en  igual  forma  que 
Padoptada  en  Consistori  del  dia  4,  fent  a  saber  a  tota  diligència  aquesta  resolució  al  Llocti- 
nent Mariscal  de  La  Motte,  i  que'ls  Consellers,  amb  intervenció  de  la  24.*  de  Guerra,  li  escri- 
guessen,  manifestant-li  «lo  quant  exausta  està  la  present  ciutat»,  pregant-li,  a  la  vegada,  «sie 
seruit  lo  mes  prest  sie  possible  aconsolarnos  ab  sa  presentiaj;  i  que  la  resposta  que  s'obtin- 
gués del  Lloctinent,  fos  sotsmesa  a  la  deliberació  del  Concell.  Del  precedent  acord  se  decidí 
donar-ne  compte  als  senyors  Marquès  d'Aguilar  i  Comte  d'Illa  « suplicantlos  sien  seruits 
considerar  lo  quant  esta  ciutat  esta  atreballada  y  exausta  y  lo  poch  temps  que  pot  subsistir 
a  no  estar  sucorreguda.»  —  (Deliberacions  de  1652,  fols.  192  a  195.) 


abril]  247 

DiMARS  a  XVJ  de  dit.  —  En  aquest  [die]  a  la  matinada  se 
tingué  consell  de  cent  en  lo  qual  se  feren  les  propositions  y  de- 
liberations  que  en  dit  consell  son  de  ueurer  (*). 

Dilluns  a  XXIJ  de  dit. —  En  aquest  die  hauent  precehit  ja 
differents  juntas  de  guerra  tingudas  per  los  Ex.™^  s/^  don  Joseph 
de  Biure  y  Margarit  Gouernador  de  Cat[aluny].^  don  Joseph  de 
Ardena  y  Darnius  General  de  la  caualleria  cathalana  don  Fran.^° 
Caluo  mariscal  de  Camp  y  lo  s."^  Marques  de  Marselin  mariscal 
de  camp  y  altres  francesos  y  cathalans  gent  de  puesto  no  olui- 
dantme  de  la  assitentia  del  s."^  m[estr].^  de  Camp  Fran.*^°  de  Mos- 
taros  gouernador  de  Monjuich  ab  les  quals  juntes  se  miraren  y 
llegiren  differents  ordes  y  auisos  del  Ex.™  s."^  de  la  Motte  virrey 
y  capità  general  escrits  en  son  quartel  del  Hospitalet  se  resolgué 
que  per  dit  die  se  fes  exir  com  de  fet  isque  tota  la  gent  de  guerra 
tant  de  caualleria  com  de  infanteria  era  en  la  present  Ciutat  pera 
unirse  ab  la  gent  que  dit  s."^  de  Lamotte  disposarie  pera  engroxir 
nostres  tropes  y  poder  ab  tota  saluatat  pussar  al  enemich  per  les 
parts  haont  conuingues  Y  perço  ab  tot  secret  y  quietut  perquè 
no  vingués  a  hoida  del  enemich  se  posa  en  orde  tota  la  dita  gent 


Consell  de 
cent. 


En  t  r  a  d  a 
del  s.r  de 
Lainotte  [e]n 
la  present 
Ciutat. 


(*)    Heus  aquí 'Is  acords  presos  pel  Concell : 

Girar,  del  compte  de  pèrdua  de  monedes,  al  Clavari  municipal,  40,000  i  20,000  ít,  respecti- 
vament, en  compte  de  les  lleves  de  700  i  2,000  soldats. 

Donar  plens  poders  als  Consellers,  per  a  traure  de  l'erari  de  la  Taula  —  amb  vot  i  parer 
de  la  Vuitena  de  Forments  —  «la  quantitat  de  diner  axi  ab  or  ho  plata  com  també  or  y 
plata  a  la  balansa  pera  pagar  lo  preu  y  valor  de  les  deu  mil  corteras  de  blat  que  los  S.""  Con- 
sellers ab  vot  y  parer  de  la  dita  vuytena  han  deliberat  comprar  fora  regne  ademes  del  blat  que 
la  present  ciutat  te  comprat  y  pagat.» 

Adherir-se  i  prestar  consentiment  a  la  concòrdia  proposada  entre'ls  Administradors  de 
l'Hospital  General,  d'una  part,  i  els  Obrers  i  delegats  del  Concell  general  de  l'Obra  de  l'Igle- 
sia  parroquial  de  Santa  Maria  de  la  Mar,  en  virtut  de  qual  conveni  aquests  derrers  s'avenien 
a  renunciar  a  tots  llurs  drets  en  l'hisenda  d'En  Pau  Ferran,  fundador  de  la  Convalescència, 
mitjanpant  que  aquesta  institució  benèfica's  portés  a  cap  «  y  en  ella  sian  regalats  los  pobres» 
i  a  dita  Obra  i  parroquians  de  S.**  Maria  se'ls  donàs  la  quantitat  de  deu  mil  lliures.  A  l'esmen- 
tat objecte'l  Consistori  ordenà,  que'ls  Consellers  vinguessen  obligats  cascun  any,  el  dia  de 
Sant  Marc,  —  25  d'Abril,  —  a  «fer  relatio  al  present  Consell  del  estat  en  que  esta  dita  con- 
ualesentia  y  ab  lo  modo  aquella  va  gouernada  y  si  los  malalts  couualesents  ttnen  lo  sus- 
tento necessari  »;  ordenant,  aiximateix,  al  Sindic  de  la  ciutat,  tingués  particular  cura  i  vigi- 
lància «en  veurer  si  la  obra  de  dita  conualesentia  se  fa  attes  dita  obra  es  apartada  del 
hospital  fentne  relatio  als  S.ofs  Consellers  pera  que  dit  die  de  S.'  March  puguen  reffarir  com 
se  fa  dita  obra  y  sis  continue  aquella  y  en  lo  estat  que  a  les  hores  se  trobarà»  etc. 

Socórrer  al  propri  Hospital,  per  via  de  bestreta,  amb  150  quarteres  de  blat. 

Subvenir,  per  igual  concepte,  amb  20  quarteres  de  blat  i  10  quarteres  d'ordi,  a  l'Hospital 
dels  Infants  Orfens. 

Atesa  a  la  necessitat  tant  gran  te  la  present  ciutat  de  fabricar  los  reals  de  plata  »,  ordenar 
als  Administradors  i  demés  oficials  de  la  Taula  a  qui  correspongués,  que  traguessen  de  l'e- 
rari d'ella  i  Uiurassen  al  Caixer  de  la  mateixa  per  a  fer-ne  entrega  al  Mestre  de  la  Seca,  perla 
fàbrica  de  dita  moneda,  «  alguns  doscents  marchs  de  plata  del  S.o""  compte  de  Illa  deposats  en 
compte  de  johia  en  nom  de  la  S.ora  Maria  Riba  viuda  del  quondam  Joseph  Riba  mercader  la 
qual  te  empanyada  per  uns  cambis  de  dit  S.o""  Compte  de  Illa».  —  (Deliberacions  de  1652,  folis 
195.V  a  199.) 


248  [m.dc.lii 

de  armes  a  las  set  ores  de  la  nit  que  consistia  ab  lo  tercio  de  ca- 
ualleria  Cathalana  gouernat  per  lo  s/  don  Joseph  de  Ardena  lo 
tercio  de  Margarit  gouernat  per  lo  s/  don  Gaspar  de  Biure  y 
Margarit  fill  de  dit  s/  Gouernador  lo  tercio  de  la  caualleria  fran- 
cesa gouernat  per  lo  s/  marques  de  Marselin  y  lo  tercio  del 
s/  don  Joseph  de  Pinós  gouernat  per  lo  s/  Capità  Font  que  tots 
junts  deuian  ser  de  sinch  a  sis  cents  caualls  forts  de  pelea  y  ben 
muntats  sens  molts  altres  de  voluntaris  que  aquexos  nos  posan 
en  numero.  La  Infanteria  consistia  ab  los  tercios  de  la  ciutat  pa- 
gats y  monitionats  gouernat[s]  per  dit  sj  m[estr].«  de  Camp 
Mostaros  lo  tercio  de  suissos  y  dififerents  tercios  de  francesos  co- 
mandats per  sos  m[estr].^  de  Camps  y  sargentos  majors  que  tots 
eran  en  numero  de  mes  de  mil  y  sinch  cents  Infants  y  molts  mi- 
quelets  que  per  dit  effecte  isqueren  tots  los  quals  se  esquadrona- 
ren  y  posaren  en  forma  de  Batalla  a  la  rambla  de  hont  isqueren 
per  lo  portal  de  la  drassana  ab  tota  cautela  que  per  no  ser  sen- 
tits posaren  molta  palla  al  pont  del  portal  per  lo  trepig  de  la  ca- 
ualleria de  hont  sen  pujaren  a  la  montanya  de  Monjuich  de  hont 
foren  destacats  alguns  infants  los  quals  pussaren  deues  lo  fort  de 
s.^  Farriol  y  S.^*  Madrona  pera  posar  en  arma  al  enemich  y  di- 
uertirlo  del  socorro  podien  donar  a  la  factio  se  hauie  de  fer,  la 
major  part  de  la  demés  caualleria  y  Infanteria  cathalana  se 
auansa  deues  la  torra  den  Alfonso  per  un  nou  cami  que  los  nos- 
tres hauien  ubert  de  s.*  Bertran  a  dita  Torra  den  Alfonso,  la  ca- 
ualleria francesa  auansa  en  un  pla  serca  nostra  s/*  del  port  per 
detenir  la  caualleria  del  enemich,  y  axi  ordenats  a  las  dotze  oras 
de  la  nit  lo  exercit  del  s/  virrey  o,  alguns  comendats  donaren 
arma  al  enemich  al  quartel  de  Sants  pera  diuertirlo  per  dita  part 
estant  ja  en  arma  com  dit  es  en  s.**  Madrona  y  s.*  Farriol  y  en 
lo  mateix  punt  lo  sJ  de  La  Motte  per  la  plana  de  nostra  sJ^  del 
port  ab  nou  cents  o  mil  caualls  auansa  sas  tropas  enues  la  torra 
den  Alfonso  haont  los  nostres  ja  estauen  aprotxats  pera  ueurer 
si  la  porien  rendir  y  arribat  dit  s/  de  La  Motte  en  dit  Puesto 
mana  que  dexassen  dita  Torra  y  marxassen  ab  tot  lo  poder  unit 
deues  lo  fort  de  Monjuich  haont  dit  s/  de  la  Motte  arriba  a  las 
tres  ores  de  la  matinada  del  die  de  vint  y  tres  del  present  sens 
trobar  ninguna  resistentia  del  enemich  sino  fou  quatre  tropas  que 
eran  prop  la  dita  torra  den  Alfonso  y  las  canonadas  que  dispa- 
[rajren  tot  lo  dit  temps  que  pelearen  tres  galeras  que  estauen 
amorrades  a  terra  E  desprès  que  dit  s/  de  La  Motte  fou  arribat 


abril]  249 

en  dita  montanya  desprès  de  hauer  descansat  a  les  quatre  ores 
de  matinada  deualla  de  dita  montanya  y  entra  en  la  present  Ciu- 
tat ab  molt  gran  contento  de  totom  y  sa  caualleria  y  Infanteria 
refrescaren  de  la  fatiga  passada. 

DiMARS  a  XXIIJ  de  dit.  —  En  aquest  die  a  les  nou  ores  de  dei^s""^!?- 
matinada  los  s/^  concellers  quart  absent  se  ajuntaren  en  casa  la  ^^y- 
ciutat  y  de  alli  ab  los  uerguers  deuant  anaren  en  la  seu  per  as- 
sistir al  jurament  del  s/  Virrey  y  a  la  que  foren  en  dita  Iglesia 
pujaren  al  presbiteri  y  segueren  a  la  part  del  Euangeli  ab  los 
banchs  de  uallut  y  al  cap  de  un  poquet  arriba  lo  s/  virrey  acom- 
panyat dels  s/5  d.°'^5  (jei  Rg^l  consell  al  qual  dits  s."  concellers 
isqueren  a  rebrer  al  portal  major  de  dita  Iglesia  y  desprès  puja- 
ren al  presbiteri  y  feren  oratio  al  altar  major  e,  alsats'que  foren 
dit  s.""  Virrey  presta  lo  solit  jurament  ab  asistentia  de  dits  s/^  del 
Real  consell  y  moltes  altres  persones  de  compte  y  molt  altre  con- 
curs de  gent  prestat  lo  qual  jurament  dits  s/^  consellers  y 
s/  Virrey  baxaren  a  oir  missa  a  la  capella  de  s.*^  Eulària  y  des- 
près de  hauer  hoida  dita  missa  dit  s."^  virrey  sen  ana  acompa- 
nyantlo  dits  s/^  concellers  al  portal  major  de  dita  seu  y  desprès 
sen  tornaren  a  casa  la  ciutat  de  hont  se  disgregaren. 

DiMECRAS  a  XXIIIJ  de  dit.  —  En  aquest  die  hauent  ja  lo  j  f  Vi'^a^'ío 
s/  m[estr].«  de  Camp  Mostaros  auensades  tres  pessas  de  artille-  Monjukh  ^ 
ria  y  feta  ja  una  bataria  y  fortificatio  per  guarda  de  ditas  pessas 
a  mig  tir  de  mosquet  del  fort  dels  Reys  en  la  culina  dels  esteuans 
qui  mira  enues  nostra  s."  del  port  a  punta  de  alba  comensa  a  ti- 
rar dita  bataria  y  als  primers  trets  descaualcaren  la  pessa  tenia 
lo  enemich  en  dit  fort  dels  Reys  y  asso  fou  en  temps  que  ja  dit 
s/  Virrey  era  en  dita  montanya  ab  tota  la  caualleria  y  infanteria 
diuidintla  ab  dififerents  puestos  perquè  acas  que  lo  enemich  ir- 
tentas  fer  alguna  factio  no  pogués  reatxar  y  la  caualleria  susten- 
tas  las  tropas  de  peons:  a  las  onse  ores  de  mig  die  passa  de  la 
part  del  quartel  de  s.*  Marti  y  del  quartel  de  nostra  s."  de  gratia 
moltas  tropas  de  caualleria  y  Infanteria  auansant  deues  la  falda 
de  Monjuich  segons  se  judicaue  per  pujar  en  ella  si  be  may  in- 
tentaren tal  cosa  y  desprès  los  del  fortin  de  Sans  auansaren  dos 
pessas  a  la  torra  de  m."^  Llauger  tirant  moltas  canonadas  a  la 
nostra  caualleria  pero  Deu  fou  seruit  de  que  no  feren  ningun 
dany  si  be  se  succehi  ques  posa  foch  a  tres  barrils  de  poluora 
dels  nostres  y  acertant  un  suis  lo  alsa  tant  alt  ques  perdia  de  uista 
y  lo  llansa  a  la  arena  baix  a  mar  y  desprès  puja  tot  nu  sens  tenir 


2^0  [M.DC.LII 

ningun  dany  y  altres  moltes  coses  dignes  de  saber  que  per  cosa 
llarga  se  dexa  e,  desprès  enues  vuyt  ores  de  la  nit  tota  la  gent 
de  guerra  y  lo  s/  Virrey  baxa  en  la  present  Ciutat  retirant  p[ri- 
me]/  las  pessas  en  [lo]  fort  de  Monjuich. 

Dijous  a  XXV  de  dit. — En  aquest  die  a  la  tarda  los  s.^'s  con- 
cellers  ab  ses  insignies  consulars  anaren  a  donar  la  benuinguda 
al  s."^  virrey  en  la  casa  del  s/  Gouernador  haont  posaue  y  arri- 
bats que  foren  alia  dit  s/  virrey  los  isque  a  reber  a  una  sala  gran 
antes  de  entrar  en  la  instantia  haont  dit  s/  virrey  estaue  y  des- 
près entrats  en  dita  instantia  los  s.^^  concellers  segueren  a  modo 
de  cor  tres  a  cada  part  y  en  lo  cap  estaue  assentat  lo  s/  virrey  y 
axi  assentats  tractaren  cosas  conuenients  a  la  prouincia  y  concer- 
uatio  de  la  present  ciutat  y  desprès  dits  s."  concellers  sen  torna- 
ren ab  la  matexa  forma  eran  uinguts. 

Dit  die  y  desprès  de  ser  tornats  dits  s  concellers  se  tingué 
consell  de  cent  en  lo  qual  se  feren  les  propositions  y  deliberations 
que  en  dit  consell  llargament  son  de  ueurer  (*). 

DiSSAPTE  a  XXVIJ  de  dit. —  En  aquest  die  a  la  tarda  ja  nit 
closa  lo  Ex.^"^  s.'^  mariscal  de  la  Motte  mana  a  tots  los  cabos  ma- 
jors y  menors  axi  de  Caualleria  com  de  Infanteria  cathalans  y  de 
nations  tinguessen  preuinguda  sa  gent  de  armes  y  aquella  squa- 
dronada  en  la  rambla  com  de  fet  ho  feren  ab  molta  puntualitat 
y  desprès  isqueren  per  lo  portal  de  la  drassana  marxant  deues  la 
montanya  de  Monjuich. 

Diumenge  a  XXVIIJ  de  dit  a  la  una  ora  de  la  matinada  ha- 
uent  dit  de  la  Motte  diuidida  tota  sa  gent  axi  de  caualleria 
com  de  Infanteria  per  differents  puestos  de  la  montanya  de  Mon- 
juich y  altres  pera  fer  alguna  bona  factio  dit  s.^  de  la  Motte  marxa 
ab  alguns  squadrons  de  caualleria  deues  nostra  S."^^  de  port  per 
regonexer  lo  enemich  y  enuestirlo  a  las  lineas  te  fetes  deues  lo 
quartel  de  Sants  y  a  la  que  fou  al  stany  entre  nostra  s."^*  del  port 
y  mar  troba  emboscats  alguns  squadrons  de  caualleria  los  quals 
isqueren  y  donaren  la  carrega  als  nostres  que  la  resistiren  ab 


(*)  Acabant  dit  die'l  terme  fins  al  qual  deliberà'l  Concell  donar  les  raccions  de  pa,  ordí  i 
civada  o  sego  a  les  tropes  de  cavalleria  i  infanteria,  s'acordà  prosseguir  dit  servei  durant  tot 
el  mes  d'Abril,  fent-lo  extensiu  a  les  forces  que  entraren  a  Barcelona  amb  el  Virrey  La  Motte, 
en  la  matinada  del  dia  23. 

Exposada  la  fonda  crisi  monetària  que  patia  la  ciutat,  s'adoptaren  pel  Consistori  diferents 
mides  per  a  remeiar-la. 

Finalment,  se  feu  extracció  de  Cònsols  de  la  Llotja,  Jutge  d'Apells,  Cònsol  del  Pont,  pe- 
sador  de  la  llenya,  credencer  del  dret  nou,  receptor  del  Cabeçatge  i  de  varies  vacants  de  ju- 
rats del  Concell  de  Cent.  —  (Deliberacions  de  1652,  fols.  203.^  a  206.^) 


abril]  '  '  251 

molt  gran  valor  pussant  lo  enemich  de  manera  quel  feren  retirar 
a  tota  pressa  deues  son  quartel  de  Sants  en  temps  que  los  nos- 
tres se  ocupauen  en  posar  un  pont  en  lo  stany  peraque  lo 
Ex.^'"  s/  marques  de  s.*  Andre  tinent  general  de  la  armada  qui 
esta  de  part  de  alia  de  las  lineas  deues  Sants  pogués  entrar  son 
gros  per  ajudar  y  donar  calor  a  nostra  armada  pero  fou  nostre 
s."^  seruit  de  que  en  dit  temps  se  mesclaren  y  los  enemichs  do- 
naren la  carrega  als  nostres  y  nafraren  a  dit  Ex.^™  s."^  marischal 
de  la  Motte  de  un  cop  de  pistola  en  la  cuxa  y  també  al  s/  mar- 
ques de  Partellan  de  altre  cop  de  pistola  al  bras  junctament  ab 
altres  francesos  de  compte  que  anauen  deuant  en  companya  de 
dit  s/  mariscal  per  la  qual  causa  los  nostres  dexaren  la  factio  y 
se  retiraren  pera  ueurer  lo  dany  que  dit  s/  de  la  Motte  tenia  cosa 
que  dona  molt  gran  desconsolatio  a  tot  lo  poble  axi  per  ser  ferit 
dit  s/  Virrey  com  encara  per  perderse  una  ocasió  tant  bona  que 
segons  se  judicaue  lo  enemich  estaue  posat  en  darrota;  sie  nostre 
s/  alabat  en  tot. 

Dit  die  y  a  les  quatre  ores  de  la  matinada  dit  sJ  Virrey  fonch  deu" Viírty 
aportat  en  la  present  Ciutat  y  posat  en  lo  llit  en  lo  palatio  del  nafrat, 
s/  Gouernador  que  es  en  les  cases  que  eren  del  marques  de  Ay- 
tona  en  lo  carrer  dit  les  casas  de  Montserrat  y  encontinent  fonch 
visitat  y  assistit  de  molts  doctors  y  chirurgians  pera  curarlo  y 
vista  la  nafra  los  aparague  que  no  tenia  cuydado  per  quant  noy 
hauie  ningun  os  romput  nis  podia  judicar  en  lo  estat  present  to- 
cas  ningun  tendó  ni  altra  cosa  de  cuydado. 

Dit  die  a  les  nou  ores  de  demati  entenent  los  111. s.^^^  Con-  co^n*íeiiérI 
cellers  que  dit  s."^  Virrey  estaue  nafrat  enuiaren  lo  sindich  de  la  sfridicra^v!- 
Cíutat  pera  uisitarlo  conforme  se  acostuma  per  malalties  dels 
s.^'s  Virreys  y  tornat  feu  relatio  que  segons  se  podia  judicar  en  lo 
estat  present  no  era  cosa  que  donas  molt  cuydado  cosa  que  ale- 
gra a  dits  s.^s  Concellers  y  axi  mateix  quant  saberen  semblant 
noua  per  medi  de  dit  sindich  que  la  ferida  de  dit  s."^  Compte  Par- 
tellan no  era  tampoch  cosa  de  cuydado  per  seri  anat  dit  sindich 
a  visitarlo  per  part  de  dits  s."  Concellers. 

Dilluns  a  XXVIIIJ  de  dit  lo  dit  sindich  de  la  ciutat  fou  tor-     p J'fJ"  ^^^l 
nat  a  visitar  a  dit  s."^  virrey  pera  saber  lo  estat  de  sa  malaltia  y     ciutat l·i  l^^ 
ueurer  si  sa  Ex.^  estaue  en  dispositio  de  poderlo  dits  s."  conce-  co'mpte^de 
llers  artarlo  a  visitar  y  offerirse  per  part  de  la  ciutat  en  tot  lo  que  P^^uwan. 
hagués  menester  y  tornant  resposta  a  dits  s."  concellers  digué 
que  lo  s."^  Gouernador  li  hauie  dit  que  confiauen  ab  lo  fauor  de 


sindich  a  vi- 
si ta  r  lo  s.r 
virrey. 


Visita  al 
Virrey  y 


252  [M.DC.LII 

Deu  que  dins  breus  dies  sa  Ex.^  estarie  bo  de  la  ferida  segons 
podian  judicar  los  d.^'^^  y  chirurgians  pero  en  lo  que  tocaue  anarlo 
a  uisitar  ses  senyories  fossen  seruits  de  suspendrerho  per  alguns 
dies  fins  sa  Ex.*  estigues  desuspitat  per  lo  themor  se  podie  tenir 
no  li  sobreuinguessen  nous  accidens  axi  per  la  passió  tenia  de 
no  podernos  traurer  auiat  de  la  opressió  en  que  estam  del  ene- 
mich  com  també  per  lo  tractar  molts  y  differents  negocis  que  dit 
s/  te  en  lo  estat  present. 

E  també  dit  sindich  torna  resposta  a  dits  s/^  Concellers  en 
orde  a  la  desgana  de  dit  s."^  compte  de  Partellan  que  dit  s/  es- 
taue  millor  y  que  confiauen  ab  lo  fauor  de  Deu  no  seria  sa  ferida 
cosa  de  cuydado. 

DiMARS  a  XXX  de  dit  dit  Sindich  torna  a  visitar  dit  virrey  y 
p^aTt'inan  compte  de  Partellan  dels  quals  porta  relatio  a  dits  s/^  concellers 
s."  'con'^/J^  nafras  anauen  molt  be  sens  innouarse  cosa  que  alegra 

iiers.  j^qJj.  ^  ^^jj.g  g  rs  concellcrs. 

lapesíe!^"^^  NOTA  quc  desdcl  die  ensa  que  se  ha  parlat  en  matè- 

ria de  cosas  tocants  al  mal  contagiós  se  ha  trobat  haueri 
en  la  Ciutat  molt  grandissima  millora  axi  que  passauen 
molts  dies  sens  encontrarsi  ningú  y  si  acas  sen  encontraue 
era  hu  a  tart  ocasionat  dels  rendits  uenien  del  enemich  y 
dels  presoners  se  feyan  per  quant  ha  molts  dies  se  sap  y  se 
te  per  cert  que  en  lo  quartel  de  s.^  Marti  haont  esta  aquar- 
telat  lo  enemich  hi  ha  hagut  ja  grandissima  pesta  uehentse 
cadaldia  cremar  barracas  de  encontrats  perquè  no  empes- 
tiferian  los  que  estan  sans:  nostre  S.'^  nos  vulle  treurer  del 
tot  de  tants  treballs  en  que  estam  posats  per  intercessió 
de  Maria  Santíssima. 

DoN  Raphel  Casamijana  y  de  Erill  conseller  en  cap. 


[MAIG] 

lo sindkh^de  DiMECRAS  al  p[rime].'^  de  Maig  MDCLIJ.  —  En  aquest  die 
la  Ciutat  als     (^{^  síndlch  dc  la  present  Ciutat  torna  a  visitar  dits  s.^^  Virrey  y 

s."-'  Virrey  y  ^ 

Partellan.  comptc  de  Partellan  fent  relatio  a  dits  s.'^s  concellers  de  la  millora 
de  dits  s.'^s  sens  innouarse  cosa  lo  qual  causa  molta  alegria  a  dits 
s.'^s  concellers. 

^Consell  de  DiJOUS  a  IJ  de  dit. — En  aquest  die  se  tingué  consell  de  Cent 


seph  Jouer  militar  y  Hyeronim  Mercer  mercader  extrets  consols 
de  la  llotja  y  perço  a  la  matinada  dits  s/^  vingueren  en  casa  la 
ciutat  aportant  los  s.^^  consols  uells  a  ma  dreta  y  acompanyats 
de  molts  cauallers  y  mercaders  y  arribats  en  dita  casa  se  asenta- 
ren  ço  es  lo  s/  Miquel  Puiguentos  m[ilita]/  tinent  de  Consol  mi- 
litar en  lloch  del  s."^  don  Joseph  Marles  absent  y  lo  s/  Agusti  No- 
uell  consol  vell  mercader  a  la  part  dreta  dels  s/^  concellers  y  los 
s/s  consols  nous  a  la  part  esquerra  y  los  demés  ques  seguian  los 
ciutedans  y  militars  a  la  part  dreta  y  los  mercaders  a  la  esquerra 
y  desprès  se  feu  la  agraduatio  per  los  s/^  obrers  assistinthi  lo 
s/  Conceller  ters  un  ciuteda  y  un  militar  la  qual  fonch  assentada 
per  lo  scriua  de  les  obres  en  un  llibre  que  per  dit  efïecte  aporta 
feta  la  qual  dits  s.'^s  concellers  y  promens  sen  anaren  ab  dits 
s/s  consols  vells  y  nous  a  la  ballia  haont  trobaren  lo  s/  Balle  as- 
sentat ab  sa  cadira  en  forma  tribunal  y  los  s/^  concellers  se  assen- 
taren cap  a  ma  dreta  ters  a  ma  esquerra  per  no  seri  lo  segon  y 
axi  consequatiuament  los  demés  y  desprès  los  s.'^s  consols  nous 
prestaren  lo  solit  jurament  en  poder  de  dit  sj  Balle  y  li  feren 
sagrament  y  homenatge  com  es  acostumat  y  desprès  se  assenta- 


Festa  de 
s.^'*  creu  los 
s.''^  conce- 
llers anaren 
a  la  seu. 


maig]  253 

en  lo  qual  se  llegiren  algunes  cartes  vingudes  de  Paris  (*)  y  se 
tracta  en  matèria  de  donar  ractions  al  soldats  y  caualls  eran  en- 
trats ab  lo  s."^  Virrey  y  també  se  feu  sindicat  al  s/  clauari  pera 
manlleuar  a  censal  fins  en  300000  §>  com  en  dit  consell  llarga- 
ment se  conte. 

DiUENDRES  a  IIJ  de  dit  die  de  la  festiuitat  de  la  creu  de 
Christo  nostre  redemptor  los  s.^^  concellers  ab  sos  promens  se 
ajuntaren  al  porxo  de  s.*  Jau[m].^  en  forma  de  promenia  y  de 
alli  anaren  a  la  seu  ab  las  trompetas  deuant  sens  menestrils  ni 
tabalicos  per  serse  morts  los  quey  hauie  en  la  present  Ciutat  en- 
traren per  lo  portal  major  passaren  per  lo  cor  y  pujaren  al  pres- 
biteri per  la  part  de  la  Epistola  y  saludant  al  altar  major  sen  pas- 
saren a  [la]  part  del  Euangeli  haont  oiren  lo  offici  lo  qual  acabat 
sen  tornaren  a  s.*  Jau[m].^  haont  se  disgregaren.  los 

Dit  die  los  s."  concellers  enuiaren  lo  sindich  de  la  present 
Ciutat  a  visitar  dits  s.''^  Virrey  y  compte  de  Partellan  y  tornant 
resposta  a  dits  s.^'s  Concellers  digué  que  dits  s."  estauen  ja  molt 


concellers 
enuiaren  lo 
sindich  a  sa- 
ber de  la  ma- 
laltia del  s."" 
Virrey  y 

millor  de  las  faridas  no  hauentsi  innouat  ninguna  cosa.  ParTefian 
DiSSAPTE  a  IIIJ  de  dit.  —  En  aquest  die  juraren  los  s.^^  Jq. 


llotja. 


(*)    En  l'acta  corresponent  a  dit  Concell,  no's  parla  d'aitals  cartes. 


2S4  [m.dc.lli 

ren  a  la  part  dreta  passantsen  los  vells  a  la  part  esquerra  prestat 
lo  qual  jurament  sen  tornaren  ab  la  matexa  forma  eran  vinguts 
excepto  que  los  s."  consols  nous  se  posaren  al  extrem  dels  bor- 
dons dels  s."  conceliers  quint  y  sisè  que  al  anar  anauen  los  vells 
en  casa  la  ciutat  haont  prestaren  lo  acostumat  jurament  y  desprès 
ab  la  dita  forma  sen  anaren  a  la  llotja  haont  se  assentaren  dits 
s.^5  conceliers  conforme  a  casa  la  ciutat  alia  haont  eran  los  tribu- 
nals y  los  s/s  consols  nous  a  la  part  dreta  los  vells  a  la  part  es- 
querra y  alia  tingueren  un  uerbal  en  senyal  de  pocessio  y  des- 
près donaren  remallets  de  flors  y  tòtom  se  disgrega  anantsen  dits 
s/s  conceliers  a  llurs  casas. 

Dit  die  attenent  y  considerant  lo  ex}^  s/  Virrey  y  s/^  d.^'^^ 
del  Real  Consell  son  en  la  present  Ciutat  los  grans  danys  causa- 
uen  la  alteratio  de  la  moneda  per  pujarsen  cada  dia  Iss  doblas 
pessas  de  vuyt  y  moneda  de  plata  per  quant  se  ueu  demanarse 
vint  lliuras  de  una  dobla  y  sinquanta  reals  de  una  pessa  de  vuyt 
maxicana  y  quoranta  reals  de  una  misturada  feren  perço  unas 
cridas  per  tota  la  present  Ciutat  ab  so  de  trompetas  ab  la  forma 
acostumada  posant  graues  penas  pera  que  nos  pogués  dema- 
nar mes  de  i6  ©  «§>  de  una  dobla  4  «9"  pessa  de  vuyt  maxi- 
cana y  3  §>  una  de  misturada  com  en  dites  crides  llarga- 
ment se  conte. 

Nota  que  per  causa  y  occasio  del  present  siti  y  dels 
grans  gastos  que  la  Ciutat  tenia  axi  per  les  compres  dels 
blats  y  carns  com  encara  per  los  ports  de  hauerlos  de  pas- 
sar per  la  armada  del  Enemich  per  hauerlos  de  entrar  en 
ciutat  y  també  per  las  pagas  dels  soldats  que  la  present 
Ciutat  ha  un  any  te  fets  per  les  guardes  dels  presidis  y 
differents  enprestichs  de  consideratio  sens  molts  pertrets 
de  guerra  qui  sempre  ha  hagut  de  comprar  y  va  comprant 
dita  Ciutat  se  es  trobada  tant  [ejxausta  de  diners  pera 
pagar  a  sos  ciutedans  que  es  estat  forsos  per  no  haueri 
moneda  de  ballo  a  causa  de  no  trobarse  carbó  per  fabri- 
caria de  fer  uns  pichs  a  las  pessas  de  sinch  reals  ço  es 
tres  pichs  a  cada  una  aumentant  aquella  a  vint  reals  y  axi 
mateix  la  pessa  de  sinch  sous  a  deu  reals  y  semblantment 
foren  fets  uns  reals  nous  a  tall  de  molinet  a  la  una  part  ab 
la  effigies  del  cap  del  Rey  nostre  que  Deu  Guarde  ro- 
dat de  un  rètol  que  diu  Ludouicus  XIII J  Dei  GraticB  Rex 
Francics  comes  Bard[no]."'^  16^2  y  [a]  la  altra  part  una 


Visita  per 
lo  sindicli  al 


sindich. 


Professo 
de  lledanies. 


maig]  255 

creu  ab  les  armes  de  la  ciutat  en  lo  mi^  y  en  los  quatre 
quadros  de  dita  creu  los  pans  y  fogassas  rodat  ab  un  lle- 
trero  que  diu  Barchino  ciuitas  obsessa  any  16^2  los  quals 
reals  foren  aualuats  a  deu  reals  a  quiscu. 
Dit  die  lo  dit  sindich  de  la  Ciutat  porta  noua  a  dits  s/^  con- 
cellers  com  lo  s/  mariscal  de  la  Motte  estaue  molt  millor  de  sa  compï7de 
desgana  y  axi  mateix  lo  s/  compte  de  Partellan.  Parteïun. 

Diumenge  a  V.  de  dit,  dit  sindich  torna  a  ueurer  a  dit  ta^ai^s^^'vt 
s/  virrey  y  s/  Compte  de  Partellan  de  part  de  dits  s/^  concellers  nYn^prr^'di't 
pera  saber  del  estat  de  sa  desgana  de  la  qual  feu  relatio  era  molt 
millor  glòria  al  s/ 

Dilluns  a  VJ  de  dit.  —  En  aquest  die  se  comensaren  les 
professons  de  las  lledanias  que  quiscun  any  se  acostuma  fer  la 
qual  professo  ana  a  la  Iglesia  de  s.^  Pau  a  dir  lo  offici  acostumat 
en  la  qual  assistien  los  s."  concellers  com  quiscun  any  es  de 
ueurer. 

Dit  die  lo  sindich  de  la  present  Ciutat  torna  a  visitar  dit     lo^sindkh  aï 
s/  Virrey  y  compte  Partellan  de  part  dels  s/^  concellers  y  feu  yj,''^^^te 
relatio  a  dits  s."^^  que  anauen  millorant  las  nafras  de  dits  s.''^  del  P"teiian. 
qual  dits  s.^^^  concellers  se  alegraren  molt. 

DiMARS  a  VIJ  de  dit  se  feu  altra  professo  de  lledanias  en  la  ét\\tà^n\ls 
qual  assistiren  dits  s.'^s Concellers  y  anaren  en  la  Iglesia  de  s.'  Pera 
a  celebrar  lo  offici  com  quiscun  any  se  acostuma. 

Dit  die  dit  sin[dijch  de  la  present  Ciutat  torna  a  visitar  a  dits  ,a  plrTo^inl 
s.'^s  Virrey  y  compte  Partellan  y  feu  relatio  de  com  la  nafra  del  vu^ey^  y 
s."^  Virrey  anaue  del  tot  be  y  lo  s."^  Compte  Partellan  estaue  del  ^e'^pl^rteUan^ 
tot  bo  y  hauie  de  exir  de  casa  lo  die  de  dema. 

DiMECRAS  a  VIIJ  de  dit  se  feu  altra  professo  de  lledanias  JntL·n.lt. 
assistinthi  dits  s."  concellers  y  anaren  a  celebrar  lo  offici  a 
s.t  Miquel. 

Dit  die  lo  dit  sindich  torna  a  visitar  a  dit  s."^  Virrey  y  feu  re-     ,  ^í^'jf 

J   J  10  sindich  al 

latio  que  la  cura  de  dit     Virrey  estaue  del  tot  bona  y  que  dema    ^ "  '^•"^y· 
hauie  de  pendrer  la  purga. 

Dijous  a  VIIIJ  de  dit  die  de  la  Assentio  de  nostre  senyor  a 
la  matinada  los  s.'^s  concellers  quart  y  segon  absents  ab  sos  pro-  ^ ' 
mens  se  ajuntaren  al  porxo  de  s.' Jau[m].«  en  forma  de  Promenia 
y  de  alli  anaren  ab  las  trompetas  deuant  a  la  seu  per  los  llochs 
acostumats  y  entraren  per  lo  portal  major  de  dita  Iglesia  passa- 
ren per  dintra  lo  cor  y  pujaren  al  presbiteri  per  la  part  de  la  Epís- 
tola y  fent  los  deguts  acataments  al  altar  major  sen  passaren  a 


Die  de  as- 
centio  ana- 
a  seu. 


2^6  [M.DC.Lll 

la  part  del  Euangeli  haont  se  assentaren  ab  los  banchs  de  vallut 
y  axi  assentats  hoiren  lo  offici  lo  qual  acabat  sen  tornaren  a  dita 
plassa  de  s.*  Jau[m].^  haont  se  disgregaren. 
lota^'a'^  geít         DiLLUNS  3.  XIIJ  de  dit.  —  En  aquest  die  al  vespre  que  eran 
de  guerra.       j^^^  qj.^^      ^^-j.  ^^^^     ^^^^      guerra  axí  de  caualleria  com  de 

Infanteria  cathalans  y  de  nacions  se  esquadrona  en  la  rambla  pera 
fer  sortida  gouernant  en  dita  surtida  lo  sj  Don  Joseph  de  Ardena 
la  caualleria  cathalana  y  tota  la  demés  gent  axi  de  Peu  com  de 
cauall  lo  compte  de  Merenuila  y  desprès  de  ser  esquadronada 
isqueren  per  lo  portal  de[l]  Àngel  tant  la  caualleria  com  la  In- 
fanteria ab  algunas  carregas  que  aportauen  de  monitions  y  per- 
texos  de  guerra  essent  també  comandats  alguns  cathalans  en  la 
montanya  de  Monjuich  pera  que  ab  lo  tercio  del  s."^  m[estr].®  de 
Camp  Mostaros  gouernador  de  Monjuich  y  ab  sa  assistentia 
obrassen  algun  effecte  y  a  la  matinada  entre  una  y  dos  oras  lo 
dit  s.'^  m[estr].^  de  Camp  Mostaros  ab  tota  sa  gent  de  Monjuich 
enuesti  fortament  lo  fort  que  los  castellans  tenen  de  -s.^  Ferriol 
entrantsen  al  fosso  rompent  dos  stacadas  o,  rastillos  y  arrimant 
scalas  pera  pujar  en  dit  fort  com  de  fet  ni  pujaren  quatre  o,  sinch 
ofificials  pero  fou  Nostre  s/  seruit  que  a  la  que  se  peleaue  en  dita 
scalada  foren  nafrats  lo  dit  s."^  m[estr].^  de  camp  Mostaros  lo 
s.'^  capità  Nicolas  de  dit  tercio  lo  Capità  Pastor  lo  capità  Dionis 
Boxo  tots  de  dit  tercio  y  lo  s.^  Rafel  Mostaros  germà  de  dit 
sj  m[estr].^  [de]  camp  seruint  voluntàriament  en  dit  tercio  per 
lo  qual  dita  factio  nos  pogué  passar  auant  sino  que  los  nostres  se 
retiraren  en  lo  fort  de  Monjuich. 
officiais^fo!  DiMARS  a  XIIIJ  a  la  matinada  se  tingué  noua  en  la  present 
die  de^íiV.^'^  ciutat  de  las  faridas  de  dits  s."  officials  y  de  altres  alferes  y  sar- 
gentos  de  dit  tercio  y  també  que  foren  aportats  en  la  present 
Ciutat  pera  curar  tornant  a  entrar  tota  la  caualleria  y  Infanteria 
era  exida  fora. 

maiahia'^Vel  DiMECRAS  a  XV  de  dit. — Eu  aquest  die  seberen  los  s/^  con- 

cellers  que  lo  ex.^"^  s.*^  de  la  Motte  estaue  algun  tant  embarasat 
de  sa  farida  hauentsi  posat  febra  alguns  dias  ha  y  los  d.^^^^  y  ^hi- 
rurgians  tingueren  una  controuersia  entre  ells  ço  es  los  cathalans 
ab  alguns  francesos  sobre  de  que  se  deya  li  hauien  mal  curada  la 
nafra  per  lo  qual  se  era  enfabrat. 

Dijous  a  XVJ  de  dit  lo  sindich  de  la  present  Ciutat  ana  a 
\oV Viril"     visitar  a  dit  s/  Virrey  pera  saber  nouas  dçl  estat  de  sa  desgana 
fent  relatio  a  dits  s.''^  concellers  que  dit  s.'^  estaue  molt  cansat  y 


s.'-  de  la  Mot- 


Lo  sindich 
de  la  ciutdt 


MAIG 


la  nafra  no  anaue  be  tementse  no  lay  haguessen  de  obrir  de  nou 
per  quant  se  li  grangranaue  la  carn. 

DiUENDRES  a  XVIJ  de  dit,  dit  sindich  torna  a  ueurer  dit 
s/  Virrey  y  sabé  que  se  hauie  despedit  alguns  chirurgians  fran- 
cesos que  curauen  dit  per  hauerli  arrada  la  cura  y  dit  dia  se  li 
cortoneja  la  nafra  tallantli  la  carn  dolenta  que!  afadiga  molt  te- 
mentse noi  haguessen  de  combregar  pero  fou  nostre  s/  seruit 
que  a  la  tarda  lo  trobaren  algun  tant  aliuiat  estant  sa  farida  ab 
bon  estat  per  lo  qual  suspengueren  lo  combregarlo  per  aquell  dia 
per  viatich. 

DiSSAPTE  a  XVIIJ  de  dit. — En  aquest  die  se  sabé  nouas  que 
lo  s."^  Virrey  estaue  de  sa  farida  un  tant  aliuiat  y  se  tenia  espe- 
ransas  que  prest  curaria. 

Diumenge  a  XVIIÍJ  de  dit  die  de  Pasqua  del  Sperit  Sanet. — 
En  aquest  die  attenent  y  considerant  los  s.'^s  concellers  y  junta 
de  morbo  que  per  la  misericòrdia  de  Deu  en  la  present  Ciutat  lo 
mal  estaua  apassiguat  hauent  molt  temps  que  no  continuaue  ans 
be  estaue  en  molta  part  extinct  y  encara  que  en  dies  atras  se 
hauien  encontradas  algunas  personas  y  haguda  relatio  dels  Doc- 
tors en  medicina  de  que  lo  serse  encontrats  era  la  causa  per  oc- 
casio  de  comunicarse  ab  alguns  randits  y  exir  fora  la  present 
Ciutat  y  també  lo  robar  en  la  present  Ciutat  algunas  casas  que 
encara  no  estan  descontagiadas  pero  que  tots  o,  la  major  part 
curauan  de  hont  se  judicaua  que  lo  mal  estaue  en  declinatio  y  no 
tenia  forsa  determinaren  perço  en  dies  passats  de  consultar  ab  lo 
molt  111.®  capitol  sils  aparexia  que  fessan  un  te  Deum  laudamus 
exint  fora  la  Iglesia  de  la  Seu  ab  professo  conforme  se  feu  lo 
any  1599  P^^  semblant  cas  y  confaridas  ditas  materias  per  lo 
s.^  Fran.^  Puigjaner  donzell  y  lo  s."^  Joseph  Miquel  Quintana  ciu- 
teda  elets  per  part  de  la  ciutat  ab  dit  111.^  capitol  fonch  determi- 
nat ferse  dit  Te  Deum  laudamus  lo  die  present  attes  que  los 
s."  concellers  y  promens  per  semblant  jornada  acostuman  de 
anar  en  dita  Iglesia  Perço  a  las  vuit  oras  de  matinada  se  ajunta- 
ren a  la  plassa  de  s.*  Jau[m].®  ab  sos  pròmens  en  forma  de  pro- 
menia  y  axi  ajuntats  sen  anaren  ab  los  tabalicos  y  trompetas  de- 
uant  per  los  llochs  acostumats  a  la  Seu  y  arribats  que  foren  en 
dita  Iglesia  entraren  per  lo  portal  major  y  passaren  per  lo  cor 
pujant  al  presbiteri  per  la  part  de  la  Epistola  y  fent  acatament 
al  altar  major  sen  passaren  a  la  part  del,  Euangeli  y  alli  segueren 
ab  los  banchs  de  vallut  y  al  cap  de  una  stona  antes  de  comensar 


En  aquest 
die  se  corto- 
neja la  nafra 
del  s.'  Vir- 
rey. 


Nouas  de 
la  farida  del 
s.'  de  la  Mot- 
te  que  anaue 
be. 

Die  de  Pas- 
qua del  s.* 
Sperit  ana- 
ren a  la  seu 
y  se  feu  Te 
Deum  per  lo 
mal. 


XV  -  17 


Los  s." 
concellers 
anaren  a  la 
Seu. 


Los  s  .  » 
concellers 
anaren  a  la 
Seu. 


Nostre  s."^ 
Patent  en  lo 
Pi. 


Aniuersarí 
per  totas  las 
Iglesias. 


258  [M.DC.LII 

lo  offici  comensaren  dita  professo  anant  per  darrera  la  Seu  fora 
anant  los  s."  concellers  y  promens  darrera  lo  gramial  ab  la  forma 
acostumada  e,  tornada  dita  professo  y  arribats  al  altar  mayor 
tragueren  lo  santíssim  Sagrament  patent  per  causa  y  occasio  de 
suplicar  a  Deu  nostre  s/  fos  seruit  usarnos  de  misericòrdia  en 
nostres  treballs  y  en  particular  en  millorar  lo  s."^  Virrey  de  sa  fa- 
rida  de  la  qual  estaue  molt  desganat  y  desprès  comensaren  lo 
offici  no  hauenthi  Sermó  acabat  lo  qual  dits  s.'^s  concellers  y  pro- 
mens sen  tornaren  a  s.*  Jau[m].®  haont  se  disgregaren  anantsen 
quiscu  a  sas  casas. 

Nota  que  per  causa  y  occasio  de  hauer  de  treurer  lo 
santíssim  Sagrament  patent  se  feu  dita  professo  de  gra- 
tias  antes  de  comensar  lo  offici  acostumantse  fer  desprès 
lo  offici  per  quant  quan  nostre  S.*^  esta  patent  no  ix  pro- 
fesso de  la  seu. 
Dit  die  a  la  tarda  dits  s.'^s  concellers  ab  ses  gramalles  consu- 
lars uerguers  y  masses  altas  tornaren  en  dita  Iglesia  de  la  Seu  y 
pujats  al  altar  major  feren  oratio  un  bon  rato  y  desprès  assisti- 
ren a  la  reserua  y  a  la  que  fou  reseruat  sen  tornaren  a  casa  la 
ciutat. 

Dilluns  a  XX  de  dit  se  tingué  nostre  s/  Patent  en  s.^a  Ma- 
ria de  la  mar. 

Dlviars  a  XX]  de  dit. —  En  aquest  die  a  la  tarda  los  s.'^s  qqj^. 
cellers  ab  ses  insígnies  consulars  anaren  en  la  Iglesia  de  la  Seu 
per  assistir  a  las  uespres  de  uius  y  matinas  de  morts  que  en  dita 
seu  y  totes  les  demés  Iglesies  de  la  present  Ciutat  se  celebrauen 
per  les  animes  dels  diffunts  del  contagi. 

DiMECRAS  a  XXIJ  de  dit. — Dit  die  se  tingué  nostre  s.^^  Pa- 
tent en  la  Iglesia  del  Pi  per  la  salut  del  Virrey  del  qual  se 
sabé  nouas  que  anaue  molt  de  millora  que  causa  gran  alegria  a 
tot  lo  poble. 

Dijous  a  XXIIJ  de  dit.  —  En  aquest  die  per  totas  las  Igle- 
sias de  la  present  Ciutat  se  digué  un  aniuersarí  general  per  les 
animes  dels  diíïfuncts  morts  en  lo  contagi  y  perço  los  s/^  conce- 
llers a  la  matinada  anaren  a  la  seu  y  pujats  en  lo  presbiteri  oiren 
dit  aniuersarí  acabat  lo  qual  se  feren  las  absoltas  anant  los 
s."  concellers  darrera  lo  gramial  comensant  a  feries  al  cor  y  des- 
près rodaren  la  Iglesia  per  dintra  darrera  lo  altar  major  y  des- 
près per  les  claustres  y  desprès  isquen  fora  per  lo  portal  de  sota 
lo  orga  in  feren  per  darrera  dita  Iglesia  tornant  a  entrar  per  lo 


maig]  259 

portal  major  y  en  hauer  acabat  dits  s/^  concellers  feren  oratio  al 
altar  major  y  desprès  sen  tornaren. 

Dit  die  estigué  nostre  s/  Patent  en  la  Iglesia  de  s.'  Just  per 
la  salut  del  s/  Virrey  que  per  la  bondat  de  Deu  se  tenia  per  certa 
sa  millora  no  innouantse  cosa  noua. 

Nota  que  en  los  aniuersaris  se  digueren  lo  die  pre- 
sent per  totas  las  Iglesias  nos  toca  ninguna  campana  per- 
què ab  lo  soroll  de  aquelles  no  fessen  mal  de  cap  al 
s/  Virrey  causantli  algun  nou  accident. 
DiUENDRES  a  XXIIIJ  de  dit  se  tingué  nostre  s/  Patent  en 
la  Iglesia  de  s.*  Pere  per  la  salut  del  s/  Virrey  que  ja  anaue 
millor. 

DiSSAPTE  a  XXV  de  dit  se  tingué  patent  lo  sanctissim  Sa- 
grament en  la  Iglesia  de  s.*  Miquel  per  la  salut  del  s.»^  Virrey  que 
gratias  a  nostre  senyor  anaue  millorant  del  tot. 

Diumenge  a  XXV]  de  dit  se  tingué  patent  lo  sanctissim  Sa- 
grament en  s.*  Jau[m].^  per  la  salut  del  s."^  Virrey  que  ja  per  la 
bondat  de  Deu  estaue  desospitat  del  tot. 

Dilluns  a  XXVIJ  de  dit  se  acostumaue  quiscun  any  de  fer 
lo  ensaig  de  la  àguila  en  casa  la  ciutat  per  la  festa  del  corpus  y 
los  s."  concellers  manaren  prolongaro  per  causa  que  lo  die  pre- 
sent hi  hauie  de  hauer  consell  de  cent. 

Dit  die  a  la  tarda  se  tingué  consell  de  cent  en  lo  qual  entre 
altres  coses  fonch  deliberat  que  se  emprestasen  al  s."^  de  la  Motte 
sexanta  milia  lliures  per  subuenir  a  las  pagas  dels  soldats  france- 
sos tenia  en  la  present  ciutat  y  fora  de  ella  com  en  dit  consell  es 
de  ueurer  (*). 

DiMARS  a  XXVIIJ  de  dit.  —  En  aquest  die  se  feu  lo  ensaig 
de  la  àguila  en  casa  la  ciutat  com  quiscun  any  se  acostuma. 


(*J  Per  a  facilitar  dit  servei  al  rei  i  acudir  aa  nost'a  major  conseruasio  »,  s'acorda  a  la 
vegada  enviar  una  embaixada  al  Governador  de  Catalunya,  demanant-li  se  servís  afavorir  a 
Ja  ciutat  aab  la  plata  que  tingué  pera  poder  fabricar  que  de  aquella  procurarà  la  present  ciu- 
tat satisferlon  ab  la  forma  que  a  sa  Ex.*  li  aparexera  de  las  que  la  present  ciutat  te  ja  delibe- 
radas  pera  la  plata  de  dita  fabrica»;  que'ls  Consellers  prosseguissen  «la  petitio  de  plata  y  or 
3  las  personas  que  consideraran  poderse  demanar]),  i  que  aiximateix,  (cattes  tant  urgent  neces- 
sitat y  que  aquesta  no  pateix  dilatio  sien  seruits  manar  scriurer  cartas  a  las  ciutats  de  Gerona, 
Vich,  Manresa,  Solsona,  Urgell  y  ha  altres  uniuersitats  a  qui  als  s.»"  Concellers  aparexera 
pera  que  sien  seruits  en  socórrer  ha  esta  ciutat  en  la  quantitat  de  or  y  plata  quelssie  possible 
procurant  axi  de  sos  comuns  com  de  sos  particulars  del  valor  de  la  qual  promet  esta  ciutat 
satisfer  fïrmantiosne  acte  de  censal  o,  Uetras  de  cambi  o,  altrament  fentios  crèdit  en  la  taula 
de  la  present  ciutat  per  ésser  esta  la  ocasió  qui  tots  uniformament  deuem  obrar  y  pera  que  lo 
ja  deliberat  tingué  son  degut  effecte  acerca  del  procurar  or  y  plata  y  de  la  venda  de  aquella 
los  s.°"  Concellers  sien  seruits  suplicar  a  s»  Ex.»  sie  scruit  manar  que  les  Cridas  publicadas 
per  dit  effecte  sien  inuiolablement  obseruadas  mananthi  posar  totas  las  diligentias  possi- 
bles »  —  (Deliberacions  de  i6í2,  fols.  250  ^  i  252.) 


Lo  s.""  Sa- 
grament es- 
tigué patent 
a  s.'  Just. 


ris;  supres- 
siódels  tochs 
de  campanes. 


Lo  s.'"  Sa- 
grament fou 
patent  a  s.* 
Pere. 


Se  tingué 
lo  Santíssim 
patent  a  s.' 
Miquel. 


Se  tingué 
lo  Santíssim 
patent  a  s.* 
jau[m].« 


Ensaigde  la 
àguila  pror- 
rogat. 


Consell  de 
cent. 


Ensaig  dt 
la  agulla. 


200  [M.DC.Lir 

DiMECRAS  a  XXVIIIJ  de  dit.  —  En  aquest  die  a  la  tarda  vi- 
gília de  la  festiuitat  del  Corpus  los  s."  concellers  per  son  orde  ço- 
es  primer  lo  sisè  y  desprès  lo  quint  y  axi  consequatiuament  vin- 
gueren a  la  plassa  de  s.*  Jau[m].«  acompanyats  quiscu  de  ells  ab- 
molts  cauallers  no  hauenthi  personas  titulars  ni  ecciesiasticas  sino- 
fou  lo  noble  s/  don  Joseph  de  Pinós  mariscal  de  Camp  y  axi  sen 
pujaren  alt  al  porxo  de  s.*  Jau[m].*  assentantse  quiscu  ab  son 
prom  als  padrissos  deues  la  font  ab  la  forma  acostumada  y  a  la 
que  foren  tots  arriba  lo  sj  conceller  en  cap  acompanyat  ab  son 
prom  y  alguns  altres  cauallers  y  assentats  tots  ab  la  forma  acos- 
tumada arribaren  los  s."  consols  de  la  llotja  en  forma  de  consu- 
lat  assistits  de  molts  mercaders  y  se  assentaren  en  uns  banchs 
deuant  dits  s."  concellers  conforme  se  acostuma  y  al  cap  de  una 
stona  comensaren  las  tres  embaxades  que  se  acostuman  fer  per 
lo  mestra  de  serimonias  de  la  seu  ab  dos  altres  s."  capellans  ab 
sobrapellissos  donant  raho  del  estat  ab  que  estauen  las  matinas 
se  deyan  y  en  ser  la  ultima  embaxada  lo  sj  conceller  segon  as- 
sistit de  dos  s."  cauallers  ço  es  un  ciuteda  y  un  militar  sen  entra. 
dins  la  Iglesia  de  s.*  Jau[ni].^  y  a  la  taula  de  la  obra  haont  eran 
los  s."  obrers  y  scriua  de  las  obras  feren  la  agraduatio  de  les  per- 
sonas hauian  de  anar  ab  los  s.*^*  concellers  la  qual  agraduatio  esta 
continuada  en  lo  llibre  de  agraduations  que  per  dit  effecte  aporta- 
lo  scriua  de  las  obras  aporta  (sic)  feta  la  qual  agraduatio  dit 
s/  conceller  segon  sen  torna  a  exir  defora  alsantse  los  demés  per 
anarsen  a  la  seu  los  quals  partiren  ab  los  tabalicos  y  trompetas 
deuant  y  desprès  los  verguers  del  consulat  de  la  llotja  deuant  y 
desprès  las  massas  de  la  ciutat  aportant  en  lo  mig  una  massa  de 
la  deputatio  per  trobarse  oidor  lo  sJ  conceller  segon  anant  per 
los  llochs  acostumats  a  la  Seu  entraren  per  lo  portal  major  pas- 
saren per  dintra  lo  cor  y  pujaren  al  presbiteri  per  la  part  de  la 
epistola  y  fent  los  deguts  acatament[s]  sen  passaren  a  la  part  del 
Euangeli  y  se  assentaren  ab  los  banchs  de  vallut  y  axi  assentats 
acabaren  les  matinas  les  quals  acabades  sen  tornaren  ab  la  ma- 
texa  forma  eran  vinguts  anantsen  p[rime].'^  a  fer  oratio  a  la  ca- 
pella del  cos  preciós  y  de  alli  a  s.*  Jau[m].«  haont  se  assentaren 
a  la  troneta  del  fossar  de  s.*  Jau[m].'5  y  desprès  arriba  lo  scriua 
rational  ab  la  àguila  la  qual  feu  tres  dansas  com  se  acostuma  y 
desprès  arribaren  los  s."  obrers  ab  molts  menestrals  aportant 
moltas  bassinas  de  plata  plenas  de  rams  de  or  barbari  bandare- 
tas  y  molts  rams  de  flors  ab  aygua  almescada  pujaren  a  dits 


maig] 


261 


s."  concellers  pera  donarlos  las  ditas  bassinas  si  be  es  la  ueritat 
que  no  ni  arribaren  sino  es  dos  o  tres  perquè  lo  pobla  se  agafa 
ab  totas  las  demés  com  se  acostuma.  E  donada  dita  collatio  dits 
s.fs  concellers  sen  anaren  ab  la  matexa  forma  eran  vinguts. 

Dijous  a  XXX  de  dit  die  de  Corpus.  —  En  aquest  die  a  la 
matinada  los  s.'^s  Concellers  ab  sos  promens  se  ajuntaren  al  porxo 
■de  s.*  Jau[m].«  y  de  alli  anaren  ab  los  tabalicos  y  trompetes  de- 
uant  a  la  seu  per  los  llochs  acostumats  entraren  per  lo  portal  ma- 
jor y  passaren  per  lo  cor  y  pujaren  al  presbiteri  per  la  part  de  la 
Epistola  y  fent  los  deguts  acataments  al  altar  major  sen  passaren 
a  la  part  del  Euangeli  haont  se  assentaren  y  al  cap  de  un  poquet 
hisque  lo  offici  lo  qual  oiren  los  s.'"^  concellers  y  lo  sermó  lo  qual 
<5ual  acabat  sen  tornaren  a  la  plassa  de  s.*  Jau[m].®  haont  se  dis- 
gregaren. 

Dit  dia  a  la  tarda  dits  s."  concellers  ab  sos  promens  se  tor- 
naren a  ajuntar  al  porxo  de  s.*  Jau[m].«  y  de  alli  ab  los  tabali- 
cos y  trompetas  deuant  no  hauenthi  menestrils  per  essersi  morts 
per  causa  de  las  occurrents  malaltias  y  desprès  los  uerguers  de- 
uant junctament  ab  un  uerguer  de  la  deputatio  portant  una  massa 
per  ser  lo  s.'"  conceller  segon  oidor  y  axi  per  los  llochs  acostu- 
mats anaren  a  la  seu  entrant  per  lo  portal  major  y  passaren  per 
lo  cor  pujaren  al  presbiteri  per  la  part  de  la  Epistola  y  sen  pas- 
saren a  la  part  del  Euangeli  segueren  ab  los  banchs  de  uallut  car- 
■mesi  E  axi  assentats  arriba  la  àguila  al  presbiteri  y  alli  dansa 
•com  se  acostuma  y  desprès  se  comensa  la  professo  ab  la  forma 
acostumada  y  los  s."  concellers  aportaren  las  varas  del  talam  y 
los  s."  promens  anauen  deuant  la  custodia  y  axi  se  feu  dita  pro- 
fesso per  los  llochs  acostumats  fins  al  tornar  en  dita  Iglesia  de  la 
Seu  haont  se  acaba  dita  professo  pujant  dits  s.'^s  concellers  al 
presbiteri  y  desprès  sen  tornaren  al  porxo  de  s.*  Jau[m].^  haont 
se  disçrrecraren. 

DiUENDRES  XXXJ  de  dit  se  feu  la  professo  en  la  Iglesia  de 
s.*  Jau[m].^  haont  assistiren  los  s.'^s  Concellers  aportant  las  varas 
del  talam  com  se  acostuma. 


Die  de  cor- 
pus. Los  s." 
concellers 
anarea  a  la 
Seu. 


Professo  dt 
Corpus. 


Professo  a 
Jau[m],? 


DoN  Raphel  Casamijana  y  de  Erill  conseller  en  cap. 


202 


(M.DC  LIE 


ÍJUNYI 


Los  s.  '^· 
concellers 
anaren  a  s.*» 
Maria  de  la 
mar. 


Professo  a 
s.*»  Maria  de 
la  mar. 


Concell  de 
cent. 


Professo  a 
s.t  Sebestla. 


Professo 
s.'  Miquel. 


Professo  a 
la  seu  die  de 
cap  de  octa- 
ua. 


Diumenge  a  IJ  de  dit.  —  En  aquest  die  a  la  matinada  los 
s."  concellers  ab  ses  insígnies  consulars  y  masses  altes  anaren  er^ 
la  Iglesia  de  s.**  Maria  de  la  mar  y  arribats  que  foren  en  dita 
Iglesia  pujaren  al  presbiteri  y  segueren  ab  los  banchs  de  vallut 
per  estar  patent  lo  Sanctissim  sagrament  y  axi  assentats  hoiren 
lo  offici  y  sermó  lo  qual  acabat  sen  tornaren. 

Dit  dia  a  la  tarda  dits  sj^  concellers  anaren  en  dita  Iglesia  de 
s.**  Maria  pera  anar  en  la  professo  del  corpus  que  en  dita  iglesia 
se  feya  en  la  qual  dits  '^.'^^  concellers  aportaren  las  varas  del  talam 
com  quiscun  any  se  acostuma. 

Dilluns  a  IIJ  de  dit  a  la  matinada  se  tingué  consell  de  cent 
en  lo  qual  se  feren  [les]  propositions  y  deliberations  que  en  dit 
consell  llargament  son  de  ueurer  (*). 

Dit  dia  a  la  tarda  dits  s."^  concellers  anaren  en  la  Iglesia  del 
gloriós  s.*  Sebestia  pera  asistir  a  la  professo  de  corpus  en  la  qual 
dits  s."^^  concellers  aportaren  las  varas  del  talam  con  quiscun  any 
se  acostuma. 

DiMECRAS  a  V.  de  dit. — En  aquest  die  los  s.'^s  concellers  ab- 
ses  insignies  consulars  y  massas  altas  anaren  a  les  onze  ores  de 
mig  dia  en  la  Iglesia  de  s.*  Miquel  per  assistir  a  la  professo  en- 
dita  Iglesia  se  feya  en  la  qual  professo  los  s."  concellers  aporta- 
ren las  varas  del  talem  com  quiscun  any  se  acostuma. 

Dijous  a  VJ.  de  dit. — En  aquest  die  a  la  tarda  d[i]e  de  Cap 
de  octaua  los  s."^^  concellers  se  ajuntaren  ab  sos  promens  al  porxo 
de  s.*  Jau[m].^  y  de  alli  anaren  en  la  Iglesia  de  la  seu  entrant  per 
lo  portal  major  de  dita  Iglesia  passaren  per  lo  cor  y  pujaren  al 
presbiteri  per  la  part  de  la  epistola  y  fent  acatament  al  altar  ma- 
jor sen  passaren  a  la  part  del  presbiteri  (evangeli)  y  alli  segueren 
ab  los  banchs  de  vallut  y  al  cap  de  un  poquet  se  comensa  la  pro- 
fesso que  per  semblant  die  se  acostuma  fer  aportant  los  s.''^  con- 
cellers las  varas  del  talam  y  los  s.'^s  promens  anauen  deuant  la 


(*;  Fou  resolt ;  I.®""  Q,ue  se  seguís  donant  fins  al  15  de  la  mateixa  mesada  de  Juny,  «las 
subsistències  de  pa,  ciuada  o,  ordi  y  al  respecte  sego  aixi  a  la  caualleria  com  a  la  infanter[ia]> 
de  sa  Mag.'  ab  lo  modo  y  forma  fins  assi  se  es  acostumat...» 

2.*"  Subvenir  amb  140  quarteres  de  blat  o  farina,  «per  via  de  emprèstich»,  a  les  necessi- 
tats representades  pels  Administradors  de  l'Hospital  general. 

Se  nomenà,  per  extracció,  a  Rafel  Coma,  apotecari,  per  al  ofici  de  credencer  del  dret  nou. 
—  (Deliberacions  de  1652,  fols.  257.'  i  258.) 


Nouas  del 
succés  de  la 
ciutat  de 
Vich. 


juny]  2Ò3 

custodia  ab  varas  y  tornada  dita  professo  dits  s."  concellers  sea 
tornaren  a  casa  la  ciutat  haont  se  disgregaren. 

DiUENDRES  a  VIJ  de  dit.  —  En  aquest  die  se  tingué  noua 
certa  de  la  victorià  se  hauie  alcansada  a  las  parts  de  Vich  haont 
eran  anats  algun  numero  de  miquelets  catalans  ab  molts  cabos 
cauallers  per  part  del  enemich  comboyats  de  Caualleria  pera  sub- 
pendrer  la  ciutat  de  Vich  y  altres  viles  circunuehines  tots  los 
quals  foren  desbaratats  y  presos  per  lo  baro  de  Les  conforme 
ab  la  present  relatio  assi  cusida  (*)  llargament  se  conte. 

DiSSAPTE  a  VIIJ  de  dit.  —  En  aquest  die  a  la  matinada  se     ^esuf.*^  de 
sabé  que  lo  s."^  m[estr].e  de  Camp  Fran.^°  de  Mostaros  Gouerna-  campMosta- 
dor  de  la  plassa  de  Monjuich  era  passat  de  aquesta  vida  en  laltra 
lo  que  causa  gran  sentiment  a  tots  los  ciutedans  per  la  molta 
voluntat  y  afïicio  aportaue  a  la  present  Ciutat  sa  pàtria. 

Dit  dia  attenent  y  considerant  los  s."  concellers  la  mort  del  ^  ^eVl'^^dl 
dit  sj  m[estr].®  de  Camp  Mostaros  y  los  bons  serueys  que  aquell  guerra, 
hauie  fet  a  la  present  Ciutat  ajuntaren  perço  la  vintyquatrena  de 
guerra  a  la  qual  donaren  raho  de  ditas  cosas  y  de  com  dit  ha- 
uie disposat  en  son  testament  ser  enterrat  sens  ninguna  pompa 
suplicant  als  s."  concellers  fossen  seruits  de  ferli  fer  uns  aniuer- 
saris  per  salut  y  repòs  de  sa  anima  per  raho  de  tot  lo  qual  dita 
junta  prengué  la  resolutio  següent,  Que  los  s."  concellers  sien 
seruits  manar  mirar  les  obsequies  que  la  present  Ciutat  te  acos- 
tumat fer  fer  als  m[estr].^^  de  camp  dels  tercios  de  la  ciutat  que 
se  son  morts  los  quals  sien  seruits  manar  se  fassen  aquelles  de 
la  mateixa  manera  y  ab  major  solempnitat  sis  pora  per  lo  dit 
m[estr].®  de  Camp  Fran.^  de  Mostaros  y  que  per  quant  dit  m[es- 
tr].^  de  camp  Mostaros  ab  son  testament  que  feu  y  firma  en 
poder  de  Fran.^  Joseph  Fontana  notari  de  Bar[celo].^^  als  3.  del 
corrent  prega  als  molt  111.^^  s."  concellers  sien  seruits  per  amor 
de  Deu  y  ab  senyal  del  que  ha  desitjat  seruir  a  la  present  Ciutat 
sa  pàtria  sien  seruits  ferlo  celebrar  en  totas  las  Iglesies  axi  en  la 
seu  de  B[arceIon].a  com  en  les  parrochies  y  monestirs  de  Reli- 
giosos y  religiosas  un  aniuersari  y  que  perço  los  s."  concellers 
sien  seruits  en  donar  orde  se  digan  en  ditas  Iglesias  dits  aniuer- 
saris  y  que  los  s."  concellers  sien  seruits  nomenar  dos  personas 
de  la  present  junta  los  quals  se  conferescan  ab  los  marmessors 
del  testament  de  dit  s.'^  m[estr].«  de  Camp  Mostaros  y  uejen  com 


(*)    No  hi  és. 


264  [m.dc.lii 

y  de  quina  manera  se  haurà  de  enterrar  lo  cadauer  y  si  per  cars 
dits  marmessors  no  poran  gastar  per  hauer  fet  segons  se  diu  he- 
reu de  tots  sos  bens  al  hospital  general  les  hores  les  dos  personas 
per  dits  s."  concellers  anomenadores  tracten  de  fer  la  sepultura 
ab  dits  marmessors  segons  la  qualitat  y  conditio  de  dit  s/  m[es- 
tr].^  [de]  Camp  y  que  pera  dita  sepultura  y  celebratio  de  ani- 
uersaris  tingan  los  s."  concellers  facultat  de  poder  gastar  tot  lo 
que  conuinga  tenint  la  attendentia  lo  quant  dit  s/  m[estre].®  de 
Camp  Fran.<=°  de  Mostaros  ha  seruit  a  esta  ciutat  sa  pàtria  y  la 
sanch  que  ha  derramada  y  la  vida  ha  perduda  per  deffensa  de 
esta  ciutat. 

En  uirtut  de  la  qual  deliberatio  los  s."  concellers  cometeren 
dit  fet  al  s."^  miser  Simón  Campana  ciuteda  y  Lluis  Claresualls 
m[ercade].'^  los  quals  anaren  a  casa  de  dit  s."^  m[estr].«  de  camp 
Mostaros  y  donaren  lo  pesame  de  sa  mort  al  s/  Rafel  de  Mosta- 
ros son  germà  notifficantli  la  deliberatio  que  la  vintyquatrena  ha- 
uie  feta  acerca  de  la  sepultura  y  suffragis  per  sa  anima  offerint  lo 
modo  de  fer  aquella  conforme  auall  se  dira. 

Diumenge  a  VIIIJ  de  dit.  —  En  aquest  die  fou  la  sepultura 
de  dit  s/  m[estr].^  de  camp  Mostaros  lo  qual  fonch  enterrat  en 
lo  monestir  del  Gloriós  pare  s.*  Francesch  y  en  lo  vas  dels  pares 
de  dit  monestir  haont  dit  s/  se  era  dexat  la  qual  sepultura  se  feu 
ab  la  forma  següent  ço  es  que  primerament  anauen  tres  capitans 
del  tercio  de  Monjuich  ab  soldats  dels  tercios  de  la  present  Ciu- 
tat ab  las  caxas  cubertas  de  vayeta  que  la  present  Ciutat  paga  y 
darrera  de  la  Infanteria  anauen  tres  senyors  capitans  dels  tercios 
de  la  present  Ciutat  y  desprès  vint  couens  y  la  professo  conse- 
quatiuament  dels  capellans  de  s.*  Jau[m].^  que  era  sa  parrochia 
y  frares  de  s.*  Fran.^  aportant  a  la  fi  delia  lo  cadauer  de  dit  sT  alt 
en  un  tumol  tot  endolat  de  vayeta  rodat  ab  unas  armas  de  la 
ciutat  y  de  dit  s/  m[estr].^  de  camp  Mostaros  y  sobre  la  caxa 
aportaue  vint  palms  de  drap  pardo  setzè  y  quoranta  pals  ranis- 
sos  ab  les  insignies  de  m[estr].^  de  camp  y  per  lo  rededor  de  dit 
tumol  quoranta  atxas  de  sera  blanca  totas  ab  las  armas  de  la  ciu- 
tat per  pagar  aquella  la  sepultura  y  darrera  dit  cos  anaue  lo  ex- 
cellentissim  s/  Don  Joseph  de  Ardena  y  Darnius  compte  de  Illa 
junctament  ab  molt  numero  de  cauallers  y  personas  de  puesto 
en  la  guerra  anant  últimament  vintysinch  ploradors  de  dol  negre 
ab  la  forma  acostumada. 

DiUENDRES  a  XIIIJ  de  dit.  —  En  aquest  die  entre  las  nou  y 


JUNYJ  265 

deu  hores  de  la  matinada  se  feu  en  la  seu  de  esta  ciutat  un  so- 
lempne  aniuersari  ab  tochs  de  campanas  ab  la  toniasa  comen- 
sant  ja  a  tocar  lo  die  de  ayr  a  mig  die  y  los  demés  tochs  ordi- 
naris per  la  anima  del  s."^  mestre  de  Camp  Fran.<^°  de  Mostaros 
Gouernador  de  la  plassa  de  Monjuich  que  estos  dies  passats  mori 
€n  esta  ciutat  del  die  del  combat  de  s.^  Ferriol  que  fou  ferit  en 
dita  montanya  lo  qual  aniuersari  fonch  fet  en  la  forma  següent 
Ço  es  que  deuant  lo  cor  y  deuant  la  capella  de  s.**  Eulària  fonch 
fet  y  posat  un  tumol  ab  dos  gradas  tot  cubert  de  vayeta  y  dalt 
sobre  dell  altre  tumol  cubert  de  un  drap  de  vallut  negre  ab  les 
armes  de  la  ciutat  brodades  y  celada  spasa  y  basto  de  general 
que  aportaue  lo  dit  s/  y  per  tot  lo  rededor  de  les  grades  y  del 
altar  major  foren  posats  cent  ciris  y  sinquanta  atxas  tot  de  cera 
groga  ab  les  armes  de  la  ciutat  y  del  dit  s/  m[estr].®  de  Camp 
Mostaros  per  lo  rededor  de  dit  tumol  pagat  tot  axi  la  dita  cera 
com  lo  pintar  las  armas  vayeta  que  estaue  per  lo  rededor  de  di- 
tas  gradas  y  tumol  tochs  de  campanas  y  distributio  del  clero  de 
dita  seu  de  diners  de  la  present  Ciutat  en  consideratio  de  ésser 
mort  lo  dit  s/  mestre  de  Camp  Mostaros  seruint  lo  dit  carrech  en 
\o  qual  aniuersari  assistiren  y  foren  presents  los  s/^  concellers  lo 
s."^  conceller  en  cap  absent  ab  ses  gramalles  de  dol  estant  assen- 
tats dalt  en  lo  altar  major  en  los  banchs  de  vallut  de  la  ciutat  a 
la  part  del  euangeli  lo  qual  aniuersari  digué  y  celebra  lo  s/  Dega 
Pau  del  Rosso  diputat  ecclesiastich  del  present  Principat  de  Ca- 
t[aluny].^  y  canonge  de  dita  Seu  y  noy  hagué  offertori  ni  ma  be- 
sada y  has  de  aduertir  que  acabat  dit  aniuersari  la  ciutat  cobra 
totes  les  atxes  y  ciris  acceptades  deu  atxes  y  vuyt  ciris  que  de 
gratia  se  dexaren  y  donaren  a  la  segrestia  de  la  seu  y  també  se 
cobra  per  la  ciutat  tota  la  vayeta  que  estaue  en  dit  tumol  y  lo 
dit  drap  de  morts  de  vallut  que  la  ciutat  te  per  dit  efifecte  per 
concert  axi  fet  y  pactat  ab  los  s/^  canonjes  y  sagristans  de  dita 
Iglesia  y  semblant  se  celebraren  per  totes  les  Iglesies  de  la  pre- 
sent Ciutat  un  aniuersari  per  la  anima  de  dit  s."^  m[estr].^  de 
Camp. 

.  DíbííAPTE  a  XV.  de  dit.  —  En  aquest  die  a  la  matinada 
se  tingué  concell  de  cent  en  lo  qual  arriba  lo  noble  s/  don  Jo- 
seph  Galseran  de  Pinós  mariscal  de  Camp  de  sa  Mag.*^  que 
Deu  Guarde  y  entrat  en  dit  consell  se  assenta  desprès  dels  dos 
sjs  p[rime]/s  promens  y  desprès  dret  digué  y  referi  la  emba- 
xada  per  ell  feta  a  dita  sa  mag.*  xpa.  que  Deu  Guarde  com  a 


de  Camp 
Fran .««  de 
Mostaros. 


Consell  de 
cent. 


206  [M.DC  LIl 

Embaxador  de  la  ciutat  y  en  tot  lo  temps  que  hauie  assistit  a  la 
cort  fent  relatio  del  estat  en  que  estauan  las  cosas  de  la  cort  per 
lo  qual  dona  un  paper  al  s/  conceller  en  cap  pera  que  fos  llegit 
en  lo  present  Consell  lo  qual  es  del  thenor  següent  «Molt  II.®  S."^ 
Fins  vuy  he  differit  fer  relatio  a  VS.^  del  estat  en  que  dexi  las 
cosas  de  França  per  esperar  lo  succés  de  la  armada  de  mar  pero 
vehent  que  las  necessitats  de  esta  ciutat  se  apretauan  de  cadal 
dia  no  me  ha  permès  lo  effecte  de  fill  delia  dilatar  lo  representar 
a  VS/  les  coses  següents.  En  primer  lloch  puch  assegurar  a  VS.* 
que  tractant  ab  sa  mag.*  y  los  ministres  de  las  affections  y  tre- 
balls VS  ^  y  esta  Ciutat  patian  per  occasio  de  un  siti  tant  porfiat 
me  manifestaren  grandissim  sentiment  de  no  poderlos  asistir  y 
socórrer  ab  las  veras  que  desitjauen  y  que  farian  quant  los  sèrie 
possible  per  consuelo  de  VS.^  y  socorro  de  esta  plassa  pero  ha- 
uent  vist  lo  estat  de  las  guerras  ciuils  de  França  y  la  impossibi- 
litat de  secundar  sa  mag.*  ab  ses  bones  intentions  crech  no  te 
VS.**  (en  lo  estat  present  y  durant  ditas  guerras  ciuils)  que  espe- 
rar als  socorros  que  los  de  la  armada  naual  de  la  qual  a  judici  de 
tots  nos  pot  VS.^  prometrer  fassa  alsar  lo  siti  de  esta  Ciutat  sino 
sols  introduirnos  viurers  que  encara  que  nos  donaran  a  menjar  per 
algun  temps  nos  (no'ns)  deslliurarà  de  la  ruhina  ncs  amenasa  lo 
enemich.  En  segon  lloch  representaré  a  VS.*  que  lo  unicli  remey 
per  euitar  la  perditio  de  esta  plassa  y  ab  ella  la  de  tota  la  pro- 
uincia  es  fer  un  últim  y  generós  esfors  per  fer  uenir  tropas  de 
França  ab  les  quals  pu<^a  VS.*  assegurarse  que  unidas  las  que 
vuy  son  en  esta  Prouincia  traguen  los  enemichs  de  las  fortifica- 
tions  y  trinxeras  tenen  fetes  y  los  obligan  a  alsar  lo  siti  lo  que 
probablament  se  judica  infalible  de  alcansar  venint  estàs  tropas 
de  França  y  altrament  impossible  pus  si  nois  obliga  VS  *  ab  la 
forsa  es  cert  perseueraran  sempre  en  sa  danyada  intentio  de  con- 
quistarnos.  Los  medis  com  poder  fer  uenir  estàs  tropas  de  França 
encaraque  aparexan  difficils  si  VS.**  mana  examinaro  experimen- 
tarà que  los  que  se  proposaran  son  molt  mes  fàcils  del  ques  pot 
immaginar  y  quant  algú  tinga  difficultat  es  necessari  en  lo  estat 
present  procurar  alienaria  per  tots  los  medis  possibles  pus  certa- 
ment de  esta  deliberatio  depenja  no  sols  la  llibertat  de  esta  Ciu- 
tat pero  encara  pot  esperar  de  la  bondat  y  clementia  del  Rey 
nostre  s.^  tots  los  priuilegis  y  gratias  que  sabrà  desitjar  y  conti- 
nuarà lo  gran  nom  que  en  totes  eres  y  edats  los  cathalans  han 
tingut  de  llibertadors  de  sa  pàtria  y  conquistadors  de  agenas  Pro- 


juny]  267 

uincias  y  en  fi  de  restar  del  tot  lliberts  y  gloriosos  o  del  tot  ani- 
quilats  y  esclaus  se  ueu  be  la  diíïerentia  pus  la  experientia  ha  en- 
senyat ser  política  castellana  oíïferir  perdons  y  gratias  fins  a  reduhir 
una  Prouincia  a  sa  obedientia  tirana  y  en  poderla  subjectar  se 
conuertexen  en  castichs  y  crueltats  de  que  estan  plenas  las  Isto- 
rias  antiguas  y  los  exemples  moderns  de  Aragó  Portugal  y  Nà- 
pols y  en  tot  cas  VS.*  sap  hauem  refusat  les  ofifertes  del  Rey 
catholich  en  temps  que  las  armas  del  Rey  nostre  s/ estauen  vic- 
toriosas  ara  que  ab  justa  raho  porian  pretender  som  conquistat» 
quant  mes  cert  podem  esperar  tot  rigor  5^  estrago  ab  que  espera 
VS.^  oira  ab  gust  los  medis  proposaré  com  lo  mes  apassionat  y 
zelos  fill  de  esta  Ciutat  per  la  conseruatio  crehent  ser  los  unichs 
per  nostra  llibertat  y  sens  ells  nostra  ruhina  inabitable.» 

Legit  lo  qual  paper  dit  s.""  Don  Joseph  sen  ana  y  encontinent 
dit  s/  Conceller  en  cap  dona  dit  paper  per  propositio  per  lo  qual 
se  prengué  la  deliberatio  següent  «  Que  los  s."  Concellers  sien 
seruits  hu  o,  dos  de  sas  senyorias  conferirse  ab  sa  ex^s/  Maris- 
cal de  la  Motte  Duch  de  Cardona  nostron  Viney  y  Capità  Ge- 
neral suplicantlo  en  nom  de  tot  lo  saui  consell  de  cent  que  attes 
un  paper  reportat  per  lo  111.^  s/  don  Joseph  de  Pinós  mariscal  de 
camp  sa  ex.*  voler  anomenar  personas  axi  del  Real  consell  com 
de  altres  cathalans  o,  que  interessan  en  los  effers  de  la  conserua- 
tio de  Catt[aluny].*  que  per  part  dels  molt  111 consistoris  dels 
s."  deputats  y  concellers  seran  anomenades  altres  ab  igual  nu- 
mero les  quals  personas  tingan  facultat  dits  s."  deputats  y  con- 
cellers elegir  y  anomenar  ara  sien  del  Consell  de  cent  ara  de  al- 
tres com  sien  ciutedans  y  habitants  de  esta  ciutat  pera  que  tots 
junts  proposant  y  considerant  entre  si  tots  los  medis  possibles 
per  la  conceruatio  de  esta  Prouincia  y  principalment  de  esta  Ciu- 
tat pera  poder  ser  deslliurada  del  siti  del  qual  vuy  esta  posada 
los  que  aparexeran  vuy  mes  promptes  y  mes  factibles  sien  posats 
en  un  paper  y  aquells  si  aparexera  als  s/^  deputats  y  concellers 
reportarlos  en  p[rime].^  lloch  a  les  persones  de  24.*  de  guerra 
pugan  fero  pera  que  praticats  en  dita  junta  sien  proposats  en  lo 
present  Consell  y  quant  aparegués  pera  abreuiar  als  s/^  Deputats 
y  Concellers  sens  consultar  aquells  a  la  dita  24.^  ho  proposen  al 
present  Concell  pera  que  oits  aquells  puga  deliberar  lo  que  mes 
conuindra  al  seruey  de  Deu  nostre  s/  del  Rey  y  conceruatio  de 
esta  ciutat  y  prouincia  assegurant  al  s.»^  Virrey  de  la  entera  fe  y 
voluntat  de  esta  ciutat  en  la  conseruatio  de  nostre  Rey  y  s/  y 


208  [m.dc.lii 

que  la  present  delíberatio  sien  seruits  los  s."  Concellers  antes  de 
ueurerse  ab  lo  Virrey  feria  a  saber  y  entendrer  als  molt 
III. ^  s.'^s  deputats  per  un  ciuteda  y  un  militar  pera  que  vullen 
seruirse  obrar  en  conformitat  de  la  present  Ciutat  com  se  te  ben 
experimentat  de  sa  S/^*» 

E,  mes  dit  die  fonch  deliberat  donar  pa  de  munitio  als  soldats 
siuada  y  ordi  als  caualls  de  la  present  Ciutat  com  en  dit  consell 
ditas  y  altras  cosas  llargament  son  de  ueurer  (*). 
DoN  Raphel  Casamijana  y  de  Erill  conseller  en  cap. 

DiLLUNSaXVIJ  de  dit.— En  aquest[die]  los  molt  Ill.«s."con- 
cellers  ab  ses  insignies  consulars  uerguers  y  masses  altas  anaren 
a  la  deputatio  haont  tingueren  conferentia  en  uirtut  de  la  deli- 
beratio  per  lo  saui  consell  de  cent  lo  die  de  despusahir  feta  en  la 
qual  assistiren  los  Ex.^™»  S."  don  Joseph  Biure  y  de  Margarit 
gouernador  don  Joseph  de  Ardena  y  Darnius  compte  de  Hylla 
don  Joseph  de  Pinós  y  marques  de  Marcelin  mariscals  de  Camp 
personas  eletas  per  part  del  Virrey  pera  tractar  las  materias 
corrents  de  la  guerra  lo  s."^  Deputat  dega  Pau  del  Rosso,  lo 
s/  don  Joseph  Soler  ardiaca  y  canonge  de  la  seu  de  B[arce- 
lon].*  don  Honofre  de  Alantorn  y  lo  s/  Emanuel  Guiamet  ciu- 
teda personas  eletas  per  part  de  la  deputatio  junctament  ab  lo 
d.*^  Sagristà  Pere  Morell  canonge  de  dita  seu  absent  dits  a/^  Con- 
cellers junctament  ab  lo  s.""  Fran.^  Puigjaner  militar  mJ  .Simón 
Campana  Ciuteda  Pau  Ferrer  y  Fran>  Rocha  m[ercade]/*  per- 
sonas eletas  per  part  de  la  ciutat  tots  los  quals  tractaren  y  con- 
feriren la  sobredita  matèria  de  guerra  com  millor  los  aparague 
conuenir. 

DiMARS  a  XVIIJ  de  dit  se  tingué  conferentia  en  casa  la  pre- 
sent Ciutat  per  les  personas  matexas  alt  anomenadas. 

Dijous  a  XX  de  dit  los  s."  concellers  anaren  a  la  deputatio 
a  tenir  conferentia  ab  dits  s/^  alt  anomenats. 

DiUENDRES  a  XXJ  de  dit. —  En  aquest  die  se  tingué  consell 
de  cent  en  lo  qual  se  tractaren  differents  materias  tocants  a  nos- 


(*)  L'esmentat  socors  a  les  tropes,  se  resolgué  continuar-lo  durant  tota  la  segona  quin- 
zena de  Juny. 

Del  compte  de  pèrdua  de  monedes  i  per  forniment  dels  devall  escrit?,  foren  acordades 
girar  al  Clavari  les  següents  quantitats: 

Al  de  guerra  i  fortificacions,  100,000  <ÍÈ.  —  Al  extraordinari,  100,000  <fí.— Al  de  la  lleva  de' 
dos  mil  soldats,  50,000  —  Al  de  la  lleva  de  setcents  soldats,  ^0,000 —  (Deltberadons 
de  1652,  fol.  268.) 


Conferen- 
tia a  la  depu- 
tatio. 


Conferen- 
tia »  casa  la 
«íutat. 

Conferen- 
tia a  la  depu- 
tatio. 

Consell  de 
«ent. 


juny]  269 

tra  llibertat  per  occasio  de  la  present  guerra  y  tot  lo  que  se  ha- 
uie  tractat  en  las  conferentias  tingudas  llegintse  los  papers  de  las 
resolutions  presas  en  ditas  juntas  los  quals  estan  continuats  en 
dit  consell  per  raho  de  tot  lo  qual  se  prengué  la  resolutio  següent 
«Que  los  s."  Concellers  dilluns  pròxim  vinent  fassen  fer  dir  un 
offici  solempne  en  la  capella  de  la  Immaculada  conceptio  de  nostra 
S."  construhida  en  les  claustres  de  la  Seu  de  B[arcelon].»  en  lo 
qual  offici  assistescan  los  s.*^  Concellers  consistorialment  y  les 
persones  de  consell  de  cent  quey  voldran  anar  y  axi  los  s."^  Con- 
cellers com  los  demés  que  per  deuocio  voldran  anar  y  axi  los 
s."  Concellers  com  los  demés  que  per  deuotio  voldran  combre- 
gar combreguen  en  dit  offici  pregant  a  nostra  s."  Santíssima  de 
la  conceptio  vulla  concedir  ab  son  preciosissim  fill  se  apiade  de 
nosaltres  y  remedie  nostres  treballs  com  pot  y  que  dels  papers 
llegits  al  present  Consell  incertats  en  la  propositio  per  ara  no  sen 
parle  per  no  trobarse  la  present  Ciutat  ab  possibilitat  de  poder 
donar  raho  tant  en  la  lleua  dels  soldats  de  França  com  de  fer  las 
prouisions  de  grans  necessaris  pera  sa  conseruatio  y  que  tant  so- 
lament se  procure  y  tracte  de  fer  entrar  blats  en  la  present  Ciutat 
per  lo  qual  effecte  los  s."  Concellers  vestits  ab  les  insignies  con- 
sulars sien  seruits  fer  entendrer  a  sa  Ex.*  la  present  deliberatio  y 
aximateix  ferli  a  saber  lo  estat  en  ques  troba  la  present  ciutat  axi 
de  uiurers  com  del  demés  y  lo  quant  exausta  esta  de  diner  su- 
plicant a  sa  ex.*  sie  seruit  fer  que  lo  s."^  Canceller,  Regent  o,  al- 
tres s."  del  Real  consell  acuden  a  la  costa  de  mar  pera  assistir  a 
la  persona  que  la  present  Ciutat  tindrà  en  dites  parts  pera  les 
compres  de  blats  y  pera  ferlos  entrar  en  la  present  Ciutat  per  tro- 
barse la  present  Ciutat  tant  exausta  de  dits  blats  tant  per  lo  sus- 
tento dels  habitants  de  ella  com  dels  soldats  que  a  no  diligen- 
tiarse  ab  tota  breuedat  la  present  Ciutat  se  trobarie  ab  notabilissim 
perill  de  una  desditxa  y  com  desija  sa  conseruatio  no  reparant 
per  ex  effecte  en  tot  alio  que  conuindra  gastar  pero  es  impossible 
poderse  alcansar  aqueix  fi  si  sa  Ex.*  ab  tota  puntualitat  no  fa  se 
assistesca  en  dita  costa  ab  tota  puntualitat  y  que  en  conformitat 
dels  dos  111.^  Consistoris  sie  seruit  scriurer  a  sa  Mag.*  (Que  Deu 
G.^^)  lo  estat  tant  desditxat  ab  ques  troba  esta  Ciutat  y  que  totas 
nostras  esperansas  consistexan  en  las  prouisions  que  han  de  en- 
trar al  que  hi  poria  succehir  alguna  desditxa  lo  que  Deu  nou  per- 
meté y  que  axi  mateix  se  li  suplique  a  sa  Ex.*  sie  seruit  vista  la 
necessitat  tant  precisa  de  la  falta  de  grans  fassa  fer  la  rabaxa  se 


270  [m.dc.lii 

pugue  del  pa  de  munitio  pera  que  de  aquexa  manera  ni  haje  per 
mes  dies  fins  y  a  tant  hi  haje  congrua  prouisio  y  al  die  ques  tin- 
drà la  prouisio  pera  sis  mesos  y  las  cosas  de  França  no  estigues- 
sen  en  millor  estat  que  vuy  estan  los  s."  Concellers  sien  seruits 
tornar  a  proposaro  al  present  Consell  pera  que  se  puga  pendrer 
la  resolutio  que  millor  conuindra  al  seruey  de  Deu  del  Rey  y 
conseruatio  de  esta  Ciutat  y  prouincia  y  quant  acas  Christofol 
Sangenis  persona  anomenada  per  los  s."  Concellers  pera  les  com- 
pres de  blats  en  les  parts  de  la  costa  de  lleuant  y  pera  fer  entrar 
aquells  en  la  present  Ciutat  no  estigues  en  estat  de  poder  conti- 
nuar son  exercici  per  raho  de  sa  desgana  sien  seruits  los  s/^  Con- 
cellers anomenar  altra  persona  pera  dit  effecte  la  qual  nominatio 
hajen  dits  s/^  Concellers  fer  en  lo  consell  de  Cent  lo  qual  se  ser- 
uiran  los  s."  Concellers  manarlo  juntar  diumenge  pròxim  y  per 
lo  que  se  considera  promptament  sercar  modo  com  poder  repel- 
lir  lo  enemich  a  lo  menos  de  algunas  parts  del  siti  te  posat  ab  la 
confiança  se  te  per  cert  de  la  armada  de  mar  que  se  espera  ue- 
nir  en  nostron  fauor  los  s/^  Concellers  sien  seruits  suplicar  a  sa 
Ex.^  mane  consultar  axi  ab  sas  ex.*^  s."  Gouernador  compte  de 
Hylla  mariscals  de  Camp  y  altres  personas  de  guerra  sis  podria 
ab  lo  auxili  dels  prouincials  satisfentios  ab  son  sou  posar  en  ex[e- 
cuci],°  lo  sobre  dit  pera  romprer  de  las  fortifications  en  alguna 
manera  lo  enemich  o,  altre  medi  mes  prompte  que  aparega  mi- 
llor a  sa  ex/  pera  entrar  viurers  y  prouisions  en  la  present  Ciutat, 
■s/viríly/'  DiSSAPTE  a  XXIJ  de  dit.  —  En  aquest  die  los  s."  Concellers 

segon  absent  en  forma  de  ciutat  anaren  a  palatio  y  arribats  en 
dit  Palatio  que  es  al  carrer  ample  a  las  casas  de  dit  s/  Virrey 
que  son  del  ducat  de  Cardona  haont  dit  s."^  pochs  dies  hauie  se 
era  mudat  conualessent  de  sa  malaltia  pujaren  dalt  y  entraren  en 
un  aposento  pintat  a  la  part  del  ort  haont  estaue  dit  s  ^  Virrey 
assentat  ab  sa  cadira  tenint  lo  peu  alt  ab  dos  cuxins  per  no  ser 
acabat  encara  de  curar  per  lo  qual  effecte  nos  pogué  alsar  dits 
s/^  concellers  se  assentaren  en  unas  cadiras  de  una  part  y  altra 
cap  a  ma  dreta  ters  a  ma  esquerra  quart  a  ma  dreta  y  axi  los 
demés  y  assentats  tancaren  las  portas  restant  dits  s."  Concellers 
ab  dit  sJ  Virrey  tractant  materias  de  gouern  de  la  present  Ciu- 
tat y  al  cap  de  una  stona  dits  s."  concellers  se  despediren  de  sa 
Ex.*  y  sen  anaren. 

tio^  d"eï"mai  DiUMENGE  a  XXIIJ  de  dit  se  tingué  notitia  que  en  los  fortins 
dïi'enemidi!    Y  lí^eas  que  lo  enemich  tenia  fora  la  present  Ciutat  per  lo  siti  y 


Los  s . f 
c  o  n  ce  1 1 ers 
anaren  a  la 
seu  a  la  ca- 


JUNY]  271 

entre  la  gent  la  habitaue  continuaue  molt  la  pestilentia  que  molts 
dies  hauie  la  tenian  de  la  qual  Deu  ne  deslliure  a  tot  christia  y  a 
nosaltres  nos  tragué  dels  treballs  en  que  estam  per  sa  infinita  mi- 
sericòrdia y  bondat. 

Dilluns  a  XXIIIJ  de  dit. — En  aquest  die  los  s.'^s  Con  cellers 
a  la  matinada  inseguint  la  deliberatio  per  lo  saui  consell  de  cent 
feta  lo  die  de  21  del  present  tots  sis  ab  ses  gramalles  anaren  a  la  t'ra"s.'^»Ve°u 
Iglesia  de  la  Seu  y  a  la  capella  de  nostra  sj^  Santissima  de  la  concep[ci].<» 
Conceptio  haont  arribats  desprès  de  hauer  feta  oratio  a  Maria 
santissima  Senyora  y  protectora  nostra  en  estos  treballs  se  assen- 
taren en  los  banchs  de  vallut  a  la  part  del  euangeli  pera  aguar- 
dar  les  persones  de  concell  de  cent  voldrien  assistir  en  lo  present 
Acte  que  foren  molts  los  quals  segueren  en  uns  escons  baix  les 
escales  de  dita  Capella  a,  una  part  y  altra  a  la  desfilada  sens  ha- 
ueri  ninguna  agraduatio  tant  al  uenir  com  al  seurer  pera  euitar 
precedentia  y  ser  acte  voluntari  de  deuocio  y  desprès  se  comensa 
lo  offici  en  dita  capella  a  cant  de  orga  quel  digué  lo  s.""  Ardiaca 
major  don  Joseph  Soler  lo  qual  hoiren  dits  s."  Concellers  y  de- 
més persones  de  consell  ab  molta  deuocio  suplicant  a  Maria  san- 
tissima nos  tragués  dels  treballs  estam  posats  y  a  la  que  se  ague 
sumit  la  hòstia  lo  celebrant  se  gira  ab  la  custodia  de  donar  a  com- 
bregar  posantse  dos  capellans  hu  a  cada  part  ab  dos  calis  per 
donar  a  beurer  dits  s."  Concellers  combregaren  ço  es  cap  y  se- 
gon primer  y  desprès  ters,  quart,  y  quint  sent  lo  sisè  absent  y  des- 
près los  s.'^s  de  concell  de  cent  de  dos  en  dos  com  se  uenia  sens 
ninguna  agraduatio  y  desprès  lo  scriua  rational  y  uerguers  y  a 
la  que  hagueren  combregat  dit  offici  se  acaba  y  desprès  cantaren 
una  lletania  a  Maria  Santissima  a  cant  de  orga  la  qual  acabada 
dits  s."  Concellers  sen  anaren  ab  la  matexa  forma  eran  vinguts. 

DiMARS  a  XXV  de  dit. — En  aquest  die  a  la  matinada  se  tin-     cenr"^^  '^^ 
gue  consell  de  cent  en  lo  qual  se  llegi  un  paper  per  lo  sj  Virrey 
fet  en  resposta  de  la  deliberatio  per  lo  saui  consell  de  cent  presa 
lo  die  de  21  del  present  mes  lo  qual  paper  esta  en  dit  consell 
llargament  continuat  (*)  y  junctament  ab  la  propositio  per  dits 


(+)  Se  troba  transcrit  en  el  registre  de  Deliberacions  de  l'any  1652,  fols.  281.^  a  282.",  i  son 
text  és  com  segueix ;  —  «  Responent  sa  Ex.*  a  la  deliberatio  per  lo  Saui  consell  de  cent  feta 
als  vintyhu  del  corrent  mes  diu,  que  continuant  las  noticias  1e  donades  a  sa  Mag.»  (Deu  g.^^) 
del  estat  desta  Ciutat  y  dels  continuos  serueys  esta  fent  ab  tant  gran  gasto  com  suporta,  y 
«xi  mateix  del  estat  de  la  Prouincia  escriurà  en  conformitat  dels  dos  molt  Ili.e»  concistoris 
les  presents  afflictions  y  treballs  ab  que  se  troba  y  grans  gastos  suporta  conforme  V.  S,  re- 
presenta ab  dita  deliberatio.  =  Entretant  tarda  lo  remey  de  estàs  diligentias  se  considera  per 
lo  mes  precís  y  unic  la  exactio  prompta  de  la  prudent  resolutio  que  V.  S.  te  presa  en  diligen- 


272  [m.dc.lii 

s."  Concellers  feta  a  tot  lo  qual  se  feu  la  deliberatio  següent  «Que 
los  s."  Concellers  sien  seruits  continuar  les  pregaries  y  rogatiues- 
de  la  protectio  de  Maria  San.°^*  de  la  conceptio  pera  que  nos  al- 
cançe  de  son  preciosissim  fill  la  consolatio  y  Remey  de  nostra 
llibertat  es  de  parer  que  tots  los  dies  y  fins  a  tant  que  lo  siti  po- 
sat per  lo  enemich  sie  alsat  se  celebren  tres  misses  es  a  saber  una 
en  lo  altar  de  la  Immaculada  conceptio  de  nostra  s.*"*  en  les  claus- 
tres de  la  Seu  de  Ba[rcelon].^  y  las  dos  en  lo  altar  de  la  gloriosa 
S.**  Eulària  celebrant  la  missa  de  uerges  ab  les  commemorations 
ço  es  en  la  una  de  la  verge  s.**  Eulària  y  en  laltra  de  la  gloriosa 
s.**  Madrona  donant  de  charitat  per  la  ce[le]bratio  de  quiscuna 
missa  deu  sous  y  que  acerca  del  paper  que  per  part  de  sa  Ex.*^ 
es  estat  llegit  en  lo  present  Consell  sie  aquell  remes  a  la  junta 
(attes  sa  Ex.*  offereix  asistir  en  ella)  de  la  conferentia  que  ja  es 
estada  anomenada  per  altre  paper  que  en  altre  consell  es  estat 
llegit  per  part  de  sa  Ex.*  cometent  als  s."  Concellers  y  a  les  per- 
sones de  dita  junta  aquell  pera  que  representen  a  sa  ex.*  y  junta 
lo  estat  de  la  impossibilitat  que  esta  Ciutat  te  pera  poder  subsis- 
tir en  tot  lo  que  en  ell  se  significa  donant  demostratio  dels  de- 

çiar  y  ab  tot  effecte  fer  entrar  les  majors  prouisions  de  blats  sens  reparo  a  gasto  y  treball  algir 
al  que  offereix  sa  Ex.»  obrar  en  tct  lo  que  per  V.  S.  trobarà  aproposit  conuenir  y  a  mes  dels 
hordens  dies  ha  te  donats  al  mag.c  Joseph  Orlau  del  real  consell  y  altres  li  te  enuiats  ab  les 
reals  crides  mana  publicar  a  esta  Ciutat  pera  que  se  publiquen  per  aquellas  parts  de  lleuant 
y  ahont  menester  sie  ordena  als  mag.ci»»  )aume  Bru  Regent  la  Real  thesoreria  y  d.''  Feliciano 
Graells  del  real  consell  acuden  promptament  a  conferirse  ab  dit  Mag. cjoseph  de  Orlau  pera- 
que  tots  donen  la  acistencia  y  fauor  à  Christofol  Sangenis,  ho  persona  que  V.  S.  tindrà  en 
aquelles  parts  que  aparexera  conuenir  per  conseguir  lo  effecte  de  fer  entrar  dits  blats  y  altres 
prouisions  necessàries.  =  Lo  fi  ha  obligat  a  sa  Ex.*  auenturar  sa  vida  per  entrar  en  esta  Ciu- 
tat es  estat  mogut  del  amor  y  desitg  ha  tingut  de  librarla  de  la  afflictio  ab  que  se  troba  com 
ho  speraua  del  fauor  de  nostre  senyor  ha  no  hauer  tingut  lo  succés  fou  seruit  donarli  con» 
fiant  se  seruira  aumentarll  la  salut  que  cada  dia  va  cobrant  pera  continuar  ab  lo  mateix  amor 
y  cuydado  diligenciar  per  tots  los  medis  trobarà  possibles  romprer  lo  enemich  pera  que  V.  S. 
reste  ab  lo  aliuio  y  libertat  desija.  =  Lo  sobredit  nos  pot  alcanpar  sens  asistencia  de  las  tro- 
pas  y  subsistència  dellas  les  quals  no  es  possible  subsistir  ni  conseruarse  ab  lo  sol  pa  de  mu— 
nitio  ab  que  serueix  V.  S.  a  sa  Mag.»  ni  de  detenirles  que  desesperades  del  patir  se  experi- 
menta la  diminutio  de  ellas  enflaquintse  nostres  forçes  y  aumentarse  las  del  Enemich  y  aixi- 
desijant  com  desija  la  conseruatio  de  esta  Ciutat  y  de  ditas  tropas  per  no  trobarse  asistit  de 
sa  Mag  *  ab  lo  diner  necessari  de  molts  mesos  à  esta  part  esta  obligat  y  es  forsos  representar 
a  V.  S.  esta  necessitat  per  ésser  precisa  que  es  a  la  infanteria  y  caualleria  se  trobarà  en  esta- 
Ciutat  a  mes  del  pa  de  munitio  se  done  a  la  infanteria  quiscun  die  un  real  à  quiscun  soldat  y 
dos  reals  à  cada  soldat  de  cauall  que  ab  tot  y  los  officials  se  judica  podria  fer  de  gasto  quis- 
cun mes  de  deu  à  dotse  mil  lliures  y  aquelles  pagarse  de  deu  en  deu  dies  ho  de  quinse  en 
quinse  dies  y  immediadament  se  fara  una  exacta  reuista  de  la  rebaxa  del  pa  ab  que  guanyarà 
molta  part  del  gasto  sobredit,  esta  resolutio  se  diu  à  V.  S.  ésser  de  total  conuenientia  y  per 
ja  conseruatio  de  dites  tropas  y  quietut  de  aquelles  y  que  de  ella  tingan  noticia  promptament 
y  que  la  executio  se  puga  fer  lo  primer  dejuliol  deu  V.  S.  confiar  de  nostre  s.^  que  donarà 
cami  pera  traurer  prest  à  V.  S.  de  tants  treballs  y  afflictions  y  continuar  ab  tot  feruor  lo  dili- 
genciar tots  los  medis  trobarà  aproposit  y  possible  pera  sercar  y  fer  lo  fons  per  acudir  als- 
gastos  necessaris  de  la  present  Ciutat  fins  que  sa  Mag.»  acude  ab  sas  reals  asistencias  com  se- 
espera  de  son  amor  y  clementia.  Y  si  à  V.  S.  li  apar  continuar  la  junta  offerint  sa  Ex.»  teni'la- 
deuant  sa  presentia  pus  sa  salut  li  permet  poderho  fer.» 


JUNY]  273 

sitgs  de  esta  ciutat  Pero  que  per  ser  medi  de  la  impossibilitat  no 
li  es  possible  acudir  com  voldrie  y  axi  que  sien  conferits  y  medi- 
tats procurant  los  medis  mes  ajustats  pera  ques  pugue  acudir  a 
la  consolatio  dels  officials  y  soldats  tant  cathalans  com  francesos 
que  es  cert  que  en  la  occasio  present  voldria  la  present  ciutat  po- 
derlos  acontentar  tots  esperant  que  ab  lo  fauor  que  Sa  Ex.*  pro- 
met com  se  te  per  cert  se  creu  se  trobarà  medi  pera  que  tot  reste 
ajustat  al  major  seruey  de  Deu  del  Rey  y  benefici  de  esta  Ciutat 
y  que  feta  resolutio  del  que  aparexera  ésser  mes  conuenient  se 
pose  en  un  paper  y  aquell  se  reporte  en  lo  present  Consell  pera 
que  hoit  aquell  se  puga  pendrer  la  resolutio  mes  conuenient  y 
que  la  present  deliberatio  per  un  ciuteda  y  un  militar  sie  feta  a 
saber  a  sa  ex.^» 

La  qual  deliberatio  per  dit  saui  consell  de  cent  feta  fonch 
notificada  a  dit  s."^  Virrey  per  lo  s.*"  Fran.^  Puigjaner  donzell  y 
m."^  Pere  Pineda  y  Reart  per  part  de  dits  s.^^^  concellers  per  dit 
effecte  anomenats. 

DiMECRAS  a  XXVJ  de  dit. — En  aquest  die  los  sJ^  Concellers 
en  forma  de  Ciutat  anaren  al  palatio  del  s."^  Virrey  al  carrer  am- 
ple àl  qual  trobaren  en  lo  llit  que  no  se  era  lleuat  per  causa  de 
sa  farida  en  la  cama  y  alia  tingueren  conferentia  ab  dit  Virrey 
deputat  ecclesiastich  y  demés  s."  de  la  junta  alt  mentionats  trac- 
tant difïerents  materias  acerca  de  la  conceruatio  de  la  present 
Ciutat. 

Dijous  a  XXVIJ  de  dit.  —  En  aquest  die  se  tingué  consell 
de  Cent  en  lo  qual  se  digué  y  referi  tot  lo  ques  tracta  y  debaté  en 
la  conferentia  ab  sa  ex.^  del  s."^  Virrey  lo  die  de  ayr  tinguda  ab 
assistentia  dels  dos  consistoris  y  demés  persones  reportant  en  un 
paper  tot  lo  que  acerca  de  dites  coses  se  hauie  tractat  y  conferit 
lo  qual  fonch  llegit  en  dit  Consell  junctament  ab  la  offerta  de  al- 
gunas  quantitats  que  ditas  personas  de  la  junta  oíïferiren  empres- 
tar  a  la  present  Ciutat  per  subuentio  de  ses  necessitats  tot  lo 
qual  esta  llargament  en  dit  consell  continuat  junctament  ab  la 
propositio  per  dits  s."  Concellers  feta  a  tot  lo  qual  se  prengué 
la  resolutio  següent 

«Que  la  present  Ciutat  seruesca  a  sa  Mag.*  per  via  de  em- 
prestich  com  sa  ex.*  del  s."^  Virrey  en  nom  de  sa  mag.*  ho  de- 
mana ab  les  dotze  milia  lliures  son  menester  per  lo  sustento  de 
la  caualleria  y  Infanteria  del  Rey  nostre  s."^  per  tot  lo  mes  de  Ju- 
liol com  sa  ex.*  ho  diu  y  ho  assenyala  ab  lo  paper  que  sa  Ex.* 


XV- 18 


274  [m.dc.lii 

es  estat  seruit  donar  als  s."  Concellers  legit  en  lo  present  Consell 
y  incertat  en  la  propositio  attes  las  quantitats  offertas  dexar  a 
censal  o,  cambi  de  les  personas  son  en  lo  memorial  legit  ja  en  lo 
present  Consell  esperant  que  sa  ex.^  sera  seruit  fer  la  rebaxa  de 
las  ractions  se  donan  a  dits  soldats  com  ho  ha  offert  ferho  y  se  te 
confiança  ho  fara  y  que  los  s.'^s  deputats  y  concellers  y  demés 
persones  de  la  junta  anomenadas  per  las  materias  corrents  con- 
tinuen las  conferentias  y  en  elles  tracten  lo  que  aparexera  mes 
conuenient  se  deu  fer  per  benefici  y  conseruatio  de  esta  Ciutat  y 
que  les  persones  anomenades  per  la  ciutat  en  dita  junta  no  pu- 
guen  resoldrer  cosa  ninguna  sens  darne  raho  p[rime]/  al  present 
Consell  y  que  los  s."  Concellers  (*)  sien  seruits  lliurar  dites  dotse 
milia  lliures  ab  las  partidas  a  sas  senyorias  ben  vistas  y  de  la  ma- 
nera que  la  present  Ciutat  pora,  y  que  procuren  per  los  medis  los 
aparexera  mes  conuenients  que  en  la  taula  de  la  present  Ciutat 
entre  plata  y  or  aixi  dels  Ciutedans  de  esta  Ciutat  y  habitants  en 
ella  com  dels  que  son  fora  y  de  las  Ciutats  y  vilas  populosas  del 
present  Principat  de  Cathalunya  y  Comptats  pera  que  la  present 
Ciutat  pugue  acudir  aixi  en  pagar  sos  dèbits  com  las  demés  obli- 
gations  ordinàries  deu  pagar  y  sie  posat  en  ex[ecuci].°  tot  lo  de- 
més contengut  en  lo  paper  donat  per  sa  Ex.^  llegit  en  lo  present 
consell,  y  que  los  s/^  Consellers  sien  seruits  fer  una  llista  de  les 
persones  que  son  dins  la  present  Ciutat  abtes  pera  pendrer  les  ar- 
mes es  asaber  de  catorse  anys  en  amunt  fins  en  sexanta  anys  y 
feta  aquella  lo  reporten  al  virrey  peraque  segons  ella  puga 
disposar  y  ordenar  ab  quin  modo  y  ab  quina  forma  se  pora  trau- 
rer  lo  Enemich  dels  puestos  prenentli  los  fortins  que  te  ocupats  y 
que  la  present  Ciutat  offeresca  com  ara  de  present  ofifereix  donar 
a  les  persones  qui  pendran  y  rendiran  los  fortins  de  Sancts  de 
nostra  sra.  de  Gracia  y  de  s.*  Marti  per  quiscun  fortin  vintysinch 
milia  lliures  y  per  quiscu  dels  demés  deu  milia  lliures  moneda 
corrent,  y  que  la  present  deliberatio  per  un  Ciuteda  y  militar  sie 
feta  asaber  a  sa  Ex.^» 

La  qual  deliberatio  fonch  notificada  a  dit  s.*^  Virrey  per  lo 
s/  Joseph  Miquel  Quintana  ciuteda  y  Pau  Amat  militar  embaxa- 
dors  per  part  de  la  ciutat  a  dit  s/  Virrey  enuiats. 


(♦)  Aquí  resta  truncada  la  transcripció  d'aquest  acord,  apareixent  un  espai  de  tres  quarts 
de  plana  en  blanc.  La  part  complementaria  s'és  extreta  del  registre  de  Deliberacions,  any  1652, 
folis  286. V  i  287. 


juliol]  275 

DISSAPTE  a  XXVIIIJ  de  dit.— En  aquest  die  en  la  nit  entra-  do!"caros  en 
ren  a  la  present  Ciutat  dos  Caros  venint  de  la  part  de  ponent  y  cluSt"*"* 
passant  per  la  armada  enemiga  essent  tres  caros  de  eonserua  dels 
quals  ne  agafaren  un  y  perço  penjaren  lo  patró  de  dit  caro  ab  los 
altros  mariners  que  entre  tots  eran  set  en  la  entena  de  una  galera 
tirant  una  pessa  per  quiscu  quant  lo  penjauen  y  desprès  la  dita 
galera  se  passeja  per  prop  del  moll  pera  que  uessen  la  sententia 
hauien  feta  del  qual  lo  s/  Virrey  tingué  gran  sentiment  y  perço 
ordena  que  penjassen  altres  tants  dels  presoners  hi  hauie  en  la 
present  Ciutat  del  exercit  del  enemich. 

Diumenge  a  XXX  de  dit  dita  galera  ab  los  penjats  se  pas-  deV"enfmich 
seja  per  deuant  lo  moll  y  entraren  en  la  present  Ciutat  dos  pa-     [j'IJon  '"'"^ 
satges  anauen  ab  dit  caro  rendit  y  un  minyó  que  aportaue  lo  do- 
gal al  coll  y  li  hauien  aguda  misericòrdia  que  noi  penjassen  com 
als  demés  per  ser  de'poca  edat. 


[JULIOL] 


Dilluns  al  p[rime].'^  de  Juliol  MDCLIJ  a  la  tarda  en  ex[e- 
cuci].°  del  que  per  lo  Ex.^^  sJ  mariscal  de  la  Motte  nostron 
virrey  fonch  ordenat  tragueren  sis  presoners  castellans  y  de  na- 
tions  dels  quey  hauie  en  la  Drassana  y  aquell[s]  aportaren  al  cap 
del  moll  haont  foren  penjats  en  unas  forcas  que  per  dit  effecte 
hauien  fetes  pera  que  los  enemichs  uessen  lo  sentiment  que  sa 
ex.^  hauie  fet  de  semblants  cosas:  nostre  s/  per  sa  diuina  mise- 
ricòrdia nos  vulle  deslliurar  dels  treballs  ab  que  estam  posats. 

DiMARS  a  IJ  de  dit.  —  En  aquest  die  se  tingué  notitia  certa 
que  en  lo  exercit  dels  enemichs  continuaue  ab  gran  fúria  lo  mal 
contagiós  del  que  Deu  preserue  a  tot  christia. 

DiSSAPTE  a  VJ.  de  dit. — En  aquest  die  arriba  en  la  present 
Ciutat  a  les  quatre  oras  de  la  tarda  un  propri  despedit  del 
s."^  marques  de  S.*  Andre  enbruno  al  ex."^  s."^  de  la  Motte  nos- 
tron virrey  y  capità  General  lo  qual  passa  per  las  trinxeras  del 
enemich  aportant  noua  a  dit  s/  Virrey  de  com  la  armada  naual 
del  Rey  christianissim  (Que  Deu  G.^^)  era  partida  de  Marcella 
pera  venirnos  a  socórrer  del  que  dit  s.*^  Virrey  tingué  grandissi- 
ma  alegria  y  contento  y  no  res  menys  los  ciutedans  de  la  present 
Ciutat  se  alegraren  summament. 

Diumenge  a  VIJ.  de  dit. — En  aquest  die  a  la  matinada  los 


Penj  a  r  en 
sis  persones 
(sic)  del  ene- 
mich. 


Notitia  del 
mal  del  exer- 
cit del  ene- 
mich. 


Arriba  un 
correu  per 
terra. 


Los  vaxells 
del  enemich 
feren  vela. 


2']6  [m.dc.lii 

vaxells  del  enemich  que  tenen  assitiada  la  present  Ciutat  feren 
vela  deues  alta  mar  vehentse  de  la  present  Ciutat  com  las  gale- 
ras  y  barcas  anauen  carregant  ab  molta  diligentia  differents  co- 
sas  posantlas  a  la  armada  lo  que  certifica  ser  segur  la  noua  de  air 
perquè  lo  enemich  se  preuingue  alsant  los  ferros  pera  que  nostra 
armada  noi  trobas  al  reues  de  les  quals  cosas  los  ciutedans  de  la 
present  Ciutat  tingueren  gran  contento  confiant  ab  Deu  nostre 
nos  traurà  dels  treballs  ab  que  estam  que  realment  son  molts  puix 
en  la  present  Ciutat  se  comensa  ja  a  trobar  molta  penúria  de  las 
cosas  en  tant  que  lo  vi  va  a  deu  lliures  lo  corter  lo  oli  a  1 5  ®  ^ 
lo  cortà  las  gallines  a  14  lo  parell  y  a  mes  preu  lo[s]  ous  a 
10  •§>  lo  parell  que  es  llàstima  per  lo  que  podan  patir  los  pobras 
en  semblants  desditxas  pero  ab  tantas  tribulations  no  falta  lo  va- 
lor de  la  natio  cathalana  prenent  ab  molt  gran  conort  semblans 
treballs  ab  uerdaderas  confiansas  que  Deu  nos  deslliurarà  de  ells 
per  intercessió  de  Maria  Santíssima  patrona  nostra. 

Dilluns  a  VIIJ.  de  dit  a  la  matinada  entra  en  la  present 
Ciutat  una  faluga  de  aquelles  que  la  ciutat  hauie  enuiadas  la  qual 
aporta  noua  com  nostra  armada  era  partida  del  port  de  Marcella 
pera  uenir  a  entrar  socorro  en  la  present  Ciutat  a  28  del  pròxim 
passat  mes  de  Juny  la  qual  armada  constaue  segons  los  auisos  se 
tenia  de  vint  vaxells,  quatre  burlots,  y  deu  Galeras,  sens  lo  nu- 
mero de  las  barcas  carregades  de  munitions,  pertrets  de  guerra  y 
viurers  que  ab  ella  entrarian:  nostre  s/  nos  fasse  gratia  sie  ab  tota 
breuedat. 

Dit  die  los  molt  111. s/^  Concellers  ab  ses  insignies  consulars 
uerguers  y  masses  altes  anaren  a  palatio  enuiats  a  sercar  del 
ex."^  s/  mariscal  de  la  Motte  nostron  virrey  y  capità  general  al 
qual  trobaren  assentat  en  una  cadira  a  la  cambra  pintada  que  trau 
finestras  al  ort  ab  la  cama  alta  ab  cuxins  per  raho  de  sa  farida  y 
desprès  entra  lo  s/  Deputat  Ecclesiastich  lo  s/  Gouernador  lo 
s/  don  Joseph  de  Ardena  lo  s/  Marques  de  Marselin  lo  s.*^  don 
Joseph  de  Pinós  y  les  quatre  persones  eletes  per  part  de  la  ciutat 
y  les  quatre  persones  eletas  per  part  de  la  Deputatio  y  a  la  que 
se  volian  assentar  tots  sen  anaren  lo  s/  Gouernador  y  lo  s/  don 
Joseph  de  Ardena  restant  tots  los  demés  y  axi  se  assentaren  ço 
es  lo  s.^  Virrey  al  cap  ab  sa  cadira  com  estaua  lo  s."^  conceller  en 
cap  a  sa  ma  dreta  ab  una  cadira  lo  s/  deputat  ecclesiastich  a  ma 
esquerra  lo  s/  marques  de  Marselin  a,  ma  dreta  y  desprès  del 
s."^  conceller  en  cap  lo  s/  don  Joseph  de  Pinós  a,  ma  esquerra  y 


JULIOL]  277 

desprès  del  sj  Deputat  ecclesiastich  y  los  demés  s.*^  concellers 
a  ma  dreta  per  orde  desprès  de  dit  s."^  marques  Marselin  des- 
près dels  quals  se  seguie  los  s.^^  junta  de  la  ciutat  y  a  ma 
esquerra  desprès  de  dit  s/  don  Joseph  de  Pinós  los  s.'^^  la  junta 
de  la  deputatio  y  axi  assentats  tencaren  las  portas  y  tingueren 
conferentia  tractant  differents  materias  per  lo  benefici  y  augment 
de  la  present  ciutat  y  en  hauer  acabat  sen  anaren. 

Nota  que  en  las  demés  conferentias  tingudas  fins  lo 
die  de  vuy  nos  continua  com  seyan  perquè  assistint  lo 
s/  Virrey  Gouernador  y  don  Joseph  de  Ardena  los  dits 
dos  s."  pretenian  precehir  a  la  ciutat  y  diputatio  per  ser 
tinents  generals  axi  que  se  hauien  de  donar  tres  prece- 
dentias  juntas  lo  que  la  ciutat  no  permet  sino  donarne  una 
y  axi  per  ditas  rahons  no  assistiren  d[itj.  die. 

Dit  die  se  tingué  noua  certa  en  la  present  Ciutat  per  medi  ^vfch'^de 
del  s/  m/ Joan  Bat.^  de  Monjo  que  vingué  en  dita  casa  de  la     alguns  caua- 
gran  sententia  se  hauie  feta  en  la  ciutat  de  Vich  de  les  personas 
presas  hauien  cohoperat  en  la  conspiratio  que  en  dies  passats  y 
hagué  en  la  Montanya  de  Monseny  lloch  de  Taradell  y  Viladrau 
la  qual  sententia  esta  cusida  en  lo  present  dietari  (*)  y  les  perso- 
nes que  arribaren  lo  suplici  de  garrot  en  dita  plassa  publica  de 
Vich  son  los  deuall  scrits  y  següents 
Don  Diego  Çarriera 
Don  Miquel  Çarriera 
Joseph  Fontanellas    ...    de  Roda 
Honofre  Rexach  menor  .    .    de  Vich 
Anthoni  Baranera.     ...    de  Gurb 
Fran.^  Mas 
Jaume  Mas 
Fran.^  Angelats  àlias  Stallut.    de  Vich 
Fran.ii  Vadruna  donzell.     .    de  Gerona 

Miquel  Vilosa  de  la  vila  de  Corsa 

Joseph  Jofra  de  Granollers 

Fran,^  Callar  donzell.    .    .    de  Berga 
Animae  eorum  requiescant  in  pace,  Amen. 

Dit  die  a  la  tarda  los  s.'^s  Concellers  anaren  a  la  deputatio  a  conferentia 

a  la  deputa- 

tenir  conferentia  ab  los  s.*^  Deputats  sens  assistir  [a]  dita  confe-  ^'°· 


de  Gerona 


I germans    .    .    de  s.*  Quirse 


(*)    V.  V Apèndix  XLIV. 


Conferentia 
a  casa  la  ciu- 
tat. 


Visita  al  s.' 
Virrey. 


Consell  de 
Cent. 


278  [M.DC.LII 

rentia  sino  tant  solament  les  persones  eletas  de  la  junta  de  la  ciu- 
tat y  deputatio. 

Dijous  a  XJ  de  dit.  —  En  aquest  die  lo  s.»^  Deputat  Eccle- 
siastich  en  forma  de  consistori  vingué  a  casa  la  ciutat  a  tenir  con- 
ferentia ab  los  s."  Concellers  y  també  vingué  lo  s/  Gouernador 
s/  Marques  de  Marselin  y  don  Joseph  de  Pinós  Mariscals  de  Camp 
la  qual  conferentia  se  tingué  en  la  sala  de  Consell  de  Cent  estant 
assentats  ço  es  lo  s/  Gouernador  en  lo  mig  los  s."  Concellers  a 
sa  ma  esquerra  de  filera  y  lo  s."^  deputat  ecclesiastich  a,  ma  dreta 
y  desprès  de  dit  Deputat  ecclesiastich  se  assenta  lo  s."^  Mar- 
ques de  Marselin  desprès  del  qual  venian  los  s."  de  la  Quatreta 
de  dita  junta  nomenats  per  part  de  la  Deputatio,  E  desprès  de 
dit  s.^  Conceller  en  Cap  se  assenta  dit  don  Joseph  de  Pinós 
desprès  del  qual  se  seguian  tots  los  demés  s."  Concellers  y  des- 
près immediadament  los  s."  de  la  junta  anomenats  per  part  de 
la  Ciutat  e,  axi  assentats  tingueren  sa  conferentia  tractant  diffe- 
rents  materias  secretas  acabada  la  qual  sen  anaren  acompanyant- 
los  dits  s.'^s  Concellers  fins  alia  haont  los  hauien  rebuts  que  fou 
fins  a  la  porta  de  la  escala  principal. 

DiUENDRES  a  XIJ  de  dit. —  En  aquest  die  los  s."  Concellers 
ab  ses  insígnies  consulars  y  masses  altas  anaren  en  casa  lo 
s.'  Virrey  haont  lo  trobaren  en  una  sala  pintada  que  trau  fines- 
tras  al  ort  assegut  ab  sa  cadira  y  arribats  alli  se  asentaren  a  modo 
de  cor  ço  es  tres  a  cada  part  y  dit  s."^  Virrey  al  cap  ab  sa  cadira 
y  axi  assentats  tractaren  differents  materias  conuenients  a  la  pre- 
sent Ciutat  y  desprès  al  cap  de  una  stona  sen  anaren  ab  la  ma- 
texa  forma  eran  vinguts. 

Dilluns  a  XV.  de  dit.  —  En  aquest  die  a  la  tarda  hi  hagué 
consell  de  cent  en  lo  qual  die  se  tracta  en  matèria  de  donar  las 
ractions  de  socorros  als  soldats  que  la  ciutat  acostuma  donar  (i) 
y  altras  cosas  tocants  en  matèria  de  la  Guerra  y  de  las  personas 
se  eran  allistadas  a  la  present  Ciutat  de  setze  anys  fins  en  sin- 
quanta  pera  exir  lo  die  que  a  sa  Ex.^  aparexeria  conuenir  (2)  a 
tot  lo  qual  lo  dit  consell  feu  deliberatio  y  conclusió  com  en  aquell 


(1)  S'acordà  aprovar  les  donades  pels  Consellers  durant  els  primers  quinze  dies  de 
Juliol  i  que's  continuassen  fins  al  20  del  mateix.— (Deliberacions  de  1652,  fol,  302.·') 

(2)  Fou  resolt  e...  en  lo  que  toca  ha  fer  la  llista  de  las  personas  de  la  present  Ciutat  abtes 
pera  pendrer  les  armes  desde  setse  anys  fins  a  sinquanta  se  fasse  de  la  manera  que  sa  Ex.* 
demana  cometent  de  fer  la  executio  de  dita  llista  y  tot  lo  que  en  raho  de  aquella  se  aura  de 
fer  ab  tots  sos  dependents  y  emergents  ...»  —  «,..  als  s."  Consellers  y  24.»  de  guerra  ab  ple- 
nitut  de  poder  y  sens  refferiment  algú.»— (Ibidem,  fol.  302.') 


juliol] 


279 


llargament  es  de  ueurer  y  assenyaladament  que  los  s."  Concellers 
dimecras  pròxim  vajan  consistorialment  ab  ses  insígnies  consu- 
lars a  la  Iglesia  de  s.*^  Catharina  màrtir  de  la  present  Ciutat  y 
allí  fassen  dir  y  celebrar  en  la  capella  y  altar  de  s.*  Ramon  de 
Penyafort  patró  nostre  un  offici  solempne  suplicant  a  dit  Bene- 
uenturat  sanct  que  per  son  medi  y  intercessió  Deu  nostre  sj  se 
apiade  de  nosaltres  y  nos  vulle  remediar  en  los  treballs  que 
estam  (*). 

DoN  Raphel  Casamijana  V  DE  Erill 

CONSELLER  EN  CAP. 


DiMARS  a  XVJ  de  dit. — En  aquest  die  los  s.'·s  [Consellers] 
ab  ses  insignies  consulars  y  masses  altes  anaren  en  casa  lo  s.*^  Vir- 
rey  pera  ferli  a  saber  la  resolutio  hauie  presa  lo  die  de  air  lo  con- 
sell de  cent  y  desprès  sen  anaren. 

Dimecras  a  XVIJ  de  dit. — En  aquest  die  a  las  duas  oras  de 
matinada  lo  s.»^  don  Joseph  de  Pinós  mariscal  de  camp  comen- 
dat  per  lo  Kx.^  sJ  de  la  Motta  nostron  virrey  y  capità  gene- 
ral isque  de  la  present  Ciutat  ab  sis  cents  infants  y  sinch  cents 
caualls  que  isqueran  per  lo  portal  de  la  Drassana  ab  las  metjas 
amagadas  y  lós  cauallers  a  peu  portant  los  caualls  per  las  rendas 
molt  a  pler  per  no  ser  sentits  del  enemich  y  desta  manera  sen 
entraren  al  fort  de  Monjuich  estant  amagats  en  dit  fort.  E,  tota 
la  demés  gent  de  armas  de  la  present  Ciutat  axi  cathalana  com 
de  nations  gent  de  cauall  y  de  Peu  estigué  esquadronada  en  la 
rambla  sperant  lo  orde  del  que  se  hauie  de  fer:  dit  s/  don  Joseph 
de  Pinós  se  estigué  en  dit  fort  mirant  molt  be  lo  que  lo  enemich 
feya  que  a  la  matinada  ana  tota  la  caualleria  a  fer  ferratge  y  a 
las  vuyt  ores  del  migdia  torna  tota  retirantse  a  sos  quartels  E,  a 
la  que  a  dit  s."^  don  Joseph  de  Pinós  conegué  que  dita  caualleria 
estaue  desmuntada  la  torra  de  Monjuich  tira  una  pessa  de  artille- 
ria y  feu  una  fumada  vista  la  qual  per  los  nostres  tota  la  gent  de 
guerra  tant  de  peu  com  de  cauall  que  estaue  a  la  rambla  a  tota 
diligentia  auansa  deues  lo  fort  de  Monjuich  pera  ocupar  los  pues- 
tos  conuenients  per  sustentar  la  gent  comendada  por  lo  assalt  y 
en  lo  entretant  dit  s."^  don  Joseph  de  Pinós  isque  de  dit  fort  ab 


Visita  a  ca- 
sa lo  s.'  vir- 
rey. 


Presa  del 
fortdelsReys 
al  enemich. 


(*)  També  's  prengué  l'acord  de  subvenir,  en  concepte  de  préstec,  a  1'  Hospital  general, 
ab  50  quarteres  de  gra,  i  que'ls  Consellers  pregassen  al  Capítol  de  la  Seu  i  demés  parròquies 
avullan  afauorir  a  dit  hospital  altesa  la  necessitat  tant  gran  pateixen  los  pobres  malalts. 9 
— (Ibidem,  fol.  303  i  v.°) 


28o  [m.dc.lii 

tota  la  gent  de  cauall  y  de  Peu  y  la  caualleria  auansa  deues  la 
torra  de  miser  Llauger  que  es  [en]  la  montanya  de  Monjuich  a 
la  part  de  ponent  pera  que  no  muntas  socorro  del  enemich  y  dit 
s."^  don  Joseph  de  Pinós  ab  lo  valor  acostumat  y  ab  la  infanteria 
per  dit  efifecte  comendada  auansa  deues  lo  fort  dit  dels  Reys  que 
los  enemichs  hauien  fet  en  la  dita  montanya  de  Monjuich  en  la 
culina  dita  dels  esteuans  qui  deualla  al  estany  al  qual  aprotxaren 
fortament  pujknt  ab  scalas  en  dit  fort  que  per  dit  effecte  se  apor- 
tauen  essent  lo  primer  qui  puja  dit  sj  don  Joseph  de  Pinós  ab 
molts  altres  cabos  de  valor  quil  seguiren  no  reparant  de  entrar 
per  las  balas  ni  forsa  de  gent  hi  hauie  en  dit  fort  e  desprès  vo- 
lent nostre  s/  que  los  nostres  foren  senyors  de  dit  fort  fonch  so- 
corregut de  gent  entrant  per  gouernador  lo  s.*^  marques  de  Ca- 
marasa Caualler  de  Strinch  francès  los  s.*^  don  Joseph  Planella, 
don  Miquel  Quintana,  Ramon  Cerdà,  Jau[m].^  Damians,  capi- 
tans catalans  ab  molts  altres  capitans  y  soldats  francesos  y 
SUÏSSOS  y  també  soldats  cathalans  que  eran  en  numero  de  quatre 
cents,  E,  a  la  que  la  gornitio  nostra  fou  en  dit  fort  lo  enemich 
puja  en  la  montanya  tot  squadronat  axi  la  Infanteria  com  caua- 
lleria per  la  part  de  Sants  abrigat  del  camí  cubert  tenian  per  pu- 
jar al  fort  de  s.**  Madrona  y  S.*  Ferriol  y  pujats  se  plantaren  ab 
tot  lo  gros  axi  de  caualleria  com  de  Infanteria  en  un[s]  Camps 
que  son  entre  lo  fort  de  Monjuich  al  fort  dels  Reys  y  de  aqui  a 
la  tarda  enuestiren  dit  fort  ab  molt  gran  valor  per  tres  uegades 
que  per  los  nostres  foren  rehetxats  ab  molt  gran  pèrdua  del  ene- 
mich que  segons  se  judica  entre  morts  y  farits  eran  en  numero 
de  vuytcents  o  mil :  dels  nostres  foren  morts  lo  s/  marques  de 
Camarasa  gouernador  de  dit  fort  y  lo  s/  don  Miquel  Quintana 
capità  y  farit  lo  s.*^  don  Joseph  Planella  vist  lo  qual  per  los  ene- 
michs sen  tornaren  a  dit  cos  auansant  haont  se  fortificauen  y  a 
la  que  deuian  ser  sis  ores  de  la  tarda  lo  s/  virrey  puja  en  lo  fort 
de  Monjuich  pera  donar  orde  del  que  se  hauie  de  fer  lo  qual  puja 
ab  una  cadira  aportada  per  homens  per  no  poder  pujar  a  cauall 
per  causa  de  sa  farida  y  a  la  que  foren  en  dit  fort  feu  portar  en 
dit  fort  dels  Reys  un  poch  de  socorro  de  munitions  y  uiurers 
fenthi  entrar  lo  capità  de  sa  guarda  per  gouernar  dit  fort  en  lloch 
de  dit  sj  marques  de  Camarasa  mort.  E  desprès  aparexent  a  dit 
s/  Virrey  y  demés  que  gouernauen  que  per  aquella  nit  no  se  ha- 
uie de  obrar  ninguna  cosa  procuraren  a  guarnir  los  puestos  con- 
uenients  de  la  gent  necessària  y  desprès  feren  baxar  la  demés 


juliol]  251 

caualleria  y  Infanteria  pera  descansar  de  la  fatiga  hauien  tinguda. 

E  lo  mateix  dia  a  les  deu  ores  de  la  matinada  los  s."  Conce- 
llers  segon  absent  inseguint  la  deliberatio  per  lo  saui  consell  de 
cent  feta  a  quinze  del  present  anaren  ab  ses  insígnies  consulars 
verguers  y  masses  altes  anaren  en  la  Iglesia  de  s.**  Catharina 
màrtir  de  la  present  Ciutat  y  a  la  Capella  del  Gloriós  pare  s.*  Ra- 
mon patró  y  aduocat  de  esta  Ciutat  pera  celebrar  en  dita  Capella 
un  ofïfici  suplicant  a  dit  Gloriós  S.*  que  vulla  intercedir  en  com- 
panya de  Maria  S.^^  de  la  Conceptio  protectora  de  esta  Ciutat  a 
Deu  nostre  S/  sie  seruit  de  emparar  esta  Ciutat  y  traurernos  dels 
treballs  ab  que  estam  posats,  Y  a  la  que  estauen  en  dita  capella 
hoint  dit  offici  tingueren  noua  que  los  nostres  hauien  guanyat  dit 
fort  dels  Reys  de  la  qual  noua  dits  s."  Concellers  y  demés  per- 
sones estauen  en  dita  Capella  tingueren  gran  alegria  si  be  nou 
pogueren  creurer  fins  tingueren  noua  mes  certa  E,  acabat  dit 
oíïici  dits  s."  Concellers  sen  anaren  a  nostra  s/*  Santissima  del 
Roser  haont  agenollats  hoiren  dos  salues  una  que  digueren  los 
pares  de  dit  monestir  y  altra  los  cantors  a  cant  de  orga  y  a  la 
que  se  deya  dita  salua  arriba  lo  Don  Joseph  de  Biure  y  de 
Margarit  y  agenollat  al  costat  del  s/  Conceller  en  cap  li  dona  la 
noua  certa  de  la  presa  de  dit  fort  dels  Reys  del  que  dits  s/^  Con- 
cellers y  demés  personas  donaren  las  degudas  gratias  a  Maria 
santissima  y  desprès  sen  tornaren  a,  casa  la  ciutat  pera  poder  do- 
nar orde  en  lo  que  se  hauie  de  fer. 

Dijous  a  XVIIJ  de  dit.  —  En  aquest  die  los  enemichs  man- 
tingueran  son  gros  de  exercit  en  dit  puesto  haont  se  eran  posats 
lo  die  antes  y  se  atrinxeraren  auansant  dos  pessas  de  batrer  en 
dit  puesto  de  hont  dit  (sic)  batian  dit  fort  ab  tota  diligentia. 

E  dit  dia  a  la  tarda  a  set  horas  de  nit  se  volgué  socórrer  dit 
fort  dels  Reys  y  perço  molts  miquelets  aportaren  molts  sachs  de 
pa  y  altres  viurers  y  pertrets  de  guerra  y  prouaren  per  moltes  ve- 
gades lo  entrar  dit  socorro  y  no  obstant  que  pelearen  molt  no 
fou  possible  entrar  dit  socorro  en  dit  fort  per  lo  qual  se  retiraren 
en  lo  fort  de  Monjuich. 

DiUENDRES  a  XVIIIJ  de  dit.— En  aquest  die  a  la  matinada 
tota  la  gent  de  guerra  de  cauall  y  Infants  se  posa  en  orde  pera 
poder  pujar  socorro  al  fort  dels  Reys  y  perço  se  feu  una  crida 
de  part  del  s."^  Virrey  y  senyors  concellers  pera  que  tots  los 
Ciutedans  de  catorse  anys  en  amunt  fins  a  sinquanta  fossen  a  la 
rambla  pena  de  la  vida  pera  que  de  aqui  los  puguessen  comen- 


Ofici  y  sal- 
ves de  prega- 
ries en  Sta. 
Caterina. 


Fort  dels 
Reys:  atacat 
per  lo  ene- 
mich. 


Id.:  tentati- 
va  frustrada 
de  socors. 


Id.:  rendi- 
ment hon- 
ros.— Succés 
tràgich. 


282  [m.dc.lii 

dar  alia  haont  conuingues  y  a  la  que  se  estaue  ordenant  dit  so-, 
corro  arriba  noua  que  sinquanta  o,  sexanta  caualls  nostres  eran 
entrats  de  socorro  en  dit  fort  ab  algunas  monitions  que  per  dit 
effecte  sels  hauie  entregat  y  dits  s."  Concellers  per  poder  mes 
diligentiar  lo  que  se  hauie  de  fer  no  anaren  al  offici  que  hauien 
de  assistir  en  nostra  s/«  de  la  conceptio  en  virtut  de  deliberatio 
per  lo  saui  consell  de  cent  feta  a  17  de  Juliol  jó^i  pera  fer  vuy 
un  any  que  era  estat  vuy  lo  die  que  los  s/^  Concellers  y  consell 
de  cent  entrega  las  claus  de  la  ciutat  a  Maria  Santíssima  de  la 
conceptio  pera  que  nos  guardas  del  enemich  y  nos  tragués  dels 
treballs  en  que  estauam  y  estam  sino  lo  s/  conceller  en  cap  ab 
la  mangala  de  coronel  en  cos  y  ab  lo  verguer  deuant  ab  massa 
y  sols  ab  lo  capiro  sens  gramalla  y  lo  Fran.^  Puigjaner  a  son 
costat  ana  en  dita  capella  de  nostra  s/*  santíssima  haont  hoi 
dit  offici  acabat  lo  qual  sen  torna  en  casa  la  ciutat  y  al  cap  de 
una  stona  estant  junts  los  s.'*  Concellers  arriba  la  lamentosa  noua 
de  que  los  enemichs  hauien  pres  lo  fort  del  Reys  si  be  de  prin- 
cipi nos  podia  saber  ab  certesa  com  era  estada  tal  desditxa  que 
totom  resta  tant  confús  y  suspès  que  no  se  acertaue  en  ninguna 
cosa  y  totom  anaue  per  Bar[celo].°*  mig  desesperat  emperò  dits 
s/s  Concellers  lo  Ex.^°^  s.^  de  la  Motte  nostron  virrey  y  la  demés 
del  gouern  procuraren  ab  sa  capacitat  y  maduresa  aconsolar  la 
gent  y  medicar  algunas  alterations  se  veyan  en  lo  pobla,  E  des- 
près per  medi  de  alguns  soldats  que  eran  èxits  de  dit  fortin  se 
sabé  que  lo  socorro  de  sinquanta  caualls  ques  deya  eran  entrats 
de  socorro  en  dit  fort  foren  fortament  batuts  y  destrosats  per  lo 
enemich  sens  poder  entrar  ninguna  cosa  dintra  y  vehent  los  de 
dit  fort  no  era  pogut  entrar  lo  dit  socorro  y  hauent  prop  de  un 
dia  que  no  tenian  que  menjar  ni  beurer  acabantsels  també  las 
munitions  feran  pactas  ab  los  castellans  que  foran  que  isquessan 
de  dit  fort  ab  bala  en  boca  y  metja  encesa  ab  tot  honor  venint 
en  esta  Ciutat  ab  orde  de  guerra  lo  que  se  posa  en  obra  exint  los 
nostres  de  dit  fort  y  a  la  que  foran  fora  los  feren  esquadronar  ço 
es  los  francesos  que  aportauen  la  vanguardia  los  suissos  lo  cos  de 
guarda  y  los  cathalans  la  retraguarda.  E  a  la  que  los  nostres  es- 
tigueren esquadronats  en  la  forma  alt  dita  y  los  castellans  entra- 
ren en  dit  fort  volgué  la  desditxa  segons  digueren  alguns  algun 
soldat  posa  un  cap  de  metja  en  una  mina  que  en  dit  fort  hi  ha- 
uie y  posantse  foch  en  la  poluora  vola  un  tros  de  dit  fortin  altres 
digueren  que  essent  entrats  los  castellans  prengueren  la  poluora 


JULIOL]  283 

que  trobaren  en  dit  fortin  y  posaren  foch  en  ella  pera  poder  usar 
la  crueltat  que  usaren  y  fou  que  encontinent  digueren  (Cuerpo 
de  Cristo  que  aqui  ay  trahition  mueran  los  cornudos  que  no  tie- 
nen  pactos)  y  en  lo  mateix  punt  tota  la  caualleria  llur  puja  mes- 
clantse  ab  nostra  gent  ab  gran  crueltat  que  causa  terror  sols  lo 
immaginaro  peraque  a  cops  de  spasa  y  pistolas  feriran  y  mata- 
ran tots  los  que  podian  alcansar  sino  aquells  que  escaparen  a 
mans  de  la  fortuna  dexantse  anar  per  unas  penyas  per  la  part  de 
mar  cosas  increiblas  puix  de  aquexos  ne  arribaren  alguns  a  la 
present  Ciutat  sols  escaiabrats  que  foren  los  que  aportaren  la 
noua  de  la  llamentosa  tragèdia  de  aquest  die  pera  que  ab  llagri- 
mas  de  nostres  ulls  hauriem  de  plorar  nostres  tants  pecats  y  fent 
penitentia  de  ells  cridant  S/  Ver  Deu  misericòrdia  perquè  en 
tanta  necessitat  no  permeté  muriam  en  semblants  desditxas. 

Dit  dia  a  la  tarda  se  tingué  auis  que  lo  enemich  retiraue  son 
gros  hauent  ja  socorregut  dit  fort  dels  Reys  tornantsen  a  sos 
quartels. 

Dilluns  a  XXIJ  de  dit. — En  aquest  die  se  tingué  consell  de 
cent  en  lo  qual  en  primer  lloch  fonch  llegit  uns  apuntaments  do- 
nats per  part  del  Ex. i™  S.'"  Virrey  als  s."^^  consellers  y  vintyqua- 
trena  de  guerra  acerca  de  reduhir  lo  pa  dotze  onzes  donant 
aquell  a  tots  los  ciutedans  y  habitants  de  la  present  Ciutat  axi 
soldats  com  paysans  homens  y  donas  donantne  hu  a  quiscu  y 
lleuar  totes  les  taules  que  la  ciutat  y  particulars  tenen  venent  pa 
y  enuiar  una  persona  a  tota  diligentia  a  Marcel·la  ab  una  cart[a] 
de  crehensa  per  lo  sj  de  la  Farriera  a  effecte  de  offerir  a  dit  s/ 
per  part  de  la  ciutat  150000  S  Ǥ>  Cathalanas  de  estrenas  lo  die 
que  ab  sa  armada  fara  entrar  en  la  present  Ciutat  tot  lo  blat  que 
per  part  del  Rey  y  de  la  ciutat  se  li  posarà  baix  son  mando  y 
també  pera  prouehir  lo  diner  sera  menester  per  los  exorbitants 
gastos  que  la  present  Ciutat  ha  de  suportar  y  suporta  per  occa- 
sio  de  la  guerra  y  altres  necessaris  y  finalment  per  enuiar  una 
persona  a  la  cort  de  sa  mag.*  (que  Deu  Guarde)  pera  represen- 
tarli  la  extrema  necessitat  en  ques  troba  esta  ciutat  suplicantli 
ab  viu  sentiment  sie  seruit  de  apiedarse  de  estos  sos  faels  vas- 
salls com  dites  coses  en  dit  paper  en  dit  consell  buydat  y  altres 
de  aquell  resultants  estan  mes  llargament  contengudes. 

Legit  lo  qual  paper  dits  s."  Concellers  notifficaren  a  tot  lo 
consell  com  lo  qx.^^  sJ  de  la  Motte  nostron  virrey  y  capità  ge- 
neral volie  venir  en  dit  consell  pera  representar  [a]  aquell  totes 


Retirada  del 
enemich  a 
sos  quarters. 


Concell  de 
Cent.- Neces- 
sitat extrema 
de  la  ciutat. 


Vinguda 
del  Virrey  al 
Concell  de 
Cent. 


284  [m.dc.lii 

les  coses  contengudes  en  los  sobredits  apuntaments  y  també  altre 
medi  que  a  sa  ex.^  aparexia  conuenient  per  la  total  conceruatio 
de  esta  Ciutat  y  prouincia  y  tenint  notitia  dits  s/^  Concellers  y 
persones  de  consell  de  cent  que  sa  Ex.^  ja  arribaue  lo  isqueren  a 
rebrer  ço  es  les  persones  de  consell  de  cent  baix  a  la  porta  prin- 
cipal y  al  cap  de  la  Escala  anant  dit  s.*^  virrey  dins  una  cadira 
per  no  poder  anar  a  peu  a,  causa  de  sa  farida  y  los  s/^  Conce- 
llers lo  isqueren  a  rebrer  al  cap  de  la  escala  acompanyantio  fins 
dintra  la  sala  acomodant  la  cadira  hont  dit  s/  estaue  en  lo  puesto 
haont  seu  lo  s/  conseller  en  cap  quant  hi  ha  consell  de  cent  sota 
lo  dossaret  de  fusta  qui  es  enfront  del  portal  quant  hom  entra  y 
a  la  ma  dreta  també  mirant  quant  entra  un  home  posantse  lo 
s/  conseller  un  poquet  mes  enllà  assentat  en  dit  banch  y  lo 
s.*^  conceller  segon  desprès  y  axi  consequatiuament  los  demés 
E,  los  mag.^s  §  rs  ^  t  Narcis  Peralta  y  Benet  Ginabreda  d.°"  del 
Real  Consell  qui  venian  ab  dit  s."^  virrey  foren  assentats  ço  es  lo 
s.""  mj  Narcis  Peralta  desprès  del  prom  mes  antich  y  desprès  lo 
prom  segon  y  continuadament  lo  dit  s/  miser  Ginabreda  seguint 
desprès  los  demés  s.»^s  proms  ciutedans  de  dit  Consell  e,  axi  as- 
sentats dit  s/  virrey  digué  algunes  paraules  en  consell  que  per 
causa  de  sa  desgana  no  pogueren  ser  moltas  referintse  en  tot  al 
que  dits  s."  m.'^  Peralta  y  Ginabreda  dirian  acerca  de  sa  vinguda 
y  encontinent  dit  s.^  mJ  Peralta  se  alsa  y  saluda  a  Maria  S.°^* 
Patrona  nostra  y  Consell  de  cent  y  desprès  se  cubri  y  cubert  y 
de  peus  digué  y  referí  ab  clara  e,  intelligibla  veu  lo  quant  utilos 
era  a  la  present  Ciutat  reduhir  lo  pa  a  dotze  onzes  no  donantne 
mes  de  un  a  quiscu  de  la  present  Ciutat  per  poder  estaluiar  lo 
blat  se  trobaue  dintra  fins  que  nostre  s/  fos  seruit  vingués  lo  so- 
corro de  mar  o,  de  terra  traentnos  dels  treballs  ab  que  estam  po- 
sats censurant  ab  grans  discursos  las  moltas  utilitats  y  conue- 
nientias  que  de  ditas  cosas  ne  resultarian  y  axi  mateix  referi  que 
ceT'^J  fSnce-  soldats  del  regiment  de  Suissos  y  francesos  hauie  molt  temps 
enderr^erfde"  cstaucn  assistits  dc  dincr  pcra  donarlos  sas  pagas  ordinarias 
per  lo  que  era  causa  que  no  podian  tenir  lo  sustento  ni  los  de  ca- 
uall  podian  comprar  la  palla  pera  sustentar  llurs  caualls  que  ha- 
uien  menester  per  lo  qual  sen  passauan  y  fugian  molts  pera  cui- 
tar las  quals  cosas  se  hauie  de  fer  un  fons  de  diner  que  la  dita 
ciutat  estaue  exausta  hauent  la  major  part  dels  particulars  de 
ella  ja  entregada  tota  la  plata  y  or,  y  per  dit  effecte  nos  trobaue 
camí  mes  util  que  valerse  de  la  plata  es  en  las  Iglesias  de  la  pre- 


desercions. 


juliol]  285 

sent  Ciutat  fabricant  de  aquella  la  moneda  necessària  la  qual 
plata  de  las  Iglesias  se  pendrà  de  part  del  Rey  nostre  sj  ab  pro- 
mesa de  restituir  lo  valor  de  ella  en  hauernos  nostre  s."^  trets  dels 
treballs  ab  que  estam  per  lo  qual  la  present  Ciutat  haurie  de 
prestar  cautio  a  la  Iglesia  que  dita  plata  se  pendría  seguint  en  tot 
lo  modo  y  rito  que  ordenan  differents  auctors  y  los  Sagrats  ca- 
nons se  han  de  seruar  en  semblants  casos  com  ditas  y  altras  co- 
sas  mes  llargament  estan  en  un  paper  contengudes  donat  per  dit 
s.^  virrey  y  llegit  en  lo  present  Consell  lo  qual  es  del  thenor 
següent 

«Attenent  lo  Ex.™  Mariscal  de  la  Motte  duch  de  Cardona 
virrey  y  Capità  General  en  la  present  Prouincia  de  Cat[aluny].* 
per  sa  Mag.^  Xpa.  (Que  Deu  G.^^)  ab  la  vigilantia  possible  a  la 
conseruatio  de  aquella  y  considerant  los  perills  eminents  a  la  pre- 
sent Ciutat  de  Ba[rcelon].*  a  occasio  del  prolixo  siti  de  un  any 
ab  que  la  ha  tinguda  y  te  apretadissima  majorment  en  la  occasio 
present  en  que  apar  falta  la  esperansa  dels  socorros  de  mar  y 
terra  ques  tenian  per  certs  nos  enuiaria  lo  Rey  nostre  s."^  (Que 
Deu  G.^®)  y  per  las  turbations  de  la  França  no  son  arribats  fins 
al  estat  present  en  que  dita  Ciutat  per  los  molts  gastos  ha  su- 
portats se  troba  exausta  de  diner  y  manteniments  y  per  conse- 
güent es  necessari  no  menos  desuellarse  la  indústria  que  juntarse 
las  forsas  pera  repellir  lo  enemich  de  las  Trinxeras  y  fortifica- 
tions  ab  que  la  te  circuhida  ab  acort  y  parer  dels  [Ex.^^J  tinents 
Generals  Mariscals  de  camp  y  demés  persones  de  la  Junta  y  Con- 
sell de  guerra  proposa  y  representa  a  VS.*  lo  medi  unich  y  mes 
efficas  que  segons  dit  estat  se  es  pogut  trobar  pera  deslliuraria 
de  dita  opressió  y  es  lo  següent 

Que  per  quant  los  Regiments  dels  soldats  suissos  [(]  que 
han  seruit  tot  lo  [dit]  siti  voluntaris  per  no  tenir  obligatio  de  fer 
lo  seruey  segons  lo  pacte  tenen  fet  ab  sa  Mag.*  que  Deu  G.^^  fal- 
tantlos  la  paga  com  los  ha  faltat  tot  lo  dit  temps  [)]  estan  in- 
quiets y  resolts  de  anarsen  tots  junts  si  no  sels  dona  un  socorro 
competent  y  axi  mateix  y  per  la  matexa  causa  los  soldats  fran- 
cesos sen  van  passant  de  die  en  die  pera  seruir  baix  las  banderas 
enemigas  sens  que  sels  puga  impedir  en  manera  alguna  y  de  al- 
tra part  en  la  matexa  desesperatio  se  troban  las  tropas  de  caua- 
lleria  tant  de  dins  com  de  fora  la  present  Ciutat  per  faltarlos  no 
sols  los  socorros  [ordinaris  perals  manteniments  dels  soldats;] 
pero  encara  las  pallas  [y]  ciuades  per  als  caualls  per  no  tenir  di- 


286  [M.DC.LII 

ners  pera  comprarlas  a  mes  de  la  penúria  que  [de]  ditas  cosas  se 
troba  dins  de  dita  ciutat  y  a  mes  de  tot  lo  sobre  dit  se  haje  ju- 
dicat necessari  pera  conseguir  lo  effecte  sobredit  hauerse  menes- 
ter un  numero  competent  de  Infanteria  de  mil  o,  dos  mil  soldats 
exercitats  en  la  militia  que  juntats  ab  las  tropas  de  dins  y  fora  la 
present  Ciutat  y  ab  la  gent  de  las  uniuersitats  ques  va  conuocant 
puguen  fer  millor  lo  effecte  desitjat  hauenthi  persona  de  puesto 
y  calitat  cathalana  que  ab  una  dilatio  de  temps  molt  breu  se  offe- 
reix  feria  venir  de  parts  no  molt  remotas  de  la  França  haont  sap 
la  trobarà  junta  que  reparan  en  entrar  en  la  Prouincia  per  falta 
de  diner. 

Perço  ab  parer  de  dites  persones  ha  resolt  sa  Ex.'  hauerse 

menester  un  fons  competent  de  diner  fins  a          (i)  y  per  quant 

com  esta  dit  dita  Ciutat  esta  exausta  de  diner  y  los  particulars 
'de  ella  per  la  major  part  hajen  ja  entregada  llur  plata  y  or,  y  la 
que  pot  restar  la  (2)  judica  euidentment  no  poder  abastar  de  molt 
a  fer  dita  quantitat  ni  ab  la  promptitut  y  prestesa  que  es  menes- 
ter segons  lo  apreto  que  esta  dita  ciutat  y  la  necessitat  requereix 
Per  lo  tant  se  ha  resolt  no  poderse  subuenir  a  la  present  necessi- 
tat ni  poderse  fer  dit  fons  de  diners  sens  valerse  del  or,  y  plata 
menos  necessària  de  las  Iglesias. 

Y  peraque  ab  major  acort  y  maduresa  se  procehis  en  un  fet 
de  tanta  consideratio  y  pera  millor  assegurar  sa  concientia  y  la 
dels  particulars  y  (3)  en  aquest  ministeri  haurien  (4)  de  entreue- 
nir  ha  manat  sa  Ex.*  se  ajuntassen  los  [mag.^^^]  d.°^  del  Real 
Consell  se  troban  en  la  present  Ciutat  peraque  vista  y  examinada 
la  urgentia  de  la  necessitat  present  y  prestada  cautio  de  restituhir 
la  ciutat  y  sos  ciutedans  a  las  Iglesias  lo  emprestich  que  en  auant 
se  dira  y  en  confiansa  que  dita  Ciutat  farà  dita  cautio  resolgues- 
sen  si  segons  dita  necessitat  es  urgent  (5)  lo  cas  en  que  es  licit  y 
permès  valerse  del  or  y  plata  menos  necessària  de  ditas  Iglesies. 

E  los  dits  Mag.^s  d.°"  del  Real  Consell  vista  y  examinada 
dita  necessitat  han  resolt  ab  conformitat  ésser  vingut  lo  cas  de 
aquella  necessitat  per  raho  de  la  qual  segons  dispositio  dels  sa- 
grats canons  sententies  y  opinions  del  s.*^  Pares  y  altres  doctors 


(1)  En  blanc. 

(2)  Diu  se  el  document  original,  insertat  a  folis  309  i  310  de  les  De//èfracío«s  de  1652, 
amb  el  que  s'és  cotejada  i  anotada  la  present  transcripció  obrant  en  Dietari, 

(3)  Diu  que  (id.  id.). 

(4)  Diu  hauran  (id.  id.). 

(5)  Diu  vingut  (id.  id.). 


JUliol]  287 

y  segons  dispositions  del  dret  ciuil  es  licit  y  permès  valerse  de  la 
plata  y  tresor  de  las  Iglesias  ab  la  modificatio  que  per  ditas  lleys 
sagradas  y  profanas  y  per  dits  s.*^  pares  y  altres  d°^^  esta  dispo- 
sat y  scrit  es  a  saber  feta  discutio  p[rime]/  ab  los  bens  dels  se- 
(iulars  segons  lo  lloch  y  temps  que  pot  donar  la  urgentia  de  la 
occorrent  necessitat  y  passant  p[rime]/  per  la  plata  y  or  menos 
necessària  de  ditas  Iglesias,  Y  considerant  dits  mag.^^  d.°'^s  que 
la  present  necessitat  no  dona  lloch  ni  sufra  dilatio  alguna  de 
temps  y  que  si  la  subuentio  no  es  promptissima  es  manifesta  la 
pèrdua  y  desolatio  no  sols  de  esta  ciutat  pero  encara  de  tota  la 
Prouincia  han  resolt  dits  Mag.^^  d.^'^^  del  Real  consell  ab  la  ma- 
texa  conformitat  que  encontinent  se  fasse  una  crida  ab  grauissi- 
mas  penes  que  totas  las  personas  seculars  de  qualseuol  estat 
grau  o,  conditio  sien  que  sien  dins  vintyquatre  ores  posen  tot  lo 
or  y  plata  tindran  en  son  poder  o  en  poder  de  altra  persona  y  en 
qualseuol  lloch  la  tingan  en  la  taula  de  la  present  Ciutat  haont 
sels  ne  criarà  son  crèdit  y  ques  fasse  rigurosa  exequutio  de  ditas 
penas  en  las  personas  que  se  atreuiran  a,  contrafer  a  ditas  cridas 
E,  mes  han  resolt  que  passades  [dites]  vintyquatre  ores  se  pot  y 
es  licit  demanar  ab  auctoritat  del  Princep  y  en  nom  de  sa  ex.^ 
em  prestar  lo  or  y  plata  de  las  Iglesias  menos  necessària  y  no  con- 
sagrada al  cuito  Diuino  fins  a  dita  quantitat  necessària  pera  sub- 
uenir  a  dita  necessitat  y  asso  se  fasse  mediant  dita  cautio  que  la 
present  Ciutat  se  ha  de  seruir  fer  obligantse  en  comú  y  també 
obligant  a  tots  los  particulars  habitants  y  bens  tenints  en  ella 
(com  ho  pot  fer)  a  que  cessant  la  present  necessitat  com  se  es- 
pera ab  sa  Diuina  misericòrdia  se  integreran  les  dites  Iglesies  en 
lo  pristino  estat  fins  al  menor  dispendi. 

Attesa  la  qual  necessitat  y  estat  de  dita  Ciutat  y  attes  lo  vot 
y  parer  de  dita  junta  de  guerra  y  dels  mag.^^  d.*'"  del  Real  consell 
representa  sa  ex.*  ésser  aquest  lo  medi  unich  com  esta  dit  pera 
la  conseruatio  de  la  present  Ciutat  y  prouincia.  Encarregant  als 
molt  111.^  s."  Concellers  y  saui  consell  de  cent  sien  seruits  ma- 
nar proposar  y  resoldrer  respectiuament  la  exequutio  de  dit  medi 
peraque  se  entenga  en  tot  temps  hauerse  fetes  totas  las  diligen- 
tias  degudas  en  seruey  del  Rey  nostre  s."^  (Que  Deu  GA^)  y  de  la 
present  Ciutat  y  Prouincia  Offerint  axi  mateix  sa  ex.*  de  sa  part 
tot  son  cuydado  sas  forsas  y  la  vida  en  benefici  de  la  matexa 
Ciutat  y  Prouincia  y  donar  indempnitat  a  la  Ciutat  per  part  de 
sa  Mag.*  (Que  Deu  G.^^^)  posant  en  ma  de  aquella  tots  los  bens 


288  [m.dc.lii 

confiscats  y  ques  confiscaran  fins  a  la  total  reintegratio  de  dites 
iglesies  y  obligarse  axi  mateix  sa  ex.^  en  nom  propri.» 

Dit  tot  lo  qual  contengut  en  dit  paper  per  dit  m/  Peralta 
dit  s/  se  assenta  y  dit  Ginabreda  se  alsa  y  sobre  del  dit 

digué  moltes  coses  en  confirmatio  de  las  utilitats  podian  redun- 
dar en  fer  lo  contengut  en  dit  paper  y  en  hauer  acabat  dit  sZ-vir- 
rey  y  d.^"  del  Real  Consell  sen  anaren  acompanyantlo  dits 
s."  Concellers  fins  a  la  porta  del  cap  de  la  escala  y  los  de  consell 
de  cent  fins  baix  a  la  porta  principal. 

E  anats  que  sen  foren  dits  s.^  Virrey  y  s/^  ^j^q]  Rç^I  consell 
los  s/s  Concellers  donaren  per  propositio  tot  lo  contengut  en  dits 
papers  per  que  dit  consell  delibere  lo  fahedor. 

E  lo  dit  Consell  feu  la  deliberatio  següent  Que  antes  de  votar 
sobre  lo  proposat  los  s."  Concellers  sien  seruits  pendrer  de  jura- 
ment a  totes  les  persones  ques  troban  presents  en  consell  jurant 
de  no  reuelar  en  raho  de  publicar  los  vots  hauran  fet  cada  hu  en 
particular  y  lo  que  cada  hu  en  particular  dira  axi  votant  com  en 
conuersatio  en  lo  tocant  en  las  materias  que  en  lo  present  Con- 
sell se  tractaran  y  que  axi  mateix  sien  seruits  los  s."  Concellers 
enuiar  a  sercar  lo  111. «  y  Molt  R."*  S."^  Vicari  General  pera  que 
publique  sententia  de  excomunicatio  contra  los  contra  fahents. 

En  exequutio  de  la  qual  deliberatio  juraren  los  s."  concellers 
en  ma  del  s/  Conceller  en  cap  y  après  totes  les  persones  de  con- 
sell de  cent  y  scriua  major  en  ma  de  dit  s.""  conseller  [en]  cap 
conforme  la  deliberatio  feta  per  lo  dit  consell  de  cent  y  après 
fonch  enuiat  a  sercar  lo  Molt  R.^*  s.'^  0.°^^  Pere  Morell  sagristà  y 
canonje  de  la  Seu  de  B[arcelon].*  y  vicari  General  del  molt  111.^  y 
R.^*  Capitol  de  la  seu  de  Bar[celon].*  sede  uacant  lo  qual  pro- 
mulga sententia  de  excomunicatio  als  s."  Concellers  y  persones 
de  Consell  de  cent. 
vfdíaid'e^pa'"  ^  aprcs  votant  lo  dit  Consell  sobre  los  capitols  p[rime]/  se- 
taxació.  gQrj  ters  y  quart  dels  apuntaments  de  la  reductio  dels  papers  in- 
certats  en  la  propositio  y  assi  cusits  feu  la  deliberatio  següent 
Quant  als  Capitols  p[rime].'^  segon  ters  y  quart  dels  apuntaments 
donats  de  part  de  sa  ex.^  als  s.'^s  Concellers  y  24.*  de  guerra  per 
los  mag.<=^s  m."^  Narcis  Peralta  y  m.'  Benet  Ginabreda  d.°"  del 
Real  consell  que  tractan  de  donar  lo  pa  a  medida  a,  tots  los  ciu- 
tedans  y  habitants  de  la  present  Ciutat  que  no  tindran  blat  o,  al- 
tres grans  pera  pastar  per  son  gasto  per  cada  piersona  de  cada 
casa  un  pa  de  pes  de  catorse  onzes  en  pasta  y  dotze  onses  pa 


JULIOL  j  289 

cuyt  cada  dia  valent  cada  pa  dos  sous  y  vuyt  y  als  qui  tindran 
blat  en  sas  casas  per  sa  prouisio  sels  deixa  del  blat  que  tindran 
en  sa  casa  a  r[ah].°  de  3.  cortans  de  blat  per  cada  persona  per 
cada  mes  ço  es  agost  y  setembre  pròxims  vinents  y  al  respecte 
se  dexe  a  dits  ciutedans  si  pastaran  ordi  y  faues  y  tot  lo  blat  ordi 
y  faues  sobrarà  lo  entreguen  a  la  present  Ciutat  pagantlos  la  Ciu- 
tat lo  valor  de  aquell  o,  fentlos  ho  bo  en  la  taula  o,  tornantlos 
dits  grans  en  espècie  cometent  la  exequutio  de  dit  fet  y  ab  la 
forma  se  ha  de  disposar  y  exequutar  als  s."  Consellers  y  dues 
persones  de  consell  de  cent  anomenadores  per  dits  s/^  Concellers 
les  quals  juntament  ab  les  persones  que  sa  ex.^  sera  seruit  ano- 
menar per  dit  efifecte  fassen  y  posen  en  ex[ecuci]."  lo  sobredit  y 
que  per  un  ciuteda  y  militar  del  present  Consell  anomenadores 
per  lòs  s."  Concellers  se  fasse  una  embaxada  al  molt  111/  capi- 
pitol  de  la  Seu  donantlos  notitia  de  la  present  deliberatio  y  su- 
plicar a  Sa  S.^  sien  seruits  mortificarse  y  tenir  a  be  que  retenintse 
lo  blat  hauran  menester  pera  pastar  per  los  III. Capitulars  y  al- 
tres persones  tenen  obligatio  donar  pa  per  lo  dit  temps  de  dits 
dos  mesos  lo  quels  sobrarà  entregarlo  a  la  present  Ciutat  pera 
subuenirse  a  la  necessitat  present  pagant  la  present  Ciutat  lo  va- 
lor de  aquell  en  la  taula  o,  tornantlos  blat  per  blat  quant  la  pre- 
sent Ciutat  ne  tinga  y  que  los  s."  Concellers  sien  seruits  manar 
lleuar  totas  las  taulas  de  pa  de  les  que  los  flaquers  o,  altres  per- 
sonas  particulars  pastan  procurant  que  lo  pa  pastarà  la  present 
Ciutat  sie  bo  y  ben  cuyt  y  que  los  s/^  Concellers  sien  seruits  su- 
plicar a  sa  ex. 3  que  attes  los  ciutedans  de  la  present  Ciutat  se 
aderexen  en  pendrer  lo  pa  a  mida  axi  mateix  sa  ex.^  sie  seruit 
per  los  medis  que  li  aparexera  que  los  cabos  y  demés  oficials  y 
soldats  se  aderescan  en  passar  per  lo  que  passan  los  ciutedans 
de  la  present  Ciutat  y  que  los  s.^^s  Concellers  sien  seruits  que  lo  pa 
que  se  haurà  de  donar  y  distribuhir  quiscun  die  per  los  ciutedans 
y  habitants  de  la  present  Ciutat  sie  distribuhit  aquell  per  quar- 
tos  y  que  les  persones  que  los  s.^^  Concellers  seran  seruits  nome- 
nar pera  distribuhir  dit  pa  sie  sens  salari  ni  estipendi  algú  attes 
la  present  Ciutat  esta  tant  exausta  y  que  lo  p[rime].^  del  mes  de 
agost  pròxim  los  s.'^s  Concellers  sien  seruits  manar  j untar  lo  pre- 
sent Consell  y  en  aquell  fer  relatio  del  blat  ordi  y  faues  que  la 
present  Ciutat  tindrà  y  si  ni  haurà  bastantment  per  los  dits  dos 
mesos  y  que  nos  puga  fer  rebaxa  del  pa  sens  expressa  delibera- 
tio del  saui  consell  de  Cent  y  que  los  s.'^^  Concellers  sien  seruits 


XV  -  19 


Ofe  rta  de 
loo  mil  ^  al 
S.r  de  la  Fer- 
riere,  cap  de 
la  Armada, sí 
aquesta  vé  a 
la  ciutat  ab 
provisions. 


Comissio- 
nat a  la  Cort 
pera  repre- 
sentar la  si- 
tuació aflic- 
tiva  de  I  a 
ciutat. 


290  [m.dc.lii 

manar  juntar  lo  saui  consell  de  trenta  sis  y  posant  la  uerdura  a 
pes  donant  y  posant  los  preus  de  dita  verdura  de  la  manera  los 
aparexera  comensant  posar  aquella  a  pes  quant  se  donarà  lo  pa 
a  ractions. 

E  après  votant  lo  dit  consell  sobre  los  capitols  sisè  y  vuyte 
de  dits  apuntaments  feu  la  deliberatio  següent 

Que  per  part  de  esta  ciutat  se  estima  molt  a  sa  ex  *  la  offerta 
fa  ab  dit  paper  de  enuiar  ab  tota  diligentia  una  persona  de  con- 
fiansa  ciuteda  de  la  present  Ciutat  ques  troba  vuy  dins  Bar[ce- 
lo].^*  a  la  ciutat  de  Marcella  ab  cartas  de  crehensa  per  lo  s/  de 
la  Farriera  puga  la  tal  persona  offerir  a  dit  senyor  per  part  de  la 
present  Ciutat  que  sempre  y  quant  entrera  o,  fara  entrar  dins 
la  present  Ciutat  ab  sa  armada  tots  los  blats  y  altres  grans  que  lo 
Rey  nostre  s/  te  embarcats  o,  se  embarcaran  per  socorro  de  esta 
Ciutat  y  tots  los  blats  y  altres  grans  eo  la  major  part  de  aquells 
que  la  present  Ciutat  te  comprats  y  aparcebits  en  la  costa  de  mar 
de  Cat[aluny].*  pera  sa  prouisio  y  aquells  seran  entrats  dins  la 
present  Ciutat  la  Ciutat  li  donarà  y  pagarà  encontinent  Cent  mi- 
lia  lliures  cathalanes  la  qual  offerta  fasse  y  puga  fer  la  tal  persona 
anirà  a  dit  s/  de  la  Farriera  en  qualseuol  estat  tropia  la  armada 
etiam  encaraque  aquella  sie  partida  posantho  axi  a  la  Instructio 
se  donarà  a  la  persona  anirà  auisant  promptament  la  tal  persona 
anirà  del  termini  de  dita  armada  peraque  estigué  sa  ex.*  y  esta 
Ciutat  ab  la  resolutio  certa  de  sa  vinguda  y  dir  que  pot  venir  di- 
Hgentiant  axi  mateix  lo  auisar  al  embaxador  Ximenis  acas  hi  ha- 
gués alguna  difficultat  pera  poder  facilitar  ab  Sa  Mag.^  y  minis- 
tres lo  venir  dita  armada  suplicant  a  sa  Ex.*  sie  seruit  guardar 
copia  de  la  Instructio  se  donarà  a  la  persona  -anirà  firmada  de  la 
ma  de  la  tal  persona  prometent  la  tal  persona  que  no  offerira  per 
part  de  esta  Ciutat  a  dit  sj  de  la  Farriera  mes  de  dites  100.000  ÍÈ 
y  que  asso  se  entengué  essent  socorreguda  la  present  Ciutat  per 
tot  lo  mes  de  Agost  pròxim  o,  vuyt  dies  après  scriuint  juncta- 
ment  al  s."^  Ardiaca  Xauari  deixant  lo  fer  ditas  Instructions  y  car- 
tas als  s.'^s  Concellers  y  24.*  de  guerra  ab  plenitut  de  poder  y  sens 
referiment  algu. 

E,  après  votant  lo  dit  Consell  sobre  lo  noue  capítol  de  dits 
apuntaments  feu  la  deliberatio  següent  Que  los  s."  Concellers 
sien  seruits  conferirse  ab  los  molt  III.®^  s.'^^  Deputats  suplicantlos 
vullan  uniformament  anomenar  una  persona  no  reparant  ab  lo 
estament  ni  ésser  ministre  suplicantli  vulle  seruirse  ab  la  diligen- 


jULIOLj  291 

tia  possible  anar  a  la  cort  pera  representar  a  sa  Mag.*  lo  infelis  y 
apretat  estat  te  esta  Ciutat  volent  seruirse  no  reparar  en  lo  gasto 
puix  no  ha  de  ésser  mes  que  pera  dir  a  sas  Mag.*^  lo  ueurerse 
impossibilitada  la  present  Ciutat  de  poder  subsistir  al  siti  li  te 
posat  lo  enemich  dexant  lo  scriurer  a  dits  consistoris  y  a  la  24.* 
de  guerra  en  quant  a  la  ciutat  suplicant  a  sa  ex.*  vulle  seruirse 
en  conformitat  scriurer  lo  mateix  a  sa  Mag.*  donant  demostratio 
a  la  persona  qui  fara  dit  seruey  a  dits  consistoris  de  la  molta  es- 
timatio  se  fara  de  dit  seruey  dexant  axi  mateix  a  dits  consisto- 
ris y  24.*  de  guerra  scriurer  a  las  uniuersitats  de  Cat[aluny].*  lo 
que  aparexera  conuenir  ab  que  entenguen  aparega  axi  conuenir 
a  sa  Ex.*  y  que  lo  scriurer  a  la  persona  aparexera  anomenar  a  dits 
consistoris  sie  per  lo  medi  de  la  persona  anomenarà  sa  ex.*  per 
anar  a  la  ciutat  de  Marcella. 

E  après  votant  lo  dit  Consell  sobre  lo  fet  proposat  contengut 
al  segon  paper  donat  per  sa  ex.* 

E  anant  contant  tots  los  vots  de  consell  se  publica  haueri  dos 
vots  en  peritat  y  votant  los  sis  senyors  concellers  sobre  dita  pe- 
ritat  foren  tres  s.'"^  Concellers  de  la  un  vot  y  los  altres  tres  del 
altre  axi  que  restaren  dits  dos  vots  ab  la  matexa  peritat  torna  a 
votar  lo  dit  consell  y  feu  la  deliberatio  següent  Que  al  paper  do- 
nat per  sa  ex.*  sie  respost  que  eçta  be  se  fassen  edictes  y  crides 
pera  que  totas  las  personas  habitants  en  la  present  Ciutat  que  no 
han  subuingut  a  la  present  Ciutat  en  aportar  plata  o,  or  o,  diner 
per  las  corrents  necessitats  degan  dins  vinty  quatre  ores  aportar 
or,  y  plata  o,  diners  en  comptants  segons  las  facultats  que  a  cada 
hu  de  ells  los  es  possible  sots  les  penes  que  aparexera  a  sa  ex.* 
y  real  consell  pera  los  tals  renitents  y  que  axi  mateix  se  puga  fer 
per  dit  real  Consell  y  persones  anomenadores  per  los  s/^  Conce- 
llers fins  en  n.°  de  dotze  per  iguals  estaments  una  tatxa  a  modo 
de  subuentio  entre  los  ciutedans  de  facultats  segons  judicaran  po- 
dran fer  aquells  encara  que  sie  de  les  persones  hauran  ja  subuin- 
gut y  emprestat  a  la  ciutat  prenentlosho  la  ciutat  a  censal  o, 
canui  o,  darlosne  crèdit  en  la  taula  com  se  ha  fet  en  los  demés 
ab  que  precehesca  ab  los  tals  dirlosho  p[rime]/  per  si  acas  vo- 
luntàriament voldran  acudir  a  dita  subuentio  ab  quantitat  consi- 
derable podent  en  cas  de  renitentia  dit  real  consell  procehir  ab 
los  tals  segons  los  aparexera  ésser  de  justitià  y  feta  dita  primera 
crida  sempre  que  sa  ex.*  sera  seruit  dir  als  s."^  Concellers  que 
presten  cautio  axi  en  nom  de  la  ciutat  com  dels  ciutedants  ha- 


Crides  or- 
dena n  t  als 
habitants  de 
Barcelona  la 
entrega  de 
plata,  or  o 
diner. 


Tatxa  o 
subvenció 
entre  los  ciu- 
tadans de  fa- 
cultats. 


292  [m.dc.lii 

bitants  y  absents  y  sdeuenidors  fins  en  la  quantitat  de  800.000  8  «9" 
Cathalanas  degan  dits  s/^  Concellers  o,  lo  mag.^  clauari  en  nom 
de  la  present  Ciutat  y  de  dits  sos  ciutedans  pero  ab  que  la  plata 
o,  or  sie  entregada  en  la  taula  de  la  ciutat  o,  a  la  persona  ano- 
menaran dits  s.'^s  Concellers  si  es  que  sie  or,  o,  plata  fora  la  pre- 
sent Ciutat  la  qual  quantitat  de  800.000  ^  dega  seruir  pera  pa- 
gar los  soldats  suissos  y  francesos  y  tropas  de  Caualleria  axi 
de  dins  com  fora  la  present  Ciutat  y  soldats  y  la  demés  gent  de 
guerra  te  y  paga  esta  ciutat  ab  que  lo  socorro  se  haurà  de  donar 
a  las  tropas  y  demés  soldats  que  paga  sa  Mag.^  sie  referit  en  al- 
tre consell  pera  que  puga  modicament  socórrer  a  totes  les  dites 
coses  tocants  a  dits  soldats  y  axi  mateix  a  la  paga  de  mil  y  sinch 
cents  soldats  fins  en  dos  mil  de  nouas  tropas  se  han  de  procurar 
de  França  ab  expressa  llicentia  de  sa  Mag.*  per  lo  que  se  dona 
facultat  per  lo  present  Consell  al  s.'^s  Concellers  lo  poder  anome- 
nar una  persona  de  las  parts  y  qualitat  diu  sa  ex.^  en  lo  paper  ha 
donat  sempre  que  la  ciutat  tindrà  lo  fons  de  la  pla[ta]  o,  or  que 
sa  ex.*  oíïereix  entrar  en  poder  de  la  ciutat  puix  adereix  la  dita 
ciutat  a  la  cautio  ha  demanada  sa  Ex.»  acceptant  lo  present  Con- 
sell y  en  son  nom  los  s/^  Concellers  y  mag.^^  clauari  en  p[rime].'^ 
lloch  la  indempnitat  que  sa  ex.*  en  nom  de  sa  Mag.*  offereix  de 
totas  las  hiziendas  confiscadas  y  se  confiscaran  y  la  obligatio  que 
sa  ex.*  offereix  fer  en  nom  propri  sí  y  conforme  en  dit  paper  se 
conte  y  que  axi  mateix  dita  quantitat  seruesca  en  part  o,  en  tot 
per  la  offerta  se  ha  feta  lo  die  present  a  mosur  de  la  Farriera  per 
la  vinguda  dels  socorros  de  la  armada  Naual  se  espera  ha  de  ue- 
nir  de  França  y  que  dema  demati  los  s.'^s  Concellers  sien  seruits 
manar  ajuntar  persones  Theolechs  axi  religiosos  com  altres  eccle- 
siastichs  y  entregarlos  lo  paper  que  sa  ex.*  es  estat  seruit  donar 
al  present  Consell  y  vist  y  ponderat  aquell  donen  son  parer  en 
scrits  firmat  de  llurs  mans  si  la  present  Ciutat  pot  fer  y  firmar  la 
cautio  que  sa  ex.*  demana  fasse  la  present  Ciutat  per  les  causes 
y  rahons  contengudes  en  dit  paper  y  si  fent  la  ciutat  aquella  y 
corrent  los  s.^^^  Concellers  y  persones  de  Consell  de  cent  en  cen- 
sures algunes  segons  los  sagrats  canons  y  aderintse  dits  teolechs 
y  donant  son  vot  que  la  ciutat  pot  sens  scrupol  algú  de  concien- 
tia  de  les  persones  han  votat  los  s.'^s  Concellers  sien  seruits  posar 
en  ex[ecuci].°  lo  dit  vot  lo  primer  consell  se  tindrà  fer  relatio 
y  llegir  dit  vot  y  si  acas  se  trobarà  alguna  diíïicultat  sien  los 
Concellers  [seruits]  encontinent  manar  ajuntar  lo  present 


juliol] 


293 


Consell  y  manar  llegir  en  aquell  dit  vot  pera  que  puga  deliberar 
lo  que  mes  conuindra  y  que  per  un  ciuteda  y  un  militar  del  pre- 
sent concell  la  present  deliberatio  y  totes  les  demés  fetes  lo  die 
present  en  raho  de  dit  fet  sien  fetes  a  saber  a  sa  ex.*  oíïerintseli 
per  part  de  esta  Ciutat  en  tot  quant  sie  possible. 

DiMARS  a  XXIIJ  de  dit.  —  En  aquest  die  se  ajuntaren  los 
theolechs  y  persones  per  los  s.'^^  concellers  anomenades  en  uirtut 
de  la  deliberatio  per  lo  saui  consell  de  cent  feta  lo  die  [de]  air 
pera  aconcellar  lo  ques  podia  fer  acerca  lo  pendrer  la  plata  de 
las  iglesias  los  quals  junts  feren  lo  vot  següent  firmat  de  sas  pro- 
prias  mans  lo  qual  esta  cusit  en  la  ma  corrent  del  present  any 

«Molt  111. «  S.^ 

Los  d.'^"  Theolechs  infrascrits  prelats  y  religiosos  ^b  assis- 
tentia  del  d.^"^  Pere  Morell  sagristà  y  canonge  de  la  Seu  de  la  pre- 
sent Ciutat  de  B[arcelon].»  consultats  per  los  molt  111.^  s."^^  Con- 
cellers y  saui  consell  de  cent  sobre  si  es  licit  a  la  present  Ciutat 
de  B[arcelon].*  fer  cautio  al  Rey  nostre  s/  (Que  Deu  G.^^)  per 
los  vasos  preciosos  que  ab  tota  reuerentia  demana  a  las  Iglesias 
per  la  subuentio  de  las  presents  necessitats  en  que  lo  Rey  de  Cas- 
tella nos  te  posada  esta  Ciutat  en  lo  present  siti  o,  utilitats  po- 
den resultar  de  socórrer  la  present  Ciutat,  Son  de  parer  que  feta 
la  informatio  coram  episcopo  et  clero  cònforme  los  sagrats  ca- 
nons disposan  y  constant  en  ella  de  la  necessitat  o,  utilitat  per 
la  ciutat  de  B[arcelon].^  fer  la  cautio  axi  com  lo  ex.^"^  s/  maris- 
riscal  de  la  Motte  nostron  virrey  y  capità  general  en  nom  de  sa 
Magf.*^  demana. 


Caució  de 
la  ciutat,  per 
la  e  n  tr ega 
dels  vasos 
preciosos  de 
les  iglesies 
pera  les  ne- 
cessitats ddl 
setge:  vot  de 
teòlechs. 


D.°^  Petrus  Morell  secrista  ma- 
jor et  canonicus. 
D.°^  Agustinus  Pi  Rector  s.^'  Mi- 

chaellis. 
Lo  d.°''  Pere  Farrer  sacerdot 
Lo  m.«  fr.  Marti  Roma  de  nostra 

s.'"^  del  carme 
Lo  m.^  fra  Gaspar  Amaranto  de 

la  S."^3  Trinitat. 
Fra  Barth."  del  S.^  Sag.^  car- 

^malita  descals 
Fra  Rafel  de  s.*  Miquel  P.o·'  de 

s.^^  Mònica 
Fr.  Josephus  Simón  S.  P.  N. 

Aug.'  conuentus  P.°''  m.""  et 

d.*""  S.  Theologie 


Fr.  Petrus  Fragoso  comisari  dels 
frares  menors  de  Bfarcelon].^ 

Fra  Esteue  de  Clayra  president 
dels  frares  caputxins  de  Mon- 
ticaluari. 

Fra  Josephus  Amaller  m.""  con- 
uentus s.f"^  Trinitatis  et  P.^^^ 

Fra  Pau  Thalauera  m.*^  en  S.^^ 
Theologia  y  calificador  del  s  * 
offici  del  orde  de  la  mercè 

Fr.    Angelus   Vidal    lector  S, 


Con 


s.i 


Theologie  in 
Fran.^' 

Fr.  Hyeronim  de  la  Assump.o 
prior  dels  descalsos  carm.^s 


294 


[m.dc.lii 


Recollida 
de  blats. 


Repa  rti- 
ment  de  pa 
als  c  i  u  t a  - 
dans. 


Concell  de 
Cent,  —  Pro- 
vehiment  de 
blats. 


Ludouicus  Vidal  Rector  collegi) 

societatis  Jhu. 
Fr.  Hyeronimus  Oriol  Prouin- 

cialis   ordinis  Seruorum  B. 

M.  V.  Pro[vinci].«=  Cat[alo- 

ni].« 

D.°''  Raphael  Ribelles  conciona- 
tor  Regis  » 


Fr.  Hyeronimus  Abrell  vicari 

del  collegi  de  s.*  Àngel  del 

orde  de  nostra  s."  del  carme 
Lo  P.^  m.*  fra  Pere  Pedriges 

P.*""  de  la  mercè 
Fra  Ignasi  de  s.*  Feliu  G.^  dels 

caputxins  de  s.*^  Madrona 
Joannes  Àlias  (Elias)  Rector 

de  Barberà 

DlMECRAS  a  XXIIIJ  de  dit.  —  En  aquestos  dies  passats  los 
s."  Concellers  diuidits  per  los  quartes  de  la  Ciutat  anaren  per  tots 
los  ciutedans  cada  hu  per  son  quarto  pera  ueurer  las  personas  hi 
hauie  axi  homens  com  dones  y  minyons  y  la  gent  que  tenia  pro- 
uisio  de  blat  pera  pastar  dexantlos  lo  blat  se  hauie  de  menester 
a  r[ah].''  12  onces  per  cada  persona  quiscun  die  per  tot  lo  mes 
de  agost  y  lo  demés  sen  aportaren  en  las  duanas  pera  pastar  per 
lo  comú,  y  axi  mateix  se  feren  differents  cridas  tant  per  orde  de 
la  ciutat  com  del  Consell  real  pera  que  totom  denuntias  tot  lo  blat 
y  demés  grans  tenian  en  la  regia  cort  pera  saber  quant  blat  y 
hauie  en  la  present  Ciutat. 

DiUENDRES  a  XXVJ  de  dit.  —  En  aquest  die  se  comensa  a 
donar  lo  pa  a  tots  los  ciutedans  ço  es  un  pa  de  dotze  onzes  a 
quiscu  cada  dia  lo  qual  pa  estaue  compost  de  blat,  ordi,  faues 
y  mil,  y  de  aquell  ne  pagauen  dos  sous  y  vuyt  donantlo  per  quar 
tos  una  persona  que  per  cada  quarto  estaue  feta  per  dit  effecte 
pera  donarne  a  las  personas  que  no  tenian  blat  pera  pastar  y  axi 
mateix  se  priua  a  tots  los  flaquers  y  altras  personas  que  no  po- 
guessen  pastar  en  ninguna  manera  pera  vendrer  ni  tenir  taula 
publica  de  pa  blanch  ni  pa  moreno  peraque  totom  passas  per  una 
matexa  lley. 

DisSAPTE  a  XXVIJ  de  dit. — En  aquest  die  hi  hagué  consell 
de  cent  en  lo  qual  se  feren  la  propositio  y  deliberatio  següent 
que  attes  la  falta  de  blats  y  demés  grans  [en]  que  la  present  Ciu- 
tat se  troba  al  present  y  las  diligentias  que  loss,"  Concellers  fan 
en  que  entren  en  la  present  Ciutat  enuiant  los  barcos  y  falugas 
a  la  costa  de  la  mar  y  com  los  s.'^  Concellers  hajen  tingut  noti- 
tia  per  part  de  sa  ex.*  del  s/  Virrey  de  que  ell  se  sentia  animo 
de  trobar  alguna  partida  considerable  axi  de  blat  com  faues  y 
ordi  ab  que  les  personas  quel  treyan  venal  volian  lo  diner  comp- 
tant y  ab  moneda  de  plata  o,  or  axi  que  los  s."*  Concellers  vista 
la  apretura  y  necessitat  de  la  present  Ciutat  lo  die  de  air  lliura- 


juliol]  295 

ren  una  partida  de  diner  a  sa  ex.»  y  vuy  una  altra  per  la  compra 
de  dits  blats  y  grans  y  com  los  s.»^s  Concellers  y  junta  de  for- 
ments  tingan  poder  de  comprar  y  pagar  los  preus  dels  blats  y  no 
tingan  poder  de  traurer  del  ^rari  moneda  de  or  ni  plata  amone- 
dada  ni  en  altra  espècie  sens  llicentia  ni  permis  del  saui  consell 
de  cent  Per  tant  dits  s.^^  Concellers  proposan  al  present  Concell 
si  dits  s."  Concellers  y  junta  de  forments  continuaran  en  fer  les 
compres  de  blats  y  demés  grans  los  trauran  vanals  com  també 
facultat  de  traurer  del  erari  la  moneda  de  or  y  plata  amonedada 
o,  en  altra  espècie  per  pagar  los  preus  de  dits  blats  y  demés 
grans. 

E  lo  dit  consell  feu  la  deliberatio  següent  que  loss/^  Conce- 
llers sien  seruits  per  un  ciuteda  y  militar  fer  una  embaxada  al 
molt  III.®  Capitol  de  la  seu  suplicant  a  sa  sJ'»  sie  seruit  fer  trau- 
rer lo  San.™  Sagrament  a  la  Seu  y  ordenar  que  per  las  demés 
Iglesies  se  tragué  per  torn  com  se  acostuma  y  que  los  s."  Con- 
cellers supliquen  als  demés  conuents  y  Iglesies  sien  seruits  fer  lo 
mateix  fentho  ab  la  forma  acostumada  y  que  los  s."  Concellers 
sien  seruits  de  conuocar  quatre  o,  sis  persones  virtuoses  pregant- 
los  sien  seruits  aconcellar  a  dits  s.'^^  Concellers  quinas  deuocions 
y  rogatiues  los  aparexera  se  degan  fer  per  la  necessitat  present  y 
en  lo  que  respecte  a  las  compras  dels  blats  y  altres  grans  que 
sels  son  offerts  vendrer  lo  present  Concell  llohe  y  aproue  les  com- 
pres y  pagaments  que  dits  s."  Concellers  ab  vot  y  parer  de  la 
vuytena  de  forments  han  deliberat  fer  y  que  dits  s."  Concellers 
ab  vot  y  parer  de  dita  vuytena  puguen  fer  les  compres  de  blats 
y  altres  grans  per  la  prouisio  de  la  present  Ciutat  als  preus  modo 
y  forma  quels  aparexera  mes  conuenir  procurant  sempre  lo  pro- 
fit y  benefici  de  la  present  Ciutat  que  sera  possible  y  que  axi  ma- 
teix tingan  facultat  ab  dit  vot  y  parer  de  pagar  los  preus  de  dit 
blat  ab  la  espècie  de  moneda  que  conuindra  podentla  traurer  com 
.0  present  Consell  los  dona  facultat  de  traurerla  del  erari  de  la 
taula  de  la  present  Ciutat  pera  pagar  ditas  compras  de  blats  y  al- 
tres grans  ab  moneda  amonedada  de  or  y  plata  o,  altre  espècie 
de  or,  o,  plata  procurant  sempre  que  axi  com  àe  anirà  pagant  lo 
preu  y  valor  del  blat  aquell  lo  vajen  rebent  per  compte  de  la  pre- 
sent Ciutat  y  que  esta  nit  los  s."  Concellers  vajen  personalment 
a,  casa  lo  s.^  Virrey  y  tancats  ab  sa  Ex.^  li  representen  ab  lo  es- 
tat infelis  que  la  present  Ciutat  de  present  se  troba  y  junctament 
suplicarlo  sie  seruit  en  manar  que  las  tropas  que  son  fora  per  Ca- 


296  [M.DC.LII 

t[aluny].*  com  les  de  dins  obren  de  la  manera  que  aparexera 
ésser  conuenient  a  sa  Ex.^  y  la  necessitat  tant  urgent  demana  y 
que  del  blat  que  sa  Ex.*  en  nom  de  la  present  Ciutat  va  com- 
prant sen  pose  en  un  magatzem  fins  en  quantitat  de  Mil  y  sinch 
centes  quarteras  de  tot  genero  de  grans  y  que  dits  grans  estigan 
alli  de  refensa  y  de  reten  per  lo  que  sera  mes  necessari  per  la  pre- 
sent Ciutat  y  que  sien  seruits  los  s."  Concellers  dema  manar  jun- 
tar  lo  present  Consell  y  en  ell  referir  lo  que  lo  dit  s/  virrey  aura 
respost  y  resolt  peraque  oide  dita  resolutio  puga  deliberar  lo  que 
mes  conuindra  Com  dites  y  altres  coses  en  dit  consell  estan  mes 
llargament  contengudes. 
fahedofe/per         DiüMENGE  a  XXVIIJ  dc  dit.— En  aquest  die  los  s."  Conce- 
setgefconsïl     ^^^^^  inseguint  la  deliberatio  per  lo  saui  consell  de  cent  feta  lo  die 
v°g^iolos'  "  í^ren  conuidar  en  la  casa  de  la  present  Ciutat  los  R."*^  Pare 

Ignasi  de  S.^  Feliu  caputxi  y  guardià  de  s.**  Madrona  fra  Hye- 
ronim  de  la  Assumptio  carmelita  descals  fra  Joan  de  S.*  Rafel 
també  carmelita  descals  lo  Pare  m.^  Roma  carmelita  calsat  lo 
Pare  m.®  Presentat  Mercer  de  la  Mercè  y  lo  d.^"^  Pere  Ferrer  p[re- 
be]."  y  beneficiat  en  la  seu  pera  ueurer  quines  rogatiues  se  po- 
rian  fer  per  part  de  la  ciutat  suplicant  a  nostre  s."^  y  a  Maria  S.™* 
fos  seruit  traurernos  dels  treballs  ab  que  estam  posats  los  quals 
aconsellaren  lo  contengut  en  un  paper  del  thenor  següent 
«Molt.  S.^ 

Responent  a  V.  S.^  y  en  lo  que  per  part  de  la  present 
Ciutat  se  es  estat  demanat  en  orde  a  les  rogatiues  se  podian  fer 
perquè  nostre  s/  sie  seruit  aplacar  sa  ira  y  usar  de  misericòrdia 
en  los  treballs  estam  posats  desprès  de  hauer  encomanats  a  nos- 
tre s.^  Deu  y  Maria  S."^*  nos  illuminassen  peraque  acertassen  en 
lo  que  se  haurie  de  fer  en  orde  a  ditas  cosas  diem  a  VS.*  lo  se- 
güent, 

P[rim].^  que  lo  dimecras  diuendres  y  dissapte  primer  vinents 
per  ser  dies  per  moltas  rahons  misteriosos  que  en  totas  las  Igle- 
sias de  B[arcelon].*  se  tinga  patent  lo  Santíssim  Sagrament  y 
que  se  cèlebre  en  quiscu  de  dits  dies  una  missa  solempne  can- 
tada solempne  lo  dimecres  del  Santíssim  sagrament  lo  diuendres 
de  la  passió  de  nostre  s."^  Jesuchrist  y  lo  dissapte  de  nostra  S.'* 
San."^*  y  seria  de  grandissim  exemple  y  utilitat  spiritual  que  VS.* 
tingues  a  be  ab  tot  lo  saui  consell  de  cent  que  unànimes  y  con- 
cordes confessassen  y  combregassen  en  un  de  dits  tres  dies  en  lo 
altar  de  nostra  S/*  de  la  conceptio  fent  dir  alli  un  ofïici  y  sera  en 


JULIOL]  297 

extenctio  s.'*  de  hauer  VS.*  offert  a  nostra  S/*  les  claus  de  la 
Ciutat. 

2.  °  que  VS.*  se  represente  al  molt  111.^  Capítol  que  uniuer- 
salment  se  notifique  a  tot  lo  poble  que  confessen  y  combreguen 
en  un  dia  de  aquestos  tres  ys  disposen  pera  suplicar  a  Deu  vulle 
remediar  nostres  necessitats  y  aduertir  que  en  totas  las  Iglesias 
se  tinga  particular  oratio  y  attanent  a  pecats  publichs  particu- 
larment en  lo  jurar  ques  representas  al  III. Capitol  que  posas  al- 
gunes penes  a  tots  aquells  que  juran  y  que  fossen  rigurosament 
exequutades.  Quant  als  pecats  contra  puresa  ques  troban  gran- 
dissims  mals  no  sols  representaro  al  111/  Capitol  que  posè  efficas 
remey  mes  encara  a  sa  Ex.*  que  donas  a  VS.^  la  ma  pera  recu- 
llir  los  escandalosos  ab  castichs  que  sempre  durant  aquestes  de- 
uocions  y  en  pa